Incapacitat temporal del personal al servei del seu sector públic de Catalunya

DECRET LLEI 4/2017, de 18 de juliol, de modificació del règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes.[sc name=»Personal al servicio de la Administración Local» ]

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del Rei, i d’acord amb el que estableix l’article 67.6.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent

DECRET LLEI

Preàmbul

El Decret llei 2/2012, de 25 de setembre, sobre millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes, va modificar el règim de millores directes a la prestació econòmica d’incapacitat temporal previst en la disposició addicional sisena de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, per tal d’adaptar-lo al Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

Aquest Reial decret llei 20/2012, de caràcter bàsic, habilita les administracions a determinar, respecte al seu personal, els supòsits excepcionals en què es pugui assolir la plenitud retributiva en situació d’incapacitat temporal per contingències comunes.

En aquest sentit, el Decret llei 2/2012, de 25 de setembre, ja va identificar en un primer moment dos supòsits excepcionals dels processos d’incapacitat temporal, el de les empleades públiques embarassades i el del personal víctima de situacions de violència de gènere.

Posteriorment, mitjançant el Decret llei 2/2013, de 19 de març, de modificació del règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes, s’han ampliat els supòsits als empleats públics en situació d’incapacitat temporal com a conseqüència d’hospitalització, intervenció quirúrgica o processos oncològics.

Vist que el sistema de determinació dels supòsits de complement fins al cent per cent de les retribucions en situacions d’incapacitat temporal es configura legalment com un sistema estricte, pel caràcter excepcional dels supòsits, però alhora dinàmic, perquè permet a cada Administració pública ampliar-lo per poder donar resposta a noves situacions excepcionals i justificades, es planteja ara, com a resultat del temps transcorregut i de l’anàlisi de l’evolució dels sistema de protecció, la necessitat d’incorporar nous supòsits d’especial gravetat i que es consideren mereixedors de la màxima protecció. Alguns d’aquests nous supòsits tenen com a finalitat la protecció de la salut de la dona en situacions especialment vulnerables, com la situació d’incapacitat temporal que derivi d’un tractament de reproducció assistida o del període de lactància, o la situació d’incapacitat temporal per interrupció voluntària de l’embaràs en el primer trimestre de gestació per inducció farmacològica. Així mateix, es protegeix la situació del personal amb discapacitat, en concret, quan es trobi en la situació d’incapacitat temporal derivada de malalties que han estat causa de discapacitat de grau igual o superior al 33%. Es recull, així mateix, la situació d’incapacitat temporal derivada d’exploracions diagnòstiques invasives, com endoscòpies, colonoscòpies, gastroscòpies, fibroscòpies, cateterismes i altres exploracions similars. I, finalment, s’amplien els supòsits de malalties considerats especialment greus més enllà dels processos oncològics, incloent una relació de malalties que tenen el tractament de malalties greus i/o subjectes a declaració obligatòria.

Tots aquests nous supòsits excepcionals tenen una incidència directa sobre les condicions de treball dels empleats públics, atès el component de gravetat i d’afectació en la vida de la persona: en uns casos perquè es tracta de situacions que mereixen una especial protecció de la dona —igualment respecte del personal amb una discapacitat—, en d’altres perquè es tracta de malalties d’especial gravetat, i en d’altres perquè es tracta de proves que, per les seves característiques, resulten inhabilitants per al treball. La necessitat de donar la màxima protecció en aquestes situacions d’incapacitat temporal garantint el cent per cent de les retribucions mitjançant el complement per part de l’Administració, i evitar d’aquesta manera que una minva de les retribucions agreugi la situació personal i familiar dels empleats públics afectats, justifica la necessitat extraordinària i urgent a què habilita la figura del Decret llei, en les termes que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Aquest Decret llei es presenta en un únic article que recull la modificació de la disposició addicional sisena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. En concret, mitjançant aquest article únic es modifiquen els paràgrafs segon i tercer de l’apartat 1.a) de la disposició addicional sisena.

El segon paràgraf recull els nous supòsits excepcionals que permeten la percepció d’un complement de millora retributiva fins al cent per cent de les retribucions i una refosa de tots els supòsits mitjançant una enumeració ordenada. Així mateix, el tercer paràgraf conté una previsió per garantir la protecció de dades de caràcter personal, que es fa especialment necessària conforme s’amplien els supòsits de malalties que han de justificar-se documentalment per obtenir la protecció màxima de la millora fins al cent per cent de les retribucions.

Finalment, la disposició transitòria preveu, en relació amb els supòsits nous, que quan el procés patològic hagi tingut origen en situacions d’incapacitat anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei derivades d’aquests supòsits nous, aquestes situacions donen dret que es reconegui el complement fins al cent per cent de les retribucions, si bé amb efectes econòmics a partir de la vigència del Decret llei i sense que es reconeguin efectes retroactius.

Vist l’Acord de 16 de juny de 2017 de la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en ús de l’autorització concedida per l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a proposta de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic. Modificar els paràgrafs segon i tercer de l’apartat 1.a) de la disposició addicional sisena de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, amb el contingut següent:

“No obstant això, la prestació reconeguda per la Seguretat Social es complementarà, des del primer dia, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc la incapacitat, en els supòsits següents:

1. La situació d’incapacitat temporal de les empleades públiques embarassades, encara que no doni lloc a una situació de risc durant l’embaràs.
2. La situació d’incapacitat temporal de les víctimes de violència de gènere.
3. La situació d’incapacitat temporal que comporti hospitalització o intervenció quirúrgica, amb independència que sobrevingui amb posterioritat a l’inici de la incapacitat i sempre que es correspongui amb el mateix procés patològic, així com la derivada de processos oncològics. A aquests efectes, els supòsits d’intervenció quirúrgica es complementaran sempre que requereixin repòs domiciliari i derivin dels tractaments inclosos en la cartera bàsica de serveis del sistema nacional de salut.
4. La situació d’incapacitat temporal que derivi d’un tractament de reproducció assistida o del període de lactància, encara que no doni lloc a una situació de risc durant la lactància.
5. La situació d’incapacitat temporal derivada de malalties que han estat causa de discapacitat de grau igual o superior al 33%.
6. La situació d’incapacitat temporal derivada d’exploracions diagnòstiques invasives, com endoscòpies, colonoscòpies, gastroscòpies, fibroscòpies, cateterismes i altres exploracions similars.
7. La situació d’incapacitat temporal per interrupció voluntària de l’embaràs en el primer trimestre de gestació per inducció farmacològica.
8. La situació d’incapacitat temporal per altres malalties greus i/o subjectes a declaració obligatòria. S’inclouen en aquest apartat les malalties greus recollides a l’annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l’aplicació i desenvolupament, en el Sistema de Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, així com també les cardiopaties isquèmiques. Així mateix, s’inclouen en aquest apartat les malalties subjectes a declaració obligatòria recollides en els annexos I i III del Reial decret 2210/1995, de 28 de desembre, pel qual es crea la xarxa nacional de vigilància epidemiològica.

La documentació mèdica o sobre la situació personal de violència de gènere aportada per les persones interessades és confidencial i l’Administració o organisme o ens competent s’ha de subjectar a la normativa de protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit, un cop s’acrediti per la persona interessada i es faci constar per la unitat de gestió corresponent que es compleixen els requisits per tenir dret a l’obtenció de les millores establertes normativament, s’ha de retornar a la persona interessada la documentació aportada. Les dades mèdiques relatives als motius concrets de la incapacitat temporal no s’han d’inscriure ni registrar en cap base de dades. Les persones que intervenen en la tramitació del procediment de reconeixement de millores voluntàries tenen el deure de guardar secret.”

Disposició transitòria

Quan la situació d’incapacitat temporal s’hagi iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, i pel que fa als nous supòsits excepcionals, els empleats públics tindran dret al reconeixement del complement fins al cent per cent de les retribucions a partir de la data en què entri en vigor el Decret llei.

Disposició final

Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui aplicable aquest Decret llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

Barcelona, 18 de juliol de 2017

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

Meritxell Borràs i Solé

Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge