Informació geogràfica COMUNIDAD VALENCIANA

LLEI 2/2020, de 2 de desembre, de la Generalitat, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencia.

(DOGV de 07.12.2020)

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat, i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

Índex

Preàmbul

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

Article 2. Definicions

TÍTOL II. L’INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ

CAPÍTOL I. Naturalesa i funcions

Article 3. Naturalesa jurídica

Article 4. Funcions

CAPÍTOL II. Organització de l’Institut Cartogràfic Valencià

Article 5. Òrgans directius

Article 6. Consell de Direcció

Article 7. La Direcció

CAPÍTOL III. Planificació

Article 8. Pla plurianual de gestió

Article 9. Programa anual d’actuació

CAPÍTOL IV. Règim jurídic i econòmic i estructura administrativa

Article 10. Règim jurídic

Article 11. Recursos econòmics

Article 12. Règim pressupostari i economicofinancer

Article 13. Estructura administrativa

Article 14. Béns i drets

Article 15. Personal

Article 16. Contractació

Article 17. Règim d’actes administratius

CAPÍTOL V. Obligacions de transparència i reutilització de dades

Article 18. Transparència i reutilització de dades

TÍTOL III. RELACIONS INTERADMINISTRATIVES I PLANIFICACIÓ CARTOGRÀFICA

CAPÍTOL I. Col·laboració i coordinació

Article 19. Principis d’actuació

Article 20. Coordinació

CAPÍTOL II. Pla cartogràfic

Article 21. Objecte, contingut, caràcter i àmbit d’aplicació territorial

Article 22. Redacció, aprovació i vigència

TÍTOL IV. SISTEMA CARTOGRÀFIC VALENCIÀ

Article 23. Elements integrants del sistema cartogràfic valencià

CAPÍTOL I. Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional

Article 24. Naturalesa i fins

Article 25. Composició

Article 26. Funcions

Article 27. Funcionament

CAPÍTOL II. Comissió científica

Article 28. Naturalesa i fins

Article 29. Composició

Article 30. Funcions

Article 31. Funcionament

CAPÍTOL III. Registre de cartografia

Article 32. Creació i finalitat

Article 33. Cartografia oficial

Article 34. Ús de la informació geogràfica

Article 35. Línies límit dels termes municipals

CAPÍTOL IV. Xarxes geodèsiques

Article 36. Elements integrants

Article 37. Protecció dels senyals geodèsics

CAPÍTOL V. La infraestructura de dades espacials valenciana

Article 38. Principis inspiradors

Article 39. Elements fonamentals

Article 40. Interoperabilitat

CAPÍTOL VI. El mapa municipal

Article 41. Definició

Article 42. Elaboració

Article 43. Delimitació, alteració i millora geomètrica de línies de termes municipals

CAPÍTOL VII. Altres elements del sistema cartogràfic valencià

Article 44. La cartoteca digital

Article 45. Nomenclàtor geogràfic valencià

Article 46. Xarxa sísmica

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Estatut

Disposició final segona. Entrada en vigor

PREÀMBUL

L’Institut Cartogràfic Valencià, amb origen en l’estructura inicialment nascuda al si de la Universitat Politècnica de València, va esdevindre organisme autònom de la Generalitat amb la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de la Generalitat, de creació de l’Inwtitut Cartogràfic Valencià. Vint-i-tres anys després de l’aprovació de la seua llei de creació, l’Institut Cartogràfic Valencià necessita una nova norma jurídica que regule internament el seu funcionament, que establisca les bases de la relació entre les administracions públiques valencianes en matèria de geomàtica i que definisca els elements que han d’integrar, a més del mateix Institut, el conjunt del sistema cartogràfic valencià.

L’Institut Cartogràfic Valencià és l’organisme de geomàtica de la Comunitat Valenciana i, per tant, ha de parar atenció als diferents estudis que actualment integren aquest camp del coneixement: la cartografia, la geodèsia, la fotogrametria, la teledetecció, la sísmica o els sistemes d’informació geogràfica, entre d’altres. En alguns d’aquests camps l’Institut Cartogràfic Valencià fa anys que hi treballa, però en altres no s’hi havia fet cap passa seriosa perquè en formaren part de la seua activitat normal de treball com a agència de cartografia homologable a altres agències nacionals de cartografia del nostre entorn continental, en tant que instrument al servei no només de les administracions públiques valencianes sinó també de tota la societat valenciana. En aquesta llei, amb caràcter general, s’empra el terme geomàtica per a referir-se a allò que tradicionalment s’ha entés com a cartografia.

La Generalitat té competència per establir aquest marc normatiu, encara que no hi haja previsió estatutària expressa a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana sobre la geomàtica, atés aquest caràcter instrumental, tal com va deixar palés el Tribunal Constitucional en la Sentència 76/1984.

En la mesura en què hi ha nombroses activitats administratives autonòmiques per a les quals resulta instrumental l’activitat cartogràfica (ordenació del territori, obres públiques, carreteres, urbanisme…) resulta evident que les administracions competents han de poder desenvolupar els seus propis serveis cartogràfics, amb caràcter instrumental de les competències en qüestió (que, com és sabut, formen part de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, tant en la seua versió de 1982, com en la derivada de la profunda reforma escomesa el 2006, actuals articles 49.1.9a, 49.1.13a, 49.1.14a i de nou 49.1.9a, respectivament), sempre que no afecten les competències estatals en la matèria, el sistema cartogràfic nacional i les qüestions que li són pròpies en exclusiva (com les referides a la defensa nacional, per exemple, article 149.1.4.t CE). Aquesta competència autonòmica no ha estat, a més, qüestionada en cap cas pel que fa a l’activitat de l’Institut Cartogràfic Valencià ni pel que fa a la regulació continguda a la ja esmentada Llei 9/1997, de 9 de desembre, de Creació de l’Institut Cartogràfic Valencià.

Reconeguda la competència de la Generalitat en matèria de geomàtica, atès el seu caràcter instrumental, aquesta nova llei pretén facilitar que l’Institut Cartogràfic Valencià desenvolupe la seua activitat en tots els camps de la geomàtica, assumint també aspectes no tractats fins ara i que són fonamentals per a la normalització de l’activitat geomàtica valenciana, la qual cosa es tradueix en la creació de nous elements que van més enllà de l’activitat purament centrada en la producció de cartografia i que tenen a vore amb la coordinació de l’activitat geomàtica a la Comunitat Valenciana o l’aplicació de la informàtica als camps tradicionals de la cartografia.

Aquesta iniciativa legislativa és acorde amb els principis de bona regulació establerts a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:

a) Necessitat i eficàcia. La finalitat d’aquesta llei és actualitzar la normativa en matèria de geomàtica al context jurídic i tecnològic actual. La nova perspectiva que la cartografia té actualment, entesa com a informació geogràfica, requereix que la regulació de la Llei 9/1997 siga actualitzada des del vessant jurídic i tècnic. En definitiva, la finalitat d’aquesta normativa és dotar la Generalitat de l’instrument jurídic que permeta el desenvolupament de l’activitat cartogràfica de forma eficient i eficaç.

b) Seguretat jurídica. En la redacció d’aquesta llei s’ha considerat la normativa europea i estatal en matèria d’informació geogràfica. La llei que regula l’activitat cartogràfica valenciana data de 1997, per la qual cosa és necessari actualitzar aquesta legislació adequant-la al context jurídic i tècnic actual. La regulació de la matèria enuncia i perfila els instruments bàsics que seran el pilar del sistema cartogràfic valencià generant un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud. L’oportunitat d’aquesta nova regulació té a veure amb la voluntat política de dotar de seguretat i estabilitat l’activitat duta a terme fins ara per l’Institut Cartogràfic Valencià, que es considera en tot cas necessària per la gran quantitat de serveis que presta a les administracions valencianes (tant autonòmica com locals), de gran importància per a la prestació d’altres serveis, com ara la planificació urbanística i la planificació estratègica a tots els nivells, així com pels beneficis que genera per a la societat valenciana.

c) Transparència. Els destinataris d’aquesta norma, principalment, són els ens que integren el sector públic valencià.

d) Eficiència. El contingut de la llei no imposa càrregues administratives. D’una altra banda, una de les finalitats d’aquesta llei és racionalitzar els recursos públics que es destinen a la producció i la difusió de dades geogràfiques.

Aquestes consideracions d’oportunitat, inevitablement relacionades amb la política del Consell plasmada en aquesta llei, tenen també a veure amb la previsió de costos i altres impactes a tots els nivells que es preveuen de la normativa: pocs costos econòmics més enllà dels que ja s’estan produint, i impactes negatius inexistents en altres normes o actuacions del Consell.

Com a trets a destacar i principals novetats d’aquesta llei, la norma estableix les funcions de l’Institut Cartogràfic Valencià, afegint-ne de noves, substitueix el Consell Rector per un nou Consell de Direcció més reduït i estableix l’obligació d’elaborar un Pla plurianual de gestió i un Pla anual d’actuació, a més del Pla cartogràfic, per planificar l’activitat cartogràfica. Pel que fa al paper de l’Institut Cartogràfic Valencià com a agència de geomàtica de la Comunitat Valenciana, la llei li atribueix la facultat de planificar les activitats geomàtiques i d’informació geogràfica, sent el document bàsic per dur a terme aquest darrer aspecte el Pla cartogràfic.

La llei també crea el sistema cartogràfic valencià, constituït per una sèrie d’elements que graviten entorn de l’Institut Cartogràfic Valencià, que n’és la peça fonamental. Finalment, en aquest vessant orgànic, la llei crea la Comissió Cartogràfica Assessora i de Coordinació Institucional com a fòrum de reunió de les administracions valencianes en matèria geomàtica i la Comissió Científica com a òrgan assessor de caràcter científic i punt de trobada de les universitats valencianes.

Més enllà de consideracions funcionals, d’organització institucional i de planificació, la norma també regula l’activitat que haurà de ser desenvolupada i en defineix alguns dels seus instruments: així, estableix el Registre de cartografia per a la inscripció i oficialització de la cartografia elaborada per qualsevol administració que seguisca els criteris que hauran de ser establerts reglamentàriament.

La llei defineix també com a elements del sistema cartogràfic valencià les xarxes geodèsiques activa i passiva –la Xarxa d’estacions de referència de València i la Xarxa de quart ordre– i la Xarxa sísmica de València. La necessitat de les xarxes geodèsiques es fonamenta en els principis que tenen com a objectiu materialitzar un sistema de referència geodèsic homogeni per a garantir la continuïtat en coordenades, la interoperabilitat de les dades i la reutilització de tota la informació geogràfica. Les coordenades dels seus vèrtexs i de les estacions de la xarxa GNSS hauran de determinar-se per càlculs globals que hauran d’abastar tot el territori, i per garantir-ne la coordinació s’haurà de garantir, al seu torn, que es troben enllaçades i integrades amb les xarxes limítrofes i estatals oficials, així com amb la xarxa que defineix el marc europeu i internacional, mantenint la Generalitat la titularitat sobre les seues xarxes adscrites. En aquest sentit, les tècniques d’observació emprades, tant per la xarxa activa GNSS del nostre país (Xarxa d’estacions de referència de València), com per a la xarxa passiva (Xarxa de quart ordre), utilitzen els sistemes globals de posicionament per satèl·lit.

La norma preveu que els senyals geodèsics, l’instrumental de les xarxes pròpies o qualsevol programari instrumental necessari per al funcionament dels serveis i la seua explotació i productes formaran part del patrimoni de l’Institut Cartogràfic Valencià com a part dels béns i drets adscrits per la Generalitat, que conservaran la seua qualificació jurídica originària, així com els que li siguen incorporats i adscrits en el futur per qualsevol entitat o persona i per qualsevol títol. També s’hi preveu que la distribució d’estacions de la xarxa GNSS es basarà en la demanda de les persones usuàries i de les necessitats de producció cartogràfica, prestació de servei de cobertura global en el nostre territori i en la tecnologia existent que faça possible serveis actualitzats i adaptats a l’existència de noves constel·lacions GNSS. La resta d’administracions públiques en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana que necessiten desplegar estacions GNSS hauran de coordinar-ne el desenvolupament d’acord amb les normes, la planificació i els estàndards establits per l’Institut Cartogràfic Valencià i l’Institut Geogràfic Nacional. La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica de quart ordre s’ha d’adaptar a les necessitats del territori i de les persones usuàries i desenvolupar-se conforme a la tecnologia actual, pel que fa a la implantació i l’observació de la xarxa, i pel que fa al posterior aprofitament.

La Infraestructura de dades espacials valenciana és un altre dels elements que integren el sistema cartogràfic valencià, i és la xarxa organitzada de recursos d’informació de la nostra comunitat autònoma, tot constituint el node d’informació geogràfica de la Generalitat i de la resta de les administracions públiques valencianes per al tractament d’aquest tipus d’informació. La Infraestructura de dades espacials valenciana es caracteritza per ser la infraestructura del conjunt de l’administració valenciana. Està dissenyada per incloure-hi les administracions locals que ho demanen. És cooperativa, ja que els titulars de la informació inclosa mantenen íntegrament la competència i la responsabilitat sobre aquesta, cooperant amb la seua aportació al desenvolupament de la Infraestructura de dades espacials valenciana. És també integradora, en impulsar la incorporació de la informació provinent de diferents productors i, alhora, en posar en relació aquesta amb la d’altres proveïdors per tal de generar més valor afegit. La infraestructura combina el seu caràcter de magatzem històric –ja que ha de mantindre les sèries temporals d’informació relativa al territori dinàmic i caviant– amb la qualitat de la informació que hi conté, amb referències geogràfiques precises i homogènies, i sempre amb la informació més actualitzada possible.

En darrer terme, la Infraestructura de dades espacials valenciana és acorde amb el desenvolupament de la Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les infraestructures i els serveis d’informació geogràfica a Espanya que transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2007/2/CE, de 14 de març de 2007, per la qual s’estableix una infraestructura d’informació espacial a la Comunitat Europea.

Altrament la llei preveu que l’Institut Cartogràfic Valencià, en tant que organisme de geomàtica, es constituïsca com a Cartoteca digital amb l’objecte de preservar per a les generacions futures el patrimoni cartogràfic valencià.

Conjuntament amb això, un altre dels elements integrants del sistema cartogràfic valencià serà el Mapa municipal, que recollirà el treball realitzat per l’Institut Cartogràfic Valencià en les tasques de delimitació municipal, d’alteració de línies de terme i de la millora geomètrica d’aquestes línies. Es pretén així incrementar la seguretat jurídica dels ajuntaments gràcies a la tasca d’un sistema d’informació geogràfica modern i avançat.

El darrer element que integra el sistema cartogràfic valencià és el Nomenclàtor Geogràfic Valencià, que estarà format pels topònims que apareixen a la cartografia elaborada per l’Institut Cartogràfic Valencià d’acord amb les denominacions oficials fixades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

TÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte l’establiment del règim jurídic de l’Institut Cartogràfic Valencià, l’ordenació de l’activitat geomàtica del sector públic valencià i l’organització de la informació geogràfica a la Comunitat Valenciana, i hi determina els mitjans per a la coordinació i la col·laboració entre les diferents administracions públiques valencianes pel que a la geomàtica respecta, sense perjudici del que s’haja establit en els acords subscrits voluntàriament amb altres administracions públiques.

Article 2. Definicions

A l’efecte d’allò que disposa aquesta llei, es donen les següents definicions:

1. Cartografia: representació gràfica, de caràcter analògic o digital, d’una superfície, generalment la terrestre, sobre un marc de referència prèviament definit i matemàticament adequat.

2. Cartografia bàsica: la cartografia que s’obté per processos directes d’observació i mesura de la superfície terrestre i que serveix com a base i referència per a l’ús generalitzat com a representació gràfica del territori.

3. Cartografia derivada: cartografia que s’obté per processos d’edició o generalització de la informació continguda en la cartografia bàsica.

4. Cartografia oficial: és la produïda pel sector públic valencià que, tenint en consideració el que s’ha establit en l’article primer de la Llei 7/1986, de 24 de gener, d’ordenació de la cartografia, reuneix els requisits tècnics disposats reglamentàriament, i està inscrita en el Registre de Cartografia..

5. Cartografia temàtica: la cartografia que, tenint com a base la cartografia bàsica o derivada i conservant les seues característiques, en singularitza o desenvolupa algun element concret de la informació topogràfica o hi incorpora informació addicional específica, i que gaudeix de caràcter oficial si compleix els requisits establerts.

6. Dades espacials o dades georeferenciades: qualsevol informació o dada localitzada sobre la superfície terrestre a través de coordenades o un altre sistema de posicionament directe, o mitjançant direccions o qualsevol altre sistema de posicionament indirecte.

7. Geodèsia: conjunt de tècniques per a la representació de la Terra, la seua forma, les seues dimensions, la seua orientació, la seua posició a l’espai, les seues variacions temporals, el seu camp gravitatori i de la superfície del fons oceànic. Les representacions oficials de la topografia, la fotogrametria, la cartografia, l’enginyeria civil i la navegació, entre altres disciplines, es deriven d’ella, ja que aquesta tècnica subministra, mitjançant la materialització geodèsica de marcs de referència i xarxes geodèsiques, els resultats en coordenades que serveixen de referència i d’origen.

8. Geodèsia espacial: part de la geodèsia que comprèn les tecnologies espacials basades en geodèsia per satèl·lit i tècniques d’interferometria de molta llarga base. La seua finalitat és essencial per a la definició de marcs de referència globals i regionals i l’estudi de la forma de la Terra, estudis del camp de gravetat i del seu comportament.

9. Geodèsia física i geofísica: conjunt de tècniques dins de la geodèsia que utilitzen lleis i observables físics per a la determinació i el tractament de l’observació del camp gravitatori terrestre. La geofísica, a més, estudia els fenòmens naturals o induïts propis de la sismologia o de la vulcanologia que afecten les seues variacions i a la superfície terrestre.

10. Geomàtica: disciplina que engloba les ciències relacionades amb el coneixement del territori com la cartografia, la fotogrametria, la teledetecció, la topografia o la geodèsia, que permeten l’obtenció, l’anàlisi, la distribució i l’ús de la informació geogràfica, amb la integració i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació i la informàtica. Aquesta sinergia de ciències fa possible la captura, el processament, l’anàlisi, la interpretació, l’emmagatzematge, la modelització, l’aplicació i la difusió d’informació digital geoespacial o localitzada, aplicable en els àmbits de l’enginyeria, del territori i, en definitiva, de la societat.

11. Informació geogràfica: també aquesta informació espacial o geoespacial està constituïda per aquells conjunts de dades espacials georeferenciats requerits com a part d’operacions científiques, administratives o legals. Aquesta informació posseeix una posició geogràfica implícita o explícita.

12. Informació geogràfica bàsica: informació geogràfica necessària perquè qualsevol persona usuària o aplicació puga referenciar les seues dades d’informació geogràfica.

13. Informació geogràfica temàtica bàsica: la informació geogràfica que, a partir de la informació geogràfica bàsica, en singularitza o desenvolupa algun aspecte concret de la informació continguda en aquella o hi incorpora informació addicional específica d’interés.

14. Informació geogràfica complementària: la informació geogràfica de qualsevol tipus que no és bàsica i que s’integra en el sistema donat el seu interés per al coneixement del territori.

15. Infraestructura de dades espacials: conjunts de dades georeferenciades distribuïts en diferents sistemes d’informació geogràfica segons un conjunt d’especificacions normalitzades que faciliten la recerca i que garanteix que siguen interoperables i que són accessible a través d’internet.

16. Infraestructura de dades espacials valenciana (IDEV): infraestructura de dades espacials produïdes pel conjunt del sector públic valencià. Constitueix el node d’informació geogràfica corporatiu de la Generalitat i de la resta de les administracions públiques valencianes per al tractament de la informació geogràfica.

17. Metadades: descriptors de les característiques tècniques de les dades espacials.

18. Catàleg de dades espacials: relació ordenada de tots els conjunts de dades incloses en la Infraestructura de dades espacials valenciana amb especificació de les seues metadades, l’existència de les quals es fa obligatòria, tant si estan les dades disponibles al públic o no, per raons de confidencialitat o seguretat.

19. Serveis de la Infraestructura de dades espacials valenciana: són serveis estàndard OGC o serveis segons les regles establertes per la Directiva 2007/2/CE, de 14 de març de 2007, per la qual s’estableix una infraestructura d’informació espacial a la Comunitat Europea que permeten la recerca, la visualització i la descàrrega de dades, així com altres serveis no estàndard disponibles des de la Infraestructura de dades espacials valenciana per a la seua reutilització per l’administració valenciana.

20. Xarxa geodèsica: sistema de punts la localització dels quals en latitud, longitud i altura són coneguts de forma precisa.

21. Xarxa geodèsica activa: xarxa geodèsica que es troba contínuament en funcionament de la qual es coneix les seues coordenades i velocitats mitjançant el processament de les seues observacions. Els mesuraments d’aquesta xarxa s’obtenen a partir dels sistemes globals de posicionament per satèl·lit (GNSS).

22. Xarxa d’Estacions de Referència de València: és la xarxa geodèsica activa de la Comunitat Valenciana.

23. Xarxa geodèsica passiva i densificació de quart ordre: conjunt de punts situats en la superfície terrestre la posició geogràfica, les coordenades i la precisió dels quals es determina mitjançant observacions geodèsiques i el seu processament. La xarxa de quart ordre de la Comunitat Valenciana és una xarxa geodèsica tridimensional pròpia que cobreix tot el territori valencià, composta per més de 1500 vèrtexs de coordenades conegudes en el sistema de referència oficial materialitzats físicament sobre el terreny.

24. Sistema d’informació geogràfica: conjunt d’informació georeferenciada, recursos informàtics, humans i organitzatius que, organitzada en bases de dades, permeten processos de captació, emmagatzematge, anàlisi, representació i publicació de dades espacials.

25. Sistema de referència geodèsic i marc de referència geodèsic: conjunt de convencions i coordenades espai-temps i velocitats que un observador empra per al mesurament de les magnituds d’un sistema determinat. Aquestes magnituds estan vinculades al sistema de referència en qüestió. La realització pràctica del marc geodèsic global de referència s’obté mitjançant una sèrie de punts amb un conjunt de coordenades i velocitats representades respecte d’un origen, l’orientació del sistema cartesià ortogonal i l’escala.

26. European Terrestrial Reference System 1989 (ETRS89): és el sistema de referència lligat a la part estable de la placa eurasiàtica, consistent amb els moderns sistemes de navegació per satèl·lit. El seu origen es remunta a la resolució de 1990 adoptada per EUREF (Subcomissió de l’Associació Internacional de Geodèsia, IAG, per al marc de referència europeu), traslladada a la Comissió Europea el 1999 i adoptada en la majoria dels països europeus, inclosa Espanya, mitjançant el Reial decret 1071/2007, de 27 de juliol, pel qual es regula el sistema geodèsic de referència oficial a Espanya.

27. Sistemes Globals de Posicionament per satèl·lit: en anglés Global Navigation Satellite System (GNSS), que són sistemes de navegació per satèl·lit que proporcionen un posicionament geoespacial amb cobertura global. Aquest terme inclou el Sistema de Posicionament Global o Global Positioning System, GPS; el Sistema global de Navegació per Satèl·lit o Global’naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema, GLONASS ( , ); el sistema europeu GALILEO, Beidou i altres sistemes de navegació regionals i d’augmentació.

28. Vèrtex o senyal geodèsic: estructura de formigó d’alçada variable i/o senyal de clau que disposa d’un centrat forçós en què estan definides les coordenades de la xarxa geodèsica. La informació descriptiva de cada vèrtex es representa en les denominades ressenyes de vèrtexs.

29. Delimitació municipal: d’acord amb el que estableix l’article 6.1 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, és el procediment administratiu per mitjà del qual s’estableixen, amb caràcter definitiu, la totalitat o una part de la línia límit d’un terme municipal amb la màxima precisió possible. Aquest procediment tan sols és aplicable a línies límit que no siguen definitives, és a dir, que no hagen sigut fixades mitjançant acta de delimitació ratificada pels ajuntaments implicats, resolució administrativa o sentència judicial.

30. Alteració de la línia de terme: quan els treballs proposats no consistisquen en una simple millora geomètrica sinó en una alteració que complisca els supòsits establerts a l’article 7 de la Llei 8/2010 de Règim Local de la Comunitat Valenciana. Aquest procediment tan sols és aplicable a línies límit definitives, és a dir, que hagen sigut fixades mitjançant acta de delimitació ratificada pels ajuntaments implicats, resolució administrativa o sentència judicial.

31. Millora geomètrica de la línia de terme: quan la línia de terme entre termes municipals no es veu alterada i reflecteix fidelment l’acta de delimitació original. Consisteix en la recuperació de la geometria original del límit municipal, però amb la precisió que permet la tecnologia i les tècniques topogràfiques actuals. Aquest procediment tan sols és aplicable a línies límit definitives, és a dir, que hagen sigut fixades mitjançant acta de delimitació ratificada pels ajuntaments implicats, resolució administrativa o sentència judicial.

32. Ortofotografia: també anomenada ortoimatge o ortofoto. És un producte cartogràfic ràster obtingut per procediments fotogramètrics que representa la superfície terrestre amb tots els elements corregits d’errors i deformacions per tal d’obtindre una projecció ortogonal que els represente a la mateixa escala i resolució.

TÍTOL II

L’Institut Cartogràfic Valencià

CAPÍTOL I

Naturalesa i funcions

Article 3. Naturalesa jurídica

1. L’Institut Cartogràfic Valencià és un organisme autònom de la Generalitat, amb la naturalesa i el règim jurídic que la normativa valenciana vigent en matèria de sector públic instrumental hi preveu. L’Institut Cartogràfic Valencià es regeix pel dret administratiu, en els termes que estableix aquest títol.

2. La denominació oficial de l’organisme que haurà de ser emprada a tots els efectes serà sempre en valencià.

3. L’Institut Cartogràfic Valencià té personalitat jurídica pública pròpia, patrimoni i tresoreria propis, autonomia funcional i de gestió i plena capacitat jurídica i d’obrar per a organitzar i exercir les funcions que li atribueixen aquesta llei i qualsevol altra norma. Li corresponen, a més, totes les potestats administratives necessàries per al compliment de les seues funcions. Específicament, l’Institut Cartogràfic Valencià podrà establir servituds forçoses per a instal·lar senyals geodèsics o geofísics que es consideren d’utilitat pública amb la finalitat d’imposició o modificació de servituds.

4. L’Institut Cartogràfic Valencià es configura com l’entitat científica i tècnica de la Generalitat en matèria de geomàtica, que inclou els tradicionals camps de coneixement del territori com la cartografia, la fotogrametria, la teledetecció, la geodèsia, els sistemes d’informació geogràfica i la geofísica.

5. L’Institut Cartogràfic Valencià s’adscriu a la conselleria de la Generalitat amb competències en matèria d’ordenació del territori.

6. L’Institut Cartogràfic Valencià, en l’àmbit de les seues funcions, té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’administració de la Generalitat i dels ens, els organismes i les entitats que en depenen. Els encàrrecs que se li formulen per part d’aquestes entitats no tenen la naturalesa jurídica de contractes i s’articulen mitjançant encàrrecs de gestió regulats segons les normes bàsiques en la matèria contingudes a la regulació general del sector públic.

Article 4. Funcions

1. A l’Institut Cartogràfic Valencià li correspon, com a mitjà propi instrumental de caràcter tècnic, l’exercici de les activitats geomàtiques que, precisament per aquest caràcter instrumental o subordinat a altres blocs de l’activitat administrativa, són necessàries per l’exercici de qualsevol competència pròpia de la Generalitat.

2. Les funcions de l’Institut Cartogràfic Valencià són:

a) La redacció del Pla cartogràfic.

b) Elaborar propostes de normes tècniques que hauran de ser seguides en matèria cartogràfica pel sector públic valencià per a l’elaboració de treballs cartogràfics.

c) Establir, gestionar, conservar i actualitzar la infraestructura de la xarxa geodèsica activa de posicionament i determinar, d’acord amb la Llei 7/1986, de 24 de gener, d’ordenació de la cartografia, i el Reial decret 1.071/2007, de 27 de juliol, pel qual es regula el sistema geodèsic de referència oficial a Espanya, i distribuir-ne les coordenades, la precisió i les correccions diferencials, de manera que permeta la prestació de serveis basats en la localització al seu entorn fonamentats en els sistemes globals de posicionament per satèl·lit.

d) Mantindre els senyals geodèsics i distribuir la informació de la xarxa passiva de vèrtexs geodèsics de quart ordre, constituïda pel conjunt de punts del territori dels quals es coneix les seues coordenades i la seua precisió determinats per la Generalitat en el sistema de referència oficial.

e) La planificació i la gestió de sistemes de detecció dels moviments sísmics ocorreguts en territori de la Comunitat Valenciana, així com la recerca en matèria de sismicitat i geofísica.

f) Elaborar, mantindre, actualitzar, distribuir, explotar i publicar les bases de dades cartogràfiques i sèries cartogràfiques que se’n deriven, de conformitat amb els estàndards establits. En particular, i en aquesta matèria, és funció de l’Institut Cartogràfic Valencià:

1.r Realitzar un vol fotogramètric anual que ha de cobrir la totalitat del territori de la Comunitat Valenciana, amb una resolució que mai serà inferior a 25 centímetres per píxel, i la posterior ortofoto.

2.n Procurar l’obtenció d’una cobertura d’imatge de satèl·lit anual, com a mínim, de tot el territori valencià.

3.r Mantindre actualitzada la cartografia a escala 1:5.000.

4.t Elaborar i mantindre la cartografia vectorial de tot el territori de la Comunitat Valenciana a escala 1:25.000, 1:50.000, 1:100.000 i inferiors, sense perjuí del que disposa la Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les infraestructures i els serveis d’informació geogràfica a Espanya.

g) El disseny, el desenvolupament, el manteniment, la distribució i l’explotació de productes, programes i aplicacions informàtiques de qualsevol camp o matèria relacionada amb dades georeferenciades, així com l’assessorament tècnic i la prestació de qualsevol tipus de servei informàtic relacionat. Per al desenvolupament d’aquesta funció la plantilla de l’Institut Cartogràfic Valencià comptarà amb especialistes en geomàtica i informàtica propis.

h) Establir, gestionar, conservar i actualitzar la infraestructura de la xarxa sísmica de la Comunitat Valenciana.

i) Elaborar i mantindre el mapa municipal: l’Institut Cartogràfic Valencià impulsarà els treballs de millora geomètrica de línies límit municipals i prestarà suport tècnic al Consell Tècnic de Delimitació Territorial i a l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de règim local en els procediments de delimitació territorial i d’alteració de línies de terme, en el marc establit per la normativa vigent.

j) Donar suport permanent a la Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional i a la Comissió científica.

k) Crear i gestionar el Registre de cartografia.

l) Crear i gestionar la Cartoteca digital.

m) Crear, coordinar, gestionar, mantindre i difondre la Infraestructura de dades espacials valenciana.

n) El Nomenclàtor Geogràfic Valencià.

o) Coordinar, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, l’execució de les normes i les obligacions estatals, europees i internacionals relatives a les funcions atribuïdes a l’Institut Cartogràfic Valencià, sense perjuí d’allò que estableix la normativa estatal.

p) La recerca, el desenvolupament i la innovació en les matèries que comprén la geomàtica per a contribuir al millor coneixement de la realitat territorial de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de la coordinació amb la conselleria amb competències en recerca i ciència.

q) La formació del personal del sector públic valencià en matèria de geomàtica i sistemes d’informació geogràfica.

r) Fomentar el desenvolupament del teixit empresarial valencià en el camp de la geomàtica, impulsant accions que animen a la creació d’empreses i procurant la màxima participació de professionals valencians de la topografia, de la cartografia, de la geografia i, en general, de la geomàtica en els treballs que realitze l’Institut Cartogràfic Valencià en el marc de les seues funcions.

s) Cooperar i col·laborar en matèria geomàtica amb els òrgans de l’Administració de l’Estat, de la resta de comunitats autònomes i amb les entitats locals valencianes. En particular, l’Institut Cartogràfic Valencià col·laborarà amb l’Institut Geològic i Miner d’Espanya per completar i millorar la cartografia geològica de la Comunitat Valenciana.

t) Publicar i difondre productes i serveis geogràfics, parant especial esment al dret dels xiquets, xiquetes i adolescents valencians de conéixer tant la seua localitat i el seu barri com el seu entorn natural. En aquest sentit els productes que elabore l’Institut Cartogràfic Valencià per a donar-los a conéixer contindran informació amigable i accessible per a la infància.

u) Fomentar la creació de mapes amb major accessibilitat cognitiva per a les persones amb dificultats de comprensió i orientació, així com per a les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament.

v) La realització de qualsevol altra funció que li siga atribuïda per l’ordenament jurídic.

3. En tant que entitat científica i tècnica de la Generalitat en matèria de geomàtica, l’Institut Cartogràfic Valencià tindrà també les funcions següents:

a) Representar la Generalitat davant altres òrgans cartogràfics estatals o internacionals.

b) Elaborar estudis, emetre informes i formular suggeriments en l’àmbit de les seues funcions, destinats a les diferents conselleries de la Generalitat, al Consell o al sector públic de la Generalitat, siga a iniciativa d’aquests òrgans o a iniciativa pròpia.

c) Prèvia sol·licitud o encàrrec per part d’altres departaments, entitats o organismes de la Generalitat, i també d’altres entitats públiques o privades, podrà, mitjançant la contraprestació corresponent, dur a terme treballs, tasques i activitats que li siguen encomanades, així com exercir funcions d’assessorament i suport i desenvolupar estudis i treballs.

d) Realitzar els serveis cartogràfics de caràcter i interés general per a la Generalitat, a càrrec del seu propi pressupost o a càrrec dels pressupostos d’aquells departaments per als quals es realitzen.

e) Elaborar, amb caràcter previ i vinculant, un informe sobre la contractació o execució de treballs, productes o serveis geomàtics per part de qualsevol departament de la Generalitat. Aquest informe s’emetrà en el termini de 15 dies hàbils des de l’endemà de la presentació de la sol·licitud, i la no emissió s’entendrà com a favorable.

f) Emetre, amb caràcter previ i vinculant, un informe sobre la publicació via internet de qualsevol tipus d’informació geogràfica per part de la Generalitat. La finalitat d’aquest informe és garantir que totes les dades geogràfiques de referència i els corresponents serveis d’informació geogràfica estiguen disponibles a la Infraestructura de dades espacials valenciana, a través del seu geoportal. Els termes de la seua emissió i els efectes del silenci són els mateixos que en la lletra anterior.

CAPÍTOL II

Organització de l’Institut Cartogràfic Valencià

Article 5. Òrgans directius

1. Són òrgans directius de l’Institut Cartogràfic Valencià:

a) El Consell de Direcció.

b) La Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià.

2. La composició d’aquests òrgans s’ajustarà als principis de composició i presència equilibrada entre homes i dones que estableix la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Article 6. Consell de Direcció

1. El Consell de Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià és l’òrgan col·legiat de control, planificació i supervisió de l’activitat de l’organisme.

2. El Consell de Direcció està format per:

a) La Presidència, que correspon a la persona titular de la conselleria d’adscripció, el vot de la qual serà diriment en cas d’empat.

b) La vicepresidència primera, que correspon a la persona titular de la secretaria autonòmica en matèria d’ordenació del territori. En el cas d’inexistència d’aquest òrgan en l’estructura de la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, el lloc l’ocuparà la persona titular de la subsecretària d’aquesta conselleria.

c) La Vicepresidència segona, que correspon a la persona titular de la direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià.

d) Tres vocalies nomenades pel Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria d’adscripció, a instància de la direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià, d’entre el personal funcionari de carrera del cos superior tècnic de geodèsia i cartografia de l’administració de la Generalitat. En qualsevol moment, a proposta de la persona titular de la conselleria d’adscripció, es podran renovar aquestes vocalies.

e) La persona titular de la secretaria del Consell de Direcció, amb veu però sense vot, nomenada per la persona titular de la direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià, entre personal funcionari del subgrup A1 de l’organisme.

3. Són atribucions del Consell de Direcció:

a) La proposta del Pla plurianual de gestió i del Programa anual d’actuació de l’Institut Cartogràfic Valencià elaborats per la direcció de l’Institut, per tal d’elevar-los, per a la seua aprovació, amb les esmenes corresponents, en el seu cas, a la persona titular de la Conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori, així com el seguiment i control de la seua execució.

b) El control de la tasca de direcció i gestió ordinària duta a terme per la Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià.

c) L’aprovació dels comptes anuals de l’Institut Cartogràfic Valencià.

d) Qualsevol altra que se li atribuïsca per l’ordenament jurídic.

4. El funcionament i el règim aplicable al Consell de Direcció s’ajustarà al que estableix aquesta llei i el seu estatut. S’aplicaran supletòriament les normes generals que regulen el règim jurídic dels òrgans col·legiats.

Article 7. La Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià

1. La persona titular de la Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb rang de Direcció General, serà nomenada i cessada pel Consell, a proposta de la Presidència del Consell de Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià.

2. Són competències de la Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià:

a) La representació institucional i les relacions ordinàries amb altres òrgans de l’administració autonòmica i amb altres administracions públiques o entitats públiques o privades, en totes aquelles matèries competència de l’organisme.

b) La direcció i la gestió ordinària de l’Institut Cartogràfic Valencià. La direcció exercirà les seues competències en el marc de les directrius del Pla plurianual de gestió i del Programa anual d’actuació.

c) Assumir la màxima responsabilitat del funcionament dels serveis que integren l’organisme, exercint la direcció, la gestió, la inspecció i l’organització interna de la totalitat de les activitats, els òrgans, els centres, els equips i les instal·lacions de l’organisme, impartint per a això les corresponents instruccions.

d) Executar i fer complir els acords del Consell de Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià.

e) La signatura de convenis amb altres entitats i l’acceptació de les delegacions de competències o encàrrecs de gestió de funcions d’altres entitats del sector públic a favor de l’Institut Cartogràfic Valencià.

f) L’exercici de la direcció superior del personal adscrit a l’organisme i l’elaboració de les propostes a l’òrgan competent en matèria de funció pública, en matèria de provisió de llocs de treball, de relacions de llocs de treball i d’oferta d’ocupació pública.

g) Elaborar i proposar al Consell de Direcció el Pla plurianual de gestió i el Programa anual d’actuació.

h) Proposar les normes tècniques que regiran la producció de la cartografia oficial de la Comunitat Valenciana.

i) Elaborar i proposar el Pla cartogràfic, així com el seu desenvolupament, execució i modificació.

j) L’elaboració de l’avantprojecte de pressupost de l’Institut Cartogràfic Valencià.

k) L’actuació com a òrgan de contractació, amb totes les funcions que hi siguen inherents.

l) La gestió econòmica i pressupostària de l’Institut Cartogràfic Valencià: autoritzar, disposar i reconéixer les obligacions econòmiques, així com ordenar els pagaments.

m) L’elaboració de la memòria justificativa i econòmica del Pla plurianual de gestió i del Programa anual d’actuació.

n) La contestació de les queixes pel funcionament dels serveis de l’Institut Cartogràfic Valencià.

o) La concessió de llicències d’ús de la informació geogràfica.

p) Informar sobre els assumptes que el sector públic de la Comunitat Valenciana sotmeta a la seua consideració en les matèries que siguen competència de l’organisme.

q) Emetre els informes previstos en les lletres e i f del número 3 de l’article 4 i en l’article 38 d’aquesta llei, així com qualsevol altre què, en matèria que siga competència de l’Institut Cartogràfic Valencià, se li sol·licite.

r) Complir les altres funcions que li siguen atribuïdes.

CAPÍTOL III

Planificació

Article 8. Pla plurianual de gestió

1. El Pla plurianual de gestió de l’Institut Cartogràfic Valencià haurà de determinar, amb referència a un termini de vigència de 5 anys, com a mínim els següents elements:

a) L’orientació estratègica i els criteris d’actuació de l’Institut Cartogràfic Valencià, els objectius operatius i les prioritats del període respecte de les seues funcions, amb especial atenció a la coordinació de la cartografia produïda pel sector públic valencià.

b) Els mitjans materials, informàtics, i d’administració electrònica i els recursos humans necessaris per a la consecució dels objectius.

c) La previsió de resultats, incloent-hi la definició dels indicadors de mesura dels resultats.

d) Un balanç o avaluació crítica del Pla plurianual de gestió anterior.

e) Els instruments de seguiment, control i avaluació a què l’Institut Cartogràfic Valencià ha de sotmetre la seua activitat.

2. El Pla plurianual de gestió l’aprovarà la persona titular de la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, mitjançant una resolució, que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

3. Pel que fa a la vigència del pla, s’estarà al que estableix el número 3 de l’article 22 d’aquesta llei.

Article 9. Programa anual d’actuació

1. El Programa anual d’actuació haurà de contindre, com a mínim, i amb referència a un exercici complet:

a) La definició dels objectius i prioritats de l’exercici corresponent, en el marc dels objectius del Pla plurianual de gestió a què es referisca.

b) La previsió dels resultats.

c) Els mitjans materials, informàtics, i d’administració electrònica i els recursos humans necessaris per a la consecució dels objectius.

d) Un balanç o avaluació crítica del Programa anual d’actuació anterior.

e) El seu finançament.

2. El Programa l’aprovarà la persona titular de la Conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, mitjançant una resolució, que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

El Programa anual d’actuació serà informat, abans de la seua elevació, per la Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional i per la Comissió científica.

3. El Programa corresponent al primer any de vigència d’un Pla plurianual de gestió s’elaborarà, es proposarà i s’aprovarà de forma conjunta amb aquest darrer.

CAPÍTOL IV

Règim jurídic i econòmic i estructura administrativa

Article 10. Règim jurídic

1. L’Institut Cartogràfic Valencià es regeix pel que disposa aquesta llei, pel seu estatut i per la resta de normes que el desenvolupen. Són d’aplicació supletòria les disposicions generals reguladores de les entitats autònomes de la Generalitat.

2. L’Institut Cartogràfic Valencià ha de comptar amb el personal funcionari, els equips i les aplicacions informàtiques i d’administració electrònica i la resta de mitjans materials necessaris per al compliment de les seues funcions i dels objectius marcats en el Pla plurianual de gestió i en el Programa anual d’actuació.

Article 11. Recursos econòmics

1. Per al desenvolupament de les seues funcions, l’Institut Cartogràfic Valencià disposarà dels ingressos propis que estiga autoritzat a obtindre, així com de les restants dotacions que puga percebre a través dels pressupostos de la Generalitat.

2. Els béns i mitjans econòmics de l’Institut Cartogràfic Valencià són els següents:

a) Les dotacions, transferències o subvencions que anualment es consignen en els pressupostos de la Generalitat o en el d’altres ens del sector públic.

b) Els béns, els drets i els valors propis o que li siguen adscrits, així com els productes i les rendes d’aquells, per a la gestió dels quals gaudirà d’autonomia.

c) El rendiment de les taxes, els preus públics i altres ingressos vinculats als serveis que presta.

d) Els préstecs que siguen necessaris per a atendre situacions de desfasament temporal de tresoreria.

e) Els que es deriven de la prestació de serveis en l’exercici de la seua activitat investigadora, tècnica o formativa.

f) Els altres recursos econòmics, ordinaris o extraordinaris, que se li autoritze a percebre o que li puguen correspondre d’acord amb la normativa vigent.

Article 12. Règim pressupostari i economicofinancer

1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d’intervenció i de control financer de l’Institut Cartogràfic Valencià és l’establert, per a aquest tipus d’entitats, en la legislació sobre hisenda pública de la Generalitat.

2. L’Institut Cartogràfic Valencià elaborarà anualment un avantprojecte de pressupost, que remetrà a la conselleria competent en matèria d’hisenda per a la seua integració en l’avantprojecte de llei de Pressupostos de la Generalitat. Aquest avantprojecte haurà de reflectir les despeses de personal, de mitjans materials, informàtics i d’administració electrònica i de serveis, així com les altres despeses necessàries per al funcionament de l’Institut Cartogràfic Valencià i la consecució dels objectius del Pla plurianual de gestió i del Programa anual d’actuació de l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 13. Estructura administrativa

Correspon al Consell el desenvolupament de l’estructura de l’Institut Cartogràfic Valencià i la fixació de les funcions de cada departament i de les seues unitats tècniques i administratives, per tal de garantir el compliment de les funcions que aquesta llei li encomana, mitjançant l’aprovació, per decret, del corresponent Estatut de l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 14. Béns i drets

1. L’Institut Cartogràfic Valencià tindrà patrimoni propi i estarà integrat pels béns i drets de la seua titularitat.

2. L’Institut Cartogràfic Valencià, què gaudeix d’autonomia per a la gestió del seu patrimoni en els termes que estableix la legislació de patrimoni i d’hisenda pública de la Generalitat, en formarà inventari separat que s’incorporarà com annex de l’Inventari general de béns i drets de la Generalitat.

Article 15. Personal

1. El personal de l’Institut Cartogràfic Valencià tindrà relació de caràcter funcionarial o laboral i es regirà per la normativa sobre ocupació pública aplicable al personal de l’administració de la Generalitat.

2. L’Institut Cartogràfic Valencià podrà contractar personal laboral propi en els termes i condicions que, a aquest efecte, establisca la legislació bàsica o autonòmica en la matèria, per a l’acompliment de funcions no reservades als cossos, escales i agrupacions professionals funcionarials adscrits a aquest.

3. La relació de llocs de treball de l’Institut Cartogràfic Valencià comprendrà tots els llocs de treball adscrits a l’organisme.

Article 16. Contractació

1. La contractació de l’Institut Cartogràfic Valencià es regeix pel que disposa la normativa de contractes del sector públic.

2. Corresponen a la persona que ocupe la Direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià les funcions que la normativa de contractes del sector públic atribueix als òrgans de contractació.

Article 17. Règim d’actes administratius

Els actes dictats pels òrgans de l’Institut Cartogràfic Valencià en l’exercici de les seues potestats administratives posen fi a la via administrativa.

CAPÍTOL V

Obligacions de transparència i reutilització de dades

Article 18. Transparència i reutilització de dades

1. Com a organisme autònom de la Generalitat, l’Institut Cartogràfic Valencià està sotmés a les obligacions de publicitat activa i dret d’accés a la informació establides en la normativa vigent en la matèria. Per al compliment d’aquestes obligacions, haurà de comptar amb un Portal de Transparència que enllaçarà amb el Portal de Transparència de la Generalitat.

2. La reutilització de la informació pública s’adaptarà al que disposa a la normativa específica vigent en la matèria.

TÍTOL III

Relacions interadministratives i planificació cartogràfica

CAPÍTOL I

Col·laboració i coordinació

Article 19. Principis d’actuació

El sector públic valencià adequarà la seua actuació en matèria geomàtica i les seues relacions als principis de lleialtat institucional, de planificació i de direcció per objectius, d’eficàcia, d’eficiència i de no duplicitat, així com als de cooperació, de col·laboració i de coordinació, d’assistència i d’informació recíproques per complir amb les seues respectives funcions.

Article 20. Coordinació

1. S’atribueix al Consell de Direcció la facultat de coordinar les activitats geomàtiques i d’informació geogràfica relacionada que duguen a terme els ens locals de la Comunitat Valenciana. A aquests efectes, l’Institut Cartogràfic Valencià es constitueix com l’ens coordinador encarregat de garantir el compliment dels principis assenyalats en l’article anterior.

2. La coordinació de l’activitat geomàtica té el propòsit de:

a) Assegurar la coherència entre les diferents cartografies existents, evitar accions duplicades i buscar l’eficiència econòmica en la realització d’activitats cartogràfiques, per tal d’optimitzar els recursos financers, tecnològics i humans necessaris per al seu desenvolupament i de garantir el manteniment, l’actualització, la qualitat i la seguretat de les dades geogràfiques i de les seues metadades.

b) Establir i difondre les normes i estàndards únics per a l’elaboració de cartografia en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

c) Acordar i aplicar els estàndards tecnològics que facen possible la màxima interoperabilitat dels sistemes i la informació cartogràfica de les diferents administracions públiques valencianes.

3. Les tasques de coordinació i de planificació es duran a terme en els terminis previstos i desenvolupant les directrius i objectius establerts al Pla cartogràfic.

4. Els ens locals valencians han d’exercir les seues facultats de programació, de planificació, d’ordenació i d’execució, quan els corresponga, de les activitats geomàtiques de les seues respectives competències, en el marc d’allò que s’estableix en aquesta llei i en el Pla cartogràfic.

5. Es podran constituir grups tècnics de treball especialitzats i d’intercanvi de coneixement integrats per persones expertes en una àrea concreta procedents de l’Institut Cartogràfic Valencià, per membres d’altres administracions públiques valencianes, per membres de les universitats valencianes o per membres de col·lectius professionals. Les propostes d’aquests grups inspiraran la planificació de l’activitat que realitze l’Institut Cartogràfic Valencià.

CAPÍTOL II

Pla cartogràfic

Article 21. Objecte, contingut, caràcter i àmbit d’aplicació territorial

1. El Pla cartogràfic es constitueix com l’instrument bàsic d’ordenació i de planificació geomàtica i d’informació geogràfica del sector públic valencià i ha de concretar quins són els objectius estratègics en matèria geomàtica i procurar la coordinació de les activitats geomàtiques de les diferents administracions valencianes.

2. El Pla cartogràfic contindrà:

a) Un balanç o avaluació crítica del Pla cartogràfic anterior.

b) L’anàlisi de la cartografia disponible.

c) L’estat de les xarxes geodèsiques, activa i passiva, i de la sísmica.

d) Qualssevol altres dades o estudis que es consideren d’interés.

e) La determinació dels objectius de l’activitat geomàtica.

f) Les bases generals d’actuació per programar, finançar i executar les activitats geomàtiques.

3. El Pla cartogràfic té com a àmbit d’aplicació tot el territori de la Comunitat Valenciana.

Article 22. Redacció, aprovació i vigència

1. L’Institut Cartogràfic Valencià redactarà el Pla cartogràfic i les seues modificacions o revisions.

2. Correspon al Consell, a proposta de la conselleria d’adscripció de l’Institut Cartogràfic Valencià, l’aprovació, la modificació i la revisió, mitjançant Decret, del Pla cartogràfic.

3. El Pla cartogràfic es promourà simultàniament al Pla plurianual de gestió. Ambdós tindran una vigència de cinc anys, quedant automàticament prorrogats fins a l’entrada en vigor dels següents.

TÍTOL IV

sistema cartogràfic valencià

Article 23. Elements integrants del sistema cartogràfic valencià

El sistema cartogràfic valencià, a més de per l’Institut Cartogràfic Valencià, està integrat per:

a) La Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional.

b) La Comissió científica.

c) El Registre de cartografia.

d) Les xarxes geodèsiques.

e) La Infraestructura de dades espacials valenciana.

f) La Cartoteca digital.

g) El Mapa municipal.

h) El Nomenclàtor geogràfic valencià.

i) La Xarxa sísmica.

CAPÍTOL I

Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional

Article 24. Naturalesa i fins

1. La Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional es configura com l’òrgan assessor de l’Institut Cartogràfic Valencià per a qualsevulla qüestió relacionada amb l’àmbit de la geomàtica i la informació geogràfica relacionada.

2. Les conclusions de caràcter tècnic que s’obtinguen en el si de la Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional no seran vinculants per a l’Institut Cartogràfic Valencià i no l’obligaran necessàriament, però inspiraran la seua actuació i la planificació de l’activitat geomàtica.

3. La Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional estarà adscrita a l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 25. Composició

1. La Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional està integrada, ajustant-se als principis de composició i presència equilibrada entre homes i dones que estableix la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i dones, per:

a) La presidència, que serà exercida per la persona titular de la direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb vot diriment en cas d’empat.

b) La vicepresidència, que serà nomenada per la presidència, d’entre les vocalies.

c) Les vocalies, que es proveeixen per personal tècnic, tenen la següent composició:

– Una persona de cada municipi considerat de gran població.

– Una persona de cadascuna de les diputacions provincials.

– Una persona en representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

– Una persona de cadascun dels departaments del Consell.

Els nomenaments de les vocalies els farà la persona que ocupe la presidència de la Comissió, a proposta dels òrgans competents de les organitzacions corresponents, que identificaran una persona titular i una suplent.

d) La persona titular de la secretaria de la Comissió, que serà nomenada pel president de la Comissió, d’entre funcionaris de l’Institut Cartogràfic Valencià.

2. Les persones titulars de les vocalies podran delegar la seua representació.

3. A les sessions de la Comissió es podrà comptar amb la presència del personal tècnic de l’Institut Cartogràfic Valencià que la Presidència considere escaient per al seu assessorament en aspectes concrets que vagen a tractar-s’hi.

4. La Comissió podrà convidar a participar en les seues sessions a representants dels organismes estatals competents en l’àmbit de la geomàtica i la informació geogràfica, a membres d’entitats representatives de col·lectius professionals o acadèmics relacionats amb la matèria i a qualsevol altra persona la competència de la qual en aquests àmbits estiga degudament acreditada.

5. Les persones integrants de la Comissió tindran aquesta condició mentre les entitats que representen no deixen sense efecte les propostes de nomenament.

Article 26. Funcions

La Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional té les següents funcions:

1. Proposar accions a incloure en el projecte del Pla cartogràfic, i també en les seues modificacions o revisions, una vegada aquest ja haja estat aprovat.

2. Assessorar sobre les normes i estàndards que s’han d’aplicar en l’elaboració de cartografia per part de les administracions públiques valencianes.

3. Proposar al Consell de Direcció l’adopció de les mesures de coordinació en matèria de geomàtica que es consideren necessàries.

4. Informar el Pla anual d’actuació abans de la seua elevació a la persona titular de la Conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori.

5. Posar en coneixement de l’Institut Cartogràfic Valencià la posició dels ens locals valencians davant les iniciatives d’aquest, dels organismes estatals, europeus o internacionals, en matèria de cartografia i adoptar, si és possible, posicions comunes amb l’objectiu que l’Institut Cartogràfic Valencià les puga plantejar davant els organismes en què participe. A aquests efectes, la Comissió ha de ser degudament informada de les actuacions i relacions amb aquests organismes.

Article 27. Funcionament

1. El funcionament i el règim aplicable a la Comissió s’ajustarà a les normes generals que regulen el règim jurídic dels òrgans col·legiats, a les normes bàsiques del sector públic i, addicionalment, a les següents normes concretes pel que fa a les seues reunions:

a) La Comissió cartogràfica assessora i de coordinació institucional es reunirà de forma ordinària, almenys, una vegada a l’any, i quan la mateixa Comissió acorde programar les seues reunions.

b) De forma extraordinària, la Comissió assessora es reunirà sempre que ho considere necessari la Presidència, siga a instància pròpia o a petició de la majoria dels seus membres. Aquesta petició s’haurà de fer per escrit amb la signatura de tots els que subscriguen la petició.

2. La resta de normes vinculants de funcionament de la Comissió, si és el cas, s’hauran d’establir per Decret del Consell.

CAPÍTOL II

Comissió científica

Article 28. Naturalesa i fins

1. La Comissió científica es configura com l’òrgan assessor de caràcter científic de l’Institut Cartogràfic Valencià en qualsevol camp d’estudi dins de l’àmbit de la geomàtica i la informació geogràfica relacionada.

2. Les conclusions de caràcter científicotècnic que s’obtinguen en el si de la Comissió científica no seran vinculants per a l’Institut Cartogràfic Valencià i no l’obligaran necessàriament, però sí que hauran d’inspirar la seua actuació i la planificació de l’activitat geomàtica en benefici de la ciència valenciana.

3. La Comissió científica estarà adscrita a l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 29. Composició

1. La Comissió científica està integrada, ajustant-se als principis de composició i presència equilibrada entre homes i dones que estableix la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i dones, per:

a) La Presidència, que serà exercida per la persona titular de la direcció de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb vot diriment en cas d’empat.

b) La Vicepresidència, que serà nomenada per la Presidència, d’entre els membres de la Comissió.

c) Una persona, de reconeguda competència en l’àmbit de la geomàtica o de la geografia, en representació de cada una de les universitats públiques valencianes.

La persona que ocupe la Presidència de la Comissió farà els nomenaments de les persones membres d’aquesta darrera, a proposta dels òrgans competents de les universitats corresponents, que identificaran un titular i un suplent.

d) La persona titular de la Secretaria de la Comissió, que serà nomenada per la persona titular de la Presidència de la Comissió, d’entre personal funcionari de l’Institut Cartogràfic Valencià.

2. Les persones titulars de les vocalies podran delegar la seua representació, per a reunions concretes, en personal adscrit a la seua universitat.

3. A les sessions de la Comissió es podrà comptar amb la presència del personal tècnic de l’Institut Cartogràfic Valencià que la Presidència considere escaient per al seu assessorament en aspectes concrets que vagen a tractar-s’hi.

4. La Comissió podrà convidar a participar en les seues sessions a representants dels organismes, tant valencians com estatals, competents en l’àmbit de la geomàtica, de la informació geogràfica o de qualsevol altre camp de les ciències de la terra, a membres d’entitats representatives de col·lectius professionals o acadèmics relacionats amb la matèria i a qualsevol altra persona la competència de la qual en aquests àmbits estiga degudament acreditada.

5. Les persones integrants de la Comissió tindran aquesta condició mentre les entitats que representen no deixen sense efecte les propostes de nomenament.

Article 30. Funcions

La Comissió científica té les següents funcions:

1. Proposar accions de caire científic a incloure en el projecte del Pla cartogràfic, i també en les seues modificacions o revisions, una vegada aquest ja haja estat aprovat.

2. Assessorar, des del vessant científic, en l’elaboració de cartografia per part de les administracions públiques valencianes.

3. Proposar al Consell de Direcció l’adopció de les mesures de coordinació en matèria de geomàtica que es consideren necessàries.

4. Informar el Pla anual d’actuació abans de la seua elevació a la persona titular de la Conselleria amb competències en matèria d’ordenació del territori.

5. Posar en coneixement de l’Institut Cartogràfic Valencià la posició de les universitats públiques valencianes davant les iniciatives d’aquest, dels organismes estatals, europeus o internacionals, en matèria de cartografia i adoptar, si és possible, posicions comunes amb l’objectiu que l’Institut Cartogràfic Valencià les puga plantejar davant els organismes en què participe. A aquests efectes, la Comissió ha de ser degudament informada de les actuacions i relacions amb aquests organismes.

Article 31. Funcionament

1. El funcionament i el règim aplicable a la Comissió s’ajustarà a les normes generals que regulen el règim jurídic dels òrgans col·legiats, a les normes bàsiques del sector públic i, addicionalment, a les següents normes concretes pel que fa a les seues reunions:

a) La Comissió científica es reunirà de forma ordinària, almenys, una vegada a l’any, i quan la mateixa Comissió acorde programar les seues reunions.

b) De forma extraordinària, la Comissió científica es reunirà sempre que ho considere necessari la Presidència, siga a instància pròpia o a petició de la majoria de les seues persones membres. Aquesta petició haurà de fer-se per escrit amb la signatura de totes les que subscriguen la petició.

2. La resta de normes vinculants de funcionament de la Comissió, si és el cas, s’hauran d’establir per decret del Consell.

CAPÍTOL III

Registre de cartografia

Article 32. Creació i finalitat

1. Es crea el Registre de cartografia, adscrit a l’Institut Cartogràfic Valencià, la gestió del qual es durà a terme des del mateix Institut per mitjans informàtics i telemàtics.

2. Serà objecte d’inscripció:

a) La cartografia produïda pel sector públic valencià, pel seu caràcter estratègic i essencial per al desenvolupament, seguiment i avaluació del model territorial valencià.

b) Les línies límit dels termes municipals obtingudes a partir de treballs de delimitacions territorials.

c) Els productes o serveis cartogràfics realitzats per persones físiques o jurídiques privades per als seus propis fins, sempre que complisquen amb els requisits tècnics que reglamentàriament s’establisquen.

3. L’accés al Registre serà públic, a través de mitjans telemàtics.

4. Reglamentàriament s’establirà el règim d’organització, de funcionament, d’inscripció, d’efectes i d’accés al Registre, que serà responsabilitat del seu gestor.

Article 33. Cartografia oficial

1. La cartografia produïda pel sector públic valencià que reunisca els requisits d’homologació que s’establisquen reglamentàriament rebrà la qualificació de cartografia oficial. A aquests efectes, l’Institut Cartogràfic Valencià elaborarà la norma cartogràfica valenciana, que serà aprovada per decret del Consell, amb l’objectiu de garantir l’harmonització i l’homogeneïtzació dels criteris de producció cartogràfica.

2. La cartografia oficial és d’ús obligatori per al sector públic valencià tant en els procediments substantius que tramiten com en l’elaboració de nova cartografia.

3. La cartografia oficial serà d’ús obligat per a les persones interessades en els procediments administratius amb la Generalitat que requerisquen una representació geogràfica precisa del territori.

Article 34. Ús de la informació geogràfica

1. Sense perjuí del que disposa el marc jurídic sobre la propietat intel·lectual i amb independència de les condicions d’utilització i de reproducció que es puguen establir, la Generalitat conserva en tot cas la propietat intel·lectual, així com tots els drets sobre la informació geogràfica produïda per ella i pels seus mitjans instrumentals, inclòs l’Institut Cartogràfic Valencià. Així mateix, aquestes previsions s’estenen també a tots els serveis propis d’informació geogràfica que genere.

2. L’ús de la informació geogràfica produïda per la Generalitat i dels serveis que hi són associats requerirà en tot cas d’una llicència de cessió de drets d’ús. Aquestes llicències podran ser comercials o no comercials.

3. La cessió de les dades o la prestació dels serveis d’informació geogràfica podrà estar subjecta al pagament de taxes o preus públics, quan així s’establisca.

4. Les condicions d’ús de la informació geogràfica produïda per la Generalitat i dels serveis a ella associats es regularan reglamentàriament.

Article 35. Línies límit dels termes municipals

1. En el marc dels treballs topogràfics de delimitació municipal, d’alteració de línies de terme o de millora geomètrica de línies de terme per crear el Mapa municipal que impulsa l’Institut Cartogràfic Valencià segons el que disposa el capítol VI d’aquest títol, les línies de terme municipal resultants s’inscriuran en el Registre de cartografia, independentment d’altres obligacions legals d’inscripció.

2. En el cas que els treballs de delimitació municipal, d’alteració de línies de terme o de millora geomètrica de línies de terme siguen promoguts per altres administracions públiques valencianes, les línies de terme municipal resultants també s’hauran d’inscriure en el Registre de cartografia. Seran responsables de dur a terme aquesta inscripció les administracions públiques a càrrec dels treballs en qüestió.

3. Pel que respecta a la millora geomètrica de les línies de terme, atés que no en suposa ni una nova delimitació ni una alteració, ja que reflecteix fidelment l’acta de delimitació original aprovada en el seu dia pels ajuntaments implicats, serà executada d’ofici per l’Institut Cartogràfic Valencià seguint una planificació anual.

CAPÍTOL IV

Xarxes geodèsiques

Article 36. Elements integrants

1. Les xarxes geodèsiques valencianes són:

a) La Xarxa d’estacions de referència de València.

b) La Xarxa de quart ordre.

2. Els senyals geodèsics, l’instrumental de les xarxes pròpies o qualsevol altre programari instrumental necessari per al funcionament dels serveis i la seua explotació i productes formaran part del patrimoni de l’Institut Cartogràfic Valencià com a part dels béns i drets adscrits per la Generalitat, que conservaran la seua qualificació jurídica originària, així com els que li siguen incorporats i adscrits en el futur per qualsevol entitat o persona i per qualsevol títol.

3. La distribució d’estacions de la xarxa GNSS es basarà en la demanda de les persones usuàries i en les necessitats de la producció cartogràfica valenciana, en la prestació del servei de cobertura global en el nostre territori i en la tecnologia existent que faça possible serveis actualitzats i adaptats a l’existència de noves constel·lacions GNSS. La resta d’administracions públiques en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana que necessiten desplegar estacions GNSS hauran de coordinar el desenvolupament d’acord amb les normes, la planificació i els estàndards establerts.

4. La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica de quart ordre s’ha d’adaptar a les necessitats del territori i de les persones usuàries i desenvolupar-se conforme a la tecnologia actual, pel que fa a la implantació i l’observació de la xarxa, i pel que fa al posterior aprofitament.

5. Les xarxes topogràfiques municipals hauran d’estar enllaçades al sistema geodèsic de referència oficial de l’Estat o a les densificacions d’aquest materialitzades per les xarxes autonòmiques.

Article 37. Protecció dels senyals geodèsics

1. Les tasques de conservació i manteniment dels elements integrants de les xarxes geodèsiques seran coordinades per l’Institut Cartogràfic Valencià.

2. Els municipis, altres administracions públiques o persones físiques o jurídiques que detecten una alteració en l’estat dels senyals de la xarxa geodèsica de quart ordre, hauran de comunicar aquest fet a l’Institut Cartogràfic Valencià.

CAPÍTOL V

La Infraestructura de dades espacials valenciana

Article 38. Principis inspiradors

La infraestructura de dades espacials valenciana es fonamenta en els principis generals de no duplicitat, interoperativitat, facilitat d’accés i ús compartit de la informació geogràfica sobre el territori valencià, per tal de generalitzar la utilització de la informació següent:

a) Informació geogràfica bàsica.

b) Informació temàtica bàsica, parant especial esment a la informació de caràcter ambiental.

c) Informació geogràfica complementària.

Article 39. Elements fonamentals

La infraestructura de dades espacials valenciana oferirà, almenys, els conjunts de dades i de serveis espacials següents:

a) La informació geogràfica bàsica, la informació temàtica bàsica i la informació geogràfica complementària.

b) El catàleg de dades espacials i altres serveis de localització que possibiliten la recerca de conjunts i serveis de dades espacials i que mostren el contingut de les metadades.

c) Serveis de visualització que permeten, com a mínim, mostrar, navegar i la superposició visual dels conjunts de dades espacials. Mesurar entre ells distàncies i superfícies, així com mostrar els signes convencionals.

d) Serveis de descàrrega que permeten descarregar còpies de conjunts de dades espacials, o part d’ells.

e) Serveis de transformació que permeten transformar les dades espacials amb vista a aconseguir la seua interoperabilitat.

Article 40. Interoperabilitat

1. La infraestructura de dades espacials valenciana complirà amb les especificacions tecnològiques que es determinen a nivell estatal i internacional per a assegurar la interoperabilitat dels diferents serveis i aplicacions cartogràfiques que la integren, i entre aquests i els usuaris externs.

2. La infraestructura de dades espacials valenciana es connectarà telemàticament amb les restants infraestructures de dades espacials d’àmbit local, estatal o europeu que continguen informació geogràfica sobre el territori valencià, de conformitat amb les directrius estatals i europees.

CAPÍTOL VI

El Mapa municipal

Article 41. Definició

1. El Mapa municipal, dependent de l’Institut Cartogràfic Valencià, consisteix en la recuperació de les línies límit de tots els municipis de la Comunitat Valenciana.

2. Un cop recuperades les línies límit d’un municipi i aquestes estiguen inscrites en el Registre de cartografia, s’integraran en el Mapa municipal.

Article 42. Elaboració

1. L’Institut Cartogràfic Valencià impulsarà i dirigirà els treballs tècnics encaminats a delimitar de forma precisa els termes municipals valencians a efectes de garantir la seguretat jurídica i una exacta i completa informació geogràfica en la matèria.

2. Els ajuntaments i les diputacions que, fora de la planificació general de delimitació de l’Institut Cartogràfic Valencià, tinguen intenció de procedir a delimitar els seus termes o a promoure qualsevol actuació en aquest sentit, hauran de comunicar-ho amb caràcter previ a l’inici de l’actuació, en tot cas, a l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 43. Delimitació, alteració i millora geomètrica de línies de termes municipals

1. L’Institut Cartogràfic Valencià intervindrà en els procediments de delimitació i alteració de línies de termes municipals mitjançant l’emissió d’un informe preceptiu sobre la correcció de la delimitació proposada, així com amb la designació d’un representant tècnic que estarà present en els actes de replanteig i fitació.

2. Així mateix, l’Institut Cartogràfic Valencià haurà d’emetre un informe amb caràcter preceptiu respecte de qualsevol qüestió que es puga suscitar entre municipis valencians sobre la delimitació dels seus termes municipals.

3. Atesa la naturalesa exclusivament tècnica de la millora geomètrica de les línies de terme, l’Institut Cartogràfic Valencià en planificarà anualment els treballs i els executarà, prèvia comunicació als ajuntaments beneficiats. Conclosos els treballs de millora geomètrica s’informarà de les geometries actualitzades de les línies de terme els ajuntaments.

Aquestes geometries actualitzades de les línies de terme reflectiran fidelment la descripció de les línies de terme contingudes en les actes de delimitació originals aprovades en el seu moment pels plens dels ajuntaments implicats.

En darrer lloc, l’Institut Cartogràfic Valencià inscriurà les millores geomètriques realitzades en els corresponents registres oficials de cartografia.

4. Les actes de col·locació de les fites o mollons que assenyalen els límits seran remeses a l’Institut Cartogràfic Valencià per al seu arxiu i custòdia, tot i que la responsabilitat del correcte manteniment dels mollons correspon als municipis implicats.

CAPÍTOL VII

Altres elements del sistema cartogràfic valencià

Article 44. La cartoteca digital

1. La Cartoteca digital, depenent de l’Institut Cartogràfic Valencià, té per objecte recollir, conservar, preservar i difondre tota la documentació cartogràfica i geogràfica històrica rellevant i, molt especialment, la referida al territori valencià.

2. El seu funcionament serà establert reglamentàriament per l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 45. Nomenclàtor geogràfic valencià

1. El Nomenclàtor geogràfic valencià és el nomenclàtor oficial de toponímia de la Comunitat Valenciana i constitueix la plasmació en la cartografia de la Generalitat del Nomenclàtor toponímic valencià elaborat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

2. El Nomenclàtor geogràfic valencià recull el conjunt de les denominacions oficials georeferenciades, a diferents escales, d’elements puntuals, lineals i poligonals, i incorpora les formes lingüísticament correctes fixades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua després del seu estudi històric i etimològic.

3. El nomenclàtor respectarà, en tot cas, les denominacions oficials dels ens locals valencians, encara que, per a l’activitat cartogràfica, es podrà optar preferentment per la utilització de només una de les denominacions, quan n’hi haja més d’una.

4. El nomenclàtor inclourà els noms oficials de:

a) Municipis.

b) Comarques.

c) Altres nuclis de població.

d) Accidents geogràfics, incloent-hi els topònims relatius a l’orografia i la hidrografia.

e) Vies de comunicació.

f) Partides i paratges.

g) Altres llocs d’interès.

Article 46. Xarxa sísmica

L’Institut Cartogràfic Valencià és l’organisme encarregat de projectar, desplegar, mantindre i explotar la xarxa sísmica de la Comunitat Valenciana com a eina bàsica de la Generalitat per a la detecció dels esdeveniments sísmics ocorreguts en territori valencià.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació de normes

1. A l’entrada en vigor d’aquesta llei, queda derogada la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de creació de l’Institut Cartogràfic Valencià.

2. Queden derogades totes les normes del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que hi ha establert en aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Estatut

El Consell, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, aprovarà l’estatut de l’Institut Cartogràfic Valencià.

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor des de l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 2 de desembre de 2020

El president de la Generalitat

Ximo Puig i Ferrer