Reglament de l’impost sobre establiments turístics en Catalunya

DECRET 141/2017, de 19 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics.[sc name=»Guía del Interventor Municipal» ]

Preàmbul

203. En primer lloc, i quant al marc competencial, aquest Decret es dicta a l’empara de l’habilitació reconeguda a l’article 203.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en l’exercici de la potestat reglamentària que atorga al Govern l’article 68 del mateix Estatut.

L’impost sobre les estades en establiments turístics es va crear mitjançant la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics i va entrar en vigor l’1 de novembre del 2012. Després de quatre anys d’aplicació, s’ha considerat que és necessari fer-ne la revisió i modificació, acció que s’ha dut a terme amb la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.

Efectivament, en aquests darrers anys el sector turístic ha viscut canvis importants com, per exemple, les noves formes d’allotjament o la irrupció de les plataformes tecnològiques de comercialització d’establiments i equipaments d’allotjament turístic.

Aquest escenari convida, entre d’altres mesures, a establir formes de col·laboració amb els operadors privats i els agents del sistema tributari, col·laboració que ha de revertir en una simplificació de les càrregues associades al compliment de les obligacions derivades de l’exacció de l’impost i en una gestió tributària més eficient. En aquest sentit, la llei ha disposat l’ampliació de la col·laboració de determinats operadors en la gestió i liquidació de l’impost i la creació d’una figura nova: l’assistent en la recaptació, el qual, amb la seva intervenció front a la Hisenda Pública, deslliura els substituts del contribuent que operen a través seu de càrregues fiscals associades a l’impost. Es tracta de persones intermediàries d’empreses turístiques d’allotjament i de professionals, empreses, entitats o operadors de plataformes tecnològiques que comercialitzen serveis turístics d’allotjament o faciliten la relació entre la persona titular de l’explotació i les persones físiques que fan les estades.

Entre les novetats de la Llei, també destaca la introducció de nous supòsits d’exempció: per a les estades realitzades com a conseqüència de causes de força major i per motius de salut.

Des del punt de vista de la gestió del tribut, destaca com a novetat l’anomenada “autoliquidació agregada”, que permet efectuar el pagament agregat de les quotes de l’impost meritades respecte d’un col·lectiu de substituts o d’un conjunt d’establiments o equipaments. Es dóna d’aquesta manera satisfacció a una demanda dels operadors del sector turístic que havien de presentar múltiples autoliquidacions que ara es poden presentar de forma agregada i, per tant, en un sol tràmit.

Finalment, també cal destacar que la Llei estableix l’obligació de subministrament d’informació amb caràcter periòdic per part de les autoritats portuàries, que té per finalitat la millora en la detecció de possibles incompliments tributaris.

1. S’acompleixen en aquest cas els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència. En aquest sentit, la regulació del tribut no estaria completa sense la promulgació del Reglament en el qual es regulen tots els ítems que restaven pendents; així, la redacció es contrau a cobrir aquesta necessitat i s’evita perllongar la transitorietat de la situació pendent de regulació reglamentària. Cal assenyalar que s’ha tramitat el projecte respectant tots els requisits de transparència i participació i s’ha completat en el mínim lapse de temps possible.

Essent per tant el reglament la norma necessària per complementar la regulació legal de l’impost i respectant la regulació dels elements essencials del tribut establerts en la Llei en compliment del principi de reserva de llei, el present reglament dins de les opcions de regulació possibles, s’ha inspirat en els objectius generals d’aconseguir una millor eficiència de la gestió del tribut; simplificar les obligacions d’informació i reduir les càrregues administratives; així com incrementar la seguretat jurídica per a tots els agents intervinents.

III. Pel que fa al contingut, el present reglament té per finalitat aclarir i desplegar conceptes introduïts per la llei i determinar aspectes procedimentals específics.

El present Decret conté un article únic, que disposa l’aprovació del Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics; una disposició derogatòria per la qual es deroga la normativa reglamentària vigent fins ara (el Decret 129/2012, de 9 d’octubre i el Decret 60/2017, de 13 de juny, que l’ha modificat); i una disposició final que preveu l’entrada en vigor del Decret per a l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa al Reglament cal destacar-ne els continguts següents:

Es manté la regla ja vigent de còmput de dies i fraccions de l’estada d’acord amb els usos sobre horaris d’entrada i sortida dels establiments turístics; i s’efectuen precisions relatives a l’aplicació de les exempcions, com els requisits de justificació i als supòsits que queden compresos dins el concepte de “causa de força major”.

La regulació dels assistents en la recaptació -nova figura d’obligat tributari introduïda per la Llei 5/2017, del 28 de març-, fa referència a aspectes relatius a la resolució d’habilitació, al conveni i a les auditories de les plataformes tecnològiques. Pel que fa al conveni, es disposa la subjecció del règim de drets, obligacions i responsabilitats de les parts a la normativa vigent. I pel que fa a les auditories, conté una regulació de detall amb la finalitat d’assolir la seguretat raonable del funcionament correcte, normal i ordenat de la plataforma a l’efecte del cobrament i ingrés de l’impost i, per tant, de la seva recaptació per part de l’Agència Tributària de Catalunya.

També es regula el conveni que els agents col·laboradors en l’aplicació dels tributs als quals es refereixen els articles 36.2 i 41 de la Llei 5/2017, del 28 de març, han de signar amb l’Administració tributària, llevat del cas que hagin subscrit amb aquesta un conveni de col·laboració en d’altres tributs, que només caldrà afegir-hi l’addenda corresponent a aquest impost.

Els articles 10 i 11 referents a la liquidació i ingrés de l’impost així com determinades obligacions al respecte reprodueixen, respectivament, els apartats 1 i 2 de l’article únic del Reglament aprovat pel Decret 60/2017, de 13 de juny, pel qual es modifica el Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics, aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d’octubre, i d’acord amb els quals s’estableixen dos períodes de liquidació semestral propers al concepte de temporada turística d’estiu i d’hivern (d’abril a setembre i d’octubre a març), fixant els terminis d’autoliquidació i ingrés els dies 1 a 20 d’octubre i els mateixos dies d’abril de cada any.

També es determinen les obligacions del substitut en relació amb els ingressos de l’impost que hagi efectuat en el seu lloc l’assistent en la recaptació que ha intermediat en la comercialització del servei d’allotjament en el seu establiment.

Per altra banda, es regulen les anomenades autoliquidacions agregades que poden presentar els substituts en relació amb tots els establiments o equipaments que explotin, i els agents col·laboradors en relació amb el col·lectiu de substituts en nom dels quals actuen. En ambdós casos, es disposa que l’autoliquidació agregada ha d’incloure les autoliquidacions individuals corresponents en cada cas.

Quant a la forma i els terminis d’ingrés per part de l’assistent en la recaptació de l’impost, es mantenen els mateixos períodes i terminis dels articles 10 i 11 però en relació amb les quotes que hagi cobrat en els períodes semestrals corresponents. Al seu torn, l’assistent ha de comunicar determinades dades agrupades per municipi i codi postal, dades fonamentals als efectes de l’atribució de part del rendiment de l’impost als ens locals de conformitat amb els articles 48 i següents de la Llei 5/2017, del 28 de març.

L’article 15 preveu l’eventualitat que l’establiment o equipament no disposi del codi del Registre de Turisme de Catalunya (com succeeix, per exemple, en el cas de les embarcacions de creuer), cas en el qual s’habilita a l’Agència Tributària de Catalunya perquè n’assigni un només a l’efecte de l’impost.

El darrer article fa referència a les obligacions d’informació de les autoritats portuàries, que es concreten en la remissió anual de determinades dades relatives als creuers turístics, dades d’utilitat a l’efecte del que disposen els articles 26.1, 28.2 i 33 de la Llei 5/2017, del 28 de març.

Finalment, el Reglament conté una disposició final que preveu l’eventualitat que els sistemes informàtics no estiguin adequats per poder donar compliment a les obligacions de presentació telemàtica que han quedat establertes en el Reglament, cas en el qual l’Agència Tributària de Catalunya ha d’habilitar altres vies de presentació i ingrés.

Per tot el que s’ha exposat, a proposta del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern

Â

Decreto:

Â

Article únic

S’aprova el Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics que s’insereix a continuació

Â

Â

Disposició derogatòria única

1. Es deroga el Decret 129/2012, de 9 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
2. Es deroga el Decret 60/2017, de 13 de juny, pel qual es modifica el Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, de 9 d’octubre.

Â

Â

Disposició final

Â

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Â

Barcelona, 19 de setembre de 2017

Â

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

Â

Oriol Junqueras i Vies

Vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda

Â

Â

Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics

Â

Article 1. Objecte del Reglament

Aquest Reglament té per objecte el desenvolupament normatiu per aplicar l’impost sobre les estades en establiments turístics regulat a la Llei 5/2017, del 28 de març.

Â

Article 2. Règim jurídic de l’impost sobre les estades en establiments turístics

1. L’impost sobre les estades en establiments turístics es regeix per la Llei 5/2017, del 28 de març, per aquest Reglament i per les disposicions que el desenvolupin.
2. En defecte de regulació específica hi són d’aplicació les disposicions legals i reglamentàries que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

Â

Article 3. Fet imposable

En relació amb l’article 26 de la Llei 5/2017, del 28 de març, i a l’efecte de computar el nombre de dies o fraccions de l’estada, són d’aplicació, si escau, les normes o els usos sobre horaris d’entrada i sortida fixats pels establiments i equipaments turístics.

Â

Article 4. Exempcions

1. Per acreditar el supòsit d’exempció a què es refereix l’article 27.1.a) de la Llei 5/2017, del 28 de març, n’hi ha prou amb la justificació documental de la reserva efectuada o la factura a càrrec de l’entitat promotora del programa social, sempre que identifiqui clarament el programa a càrrec del qual es finança l’estada. Tot això sens perjudici de la justificació per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret.
2. L’aplicació de l’exempció prevista a l’article 27.1.b) de la Llei 5/2017, del 28 de març, relativa a les estades fetes per persones d’edat igual o inferior a setze anys, queda condicionada a l’exhibició dels documents que acreditin l’edat del menor, com el document d’identitat, el passaport, el llibre de família o altres documents anàlegs, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret.

En el cas de menors de 14 anys, que no disposin de document identificatiu, s’admet també la declaració responsable per part del progenitor o progenitora, tutor o tutora o acompanyant major d’edat.

En el cas d’instal·lacions inscrites a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils, quan acullin activitats organitzades per a menors de 18 anys, sempre que estiguin sota el control i la supervisió de persones responsables del grup, n’hi ha prou amb una declaració responsable d’aquestes que indiqui el nombre de persones del grup i quantes tenen edat igual o inferior a 16 anys.

3. A l’efecte de l’exempció que preveu l’article 27.1.c) de la Llei 5/2017, del 28 de març, s’entenen per causes de força major els esdeveniments que es produeixin en el territori de Catalunya que no s’hagin pogut preveure o que s’hagin pogut preveure però hagin estat inevitables, tals com les catàstrofes naturals o els actes violents.

Per gaudir d’aquesta exempció, els contribuents han de complir els requisits següents:

1. a) Signar una declaració responsable on s’acrediti que l’esdeveniment produït afecta el contribuent i es realitza el pressupòsit de fet d’aquesta exempció. La declaració responsable ha d’incloure també les dades identificatives del contribuent. En el cas que siguin diversos, la declaració pot ser conjunta i s’hi han de fer constar les dades de tots els contribuents, i la signatura de qualsevol d’aquests que sigui major d’edat.”
2. b) Aportar un document en el qual consti l’esdeveniment corresponent o l’activació d’alguna mesura pública que s’hi relacioni, expedit per l’Administració local, autonòmica o estatal competent en cada cas en matèria de seguretat pública o d’emergències, llevat que les circumstàncies determinants de la concurrència de força major resultin d’una declaració legal o d’una situació de notorietat coneguda per la mateixa Administració autonòmica.
3. L’aplicació de l’exempció prevista a l’article 27.1.d) de la Llei 5/2017, del 28 de març, relativa a les estades fetes per motius de salut, queda condicionada al compliment dels requisits següents:
4. a) El contribuent ha de signar una declaració responsable on s’acrediti que l’estada s’efectua per motius de salut, ja com a pacient, ja com a acompanyant seu, en donar-se el pressupòsit de fet d’aquesta exempció. La declaració responsable ha d’incloure també les dades identificatives del pacient o de la pacient i, si escau, de les persones que l’acompanyen. En el cas que siguin diversos els contribuents, la declaració pot ser conjunta i s’hi han de fer constar les dades de tots, i la signatura de qualsevol d’aquests que sigui major d’edat.”
5. b) Certificat del centre sanitari o informe mèdic en què consti que l’assistència sanitària rebuda pel contribuent forma part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic de Catalunya.
6. El substitut del contribuent ha de conservar durant quatre anys una còpia del document o, si escau, de la declaració responsable, emprat en cada cas per justificar les exempcions anteriors.

Â

Article 5. Responsables solidaris

1. Per a la declaració de la responsabilitat solidària de les persones o les entitats intermediàries a què es refereix l’article 31.1 de la Llei 5/2017, del 28 de març, s’ha de seguir el procediment previst a aquest efecte en la normativa tributària general.
2. En el cas que el subjecte passiu substitut ingressi la quota tributària corresponent a l’estada efectuada pel contribuent sense haver-la-hi pogut repercutir, pot adreçar-se a la persona o l’entitat intermediària per reclamar aquesta quota.

Â

Article 6. Habilitació per ser assistent en la recaptació

1. Les persones o entitats interessades en actuar com a assistents en la recaptació a què es refereix l’apartat 1 de l’article 32 de la Llei 5/2017, del 28 de març, han de presentar una sol·licitud adreçada al director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya, com a mínim amb dos mesos d’antelació a la data en què es proposa iniciar les actuacions d’assistència en la recaptació.

La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació tècnica explicativa dels processos operatius i dels sistemes d’informació que es proposa utilitzar en el procés d’assistència.

2. En el cas de les empreses prestadores de serveis de la societat de la informació i les plataformes tecnològiques a les que fa esment l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei 5/2017, del 28 de març, una vegada rebuda la sol·licitud juntament amb la documentació esmentada a l’apartat anterior, el director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya ha de promoure la pràctica de l’auditoria prèvia a la que es refereix l’article esmentat.

En el cas que de la pràctica d’aquesta auditoria es detectin deficiències o febleses que impedeixin l’actuació com assistent en la recaptació, el director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya ha de posar aquesta circumstància en coneixement de la persona o entitat interessada, per a que procedeixi a la seva esmena.

En el requeriment a què es refereix el paràgraf anterior s’ha de determinar el termini màxim per a la pràctica de les esmenes, el qual dependrà del tipus de deficiència o feblesa detectada a l’auditoria. En el cas que no es realitzin les esmenes en el termini fixat, s’ha d’entendre que la persona o entitat interessada desisteix de la seva sol·licitud.

3. Una vegada superada l’auditoria prèvia a què es refereix l’apartat 2 anterior , el director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya ha d’emetre i notificar una resolució motivada per la qual habiliti a la persona o entitat sol·licitant a actuar com a assistent en la recaptació.

Si la resolució desestima la concessió de l’habilitació, s’obren a la persona o entitat interessada les vies d’impugnació pròpies del procediment administratiu comú.

4. L’obtenció de l’ habilitació per a ser assistent en la recaptació és requisit previ per poder signar el conveni amb l’Agència Tributària de Catalunya previst a l’article 7 d’aquest reglament.

Â

Article 7. Conveni entre l’Agència Tributària de Catalunya i els assistents en la recaptació

1. El conveni a què es refereix l’article 32.2 de la Llei 5/2017, del 28 de març, ha de tenir una durada mínima de 4 anys, prorrogables fins a un màxim de 4 anys addicionals.
2. El règim de drets, obligacions, i responsabilitats de les parts del conveni s’ha d’ajustar a la normativa de l’impost així com a la normativa tributària general que siguin vigents en cada moment.

Â

Article 8. Auditories

1. Les auditories, tant la prèvia com les subsegüents, a què es refereix l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei 5/2017, del 28 de març, tenen per objecte tenir la seguretat raonable que la plataforma tecnològica utilitzada pel sol·licitant de l’habilitació a què es refereix l’article 6 o per l’assistent en la recaptació ja habilitat, funciona de manera correcta, normal i ordenada per recol·lectar i ingressar l’impost a l’Agència Tributària de Catalunya. Aquestes auditories han de comprendre la verificació de la correcta generació de les dades que han de constar en el model al qual es refereix l’article 14.2 d’aquest Reglament. Amb aquestes finalitats, s’apliquen les regles següents:
2. a) L’objecte a auditar comprèn la verificació dels processos operatius del sol·licitant de l’habilitació o de l’assistent en la recaptació ja habilitat, així com dels sistemes d’informació que intervenen, extrem a extrem en el procés d’assistència. L’abast de l’auditoria és l’estrictament necessari per determinar si el sol·licitant o l’assistent està en disposició d’efectuar o efectua la recol·lecta de l’impost i el seu ingrés a l’Agència Tributària de Catalunya d’acord amb el que preveu la Llei de l’impost i aquest Reglament, i si utilitza correctament els codis postals i municipals que prèviament li haurà subministrat l’Agència.
3. b) L’auditoria la pot dur a terme l’Agència Tributària de Catalunya per mitjans propis de la Generalitat de Catalunya o mitjançant empreses contractades directament o a través d’aquests mitjans propis.
4. c) Els auditors han de realitzar els treballs d’acord amb les disposicions legals vigents a Catalunya en matèria d’auditoria, així com les normes i pràctiques generalment acceptades al sector.
5. d) El sol·licitant de l’habilitació o l’assistent en la recaptació ja habilitat ha de facilitar l’auditoria i proporcionar als auditors totes les evidències que siguin necessàries per avalar el procés d’assistència. A aquest efecte, i a fi d’agilitzar les tasques dels auditors, el sol·licitant de l’habilitació o l’assistent en la recaptació ja habilitat els ha de comunicar, a l’inici dels treballs, el personal a qui s’han d’adreçar.
6. e) En completar l’auditoria, l’auditor ha d’emetre un informe amb la valoració tècnica dels processos i sistemes examinats. Aquest informe s’ha de fer arribar a l’Agència Tributària de Catalunya, que en serà la propietària, i traslladarà el resultat a qui ha sol·licitat l’habilitació o a l’assistent en la recaptació ja habilitat. En el cas que hagin estat detectades deficiències o febleses de la plataforma, es tindrà en compte que:

– Si es tracta de l’auditoria prèvia a l’habilitació, no es pot concedir mentre no s’esmenin les deficiències o febleses esmentades.

– Si es tracta d’una auditoria periòdica de la plataforma d’un assistent ja habilitat, la manca d’esmena de les deficiències o febleses en el termini màxim de dos mesos, comporta la denúncia del conveni amb efectes immediats.

1. f) L’auditor queda obligat al deure de confidencialitat de les dades i altres informacions de què puguin tenir coneixement en la realització de les tasques d’auditoria.

2 Les auditories a què es refereix l’article 32.3 de la Llei 5/2017, del 28 de març, dirigides a empreses o plataformes que hagin estat habilitades com a assistents en la recaptació es realitzen amb la periodicitat que s’estableixi per conveni, que com a mínim ha de ser cada tres anys. Això no obstant, l’Agència Tributària de Catalunya pot realitzar una auditoria amb caràcter extraordinari en els casos següents:

1. a) Quan es verifiquin errors o incidències reiterades en el funcionament normal i adequat de la plataforma tecnològica que interfereixin en el compliment de les obligacions que, com a assistent en la recaptació, ha assumit l’empresa mitjançant la subscripció del conveni.
2. b) Quan l’assistent introdueixi canvis tecnològics en la seva plataforma tecnològica.
3. Sense perjudici del que s’ha establert en l’apartat anterior, les parts poden pactar en el conveni la realització d’altres auditories amb caràcter extraordinari.

Â

Article 9. Conveni entre l’Agència Tributària de Catalunya i els agents col·laboradors

1. Els agents del sistema tributari que vulguin ser agent col·laborador en l’aplicació dels tributs de conformitat amb l’article 41 de la Llei 5/2017, cal que signin un conveni de col·laboració amb l’Agència Tributària de Catalunya d’acord amb el que es disposa en el apartats següents.
2. En el cas que l’operador interessat pertanyi a un col·legi o associació professional o a una entitat de naturalesa similar que ja tingui subscrit un conveni de col·laboració social amb l’Agència Tributària de Catalunya, pot actuar com a agent col·laborador en l’impost sobre les estades en establiments turístics sempre que el conveni esmentat hagi incorporat l’addenda corresponent.

En la resta de casos, ha de presentar la sol·licitud corresponent a l’Agència Tributària de Catalunya per a procedir a signar un acord específic que li confereixi el caràcter d’agent col·laborador en l’impost.

3. El conveni o acord a què es refereix l’apartat anterior confereix a l’agent col·laborador la capacitat per a presentar i, si escau, fer el pagament de les autoliquidacions dels subjectes passius substituts de qui tingui concedit el consentiment per a què actuï en nom seu.
4. Els terminis i forma de presentació i pagament de l’impost s’han d’ajustar al que queda determinat als articles 11 i 13 d’aquest Reglament.

Â

Article 10. Període de liquidació

1. S’estableixen dos períodes de liquidació semestrals:
2. a) De l’1 d’abril al 30 de setembre del mateix any.
3. b) De l’1 d’octubre al 31 de març de l’any següent.
4. L’autoliquidació ha d’incloure les quotes meritades i exigibles dins de cada semestre per a cada establiment o equipament turístic.

Â

Article 11. Forma i termini de presentació i ingrés de l’autoliquidació

1. La presentació de l’autoliquidació, que s’ha de fer per via telemàtica, i l’ingrés de l’impost, s’ha d’efectuar dins els terminis següents:
2. a) La corresponent al període de l’1 d’abril al 30 de setembre, entre els dies 1 i 20 d’octubre.
3. b) La corresponent al període de l’1 d’octubre al 31 de març, entre els dies 1 i 20 d’abril.
4. No és necessari presentar l’autoliquidació quan no resulti cap quantitat a ingressar, sens perjudici de l’obligació dels subjectes passius substituts de conservar la documentació acreditativa de les exempcions aplicades fins que finalitzi el termini de prescripció.

Â

Article 12. Obligacions del substitut del contribuent en relació amb els ingressos efectuats per l’assistent en la recaptació de l’impost.

1. En el cas que, de conformitat amb el tercer i quart incís de l’article 36.1 de la Llei 5/2017, del 28 de març, l’ingrés de la totalitat de l’impost d’un substitut del contribuent corresponent al període de liquidació hagi estat realitzat per un o més assistents en la recaptació, el substitut ha de presentar un formulari digital on constin les dades següents:
2. a) Les seves dades d’identificació.
3. b) El codi o codis d’identificació del o dels establiments o equipaments.
4. c) La identificació de l’assistent o assistents en la recaptació amb els que opera.
5. El model de formulari digital a què es refereix aquest article ha de ser aprovat per resolució del director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya i s’ha de presentar per via telemàtica a través de la seva seu electrònica en els terminis indicats a l’article 11 d’aquest Reglament.
6. A l’efecte del que disposa aquest article, l’assistent en la recaptació ha d’emetre a l’explotador de l’establiment o equipament turístic, per a cada període de liquidació, un document amb la relació de les estades efectuades respecte de les quals hagi recol·lectat i ingressat l’impost a l’Agència Tributària de Catalunya. Tot això sens perjudici del subministrament d’informació que hagin pactat les parts en les seves relacions privades.

Â

Article 13. Forma i terminis de presentació i ingrés de les autoliquidacions agregades

1. El contingut de l’autoliquidació agregada a què es refereix l’article 36.2 de la Llei 5/2017, del 28 de març, es determina d’acord amb les regles següents:
2. a) En el cas del substitut del contribuent que explota més d’un establiment o equipament, el pagament agregat de les quotes meritades per cadascun d’ells s’ha d’efectuar mitjançant la presentació d’una autoliquidació agregada que ha d’incloure totes i cadascuna de les autoliquidacions individuals a què es refereix l’article 10.2 d’aquest Reglament.
3. b) En el cas de l’agent col·laborador, el pagament agregat de les quotes meritades respecte del col·lectiu de substituts en nom dels quals actua, s’ha d’efectuar mitjançant la presentació d’una autoliquidació agregada que ha d’incloure totes i cadascuna de les autoliquidacions individuals a què es refereix l’article 10.2 d’aquest Reglament. L’Agència Tributària de Catalunya es pot dirigir a l’agent col·laborador per a l’esmena dels defectes formals que pugui contenir l’autoliquidació agregada que hagi presentat.
4. La presentació de les autoliquidacions agregades a què es refereix aquest article, que s’ha de fer per via telemàtica, i l’ingrés de l’impost, s’han d’efectuar en els terminis establerts a l’article 11 d’aquest Reglament.

Â

Article 14. Forma i terminis de l’ingrés per part de l’assistent en la recaptació de l’impost

1. De conformitat amb l’article 37 de la Llei 5/2017, del 28 de març, l’assistent en la recaptació, sempre que compti amb el consentiment previ del titular de l’explotació de l’establiment turístic ha d’ingressar, en els terminis establerts a l’article 11 d’aquest Reglament l’import total de les quotes cobrades als contribuents en el període de liquidació corresponent en concepte d’acompte de l’impost per llurs reserves minorat en l’import de les quotes corresponents a les baixes per anul·lacions o alteracions de reserves ingressades en períodes de liquidació anteriors.
2. L’assistent en la recaptació, en relació amb l’ingrés de l’apartat anterior, ha de presentar en els terminis establerts a l’article 11 d’aquest Reglament, per via telemàtica i mitjançant el model que aprovi per ordre la persona titular del departament competent en matèria d’Hisenda una declaració informativa que ha de contenir les següents dades per municipi i codi postal:
3. a) L’import net de les quotes per tipus d’establiment
4. b) El nombre total d’estades cobrades en el període. S’entén per nombre total d’estades la suma de les estades de tots els contribuents subjectes a l’impost.

Â

Article 15. Identificació dels establiments i equipaments turístics

1. En el cas que l’establiment o equipament no tingui assignat el codi d’identificació del Registre de turisme de Catalunya a què es refereix l’article 38.1 de la Llei 5/2017, de 28 de març, l’Agència Tributària de Catalunya li n’ha d’assignar un només a l’efecte d’aquest impost.
2. Per resolució del director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya s’ha d’establir la forma d’assignació, l’estructura i el format del codi d’identificació per a cada tipus d’establiment i equipament.

Â

Article 16. Obligacions d’informació de les autoritats portuàries

1. De conformitat amb l’article 46 de la Llei 5/2017, del 28 de març, les autoritats portuàries de Catalunya han de remetre a l’Agència Tributària de Catalunya, per via telemàtica, la relació d’embarcacions de creuer turístic que han amarrat durant l’any anterior en el port del qual tenen encarregada la gestió. Aquesta declaració ha de contenir les dades següents:
2. a) Les dades identificatives de l’embarcació, amb indicació del seu número de matrícula del creuer
3. b) Les dades identificatives de la persona consignatària
4. c) Les dates d’inici i final de l’amarratge, amb indicació de la seva durada, en hores i fraccions d’hora.
5. d) El nombre de passatgers en trànsit.
6. La declaració a què es refereix aquest article s’ha de presentar durant el mes de març de cada any, d’acord amb el model que s’aprovi mitjançant resolució del director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya.

Â

Â

Disposició final

Â

Presentació i ingrés

Mentre els sistemes informàtics no estiguin adequats per poder donar compliment a les obligacions de presentació per via telemàtica que s’estableixen en aquest Reglament, s’autoritza la Direcció de l’Agència Tributària de Catalunya perquè, mitjançant resolució, habiliti altres canals de presentació i ingrés.

Â