Contratación pública en Cataluña

,

DECRET LLEI 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.

[sc name=»plataforma» ]

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del Rei, i d’acord amb el que estableix l’article 67.6.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent

DECRET LLEI

Preàmbul

La Directiva 2014/23/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a l’adjudicació dels contractes de concessió, i la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, s’inspiren en l’Estratègia Europa 2020 per al creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Aquesta Estratègia configura la contractació pública com un instrument que permet incidir en el mercat amb l’objectiu de dur a terme polítiques per millorar les condicions generals que afavoreixin la innovació en les empreses; fomentar la contractació pública amb criteris mediambientals; millorar l’entorn empresarial, especialment per a les petites i mitjanes empreses innovadores, i impulsar la contractació socialment responsable.

Juntament amb aquests objectius, les dues directives esmentades també introdueixen mesures adreçades a incrementar la transparència, la simplificació i l’eficiència en els procediments de licitació, així com mesures adreçades a donar claredat als conceptes i definicions, tot incorporant al seu articulat gran part de la doctrina que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anat establint al llarg dels darrers anys per crear un espai comú en matèria de contractació pública.

Tot aquest conjunt d’objectius, que tenen un gran interès des de la perspectiva econòmica i social, requereixen la seva transposició al dret intern mitjançant els instruments oportuns. Tanmateix, el termini fixat per dur-la a terme va finalitzar el passat 18 d’abril de 2016 sense que s’hagi produït la transposició d’aquestes directives per la legislació estatal.

D’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, les directives que no hagin estat transposades dins del termini corresponent són d’aplicació directa si les seves disposicions tenen un contingut incondicional i són prou clares i precises.

Per tal d’evitar que la manca de transposició generi inseguretat jurídica, la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, en data 6 d’abril de 2016, ha aprovat l’Informe 1/2016, en el qual es concreten quines disposicions de les directives esmentades són d’aplicació directa. Per tal d’evitar dubtes d’interpretació, s’ha emès la Instrucció 1/2016, de 28 d’abril, de la Direcció General de Contractació Pública, la qual té per objecte concretar els efectes de l’aplicació directa de determinades disposicions de les directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, d’acord amb l’Informe 1/2016 de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, ni la Instrucció ni l’Informe no resolen per si mateixos tots els dubtes que planteja la mancança d’una norma de transposició i, d’altra banda, l’aplicació directa de determinats preceptes de les directives comporten una modificació de la legislació bàsica amb una important repercussió tant sobre l’activitat contractual de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic com també en relació amb les entitats locals de Catalunya. És el cas, per exemple, de la reducció dels supòsits en què es pot utilitzar el procediment negociat sense publicitat que es deriva de l’aplicació directa dels articles 26 i 32 de la Directiva 2014/24/UE i que, si bé d’una banda aporta més transparència als procediments de contractació, de l’altra obliga a recórrer a procediments més llargs i complexos amb un impacte substancial en la tramitació dels procediments de licitació que impedeix, en un termini relativament breu de temps, fer front a la contractació de serveis públics. Si tenim en compte que la contractació pública representa entre un 35% i un 40% del total dels pressupostos de les administracions públiques de Catalunya, i que gran part d’aquesta contractació té per objecte la prestació de serveis públics que tenen una incidència directa en el benestar de la ciutadania, per tal com es tracta de serveis vinculats a la garantia de drets fonamentals, com ara el dret a l’educació, el dret a la salut, el dret a l’habitatge o al medi ambient, els quals, a més, sovint s’han de prestar amb subjecció a uns calendaris i a unes condicions preestablertes per la legislació, l’allargament o la introducció de més complexitat en els procediments per a la contractació d’aquests serveis pot tenir un impacte molt negatiu.

La situació de necessitat, d’altra banda, no resulta ni usual ni previsible en el cas que ens ocupa en la mesura que altres estats membres de la Unió Europea han procedit a realitzar la transposició al seu dret intern de les esmentades directives i que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, d’acord amb les seves competències, va elaborar i sotmetre a informació pública un avantprojecte de llei amb la mateixa finalitat, el qual, però, no fou finalment aprovat.

L’article 189.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que, en el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees, i la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 ha considerat que aquest precepte és conforme amb la Constitució espanyola de 1978, en la mesura que no afecta la competència bàsica estatal.

L’article 159.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat competències en matèria de contractes de les administracions públiques de Catalunya. La competència de la Generalitat abasta, d’una banda, l’organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 CE, que atribueix a l’Estat la competència per establir la legislació bàsica en matèria de contractes i concessions, i de l’altra, una competència compartida per al desenvolupament de les bases estatals en la resta de la matèria.

Atès que la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha assenyalat reiteradament que l’objecte de la legislació bàsica estatal en matèria de contractació és la de proporcionar les garanties de publicitat, igualtat, lliure concurrència i seguretat jurídica que assegurin als ciutadans un tracte comú per part de totes les administracions públiques (SSTC 141/1993, de 22 d’abril; 331/1993, de 12 de novembre; 162/2009, de 29 de juny; 56/2014, de 10 d’abril, i 84/2015, de 30 d’abril, entre moltes altres), i que la Generalitat, igual com totes les administracions públiques, té una potestat d’autoorganització consubstancial que, segons ha assenyalat el Tribunal Constitucional a la STC 50/1999, de 6 d’abril, comporta que les bases estatals hagin de tenir una menor extensió en el vessant intern de les administracions públiques (és a dir, en l’àmbit de l’organització i les competències) que en el vessant extern (és a dir, el de les relacions entre l’Administració pública i la ciutadania), es considera que la Generalitat està habilitada per adoptar mesures per assolir una major eficiència i agilitat en la tramitació dels procediments de contractació.

Aquesta habilitació resulta avalada a més per la STC 237/2015, de 19 de novembre de 2015, que reconeix a les comunitats autònomes competències per introduir novetats orientades a assolir una tramitació més àgil i eficaç dels procediments de contractació, com per exemple, regular un procediment obert que desenvolupi la base estatal, sense que puguin, però, dur a terme una regulació completa de nous procediments de licitació.

Així mateix, s’ha considerat necessari regular amb rang de llei altres qüestions afectades per l’aplicació directa de les directives europees, com ara determinades precisions sobre el càlcul del valor estimat de les concessions o la forma de valoració de les proposicions econòmiques tenint en compte el cicle de vida dels béns o serveis.

D’altra banda, i atesos els canvis introduïts per les directives en la configuració dels contractes de gestió de serveis públics, queda sense efecte la remissió de la Llei 12/2007, de serveis socials, al Text refós de la Llei de contractes del sector públic. Tanmateix, d’acord amb el que estableix la consideració setena de la Directiva 2014/24/UE i la consideració sisena de la Directiva 2014/23/UE, en relació amb l’article 14 del Tractat Fundacional de la Unió Europea i el Protocol número 26 sobre els serveis d’interès general, els serveis socials regulats a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, i els serveis ocupacionals de la Llei 13/2015, de 9 de juliol, d’ordenació dels sistema d’ocupació, i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, es podran gestionar mitjançant fórmules no contractuals; en conseqüència, i d’acord amb l’article 166 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que atribueix competència exclusiva a la Generalitat en matèria de serveis socials, s’escau establir el corresponent règim jurídic per a la prestació d’aquests serveis amb rang legal.

En aquest sentit, per tal de donar una resposta eficient i eficaç en la concertació que afecta persones vulnerables i amb risc d’exclusió social i per tal de garantir els principis d’atenció personalitzada i integral, d’arrelament de la persona a l’entorn social, elecció de la persona i continuïtat en l’atenció i la qualitat, en serveis que no admeten demora, cal introduir figures, en el marc de les directives comunitàries, que donin una resposta urgent i adequada a l’hora de proveir aquests serveis.

Pel que fa als serveis ocupacionals, el desplegament de la concertació territorial, juntament amb la previsió de la disposició addicional sisena de la Llei 13/2015, esmentada, que preveu la necessitat de reduir el règim de subvenció com a mecanisme de relació amb les entitats del sistema d’ocupació a Catalunya, i en el seu lloc, fomentar l’establiment de contractes programa i concerts per garantir l’estabilitat de les polítiques i de les diferents entitats del sistema, tot això unit al fet que cal donar una resposta urgent a les necessitats de generar ocupació a Catalunya, on persisteix una taxa d’atur per sobre de la mitjana dels territoris del seu entorn i de les economies desenvolupades, tot això plegat obliga a abordar la regulació dels concerts en matèria d’ocupació també, amb el mateix esperit que els concerts socials, de forma urgent i necessària. Les polítiques actives d’ocupació esdevenen un servei essencial per a les persones en l’actual conjuntura d’atur, especialment de llarga durada i concentrat en determinades franges d’edat. Les polítiques públiques hi han de donar resposta des de la perspectiva de servei públic de forma eficient i coherent amb les necessitats de trobar feina de les persones i dels territoris on interactuen.

En conseqüència, d’acord amb el que disposa la legislació bàsica sobre contractes del sector públic i en la mesura en què les disposicions de les noves directives en matèria de contractació de la Unió Europea són d’aplicació directa;

En virtut del que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern;

Per tot això, en ús de l’autorització concedida a l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a proposta del conseller del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, i d’acord amb el Govern,

 

Decreto:

 

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1.1 L’objecte d’aquest Decret llei és establir mesures en relació amb l’aplicació de determinades disposicions de la Directiva 2014/23/UE, del Parlament i del Consell, de 26 de febrer, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió, i la Directiva 2014/24/UE, del Parlament i del Consell, de 26 de febrer, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE.

1.2 L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret llei abasta els contractes del sector públic subjectes i no subjectes a regulació harmonitzada que tramitin els poders adjudicadors de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic i els ens locals de Catalunya i el seu sector públic.

 

Article 2. Contractes de gestió de serveis públics i de concessió d’obra pública

2.1 Els contractes de concessió d’obra pública i de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió es defineixen per la transferència a l’empresa concessionària del risc operacional en l’explotació de les obres o dels serveis. S’entén que s’ha transferit el risc operacional quan no es garanteixi a l’empresa concessionària, en condicions normals de funcionament, la recuperació de les inversions o les despeses que hagi efectuat en el marc de la concessió.

2.2 El termini de durada de les concessions no podrà ser superior a cinc anys. Això no obstant, els plecs o els documents que regeixen les contractacions previs a l’adjudicació poden establir un termini superior que no excedeixi el raonablement necessari perquè l’empresa concessionària recuperi les inversions, fet que s’ha de justificar mitjançant un informe econòmic que ha de constar a l’expedient.

 

Article 3. Càlcul del valor estimat de les concessions

3.1. En els contractes de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió i de concessió d’obra pública, el valor estimat del contracte es calcula en base al volum de negoci estimat de la futura empresa concessionària, com a conseqüència de l’adjudicació de la concessió, excloent-ne l’IVA, i qualsevol altre tribut que fos d’aplicació.

3.2 El mètode de càlcul per determinar el valor estimat de la concessió s’ha d’incloure en el plec de clàusules administratives particulars o els documents que regeixen les contractacions, i ha de tenir en compte, com a mínim:

– El valor de les possibles modificacions i les pròrrogues.

– Les rendes procedents de l’abonament de les tarifes per part dels usuaris, quan no siguin tarifes, taxes o preus públics recaptats a compte i per ingressar a l’òrgan contractant.

– Els pagaments, subvencions o avantatges financers que s’abonin a l’empresa concessionària, per part de l’òrgan de contractació o de tercers, derivats de la concessió.

– Les rendes derivades de la venda o arrendament de qualsevol bé o actiu que formi part de la concessió.

– El valor de tots els béns, subministraments i serveis que l’òrgan de contractació posi a disposició de l’empresa concessionària, sempre que siguin necessaris per a la prestació del servei o l’execució de les obres.

– Les primes o pagaments als candidats o empreses licitadores.

 

Article 4. Documentació acreditativa del compliment de requisits de capacitat i solvència

Les empreses licitadores no estan obligades a acreditar documentalment, en el moment de la presentació d’ofertes, el compliment dels requisits de capacitat i solvència. Els òrgans de contractació hauran d’admetre una declaració responsable que substitueixi l’acreditació documental, o el formulari normalitzat de document europeu únic de contractació. Per als contractes subjectes a regulació harmonitzada només es pot admetre, com a document substitutori, el formulari normalitzat de document europeu únic de contractació.

 

Article 5. Divisió del contracte en lots

5.1 En els contractes en què no hi haig divisió per lots, s’haurà d’incloure a l’expedient un informe que en justifiqui els motius, i fer-ho constar al plec de clàusules administratives particulars o documents que regeixen les contractacions.

5.2 En els plecs o documents que regeixen les contractacions es podrà establir un nombre màxim de lots als quals una mateixa empresa pot licitar, o limitar el nombre de lots que es poden adjudicar a un únic licitador. En aquest darrer cas, caldrà que s’estableixin els criteris per determinar quins o quants lots es poden adjudicar a una mateixa empresa licitadora en cas que presenti l’oferta més avantatjosa.

 

Article 6. Valoració de les proposicions

6.1 L’oferta econòmicament més avantatjosa s’haurà de determinar sobre la base del preu o cost tenint en compte la relació cost-eficàcia d’acord amb la totalitat de la proposició, mitjançant, si escau, el càlcul del cost del cicle de vida. La valoració podrà tenir en compte la relació qualitat-preu.

6.2 Per a la valoració del cicle de vida cal valorar totes les fases necessàries per a l’execució del contracte, com ara:

  1. a) Els treballs o estudis de recerca i desenvolupament.
  2. b) La fase de producció del bé o servei.
  3. c) La comercialització i el transport.
  4. d) L’ús del bé o servei, inclòs el consum d’energia, i els requeriments de manteniment, durant tota la vida útil, des de la compra de matèries primeres fins als costos d’eliminació i desmantellament.
  5. e) Les despeses d’adquisició.
  6. f) Els costos ambientals i energètics.

6.3 L’òrgan de contractació podrà establir un sistema de valoració de les proposicions pel qual s’estableixi un preu fix respecte del qual les empreses licitadores no puguin presentar una baixa econòmica, i competeixin només en funció de criteris de qualitat. En la valoració d’aquests criteris de qualitat s’haurà de donar preponderància als valorables mitjançant fórmules, en els termes del que estableix la normativa aplicable als contractes del sector públic.

 

Article 7. Procediment negociat

Els contractes del sector públic es podran adjudicar per procediment negociat, amb independència de la quantia, només quan es doni algun dels supòsits dels següents articles del Text refós de la Llei de contractes del sector públic:

– Article 170.a); article 170.c); article 170.d); article 170.e); article 171.c); article 172.a); article 172.c); article 173.b); article 173.c); article 173.d); article 173.e); article 174.a); article 174.c); i article 174.d).

 

Article 8. Mesures de gestió eficient en la tramitació

Llevat que es tracti de contractes menors segons la legislació de contractes del sector públic, l’òrgan de contractació pot optar per tramitar el procediment aplicant mesures de gestió eficient en els contractes que s’adjudiquin pel procediment obert, amb valor estimat inferior a 100.000 €, en cas de serveis i subministraments, i amb valor estimat inferior a 1.000.000 €, en cas d’obres.

Aquestes mesures de gestió eficient són les següents:

  1. a) Publicació de l’anunci de licitació únicament al perfil del contractant, en els contractes de serveis i subministraments amb valor estimat igual o inferior a 60.000 € i d’obres d’import igual o inferior a 200.000 €.
  2. b) No exigir garantia provisional ni definitiva o establir l’opció de retenció del preu, sempre que ho permeti la legislació de contractes del sector públic.
  3. c) Establir l’obligació de presentar les proposicions tècnica i econòmica d’acord amb un model que haurà d’estar disponible per a les empreses licitadores, com a annex als plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, preferentment en un format que pugui ser emplenat electrònicament.

Sempre que s’admeti de forma expressa als plecs o documents que regeixin la contractació, aquests models poden permetre als licitadors que aportin o adjuntin d’altra documentació que creguin convenient.

  1. d) L’òrgan de contractació podrà, de forma motivada i sempre que no limiti la concurrència, establir com a requisit de licitació la inscripció en el Registre electrònic d’empreses licitadores de la Generalitat o en el Registre oficial de licitadors i empreses classificades de l’Estat.
  2. e) En cas que els serveis jurídics hagin informat prèviament i favorablement uns plecs de clàusules administratives particulars del mateix òrgan de contractació i amb objecte idèntic, l’informe jurídic s’ha de limitar a fer referència a l’existència de l’informe jurídic anteriorment emès i s’ha d’emetre en el termini màxim de dos dies. Aquesta regulació s’estableix sens perjudici de les funcions que corresponen als secretaris a les administracions locals.
  3. f) Unificar les reunions de la mesa de contractació en un sol acte, amb una fase prèvia interna i una altra fase posterior de caràcter públic.

En la fase interna, els membres de la mesa han d’analitzar la capacitat i solvència de les empreses licitadores i l’informe tècnic relatiu a les propostes valorables mitjançant un judici de valor, si n’hi ha, i han de proposar l’admissió o inadmissió d’empreses licitadores, i la puntuació de les proposicions valorables mitjançant un judici de valor.

En la fase pública, s’ha de donar vista a les proposicions valorables mitjançant un judici de valor i de l’informe tècnic, si n’hi ha. A més, s’han de llegir els acords de la mesa adoptats en la fase interna sobre l’admissió o inadmissió i la puntuació de les proposicions valorables mitjançant un judici de valor. Finalment, s’han d’obrir i llegir les propostes valorables de forma automàtica i, sempre que sigui possible, s’ha de proposar l’empresa adjudicatària d’acord amb la puntuació final que en resulti.

En qualsevol cas, els membres de la mesa han d’haver rebut l’informe tècnic de les proposicions valorables amb criteris de judici de valor, si n’hi ha, com a mínim un dia laborable abans de la reunió de la mesa.

  1. g) Els òrgans de contractació podran autoritzar que l’acte públic d’obertura de les proposicions valorables amb criteris automàtics es faci de forma no presencial, utilitzant mitjans audiovisuals o electrònics. La realització d’un acte públic no presencial no podrà menyscabar els principis d’igualtat, no discriminació, publicitat i transparència en el desenvolupament de l’acte. En l’acta s’haurà de fer constar que la reunió ha estat no presencial i formarà part el document audiovisual o tecnològic que reprodueixi l’acte.

Aquest acte públic d’obertura no presencial es regirà per allò que estableix la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

  1. h) El contracte s’haurà d’adjudicar en el termini màxim d’un mes a comptar de l’endemà de la finalització del termini de presentació d’ofertes, transcorregut el qual les empreses licitadores no estan obligades a mantenir les seves ofertes.
  2. i) El contracte s’ha de formalitzar en un termini màxim de 5 dies, a comptar de l’endemà de la notificació de l’adjudicació.

Per motius justificats que han de constar a l’expedient, l’òrgan de contractació podrà ampliar aquests dos darrers terminis.

 

Article 9. Causes de modificació dels contractes

9.1 Els contractes es podran modificar quan sigui necessari realitzar prestacions addicionals que únicament pugui portar a terme el contractista per raons econòmiques o tècniques o perquè una nova adjudicació pugui generar inconvenients significatius o un augment substancial de costos per a l’Administració. En qualsevol cas, el límit màxim global d’una modificació per aquesta causa serà del 50% del valor inicial del contracte.

9.2 La successió en la persona del contractista per fusió, absorció, escissió, aportació o transmissió d’empresa o branca d’activitat, així com la revisió de preus i la cessió del contracte en cas que, en aquests darrers supòsits, s’admetin en els plecs, s’hauran de tramitar com a modificació de contracte.

9.3 En qualsevol cas, les modificacions del contracte s’han d’ajustar al que estableixen les directives comunitàries.

 

 

Disposicions addicionals

 

Primera

La Generalitat de Catalunya, els ens locals i el sector públic, en els sistemes de transmissió i recepció electrònica d’ofertes i recepció electrònica de sol·licituds de participació, han de garantir el que estableix l’annex IV i el compliment de les normes de l’article 22.6 de la Directiva 2014/24/UE. Quan es requereixi, serà suficient l’ús de la signatura electrònica avançada basada en un certificat qualificat o reconegut de signatura electrònica en els termes previstos en el Reglament número 910/2014/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93/CE.

 

Segona

Els contractes que poguessin ser qualificats com a contractes de concessió d’obra pública o de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, que es licitin a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, i on no hi hagi transferència del risc operacional en els termes definits a la Directiva 2014/23/UE, relativa als contractes de concessió, s’han de qualificar com a contractes d’obra o contractes de serveis, respectivament.

En cas que el contingut de les prestacions no pugui ser inclòs en cap d’aquestes dues qualificacions, com tampoc en cap de les altres previstes en la legislació de contractes del sector públic, es podran qualificar com a contractes administratius especials en els termes que estableix la legislació vigent.

La qualificació com a contracte d’obres o de serveis no impedeix la possibilitat d’aplicar determinades disposicions dels contractes de gestió de serveis públics, sempre que no afectin la naturalesa del contracte ni els seus elements essencials.

 

Tercera

D’acord amb el que estableix la consideració setena de la Directiva 2014/24/UE i la consideració sisena de la Directiva 2014/23/UE, en relació amb l’article 14 del Tractat Fundacional de la Unió Europea i el Protocol número 26 sobre els serveis d’interès general, els serveis socials regulats a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, es podran gestionar mitjançant fórmules no contractuals, tal com es defineix a continuació:

  1. Concert social: la prestació de serveis socials de la xarxa de serveis socials d’atenció pública a través de tercers titulars dels serveis i establiments en els quals es prestin amb finançament, accés i control públics.

En l’establiment dels concerts socials per a la provisió de serveis socials s’han d’atendre els principis d’atenció personalitzada i integral, arrelament de la persona a l’entorn d’atenció social, elecció de la persona i continuïtat en l’atenció i la qualitat. Per això, es podran establir com a requisits, clàusules, mesures de preferència o mesures de discriminació positiva, criteris socials, de qualitat, d’experiència i trajectòria acreditada, i els altres que es determinin reglamentàriament.

  1. Gestió delegada: la prestació de serveis socials de la xarxa de serveis socials d’atenció pública en establiments de titularitat de l’Administració pública, a través de tercers, en els termes i en les condicions que li encomani l’Administració pública titular de l’establiment o servei.
  2. Podran ser objecte de concert social:
  3. a) La reserva i l’ocupació de places, en centres d’iniciativa privada, per a ús exclusiu de les persones usuàries de serveis socials de responsabilitat pública, l’accés als quals sigui autoritzat per les administracions públiques mitjançant l’aplicació dels criteris previstos per la normativa vigent.
  4. b) La gestió integral de prestacions tècniques, tecnològiques o de serveis en centres d’iniciativa privada.
  5. Podran ser objecte de gestió delegada la gestió integral de places en establiments de titularitat pública o de serveis de titularitat pública.
  6. El concert social i la gestió delegada es fonamenten en un sistema de convocatòria i sol·licitud, i obliguen el titular de l’entitat privada proveïdora a prestar el servei en les condicions estipulades a la legislació aplicable i en el plec tècnic que forma part del concert o de la gestió delegada.
  7. Per poder subscriure concerts i gestions delegades, les entitats hauran de comptar amb l’oportuna acreditació administrativa dels seus centres i serveis i figurar inscrites en el Registre d’entitats, serveis i establiments de serveis socials, així com complir els altres requisits específics que es determinin reglamentàriament.
  8. Les entitats hauran d’acreditar, en tot cas, la disposició de mitjans i recursos suficients per garantir el compliment de les condicions establertes per a cada servei, així com el compliment de la normativa que amb caràcter general o específic els sigui aplicable, tant per la naturalesa jurídica de l’entitat com pel tipus de servei objecte de concert social o gestió delegada.

Les entitats proveïdores no podran exigir cap contraprestació econòmica, fora del marc legal aplicable, a les persones usuàries per les prestacions bàsiques pròpies dels serveis de la xarxa de serveis socials d’atenció pública.

  1. Les entitats amb les quals se subscriguin concerts socials de places hauran d’acreditar la titularitat del centre o la seva disponibilitat per qualsevol títol jurídic vàlid per un període no inferior al de vigència del concert.
  2. Per a l’establiment de concerts socials, es donarà prioritat, quan existeixin anàlogues condicions d’eficàcia, qualitat i rendibilitat social, a les entitats sense ànim de lucre.
  3. Els concerts socials i les gestions delegades podran establir-se sobre una base pluriennal amb la finalitat de garantir l’estabilitat en la seva provisió, sense perjudici que es puguin determinar aspectes concrets que hagin de ser objecte de revisió i, si escau, de modificació abans de concloure la seva vigència.
  4. La vigència màxima dels concerts socials i de les gestions delegades, així com les condicions de renovació o pròrroga, s’establiran reglamentàriament.
  5. Una vegada conclosa la vigència del concert social o la gestió delegada, independentment de la seva causa, les administracions públiques hauran de garantir que els drets de les persones usuàries de les prestacions concertades no es vegin perjudicats per la seva finalització.
  6. La formalització dels concerts i de les gestions delegades s’efectuarà mitjançant un document administratiu amb la forma i el contingut que es determinin reglamentàriament.
  7. Es podrà subscriure un únic concert per a la reserva i l’ocupació de places en diversos centres o per a la gestió integral d’una pluralitat de prestacions o serveis quan tots ells depenguin d’una mateixa entitat titular. Aquesta subscripció s’efectuarà en les condicions que es determinin reglamentàriament.
  8. Les entitats prestadores de serveis socials poden gestionar serveis socials de titularitat pública mitjançant l’establiment amb l’administració competent dels concerts socials i de les gestions delegades previstos en aquest Decret llei. En aquest cas, passen a formar part de la xarxa de serveis socials d’atenció pública.
  9. El Govern de la Generalitat de Catalunya desenvoluparà reglamentàriament el sistema de tramitació de sol·licituds, la vigència o la durada màxima, les causes d’extinció, les obligacions de les entitats que prestin el servei i de les administracions públiques que hagin atorgat el concert social o la gestió delegada, la submissió al dret administratiu, el nombre de places concertades o de gestió delegada i altres condicions a les quals s’hauran de sotmetre els concerts socials i les gestions delegades, que hauran de respectar els principis de publicitat, concurrència, igualtat i no discriminació.

 

Quarta

Als concerts que es puguin subscriure en el marc de la Llei 13/2015, de 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, per a la prestació de serveis ocupacionals, en la mesura que el dret a l’ocupació de les persones es considera també un dret essencial, els serà d’aplicació allò previst a la disposició addicional tercera d’aquest Decret llei, llevat d’aquelles qüestions que pel seu contingut afectin estrictament l’àmbit propi dels serveis socials, sens perjudici del compliment dels requisits, per part de les entitats, de la normativa corresponent per a cadascuna de les actuacions que puguin ser concertades en l’àmbit ocupacional, i del que s’estableixi en el desplegament reglamentari.

 

Cinquena

La interpretació i aplicació de la normativa vigent de contractació pública s’ha de fer, en tot cas, de conformitat amb el que estableixen les directives 2014/23/UE, 2014/24/UE i la resta de normativa comunitària d’aplicació.

 

Sisena

Els poders adjudicadors que no siguin administració pública hauran d’adaptar les seves instruccions internes al que disposa aquest Decret llei en un termini màxim de tres mesos.

 

 

Disposicions transitòries

 

Primera

Fins que no es regulin els procediments de licitació per als contractes de concessió d’obra pública i de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, així com els dels contractes relatius a serveis socials i altres serveis específics de l’article 74 de la Directiva 2014/24/UE, serà d’aplicació a aquests contractes i concessions el que estableix el Text refós de la Llei de contractes del sector públic amb les especialitats regulades en aquest Decret llei.

 

Segona

Atesos els principis d’atenció personalitzada i integral, arrelament de la persona a l’entorn d’atenció social, elecció de la persona i continuïtat en l’atenció i la qualitat, els concerts socials establiran fórmules que garanteixin la continuïtat en la prestació d’aquests serveis per part de les entitats que ja els prestaven a les persones usuàries. Mentre no s’aprovi la normativa de desplegament, per tal de garantir la continuïtat dels actuals contractes, convenis i autoritzacions per a la gestió dels serveis socials, els òrgans competents podran utilitzar fórmules com la pròrroga, l’ampliació de terminis o qualsevol altra fórmula que permeti la legislació vigent, sempre que es justifiqui en l’expedient.

 

 

Disposició final

Aquest Decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

 

Barcelona, 31 de maig de 2016

 

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

 

Raül Romeva i Rueda

Conseller del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.