Transparencia y buen gobierno COMUNIDAD VALENCIANA

, ,

LLEI 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de Transparència i Bon Govern de la Comunitat Valenciana

Estos Documentos, con los que puedan modificar o les acompañan, se han incorporado a los contenidos ya existentes en el siguiente TÍTULO publicado y a su disposición:

 (DOGV de 22.04.2022)

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

Índex
TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

Article 2. Principis generals

Article 3. Àmbit subjectiu d’aplicació

Article 4. Altres subjectes obligats

Article 5. Obligació de subministrar informació

Article 6. Consideració d’alt càrrec

TÍTOL I. TRANSPARÈNCIA DE L’ACTIVITAT PÚBLICA

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 7. Transparència de l’activitat pública

Article 8. Gestió documental i arxius

Article 9. Protecció de dades personals

CAPÍTOL II. Publicitat activa

Secció primera. Normes generals

Article 10. Obligacions de publicitat activa dels subjectes obligats

Article 11. Criteris generals de publicació

Article 12. Portal de Transparència

Article 13. Control

Secció segona. Informació subjecta a publicitat

Article 14. Informació institucional, organitzativa i de planificació

Article 15. Informació sobre alts càrrecs i assimilats

Article 16. Informació de rellevància jurídica

Article 17. Informació de caràcter pressupostari, financer i comptable

Article 18. Informació sobre endeutament

Article 19. Informació patrimonial

Article 20. Informació sobre contractació pública

Article 21. Informació relativa a convenis de col·laboració, encàrrecs de gestió, encàrrecs d’execució a mitjans propis i acció concertada

Article 22. Informació sobre publicitat i promoció institucional

Article 23. Informació sobre subvencions

Article 24. Informació relativa a ordenació del territori, urbanisme i medi ambient

Article 25. Informació sobre estudis, estadístiques i cartografia

Article 26. Informació sol·licitada per la ciutadania

CAPÍTOL III. Dret d’accés a la informació pública

Secció primera. Normes generals

Article 27. Dret d’accés a la informació pública

Article 28. Límits al dret d’accés a la informació pública

Article 29. Accés parcial

Secció segona. Procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública

Article 30. Procediment per a l’accés a la informació pública

Article 31. Sol·licitud d’accés a la informació pública

Article 32. Causes d’inadmissió

Article 33. Tramitació

Article 34. Resolució

Article 35. Òrgans competents per a la resolució del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública

Article 36. Formalització de l’accés a la informació

Article 37. Assistència i col·laboració

CAPÍTOL IV. Règim d’impugnacions

Article 38. Procediment ordinari de reclamacions

Article 39. Procediment de mediació

CAPÍTOL V. Dades obertes i reutilització de la informació

Article 40. Obertura de dades

Article 41. Reutilització de la informació pública

Article 42. Catàlegs i estratègia de dades obertes

Article 43. Informació producte de la investigació científica i tècnica

CAPÍTOL VI. Planificació i organització administrativa de la Generalitat en matèria de transparència

Article 44. Comissió Interdepartamental per a la Transparència

Article 45. Unitats i comissions de transparència

Article 46. Planificació estratègica i seguiment en matèria de transparència

TÍTOL II. CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA

Article 47. Naturalesa i actuació

Article 48. Funcions del Consell Valencià de Transparència

Article 49. Composició i estatut personal

Article 50. Estructura i funcionament

Article 51. Assistència jurídica

Article 52. Col·laboració i informació

Article 53. Pressupost

TÍTOL III. BON GOVERN I INTEGRITAT PÚBLICA

Article 54. Principis d’actuació

Article 55. Codis ètics i de conducta

Article 56. Sistema d’integritat institucional

TÍTOL IV. PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

CAPÍTOL I. Rendició de comptes de l’acció de govern

Article 57. Pla de govern

Article 58. Seguiment del pla de govern

CAPÍTOL II. Qualitat normativa

Article 59. Principis de bona regulació normativa

Article 60. Simplificació normativa

Article 61. Avaluació de l’impacte normatiu i de resultats de les normes

Article 62. Planificació normativa

CAPÍTOL III. Planificació i avaluació de les polítiques i els serveis

Article 63. Foment de la cultura de la planificació i l’avaluació

Article 64. Avaluació dels plans i programes

TÍTOL V. RÈGIM SANCIONADOR

Article 65. Règim jurídic

Article 66. Règims específics

Article 67. Responsabilitat

Article 68. Infraccions imputables a alts càrrecs i assimilats o de caràcter disciplinari

Article 69. Infraccions d’altres entitats subjectes a obligacions de publicitat activa

Article 70. Infraccions de les persones obligades al subministrament d’informació

Article 71. Sancions aplicables a alts càrrecs i assimilats i al personal al servei de les administracions públiques

Article 72. Sancions a altres entitats

Article 73. Proporcionalitat i publicitat de les sancions

Article 74. Procediment

Article 75. Competències sancionadores en matèria de transparència

Article 76. Competències sancionadores en matèria de bon govern

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Aplicació als règims especials del dret d’accés a la informació pública

Segona. Mesures generals d’aplicació de la llei

Tercera. Adaptacions organitzatives i de funcionament

Quarta. Corts Valencianes i institucions estatutàries

Cinquena. Pla de formació de la Generalitat

Sisena. Avaluació del compliment de les obligacions de transparència

Setena. Habilitació de crèdits

Vuitena. Remissions normatives

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Mandat dels membres del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern

Segona. Règim transitori en matèria de publicitat activa

Tercera. Aplicació de les disposicions relatives al pla de govern

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació del títol de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana

Segona. Desplegament i marc legal

Tercera. Entrada en vigor

TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte:

1. Regular i garantir la transparència de l’activitat pública en el seu doble vessant de publicitat activa i de dret d’accés a la informació pública, promoure la reutilització de la informació i regular el Consell Valencià de Transparència.

2. Establir els principis bàsics d’integritat i bon govern que han de complir les administracions públiques valencianes mitjançant l’adopció de codis ètics i de conducta i el desenvolupament de marcs d’integritat pública.

3. Impulsar i garantir la rendició de comptes en l’acció de govern i l’activitat administrativa a través de la planificació i l’avaluació de la normativa i de les polítiques públiques en l’àmbit de l’administració autonòmica.

4. Regular el règim de garanties i de responsabilitats per l’incompliment dels deures i obligacions que estableix aquesta llei.

Article 2. Principis generals

Sense perjudici de la resta d’obligacions legals, la interpretació i l’aplicació d’aquesta llei s’articulen entorn dels següents principis generals:

1. Transparència màxima: que garanteix una activitat pública que facilite l’accés als continguts informatius que genera o custodia l’administració pública i l’excepcionalitat de les restriccions, que han d’estar motivades en les raons estrictament taxades en la llei, després de considerar els interessos diferents que hi puguen concórrer.

2. Transparència des del disseny: garanteix que els requisits de transparència, obertura, reutilització i protecció de dades es tenen en compte des del moment en què es planifiquen, dissenyen o redissenyen sistemes, processos o procediments administratius, amb l’objectiu d’alinear el cicle de vida dels documents i altres recursos informatius amb la transparència.

3. Publicitat: principi en virtut del qual l’administració ha de proporcionar i difondre de forma constant, veraç i objectiva la informació relativa a la seua actuació i funcionament.

4. Comprensibilitat i claredat: s’ha de facilitar l’accés de la ciutadania a la informació pública de la manera més senzilla que siga possible, atesa la naturalesa de la informació, procurant que siga fàcilment comprensible. S’ha d’utilitzar un llenguatge clar i incloure la descripció i el context que siguen necessaris per a facilitar la comprensió i la interpretació de la informació.

5. Veracitat: la informació difosa ha de ser certa, exacta i objectiva, i ha de mantindre’s actualitzada. A més, cal garantir que s’ha de verificar l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat d’aquesta.

6. Reutilització de la informació: la informació s’ha de publicar i difondre en formats oberts que possibiliten i afavorisquen la seua reutilització, per a facilitar que la ciutadania puga aprofitar per a les seues activitats les dades i els documents publicats i crear valor afegit.

7. Accessibilitat tecnològica universal: la informació, els instruments i les eines que es fan servir en la seua difusió han de ser comprensibles, utilitzables i localitzables per totes les persones en condicions de seguretat.

8. No-discriminació: l’administració pública ha d’establir els mitjans necessaris per a posar a disposició de la ciutadania la informació pública a través del mitjà d’accés que aquesta trie.

9. Orientació a la ciutadania i continuïtat en el temps: l’activitat pública s’articula entorn de la ciutadania, com a eix i referència de la seua estratègia, i ha d’emmarcar-se en una perspectiva de continuïtat i sosteniment en el temps.

10. Govern obert: les administracions públiques han de promoure un marc de relació i diàleg permanents i bidireccionals amb la ciutadania que garantisca la transparència i la rendició de comptes de l’activitat pública i facilite la participació i col·laboració de la ciutadania en les polítiques públiques i la gestió.

11. Modernització i neutralitat tecnològica: s’ha de promoure l’ús de les tecnologies per a dissenyar processos més eficients i pròxims a la ciutadania, i aquest s’ha d’articular mitjançant l’adopció d’estàndards tecnològics oberts i neutrals.

12. Responsabilitat i rendició de comptes: els governs, les administracions públiques i els seus servidors han d’assumir la responsabilitat de les seues actuacions i decisions, i han de promoure la cultura de l’avaluació i l’exercici de la rendició de comptes en l’activitat pública.

13. Integritat: les persones al servei de l’administració, ocupen o no un càrrec públic, han de generar confiança i vetlar per la qualitat democràtica de les institucions públiques i la seua reputació davant la ciutadania. L’exercici de les seues funcions s’ha de caracteritzar per la imparcialitat, l’objectivitat, l’honestedat, el respecte al marc jurídic i l’observança d’un comportament ètic absent d’arbitrarietat, orientat al compliment i la satisfacció dels interessos generals.

14. Bon govern: els principis, obligacions i regles per a la millora de la qualitat en els serveis i el funcionament de l’administració i els principis ètics i d’actuació d’acord amb els quals han d’actuar les autoritats i el personal al servei de l’administració perquè aquesta funcione amb transparència, eficàcia, eficiència, qualitat i equitat, garantint la rendició de comptes i la bona administració.

15. Planificació i avaluació de polítiques i serveis: l’administració pública ha d’instaurar processos i instruments que permeten la planificació i l’avaluació ordenada i constant de les polítiques i els serveis que garantisquen la millora contínua.

16. Bona regulació: en l’exercici de la seua funció normativa, l’administració pública ha d’actuar d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

17. Protecció de dades: s’ha de garantir el dret a la protecció de dades de caràcter personal en l’àmbit que regula aquesta llei, prestant especial atenció a aquells tractaments que puguen afectar categories especials de dades, menors d’edat, víctimes de violència de gènere, persones en situació d’exclusió social o de vulnerabilitat i supòsits equiparables, i també a aquells que impliquen riscos per a la seguretat personal.

Article 3. Àmbit subjectiu d’aplicació

1. Les disposicions d’aquesta llei s’apliquen a:

a) L’administració de la Generalitat.

b) El sector públic instrumental de la Generalitat, en els termes definits en l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.

c) Les Corts Valencianes, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Comité Econòmic i Social, el Consell Jurídic Consultiu i qualsevol altra institució estatutària anàloga que es puga crear en el futur, amb relació a la seua activitat administrativa i pressupostària, i també l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció i qualssevol altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o adscrites a aquestes.

d) Les entitats integrants de l’administració local de la Comunitat Valenciana i les entitats del seu sector públic vinculades o dependents.

e) Les universitats públiques valencianes i les entitats del seu sector públic vinculades o dependents.

f) Les corporacions de dret públic i federacions esportives, quant a les seues activitats subjectes a dret administratiu.

g) Les associacions constituïdes per les administracions públiques, organismes i entitats mencionats en aquest article.

h) Qualsevol altra entitat de dret públic amb personalitat jurídica vinculada a les administracions públiques o dependent d’aquestes.

2. A l’efecte del que estableix aquesta llei, es consideren administracions públiques: l’administració de la Generalitat i els seus organismes públics vinculats o dependents, les entitats integrants de l’administració local de la Comunitat Valenciana, les universitats públiques valencianes, i els consorcis constituïts íntegrament per administracions públiques territorials.

Article 4. Altres subjectes obligats

1. Han de complir les obligacions de publicitat activa que estableix el capítol ii del títol i de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en avant, Llei 19/2013, de 9 de desembre), en els mateixos termes que els subjectes recollits en l’article 3 de la llei esmentada i respectant la seua naturalesa privada i les finalitats que tenen reconegudes, els següents subjectes:

a) Els partits polítics, organitzacions sindicals i associacions empresarials que desenvolupen la seua activitat a la Comunitat Valenciana.

b) Les entitats privades que perceben durant el període d’un any natural ajudes o subvencions de les entitats recollides en l’article 3 d’aquesta llei en una quantia superior a 50.000 euros, o quan les ajudes o subvencions percebudes representen almenys el 40 % del total dels seus ingressos anuals, sempre que assolisquen com a mínim la quantitat de 5.000 euros.

2. El compliment d’aquestes obligacions s’ha de realitzar a través del portal web de l’entitat, o bé utilitzant els mitjans electrònics de la organització, associació o agrupació a la qual puga pertànyer. En el cas de les entitats recollides en l’apartat 1.b, també poden complir les seues obligacions a través del portal web que pose a la seua disposició la Generalitat.

3. Les entitats recollides en l’apartat 1.b han de publicar la informació a partir de l’any següent a aquell en què s’hagen superat els llindars establits, i ha de mantenir-se publicada durant quatre anys naturals.

4. L’obligació que estableix aquest article s’ha d’incloure en les bases reguladores de concessió de subvencions, en les resolucions de concessió o en els convenis que instrumenten la concessió de subvencions.

Article 5. Obligació de subministrar informació

1. Les persones físiques o jurídiques que presten serveis públics, que exercisquen funcions delegades de control o un altre tipus de funcions administratives o duguen a terme activitats qualificades com a serveis d’interès econòmic general estan obligades a subministrar als subjectes de l’article 3 a què es troben vinculades, amb requeriment previ, tota la informació necessària per al compliment per aquells de les obligacions previstes en aquesta llei.

Aquesta obligació s’estén a totes les parts adjudicatàries de contractes del sector públic i a les persones beneficiàries de les subvencions, en els termes que es preveuen en el contracte respectiu i les bases reguladores de les subvencions i la resolució de concessió d’aquestes, sense perjudici de les obligacions de publicitat activa previstes en l’article 4 d’aquesta llei.

2. Els plecs de clàusules administratives particulars, o document contractual equivalent, i les bases reguladores de les convocatòries, els convenis i les resolucions de concessió d’ajudes i subvencions han de recollir de forma expressa aquesta obligació, així com els mitjans per al seu compliment i els mecanismes de control i seguiment. Sense perjudici d’això, la no inclusió d’aquesta obligació en aquests instruments no eximeix del seu compliment.

3. Les administracions públiques poden acordar, amb l’advertència i l’audiència prèvies a l’interessat, la imposició de multes coercitives una vegada transcorregut el termini conferit en el requeriment sense que haja sigut atès. La multa, de 100 a 1.000 euros, serà reiterada per períodes de quinze dies fins al compliment. El total de la multa no pot excedir del 5 % de l’import del contracte, subvenció o instrument administratiu que habilite per a l’exercici de les funcions públiques o la prestació dels serveis i, si en aquest instrument no figura una quantia concreta, la multa no excedirà de 3.000 euros. Per a la determinació de l’import s’ha d’atendre la gravetat de l’incompliment i el principi de proporcionalitat, entre altres. La competència per a imposar la multa coercitiva correspon a l’òrgan que ha realitzat el requeriment de subministrament d’informació.

Article 6. Consideració d’alt càrrec

A l’efecte del que estableix aquesta llei, es consideren alts càrrecs:

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental:

a) Les persones integrants del Consell.

b) Les persones titulars de les secretaries autonòmiques, les sotssecretaries, les direccions generals i els òrgans o centres directius el nomenament de les quals siga competència del Consell.

c) Les persones que ocupen càrrecs directius com la presidència, la direcció general, la gerència, el càrrec de conseller delegat o consellera delegada i altres càrrecs directius assimilables que exercisquen funcions executives de màxim nivell amb subjecció directa a l’òrgan de govern en les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat a què es refereix l’article 3.1.b d’aquesta llei.

d) Qualsevol persona que haja subscrit un contracte laboral especial d’alta direcció.

e) Les persones que tinguen la consideració d’alt càrrec d’acord amb les lleis.

2. En l’àmbit de l’administració local, les persones integrants de les corporacions locals, les titulars dels òrgans superiors i directius i el personal directiu del seu sector públic vinculat o dependent, d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les entitats de règim local.

3. En la resta d’entitats i d’organismes inclosos en l’article 3, les persones que en tenen la titularitat o formen part d’òrgans de govern i les qui exercisquen càrrecs directius, com ara la presidència, les direccions generals, les gerències, els consellers delegats i les conselleres delegades, i funcions executives assimilables en les entitats del seu sector públic vinculades o dependents.

TÍTOL I

Transparència de l’activitat pública

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 7. Transparència de l’activitat pública

1. Les organitzacions compreses en l’article 3 han d’actuar amb transparència, i l’han de promoure mitjançant la publicitat i difusió de la informació sobre la seua activitat pública, especialment a través d’internet, en els termes que estableixen aquesta llei i la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

2. El principi de transparència ha d’aplicar-se de forma preferent. Qualsevol excepció o limitació s’ha de derivar d’una norma amb rang de llei.

3. Els subjectes inclosos en l’article 3 han de promoure la cultura de la transparència entre la ciutadania i entre els diferents sectors socials, a fi d’afavorir l’exercici del dret d’accés a la informació, impulsar la rendició de comptes i la creació de valor afegit per mitjà de la reutilització de la informació i promoure l’assumpció del principi de transparència per part de les entitats privades, tant en la societat civil com en les estratègies de responsabilitat social corporativa de les empreses.

Per a fomentar la cultura de la transparència, cal dur a terme campanyes informatives, cursos i accions de formació i mesures per a la sensibilització i la divulgació entre la ciutadania, i fomentar entre la població infantil i juvenil mitjançant projectes d’educació en govern obert, formació a professorat, recursos didàctics o educació no formal.

4. S’entén per informació pública el conjunt de documents o continguts, qualsevol que siga el seu format o suport, que estiguen en poder de qualsevol dels subjectes inclosos en l’article 3 i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions, independentment del moment en què hagen sigut elaborats o adquirits.

5. La publicitat i la posada a disposició de la informació pública s’ha d’ajustar als límits establits en la legislació estatal bàsica i en la pròpia de la Generalitat en matèria de transparència, sense perjudici del que es puga derivar de la normativa de protecció de dades de caràcter personal, i de la normativa específica que li siga aplicable.

Article 8. Gestió documental i arxius

1. A fi de garantir la difusió i la transparència d’una informació pública objectiva, veraç, comprensible i actualitzada, les administracions públiques compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han d’adoptar polítiques de gestió integral dels documents, tant en suport analògic com electrònic, i han de dissenyar i implementar els sistemes i les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a garantir la interoperabilitat, la seguretat, la integritat, la conservació, l’accessibilitat i la recuperació de la informació, així com la integració de conjunts de dades públiques per a la seua reutilització. Així mateix, han d’adaptar els seus sistemes de gestió de la informació perquè la informació i documentació que generen o reben en l’exercici de les seues competències es conserve i difonga d’acord amb les premisses de transparència i reutilització. Aquestes entitats han de publicar les característiques i criteris de la seua política de gestió documental.

2. Els arxius públics que formen part del Sistema Arxivístic Valencià estan subjectes als principis establits en aquesta llei per a assegurar l’accés als seus fons i la transparència en el seu funcionament, en les condicions establides en aquesta i en la normativa reguladora dels arxius de la Comunitat Valenciana, tot això sense perjudici del que establisca la legislació sobre secrets oficials i la normativa que regula l’accés a arxius o béns de valor històric o cultural.

3. Les taules de valoració documental que aprove la Junta Qualificadora de Documents Administratius, han d’establir el règim de conservació i accés a les sèries documentals subjectes a publicitat activa i sol·licitades a través del dret d’accés.

Article 9. Protecció de dades personals

1. Atenent la seua naturalesa i finalitat, en l’elaboració d’informació pública i abans de facilitar-la o publicar-la s’han de tenir en compte els aspectes següents:

a) S’han de complir els principis de protecció de dades, especialment els referits a proporcionalitat del tractament de dades personals i la limitació del termini de conservació.

b) S’han d’adoptar mesures tècniques i organitzatives apropiades a fi de garantir i poder demostrar que el tractament és conforme amb la normativa de protecció de dades en relació al compliment d’aquesta llei.

c) S’ha de complir amb els principis de protecció de dades des del disseny i per defecte.

d) Quan es publiquen dades o informació en què s’hagen dissociat les dades que identifiquen persones, s’han de realitzar anàlisis per a comprovar que no és possible revertir el procés de dissociació o que requeriria esforços desproporcionats tenint en compte l’estat de la tècnica.

e) S’ha de realitzar una avaluació d’impacte en relació a la protecció de dades personals i, si escau, s’ha de sol·licitar un informe al delegat o delegada de protecció de dades de la Generalitat quan el tractament de dades estiga referit a categories especials de dades, menors d’edat, víctimes de violència de gènere, persones en situació d’exclusió social o de vulnerabilitat i supòsits equiparables, i també aquells que impliquen riscos per a la seguretat personal.

f) S’han d’aplicar els criteris continguts en la normativa de protecció de dades personals sobre la forma en què s’han d’identificar les persones interessades en les notificacions d’anuncis i publicacions d’actes administratius.

2. En el portal de transparència s’ha de proporcionar informació sobre protecció de dades en un apartat visible, que ha de contenir, almenys, la política de protecció de dades del portal, les dades de contacte del delegat o delegada de protecció de dades de la Generalitat i els procediments per a l’exercici dels drets regulats per la normativa sobre protecció de dades, especialment, el dret a la supressió de dades o dret a l’oblit.

3. Aquelles persones o entitats que recopilen dades i informació publicada en el portal de transparència, o facilitada en virtut de sol·licituds del dret d’accés a la informació pública, són responsables de l’ús o tractament que realitzen i respondran de les infraccions de la normativa sobre protecció de dades que puguen cometre.

4. Quan es publique informació en la qual s’identifique a persones en virtut del que estableix aquesta llei, no s’ha d’incloure en cap cas el nom i cognoms de manera conjunta amb el número complet del document nacional d’identitat, número d’identitat d’estranger, passaport o document equivalent.

5. Quan es sol·licite informació pública que continga dades de caràcter personal, el règim aplicable és el previst en la normativa aplicable en matèria de transparència i accés a la informació pública i supletòriament en la normativa general de protecció de dades.

En el cas que l’òrgan o entitat al qual s’haja sol·licitat la informació ho estime convenient per tindre dubtes raonables sobre la procedència de facilitar la informació per la possible afectació del dret de protecció de dades, pot sol·licitar un informe al respecte al delegat o delegada de protecció de dades, sempre que l’entitat dispose d’aquesta figura en virtut de la normativa aplicable.

6. El que disposa aquest article és aplicable als tractaments i les publicacions que es realitzen en compliment d’aquesta llei.

CAPÍTOL II

Publicitat activa

Secció primera

Normes generals

Article 10. Obligacions de publicitat activa dels subjectes obligats

1. Els subjectes inclosos en l’article 3 d’aquesta llei han de publicar, de manera proactiva i en les condicions que preveu aquesta llei, les dades i la informació que siga rellevant per a garantir la transparència de la seua activitat, amb la finalitat de permetre a la ciutadania la participació i el control dels assumptes públics.

En tot cas, han de publicar, com a mínim, la informació recollida en la secció segona d’aquest capítol, a excepció de les entitats que s’inclouen en l’àmbit de l’administració local, que és regiran pel que estableix l’apartat 2 d’aquest article.

2. Les obligacions de publicitat activa aplicables a les entitats que formen l’administració local de la Comunitat Valenciana són les previstes en els articles 6, 7 i 8 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, en la normativa reguladora dels governs locals i en les normes i ordenances que elles mateixes aproven fent ús de la seua autonomia.

Sense perjudici del que disposa l’apartat primer de la disposició addicional segona, els municipis poden complir aquestes obligacions de manera associada o per mitjà de fórmules de cooperació amb altres administracions, si per raons de capacitat o eficàcia no les poden complir directament.

3. Les obligacions de publicitat activa aplicables als subjectes obligats de naturalesa privada recollits en l’article 4 s’han de limitar al que preveu el referit article.

4. Són aplicables a la publicitat activa els límits al dret d’accés a la informació pública referits en l’article 27 i, especialment, el que es deriva de la protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit, junt amb els criteris i obligacions de protecció de dades que preveu l’article 9 s’ha d’atendre al que estableix l’apartat 7 de l’article 11.

5. Les obligacions de transparència contingudes en aquest capítol tenen caràcter de mínimes i generals i s’entenen sense perjudici de l’aplicació d’altres disposicions específiques que prevegen un règim més ampli en matèria de publicitat. Els subjectes obligats han de fomentar la publicitat de qualsevol altra informació pública que es considere d’interès per a la ciutadania.

Els subjectes inclosos en l’article 3 han d’adaptar les obligacions de publicitat activa contingudes en aquest capítol a les seues particularitats organitzatives.

Article 11. Criteris generals de publicació

1. La informació objecte de publicitat activa ha de ser veraç, objectiva i actualitzada, i a més, s’ha de publicar de manera clara, estructurada, comprensible, amb formats reutilitzables i fàcilment localitzable. A aquest efecte, s’ha de fer ús de cercadors que faciliten la localització de la informació. Aquesta s’ha d’acompanyar de les descripcions addicionals necessàries per a la seua interpretació (text, taules, gràfics o diagrames interactius) i s’han d’elaborar representacions gràfiques o versions específiques més senzilles de la informació que, per la seua naturalesa o contingut, resulte més complexa. A més, s’ha de prestar especial atenció a la utilització de llenguatge no sexista ni discriminatori.

2. Tota la informació s’ha de difondre per mitjans o en formats adequats perquè resulten accessibles i comprensibles per a garantir l’accés en condicions d’igualtat i la no discriminació tecnològica, d’acord amb el principi d’accessibilitat i disseny universal. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte de manera especial els col·lectius de persones amb diversitat funcional, en situació de major desigualtat o allunyats tradicionalment de les institucions públiques, i s’ha de elaborar versions en lectura fàcil que faciliten l’accés a la infància i a l’adolescència. Respecte de l’accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils s’ha d’atendre la normativa bàsica en la matèria.

3. S’ha d’indicar l’òrgan que ha generat la informació publicada i la data de la seua última actualització. Així mateix, cal habilitar la possibilitat d’accedir a sèries històriques d’informació que, havent sigut objecte de publicitat activa, haja sigut substituïda per canvis o actualitzacions. Reglamentàriament cal establir la periodicitat d’actualització i el temps mínim que s’ha de mantenir publicada la informació objecte de publicitat activa.

4. La informació sotmesa a les obligacions de publicitat activa s’ha d’obtenir, quan siga possible, dels sistemes d’informació existents en cada matèria, a fi d’evitar duplicitats innecessàries en l’obtenció de la informació i afavorir la seua actualització constant i immediata. A aquest efecte, els centres directius responsables cal que planifiquen la creació o l’adaptació dels sistemes d’informació per a complir amb les obligacions d’aquesta llei, i cal que apliquen, des del disseny i per defecte, els principis continguts en el Reglament general de protecció de dades.

5. D’acord amb els principis de transparència i protecció de dades des del disseny, els sistemes de gestió documental han de disposar els mitjans tècnics necessaris que permeten la identificació i l’etiquetatge d’aquells continguts informatius subjectes a l’aplicació de determinades limitacions des de la seua creació, perquè de manera predeterminada queden ocults o s’anonimitzen convenientment i s’impedisca la divulgació involuntària d’aquestes dades, sense obstaculitzar l’obertura i la reutilització social de la resta de continguts.

6. S’ha de facilitar la indexació dels continguts informatius objecte de publicitat activa per part dels cercadors d’internet per a facilitar la seua recuperació i localització per la ciutadania, com també la seua preservació digital. Així mateix, s’han de facilitar, en un lloc fàcilment accessible del Portal de Transparència, procediments perquè les persones afectades puguen exercir els seus drets en matèria de protecció de dades, especialment el dret a la supressió o el dret a l’oblit.

7. Quan la informació objecte de publicitat activa continga dades personals de categories especials o dades relatives a persones menors d’edat o en situacions d’especial vulnerabilitat, la publicitat només es durà a terme una vegada s’hagen anonimitzat aquestes dades de manera que no es puga identificar a les persones afectades, sense perjudici de tot el que preveu l’article 9.

8. En aquells casos en els quals aquesta llei indique la necessitat d’identificació de les persones afectades per la publicitat activa, aquesta identificació s’ha de realitzar de la forma següent:

a) Si es tracta de persones físiques, se les ha d’ identificar mitjançant nom i cognoms.

b) Si es tracta de persones jurídiques, se les ha d’identificar amb la denominació social.

9. Les dades que es publiquen s’han de presentar, sempre que siga possible, desagregades per sexe quan es tracte de dades estadístiques, enquestes o aquelles que siguen rellevants per a la visualització de l’impacte diferenciat de les polítiques públiques i els serveis en homes i en dones.

Article 12. Portal de Transparència

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i dels seus organismes autònoms, la publicació de la informació detallada en aquest capítol s’ha de fer a través del portal de transparència de la Generalitat. Aquest portal està adscrit orgànicament i funcional al centre directiu competent en matèria de transparència, i els seus requeriments tècnics i organitzatius s’han de desenvolupar reglamentàriament.

2. Els ens del sector públic instrumental de la Generalitat no inclosos en l’apartat 1 han d’articular mecanismes de col·laboració o sindicació de continguts per a complir amb les previsions d’aquesta llei.

3. La resta d’entitats compreses en l’article 3 han de garantir la publicació de la informació detallada en aquest capítol per mitjà de les seues seus electròniques, portals o pàgines web, sense perjudici de les mesures de col·laboració interadministrativa que puguen acordar. L’administració de la Generalitat cal que promoga la interoperabilitat i l’accés des del Portal de Transparència de la Generalitat.

Article 13. Control

1. El compliment de les obligacions de publicitat activa que regula aquesta llei per part dels subjectes recollits en els articles 3 i 4 ha de ser objecte de control pel Consell Valencià de Transparència.

2. En l’exercici d’aquesta facultat de control, el Consell Valencià de Transparència pot efectuar, per iniciativa pròpia o com a conseqüència de denúncia, requeriments per a l’esmena dels incompliments que puguen produir-se de les obligacions de publicitat activa que estableix aquesta llei.

En el cas que es constate un incompliment, la resolució ha d’incloure una advertència i ha de determinar les mesures que s’hagen d’adoptar per a esmenar l’incompliment i el termini per a dur-les a terme, que ha de ser adequat a la naturalesa de les mesures i que en cap cas pot ser inferior a 20 dies. L’entitat afectada ha de comunicar les actuacions realitzades per a complir el requeriment.

3. La desatenció dels requeriments del Consell Valencià de Transparència per al compliment de les obligacions de publicitat activa pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat, d’acord amb el que preveu el títol V d’aquesta llei. El Consell Valencià de Transparència pot instar la incoació del procediment sancionador d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 74 d’aquesta llei.

Secció segona

Informació subjecta a publicitat

Article 14. Informació institucional, organitzativa i de planificació

1. Informació institucional i organitzativa.

a) Els subjectes obligats inclosos en l’article 3 han de publicar:

1.r L’estructura organitzativa. A aquests efectes, s’ha d’incloure un organigrama actualitzat que identifique les persones responsables dels diferents òrgans, les funcions que desenvolupa, la seu, l’adreça institucional, els distints mitjans de contacte i l’horari d’atenció al públic.

2.n Els codis ètics, de conducta o de bon govern aprovats, com també els estàndards de bones pràctiques i responsabilitat social que s’apliquen.

b) A més, les administracions públiques de l’article 3.2 han de publicar:

1.r La relació actualitzada de les seues entitats del sector públic vinculades o dependents, amb indicació del seu organigrama i del règim jurídic, econòmic, patrimonial, de recursos humans i de contractació.

2.n La relació dels òrgans col·legiats o de participació adscrits, amb la seua composició, les normes per les quals es regulen, el seu règim d’organització i funcionament i les actes dels seus acords.

c) A més, en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, s’ha de publicar:

1.r Una relació de les competències i traspassos de funcions i serveis assumits per la Generalitat.

2.n Els acords adoptats pel Consell sense perjudici del caràcter secret de les deliberacions i vots i, amb caràcter previ, l’ordre del dia previst de les sessions.

Els acords han de poder consultar-se com a mínim per títol, tipus d’acord, àrea o temàtica, departament proponent, legislatura i data d’aprovació; en les condicions i amb els límits que s’establisquen reglamentàriament i d’acord amb els criteris de coordinació que establisca la Comissió de Secretaries Autonòmiques i Sotssecretaries per a preservar el respecte als límits aplicables a la publicitat activa.

3.r Els acords adoptats pels òrgans col·legiats superiors de govern i administració de les entitats del sector públic instrumental, a excepció dels òrgans de les entitats l’activitat de les quals siga la prestació de serveis financers en règim de mercat. Aquesta informació cal que es publique prèvia dissociació de les dades de caràcter personal i respectant els límits aplicables a la publicitat activa.

2. Informació referent al personal.

a) Els subjectes obligats inclosos en l’article 3 han de publicar:

1.r La plantilla orgànica de places, la relació de llocs de treball o instrument anàleg de planificació dels recursos humans i la retribució econòmica anual, com també informació estadística sobre les variacions ocorregudes anualment en la plantilla.

2.n Informació estadística del personal, que ha d’incloure almenys l’edat, el gènere, com també el percentatge de les persones amb diversitat funcional.

3.r Els acords o els pactes reguladors de les condicions de treball i convenis col·lectius vigents.

4.t La relació del personal eventual existent, amb indicació expressa de la seua identificació, les labors de confiança o assessorament especial que té encomanades i l’òrgan per al qual les realitza i el seu perfil i trajectòria professional, com també les seues retribucions íntegres anuals i indemnitzacions per raó del servei.

5.è Les ofertes d’ocupació pública i la informació relativa a tots els processos de selecció i provisió de llocs per mitjà de concurs de mèrits, que ha d’incloure les llistes que es generen en els processos esmentats, a fi de permetre a cada aspirant conèixer el lloc que ocupa en cada moment.

6.è Les convocatòries de selecció temporal, les borses de treball temporal i les llistes de persones que les integren, a fi que permeten a cada aspirant conèixer el lloc que ocupa en cada moment.

7.è Les resolucions d’autorització o reconeixement de compatibilitat que afecten el seu personal. Necessàriament, s’ha de publicar la identificació de la persona, el lloc que ocupa i l’activitat autoritzada.

8.è Informació estadística desagregada sobre el nombre –i la distribució per organitzacions i òrgans o entitats– de representants sindicals i unitaris del personal empleat públic, detallant el crèdit horari anual de què disposen, com també el nombre de persones que gaudeixen de la dispensa total d’assistència al treball i la causa, classificat per cada organització sindical.

b) A més, en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, s’ha de publicar la relació dels llocs de treball i la categoria professional del personal de les empreses adjudicatàries de contractes que realitzen una activitat, servei o obra amb caràcter permanent en una dependència o establiment públic, com també el règim de dedicació, el règim retributiu i les tasques realitzades.

3. Informació sobre serveis públics, procediments i planificació

a) Els subjectes obligats inclosos en l’article 3 han de publicar

1.r La cartera de serveis.

2.n Les cartes de serveis i el grau de compliment dels seus compromisos.

3.r El procediment per a la presentació de queixes, suggeriments i, si escau, agraïments o felicitacions, i els informes d’avaluació que es realitzen.

4.t Els informes sobre la qualitat dels serveis públics, com també la informació disponible que permeta la seua valoració.

5.è La relació actualitzada dels procediments administratius, amb indicació del seu objecte, els tràmits, els terminis, el sentit del silenci administratiu, els recursos que poden interposar-se amb relació a les resolucions que hi posen fi i els formularis associats, com també els que estan disponibles en format electrònic i les vies i seus dels registres en què poden presentar-se escrits i comunicacions.

6.è Els plans i els programes anuals i plurianuals en els quals es fixen els objectius concrets, les activitats, els mitjans necessaris per a executar-los, el temps previst per a la seua consecució, els òrgans responsables de la seua execució i els indicadors que permeten el seu seguiment i avaluació. També s’ha de publicar el seu grau de compliment i els resultats, que han de ser objecte d’avaluació i publicació periòdica.

b) A més, en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, s’ha de publicar:

1.r Informació sobre les llistes d’espera d’accés als serveis públics essencials, incloent-hi el temps mitjà d’espera.

2.n Les convocatòries i l’adjudicació de places en centres educatius públics i concertats, sense que en cap cas es puguen identificar persones menors d’edat.

3.r Les convocatòries i l’adjudicació d’habitatges subjectes a algun règim de protecció pública i el resultat d’aquestes, sense que en cap cas es puguen identificar persones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat.

4.t Informació sobre les prestacions, l’impacte, la planificació i l’avaluació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

5.è Els estudis i informes d’avaluació de les polítiques públiques i de qualitat dels serveis públics, amb especial atenció a aquells que tinguen més impacte en la ciutadania.

6.è Els plans i els informes anuals de la Inspecció General de Serveis de la Generalitat.

7.è El pla estratègic o de govern que determine el seu programa d’actuació durant la legislatura corresponent, i el grau de compliment de compromisos.

8.è El seguiment del grau de compliment de les resolucions aprovades per les Corts Valencianes que afecten el Consell.

4. En situacions d’emergència o greu risc col·lectiu, en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental s’ha de publicar el protocol d’actuació i s’ha de difondre sense demora la informació que dispose en cas d’amenaces imminents per a la salut humana o el medi ambient, tenint en compte el que preveu la normativa que regula la gestió de la informació en aquestes situacions.

Article 15. Informació sobre alts càrrecs i assimilats

Els subjectes recollits en l’article 3 han de publicar, respecte als seus alts càrrecs, la informació que es detalla a continuació:

1. La informació relativa a les funcions atribuïdes per raó del seu càrrec o funció, com també el seu perfil i trajectòria professional, incloent-hi la reproducció gràfica acreditativa dels principals mèrits acadèmics del seu currículum.

2. Els obsequis rebuts per raó del càrrec, amb indicació de la seua descripció, la persona o l’entitat que els va realitzar, la data i la destinació que se’ls ha donat. Així mateix, cal que es publiquen els obsequis realitzats per raó del càrrec, que han d’incloure almenys la seua descripció, la persona que els va realitzar i la que els va rebre, com també la data.

3. Les declaracions d’activitats, béns, drets i obligacions patrimonials presentades al nomenament i al cessament, com també les seues modificacions, segons el que disposa la normativa reguladora del règim d’incompatibilitats i conflictes d’interessos dels alts càrrecs.

4. Les resolucions que determinen la compatibilitat o incompatibilitat, segons el que disposa la normativa reguladora del règim d’incompatibilitats i conflictes d’interessos dels alts càrrecs.

5. Els viatges i els desplaçaments fora de la Comunitat Valenciana realitzats en l’exercici de la seua funció, indicant l’objecte, la destinació, el mitjà de transport, la data, el nombre d’acompanyants i el cost total detallat, incloent-hi dietes i la resta de despeses associades al viatge de l’alt càrrec.

6. Les agendes institucionals i de treball, que han de contenir, almenys, la data, la descripció i la ubicació de l’acte o reunió, havent de publicar-se amb la suficient antelació. En el cas que no puga fer-se pública l’agenda amb caràcter previ, la publicitat s’ha de fer a posteriori, llevat que existisquen causes justificades que ho impedisquen.

7. Les retribucions brutes percebudes anualment, identificant desglossats els conceptes retributius que perceba, com ara triennis o indemnització per residència. Aquesta informació ha d’anar referida a l’exercici corrent i ha de ser actualitzada davant de qualsevol modificació.

8. Les indemnitzacions percebudes, si escau, en deixar d’exercir el seu càrrec o per resolució del contracte.

Article 16. Informació de rellevància jurídica

1. Les administracions públiques de l’article 3.2 han de publicar:

a) La normativa vigent en el seu àmbit d’aplicació, incloent-hi la versió consolidada de la norma.

b) Les directrius, instruccions, acords, circulars i respostes a consultes plantejades que tinguen incidència sobre la interpretació i l’aplicació de les normes.

c) Els informes d’avaluació de la normativa vigent.

d) El pla anual normatiu.

e) La relació actualitzada dels projectes normatius que estiguen en procés d’elaboració, amb indicació de l’objecte, els tràmits exigibles i l’estat d’aquests, com també els procediments de participació ciutadana previstos.

f) El resultat de les consultes i audiències públiques plantejades durant l’elaboració de normes, incloent-hi la valoració de les al·legacions formulades.

g) Els avantprojectes de llei, projectes de decrets legislatius i projectes de reglament que es troben en tramitació, com també les memòries, informes i dictàmens que conformen l’expedient d’elaboració de les normes. El text dels projectes normatius s’ha de publicar des del moment en què se sol·liciten informes preceptius.

h) Les memòries, els informes i els dictàmens que conformen l’expedient d’elaboració de les normes a què fa referència l’apartat anterior que han sigut aprovades una vegada finalitzada la seua tramitació.

i) Els documents que se sotmeten a consulta pública o a un període d’informació pública durant la seua tramitació, com també les al·legacions que es realitzen durant aquest tràmit i l’informe de valoració de les al·legacions formulades.

j) Les resolucions administratives i judicials que puguen tenir rellevància pública i les resolucions judicials definitives que afecten els subjectes de l’article 3, per raó de l’exercici de les funcions i les responsabilitats que tinguen atribuïdes.

k) L’inventari d’activitats de tractament en aplicació de l’article 31 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

l) La relació de sistemes algorítmics o d’intel·ligència artificial que tinguen impacte en els procediments administratius o la prestació dels serveis públics amb la descripció de manera comprensible del seu disseny i funcionament, el nivell de risc que impliquen i el punt de contacte al qual poder adreçar-se en cada cas, d’acord amb els principis de transparència i explicabilitat.

2. A més, l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental han de publicar la informació següent, adaptada a les seues particularitats organitzatives:

a) Aquells informes jurídics de l’Advocacia General de la Generalitat que donen resposta a consultes plantejades, en la mesura que suposen una interpretació del dret, és a dir, que tinguen incidència sobre la interpretació i l’aplicació de les normes. Ha de ser necessària consulta prèvia a l’Advocacia General de la Generalitat amb caràcter preceptiu.

b) L’informe de participació dels grups d’interès en els processos d’elaboració de normes, quan existisca, a fi de determinar la seua petjada normativa, d’acord amb el que disposa la normativa que regula l’activitat dels grups d’interès.

Article 17. Informació de caràcter pressupostari, financer i comptable

1. Els subjectes mencionats en l’article 3 han de publicar la informació següent adaptada a les seues particularitats organitzatives:

a) Els pressupostos, amb descripció de les principals partides pressupostàries.

b) Els comptes anuals que han de rendir-se i els informes d’auditoria de comptes i de fiscalització que emeten sobre ells els òrgans de control.

c) Informació sobre el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

d) Els crèdits extraordinaris, suplements de crèdit i altres modificacions pressupostàries.

e) Informació sobre l’estat i el grau d’execució dels pressupostos al mateix nivell de detall que aquests, a l’efecte de possibilitar l’avaluació de la seua adequació.

f) Les despeses de personal i el seu percentatge sobre la despesa total. Dins d’aquestes s’ha d’especificar les relatives a alts càrrecs i assimilats, al personal directiu, al personal eventual, i les corresponents a alliberats sindicals, expressant en tots els casos el seu percentatge sobre la despesa de personal i sobre la despesa total.

g) El termini mitjà de pagament a persones o entitats beneficiàries d’ajudes i subvencions i a proveïdors.

h) Informació sobre els fons de caixa fixa. Cal que es publiquen les despeses de caixa fixa desagregats per centres directius, amb indicació en cada registre del concepte econòmic, el tercer perceptor, la data i el motiu de la despesa i la data i l’import de la factura o dieta, sense perjudici del compliment de la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal pel que fa a les dades de persones físiques. Aquesta informació s’ha d’actualitzar, com a mínim, mensualment.

2. A més, l’administració de la Generalitat ha de publicar la informació següent:

a) Els programes anuals d’actuació, inversions i finançament de les empreses que formen part del sector públic instrumental.

b) El Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació complementària que el Consell ha de remetre a les Corts Valencianes junt amb el projecte, d’acord amb la normativa que regula l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat.

c) La Llei de pressupostos de la Generalitat.

d) El límit de despesa no financera aprovat per a l’exercici.

e) La informació bàsica sobre el finançament de la Comunitat Valenciana, amb indicació dels diferents instruments de finançament, incloent-hi, si escau, els mecanismes de suport a la liquiditat.

f) Un resum anual dels ingressos de la Generalitat efectivament liquidats per classificació econòmica, junt amb una sèrie històrica que permeta estudiar la seua evolució.

g) La proporció que representa el dèficit/superàvit públic sobre el producte interior brut (PIB) de la Comunitat Valenciana.

h) Informació tributària en funció de cada tribut.

i) Els ingressos fiscals per habitant.

j) Informació sobre els beneficis fiscals atorgats o reconeguts per la Generalitat.

k) Les despeses en les distintes polítiques públiques i el seu percentatge sobre la despesa total.

l) La despesa per habitant a la Comunitat Valenciana.

m) La inversió realitzada per habitant a la Comunitat Valenciana.

n) El pla anual de disposició de fons.

o) Les quantitats assignades anualment a les entitats locals.

3. En compliment del que disposa l’article 3 de la Llei 5/2016, de 6 de maig, de comptes oberts per a la Generalitat Valenciana, s’ha de publicar la informació sobre els comptes bancaris de les entitats obligades per la mencionada llei, en els termes que aquella estableix.

Article 18. Informació sobre endeutament

Les administracions públiques i el seu sector públic instrumental han de publicar la informació següent:

1. El deute públic de l’administració, amb indicació de la seua evolució i l’endeutament relatiu per habitant, respecte al PIB i respecte al pressupost d’ingressos.

2. El grau de compliment dels objectius de dèficit i els plans per al seu compliment.

3. L’ índex de solvència a curt i llarg termini.

4. Les operacions de préstec, crèdit i emissions de deute públic en totes les seues modalitats realitzades.

5. Els avals i les garanties prestades en qualsevol classe de crèdit.

6. Les operacions d’arrendament financer.

Article 19. Informació patrimonial

1. Els subjectes obligats de l’article 3 han de publicar la informació següent:

a) L’inventari de béns i drets, que almenys ha d’incloure informació relativa a béns immobles i a béns mobles de valor històric artístic o d’alt valor econòmic, als drets reals sobre aquests, i als drets d’arrendament i qualssevol altres de caràcter personal en virtut dels quals s’atribuïsca l’ús o el gaudi d’immobles aliens, com també les subhastes que convoquen. S’han d’exceptuar els béns sobre els quals les entitats tinguen algun dret real constituït en favor seu en garantia del finançament concedit en l’exercici d’activitat creditícia.

Aquesta informació cal que comprenga, respecte als béns immobles, com a mínim, la identificació de titular dels drets, la localització del bé i la seua superfície i referència cadastral, i l’afectació en el cas dels béns de domini públic.

b) La despesa efectuada en concepte d’arrendament de béns immobles.

2. A més, l’administració de la Generalitat ha de publicar la informació següent:

a) La relació dels béns immobles que estiguen ocupats per les dependències dels seus òrgans o serveis; la relació dels immobles l’ús o l’explotació dels quals està cedit, adjudicat, arrendat, autoritzat o concedit a tercers, amb indicació de la finalitat o destinació d’aquest, i la relació de béns immobles en els quals tinga la condició de part arrendatària, amb indicació de la destinació o ús a què estan sent dedicats.

b) El nombre de vehicles oficials dels quals es tinga la titularitat i dels arrendats, amb indicació de la classificació, l’adscripció, la destinació i l’any de compra o arrendament.

Article 20. Informació sobre contractació pública

1. Sense perjudici del que disposa la normativa reguladora dels contractes del sector públic, els subjectes compresos en l’article 3 han de publicar la informació relativa als contractes que se cita a continuació:

a) Objecte, tipus de contracte i òrgan de contractació.

b) Data de formalització, si escau.

c) Data d’inici d’execució.

d) Duració del contracte.

e) Procediment d’adjudicació utilitzat per a la seua formalització.

f) Pressupost base de licitació i import d’adjudicació.

g) Instruments a través dels quals s’ha publicitat, si escau.

h) Nombre de licitadors participants en el procediment i denominació de les empreses licitadores.

i) Identitat de l’adjudicatari i la seua solvència econòmica i financera, i tècnica o professional o, si escau, classificació, respectant en tot cas el deure de confidencialitat previst en la legislació de contractes del sector públic i els principis de protecció de dades. Així mateix, s’ha de publicar informació sobre la seua titularitat real, entesa d’acord amb la definició que estableix la normativa en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, en les condicions que permeta la normativa que regula el Registre de Titularitats Reals. També s’ha de publicar el grau de compliment de les obligacions socials, mediambientals i laborals.

j) Les pròrrogues dels contractes, els supòsits de resolució del contracte o declaració de nul·litat, els casos de possibles revisions de preus i cessió de contractes i les modificacions, desistiments i renúncies per part de l’adjudicatari. En els casos de revisió de preus s’ha d’indicar la desviació del cost final de la prestació contractada en relació amb l’import adjudicat.

k) Si escau, informació relativa a la subcontractació, indicant com a mínim l’objecte, l’expedient de contractació a què corresponga, la identitat dels subcontractistes, l’import de cada subcontractació i el percentatge en volum que cada una supose sobre el total del contracte, com també el període de subcontractació i el grau de compliment de les obligacions socials, mediambientals i laborals.

l) Les penalitats imposades per incompliment dels contractistes.

m) Si escau, els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius en matèria de contractació, amb relació al contracte objecte de publicitat.

n) La informació sobre preguntes freqüents i aclariments relatius al contingut dels contractes.

o) Criteris d’adjudicació previstos en els plecs de clàusules administratives particulars o document descriptiu, tant els criteris quantificables per mitjà de la mera aplicació de fórmules com els criteris la quantificació dels quals depenga d’un judici de valor.

p) Informe de valoració de les ofertes, com també les actes de la mesa de contractació relatives al procediment d’adjudicació.

q) Si escau, les decisions de desistiment i les decisions de no adjudicació o celebració dels contractes, per part de l’òrgan de contractació.

r) Informació relativa als contractes menors. La publicació d’aquesta informació es realitzarà, almenys, trimestralment, i inclourà com a mínim l’objecte, la duració, el pressupost base de licitació i l’import d’adjudicació, el nombre i identitat dels licitadors participants, la identitat de l’adjudicatari i el percentatge que representen respecte de la totalitat dels contractes adjudicats, incloses les diferents ofertes que es van realitzar.

s) Informació estadística sobre el nombre i el percentatge, en volum pressupostari, de contractes adjudicats per cada un dels procediments previstos en la legislació de contractes del sector públic, de manera que puguen conèixer-se els percentatges que es contracten en cada modalitat contractual i els rebuts per cada una de les empreses que contracta amb el sector públic anualment.

2. Amb la informació continguda en l’apartat 1 cal crear una base de dades de consulta pública i la informació obtinguda en la recerca s’ha de poder descarregar en format reutilitzable.

3. En els contractes de concessió de serveis han de fer-se públics, a més, les dades següents per a facilitar el seu coneixement als usuaris:

a) Els estàndards mínims de qualitat del servei públic.

b) La identificació de la persona responsable de la concessió.

c) Les adreces electròniques on poden dirigir-se les reclamacions de responsabilitat patrimonial i les queixes.

d) La relació, la categoria professional i la titulació, si escau, del personal adscrit a la prestació del servei.

e) Informació sobre si la prestació de serveis suposa el tractament de dades personals per part de la persona adjudicatària.

4. L’exigència de transparència continguda en aquest article ha de quedar expressament inclosa en els plecs de clàusules administratives particulars.

Article 21. Informació relativa a convenis de col·laboració, encàrrecs de gestió, encàrrecs d’execució a mitjans propis i acció concertada

1. Els subjectes compresos en l’article 3 cal que publiquen informació sobre tots els convenis de col·laboració i els contractes-programa subscrits, continguen o no obligacions econòmiques per a les parts, concretament:

a) Els convenis subscrits i el seu text íntegre, com també l’informe de necessitat corresponent en què es justifique la utilització d’aquesta figura. Quan no siga possible publicar-los íntegrament per raons de confidencialitat, s’ha d’indicar com a mínim el seu objecte, les parts signatàries, la duració, les obligacions –econòmiques o de qualsevol índole–, i les seues modificacions i addendes si n’hi haguera. A més, s’ha de publicar una memòria succinta sobre les activitats realitzades en el marc del conveni, com també la seua execució pressupostària.

b) El text íntegre dels contractes-programa subscrits entre els ens i els departaments de l’administració als quals estiguen adscrits, com també els informes periòdics d’avaluació de compliment d’objectius.

2. Les administracions públiques i el seu sector públic instrumental han de publicar el text íntegre dels encàrrecs de gestió subscrits, i els encàrrecs a mitjans propis. Anualment s’ha d’indicar el percentatge de l’activitat realitzada pel mitjà propi a favor dels ens de control. Així mateix, s’han d’indicar els motius que justifiquen que no es presten els serveis amb els mitjans personals amb què compte l’òrgan o entitat encomanant i, si escau, les raons que acrediten que no s’haja licitat la contractació del servei de conformitat amb el que preveu la legislació de contractes del sector públic.

Quan no siga possible publicar els encàrrecs de gestió i els encàrrecs a mitjans propis en la seua integritat per raons de confidencialitat, s’ha de publicar com a mínim la informació següent:

a) L’entitat a la qual es realitza l’encàrrec.

b) El seu objecte, pressupost, duració i obligacions.

c) Mitjans materials que l’entitat encomanant haja acordat posar a disposició de l’encomanada per a la realització del treball.

d) Nombre i categories professionals de les persones, si escau, incloses en cada encàrrec, com també l’import total destinat a despeses de personal.

e) Les modificacions i les revisions del pressupost i els preus, com també la liquidació final de l’encàrrec.

f) Les subcontractacions que es realitzen amb menció dels adjudicataris, procediment seguit per a l’adjudicació i el seu import.

3. L’administració de la Generalitat ha de publicar informació sobre la prestació de serveis socials per entitats privades, sempre que aquesta es realitze sense necessitat de subscriure contractes públics, a través, entre altres mitjans, del simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a totes les entitats que complisquen les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sense límits ni quotes, i que l’esmentat sistema garantisca una publicitat suficient i s’ajuste als principis de transparència i no discriminació.

Dins d’aquesta categoria s’ha d’entendre inclòs el sistema d’acció concertada per a la prestació de serveis de caràcter sanitari, com també per a la prestació de serveis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

En concret, s’ha de publicar, com a mínim, la mateixa informació requerida per als concessionaris de serveis públics.

Article 22. Informació sobre publicitat i promoció institucional

Els subjectes compresos en l’article 3 han de publicar informació relativa a totes les campanyes de publicitat i de promoció institucional i el seu cost, especificant l’òrgan que inicie l’expedient, els mitjans de comunicació emprats, l’import destinat a cada mitjà, els criteris utilitzats per a realitzar la seua distribució entre aquests, el cost dels diferents conceptes i la modalitat i el període d’execució. Aquesta informació s’ha d’actualitzar almenys una vegada a l’any.

Article 23. Informació sobre subvencions

1. Les entitats incloses en l’article 3 cal que publiquen informació relativa a les subvencions i ajudes públiques. S’hi han de respectar els límits establits per la normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal i per la resta de normativa vigent. La informació que s’ha de publicar sobre les subvencions i ajudes públiques ha d’incloure, com a mínim:

a) El pla estratègic de subvencions, que ha de concretar els objectius i els efectes d’utilitat pública o social que es pretenen aconseguir amb l’aplicació de cada subvenció, el termini necessari per a la seua consecució, els costos totals previsibles i les fonts de finançament.

b) El text íntegre de les convocatòries d’ajudes i subvencions.

c) El seu import i el seu objecte o finalitat.

d) Les persones o les entitats beneficiàries.

e) Informació per concedent, seguint la distribució orgànica per seccions i ens del sector públic instrumental adscrits a ells. Quan siga possible cal descendir a escala de programa pressupostari.

f) El procediment de gestió i justificació de la subvenció, quant al termini d’execució, pagaments anticipats o a compte, import justificat, quanties pagades, resolucions de reintegrament i sancions imposades.

g) Les subvencions concedides sense promoure la concurrència.

h) Informació estadística sobre l’import global i el percentatge en volum pressupostari de les subvencions concedides de forma directa i de les concedides prèvia convocatòria pública.

i) La despesa total efectuada en concepte d’ajudes o subvencions per a famílies i persones especialment vulnerables, com ara les relatives a l’atenció a la dependència, acció social i cooperació, persones majors, menors i persones amb diversitat funcional.

2. Les ajudes concedides amb càrrec a fons de la Unió Europea s’ha de regulara per la normativa de publicitat específica de cada fons.

Article 24. Informació relativa a ordenació del territori, urbanisme i medi ambient

L’administració de la Generalitat ha de difondre, garantint a la ciutadania la seua consulta, la informació següent:

a) Informació relativa als instruments d’ordenació del territori i els plans urbanístics. Sense perjudici del que disposa la normativa sectorial, aquesta informació ha d’incloure, com a mínim, el següent:

1.r L’estructura general de cada municipi.

2.n La classificació i qualificació del sòl.

3.r El text complet i la planimetria dels instruments d’ordenació del territori.

4.è Les modificacions i revisions aprovades.

5.è Les infraestructures planejades per a cada localitat.

6.è Els convenis urbanístics que se subscriguen, amb indicació dels terrenys afectats, les persones titulars, l’objecte del conveni i les contraprestacions que s’establisquen.

b) La informació mediambiental que ha de fer-se pública d’acord amb la normativa vigent. S’ha d’incloure informació sobre qualitat de les aigües i de l’aire, sobre emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el grau de compliment dels compromisos públics adquirits sobre la seua reducció i sobre la recuperació de les zones que hagen patit incendis forestals o qualsevol altre tipus de catàstrofe mediambiental, com també les resolucions de dret d’accés a la informació mediambiental, per a la qual cosa s’ha de poder usar addicionalment el Portal de Transparència de la Generalitat

Article 25. Informació sobre estudis, estadístiques i cartografia

1. Els subjectes obligats de l’article 3 han de publicar la informació següent:

a) La informació actualitzada sobre enquestes i estudis sociològics i d’opinió, tant els baròmetres d’opinió com els estudis i enquestes de caràcter sectorial que es facen.

La informació s’ha de publicar en el termini màxim de dos mesos des de la recepció dels resultats definitius. Hi ha d’incloure els models utilitzats, les fitxes tècniques i metodològiques, els resultats complets i les microdades. A més s’ha d’indicar l’empresa o l’entitat adjudicatària, la modalitat d’adjudicació del contracte i el cost d’elaboració.

b) Els informes, els estudis o els dictàmens que s’hagen contractat o encarregat a tercers, sense perjudici de l’aplicació dels límits al dret d’accés a la informació pública, si s’escau.

2. A més, les administracions públiques de l’article 3.2 han de publicar la informació següent:

a) La informació econòmica i estadística que estiga en el seu poder i la difusió de la qual siga rellevant. Aquesta informació s’ha de publicar de manera periòdica, en format reutilitzable i facilitant-ne les fonts, les notes metodològiques i els models utilitzats.

b) La informació geogràfica i cartogràfica (dades geolocalitzades, bases cartogràfiques, imatges de satèl·lit, vols fotogramètrics, dades massives geogràfiques, etc.) que estiga en el seu poder i la difusio de la qual siga rellevant, facilitant-ne les fonts, les notes metodològiques, les metadades i els models emprats a través de la Infraestructura Valenciana de Dades Espacials i la resta de serveis cartogràfics de l’Institut Cartogràfic Valencià.

Article 26. Informació sol·licitada per la ciutadania

En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, s’ha de publicar:

1. Les resolucions de dret d’accés a la informació pública.

2. Informació estadística sobre el dret d’accés a la informació pública, amb indicació del nombre de sol·licituds rebudes i el sentit de la resolució.

3. La informació sol·licitada amb major freqüència a l’empara de dret d’accés a la informació pública.

4. Les dades estadístiques sobre la informació més sol·licitada en els canals d’atenció a la ciutadania i informació estadística sobre aquests.

5. Les dades estadístiques sobre la informació més consultada en el Portal de Transparència de la Generalitat.

6. Qualsevol altra informació pública que es considere d’interès per a la ciutadania.

CAPÍTOL III

Dret d’accés a la informació pública

Secció primera

Normes generals

Article 27. Dret d’accés a la informació pública

1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, té dret d’accés a la informació pública, mitjançant sol·licitud prèvia i sense més limitacions que les establides en la llei. Per a l’exercici d’aquest dret no cal motivar la sol·licitud ni invocar la llei.

2. El dret d’accés a la informació pública s’entén sense perjudici d’altres drets o procediments. Així, no tenen aquesta consideració altre tipus de comunicacions amb l’administració com el dret de petició, les consultes d’informació general pels canals d’atenció a la ciutadania, les queixes i suggeriments, els drets regulats en la normativa sobre protecció de dades. En aquests casos, s’ha de derivar la sol·licitud al procediment o canal específic corresponent, cosa que cal comunicar a la persona sol·licitant.

3. Per a les matèries en què hi haja un règim específic d’accés a la informació, cal aplicar el que hi ha previst en la disposició addicional primera d’aquesta llei.

Article 28. Límits al dret d’accés a la informació pública

1. El règim sobre els límits d’accés a la informació pública és el que estableix l’article 14 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre.

2. L’aplicació dels límits al dret d’accés a la informació pública ha de ser proporcional a l’objecte i a la finalitat segons les circumstàncies de cada cas concret i s’ha d’interpretar sempre de manera restrictiva en benefici del dret d’accés.

Quan la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal, s’atén al que estableix l’article 9.

3. Els límits del dret d’accés són temporals si així ho estableix la llei que els regula i es mantenen únicament mentre perduren els motius que en justifiquen l’aplicació.

La persona sol·licitant pot iniciar un nou procediment d’accés a la informació pública sempre que desaparega la causa que va justificar l’aplicació de l’excepció del dret d’accés i la denegació d’informació consegüent.

4. En tot cas, han de motivar-se, amb indicació explícita del límit que s’hi aplica, les resolucions que deneguen o limiten el dret d’accés.

Article 29. Accés parcial

Si la informació sol·licitada està afectada parcialment per alguna de les limitacions a què es refereix l’article anterior, cal facilitar, sempre que siga possible, l’accés parcial i ometre la part afectada per la limitació, llevat que en resulte una informació distorsionada, equívoca o sense sentit. En aquest cas, cal indicar al sol·licitant quina part de la informació ha sigut omesa.

Secció segona

Procediment per a l’exercici del dret

d’accés a la informació pública

Article 30. Procediment per a l’accés a la informació pública

1. El procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública té caràcter d’especial. Es regeix pel que disposa aquesta llei i, supletòriament, per la normativa que regula el procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Amb la finalitat de garantir i facilitar l’exercici del dret d’accés a la informació pública, han d’ometre’s totes aquelles exigències i requisits que puguen obstruir-lo o impedir-lo, sobretot pel que fa a la identificació i la signatura de les persones interessades en el procediment.

Article 31. Sol·licitud d’accés a la informació pública

1. El procediment per a l’exercici del dret d’accés s’inicia amb la presentació de la sol·licitud corresponent, que s’ha de formular preferentment per via electrònica a través del portal de transparència o la seu electrònica corresponent, sense perjudici que puga presentar-se per qualsevol dels mitjans establits en la normativa que regula el procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. La sol·licitud s’ha de dirigir al departament del Consell o entitat corresponent que posseïsca la informació sol·licitada. Quan es tracte d’informació que es trobe en mans de persones físiques o jurídiques que presten serveis públics o exercisquen potestats administratives, la sol·licitud s’ha de dirigir a l’administració, l’organisme o l’entitat que preveu l’article 3.1 a les quals es troben vinculades.

3. La sol·licitud ha d’incloure el contingut següent:

a) La identitat de la persona sol·licitant. En el cas que la tramitació siga per via telemàtica, la identificació es realitza sense que siga necessària l’acreditació mitjançant certificació electrònica, sempre que es garantisca suficientment la identitat de la persona sol·licitant i sense que això excloga els sistemes de firma electrònica admesos en la seu de la Generalitat.

b) La informació a la qual se sol·licita l’accés. En tot cas, s’ha d’incloure una descripció adequada de la informació sol·licitada, sense que siga obligatori exposar els motius pels quals se sol·licita la informació. No obstant això, en cas de fer-ho, la motivació s’ha de tenir en compte per a ponderar l’accés i dictar la resolució corresponent.

c) L’adreça de contacte, preferentment electrònica, a l’efecte de comunicacions.

d) La modalitat o via triada per la persona sol·licitant per a la posada a disposició de la informació i també el seu format.

e) L’òrgan administratiu o entitat a què es dirigeix.

4. Sense perjudici de les dades contingudes en la sol·licitud, es pot demanar a qui la presente determinada informació addicional per a fins exclusivament estadístics.

Article 32. Causes d’inadmissió

El règim sobre les causes d’inadmissió de les sol·licituds d’accés a la informació pública es defineix en l’article 18 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre. Reglamentàriament s’han d’establir els criteris per a delimitar cadascun dels supòsits d’inadmissió.

Article 33. Tramitació

1. Si la sol·licitud es refereix a informació que no està en poder de l’administració o entitat al qual s’adreça, aquesta l’ha de trametre en el termini de deu dies hàbils al competent, si sap qui és, i ha d’informar d’aquesta circumstància la persona sol·licitant.

2. Quan la informació està en mans de l’òrgan al qual s’ha dirigit la sol·licitud, però aquest no l’ha elaborada íntegrament, o quan a més d’estar en les seues mans està també en mans d’un altre o altres òrgans administratius, l’òrgan que ha rebut la sol·licitud ha d’informar d’aquesta circumstància a la persona sol·licitant i traslladar-ho a aquells òrgans perquè decidisquen sobre l’accés en la part que els correspon. En tot cas, hi ha d’haver una única resolució que decideix conjuntament sobre el dret d’accés.

3. Si la sol·licitud es refereix a informació que no està en mans de l’administració però que sí que ha d’estar-ho, s’ha d’informar la persona sol·licitant de la causa de la seua inexistència o, si escau, de les accions realitzades per a localitzar-la, sense perjudici de les responsabilitats que se’n deriven.

4. Si la sol·licitud es refereix a informació que no està en poder de l’administració per no ser informació pública, s’acordarà l’arxiu de les actuacions mitjançant una resolució motivada, que serà notificada a la persona interessada.

5. Si la sol·licitud està formulada de manera imprecisa o confusa, de forma genèrica o si no compleix els requisits establits en l’apartat 3 de l’article 31, es requereix la persona sol·licitant perquè, en el termini de deu dies hàbils, concrete la sol·licitud o esmene les deficiències, amb indicació que se suspèn el termini per a resoldre. Transcorregut aquest termini sense atendre el requeriment, es considera que desisteix de la sol·licitud.

6. Si les sol·licituds es refereixen a informació que afecte els drets o els interessos de terceres persones, degudament identificades, l’òrgan competent ho ha de fer saber a les persones afectades perquè, si escau, en el termini de quinze dies hàbils presenten les al·legacions que estimen pertinents. La persona sol·licitant ha de ser informada d’aquesta circumstància i també de la suspensió del termini per a resoldre. No cal concedir l’audiència quan, després de la dissociació de les dades de caràcter personal, és possible posar a disposició la informació sense vulnerar els drets fonamentals de terceres persones.

Article 34. Resolució

1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre i notificar a la persona sol·licitant, i a les terceres persones afectades, en el termini màxim d’un mes comptador des que la sol·licitud ha entrat en el registre de l’administració o organisme competent.

2. En el cas que el volum o la complexitat de la informació sol·licitada ho requerisca, el termini per a resoldre es pot prorrogar per un mes més, mitjançant una resolució motivada que cal notificar a la persona sol·licitant i a les terceres persones afectades, si n’hi ha.

3. Després d’haver transcorregut el termini màxim per a resoldre sense que s’haja dictat i notificat cap resolució, la sol·licitud es considera desestimada a l’efecte de recurs o reclamació.

4. Han de ser motivades les resolucions que deneguen l’accés, les que concedisquen l’accés parcial o a través d’una modalitat diferent a la sol·licitada i les que permeten l’accés quan hi haja hagut oposició d’un tercer.

En la ponderació s’ha de tindre en compte de manera especial si la persona sol·licitant té importància singular en el control social de l’acció pública; si la informació que sol·licita pot tindre rellevància i interés públic; o quin serà el tractament de la informació que tinga previst i la seua connexió amb interessos que no siguen únicament particulars.

En cas que la negativa a facilitar la informació estiga fundada en l’existència de drets de propietat intel·lectual o industrial de terceres persones, cal incloure en la resolució que es dicte la referència a la persona física o jurídica titular dels drets quan aquesta es conega o, alternativament, la referència a la persona cedent de la qual s’ha obtingut la informació sol·licitada.

5. Reglamentàriament es pot regular un procediment simplificat per a facilitar l’accés a la informació quan la sol·licitud siga estimatòria, no afecte terceres persones ni siga d’aplicació cap límit a l’accés.

6. Les resolucions dictades posen fi a la via administrativa i contra elles es pot recórrer directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, amb caràcter potestatiu i prèviament a la impugnació en la via contenciosa administrativa, pot presentar-se una reclamació davant el Consell Valencià de Transparència en els termes que estableix l’article 38.

Article 35. Òrgans competents per a la resolució del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat són competents per a la resolució del procediment les persones titulars dels centres directius responsables funcionals de la informació sol·licitada.

2. En les organitzacions compreses en l’article 3.1.b són competents els òrgans que en determinen els estatuts o les normes de funcionament; si no n’hi ha, és competent l›òrgan màxim amb funcions executives.

3. La resta d’institucions i organitzacions establides en l’article 3.1 han d’establir aquesta competència en les seues normes de funcionament; si no les hi ha, recau sobre els seus màxims òrgans de govern.

Article 36. Formalització de l’accés a la informació

El règim sobre la formalització de l’accés a la informació és el previst en l’article 22 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, sense perjudici del que establisca la normativa de desplegament d’aquesta llei.

És gratuïta la posada a disposició de la informació per mitjans electrònics o per compareixença en la seu de l›òrgan administratiu que la custodia. No obstant això, l›expedició de còpies o la transformació de la informació a un format diferent de l›original pot donar lloc a l›exigència d›exaccions, d›acord amb la normativa vigent en matèria de taxes de la Generalitat.

Article 37. Assistència i col·laboració

1. Els subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han d’incloure entre els seus procediments telemàtics els relatius a les sol·licituds d’informació pública. Així mateix, per a facilitar que exercisquen el dret d’accés les persones que ho desitgen, han de posar a disposició de la ciutadania, mitjançant les guies de procediments i serveis o instruments anàlegs, l’orientació necessària per a localitzar la informació que sol·liciten i els mecanismes, els tràmits, els terminis o els òrgans competents, i també les taxes o preus públics aplicables, si escau.

2. El personal al servei d’aquestes entitats està obligat a ajudar i informar les persones que ho requereixen sobre la forma i el lloc en què poden presentar les sol·licituds d’accés a la informació, independentment del mitjà utilitzat.

3. En el compliment dels deures establits en aquest article cal ajustar-se especialment a les necessitats singulars de col·lectius com la infància i l’adolescència, les persones amb diversitat funcional o les persones amb circumstàncies personals que els dificulten l’accés a la informació disponible en les administracions públiques o als mitjans electrònics.

CAPÍTOL IV

Règim d’impugnacions

Article 38. Procediment ordinari de reclamacions

1. En vista de les resolucions, expresses o presumptes, de les sol·licituds d’accés a la informació, les persones interessades poden presentar davant el Consell Valencià de Transparència, amb caràcter potestatiu i abans de la impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa, una reclamació en un procediment ordinari amb resolució o, si escau, sol·licitar l’inici d’un procediment de mediació en les reclamacions de dret d’accés a la informació pública.

2. Aquesta reclamació es regeix pel que estableixen la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i aquesta mateixa llei. La reclamació s’ha presentar en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la notificació de l’acte objecte de la reclamació o des de l’endemà del dia en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu.

El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució és de tres mesos des de la recepció de la reclamació; transcorregut el qual, la persona sol·licitant pot considerar desestimada la reclamació a l’efecte de recurs.

3. Aquesta reclamació té caràcter substitutiu dels recursos administratius, d’acord amb el que estableix l’article 112.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

4. Contra les resolucions dictades per les institucions i òrgans que descriu l’article 3.1.c d’aquesta llei, d’acord amb l’apartat primer de la disposició addicional quarta de la Llei 19/2013, de 9 desembre, només escau la interposició del recurs contenciós administratiu, sense perjudici del sistema de garanties propi que s’establisca en el si de cada institució d’acord amb el que hi ha previst en l’apartat cinqué de la disposició addicional quarta d’aquesta llei.

5. Les resolucions de les reclamacions adoptades pel Consell Valencià de Transparència es publiquen en el portal del Consell Valencià de Transparència, una vegada notificades a les persones interessades i dissociades les dades de caràcter personal. En tot cas, s’ha d’indicar el sentit de les resolucions, com també les complides per l’administració, les incomplides i les impugnades davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Les resolucions s’han d’ordenar temàticament i cronològicament a fi que siguen fàcils de localitzar i s›han d›indicar de forma particular aquelles que estableixen criteris generals per a la interpretació de la llei o per a la resolució de futures reclamacions.

6. La resolució és executiva. En cas que siga estimatòria, s’ha de comunicar a l’entitat encarregada del compliment efectiu i s’ha d’indicar, com a mínim, l’abast de l’accés a la informació, el termini per complir-la i les condicions en què s’haja de fer efectiva.

L’entitat afectada ha de comunicar les actuacions dutes a terme per al compliment de la resolució i, si no compleix la resolució en el termini establit, la persona interessada pot comunicar-ho al Consell Valencià de Transparència perquè aquest en requerisca el compliment.

En cas que el Consell Valencià de Transparència aprecie l’incompliment de la resolució, pot imposar multes coercitives en els terminis i les quanties establides en l’article 5.3 al personal o les autoritats responsables de complir la resolució en l’entitat corresponent. En tot cas, s’ha de tindre en compte la gravetat de l’incompliment, el principi de proporcionalitat, la intencionalitat i els mitjans materials i personals disponibles, sense perjudici d’altres criteris de graduació que puguen determinar-se en el reglament d’organització i funcionament del Consell Valencià de Transparència.

7. Contra les resolucions del Consell Valencià de Transparència només es pot interposar recurs contenciós administratiu. En cas que la resolució afecte l’administració de la Generalitat o el seu sector públic instrumental, aquests poden interposar recurs contenciós administratiu en virtut d’aquesta llei i de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

8. La desatenció dels requeriments que efectue el Consell Valencià de Transparència per al compliment de les resolucions en matèria d’accés a la informació pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat, d’acord amb el que estableix l’article 68 d’aquesta llei. El Consell Valencià de Transparència pot instar la incoació del procediment sancionador d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 74 d’aquesta llei.

Article 39. Procediment de mediació

1. Qualsevol de les parts pot sol·licitar al Consell Valencià de Transparència l’inici del procediment de mediació quan es presente una reclamació de dret d’accés a la informació pública o en el termini de cinc dies des del moment en què s’haja tingut coneixement de la interposició de la reclamació. El Consell Valencià de Transparència, una vegada ha rebut la sol·licitud de procediment de mediació, ho ha de comunicar a totes les parts intervinents perquè es pronuncien sobre la sol·licitud. L’administració no pot oposar-se a aplicar el procediment de mediació si alguna de les parts interessades l’accepta.

2. Mentre dure el procediment de mediació queda suspesa la tramitació de la reclamació en el procediment ordinari. El procediment de mediació ha de substanciar-se en el termini màxim d’un mes comptador des de la seua acceptació. Si no s’aconsegueix un acord de mediació, continua la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari a partir del punt en què s’haja suspès.

3. La persona mediadora, la designa el Consell Valencià de Transparència d’entre el personal de la seua oficina tècnica de suport i ha de comptar amb formació i coneixements específics en matèria de mediació administrativa. La mediació es pot desenvolupar presencialment o a través de mitjans telemàtics.

4. L’acord fruit de la mediació, ha d’aprovar-lo la persona reclamant, l’administració afectada i, si escau, les terceres persones que hagen comparegut en el procediment. L’acord adoptat, que ha de ratificar el Consell Valencià de Transparència, posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic.

En els casos en què les parts intervinents ho decidisquen, poden adoptar-se acords de mediació parcials i limitar-ne expressament l’abast a una part de l’objecte de la reclamació. En aquest cas, la resta de la reclamació continua la tramitació pel procediment ordinari de resolució per part del Consell Valencià de Transparència.

5. L’acord de mediació ha de ser executat en els termes i amb els terminis que s’hi estableixen. Per al seu contingut i execució s’aplica el que estableixen per a les resolucions del Consell Valencià de Transparència els apartats 6 i 8 de l’article 38.

6. El procediment específic de mediació pel dret d’accés a la informació pública davant el Consell Valencià de Transparència es regeix pel que disposen aquesta llei, la seua normativa de desplegament i les directrius i els acords que establisca el Consell Valencià de Transparència. En allò que no s’hi opose té caràcter supletori la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, sempre que siga compatible amb la naturalesa de la matèria.

CAPÍTOL V

Dades obertes i reutilització de la informació

Article 40. Obertura de dades

1. Amb l’objectiu de millorar la transparència, promoure la interoperabilitat entre les administracions i generar valor en la societat, els subjectes inclosos en l’article 3 de la llei han de promoure les accions necessàries per a l’obertura efectiva de les dades públiques que es troben a les seues mans i afavorir la seua reutilització, tenint en compte les restriccions de privacitat, seguretat o propietat que hi puguen existir.

S’entén per obertura de dades posar a la disposició dades en format digital, accessible via web, estandarditzat i obert, seguint una estructura clara i explícita que en permeta la comprensió i la reutilització, tant per la ciutadania com per agents computacionals, de manera que generen valor i riquesa a través de productes derivats d’aquestes dades realitzades per tercers.

2. Per a complir el principi d’obertura de dades des del disseny i per defecte, el disseny dels sistemes de gestió documental ha de garantir que la informació generada per l’activitat de les administracions públiques puga disposar-se com a conjunts de dades, en un format digital d’estàndard obert que en permeta la interoperabilitat.

A aquest efecte, en els desenvolupaments informàtics que duguen a terme l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, ja siga amb mitjans propis o aliens, s’ha de preveure obligatòriament que l’extracció de la informació que s’hi recopile, grave o reculla puga fer-se en formats reutilitzables, d’acord amb les condicions que especifique l’òrgan competent en matèria de transparència. Aquest aspecte s’ha de tenir en compte en la definició dels requisits tècnics i funcionals dels desenvolupaments informàtics per part dels òrgans competents.

3. La publicació d’aquests conjunts de dades s’ha de fer de forma clara i ordenada i anar acompanyada de la informació necessària per conèixer el contingut i facilitar la reutilització. Així mateix, requereix la dissociació prèvia de les dades personals que hi puga haver, per evitar la identificació.

4. Els conjunts de dades s’han de publicar junt amb les metadades i han d’estar, sempre que siga possible, en un format llegible per màquina. Tant els fitxers com les metadades han de complir normes formals obertes. Per a facilitar la interoperabilitat, en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del sector públic instrumental s’ha de procurar que els nous conjunts de dades que es generen incorporen les metadades estàndard amb les quals s’estiga catalogant.

5. En aquest procés d’obertura de dades, cal prioritzar aquelles dades considerades d’alt valor pel seu potencial per a generar beneficis socioeconòmics o mediambientals importants i serveis innovadors, beneficiar un gran nombre d’usuaris i pimes, contribuir a generar ingressos i per la possibilitat de ser combinades amb altres conjunts de dades. També es consideren d’alt valor les dades de temàtica geoespacial, d’observació de la Terra i el medi ambient, de meteorologia, d’estadística, de societats i propietat de societats i de mobilitat, sense perjudici d’altres temàtiques i conjunts que es puguen establir. Així mateix, també es prioritzaran les dades que siguen més sol·licitades per la ciutadania.

La definició concreta de les dades considerades d’alt valor d’acord amb aquests criteris per a la seua obertura progressiva la durà a terme l’òrgan competent en matèria de dades obertes.

6. El disseny de les bases de dades ha de tenir en compte que els registres susceptibles de territorialització s’han de georeferenciar, incloure en la Infraestructura Valenciana de Dades Espacials i identificar quan s’ha produït l’última modificació i qui l’ha efectuada. La Infraestructura Valenciana de Dades Espacials ha de permetre la interoperabilitat amb el portal de dades obertes de la Generalitat.

7. Els nous conjunts de dades que es generen per la formalització i el desenvolupament de contractes, convenis, acords, concerts, subvencions o altres figures jurídiques en què es plasme la relació de l’administració de la Generalitat i altres entitats s’han de disposar, sempre que siga possible, com a conjunt de dades obertes. Per a això, en els instruments jurídics que regulen aquesta relació s’han d’incloure clàusules de dades obertes que garantisquen l’alliberament efectiu dels conjunts de dades en les condicions i els criteris de qualitat de dades que estableix aquesta llei o que especifique l’òrgan competent en matèria de transparència.

Article 41. Reutilització de la informació pública

Les entitats compreses en l’article 3 han de difondre la informació pública en els termes que estableix aquesta llei i la normativa bàsica d’aplicació, a fi de facilitar i promoure’n la reutilització. Amb aquest objectiu, ha de propiciar que la ciutadania, les institucions acadèmiques, les empreses i la resta d’agents puguen disposar i procedir lliurement al tractament de les dades per a la creació de valor mitjançant productes i serveis nous, sempre que es respecten els límits establits en l’ordenament jurídic i que aquest ús no constituïsca una activitat administrativa.

La posada a disposició de la informació pública per a reutilitzar-la s’ha de fer per mitjans electrònics i només s’ha de sotmetre als límits establits en la normativa sobre reutilització de la informació pública.

2. La reutilització persegueix els objectius fonamentals següents:

a) Publicar totes les dades de lliure disposició que es troben a les mans de les entitats incloses en l’article 3.

b) Permetre a la ciutadania un millor coneixement de l’activitat del sector públic.

c) Afavorir la creació de productes i serveis d’informació basats en les dades de lliure disposició que es troben a les mans dels ens públics.

d) Facilitar l’ús de les dades perquè els ciutadans, les ciutadanes, les institucions acadèmiques, les empreses i la resta d’agents oferisquen productes i serveis d’informació de valor afegit.

e) Afavorir la competència en el mercat i limitar-ne el falsejament.

3. La informació ha de subministrar-se mitjançant llicències que en permeten l’ús lliure i gratuït i que gaudisquen d’àmplia acceptació nacional i internacional o que hagen sigut consensuades amb altres administracions públiques.

4. Tota la informació objecte de publicitat activa o facilitada en virtut del dret d’accés a la informació pública es pot reutilitzar de forma gratuïta i sense subjecció a llicències prèvies ni a condicions específiques, llevat que per motius fundats es faça constar expressament el contrari.

5. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, s’han de regular reglamentàriament les condicions específiques a què es pot sotmetre la reutilització de la informació pública. S’ha de garantir que no s’altera el contingut de la informació ni es desnaturalitza el sentit, citar la font i la data de la darrera actualització i, en tots els casos, queda prohibit l’ús de processos que puguen permetre la identificació de persones.

6. El portal, la pàgina web o la seu electrònica ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté i les condicions de la reutilització, com també la vigència en el temps i els períodes d’actualització de la informació.

Article 42. Catàlegs i estratègia de dades obertes

1. Les entitats incloses en l’article 3 han de promoure la publicació en format reutilitzable de les dades d’interès general que estiguen en les seues mans i la creació, en els portals de transparència, d’un catàleg que permeta accedir, des d’un únic punt, als distints recursos d’informació pública reutilitzable disponibles en formats oberts i també a les seues condicions d’accés, utilització i actualització.

2. El portal de dades obertes, accessible des del Portal de Transparència de la Generalitat, es configura com el punt comú d’accés al catàleg d’informació reutilitzable de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, on s’ha d’incloure informació concreta i actualitzada sobre les característiques de cada conjunt de dades. Reglamentàriament s’han d’establir els procediments i els mecanismes de coordinació que garanteixen que el catàleg i els seus continguts estan contínuament actualitzats.

El portal té com a objectius prioritaris la difusió i la promoció del catàleg d’informació reutilitzable i de les iniciatives de reutilització de la informació. Així mateix, el portal de dades obertes ha d’incorporar un espai perquè es puguen realitzar propostes i suggeriments amb relació a les dades i la informació que té el portal i als formats, els programes o els llenguatges informàtics utilitzats, sense perjudici d’altres mecanismes que es poden promoure per a la col·laboració i la consulta amb la ciutadania i els agents reutilitzadors.

3. Sense perjudici dels catàlegs que puga crear cada entitat, s’han d’establir les mesures de col·laboració necessàries per a la sindicació de continguts i la federació de catàlegs entre les entitats de l’article 3 i, en especial, en el portal de dades obertes de la Generalitat. Així mateix, s’ha de fomentar la federació de dades i la interoperabilitat també amb iniciatives semblants d’altres institucions públiques.

4. El Consell ha d’aprovar una estratègia valenciana de dades obertes que establisca la planificació estratègica per a l’obertura, la governança i la reutilització de les dades públiques, amb les relacions de col·laboració que siguen necessàries amb la resta d’administracions i institucions públiques valencianes. Aquesta estratègia ha d’establir les prioritats, els mecanismes i els instruments per a l’obertura de dades, com també una avaluació de la seua implantació i les mesures per a fomentar la reutilització per la ciutadania i el sector econòmic. Per a impulsar i coordinar l’elaboració i implantació d’aquesta l’estratègia en l’àmbit de la Generalitat hi ha d’haver una unitat per a l’obertura de dades dependent del centre directiu en matèria de transparència.

5. Amb els objectius de promoure la formació de comunitats de reutilitzadors i reutilitzadores i d’afavorir-ne la col·laboració, cal crear un consell assessor de reutilització com a òrgan d’interacció amb els sectors reutilitzadors i d’assessorament per a la política d’obertura de dades de la Generalitat. Aquest òrgan col·legiat ha d’incloure representants de les administracions públiques, de les universitats públiques i del sector privat, i la composició i el funcionament s’han de determinar reglamentàriament.

Article 43. Informació producte de la investigació científica i tècnica

1. En el marc del que preveu la normativa sobre ciència, tecnologia i innovació, les organitzacions compreses en l’article 3 que duguen a terme o financen activitats d’investigació han d’adoptar polítiques d’accés obert per a fomentar l’accés en format obert i reutilitzable de forma gratuïta a les dades i els resultats obtinguts en projectes d’investigació finançats majoritàriament amb fons públics, en aplicació del principi d’obertura per defecte i de compatibilitat amb els principis FAIR.

2. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, amb l’objectiu de promoure i difondre el coneixement obert, s’ha de crear un repositori institucional per a facilitar, amb protocols i estàndards normalitzats, la preservació, la disponibilitat i l’accés als documents i les dades d’accés obert que hagen generat o finançat els seus òrgans i entitats. En la creació i el manteniment d’aquest repositori s’ha de comptar amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat Valenciana.

CAPÍTOL VI

Planificació i organització administrativa

de la Generalitat en matèria de transparència

Article 44. Comissió Interdepartamental per a la Transparència

1. Per a la coordinació general en matèria de transparència en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental es crea la Comissió Interdepartamental per a la Transparència. Té, entre les seues funcions, la col·laboració amb la conselleria competent en matèria de transparència en la planificació directiva i operativa, el seguiment periòdic i l’avaluació de les accions en la matèria. Així mateix, pot aprovar instruccions i fixar criteris per a l’aplicació i el desplegament de les obligacions en matèria de transparència.

2. La Comissió Interdepartamental per a la Transparència està assistida en l’exercici de les seues funcions per una comissió tècnica designada a aquest efecte, que ha de presidir el centre directiu competent en matèria de transparència.

3. La composició i les funcions de les comissions anteriors s’han de regular reglamentàriament i han d’incloure com a membre el delegat o delegada de Protecció de Dades de la Generalitat o la persona en qui delegue.

Article 45. Unitats i comissions de transparència

1. En cada departament del Consell s’ha de crear, dependent de la sotssecretària, una unitat administrativa específica amb funcions en matèria de transparència, accés a la informació pública i dades obertes, que ha de disposar dels recursos humans i els materials necessaris per al correcte compliment de les seues funcions. Aquesta unitat s’encarrega de coordinar les actuacions en aquestes matèries en l’àmbit de cada departament i de col·laborar en el seguiment del seu compliment amb el centre directiu competent en matèria de transparència. Reglamentàriament s’ha de regular la possibilitat que aquestes unitats puguen assumir funcions en matèria de protecció de dades i en la coordinació de la gestió dels sistemes d’informació.

En el sector públic instrumental de la Generalitat aquestes funcions s’han d’assignar a la unitat administrativa que corresponga d’acord amb les seues formes d’organització, i en tot cas s’han de coordinar amb la unitat de transparència de la conselleria a la qual estiguen adscrites funcionalment.

2. Així mateix, s’ha de constituir en cada departament del Consell una comissió de transparència que s’encarregue de coordinar, en l’àmbit respectiu, les accions i les mesures en matèria de transparència i reutilització de dades obertes, amb la finalitat d’assegurar la implementació de la transparència de forma homogènia en tots els àmbits de l’actuació administrativa.

En les comissions de transparència s’han d’integrar representants del sector públic instrumental de la Generalitat vinculat als departaments del Consell respectius i han d’incloure com a membre la persona que tinga encomanades les funcions en matèria de protecció de dades en cada departament del Consell o entitat del sector públic.

3. Aquests òrgans han d’estar integrats per personal empleat públic amb formació i qualificació adequades en matèria de transparència i protecció de dades de caràcter personal. Les seues funcions, la composició i el funcionament s’han de desenvolupar reglamentàriament.

4. La resta d’òrgans i unitats del departament han de prestar la màxima col·laboració a la unitat de transparència en el compliment de les seues funcions. Cada òrgan és responsable de facilitar la informació pública que es trobe en el seu poder que siga objecte de publicitat activa, de tramitar i resoldre les sol·licituds d’informació pública que siguen de la seua competència, i de dur a terme les mesures necessàries per fer pública la informació que generen en l’activitat administrativa com a dades obertes, en les condicions i amb les característiques que s’estableixen en aquesta llei i amb la coordinació de l’òrgan competent en matèria de transparència i dels previstos en aquest article.

Article 46. Planificació estratègica i seguiment en matèria de transparència

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, el Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de transparència, ha d’aprovar un pla estratègic per a la programació, la implantació i el seguiment de les actuacions en matèria de transparència per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta llei i per a la millora contínua en aquesta matèria.

2. Aquest pla ha d’incloure, com a mínim, la relació d’accions que s’han de desenvolupar durant el pla, les actuacions necessàries per a dur-les a terme, el pressupost, els indicadors que permeten conèixer el grau de compliment de l’acció i l’òrgan directiu responsable de l’execució.

3. Anualment s’ha d’avaluar el grau de compliment del pla i, quan finalitze, fer un informe final d’avaluació de l’impacte, que ha d’incloure propostes de millora que s’han d’incorporar al pla següent. Tant el pla estratègic com els informes d’avaluació es publiquen en el portal de transparència de la Generalitat.

4. Durant l’elaboració i l’avaluació del pla estratègic de transparència s’ha de promoure la participació ciutadana i de la societat civil, com també la inclusió de mecanismes de rendició de comptes.

5. El centre directiu competent en matèria de transparència ha de dur a terme la coordinació i el seguiment de l’elaboració del pla estratègic i de l’execució d’aquest, amb la col·laboració de les unitats de transparència en l’àmbit de cada conselleria.

TÍTOL II

Consell Valencià de Transparència

Article 47. Naturalesa i actuació

1. El Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa.

2. El Consell Valencià de Transparència actua amb autonomia orgànica i plena independència funcional i, en l’exercici de les seues funcions, no està sotmès a instruccions jeràrquiques de cap tipus.

3. El Consell Valencià de Transparència s’ha de regir pel que disposa la normativa sobre transparència i accés a la informació pública, per la regulació dels òrgans col·legiats, del procediment administratiu comú i pel seu reglament d’organització i funcionament, sense perjudici de les directrius i els acords que puga aprovar en virtut de la seua potestat d’autoorganització.

4. El Consell Valencià de Transparència ha d’actuar amb objectivitat, independència, imparcialitat, professionalitat i sotmetiment a l’ordenament jurídic en l’exercici de les seues competències.

5. La conselleria competent en matèria de transparència ha de posar a disposició del Consell Valencià de Transparència tots els recursos i els mitjans personals, tècnics i materials que siguen necessaris i suficients per a l’exercici de les seues funcions, sempre amb respecte a la seua independència i d’acord amb el seu pressupost. Així mateix, ha d’oferir la informació i el suport necessari per a garantir el compliment de la normativa pressupostària, de personal, patrimonial, de contractació i anàlogues per part del Consell Valencià de Transparència.

Amb aquest fi, el Consell Valencià de Transparència ha de comptar amb una oficina tècnica que li preste assistència i suport tècnic i administratiu, que estiga plenament sotmesa a les instruccions i l’organització que establisca el Consell Valencià de Transparència i que tinga rang mínim de servei. El personal que forme part d’aquesta oficina està adscrit, als efectes de l’aplicació de la normativa vigent sobre funció pública, a la conselleria competent en matèria de transparència.

6. El Consell Valencià de Transparència ha de tindre un portal web propi en el qual s’ha de publicar la informació derivada de les obligacions de publicitat activa establides en el títol I que corresponga al Consell Valencià de Transparència, a les persones que en formen part i a la seua oficina tècnica.

A més, en aquest portal s’han de publicar les resolucions, els informes, els criteris interpretatius, els acords i la seua memòria anual d’activitat, una vegada dissociada la informació que puga estar afectada pels límits establits en aquesta llei. També s’hi ha de publicar la informació sobre les resolucions complides, les incomplides i les impugnades davant la jurisdicció contenciosa administrativa per part dels subjectes obligats, a més de qualsevol altra informació que puga resultar d’interès per a la ciutadania.

Article 48. Funcions del Consell Valencià de Transparència

El Consell Valencià de Transparència té les funcions següents:

1. Resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa.

2. Exercir la funció de mediació quan s’impugnen per aquest procediment les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, en els termes que es dispose en aquesta llei i en el desplegament reglamentari.

3. Fer el seguiment de l’execució de les resolucions que resolguen reclamacions en matèria d’accés a la informació i dels acords de mediació.

4. Vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa contingudes en aquesta llei per part dels subjectes obligats dels articles 3 i 4.

5. Requerir d’ofici, a iniciativa pròpia o com a conseqüència de denúncia, l’esmena d’incompliments de les obligacions de publicitat activa que recull aquesta llei per part dels subjectes obligats dels articles 3 i 4 i fer el seguiment del seu compliment.

6. Instar la incoació d’expedients disciplinaris o sancionadors d’acord amb les previsions del títol V.

7. Resoldre les consultes que, en matèria de transparència, li plantegen les administracions públiques i altres entitats subjectes a aquesta llei.

8. Adoptar criteris d’interpretació uniforme de les obligacions en matèria de transparència que recull aquesta llei i aprovar directrius, recomanacions o guies per a l’aplicació o la interpretació per a complir-les millor.

9. Avaluar el grau d’aplicació i de compliment de les obligacions contingudes en aquesta llei en matèria de transparència.

10. Col·laborar, en matèria de transparència, amb òrgans de naturalesa anàloga, tant d’estatals com d’autonòmics.

11. Aprovar i trametre, en el primer trimestre de cada any, a les Corts Valencianes i al Consell una memòria específica sobre la seua activitat durant l’any anterior. Aquesta memòria ha de comprendre, com a mínim, les reclamacions i les consultes tramitades, els criteris doctrinals establerts, les recomanacions i els requeriments que el Consell Valencià de Transparència haja estimat oportú transmetre, de manera que s’identifique el nivell de compliment per part de les entitats obligades.

12. Informar preceptivament sobre els projectes normatius de la Generalitat en matèria de transparència.

13. Promoure activitats de formació i sensibilització en les matèries que li són pròpies.

14. Elaborar el seu reglament d’organització i funcionament, que s’ha d’elevar al Consell perquè l’aprove, i aprovar les directrius, les instruccions i les normes internes que siguen necessàries per a garantir el seu bon funcionament i el de la seua oficina tècnica.

15. Elaborar anualment una proposta de pressupost que incloga els recursos necessaris per al compliment de les seues funcions i formular-la a la conselleria competent en matèria de transparència perquè s’incloga en l’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat.

16. Aquelles altres que li atribuïsquen altres disposicions de rang legal o reglamentari, o bé que siguen necessàries per al compliment eficaç dels seus fins.

Article 49. Composició i estatut personal

1. El Consell Valencià de Transparència està integrat per tres persones. En la composició final s’ha de respectar una composició equilibrada entre dones i homes.

2. Les candidatures, les proposen els grups parlamentaris, d’acord amb el procediment establit per les Corts Valencianes, d’entre persones expertes en l’àmbit de les funcions del Consell Valencià de Transparència, de competència i prestigi reconeguts en els àmbits del dret públic o de l’administració pública i que compten amb més de deu anys d’experiència professional.

Després de la compareixença de les persones candidates en la comissió parlamentària corresponent, el Ple de les Corts Valencianes les tria per majoria de tres cinquenes parts i, posteriorment, es nomenen per decret del president de la Generalitat.

3. Les persones que integren el Consell Valencià de Transparència es nomenen per un període de cinc anys. Poden ser reelegides per un únic període més i continuen en l’exercici de les seues funcions fins a la presa de possessió de qui hagen de succeir-les.

En el supòsit de vacant sobrevinguda, ha de nomenar-se una altra persona d’acord amb el procediment establit en l’apartat 2, el mandat de la qual acaba en la data en què hauria d’haver-ho fet el de la persona substituïda.

4. Les persones que componen el Consell Valencià de Transparència han de designar, d’entre elles, la persona que ha d’ocupar la presidència del Consell Valencià de Transparència; la qual es nomena per decret del President de la Generalitat. La persona designada només pot exercir la presidència durant un mandat, que ha de coincidir amb el període de cinc anys per al qual va ser nomenada, sense perjudici de la possible reelecció com a integrant del Consell Valencià de Transparència prevista en l’apartat tercer d’aquest article.

5. Les persones integrants del Consell Valencià de Transparència exerceixen el càrrec amb dedicació exclusiva i tenen la consideració d’alts càrrecs amb rang de director general o directora general.

Estan sotmeses al règim d’incompatibilitats i conflictes d’interessos previst per als alts càrrecs de la Generalitat i han de complir les obligacions de transparència i bon govern que se’n deriven d’acord amb aquesta llei; especialment, les relacionades amb les obligacions de publicitat activa de l’article 15 i les que estableix el títol III.

6. Les persones integrants del Consell Valencià de Transparència només es poden remoure per alguna de les causes següents:

a) Per defunció.

b) Per renúncia.

c) Per extinció del mandat.

d) Per incapacitat o inhabilitació declarades per sentència judicial ferma.

e) Per incompatibilitat declarada pel Ple de les Corts Valencianes, a proposta del Consell, una vegada l’Oficina de Control de Conflicte d’Interessos de la Generalitat haja instruït l’expedient sancionador corresponent, amb audiència prèvia a la persona interessada.

f) Per incompliment greu de les seues funcions declarat per majoria de tres cinquenes parts del Ple de les Corts Valencianes, amb un informe previ favorable del Consell Valencià de Transparència i amb audiència prèvia concedida a la persona interessada en la comissió parlamentària corresponent.

Article 50. Estructura i funcionament

1. Sense perjudici del que establisca el reglament d’organització i funcionament, el Consell Valencià de Transparència s’estructura en els òrgans següents:

a) Ple.

b) Presidència.

c) Secretaria.

2. El Consell Valencià de Transparència ha d’elaborar el seu reglament d’organització i funcionament, que s’ha d’elevar al Consell perquè l’aprove. Les seues modificacions poden efectuar-se a iniciativa del Consell Valencià de Transparència.

3. El reglament d’organització i funcionament ha de determinar l’estructura i l’organització del Consell Valencià de Transparència i de la seua oficina tècnica, com també les normes necessàries per al bon funcionament.

4. Dins el marc de les normes que establisca el reglament d’organització i funcionament, el Consell Valencià de Transparència pot aprovar instruccions, directrius, acords i normes internes per a organitzar la seua activitat i la de la seua oficina tècnica per al millor compliment de les funcions, atesa la seua potestat d’autoorganització.

5. La Secretaria del Consell Valencià de Transparència, l’ha d’exercir un funcionari o funcionària de carrera i s’ha de proveir pel sistema de lliure designació, una vegada escoltada la persona que ostente la Presidència del Consell Valencià de Transparència.

La persona que exercisca la secretaria, a la qual correspon la direcció administrativa de l’oficina tècnica, assisteix amb veu però sense vot a les reunions del Consell Valencià de Transparència, sense perjudici de la resta de funcions que li atribuïsca el reglament d’organització i funcionament.

Article 51. Assistència jurídica

1. L’assistència jurídica del Consell Valencià de Transparència, consistent en l’assessorament jurídic i en la representació i la defensa en judici, correspon a l’Advocacia General de la Generalitat.

2. Quan hi haja conflicte d’interessos per haver interposat recurs contenciós administratiu contra una resolució del Consell Valencià de Transparència un òrgan de l’administració de la Generalitat o del seu sector públic instrumental, el Consell Valencià de Transparència pot formalitzar contractes o convenis per a l’assistència jurídica externa.

Article 52. Col·laboració i informació

1. L’administració de la Generalitat ha de prestar la col·laboració necessària al Consell Valencià de Transparència per al desenvolupament eficaç de les seues funcions i per a la dotació de personal i de mitjans. Amb aquest propòsit, es poden establir els mecanismes de col·laboració que siguen oportuns per a garantir l’eficiència en la gestió dels serveis comuns.

En particular, en aquells casos en què el Consell Valencià de Transparència ha de resoldre reclamacions o consultes o adoptar criteris d’interpretació en assumptes en què entren en conflicte el principi de transparència i el dret fonamental a la protecció de dades, pot recaptar l’assessorament del delegat o delegada de protecció de dades de la Generalitat, qui informarà, amb caràcter no vinculant, dels aspectes consultats.

Per al compliment dels seus fins, el Consell Valencià de Transparència pot demanar les dades i els informes que estime necessaris a les administracions públiques i als subjectes als quals s’aplica aquesta llei, els quals han de facilitar la informació que se’ls sol·licite.

Article 53. Pressupost

El Consell Valencià de Transparència ha de disposar d’un programa pressupostari propi dins el pressupost de la Generalitat, que ha d’incloure la dotació suficient per a dur a terme les seues funcions amb independència.

El Consell Valencià de Transparència ha d’aprovar anualment una proposta de pressupost, que ha d’incloure els recursos necessaris per a desenvolupar la seua activitat d’acord amb les funcions atribuïdes per aquesta llei. La proposta s’ha de trametre a la conselleria competent en matèria de transparència perquè la trameta directament a la conselleria competent en matèria de pressupostos, a l’efecte que el seu contingut s’incorpore a l’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat, tot d’acord amb el calendari fixat per les normes d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat.

El Consell Valencià de Transparència pot adoptar instruccions en l’àmbit de la seua organització interna amb els indicadors que cal seguir per a definir la proposta de pressupost.

TÍTOL III

Bon govern i integritat pública

Article 54. Principis d’actuació

1. Les persones que exercisquen alts càrrecs compreses en l’article 6 d’aquesta llei s’han de regir, en l’exercici de les seues funcions, pel que hi ha disposat en la Constitució, l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana i el títol II de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i la resta de l’ordenament jurídic, i han de promoure el respecte envers els drets fonamentals i les llibertats públiques.

Així mateix, han d’adequar la seua activitat als principis d’actuació i conducta següents:

a) Han d’actuar amb integritat, exemplaritat i transparència en la gestió dels afers públics, la qual cosa comporta la rendició de comptes de les polítiques públiques i de la gestió realitzada, tant interna com externa i davant la ciutadania, i han de fomentar la proximitat i l’accessibilitat de l’administració a la ciutadania.

b) Han de garantir una gestió financera justa i equitativa, dedicada a la millora del benestar de la ciutadania, d’acord amb els principis de bona administració i, en especial, els de legalitat, eficàcia, eficiència i sostenibilitat en la gestió dels recursos públics.

c) Estan obligades a l’exercici fidel de la funció, del càrrec o del lloc de treball que els pertoca, i a la gestió dels interessos públics que tinguen encomanats, amb imparcialitat i neutralitat respecte dels interessos privats afectats.

d) En l’elaboració de les polítiques públiques i de les normes, ha de prevaldre el principi de participació, que reforce la interacció amb organismes autonòmics i locals i la societat civil.

e) Han d’actuar amb igualtat en el tracte i sense arbitrarietat ni discriminacions de cap mena en l’exercici de les funcions que se’ls ha assignat.

f) Ha de prevaldre el principi de bona fe en el compliment de les seues obligacions, s’ha de fomentar la qualitat en la prestació dels serveis públics i l’aplicació del principi de bona administració.

g) Són responsables de les seues actuacions i de les actuacions dels organismes que dirigeixen, amb plenes garanties d’absència d’arbitrarietat en l’adopció de les decisions que adopten.

h) Han d’exercir les funcions i els poders que la normativa els confereix amb la finalitat exclusiva per a la qual els hi van ser atribuïts, i han d’evitar qualsevol acció que pose en risc l’interès públic o el patrimoni de les administracions públiques.

i) Han de comunicar als òrgans competents, especialment als òrgans i institucions de control i fiscalització, qualsevol actuació irregular de què tinguen coneixement. Per a això poden fer ús dels canals i les vies de denúncia o alerta que hi ha per a comunicar possibles situacions d’irregularitats, males pràctiques, frau o corrupció.

j) Han d’observar estrictament el règim d’incompatibilitats establit en l’ordenament jurídic i evitar situacions de conflicte d’interessos tant durant l’exercici del càrrec com després del cessament, i s’han d’abstindre d’intervenir en els afers en què concórrega cap causa que puga afectar-ne la imparcialitat.

k) Han d’exercir el càrrec en benefici exclusiu dels interessos públics, i han d’actuar amb imparcialitat i independència en la presa de decisions a fi d’evitar que la seua actuació puga estar condicionada per conflictes d’interessos.

l) Han de guardar la reserva deguda respecte dels fets o de les informacions conegudes amb motiu de l’exercici de les seues competències; han de fer servir la informació exclusivament en benefici de l’interès públic, i no poden obtindre cap avantatge, propi ni aliè, de la informació manejada.

m) Han de complir la política de regals que establisca el codi ètic o codi de bon govern de la institució a la qual pertanyen, no han d’acceptar regals que sobrepassen els usos i els costums de cortesia, ni tampoc acceptar favors o serveis en condicions avantatjoses que puguen condicionar l’exercici de les seues funcions.

n) No poden fer servir targetes de crèdit o de dèbit amb càrrec a comptes de la Generalitat o del sector públic d’aquesta.

o) Han d’actuar amb sobrietat i austeritat i gestionar, protegir i conservar els recursos i els béns públics adequadament perquè es destinen de manera prudent, eficient i productiva als fins per als quals van ser reservats i no es puguen fer servir a activitats o objectius que no siguen els permesos per la normativa.

p) Han de garantir que els reconeixements honorífics o commemoratius recaiguen en persones d’un compromís públic rellevant que mai hagen sigut condemnades penalment mitjançant una sentència ferma.

q) Han d’adoptar la rendició de comptes com un principi bàsic d’actuació, han de publicar els seus compromisos i han de dissenyar i avaluar de forma objectiva periòdicament les seues polítiques públiques.

2. El Consell i les corporacions locals, a més dels seus alts càrrecs, han d’assumir el compromís d’exercir l’acció de govern de manera transparent i de retre comptes de la seua gestió a la ciutadania. A aquests efectes, el Consell i les corporacions locals han d’impulsar instruments perquè l’òrgan de govern en conjunt, i cadascun dels integrants en el seu àmbit, puguen:

a) Compartir amb la ciutadania les decisions polítiques i els avanços i les dificultats de la gestió pública.

b) Donar compte de l’administració dels recursos públics i de la seua coherència amb la planificació de l’acció de govern.

c) Desenvolupar mecanismes per a la millora contínua de les polítiques i actuacions i la seua adaptació a les demandes ciutadanes.

d) Facilitar el control i l’avaluació de tota l’acció de govern per part de la ciutadania i enfortir la seua capacitat per a estimular i orientar aquesta acció.

Article 55. Codis ètics i de conducta

1. Amb l’objectiu de fomentar la integritat, l’ètica pública i el bon govern, les entitats incloses en l’article 3 han d’elaborar un codi ètic o de conducta que concrete i desenvolupe els principis d’actuació inclosos en aquest títol i incloga el contingut següent:

a) Els valors, les normes de conducta i els principis rectors de l’entitat i dels càrrecs i el personal vinculat a ella, com també la política de regals de l’entitat.

b) Els mecanismes per a l’efectivitat d’aquests valors, normes de conducta i principis rectors, i els que s’establisquen per al seguiment, el control i la interpretació del codi.

c) Vies i mecanismes de difusió, formació i sensibilització sobre el codi.

d) Revisió, rendició de comptes i actualització del codi.

2. A l’efecte del que hi ha previst en l’apartat anterior, els subjectes que ho estimen oportú poden adherir-se al codi de bon govern que aprove el Consell, adaptant-ne el contingut a les característiques de l’entitat de què es tracte, amb l’aprovació prèvia de l’òrgan de govern de l’entitat. Així mateix, poden elaborar-se models de codi ètic i de conducta per als diferents tipus d’entitat.

3. Els subjectes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei faran extensiva l’aplicació dels principis i les normes de conducta del codi a contractistes, persones i entitats beneficiàries d’ajudes i subvencions i la resta d’entitats i persones amb les quals es relacione l’entitat pública de què es tracte. A aquest efecte, s’ha d’incloure en els plecs de clàusules contractuals i en les bases de convocatòria de subvencions o d’ajudes.

4. De manera complementària a l’adopció del codi ètic o de conducta, en l’àmbit de les entitats incloses en l’article 3 s’ha de fomentar l’elaboració i l’aprovació de plans de prevenció de riscos per a la integritat a partir de l’autodiagnòstic i la identificació dels riscos de major rellevància en l’organització.

5. Per al disseny i l’adopció dels marcs d’integritat derivats dels codis ètics i de conducta a què es refereix l’apartat 1, com també per a la implantació de plans de prevenció, les entitats incloses en l’article 3 poden comptar amb l’assessorament i la col·laboració de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les mesures d’assistència i col·laboració que preveu l’apartat 1 de la disposició addicional segona.

Article 56. Sistema d’integritat institucional

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat, el Consell ha d’impulsar el disseny i la implantació d’un sistema d’integritat institucional com a marc per a la gestió de la integritat i la millora de la cultura ètica de l’organització. Aquest sistema ha d’incloure, almenys, els elements i les eines següents:

a) Els codis ètics o de conducta que definisquen els valors, els principis i les normes de conducta en els marcs d’infraestructura ètica, desenvolupant-ne el contingut mínim previst en aquest títol i l’article anterior, inclosa la definició de la política de regals.

b) Mecanismes de difusió, informació, formació, sensibilització i desenvolupament dels marcs d’integritat i de la cultura ètica per a l’assumpció dels codis i la millora contínua de l’ètica pública. En particular, s’han de preveure materials i cursos de formació en integritat i ètica pública dirigida tant als alts càrrecs i assimilats com al personal empleat públic.

c) Vies per a la formulació i la resolució de consultes i dilemes en l’aplicació dels codis i per al seguiment i resposta a comunicacions, alertes o queixes amb relació al compliment.

d) Instruments de garantia del compliment i l’efectivitat del sistema d’integritat institucional, amb la creació d’una comissió d’ètica institucional que incloga la participació de persones expertes externes a l’administració.

e) Mecanismes de seguiment, avaluació, rendició de comptes i millora contínua del sistema d’integritat.

2. En el disseny del sistema d’integritat institucional s’ha de tindre en compte la identificació dels riscos per a la integritat pública de major rellevància i els plans per a la prevenció. En la seua definició s’ha d’atendre als òrgans i instruments previstos en la Llei 22/2018, de 6 de novembre, d’Inspecció General de Serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques en l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

Així mateix, per al cas de possibles casos susceptibles de frau i corrupció o d’irregularitats i males pràctiques, s’ha de disposar dels canals d’alerta i denúncia previstos en la llei reguladora de l’Agència de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de la Comunitat Valenciana i en la que regula el sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques en l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

3. Per al disseny i la implementació del sistema d’integritat institucional, s’ha de comptar amb l’assessorament i la col·laboració de l’Agència de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de la Comunitat Valenciana.

Títol iv

Planificació i avaluació

CAPÍTOL I

Rendició de comptes de l’acció de govern

Article 57. Pla de govern

1. De conformitat amb el programa de govern exposat davant les Corts Valencianes per la persona que ocupe la presidència de la Generalitat en el Ple d’investidura, el Consell ha d’elaborar i aprovar, durant els sis primers mesos del seu mandat, el pla de govern de la legislatura.

2. El pla de govern, que es considera el pla estratègic de la legislatura, ha de definir els objectius i les línies d’actuació del Consell més destacades; ha d’identificar els projectes de llei, els plans o programes i les mesures més significatives per a complir els objectius definits, i ha d’establir els indicadors per al seu seguiment.

3. El pla de govern pot indicar quines mesures o actuacions significatives determinades, pels impactes o conseqüències possibles o per la rellevància del problema a què s’enfronten, se sotmeten a un procés d’avaluació prèvia d’impacte, amb indicació de l’estimació temporal d’aquesta avaluació.

4. El pla de govern s’ha de trametre a les Corts Valencianes per al seu coneixement i s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Portal de Transparència de la Generalitat.

Article 58. Seguiment del pla de govern

1. El Consell ha d’aprovar, semestralment, un document de seguiment del pla de govern en què s’especifique el grau de desenvolupament dels projectes de llei, els plans, els programes i les actuacions que el constitueixen. Així mateix, el document ha d’incloure les modificacions que, com a conseqüència de l’execució del que s’ha planificat i de les variacions temporals o de mitjans disponibles, es vulguen incorporar al pla.

2. La informació sobre el seguiment del Pla de Govern s’ha de publicar en el portal de transparència de la Generalitat. Per a facilitar-ne el seguiment cal fomentar l’ús d’eines de rendició de comptes i quadres de comandament que incloguen indicadors per a facilitar l’actualització i la visualització de la informació.

CAPÍTOL II

Qualitat normativa

Article 59. Principis de bona regulació normativa

1. El Consell ha d’exercir la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària de manera que les normes complisquen els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència propis de la bona regulació, i que el procés d’elaboració siga transparent i participatiu.

2. La iniciativa normativa ha de disposar d’un marc normatiu estable, clar i fàcil de conèixer i comprendre per la ciutadania.

3. Les iniciatives normatives han de considerar en primer lloc i donar preferència a aquelles mesures que siguen menys restrictives per als drets de les persones.

4. L’adequació a aquests principis dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament ha d’estar suficientment justificada en l’exposició de motius o el preàmbul corresponents.

Article 60. Simplificació normativa

1. El Consell ha de considerar, en exercir la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, que les noves normes contribuïsquen a la simplificació de l’ordenament jurídic vigent.

2. Amb la finalitat de facilitar el coneixement de les normes jurídiques i el seu ús, la Generalitat ha d’elaborar textos consolidats d’aquelles normes que hagen sigut modificades. Els textos consolidats tindran valor informatiu i han d’indicar la seua naturalesa i les normes que consoliden.

Article 61. Avaluació de l’impacte normatiu i de resultats de les normes

1. L’administració de la Generalitat, abans d’aprovar-les, ha d’avaluar l’impacte de les normes mitjançant la redacció d’una memòria específica. Aquesta memòria, el contingut mínim de la qual s’ha de regular reglamentàriament, ha de contenir els objectius que es pretenen aconseguir i els indicadors per a valorar-ho. Amb aquest propòsit, s’han de fer servir les eines, els processos i les metodologies que permeten disposar de la informació necessària per a estimar els costos i els beneficis econòmics, socials i mediambientals de l’aplicació de la norma corresponent i la seua proporcionalitat per al compliment dels objectius que es pretenen aconseguir. Per a facilitar l’elaboració de la memòria d’impacte normatiu es poden elaborar guies i recomanacions.

Quan ho estime oportú, l’administració de la Generalitat pot promoure proves pilot prèvies a l’aprovació d’una norma, amb la finalitat de comprovar si és idònia. Per a la realització d’aquestes proves pot comptar amb la col·laboració de les entitats representatives dels sectors afectats.

2. L’administració de la Generalitat ha d’establir i desenvolupar les eines suficients per a avaluar l’aplicació de les normes, comprovar el grau del seu compliment i, si és el cas, la conveniència de modificar-les per a satisfer noves necessitats socials o econòmiques sobrevingudes.

L’administració de la Generalitat ha d’avaluar periòdicament els resultats d’una norma jurídica concreta o d’un conjunt de diverses normes que afecten un determinat sector, àmbit competencial o política pública. Aquestes avaluacions tenen com a objecte la racionalització i la reducció de normes mitjançant la simplificació, la codificació, la refosa i la consolidació de textos legals, de tal manera que es garantisca la qualitat, la claredat i la comprensió de les normes.

3. Cal garantir, establint els mecanismes oportuns, la participació de la ciutadania en les avaluacions dels impactes normatius. Aquesta participació s’ha d’explicar detalladament i explícitament en les memòries d’impacte normatiu i en els informes d’avaluació de resultats de les normes, que s’han de publicar en el Portal de Transparència de la Generalitat.

Article 62. Planificació normativa

1. Anualment, el Consell ha d’aprovar el pla normatiu de l’administració de la Generalitat, que contindrà les iniciatives legislatives i reglamentàries que aprovarà al llarg de l’any.

2. Així mateix, aquest pla també contindrà una valoració del compliment del pla normatiu anterior i les avaluacions de resultats de les normes que s’hagen efectuat durant l’any vençut. L’avaluació dels resultats de les normes haurà d’indicar, si és el cas, si s’han aconseguit els objectius proposats i si estava justificat el cost i les càrregues imposades per la norma corresponent.

3. Una vegada siga aprovat, el pla normatiu es publicarà en el Portal de Transparència de la Generalitat.

CAPÍTOL III

Planificació i avaluació de les polítiques i els serveis

Article 63. Foment de la cultura de la planificació i l’avaluació

Les administracions públiques han d’adoptar mesures que fomenten i integren en les seues organitzacions una cultura de planificació i d’avaluació dels serveis, de la gestió i de les polítiques públiques, per a contribuir així a la integritat institucional. Per a això, cal dur a terme accions per a la divulgació, la sensibilització i la formació del personal, a fi d’incentivar la generació de xarxes de coneixements d’equips de col·laboració per al desenvolupament d’eines tècniques que en faciliten la implementació.

Dins dels elements que ha de tindre en compte cada administració per al foment de la cultura de la planificació i l’avaluació, està la realització d’una diagnosi de situació, l’establiment de les metes generals, la fixació dels objectius estratègics i operatius, l’avaluació del compliment mitjançant indicadors i la implantació de processos de millora continua.

Article 64. Avaluació dels plans i programes

1. Els plans i els programes de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, anuals i plurianuals, que guien la seua actuació i en els quals es fixen objectius concrets, han de ser objecte d’avaluació del grau de compliment i els resultats.

A aquest efecte, les conselleries i els ens que conformen el sector públic instrumental de la Generalitat han d’implantar sistemes de mesura de la seua activitat, establint indicadors a fi d’obtindre la informació necessària per a conéixer el grau de compliment i el nivell de qualitat en la prestació dels serveis públics.

Amb aquest fi, s’ha d’impulsar el desenvolupament de ferramentes digitals de quadres de comandament basats en dades i indicadors i l’ús per part dels òrgans gestors, per a millorar els processos de presa de decisions i el disseny de polítiques públiques i afavorir l’avaluació i la rendició de comptes a partir de la gestió de les dades.

2. Els resultats de l’avaluació del compliment dels plans i programes s’han de consignar en un informe específic que es publicarà en el portal de transparència de la Generalitat.

Ha d’indicar fins a quin punt s’han aconseguit o s’estan aconseguint els objectius establits o esperats i, quan siga possible, el seu cost en termes de temps i recursos humans i materials.

3. Les avaluacions dels plans i programes les ha de fer el personal de les conselleries i dels ens respectius, i la responsabilitat del seu impuls o desenvolupament correspon a les sotssecretaries de les conselleries, o a les gerències o als òrgans equivalents en l’àmbit del sector públic instrumental, d’acord amb les seues competències d’òrgan inspector de tots els serveis del seu departament i d’impuls de les reformes dirigides a la millora dels serveis.

TÍTOL V

Règim sancionador

Article 65. Règim jurídic

1. Sense perjudici del règim sancionador establit en el títol II de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i d’altres responsabilitats que puguen esdevenir-se, l’incompliment de les obligacions d’aquesta llei se sancionarà d’acord amb el que determina aquest títol.

2. La potestat sancionadora respecte de les infraccions tipificades en aquesta llei s’ha d’exercir de conformitat amb el que disposa aquest títol i la normativa en matèria de règim jurídic del sector públic.

Les sancions disciplinàries s’han de regir pels procediments establits per al personal funcionari, estatutari o laboral que es puga aplicar en cada cas.

Article 66. Règims específics

1. A l’incompliment de les obligacions relatives a la gestió i aplicació dels recursos públics s’ha d’aplicar la normativa reguladora de la responsabilitat comptable i, si és el cas, la legislació específica reguladora d’aquesta matèria, sense perjudici de les responsabilitats de qualsevol tipus que puguen derivar-se de les actuacions practicades en l’àmbit d’aquesta responsabilitat.

2. El règim sancionador per l’incompliment de les normes sobre incompatibilitats o declaracions que han de realitzar els alts càrrecs i assimilats de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental és el que estableix la normativa aplicable en matèria d’incompatibilitats i conflictes d’interessos dels alts càrrecs.

Article 67. Responsabilitat

1. Són responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques, qualsevol que siga la seua naturalesa, que realitzen accions o que incórreguen en les omissions tipificades en la present llei amb dol, culpa o negligència.

2. En particular, són responsables:

a) Les persones que ocupen alts càrrecs i assimilats i el personal al servei de les organitzacions previstes en

l’article 3.

b) Els organismes i les entitats obligades a complir la legislació bàsica als quals fan referència l’article 4 i l’apartat 1 de l’article 5.

Article 68. Infraccions imputables a alts càrrecs i assimilats o de caràcter disciplinari

Són infraccions imputables a les persones que ocupen alts càrrecs i assimilats i al personal al servei de les entitats previstes en l’article 3 les següents:

1. Infraccions molt greus:

a) L’incompliment de les obligacions de publicitat activa previstes quan s’haja desatès el requeriment exprés del Consell Valencià de Transparència.

b) L’incompliment de les resolucions definitives i fermes dictades pel Consell Valencià de Transparència que resolguen reclamacions en matèria d’accés i dels acords de mediació, una vegada requerit el compliment pel Consell Valencià de Transparència.

c) Ocultar deliberadament l’existència d’informació pública per a impedir-ne el coneixement i accés.

2. Infraccions greus:

a) La falta de col·laboració amb el Consell Valencià de Transparència quan aquest haja sol·licitat dades o informació per a la tramitació d’expedients en matèria de dret d’accés o publicitat activa o per a l’avaluació de les obligacions de transparència.

b) Denegar sense motivació les sol·licituds d’accés a la informació pública.

c) Facilitar l’accés a la informació en virtut d’una sol·licitud d’accés incomplint de forma rellevant les exigències derivades del principi de veracitat

3. Infraccions lleus:

a) L’incompliment de les obligacions de publicitat activa previstes en aquesta llei.

b) L’incompliment injustificat de l’obligació de resoldre en termini la sol·licitud d’accés a la informació pública.

c) La demora injustificada en l’enviament d’informació que els sol·licite el Consell Valencià de Transparència per a la tramitació d’expedients en matèria de dret d’accés o publicitat activa o per a l’avaluació de les obligacions de transparència.

Article 69. Infraccions d’altres entitats subjectes a obligacions de publicitat activa

Són infraccions imputables a les entitats de naturalesa privada a què es refereix l’article 4:

1. Infracció molt greu: l’incompliment de les obligacions de publicitat activa que els siguen d’aplicació quan s’haja desatès el requeriment exprés del Consell Valencià de Transparència.

2. Infracció greu: l’incompliment reiterat de les obligacions de publicitat activa que els siguen d’aplicació, o publicar la informació incomplint de forma rellevant les exigències derivades del principi de veracitat.

3. Infracció lleu: l’incompliment de les obligacions de publicitat activa que s’apliquen quan no constituïsca infracció greu o molt greu.

Article 70. Infraccions de les persones obligades al subministrament d’informació

Són infraccions imputables a les persones físiques i jurídiques a les quals es refereix l’apartat 1 de l’article 5 les següents:

1. Infraccions molt greus:

a) L’incompliment de l’obligació de subministrament d’informació que haja sigut reclamada com a conseqüència d’un requeriment del Consell Valencià de Transparència o per a donar compliment a una resolució seua en matèria d’accés a la informació.

b) La reincidència en la comissió de faltes greus. S’entendrà per reincidència la comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma.

2. Infraccions greus:

a) La falta de contestació al requeriment d’informació.

b) Subministrar la informació incomplint de forma rellevant les exigències derivades del principi de veracitat.

c) La reincidència en la comissió de faltes lleus. S’entén per reincidència la comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma.

3. Infraccions lleus:

a) El retard injustificat en el subministrament de la informació.

b) El subministrament parcial o en condicions diferents de les reclamades sense causa justificada o fora dels supòsits previstos en la llei.

Article 71. Sancions aplicables a alts càrrecs i assimilats i al personal al servei de les administracions públiques

1. A les infraccions tipificades en l’article 68 que siguen imputables a alts càrrecs i assimilats, se’ls podrà aplicar una o més de les sancions següents:

a) En el cas d’infraccions molt greus:

1.r Declaració de l’incompliment i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en tot cas.

2.n Multa d’entre 6.001 i 12.000 euros.

3.r Cessament en el càrrec.

4.t No poder ocupar cap lloc d’alt càrrec o assimilat per un període de fins a cinc anys.

b) En el cas d’infraccions greus:

1.r Declaració de l’incompliment i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2.n Multa d’entre 601 i 6.000 euros.

3.r Suspensió de l’exercici del càrrec durant un període d’entre tres i sis mesos.

c) En el cas d’infraccions lleus:

1.r Amonestació

2.n Multa de fins a 600 euros.

2. Al personal al servei de les entitats previstes en l’article 3, per la comissió de les infraccions tipificades a l’article 66 se’ls hi aplicarà el règim disciplinari que en cada cas resulte aplicable segons la normativa.

Article 72. Sancions a altres entitats

1. A les persones responsables de les infraccions previstes en els articles 69 i 70 se’ls aplicaran les sancions següents:

a) Les infraccions molt greus se sancionaran amb una multa compresa entre 30.001 i 100.000 euros.

b) Les infraccions greus se sancionaran amb una multa compresa entre 5.001 i 30.000 euros.

c) Les infraccions lleus se sancionaran amb amonestació o multa compresa entre 200 i 5.000 euros.

2. Les infraccions greus i molt greus poden comportar el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida o, si és el cas, la resolució del contracte, concert o vincle establit. Les infraccions molt greus poden comportar, a més, la prohibició d’obtenir subvencions durant un període màxim de tres anys. Per a la imposició i graduació d’aquestes sancions accessòries cal ajustar-se a la gravetat dels fets i la seua repercussió, d’acord amb el principi de proporcionalitat.

Article 73. Proporcionalitat i publicitat de les sancions

1. Per a la graduació de cada sanció cal ajustar-se als criteris establits per la normativa que regula els principis de la potestat sancionadora. Especialment s’han de tenir en compte el grau de culpabilitat i intencionalitat, la reiteració o reincidència, el dany o perjudici per a l’interès públic i la repercussió de la conducta en la ciutadania.

2. Les sancions que s’imposen per la comissió d’infraccions molt greus i greus previstes en aquesta llei s’han de fer públiques en el Portal de Transparència, sense perjudici dels supòsits en què hagen de ser objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Article 74. Procediment

1. Per a la imposició de les sancions establides en aquest títol s’han d’aplicar els principis i les regles generals sobre l’exercici de la potestat sancionadora. En el cas d’infraccions imputables al personal al servei dels subjectes obligats, s’ha d’aplicar el règim disciplinari funcionarial, estatutari o laboral que en cada cas siga procedent.

2. El procediment s’ha d’iniciar sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent, siga per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Prèviament a la incoació, aquest òrgan pot sol·licitar informe al Consell Valencià de Transparència, com a autoritat encarregada de vetlar pel compliment de les obligacions de transparència d’aquesta llei.

3. El Consell Valencià de Transparència, quan constate incompliments susceptibles de ser qualificats en alguna de les infraccions previstes en aquest títol, ha d’instar la incoació del procediment. En aquest cas, l’òrgan competent està obligat a incoar el procediment i a comunicar al Consell Valencià de Transparència les actuacions dutes a terme i el resultat del procediment.

4. Totes les resolucions que posen fi als procediments sancionadors que s’instruïsquen han de disposar d’un informe previ i preceptiu del Consell Valencià de Transparència. La petició i l’emissió d’aquest informe suposa la suspensió del transcurs del termini per a resoldre el procediment.

5. El termini màxim per a resoldre el procediment és de sis mesos des de la iniciació. Si transcorregut aquest termini no s’ha dictat resolució, es produïx la caducitat, d’acord amb el que hi ha previst en la normativa reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 75. Competències sancionadores en matèria de transparència

1. La competència per a la imposició de sancions disciplinàries atribuïbles al personal al servei dels subjectes obligats inclosos en l’article 3 correspon a l’òrgan que determine la normativa aplicable en l’administració o organització en què preste serveis la persona infractora.

2. La competència sancionadora per a la imposició de les sancions per infraccions atribuïbles a alts càrrecs i assimilats dels subjectes obligats inclosos en l’article 3 queda atribuïda de la manera següent:

a) Els òrgans competents per a ordenar la incoació dels expedients sancionadors són:

1.r El Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de transparència, en el cas d’alts càrrecs que tinguen la condició de membre del Consell o ocupen el càrrec de la secretaria autonòmica.

2.n La persona titular de la conselleria competent en matèria de transparència, en el cas d’altres alts càrrecs i assimilats de l’administració de la Generalitat o del seu sector públic instrumental diferents dels anteriors.

3.r En el cas de les universitats públiques, l’òrgan que determine la seua normativa aplicable i, si recau en el subjecte presumptament responsable de la infracció, el màxim òrgan col·legiat de govern.

4.t En el cas d’alts càrrecs i assimilats al servei de l’administració local, l’òrgan que determine la seua normativa aplicable i, si recau en el subjecte presumptament responsable de la infracció, el màxim òrgan col·legiat de govern, el ple.

b) La instrucció dels procediments correspon als òrgans següents:

1.r L’òrgan directiu que es determine reglamentàriament, en el cas que la persona infractora siga alt càrrec o assimilat de l’administració de la Generalitat o del seu sector públic instrumental.

2.n En el cas de les universitats públiques, l’òrgan que es determine en la seua normativa.

3.r L’òrgan que corresponga d’acord amb la normativa de règim local, en el cas d’infraccions comeses en l’àmbit de l’administració local.

c) La competència per a la imposició de les sancions correspon:

1.r Al Consell, en el cas d’alts càrrecs que tinguen la condició de membre del Consell o ocupen el càrrec de la secretaria autonòmica.

2.n A la persona titular de la conselleria competent en matèria de transparència, en el cas d’altres alts càrrecs i assimilats de l’administració de la Generalitat o del seu sector públic instrumental diferents dels anteriors.

3.r En el cas de les universitats públiques, a l’òrgan que determine la seua normativa aplicable i, si recau en el subjecte presumptament responsable de la infracció, al màxim òrgan col·legiat de govern.

4.t En el cas d’alts càrrecs i assimilats al servei de l’administració local, a l’òrgan que determine la seua normativa aplicable i, si recau en el subjecte presumptament responsable de la infracció, al màxim òrgan col·legiat de govern, el ple.

d) Quan l’alt càrrec o assimilat presumptament infractor estiga adscrit a la conselleria competent en matèria de transparència, la incoació, la instrucció i la resolució del procediment sancionador les han de fer els òrgans corresponents de la conselleria que es determine reglamentàriament en funció de l’estructura orgànica del Consell.

e) En el cas de les corporacions de dret públic, les federacions esportives, les associacions constituïdes per les administracions públiques i la resta d’entitats de l’article 3 no recollides en les lletres a, b i c d’aquest apartat, la incoació, la instrucció i la resolució del procediment sancionador les han de fer els òrgans que determinen els seus estatuts o la normativa aplicable.

3. En el supòsit d’infraccions de les tipificades en l’article 69, la potestat sancionadora l’ha d’exercir la persona titular de la conselleria competent en matèria de transparència.

4. Per a les infraccions previstes en l’article 70, la competència correspon a l’òrgan que determine la normativa aplicable en l’administració o entitat a la qual es trobe vinculada la persona infractora, o per l’entitat titular del servei públic.

Article 76. Competències sancionadores en matèria de bon govern

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, les competències sancionadores previstes en matèria de bon govern en el títol II de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, queden atribuïdes a:

a) L’òrgan competent per a ordenar la incoació dels expedients sancionadors:

1.r Quan l’alt càrrec siga membre del Consell o titular d’una secretaria autonòmica, el Consell a proposta de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència.

2.n Quan siguen persones diferents de les anteriors, la persona titular de la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència.

b) La instrucció dels procediments correspondrà a l’òrgan directiu que es determine reglamentàriament.

c) La competència per a la imposició de sancions correspon:

1.r Al Consell quan l’alt càrrec tinga la condició de membre d’aquest o siga titular d’una secretaria autonòmica, a proposta de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència.

2.n A la persona titular de la conselleria competent que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència quan siga una persona distinta de les anteriors.

2. En la resta de subjectes obligats compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, els òrgans corresponents als quals s’atribueix aquesta competència d’acord amb la normativa que s’hi aplique.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Aplicació als règims especials del dret d’accés a la informació pública

Aquelles matèries que tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació s’han de regir per la seua normativa específica i, supletòriament, per aquesta llei i per la Llei 19/2013, de 9 de desembre. En aquests supòsits, només es poden aplicar límits o restriccions no previstes per aquesta llei quan estiguen determinades per una norma amb rang de llei.

En tots el casos, el Consell Valencià de Transparència és competent per vetllar pel compliment del dret d’accés a la informació pública i conéixer les reclamacions contra els actes i les resolucions que es dicten de concessió o denegació total o parcial d’accés a la informació pública, amb l’excepció de les previstes en l’apartat 4 de l’article 38. Aquest sistema de garantia és compatible amb l’aplicació dels mecanismes de garanties que regule la normativa específica, si s’escau.

Segona. Mesures generals d’aplicació de la llei

1. Les diputacions provincials, en el marc de les seues competències, han de prestar l’assistència tècnica necessària per al compliment de les obligacions de transparència i bon govern per part d’aquells municipis que així ho necessiten per la dimensió poblacional o perquè disposen de capacitat econòmica i de gestió insuficients. Sense perjudici d’això, l’administració de la Generalitat pot adoptar mesures de col·laboració amb la resta d’administracions públiques per a facilitar el compliment de les obligacions que s’estableixen en aquesta llei per part de les entitats de l’administració local.

En aquest sentit, l’administració de la Generalitat, en col·laboració amb les diputacions provincials i amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, ha d’establir un programa de suport a les entitats locals, especialment a les que disposen de menys recursos i capacitat tècnica i operativa, per a aplicar les seues obligacions de transparència i bon govern. Aquest programa ha d’incloure suport tecnològic, tècnic i jurídic, i també assistència, formació i assessorament.

2. L’administració de la Generalitat ha d’adoptar mesures de suport per a facilitar el compliment de les obligacions d’aquesta llei per les entitats privades per a les quals la llei estableix obligacions de transparència vinculades a la percepció de fons públics, especialment per a les pimes per ser les que fonamenten l’estructura econòmica valenciana i les que disposen de menys recursos. En aquest sentit, s’han d’elaborar guies o protocols i en les convocatòries de subvencions o els convenis subscrits s’ha de preveure mesures especifiques que faciliten l’accés als mitjans necessaris per al compliment d’aquestes obligacions.

3. L’administració de la Generalitat podrà establir mesures complementàries i instruments de col·laboració amb la resta d’institucions i entitats subjectes a les obligacions de transparència d’aquesta llei, i especialment amb les corporacions de dret públic i les federacions esportives, dirigides a facilitar el compliment d’aquestes obligacions i promoure la interoperabilitat i l’accés a la informació subjecta a publicitat.

4. A l’efecte del que disposa l’apartat 4 de l’article 11, per a complir les obligacions de transparència que estableix aquesta llei s’han de crear o adaptar les aplicacions informàtiques necessàries en atenció als principis d’austeritat en les despeses i de sostenibilitat financera, tot a fi d’evitar duplicitats innecessàries.

Tercera. Adaptacions organitzatives i de funcionament

1. Els subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han de promoure i fer les adaptacions organitzatives, procedimentals i de règim intern que siguen necessàries per a ajustar la seua activitat al que s’estableix en aquesta llei, d’acord amb el que hi ha previst en l’apartat 5 de l’article 10.

2. En l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental s’han de dur a terme les adaptacions que siguen pertinents en les normes organitzatives dels departaments per a adaptar-les al que es preveu en el capítol VI del títol I i els articles 42 i 47 d’aquesta llei.

Quarta. Corts Valencianes i institucions estatutàries

D’acord amb el règim institucional i la independència de les Corts Valencianes i de les institucions recollides per l’article 20.3 de l’Estatut d’autonomia, aquestes institucions han de promoure les modificacions necessàries dels seus reglaments o normes de govern per a adaptar el seu règim i funcionament als principis i les obligacions contingudes en aquesta llei i aplicar-la en el seu àmbit d’acord amb la seua naturalesa institucional. Especialment, i entre altres, pel que fa als aspectes següents:

1. Facilitar l’accés de les ciutadanes i els ciutadans a la documentació i la informació parlamentàries i de les institucions incloses en l’article 20.3 de l’Estatut d’autonomia.

2. Facilitar la informació relativa als diputats i diputades i a les persones que ocupen càrrecs o comissionats, incloent-hi els seus currículums o perfils professionals, l’agenda, les retribucions íntegres, els obsequis percebuts i, si és el cas, les declaracions d’activitats i béns, i garantir la publicació de la informació relativa al personal eventual.

3. Desenvolupar i definir en el seu propi àmbit els principis d’ètica pública i bon govern i adoptar els codis corresponents per a diputats i diputades i per als membres de cada institució.

4. Establir i regular el seu propi portal de transparència, siga de manera exclusiva, mancomunada o en col·laboració.

5. Establir el corresponent sistema de garanties propi per a assegurar el compliment de les obligacions previstes en la llei, que ha d’incloure un procediment de reclamació front a resolucions en matèria de dret d’accés davant una comissió col·legiada constituïda en el si de cada institució. La informació sobre aquesta via de reclamació s’ha d’incloure en les resolucions que es dicten en aquesta matèria i ha d’estar accessible en els seus portals web.

6. Establir el procediment intern i especificar els òrgans competents per a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació.

Cinquena. Pla de formació de la Generalitat

1. El pla anual de formació per al personal empleat públic de l’administració de la Generalitat, elaborat per l’Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP), ha d’incloure un àmbit formatiu específic en matèria de transparència i bon govern, que oferisca accions formatives en les matèries de transparència, obertura i reutilització de dades, bon govern i integritat i ètica pública.

2. Independentment d’això, també s’ha d’habilitar, amb caràcter obligatori, almenys una acció formativa en la categoria d’autoformació sobre aquest àmbit formatiu específic.

3. La Generalitat pot col·laborar amb altres administracions públiques o entitats del sector públic amb aquest fi.

4. La conselleria competent en matèria de transparència ha d’impulsar la formació i la sensibilització en la matèria mitjançant convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions públiques i centres d’investigació.

5. Anualment s’ha d’elaborar una memòria d’activitats i objectius aconseguits. Aquesta informació s’ha de publicar en el Portal de Transparència de la Generalitat.

Sisena. Avaluació del compliment de les obligacions de transparència

1. El Consell Valencià de Transparència ha d’adoptar sistemes d’indicadors objectius per a l’avaluació del compliment pels subjectes obligats de les obligacions de transparència que estableix aquesta llei, especialment per a les obligacions de publicitat activa.

2. Les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei tenen el deure de col·laborar amb el Consell Valencià de Transparència per a l’avaluació del compliment de les obligacions de transparència, per a la qual cosa han de seguir les directrius o indicacions que s’establisquen.

3. Per a l’elaboració del sistema d’indicadors per a l’avaluació es poden establir mecanismes de col·laboració amb les administracions públiques, les universitats públiques valencianes i les autoritats de transparència de l’Estat i de la resta de les comunitats autònomes.

Setena. Habilitació de crèdits

1. La conselleria competent en matèria d’hisenda habilitarà els crèdits i realitzarà, si escau, les modificacions pressupostàries necessàries per a la posada en funcionament del Consell Valencià de Transparència, en relació amb els llocs a què fan referència els articles 47 i 49.

2. A l’efecte de la constitució de les unitats administratives específiques a què es refereix l’article 45, cadascun dels departaments del Consell com també cadascuna de les entitats i subjectes que conformen el sector públic instrumental de la Generalitat han de finançar, amb càrrec al seu pressupost, la dotació de mitjans personals i materials. En aquest mateix sentit, la conselleria competent en matèria de transparència ha de dotar, amb càrrec al seu pressupost, els mitjans personals i materials necessaris per a assumir les noves funcions establides en aquesta llei. A aquest efecte, s’ha de tindre en compte aquestes funcions en l’elaboració del projecte de pressupostos de la Generalitat.

Vuitena. Remissions normatives

Les referències normatives efectuades en altres normes a les disposicions de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, que es deroguen, a excepció de les que es referisquen a les disposicions del seu títol V, s’entendran realitzades als preceptes corresponents d’aquesta llei.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Mandat dels membres del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern

El Consell Valencià de Transparència regulat en aquesta llei substitueix el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern. Les persones que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei formen part del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern continuaran en el seu actual règim jurídic fins a la conclusió del seu període de mandat i el nomenament dels nous membres del Consell Valencià de Transparència.

Segona. Règim transitori en matèria de publicitat activa

Es mantindrà vigent el capítol I del títol I de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, fins que no es produïsca l’entrada en vigor del capítol II del títol I de la present llei, d’acord amb el que preveu la disposició final segona d’aquesta llei.

Tercera. Aplicació de les disposicions relatives al pla de govern

Les actuacions previstes en el capítol I del títol IV, relatives al pla de govern, seran exigibles a partir de la presa de possessió d’un nou Consell a l’inici de la legislatura següent.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

Amb l’entrada en vigor d’aquesta llei queden derogats, de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, els articles de 2 a 6, ambdós inclosos; els títols I, II, III i IV en la seua totalitat, i les disposicions addicionals. També es deroguen els apartats 1 i 2 de l’article 1, el contingut del qual passa a ser paràgraf únic.

Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que estableix aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació del títol de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana

Es modifica el títol de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, que passa a denominar-se Llei de participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.

Segona. Desplegament i marc legal

1. Es faculta el Consell perquè desplegue reglamentàriament les disposicions contingudes en aquesta llei.

2. Romandran en vigor, en tot el que no s’opose a aquesta llei i fins que no es deroguen expressament, el Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, en matèria de transparència i de regulació del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, i el Decret 56/2016, del Consell, de 6 de maig, pel qual s’aprova el Codi de bon govern de la Generalitat. El Consell haurà de realitzar, si escau, les modificacions normatives necessàries per a adaptar el contingut d’aquests decrets al que estableix aquesta llei.

Tercera. Entrada en vigor

L’entrada en vigor d’aquesta llei es produirà d’acord amb les regles següents:

1. El capítol II del títol I, relatiu a la publicitat activa, entrarà en vigor al cap de dotze mesos des que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. Els articles 39 i 49 entraran en vigor en el moment en què finalitze el període de mandat de les persones integrants del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern i es nomenen els membres del Consell Valencià de Transparència.

3. La resta de l’articulat entrarà en vigor al cap de vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 13 d’abril de 2022

El president de la Generalitat

Ximo Puig i Ferrer