Transport de viatgers amb conductor CATALUNYA

DECRET LLEI 4/2019, de 29 de gener, de mesures urgents en matèria de transport de viatgers mitjançant el lloguer de vehicles amb conductor.

[sc name=»secretario» ]
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans i ciutadanes que el Govern ha aprovat i jo, d’acord amb el que estableix l’article 67.6.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent
Decret llei
I
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret llei 5/2017, d’1 d’agost, de mesures urgents per a l’ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places, ha establert un conjunt de mesures urgents d’ordenació dels serveis de transport de viatgers, específicament els que es realitzen en la modalitat de lloguer de vehicles amb conductor, a l’empara de les autoritzacions denominades VTC, que tenen com a finalitat comuna aportar seguretat jurídica al correcte desenvolupament d’aquesta activitat.
Posteriorment, ha estat promulgat el Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor.
Aquesta norma amb rang legal té com antecedent immediat el Reial decret llei 3/2018, de 20 d’abril, que va modificar la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor.
Aquesta reforma tenia per objecte garantir l’equilibri adequat entre l’oferta de serveis en aquesta modalitat de transport i la que representen els taxis, emparats en les llicències municipals corresponents i, si s’escau, autoritzacions de transport de viatgers en vehicles de turisme.
L’exposició de motius del Reial decret llei 13/2018, assenyala que durant els mesos transcorreguts des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 3/2018, de 20 d’abril, s’ha posat de manifest que les mesures que preveia no eren suficients per atendre els problemes de mobilitat, congestió de trànsit i mediambientals que l’increment elevat de l’oferta de transport urbà en vehicles de turisme està ocasionant en els principals nuclis urbans.
I afegeix que el creixement ràpid d’aquesta modalitat de transport pot donar lloc a un desequilibri entre oferta i demanda de transport en vehicles de turisme que provoqui un deteriorament general dels serveis, en perjudici dels viatgers. La problemàtica descrita se circumscriu exclusivament a nuclis urbans i no excedeix el territori de la comunitat autònoma corresponent. Per això, a criteri del legislador estatal, la resposta a aquests problemes és inajornable i exigeix que el transport exclusivament urbà efectuat en la modalitat d’arrendament de vehicles amb conductor, així com les condicions de prestació d’aquest tipus de serveis en l’àmbit estrictament autonòmic, els pugui abordar eficaçment l’Administració que està en millors condicions per valorar les circumstàncies particulars de cada àmbit.
Concretament, aquestes determinacions es plasmen en la modificació de l’article 91 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, de manera que l’autorització d’arrendament de vehicles amb conductor d’àmbit nacional passa a habilitar, exclusivament, per dur a terme serveis de caràcter interurbà.
En coherència amb això, es permet que siguin els òrgans que tinguin competències en matèria de transport urbà els que, en l’exercici d’aquestes, determinin les condicions en què es poden autoritzar i prestar els serveis de transport de viatgers íntegrament desenvolupats en el seu àmbit territorial, inclosos els que es porten a terme en la modalitat d’arrendament de vehicles amb conductor.
És la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018 la que, sota l’epígraf d’habilitació a les comunitats autònomes determina que, d’aquestes, les que, per delegació de l’Estat, com és el cas de Catalunya, siguin competents per atorgar autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor d’àmbit nacional, queden habilitades per modificar les condicions d’explotació que preveu l’article 182.1 del Reglament de la Llei d’ordenació de transports terrestres, en els termes següents:
a) La modificació només pot afectar els serveis l’itinerari dels quals es porti a terme íntegrament en el seu àmbit territorial respectiu i es pot referir a: condicions de precontractació, sol•licitud de serveis, captació de clients, recorreguts mínims i màxims, serveis o horaris obligatoris i especificacions tècniques del vehicle.
b) La modificació ha d’estar orientada a millorar la gestió de la mobilitat interior de viatgers o a garantir el control efectiu de les condicions de prestació dels serveis, respectant els criteris de proporcionalitat que estableix la normativa vigent.
Es important destacar, a l’efecte de la regulació establerta mitjançant aquest Decret llei, que tot això s’ha d’entendre sense perjudici de les competències que, d’acord amb la normativa de cada comunitat autònoma, puguin correspondre a les entitats locals a l’efecte de l’establiment o la modificació efectiva d’aquestes condicions en relació amb els serveis que transcorren íntegrament dins del seu àmbit territorial.

II
Un cop més, per tant, com ja succeïa en el context temporal de la promulgació del Decret llei 5/2017, d’1 d’agost, de mesures urgents per a l’ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places, les modificacions legislatives impulsades en aquesta matèria des de l’Administració General de l’Estat porten a una situació que requereix de l’adopció urgent de mesures per part del Govern, amb la finalitat d’incidir en l’ordenació d’aquests serveis de transport de viatgers, en la modalitat de lloguer de vehicles amb conductor, per seguir garantint els drets de les persones usuàries, el correcte desenvolupament de la mobilitat atesa actualment amb aquests tipus de vehicles, i, en general, la seguretat jurídica present i futura de l’entorn en el qual es presten els serveis.
La present, perquè el Reial decret llei 13/2018, en la seva disposició transitòria única, estableix una regulació de les autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor existents a l’entrada en vigor del Reial decret llei, o les sol•licituds de les quals estiguin pendents de resoldre’s, en clara referència a les que es troben pendents de resolució judicial, fet que comporta que durant els quatre anys següents a l’entrada en vigor de la norma, aquestes autoritzacions se subjecten a un règim específic que implica, d’una banda, que els seus titulars poden continuar prestant a la seva empara serveis d’àmbit urbà, i, de l’altra, que segueixen habilitant per efectuar serveis sense limitació per raó del seu origen, sempre que els vehicles que portin a terme aquesta activitat s’utilitzin habitualment per prestar serveis destinats a atendre necessitats relacionades amb el territori de la comunitat autònoma en què estigui domiciliada l’autorització.
És important remarcar quant a això, que l’esmentada disposició transitòria única prescriu que els serveis de transport prestats en l’àmbit urbà pels titulars de les autoritzacions esmentades queden subjectes a totes les determinacions i limitacions que estableixi l’òrgan competent en matèria de transport urbà en l’exercici de les seves competències sobre utilització del domini públic viari, gestió del trànsit urbà, protecció del medi ambient i prevenció de la contaminació atmosfèrica; especialment en matèria d’estacionament, horaris i calendaris de servei o restriccions a la circulació per raons de contaminació atmosfèrica.
I la futura, perquè un cop transcorregut aquest termini de transitorietat establert pel Reial decret llei 13/2018, l’Administració competent en matèria de transport urbà haurà d’arbitrar les mesures pertinents en relació amb el lloguer de vehicles amb conductor que es desenvolupi en el seu àmbit territorial per la prestació de serveis de naturalesa urbana.
En síntesi, es tracta d’abordar, mitjançant aquest Decret llei, i sempre de manera ajustada a l’habilitació a les comunitats autònomes prevista en la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018, la regulació de determinats aspectes de l’explotació dels serveis, tant urbans com interurbans, prestats íntegrament a Catalunya, en la modalitat de transport de viatgers mitjançant vehicles de lloguer amb conductor.

III
L’article 169 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers que transcorrin íntegrament dins del territori de Catalunya, i l’article 84 del mateix corpus legal atribueix als governs locals la competència en matèria de serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal.
La urgència de la regulació continguda en aquest Decret llei es fonamenta, com ja va succeir amb la promulgació del Decret llei 5/2017, en la necessitat que Catalunya disposi d’un nou instrument normatiu que permeti, en aquesta ocasió, projectar de manera adequada i immediata les competències de la Generalitat i de les administracions locals en matèria de transport de viatgers sobre l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor.
La necessitat d’una intervenció legislativa immediata justifica que el Govern faci ús de la facultat legislativa excepcional del decret llei reconeguda a l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, ja que es dona el supòsit de fet que l’habilita, és a dir, la necessitat extraordinària i urgent.
Aquesta necessitat extraordinària i urgent respon a la identificació concreta de la situació fàctica conjuntural exposada derivada de l’acció legislativa impulsada per l’Administració General de l’Estat, concretada en les determinacions del Reial decret llei 13/2018, la qual cosa requereix, davant el buit normatiu existent derivat de la manca de regulació integral de la Generalitat del lloguer de vehicles amb conductor, d’una intervenció normativa per part del poder executiu per fer front als objectius de governabilitat.
Els objectius de governabilitat que convergeixen en aquest tema requereixen d’aquest tractament normatiu: es tracta d’articular, en el context competencial propi i el de l’habilitació normativa operada pel Reial decret llei 13/2018, les modificacions legislatives necessàries per reaccionar davant el nou escenari de regulació del lloguer de vehicles amb conductor.
En aquest aspecte, totes i cadascuna de les accions legislatives previstes en aquest Decret llei tenen una relació directa i congruent amb la situació descrita i els termes en què es vol afrontar des del Govern.
Per tant, l’article 1 del Decret llei determina que el seu objecte és adaptar la legislació vigent a Catalunya en matèria de transport de viatgers mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor i establir determinades condicions d’explotació i control del servei, en el marc de l’habilitació prevista a la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor.
I, pel que fa el seu àmbit d’aplicació, aquest article 1 determina que el Decret llei s’aplica als serveis de transport de viatgers mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor, de caràcter urbà i interurbà íntegrament desenvolupats a Catalunya.
Aquesta regulació es projecta, per tant, sobre les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor que, a partir de l’entrada en vigor del Reial decret llei 13/2018, poden continuar prestant serveis interurbans íntegrament compresos a Catalunya, i serveis urbans durant el període transitori i en els termes que estableix la pròpia norma.
En primer lloc, i per adaptar la legislació vigent a Catalunya en matèria de transport de viatgers mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor, cal abordar la modificació tant de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, com de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en ambdós casos per definir clarament els àmbits competencials de la Generalitat i de les administracions locals, recollint igualment la singularitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les competències que té legalment atribuïdes.
L’exposició de motius del Reial decret llei 13/2018 justifica la seva urgència, entre d’altres, per la concentració que s’està produint dels serveis d’arrendament de vehicles amb conductor en àmbits estrictament urbans i metropolitans, que no van poder preveure inicialment les administracions competents i que comença a afectar de manera immediata i significativa l’ordenació del transport en aquests àmbits. Al mateix temps, imposa el reconeixement i respecte a les competències de què gaudeixen les diferents administracions públiques que actuen sobre un mateix àmbit territorial.
Per tant, escau modificar la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, per tal d’adaptar-la al règim actual de regulació de l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor i, molt especialment, per declarar de manera expressa que correspon als ajuntaments o als ens metropolitans legalment constituïts l’ordenació i gestió de les diferents modalitats de serveis urbans de transport amb vehicles amb capacitat màxima de fins a nou places, inclosa la del conductor, sempre que tinguin origen i destinació dins l’àmbit municipal o metropolità.
Així mateix, es preveu una modificació en matèria de règim sancionador per tipificar com a infracció de caràcter molt greu la realització de serveis de transport sense dur a terme la inscripció prèvia en el Registre corresponent, d’acord amb el que determini la normativa d’aplicació, com és el cas de la prevista en aquest Decret Llei.
I, d’altra banda, també s’ha de dur a terme la modificació de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que expliciti la competència d’aquest ens local respecte de l’ordenació i la intervenció administratives dels serveis de transport urbà de viatgers, sempre que tinguin origen i destinació dins l’àmbit metropolità, no només prestats en taxi, com actualment, sinó comprensiva també dels que es realitzen mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor o d’altres modalitats similars.

IV
L’article 4 del Decret llei, de forma ajustada a l’habilitació a les comunitats autònomes prevista en la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018, estableix que les entitats locals o els ens metropolitans legalment constituïts poden establir o modificar, en els termes previstos a la dita disposició addicional, les condicions d’explotació del servei en relació amb aquells que transcorrin íntegrament dins del seu àmbit territorial.
I, també en compliment del que preveu el Reial decret llei 13/2018, s’especifica, en relació amb les condicions de precontractació, que el Govern o els ens locals, en els seus àmbits competencials respectius, poden determinar reglamentàriament les que resultin adients en cada cas, per millorar la gestió de la mobilitat interior de viatgers o per garantir el control efectiu de les condicions de prestació dels serveis, respectant els criteris de proporcionalitat que estableix la normativa vigent.
Tot i que el Reial decret llei 13/2018 habilita a modificar les condicions de prestació del servei de l’article 182 del Reglament de la Llei d’Ordenació dels Transports Terrestres (ROTT), ho limita a les condicions de precontractació, sol•licitud de serveis, captació de clients, recorreguts mínims i màxims, serveis o horaris obligatoris i especificacions tècniques del vehicle.
En la mesura que l’apartat 1 de l’article 182 esmentat imposa que, quan els vehicles estan ocupats per persones alienes a l’empresa titular de l’autorització, només poden circular si es justifica que estan prestant un servei prèviament contractat, que el contracte d’arrendament ha d’estar prèviament complimentat a l’inici de la prestació del servei contractat i que no poden en cap cas circular per les vies públiques en busca de clients ni propiciar la captació de clients romanent estacionats, cal establir circumstàncies objectives per fer efectiu el compliment de dites obligacions i, alhora, protegir els drets de les persones usuàries del servei. Per aquesta raó, el decret llei considera que ha de transcórrer un termini mínim de 15 minuts entre la contractació i la prestació efectiva del servei.
Sobre això cal assenyalar que el Decret llei, en establir aquest interval de temps mínim de 15 minuts, entre la contractació i la prestació efectiva del servei, ho fa de forma general per a tot Catalunya, en termes d’estricta proporcionalitat d’acord amb el mandat tant de la pròpia norma habilitant, el Reial decret llei 13/2018, en la seva disposició addicional primera i transitòria única, com de la legislació vigent en matèria d’unitat de mercat.
Aquesta mesura és necessària i proporcional, en tant que respon a les característiques pròpies de l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor, tal com ha estat definida i perfilada en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i les disposicions reglamentàries que la desenvolupen. Aquest marc jurídic estatal consagra la precontractació com un element essencial d’aquesta activitat, a l’empara de les conegudes com autoritzacions VTC.
És a dir, partint de la base que ha d’existir precontractació, el Decret Llei integra aquest concepte i l’estableix en aquest interval de temps mínim de 15 minuts, entre la contractació i la prestació efectiva del servei. I ho fa amb una doble condició: en primer terme, de protecció dels usuaris, que han de poder tenir identificat un temps mínim per poder prendre una decisió sobre el servei que han precontractat però que no se’ls ha arribat a prestar encara, com succeeix en qualsevol àmbit en el que es contracten serveis. I, en segon terme, perquè cal que l’Administració vetlli pel seu compliment i disposi a l’efecte d’elements objectivables que garanteixin el control efectiu d’aquestes condicions de prestació dels serveis, en els termes que recull, un cop més, la disposició addicional del Reial Decret llei 13/2018, en el seu apartat b).
Així mateix, es determina, en la disposició addicional primera, que els ens locals, en l’exercici de les seves competències sobre utilització del domini públic viari, gestió del trànsit urbà, protecció del medi ambient i prevenció de la contaminació atmosfèrica, poden augmentar l’interval de temps fixat en l’article 4 d’aquest Decret llei. Aquesta modificació s’haurà de justificar en la tramitació de la corresponent normativa en els termes de l’habilitació prevista en el Reial decret llei 13/2018.
D’altra banda, respecte a la captació de viatgers, cal partir del que determina l’article 182.1 del Reial decret 1211/1990, en el sentit que els vehicles adscrits a les autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor no poden, en cap cas, circular per les vies públiques a la recerca de clients ni propiciar la captació de viatgers que no haguessin contractat prèviament el servei romanent estacionats a tal efecte.
El Decret llei puntualitza que, amb aquesta finalitat, quan no estiguin precontractats o prestant servei, els vehicles adscrits a les autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor han de romandre estacionats fora de les vies públiques, en aparcaments o garatges.
I, per acabar, el Decret llei afegeix, en compliment del marc general que preveu el Reial decret 1211/1990, per tal d’actualitzar les seves prescripcions i garantir-ne l’efectivitat quan s’estan utilitzant les noves tecnologies en la prestació d’aquest servei, i sempre en el sentit d’impedir la captació de viatgers que no haguessin contractat prèviament el servei, que la geolocalització que permet als clients ubicar amb caràcter previ a la contractació els vehicles disponibles adscrits a una autorització d’arrendament de vehicles amb conductor es considera, a l’efecte de les condicions d’explotació del servei, com a captació de viatgers, i per tant prohibida d’acord amb el que preveu aquest article.
Això no obstant, i per garantir els drets de la persona usuària que ja ha contractat el servei, el Decret llei preveu que, un cop contractat aquest, l’usuari ha de poder accedir a la informació que identifiqui el vehicle que li ha de prestar aquest servei.

V
L’article 5 del Decret llei conté una sèrie de determinacions relatives al control i al règim sancionador, necessàries per fer efectives les prescripcions establertes a l’article 4.
En primer lloc, es preveu que, a l’efecte del control del compliment de les condicions establertes en aquest Decret llei, els ens locals poden crear un registre de vehicles que presten servei en el seu àmbit territorial.
Aquesta habilitació als ens locals té la seva fonamentació en la necessitat de poder comptar en tot moment amb dades objectives del nombre de vehicles que presten serveis d’arrendament amb conductor en el seu àmbit territorial i així poder projectar adequadament les seves competències en matèria de transport de viatgers, però també de gestió de la mobilitat interior de viatgers.
I, també vinculada amb el control efectiu de les condicions de prestació del servei a què es refereix la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018, es determina que el personal amb funcions d’inspecció nomenat pels ens locals té, en els actes de servei i en els actes motivats per aquests, la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions.
Aquesta atribució de la condició d’autoritat pública es formula en termes ajustats al que és la doctrina més recent en la matèria fixada pel Tribunal Constitucional, i especialment a la que es conté a la Sentència 90/2018.
Referent a això, s’estableix que aquest personal que exerceix funcions inspectores ha de donar compte de les infraccions detectades als òrgans administratius competents.
Finalment, en temes de règim sancionador, es tipifica com a infracció l’incompliment de les condicions d’explotació del servei establertes en l’article 4 del Decret llei, que s’incardina, com a infracció greu, en el marc del que preveu l’article 54 a) de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor.
Aquest precepte qualifica com a infracció greu el fet de prestar serveis en condicions diferents de les que assenyalen la Llei 12/1987 i les disposicions que la desenvolupen, o de les que fixa l’Administració en atorgar les concessions o les autoritzacions, llevat que sigui qualificada com a infracció molt greu de conformitat amb el que estableix l’article 53.

VI
En aquest marc de regulació d’alguns aspectes de l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor el Decret llei, en la seva disposició addicional, conté un mandat al Govern en el sentit que ha de regular l’activitat de mediació en la contractació i en la comercialització de serveis d’arrendament de vehicles amb conductor urbà i interurbà a Catalunya.
Aquest mandat té com a objectiu, en un moment en el qual és notòria la creixent contractació de serveis de transport de viatgers en la modalitat de lloguer amb conductor, mitjançant empreses de mediació i, molt especialment, la presència progressiva de formes de mediació telemàtica, fixar unes certes regles del joc, amb l’objectiu de protegir els interessos de les persones usuàries, sempre en termes de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació.

VII
Mentre no s’aborda una regulació integral de les diferents modalitats de transport discrecional de viatgers en vehicles de fins a nou places, tant de taxi com de lloguer de vehicles amb conductor, i per tal de poder resoldre adequadament la problemàtica plantejada, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es considera convenient adoptar mitjançant aquest Decret llei les mesures legislatives descrites.
Per tant, atès que el Decret llei és un recurs extraordinari i que se n’ha de fer un ús limitat a les situacions que realment mereixen la consideració d’urgents i convenients, i que la present disposició abasta aquells aspectes estrictament necessaris per poder ordenar de manera adequada l’activitat de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places en la modalitat de lloguer de vehicles amb conductor;
Vist que l’aprovació d’aquest Decret llei no exclou en cap cas la necessitat de fer una regulació completa de l’activitat de transport de viatgers que es presta mitjançant vehicles de lloguer amb conductor, que desenvolupi tots els aspectes normatius que han de definir aquesta activitat;
En virtut del que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern (DOGC núm. 5256, de 12.11.2008);

Per tot això exposat, en ús de l’autorització que concedeix l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1 Aquest Decret llei té per objecte adaptar la legislació vigent a Catalunya en matèria de transport de viatgers mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor i establir determinades condicions d’explotació i control del servei, en el marc de l’habilitació prevista a la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor.
1.2 Aquest Decret llei s’aplica als serveis de transport de viatgers mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor, de caràcter urbà i interurbà íntegrament desenvolupats a Catalunya.

Article 2
Modificació de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor
2.1. Els apartats 3 i 4 de l’article 38 de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, resten modificats en els termes següents:
“3. Corresponen als ajuntaments o als ens metropolitans legalment constituïts l’ordenació i gestió de les diferents modalitats de serveis urbans de transport amb vehicles amb capacitat màxima de fins a nou places, inclosa la del conductor, sempre que tinguin origen i destinació dins l’àmbit municipal o metropolità.
4. Per als serveis interurbans, excepció feta de les autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor, la llicència municipal o metropolitana serà condició indispensable per poder admetre passatgers des del municipi de què es tracti, sense perjudici de l’autorització necessària de la Generalitat.”
Com a conseqüència de la modificació anterior, es modifica la numeració del vigent apartat 4 del mateix article 38 que passa a ser l’apartat 5, mantenint el mateix text.
2.2. S’addiciona un nou apartat i) a l’article 53 en els termes següents:
i) La realització de serveis de transport regulats en aquesta Llei sense dur a terme la inscripció prèvia en els Registres corresponents, d’acord amb el que determini la normativa d’aplicació.

Article 3
Modificació de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’article 14, apartat B) lletra e) de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, resta modificat en els termes següents:
«c) L’ordenació i la intervenció administratives dels serveis de transport urbà de viatgers, sempre que tinguin origen i destinació dins l’àmbit metropolità, prestats en taxi, mitjançant l’arrendament de vehicles amb conductor o d’altres modalitats similars».

Article 4
Condicions d’explotació del servei
4.1. De conformitat amb allò establert a la disposició addicional primera del Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor, les entitats locals o els ens metropolitans legalment constituïts poden establir o modificar, en els termes previstos a la dita disposició addicional, les condicions d’explotació del servei en relació amb aquells que transcorrin íntegrament dins del seu àmbit territorial.
4.2. Pel que fa les condicions de precontractació, el Govern o els ens locals, en els seus àmbits competencials respectius, poden determinar reglamentàriament les que resultin adients en cada cas, per millorar la gestió de la mobilitat interior de viatgers o per garantir el control efectiu de les condicions de prestació dels serveis, respectant els criteris de proporcionalitat que estableix la normativa vigent.
Als efectes de garantir el compliment de les condicions de prestació del servei de l’article 182.1 del Reial decret 1211/1990 i, en particular, de la precontractació del servei, ha de transcórrer un interval de temps mínim de 15 minuts, entre la contractació i la prestació efectiva del servei.
En el cas que les empreses prestadores del servei reconeguin al consumidor o persona usuària un interval de temps per exercir un dret de cancel•lació o desistiment, aquest resta inclòs en el interval mínim assenyalat.
4.3. D’acord amb el que estableix l’article 182.1 del Reial decret 1211/1990, els vehicles adscrits a les autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor no poden, en cap cas, circular per les vies públiques a la recerca de clients ni propiciar la captació de viatgers que no haguessin contractat prèviament el servei romanent estacionats a tal efecte.
Amb aquesta finalitat, quan no estiguin contractats prèviament o prestant servei, els vehicles adscrits a les autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor han de romandre estacionats fora de les vies públiques, en aparcaments o garatges.
4.4. La geolocalització que permet als clients ubicar amb caràcter previ a la contractació els vehicles disponibles adscrits a una autorització d’arrendament de vehicles amb conductor es considera, a l’efecte de les condicions d’explotació del servei, que propicia la captació de viatgers, i, per tant, no es pot practicar.
Sens perjudici del que es disposa al paràgraf anterior, un cop contractat el servei la persona usuària ha de poder accedir a la informació que identifiqui el vehicle que li ha de prestar aquest servei.

Article 5
Control i règim sancionador
5.1 Amb la finalitat de controlar el compliment de les condicions establertes en aquest Decret llei, els ens locals poden crear els seus propis registres de vehicles i serveis, accedir al registre de serveis de la Generalitat i d’altres administracions que les facultin al respecte.
5.2 El personal amb funcions d’inspecció nomenat pels ens locals a l’efecte del control de les condicions d’explotació establertes en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor tenen, en els actes de servei i en els actes motivats per aquests, la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de llurs funcions.
Aquest personal ha d’exercir les funcions inspectores corresponents i ha de donar compte de les infraccions detectades als òrgans administratius competents.
5.3 L’incompliment de les condicions d’explotació del servei establertes en l’article 4 d’aquest Decret llei es considera una infracció greu, de conformitat amb el que s’estableix a l’article 54 a) de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor.

Disposició addicional primera
Precontractació del servei en l’àmbit local
Els ens locals, en l’exercici de les seves competències sobre utilització del domini públic viari, gestió del trànsit urbà, protecció del medi ambient i prevenció de la contaminació atmosfèrica, poden augmentar l’interval de temps fixat en l’article 4 d’aquest Decret llei de forma justificada en els termes de l’habilitació prevista en el Reial decret llei 13/2018.

Disposició addicional segona
Activitat de mediació
El Govern ha de regular l’activitat de mediació en la contractació i en la comercialització de serveis d’arrendament de vehicles amb conductor urbà i interurbà a Catalunya.

Disposicions finals

Primera
Desplegament
S’autoritza la persona titular del departament competent en matèria de transports perquè dicti els actes i les disposicions reglamentàries que es considerin necessàries per al desplegament d’aquest Decret llei.

Segona
Entrada en vigor
Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a excepció del previst a l’apartat 4 de l’article 4, que entrarà en vigor al mes de la seva publicació.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans i ciutadanes als quals sigui aplicable aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals correspongui el facin complir.

Barcelona, 29 de gener de 2019

Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya

Damià Calvet i Valera
Conseller de Territori i Sostenibilitat