Codi tributari de Catalunya

LLEI 17/2017, de l’1 d’agost, del Codi tributari de Catalunya i d’aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l’Administració tributària de la Generalitat.[sc name=»Guía del Interventor Municipal» ]

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

1. La codificació del dret tributari de Catalunya

La legislació tributària, formada per multitud de normes d’origen i rang diversos, ha adquirit en els temps actuals una extraordinària extensió i complexitat que en dificulta no sols el coneixement i la comprensió per part dels ciutadans, sinó fins i tot el maneig per part dels operadors jurídics. Per a evitar els riscos per a la seguretat jurídica i la coherència normativa que comporta aquesta situació i atorgar la claredat necessària i la màxima simplicitat possible és aconsellable fer una ordenació i sistematització rigorosa del conjunt de les principals normes que integren el dret tributari de Catalunya. Amb aquest objectiu, aquesta llei preveu l’elaboració d’un codi tributari de Catalunya que agrupi, en llibres, i amb els títols i capítols corresponents, les normes de rang legal que formen el nostre dret tributari.

Com ja es va fer en el Codi civil de Catalunya, aquest codi es planteja amb un caràcter obert i flexible i des d’una vocació omnicomprensiva. El caràcter obert ve determinat per la necessitat d’anar incorporant progressivament els diversos continguts normatius que, amb rang de llei, han de formar el dret tributari de Catalunya. En aquest sentit, la Llei preveu que el Codi comprengui les disposicions generals del sistema tributari, l’Administració tributària de la Generalitat i els impostos, les taxes i els altres tributs aplicats per la Generalitat. Aquest caràcter obert queda reflectit en una estructura formal flexible del Codi, que està integrat per llibres, els quals es divideixen a la vegada en títols i capítols. Igual que en el Codi civil, la numeració dels articles consta de dos números separats per un guionet: el primer, integrat per tres xifres, indica el llibre, el títol i el capítol; el segon, després del guionet, correspon a la numeració contínua que s’atribueix a cada article dins de cada capítol. Amb aquesta estructura es facilita que es puguin incorporar en el futur els continguts que siguin necessaris per a completar el Codi en el seu conjunt i anar-lo adequant, també en extensió i àmbits normatius, a les circumstàncies, sempre canviants, que es produeixin en el terreny tributari.

La vocació omnicomprensiva del Codi es manifesta en l’objectiu que persegueix, que consisteix a sistematitzar, ordenar i incloure en un text legal unitari i coherent les normes de rang legal que integren el dret tributari de Catalunya. Els beneficis que comporta aquesta codificació per a la seguretat jurídica, la simplicitat, la coherència i la transparència són evidents. També ho són les dificultats que es presenten per a assolir el dit objectiu d’una manera eficaç. D’entrada, cal tenir en compte que el dret tributari, sovint per les seves característiques, ha de recórrer a normes de caràcter reglamentari per a concretar, complementar i fer operatius els preceptes de la llei. Per això cal establir un equilibri adequat entre les determinacions que han d’estar contingudes en una llei, perquè existeix una reserva de llei o perquè l’entitat de la matèria ho aconsella d’aquesta manera, i les que no només poden estar contingudes en un reglament sinó que convé que estiguin contingudes en aquest tipus de normes, més fàcil d’adaptar i canviar. El Codi té la vocació d’ordenar i sistematitzar les normes de rang legal, però ha de tenir en compte la necessitat del desplegament reglamentari, que és necessari i convenient, especialment en una matèria com la tributària, que requereix adaptacions constants i concrecions que van més enllà del que la llei raonablement ha de fer i pot fer. Per aquest motiu, el Codi conté les remissions al reglament que són necessàries per a complementar i concretar les disposicions legals establertes.

Per a aconseguir l’objectiu que persegueix el Codi, també cal assegurar-ne la completesa i l’actualització permanent. El dret tributari és sotmès a canvis constants, i aquest és precisament un dels factors que més influeix en la seva complexitat. Per a mantenir ordenat i sistematitzat el dret fiscal, cal que el Codi sigui complet i estigui permanentment actualitzat. Complet, en el sentit que abraci tota la normativa, almenys de rang legal, en l’àmbit tributari. I actualitzat de manera permanent, en el sentit que hi siguin incorporades formalment totes les normes que modifiquin les vigents del mateix Codi, fins i tot si aquesta modificació es pot fer per decret en virtut de la clàusula de deslegalització. Amb aquesta finalitat, el Codi estableix que totes les lleis i, si escau, els reglaments que modifiquin les disposicions que conté, han d’indicar-ho expressament en llur títol o rúbrica, i han d’introduir de manera expressa les modificacions d’addició, supressió o nova redacció que comporten. Igualment, s’estableix la identificació expressa de les modificacions de les normes tributàries, de manera que les lleis i els reglaments que aprovin o modifiquin normes tributàries han d’indicar-ho expressament en llur títol o rúbrica, i han de contenir una relació completa de les normes derogades i la nova redacció de les que s’han modificat. Per a mantenir el Codi actualitzat s’estableix que el Govern, per decret legislatiu, n’ha de mantenir una versió actualitzada anual.

Un sistema fiscal és el resultat de l’acció combinada dels diferents tributs que el configuren i de les diferents unitats que integren l’Administració tributària. El Parlament és qui, en representació del conjunt dels ciutadans, aprova les lleis amb què es construeix l’estructura tributària, entesa com el conjunt d’impostos, taxes i altres prestacions que impliquen obligacions de pagament per part dels contribuents.

El Govern i l’Administració tributària són els responsables de regular els procediments jurídics i establir els instruments tecnològics que permetin de fer complir aquestes lleis i, al mateix temps, de gestionar d’una manera transparent, responsable i eficient els ingressos que es recapten. I, finalment, el cercle es completa quan els ciutadans, en complir les lleis fiscals aprovades pel Parlament en els àmbits en què té competències i d’acord amb els procediments habilitats pel Govern, satisfan llurs obligacions tributàries i contribueixen al finançament de les institucions i dels serveis públics del país.

Per a garantir uns serveis públics de qualitat i un estat del benestar sòlid, solvent i d’accés universal, cal comptar amb un sistema fiscal just, progressiu i que garanteixi que pagui més qui més té. Catalunya s’ha de procurar un sistema tributari proporcional i redistributiu que asseguri tant la justícia fiscal com la impossibilitat d’escapar del compliment de les obligacions tributàries per mitjà de l’evasió i l’elusió fiscals.

El principal repte dels sistemes fiscals dels països avançats és assolir l’eficiència en la recaptació impositiva i, en aquest sentit, les experiències dels països del nostre entorn mostren que, a banda d’adoptar mesures per a identificar els comportaments insolidaris i, si escau, sancionar els que incompleixen el deure de contribuir, el rendiment d’un sistema fiscal només pot excel·lir si els ciutadans tenen una alta consciència fiscal i si estan convençuts que no hi ha tolerància de l’Administració envers els defraudadors i que es fa un bon ús, en termes de serveis i prestacions socials, dels diners recaptats per mitjà dels impostos.

Així, doncs, per a generar una consciència fiscal entre els ciutadans, s’han d’establir les bases del nostre sistema fiscal per mitjà de principis que permetin reforçar-lo i assolir un compliment més responsable i conseqüent.

En aquest sentit, l’Administració tributària ha de tenir un paper actiu a l’hora de facilitar el compliment de les obligacions tributàries, i ha de proporcionar als contribuents bons serveis d’informació, assistència i assessorament.

Aconseguir aquests objectius exigeix un ordenament tributari articulat al voltant d’uns principis essencials que garanteixin la certesa del dret, per tal de fer efectiu el principi de seguretat jurídica i l’observança dels drets dels contribuents tant pel que fa a la normativa com a l’aplicació de les normes tributàries.

Amb aquestes finalitats, el títol I del llibre primer del Codi estableix unes normes generals, amb una especial referència a la reserva de llei en matèria tributària i a l’aplicació de les normes tributàries. Aquestes disposicions concreten l’àmbit d’aplicació de les normes del Codi en els aspectes subjectius i temporals, alhora que estableixen els criteris d’interpretació de les normes tributàries i l’abast de la interpretació duta a terme pels òrgans administratius competents, sens perjudici de l’atribució concreta de competències en matèria interpretativa als diversos òrgans administratius en altres llibres de la norma.

La seguretat jurídica també es veu enfortida amb l’establiment del principi d’unificació dels terminis dels procediments i els terminis de prescripció i caducitat.

 

1. L’Administració tributària de la Generalitat de Catalunya

El títol II del llibre primer, dividit en dos capítols, es dedica a les disposicions generals sobre l’Administració tributària de la Generalitat. El capítol I estableix l’àmbit, els objectius i l’estructura de l’actuació de l’Administració tributària de la Generalitat, que, als efectes del que estableix el Codi, és integrada pels òrgans i les entitats de dret públic de la Generalitat que fan funcions tributàries o relacionades amb la matèria tributària, en els seus diversos àmbits. Així, l’estructura general de l’Administració tributària de la Generalitat és integrada per l’Agència Tributària de Catalunya, la Junta de Tributs de Catalunya, el Consell Fiscal de Catalunya i l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya. També l’integren l’òrgan de l’Administració de la Generalitat competent en matèria de tributs i altres organismes i entitats que determini la llei. Les administracions tributàries locals i l’Administració tributària de la Generalitat, d’altra banda, han de mantenir les relacions de col·laboració adequades per al compliment de les funcions respectives, amb ple respecte a l’autonomia local.

El temps present demana una nova administració tributària, moderna, eficaç i eficient, amb vocació de servei a la ciutadania i amb capacitat de subministrar els serveis tributaris que requereix Catalunya. En aquest sentit, el capítol II del títol II regula els principis generals d’actuació de l’Administració tributària de la Generalitat, que s’ha de basar en la confiança i la cooperació amb el conjunt dels ciutadans i les entitats del país. Regula també els deures i les obligacions a què és sotmesa, que són l’altra cara dels drets que tenen les persones enfront d’aquest sector específic de l’Administració. El mateix capítol estableix les potestats de què disposa l’Administració tributària de la Generalitat per a poder complir les seves funcions, el règim general dels seus actes i, finalment, la col·laboració que s’ha d’establir en l’àmbit tributari tant amb les administracions locals de Catalunya i les altres administracions públiques com amb els agents del sistema tributari, que en constitueixen un element fonamental.

 

III. L’Agència Tributària de Catalunya

El llibre segon del Codi regula, en els títols I i II, respectivament, l’Agència Tributària de Catalunya i la Junta de Tributs de Catalunya, els dos organismes actius principals de l’Administració tributària de la Generalitat.

L’Agència Tributària de Catalunya es va crear i es va regular per mitjà de la Llei 7/2007, del 17 de juliol, en l’ús de la competència exclusiva de la Generalitat, reconeguda per l’article 150 de l’Estatut, per a organitzar la seva administració i dotar-se de les modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa que consideri adequades, i va respondre a la voluntat d’agrupar en un sol organisme els àmbits d’actuació que, directament o indirectament, es referien a la gestió tributària en el seu sentit més ampli, i també a la funció de recaptació en període executiu dels ingressos de dret públic no tributaris de la Generalitat, i sotmetre’ls a un criteri d’unitat de gestió sota diversos principis, com el d’eficàcia en l’aplicació dels tributs, el ple respecte als drets i les garanties dels ciutadans, l’eficiència i responsabilitat en la gestió de la informació, el servei als ciutadans, la cooperació amb la resta d’administracions tributàries i la col·laboració social i institucional amb els col·legis professionals, altres corporacions de dret públic i associacions professionals de l’àmbit tributari, entre altres. També es va habilitar l’Agència perquè exercís, per delegació o per encàrrec de gestió, funcions d’aplicació dels tributs locals.

Amb la finalitat de dotar de més eficàcia el funcionament de l’ens, la llei de l’Agència ha estat objecte de diverses modificacions. Així, per mitjà de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, es va incorporar la disposició addicional quinzena, per a crear el Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya; es va modificar la disposició addicional quarta, amb relació a l’accés a l’escala d’inspecció tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya, i es va afegir la disposició transitòria sisena, per a establir un sistema d’habilitació temporal perquè funcionaris d’altres cossos de l’Administració de la Generalitat o d’altres administracions públiques poguessin exercir transitòriament funcions pròpies dels cossos tributaris.

La Llei 2/2014 també va afegir la disposició addicional setzena, que imposava al Govern el deure de presentar al Parlament, en el termini de sis mesos, un projecte de llei sobre l’ordenació dels cossos i les escales d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya, amb la finalitat d’adequar les estructures corporatives a les diferents funcions i competències que té assignades i a les que hagi d’assumir. Aquest mandat es va complir amb l’aprovació de la Llei 9/2015, del 12 de juny, de modificació de la Llei 7/2007, de l’Agència Tributària de Catalunya, per a l’ordenació dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència.

Els nou anys d’existència de l’Agència Tributària de Catalunya no han anat acompanyats, però, de l’assumpció de totes les competències tributàries, i l’evolució de l’ens ha anat posant de manifest la necessitat d’atorgar-li una major autonomia per a poder dur a terme les seves funcions amb la màxima eficàcia i eficiència, qüestió especialment sensible i de gran transcendència per a Catalunya, atès el paper fonamental que ha de tenir l’Agència en l’àmbit de la recaptació dels ingressos públics.

La voluntat de Catalunya de tenir unes estructures tributàries sòlides i d’ampliar la capacitat d’actuació en l’àmbit tributari, i la reclamació de millors serveis i d’administracions més àgils i que aportin més valor social, fa que convingui sotmetre l’Agència a un procés de transformació profund que l’ajudi a afrontar els nous reptes, un procés que va més enllà dels aspectes purament lligats a l’increment dels recursos i mitjans posats a disposició de l’Agència. Aquest procés afecta elements vertebradors de l’activitat de l’ens, com ara personal, recursos, solucions tecnològiques i processos de gestió, però també la manera de funcionar i de relacionar-se amb el contribuent. Per a fer-lo possible es necessita una organització més moderna, més productiva, més proactiva, més adaptada al món dels nostres dies, més àgil a l’hora de proveir-se d’eines de gestió tributària i de dotar-se de recursos humans i més capaç d’enfortir-se tecnològicament sense retards, d’adoptar les millors pràctiques internacionals en matèria tributària i d’oferir serveis de qualitat als ciutadans, una organització que creï un marc de confiança i transparència en la seva relació amb els contribuents. L’Agència ha d’ésser, així mateix, una administració oberta a les altres administracions tributàries, i ha d’estendre tant com sigui possible la cooperació en matèria tributària amb les administracions locals i ha de conformar, juntament amb aquestes, una veritable gestió tributària integral, en benefici dels ciutadans i del compliment general de les obligacions tributàries.

Per a assolir aquests nous reptes, d’acord amb els principis que han de presidir l’actuació de l’Administració tributària de la Generalitat, el Codi determina que l’Agència Tributària de Catalunya es doti de més autonomia econòmica, financera, patrimonial, contractual i de personal, fet que li ha de permetre més eficàcia en les funcions que té assignades i poder actuar amb plena independència.

L’Agència Tributària de Catalunya es regula en el títol I del llibre segon del Codi, que s’articula en vuit capítols i diverses disposicions addicionals i finals.

El capítol I, de disposicions generals, defineix l’Agència, n’estableix el règim jurídic, en concreta les funcions i en delimita els principis generals d’actuació.

El capítol II regula l’organització de l’Agència, que s’articula en la presidència, la Junta de Govern i el Comitè Executiu, i la seva estructura orgànica. Dins d’aquesta organització, es potencia la Junta de Govern com a òrgan superior de l’Agència, amb noves funcions i l’ampliació de la seva composició.

En el capítol III, sobre el personal, es defineix el personal que està al servei de l’Agència i els principis d’actuació, i hi destaca l’atribució d’autonomia a l’Agència per a aprovar la seva oferta pública d’ocupació i per a dur a terme i resoldre els processos selectius.

El capítol IV, relatiu al règim econòmic de contractació i patrimonial, si bé segueix l’esquema habitual per a aquest tipus d’ens, regula, com a novetat més destacable, la possibilitat que l’Agència pugui assignar-se, com a recurs econòmic, un percentatge de la recaptació que derivi dels seus actes de liquidació i de gestió recaptatòria d’acord amb un càlcul que s’ha de determinar per reglament.

Amb relació al capítol V, sobre el control financer, es manté l’atribució a la Inspecció de Serveis de l’Agència de la supervisió del funcionament intern, sens perjudici, quant a l’àmbit financer, de les funcions que corresponguin a la Intervenció General.

El capítol VI regula, com a novetat, la col·laboració amb tercers en matèria tributària en els termes i les condicions establerts per la normativa aplicable a l’Administració de la Generalitat, i també amb altres administracions públiques, amb respecte envers la normativa aplicable de protecció de dades de caràcter personal.

El capítol VII regula els cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya i els sistemes per a accedir-hi.

Finalment, el capítol VIII inclou diverses disposicions comunes relatives als cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya.

D’entre les disposicions addicionals, cal destacar la tercera, en què s’estableixen les obligacions d’informació general a l’Agència perquè pugui dur a terme les funcions assignades amb més eficàcia; la cinquena, per mitjà de la qual es crea el Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya, i la dotzena, en què s’estableix l’estudi, per part del Govern, de la creació de les estructures corporatives necessàries en l’àmbit de la valoració d’immobles.

La disposició transitòria primera regula el trànsit de la situació actual a la situació nova que estableix el llibre segon amb relació als cossos tributaris.

 

1. La Junta de Tributs de Catalunya

La regulació de la Junta de Tributs de Catalunya es troba en el títol II del llibre segon del Codi.

La Junta de Tributs de Catalunya substitueix la Junta de Finances, actual tribunal economicoadministratiu de la Generalitat creat a partir del Decret 73/2003, del 18 de març, de creació de la Junta de Finances, substituït posteriorment pel Decret 158/2007, del 24 de juliol, de regulació de la Junta de Finances.

La configuració de la Junta de Tributs de Catalunya obeeix a la necessitat d’atribuir a un òrgan especialitzat el coneixement i la resolució de les reclamacions i els recursos que s’interposin amb relació a l’aplicació dels tributs, la imposició de sancions tributàries i la recaptació d’altres ingressos de dret públic de la Generalitat i de les entitats de dret públic vinculades a aquesta o que en depenen, com a instrument per facilitar la defensa dels drets dels ciutadans de Catalunya, per mitjà d’un procediment gratuït, accessible i àgil que permeti revisar la legalitat dels actes en aquesta matèria sense haver d’acudir directament a la via judicial, més lenta i costosa. En aquest sentit, és preferible d’incorporar mecanismes de mediació i arbitratge previs a la via economicoadministrativa i a la via contenciosa.

La composició i el funcionament de la Junta de Tributs ha de garantir la competència tècnica, la celeritat, la independència funcional i la imparcialitat, i també la dedicació exclusiva dels seus membres.

Per a la consecució d’aquests objectius es configura com un òrgan col·legiat, que resol conforme a dret i en única instància.

Es tracta d’un òrgan format per empleats públics d’acreditada experiència i formació en la matèria i per personal acadèmic de les universitats de solvència reconeguda en l’estudi del dret tributari.

La participació, també, d’especialistes en matèria tributària provinents d’àmbits diferents al de l’Administració tributària enforteix aquest organisme i n’incrementa la independència.

Aquest títol s’estructura en quatre capítols, per mitjà dels quals, i de manera sintètica, es regulen els aspectes bàsics de la Junta de Tributs.

El capítol I conté les disposicions generals, per mitjà de les quals es regula la naturalesa de la Junta de Tributs, els principis que en regeixen l’actuació, el caràcter vinculant dels criteris que estableixi per a altres òrgans de la Generalitat i les funcions que li corresponen.

Es pretén garantir la transparència d’aquest organisme donant a conèixer, amb caràcter permanent i actualitzat, mitjançant la publicació, les resolucions de més transcendència i repercussió, i informant la ciutadania i l’Administració de la fixació de criteris. D’aquesta manera, la Junta de Tributs esdevé una peça clau a l’hora de reduir la litigiositat i afavorir, alhora, el compliment voluntari de les obligacions fiscals.

Amb la nova regulació d’aquest òrgan es pretén potenciar la via economicoadministrativa, que, al capdavall, afavoreix fonamentalment els ciutadans econòmicament més desfavorits, ja que els costos que comporta el recurs contenciós administratiu els dissuadeix, en molts casos, d’accedir a aquesta via. D’altra banda, ha de permetre reduir la conflictivitat en la via contenciosa administrativa, amb el conseqüent alleujament de la càrrega de treball a què estan sotmesos els òrgans d’aquesta jurisdicció.

Seguidament, s’enumeren els recursos i les reclamacions la resolució dels quals és competència de la Junta, i s’intenta recollir-los de manera més clara, ordenada i simple que en la normativa anterior.

En el capítol II s’estableix la composició de la Junta de Tributs, i també el règim d’incompatibilitats dels seus membres, a fi de garantir la independència, la imparcialitat i l’objectivitat en les tasques que tenen encomanades.

S’estableix que la Junta de Tributs pot resoldre en Ple i sales de resolució, en considerar que els òrgans col·legiats són més garantistes, si bé es té en compte la possibilitat d’atribuir competències resolutives unipersonals als membres de la Junta en la resolució d’inadmissibilitats o qüestions incidentals o en l’arxivament d’actuacions en cas de caducitat, renúncia, desistiment o satisfacció extraprocessal, amb la finalitat d’agilitar la resolució de les reclamacions economicoadministratives i prenent com a base la normativa reguladora de la Junta de Finances vigent fins ara.

També es manté, en el que és fonamental, el règim jurídic vigent pel que fa al funcionament de l’òrgan col·legiat i les funcions que corresponen al president, al vicepresident, als presidents de sala, als vocals i al secretari.

S’introdueix la possibilitat que la Junta de Tributs, com a mitjà excepcional de prova, pugui demanar dictamen de perits especialitzats, que li subministrin els coneixements científics o tècnics en matèries no jurídiques necessaris per a valorar fets o circumstàncies relatius a assumptes rellevants en la resolució que hagi d’adoptar.

La independència d’aquests perits, que han de procedir dels col·legis o les associacions professionals competents o, si s’escau, de la universitat, en funció de la matèria que ha de tractar el dictamen, permetrà a la Junta de Tributs obtenir els elements de judici imprescindibles a partir d’un informe imparcial.

Amb el foment d’una major i millor utilització dels mitjans electrònics en totes les fases dels procediments, la Junta de Tributs persegueix donar facilitats als ciutadans a l’hora de tramitar les reclamacions i els recursos.

El capítol III manté el recurs extraordinari per a la unificació de criteri, que poden interposar els òrgans de direcció dels departaments i de les entitats de dret públic vinculades a aquests o que en depenen, competents per raó de la matèria, contra les resolucions dictades pels diferents òrgans de la Junta de Tributs. El Ple de la Junta és competent per a resoldre aquest recurs extraordinari per mitjà de resolucions en què s’estableixen els criteris que cal aplicar de manera vinculant, tant per a la Junta com per a la resta de l’Administració, i que s’han de publicar.

S’amplia el sistema d’unificació de criteri, i es potencia la seguretat jurídica, en atribuir al Ple la competència per a dictar resolucions en unificació de criteri en el supòsit que les resolucions dictades per determinat òrgan de la Junta continguin criteris diferents dels de les resolucions dictades per un altre òrgan o que tinguin especial transcendència, amb efectes vinculants per a la resta d’òrgans de la Junta i per a l’Administració tributària i de recaptació de la Generalitat.

Amb aquesta regulació, en definitiva, es pretén reforçar la via economicoadministrativa com a procediment de revisió de la legalitat dels actes de l’Administració tributària quan aquesta és posada en dubte pels ciutadans de Catalunya en la fase prèvia a la via jurisdiccional, agilitar la tramitació dels recursos i les reclamacions, reduir la litigiositat tributària i afavorir el compliment voluntari de les obligacions fiscals.

La disposició transitòria segona regula el trànsit de la situació actual a la situació nova que estableix el llibre segon amb relació a la composició de la Junta de Tributs de Catalunya.

 

1. El Consell Fiscal de Catalunya

En l’estructura institucional del sistema fiscal de Catalunya cal preveure-hi un ens supervisor, com és ara el Consell Fiscal de Catalunya, regulat en el títol I del llibre tercer del Codi.

Aquest ens ha de desenvolupar un paper d’interlocució permanent entre els organismes i ens públics que integren el sector públic de la fiscalitat i les entitats i col·lectius que, en la mesura que representen tots els professionals que, amb llurs serveis, ajuden els contribuents a comprendre i a complir les normes en què es regula el deure de contribuir, integren el sector privat de la fiscalitat.

La complexitat tècnica de les lleis i dels reglaments que articulen la fiscalitat en un sistema fiscal modern, la dificultat de definir en categories jurídiques els fets d’una realitat social i econòmica en transformació constant i el desconeixement general dels procediments i criteris d’actuació que apliquen els organismes que integren l’Administració tributària fan de l’assessor fiscal el punt de connexió més habitual entre els contribuents i les autoritats fiscals.

Per això, els col·legis professionals, les associacions i altres col·lectius que els representen constitueixen els interlocutors més adequats per a trobar l’equilibri necessari entre la defensa de l’interès general i el respecte als interessos particulars que, llevat de situacions molt marginals, ha de permetre aconseguir un nivell elevat de confiança recíproca que ajudi a crear la consciència fiscal indispensable per a assolir una taxa òptima d’eficiència recaptatòria.

D’altra banda, en un context de necessitat de millora de la cultura i la consciència fiscal del conjunt dels ciutadans i de les empreses i de promoció de llur adhesió al sistema fiscal català, és convenient que hi hagi representades en el Consell Fiscal les entitats socials de trajectòria reconeguda en l’àmbit del foment de la conscienciació fiscal, de la defensa dels contribuents i de la vindicació dels principis fonamentals de la imposició, entitats que, els darrers anys, han fet aportacions de gran vàlua per a donar a conèixer les deficiències dels sistemes tributaris i la necessitat d’introduir-hi correccions per a millorar-los en defensa de l’interès general.

Finalment, cal que també integrin el Consell Fiscal experts de reputació acadèmica i professional reconeguda, perquè hi aportin llur coneixement i el dotin del màxim prestigi.

D’acord amb les tendències internacionals més avançades i les recomanacions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i de la Comissió Europea, el fonament del que es coneix com el compliment cooperatiu és l’establiment d’instruments i procediments d’interlocució efectiva entre el sector públic i els ciutadans amb l’objectiu de reduir la conflictivitat en les relacions entre l’Administració tributària i el contribuent.

Aquestes mesures encaixen perfectament amb el concepte de govern obert entès com l’establiment d’una relació i un diàleg permanent i bidireccional entre els ciutadans i les autoritats públiques a l’hora d’establir i aplicar les polítiques en un entorn de transparència que permeti introduir i desenvolupar instruments de participació efectiva en la presa de decisions.

De l’assoliment d’aquests objectius depèn que s’aconsegueixi una millora significativa de la percepció social i de la confiança dels ciutadans en l’Administració tributària i, al mateix temps, la consolidació de la seguretat jurídica en l’àmbit de la fiscalitat. La concurrència d’aquests dos factors és indispensable per a promoure la consciència fiscal dels contribuents catalans i, per tant, per a maximitzar la taxa de compliment voluntari de les obligacions tributàries que permeti assolir l’eficiència del sistema fiscal i reduir la diferència entre la recaptació real i la recaptació potencial.

D’acord amb aquestes finalitats, es crea el Consell Fiscal de Catalunya, amb caràcter d’organisme amb personalitat jurídica pròpia i amb capacitat per a actuar en aspectes tan fonamentals com ara: contribuir a la millora de la qualitat de les normes que han de regular la fiscalitat a Catalunya, avaluar i difondre els resultats obtinguts pels diferents organismes que integren l’Administració tributària de la Generalitat i participar activament en la definició de les estratègies que cal aplicar per a reduir el frau fiscal i promoure les bones pràctiques, tant per part dels contribuents i col·laboradors socials com per part de les administracions tributàries.

El títol I s’estructura en cinc capítols.

El capítol I és format per cinc articles, amb els quals es crea el Consell Fiscal de Catalunya i se li atorga personalitat jurídica pròpia. Així mateix, li són atribuïdes les seves competències i funcions principals.

Cal destacar la pluralitat de funcions del Consell Fiscal de Catalunya, que, si bé actua com el més alt òrgan consultiu i d’assessorament en matèria de fiscalitat, també rep competències per a l’avaluació i la supervisió dels resultats obtinguts pels diferents organismes integrants de l’Administració tributària de la Generalitat i les funcions pròpies de l’organisme públic de participació dels professionals en l’orientació del sistema fiscal, i també la recepció, i la resolució, si s’escau, de les queixes i els suggeriments dels contribuents, per mitjà de la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent, i el pronunciament en els casos en què s’hagi pogut produir un abús de dret per a obtenir avantatges fiscals, per mitjà de la Comissió Tècnica Consultiva.

Aquesta configuració respon a la voluntat d’introduir a Catalunya el model d’estructura institucional característic dels sistemes fiscals més avançats, en els quals es busca un equilibri entre les decisions a curt termini que han de prendre les administracions tributàries responsables de la gestió del sistema, particularment les que exerceixen les funcions d’aplicació dels tributs, i l’establiment d’una estratègia a mitjà i llarg termini que permeti aconseguir un funcionament fluid del sistema fiscal, en què els professionals de l’assessorament fiscal puguin participar en la definició i el desplegament de les bases d’aquest sistema a Catalunya.

El capítol II es dedica a l’estructura orgànica i a la composició del Consell Fiscal de Catalunya. Pel que fa al contingut, cal destacar que la condició de membre del Consell no s’atribueix a una persona, sinó que correspon exclusivament a les entitats (públiques o privades) que, en cada moment, configuren el que es podria anomenar «l’àmbit fiscal» de Catalunya.

En aquest sentit, el Consell Fiscal ha d’ésser el punt de trobada entre les entitats i els organismes que integren l’Administració tributària de la Generalitat i les entitats, els organismes o les associacions que representen els diversos col·lectius professionals que es dediquen a l’assessorament fiscal a Catalunya.

El capítol III regula el règim de funcionament i els òrgans del Consell, que són el director, el comitè de direcció, la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent i la Comissió Tècnica Consultiva.

El capítol IV determina els recursos econòmics, el pressupost, el patrimoni i el règim comptable i de fiscalització del Consell. Així mateix, regula el règim contractual i del personal que hi presta serveis. Finalment, estableix el règim jurídic dels actes dictats pels òrgans del Consell, i també l’obligació d’elaborar una memòria anual i, en virtut del principi de transparència que ha d’imperar en tota l’Administració catalana, de facilitar als ciutadans el coneixement de les consultes, els informes, els estudis i els dictàmens elaborats pel Consell, tot respectant la protecció de les dades dels contribuents.

Finalment, el capítol V desenvolupa el règim de relacions institucionals del Consell i la seva capacitat per a signar convenis de col·laboració per mitjà de qualsevol fórmula jurídica admesa en dret.

Amb relació a aquest títol, el llibre tercer incorpora dues disposicions addicionals. La primera crea i estableix els elements principals del Registre d’assessors fiscals, que ha d’ésser gestionat pel Consell Fiscal de Catalunya. La segona s’encarrega de fixar el contingut essencial de l’estatut de règim intern del Consell Fiscal de Catalunya.

 

1. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya

La constatació de la complexitat de l’estudi de la hisenda pública ha portat a la majoria dels països capdavanters del món a crear centres de coneixement en què, juntament amb la recerca en cadascuna de les disciplines científiques que investiguen els diversos vessants de l’activitat financera pública, s’encarreguen de la formació i la qualificació professional dels recursos humans al servei de l’administració que du a terme aquestes funcions.

Amb aquesta finalitat es crea l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya, regulat pel títol II del llibre tercer del Codi.

Des de la perspectiva de la recerca científica en l’àmbit de la fiscalitat, l’Institut té per objectiu estratègic convertir-se en el punt de trobada i debat entre les administracions tributàries i els centres de coneixement i recerca jurídica i econòmica de Catalunya, promovent l’elaboració d’estudis en matèria fiscal, publicant les estadístiques de resultats i objectius, establint programes de col·laboració amb les administracions d’altres països i, el que és més important, generant el coneixement i promovent la innovació tècnica que permetin la millora constant del sistema fiscal de Catalunya. Així mateix, l’Institut s’ha d’erigir en un centre de referència en el coneixement de la fiscalitat internacional, per a facilitar el creixement i la internacionalització de l’economia catalana.

L’estudi i la recerca en matèria d’hisenda pública, com una de les finalitats fonamentals de l’Institut, determina que l’activitat d’aquest centre es projecti també en l’estudi dels aspectes econòmics i jurídics de la despesa pública.

Des d’una altra perspectiva, l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya és cridat a ésser l’organisme públic responsable de la formació tècnica especialitzada i l’actualització dels coneixements del personal assignat a les funcions d’aplicació dels tributs. D’aquesta manera, es garantirà un nivell formatiu similar en tots els organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat. En aquest àmbit, cal destacar també les funcions de l’Institut mitjançant la participació en els corresponents processos de selecció del personal destinat a exercir aquestes funcions.

Finalment, seguint els corrents més innovadors en el coneixement científic i la recerca acadèmica en l’àmbit internacional, correspon a l’Institut estudiar els models de gestió i proposar l’execució de les millors pràctiques de gestió de sistemes fiscals.

El capítol I, dedicat a les disposicions generals, estableix la naturalesa jurídica i les finalitats essencials de l’Institut i en defineix les funcions principals.

El capítol II, dedicat a l’organització, regula l’estructura orgànica de l’Institut i el règim jurídic aplicable a les persones que en formen part. En aquest sentit, destaca la composició plural del Consell Rector, amb representació dels diversos sectors que integren el món de la fiscalitat: Administració tributària, professionals i acadèmics, que ha de permetre una interlocució permanent entre l’àmbit acadèmic, les autoritats fiscals i els professionals. L’estructura de l’Institut es completa amb el Comitè Científic, configurat com un òrgan col·legiat de caràcter consultiu integrat per experts acadèmics de prestigi reconegut i que té com a finalitats proporcionar orientació estratègica a l’Institut i establir criteris per a garantir la qualitat de les activitats formatives i de recerca.

El capítol III, dedicat al règim de funcionament, regula els aspectes operatius de l’Institut.

Finalment, el capítol IV, dedicat a la col·laboració i les relacions institucionals, detalla els instruments que l’Institut té a disposició per a aconseguir la màxima projecció dels resultats obtinguts en la gestió del coneixement acumulat en cadascuna de les matèries en què se li atorguen competències.

 

VII. Disposició derogatòria i disposicions finals

La Llei conté una disposició derogatòria i tres disposicions finals que estableixen el desplegament normatiu, les modificacions pressupostàries i l’entrada en vigor.

 

 

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta llei és establir l’estructura del Codi tributari de Catalunya i aprovar-ne els llibres primer, segon i tercer.

 

Article 2. Estructura del Codi

1. El Codi tributari de Catalunya s’estructura en llibres, relatius a les disposicions generals del sistema tributari, l’Administració tributària de la Generalitat i els impostos, les taxes i els altres tributs que aplica la Generalitat.
2. Els llibres que componen el Codi tributari de Catalunya es divideixen en títols, i els títols en capítols. Opcionalment, els articles dins de cada capítol es poden agrupar en seccions i subseccions.

 

Article 3. Numeració dels articles

Els articles del Codi tributari duen dos números separats per un guionet, llevat de les disposicions addicionals, transitòries i finals. El primer número és format per tres xifres, que indiquen respectivament el llibre, el títol i el capítol. El segon número correspon a la numeració contínua que, començant per l’1, s’atribueix a cada article dins de cada capítol.

 

Article 4. Tramitació

1. El Codi tributari de Catalunya s’elabora en forma de codi obert, mitjançant l’aprovació per llei dels diversos llibres que l’integren.
2. Les lleis que aprovin o modifiquin normes tributàries de Catalunya s’han d’integrar en algun dels llibres del Codi tributari de Catalunya o, si escau, han de crear-ne de nous, amb la finalitat de mantenir codificada i actualitzada la legislació fiscal i tributària de Catalunya.
3. Les lleis que afectin disposicions del Codi tributari han de contenir de manera expressa les modificacions d’addició, supressió o nova redacció que comportin.
4. Les lleis que modifiquin disposicions del Codi tributari han de contenir una disposició final per la qual s’autoritzi el Govern per a refondre el text per mitjà d’un decret legislatiu.

 

Article 5. Aprovació dels llibres primer, segon i tercer

S’aproven els llibres primer, segon i tercer del Codi tributari de Catalunya.

 

 

Disposició derogatòria

1. Es deroga la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya.
2. Es deroga el Decret 158/2007, del 24 de juliol, de regulació de la Junta de Finances de la Generalitat de Catalunya.
3. Es deroga la disposició addicional primera de la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, i el Decret 162/2010, del 9 de novembre, pel qual es regula l’Oficina del Contribuent.
4. Resta derogada qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que sigui contrària o resulti incompatible amb el que disposa aquesta llei.

 

 

Disposicions finals

 

Disposició final primera. Desplegament normatiu

1. El Govern ha de dictar les disposicions pertinents per a desplegar i aplicar aquesta llei.
2. Es faculta el president del Consell Fiscal de Catalunya perquè dicti les normes de desenvolupament organitzatiu i estructural relatives al funcionament i al compliment de les funcions corresponents al Consell Fiscal de Catalunya.

 

Disposició final segona. Modificacions i habilitacions pressupostàries

1. El departament competent en matèria pressupostària ha de fer les modificacions pressupostàries que siguin pertinents per a complir el que estableix aquesta llei.
2. Els preceptes que puguin comportar despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat produeixen efectes a partir de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos corresponent a l’exercici pressupostari immediatament posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

 

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Codi tributari de Catalunya

 

Llibre primer. Disposicions generals del sistema tributari de Catalunya

 

Títol I. Disposicions preliminars i generals del Codi tributari de Catalunya

 

Article 111-1. Objecte i àmbit d’aplicació del Codi

1. El Codi tributari de Catalunya estableix els principis generals del sistema tributari de Catalunya i regula:
2. a) Els organismes i els ens que conformen l’Administració tributària de la Generalitat.
3. b) Les relacions jurídiques entre l’Administració tributària de la Generalitat i els subjectes titulars de drets i obligacions que emanen d’aquest codi.
4. c) El règim jurídic dels tributs de la Generalitat.
5. Resten fora de l’objecte del Codi tributari de Catalunya els tributs locals i les administracions encarregades d’aplicar-los, sens perjudici de la col·laboració de les administracions locals amb l’Administració tributària de la Generalitat.

 

Article 111-2. Àmbit subjectiu

El Codi tributari de Catalunya és aplicable a les persones físiques i jurídiques i a les entitats sense personalitat jurídica a les quals la normativa tributària aprovada pel Parlament i desplegada pel Govern exigeix el compliment d’obligacions tributàries o reconeix l’exercici de drets en l’àmbit tributari, i també a aquelles a les quals l’Administració tributària de la Generalitat dirigeix el procediment de recaptació en període executiu regulat per la normativa tributària amb la finalitat de fer efectiu el pagament de qualsevol recurs de dret públic.

 

Article 111-3. Principis fonamentals del sistema impositiu català

Els principis fonamentals del sistema impositiu català són els de generalitat, suficiència, justícia, igualtat, capacitat contributiva, progressivitat, equitat, no-confiscatorietat i simplicitat.

 

Article 111-4. Reserva de llei

1. Els tributs de la Generalitat es creen per llei.
2. S’han de predeterminar o delimitar per llei els elements essencials dels tributs, entesos com els elements que els identifiquen i els relatius a llur quantificació.
3. La llei estableix l’obligació tributària i en fixa el contingut, que s’ha d’ajustar als principis materials de justícia tributària.
4. Es regulen per llei els procediments tributaris, el procediment sancionador tributari i els procediments de revisió administrativa d’actes tributaris, sens perjudici de llur desenvolupament per via reglamentària. També es regulen per llei els procediments per a prevenir o resoldre els conflictes o controvèrsies tributaris sorgits en el desenvolupament d’un procediment d’aplicació dels tributs o sancionador i abans de la finalització d’aquests, en el marc del respecte al principi de no disponibilitat del crèdit tributari i a la resta de principis del dret tributari.
5. El contribuent ha de poder conèixer amb precisió suficient, per mitjà de la llei, l’abast de les seves obligacions fiscals.
6. S’ha d’establir per llei la creació dels ens amb personalitat jurídica pròpia que conformen l’Administració tributària de la Generalitat.

 

Article 111-5. Capacitat per a exigir tributs

La Generalitat pot exigir els seus tributs d’acord amb el que estableixen la Constitució i les lleis.

 

Article 111-6. Terminis i còmput dels terminis

1. El Codi tributari de Catalunya, sens perjudici del que estableixin les lleis dels procediments tributaris i de l’aplicació supletòria de les que regulen el procediment administratiu, estableix:
2. a) El principi d’unificació de terminis dels procediments tributaris.
3. b) Els terminis de prescripció i caducitat, les causes d’interrupció del còmput de terminis de prescripció i els terminis de suspensió i caducitat dels procediments tributaris.
4. L’Administració tributària ha de publicar en la seva seu electrònica la relació dels procediments tributaris, amb la indicació dels terminis màxims de duració d’aquests i dels efectes que produeix el silenci administratiu.

 

Article 111-7. Àmbit temporal de les normes tributàries

1. Les normes tributàries entren en vigor al cap de vint dies naturals des de llur publicació oficial, si no s’hi disposa un termini diferent, i s’apliquen per un termini indefinit, llevat que es fixi un període determinat de vigència.
2. Les normes tributàries s’apliquen als tributs sense període impositiu determinat que es meritin a partir de llur entrada en vigor. Respecte als tributs amb un període impositiu determinat, s’apliquen a partir del primer període impositiu que s’iniciï a partir d’aquell moment.
3. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu, llevat que es disposi el contrari. Això no obstant, les normes que regulen les infraccions i sancions tributàries i els recàrrecs tenen efectes retroactius respecte als actes que no siguin ferms quan llur aplicació resulta més favorable per a l’interessat.

 

Article 111-8. Interpretació

1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi dels termes que s’hi fan servir, d’acord amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han d’ésser aplicades, atenent principalment llur esperit i finalitat.
2. Es prohibeix l’ús de l’analogia per a estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet imposable dels tributs i els de les exempcions i els altres beneficis fiscals.
3. L’Administració tributària de la Generalitat ha d’aplicar les normes tributàries d’acord amb la doctrina establerta pels òrgans economicoadministratius competents i la jurisprudència dels tribunals.
4. Les disposicions interpretatives vinculen tots els òrgans de l’Administració tributària de la Generalitat encarregats d’aplicar els tributs.
5. En cas de modificació d’una disposició, el nou criteri interpretatiu no és aplicable a les situacions produïdes durant la vigència de l’anterior, llevat de previsió expressa i justificada en sentit contrari.

 

Article 111-9. Codificació i consolidació de la legislació tributària

Les lleis i, si escau, els reglaments que modifiquin les disposicions establertes per aquest codi han d’indicar la modificació expressament en el títol o la rúbrica, i han d’introduir-hi de manera expressa les modificacions d’addició, supressió o nova redacció que comporten.

 

Article 111-10. Identificació expressa de les modificacions de les normes tributàries

Les lleis i els reglaments que aprovin o modifiquin normes tributàries han d’indicar-ho expressament en el títol o la rúbrica, i han de contenir una relació completa de les normes que deroguen i la nova redacció de les que modifiquen.

 

 

Títol II. Disposicions generals sobre l’Administració tributària de la Generalitat

 

Capítol I. Objecte, àmbit i estructura

 

Article 121-1. Objecte

Aquest títol estableix els objectius, l’estructura i els principis i disposicions generals de l’actuació dels organismes que formen l’Administració tributària de la Generalitat.

 

Article 121-2. Àmbit

1. Als efectes del que estableix aquest codi, l’Administració tributària de la Generalitat és integrada pels òrgans i les entitats de dret públic de la Generalitat que exerceixen funcions tributàries o relacionades amb la matèria tributària, en els diferents àmbits de l’aplicació dels tributs, de l’exercici de la potestat sancionadora tributària, de la revisió dels actes administratius tributaris o de recaptació, de la interpretació de la normativa tributària, de la consultoria tributària, de l’avaluació i la supervisió de les actuacions tributàries i de la recerca i l’estudi en matèria d’hisenda pública, dret tributari i gestió dels sistemes fiscals.
2. L’Administració tributària de la Generalitat i les administracions locals de Catalunya han de mantenir unes relacions de col·laboració adequades per a fer plenament efectives les missions respectives, amb ple respecte a l’autonomia local.

 

Article 121-3. Exercici de les competències tributàries i de les funcions de recaptació de recursos de dret públic

1. La Generalitat exerceix les competències en matèria tributària i les funcions de recaptació de recursos de dret públic amb l’abast i en els termes que estableix la normativa aplicable segons el seu sistema de fonts.
2. S’ha de regular per mitjà d’una disposició de caràcter general quin és l’òrgan de l’Administració tributària de la Generalitat que exerceix la competència territorial en cada cas.
3. La hisenda de la Generalitat disposa d’un sistema propi de recaptació per a cobrar els tributs i els recursos de dret públic, en el qual participen les entitats de crèdit i les de provisió de serveis de pagament que han estat reconegudes com a col·laboradores en la recaptació.

 

Article 121-4. Objectius de l’Administració tributària

L’Administració tributària de la Generalitat és una administració al servei dels ciutadans que té els objectius fonamentals següents:

1. a) Promoure una major cultura fiscal entre els ciutadans, de manera que resti palesa la necessitat dels tributs per a cobrir el finançament de la despesa de la Generalitat i la consciència ciutadana per a complir adequadament les responsabilitats fiscals.
2. b) Oferir un servei de qualitat que permeti augmentar el nivell de compliment voluntari de les obligacions fiscals, tot facilitant als ciutadans i a les entitats públiques i privades aquest compliment i l’ingrés dels tributs amb el mínim cost de gestió possible.
3. c) Recaptar, segons les competències conferides per les lleis, els recursos de dret públic que han de permetre finançar les despeses de la Generalitat, amb l’ús, quan calgui, dels mitjans coercitius que estableix la llei contra els subjectes que practiquen l’elusió o l’evasió respecte a llurs obligacions fiscals.
4. d) Aconseguir que la contribució del conjunt dels subjectes tributaris de la comunitat es correspongui amb la proposta de contribució que estableix la política fiscal referendada per mitjà del procés democràtic de decisió política, i lluitar, en conseqüència, contra l’evasió i l’elusió fiscals i aconseguir que el que s’ha definit en la política tributària i s’ha establert per mitjà dels criteris d’atribució d’obligacions fiscals és, efectivament, el que finalment compleixen els subjectes tributaris.

 

Article 121-5. Estructura de l’Administració tributària de la Generalitat

1. L’Administració tributària de la Generalitat és integrada per:
2. a) L’Agència Tributària de Catalunya.
3. b) La Junta de Tributs de Catalunya.
4. c) El Consell Fiscal de Catalunya.
5. d) L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya.
6. També forma part de l’estructura de l’Administració tributària de la Generalitat l’òrgan competent en matèria de tributs integrat en l’estructura orgànica del departament competent en matèria d’hisenda.
7. Es pot determinar per llei que altres organismes o entitats s’integrin a l’Administració tributària de la Generalitat.

 

Capítol II. Actuació de l’Administració tributària de la Generalitat

 

Article 122-1. Principis generals d’actuació

L’actuació de l’Administració tributària de la Generalitat es basa en la confiança i la cooperació amb el conjunt de ciutadans i entitats de Catalunya i s’inspira en els principis següents:

1. a) La vocació de servei envers els ciutadans es concreta en la informació, l’assistència i la facilitació de la comprensió i el compliment de les obligacions fiscals. Es garanteix l’aplicació del sistema tributari de manera inclusiva i s’emfasitza la importància de la professionalitat, la qualitat, la transparència, el rigor, l’equitat, l’ètica i la solidaritat en el compliment fiscal.
2. b) El millorament de la cultura i la consciència fiscal del conjunt dels ciutadans i de les empreses, del finançament de la despesa i la inversió públiques segons les capacitats econòmiques, la correcció de les desigualtats en la distribució de la renda i un ús adequat, per part de l’Administració pública, dels ingressos tributaris que recapta, i també la facilitació i el foment del compliment voluntari de les obligacions tributàries.
3. c) L’esforç permanent per a complir el deure d’assolir l’observança estricta i general de l’ordenament tributari i, per tant, la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscals, amb l’ús d’un sistema d’inspecció i control tributari just i eficient i d’un sistema sancionador que desincentivi els comportaments fraudulents.
4. d) El respecte als drets i les garanties del contribuent i l’assegurament d’una actuació respectuosa amb el contribuent i d’un tracte just, que promoguin la confiança dels ciutadans envers el sistema fiscal.
5. e) La garantia dels principis de seguretat jurídica, bona fe i confiança legítima en l’Administració, especialment davant dels canvis de criteris interpretatius en l’aplicació dels tributs.
6. f) La garantia d’una atenció i resolució adequada i àgil de les consultes, les queixes, els recursos i les reclamacions dels usuaris del sistema fiscal.
7. g) La conscienciació al conjunt de la societat de la importància de pagar els impostos, amb el propòsit de millorar la cultura i la consciència fiscal del conjunt de la ciutadania i de les empreses.
8. h) La promoció de bones pràctiques en la relació entre l’Administració tributària, els contribuents i el conjunt d’operadors del sistema tributari.
9. i) L’assumpció de la cultura de la qualitat i de la innovació en la prestació del servei públic.
10. j) La transparència i el retiment de comptes al conjunt de la societat amb relació a l’aplicació dels tributs i a l’ús públic dels recursos aconseguits per mitjà de la contribució fiscal.

 

Article 122-2. Deures i obligacions

L’Administració tributària de la Generalitat està subjecta als deures i les obligacions específics següents:

1. a) Dur a terme les seves actuacions de la manera menys costosa possible per al ciutadà, d’acord amb les disposicions legals i reglamentàries que corresponguin.
2. b) Informar les persones i les entitats sobre llurs drets i obligacions tributàries a Catalunya i facilitar-los-en l’exercici i el compliment mitjançant una atenció i una assistència adequades amb els mitjans i mecanismes propis adequats.
3. c) Facilitar el desenvolupament dels procediments tributaris, en especial el tràmit d’audiència i la presentació d’al·legacions i recursos.
4. d) Complir amb diligència les obligacions de contingut econòmic establertes per la llei. Tenen aquesta naturalesa l’obligació de realitzar les devolucions derivades de la normativa de cada tribut, les devolucions d’ingressos indeguts i els reembossaments dels costos de les garanties, i la de satisfer els interessos de demora corresponents.
5. e) Resoldre expressament totes les qüestions que es plantegin en els procediments tributaris, i motivar els actes administratius que dicti, amb una referència suficient i clara als fets i als fonaments de dret.
6. f) Resoldre els procediments tributaris en els terminis establerts i assumir les conseqüències derivades de l’incompliment d’aquests terminis, d’acord amb el que estableixi la normativa tributària.
7. g) Reembossar, amb l’acreditació prèvia del seu import, el cost de les garanties aportades per a suspendre l’execució d’un acte o per a ajornar o fraccionar el pagament d’un deute si l’acte o el deute esmentat és declarat improcedent per resolució administrativa o sentència ferma. Quan l’acte o el deute es declarin parcialment improcedents, el reembossament ha d’assolir la part corresponent del cost de les garanties. Amb el reembossament dels costos de les garanties, l’Administració tributària de la Generalitat ha d’abonar l’interès legal vigent al llarg del període en què es meriti sense necessitat que l’obligat tributari ho sol·liciti.
8. h) Informar les persones i entitats que ho demanin sobre l’estat de tramitació dels procediments en què siguin part.
9. i) Certificar i lliurar còpia de les declaracions presentades per persones i entitats, i lliurar una còpia segellada dels documents que li siguin presentats, sempre que s’aportin juntament amb els originals perquè siguin confrontats. Així mateix, ha de retornar els originals d’aquests documents en el cas que no hagin de constar en l’expedient administratiu.
10. j) No exigir l’aportació de documents ja presentats per persones i entitats i que estiguin en poder de l’òrgan o entitat de dret públic actuant. No obstant això, per a facilitar la tramitació, l’òrgan administratiu pot demanar a l’interessat que indiqui la data i el procediment en què els va presentar.
11. k) Guardar reserva, en els termes establerts legalment, de les dades, els informes o els antecedents que hagi obtingut, que només poden ésser utilitzats per a aplicar els tributs o els recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a imposar sancions, sense que puguin ésser lliurats o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que estableixen les lleis.
12. l) Contestar, en els termes especificats en les lleis, les consultes que formulin les persones i les entitats i que compleixin els requisits establerts legalment. S’ha de determinar per llei quines són les consultes que s’han de contestar per escrit i les conseqüències de la falta de resposta en el termini establert.
13. m) Aplicar els criteris continguts a les respostes a consultes tributàries escrites emeses pels òrgans o organismes que tinguin atribuïda la competència interpretativa, sempre que el supòsit de fet sigui assimilable.
14. n) Informar, a sol·licitud de l’interessat i amb relació als tributs la gestió dels quals li correspongui, sobre el valor a efectes fiscals dels béns immobles que, situats en el territori de Catalunya, hagin d’ésser objecte d’adquisició o transmissió.
15. o) Habilitar al contribuent, amb les degudes cauteles de confidencialitat, l’accés a les dades fiscals pròpies actualitzades de què disposi.

 

Article 122-3. Potestats

1. L’Administració tributària de la Generalitat, en l’àmbit dels tributs que gestiona i dels recursos de dret públic que recapta, d’acord amb la normativa aplicable i amb subjecció als procediments tributaris establerts, pot dur a terme les actuacions següents:
2. a) La comprovació i la investigació de tots els elements o circumstàncies determinants de l’obligació tributària per a garantir el compliment correcte de les normes que li són aplicables.
3. b) La gestió recaptatòria en període executiu dels recursos de dret públic de titularitat de la Generalitat i, si li ha estat atribuïda aquesta funció, dels de titularitat d’altres administracions públiques catalanes.
4. c) Les actuacions de col·laboració en virtut de les normes sobre assistència mútua que siguin aplicables.
5. d) L’exercici de la potestat sancionadora en matèria tributària.
6. e) La revisió en la via administrativa, mitjançant els procediments establerts legalment, dels actes i actuacions d’aplicació dels tributs, de recaptació d’ingressos de dret públic i d’imposició de sancions tributàries.
7. L’Administració tributària de la Generalitat pot fer ús de totes les facultats i prerrogatives per al cobrament dels tributs que li atorga la normativa tributària quan du a terme, a l’empara de la habilitació legal corresponent o en virtut de delegació de competències o sol·licitud de col·laboració, les actuacions del procediment de recaptació destinades al cobrament dels ingressos de dret públic no tributaris.
8. Als efectes de l’abast de la col·laboració d’altres administracions amb l’Administració tributària de la Generalitat tendent a la satisfacció dels recursos de dret públic, el compliment de les obligacions derivades de l’exacció dels recursos de dret públic no tributaris s’equipara al compliment de les obligacions tributàries.

 

Article 122-4. Facultat de qualificació

1. L’Administració tributària, en el desenvolupament de les funcions de comprovació o investigació, ha de qualificar els fets, actes o negocis efectuats per l’obligat tributari d’acord amb la naturalesa jurídica del fet, acte o negoci efectuat amb independència de la forma o la denominació utilitzades per les parts per a qualificar-lo.
2. L’exercici de la facultat de qualificació ha de respectar:
3. a) La presumpció de bona fe dels contribuents i dels obligats tributaris.
4. b) La deguda necessitat de prova i de motivació per part de l’Administració tributària.
5. c) Els procediments que pertoquin per a determinar les normes, els actes o els negocis que s’hagi intentat evitar o amagar.
6. d) Les qualificacions de les altres administracions i jurisdiccions rellevants en la matèria.
7. e) La resta de criteris que determini la normativa i la jurisprudència.

 

Article 122-5. Facultats per a interpretar

1. En l’àmbit de les competències de la Generalitat, la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda pública; la Direcció General de Tributs o l’òrgan competent en matèria de tributs integrat en l’estructura orgànica del departament competent en matèria d’hisenda, i el Consell Fiscal de Catalunya estan facultats, en els termes que estableix aquest codi respecte a cadascun d’aquests òrgans, per a dictar disposicions interpretatives, aclaridores i explicatives de les normes en matèria tributària i emetre dictàmens.
2. Les disposicions interpretatives i explicatives i els dictàmens s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. Les disposicions interpretatives tenen els efectes establerts per l’article 111-8.

 

Article 122-6. Obtenció i comunicació de dades amb transcendència tributària

L’Administració tributària de la Generalitat pot obtenir de tercers dades amb transcendència tributària per procediments de captació d’informació de caràcter general o periòdic, o de caràcter individual, d’acord amb el que estableix aquest codi, amb la finalitat de fer-les servir en l’exercici de les funcions d’aplicació dels tributs o de recaptació en període executiu que té atribuïdes per llei.

 

Article 122-7. Caràcter reglat i impugnabilitat dels actes

Els actes d’aplicació dels tributs, d’imposició de sancions tributàries i de revisió administrativa dictats pels òrgans de l’Administració tributària de la Generalitat tenen caràcter reglat i són impugnables en la via administrativa i jurisdiccional en els termes que estableixen les lleis, sens perjudici dels sistemes alternatius de resolució de conflictes regulats per la normativa tributària.

 

Article 122-8. Utilització de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics

1. L’Administració tributària de la Generalitat ha de promoure la utilització de les tècniques i els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i l’exercici de les seves competències.
2. Els procediments i les actuacions en què es facin servir tècniques i mitjans electrònics han de garantir la identificació de l’Administració tributària actuant i l’exercici de la seva competència.
3. L’Administració tributària de la Generalitat pot produir actes de tràmit o que resolguin procediments de manera automatitzada, quan aquesta forma d’actuació administrativa estigui prevista reglamentàriament i es compleixin les garanties establertes per la llei.
4. L’Administració tributària de la Generalitat ha de posar a l’abast de les persones i les entitats els canals electrònics, informàtics i telemàtics perquè aquestes s’hi puguin relacionar per a exercir llurs drets i complir llurs obligacions amb agilitat i comoditat, amb les garanties i els requisits previstos en cada procediment i amb les limitacions establertes per la legislació sobre l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic.

 

Article 122-9. Col·laboració interadministrativa

1. Les relacions dels ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat amb altres administracions públiques es regeixen pel que disposa aquesta llei i la legislació sobre règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.
2. Els ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat poden, per mitjà d’acords, convenis, fórmules de col·laboració o qualsevol instrument jurídic o organitzatiu admès per l’ordenament que es consideri adequat, establir relacions amb altres administracions públiques amb la finalitat de millorar el servei públic i d’acomplir els objectius d’interès comú i les funcions tributàries respectives.
3. Els ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat poden constituir consorcis, o adherir-se a altres de ja existents, amb altres administracions, organismes o ens públics, o amb entitats privades sense ànim de lucre, que tinguin finalitats d’interès públic concurrents.
4. Els ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat poden delegar les competències de llur titularitat a altres administracions o entitats en els termes que estableixen les lleis.
5. Els ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat poden encarregar la realització d’activitats de caràcter material o tècnic o serveis a altres administracions, organismes i ens públics o privats.
6. Els ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat col·laboren, per mitjà dels acords corresponents, i amb les fórmules establertes per la normativa, en la gestió, la inspecció i la recaptació dels tributs locals i en la recaptació dels ingressos de dret públic de les entitats locals.

Així mateix, els ens i els organismes de l’Administració tributària de la Generalitat i les entitats locals es presten recíprocament l’assistència necessària per a una major eficiència en el compliment de les comeses respectives, i poden dur a terme plans d’inspecció conjunts.

7. Els òrgans de la Generalitat competents poden dur a terme, amb la sol·licitud prèvia del president de la corporació local, les actuacions pròpies dels procediments d’inspecció i recaptació executiva fora del territori de l’entitat local respectiva amb relació als ingressos del dret públic propis d’aquesta.

 

Article 122-10. Col·laboració amb els agents del sistema tributari

1. Els agents del sistema tributari, de manera voluntària i per mitjà d’acords o convenis, poden col·laborar amb l’Administració tributària de la Generalitat per a facilitar el compliment de les obligacions tributàries i prevenir i evitar el frau fiscal, en els termes i les condicions que determini la normativa tributària. Aquesta col·laboració es pot instrumentar també per mitjà d’acords o convenis de l’Administració tributària de la Generalitat amb altres administracions públiques.
2. S’entén per agent del sistema tributari, als efectes del que estableix aquest codi, qualsevol entitat privada o institució o associació representativa de sectors o interessos socials, laborals, empresarials o professionals susceptible de participar, per mitjà de la col·laboració amb l’Administració tributària, en la gestió dels tributs, en la informació i assistència als contribuents i, en general, en el funcionament correcte del sistema tributari.
3. Són agents del sistema tributari els assessors fiscals. S’entén per assessor fiscal la persona física o jurídica, o l’entitat, que presta, de manera específica i professionalitzada, amb relació a actuacions dutes a terme per l’Administració tributària de la Generalitat, serveis d’assessorament o consultoria fiscal, d’assistència al contribuent en la interpretació i aplicació de les normes tributàries i de defensa de la seva posició jurídica en qualsevol tipus de procediment tributari o reclamació.

Els assessors fiscals es poden inscriure en el Registre d’assessors fiscals de Catalunya. S’han de regular per reglament els requisits i el procediment d’inscripció en aquest registre i la seva publicació, i també l’aprovació del codi de conducta i de bones pràctiques dels assessors fiscals, basat en el principi de la responsabilitat social i de corresponsabilitat en el compliment de les obligacions fiscals.

La col·laboració dels assessors fiscals en el bon funcionament del sistema tributari no va en detriment del desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya ni de la dotació adequada dels seus recursos per a fer front a les tasques de facilitació de la comprensió, la gestió i la liquidació de les obligacions fiscals.

4. L’Administració tributària de la Generalitat ha de posar a disposició de l’assessor fiscal registrat les eines adequades perquè contribueixi a incrementar el nivell de compliment voluntari de les obligacions fiscals.
5. L’Administració tributària de la Generalitat ha de promoure sistemes de col·laboració amb les entitats públiques per a maximitzar l’eficàcia i l’eficiència en la gestió recaptatòria i per a facilitar als ciutadans la satisfacció de llurs deutes tributaris. Amb aquesta finalitat, i sempre que estigui justificat per raons de manca de capacitat de l’Administració tributària, es poden promoure sistemes de col·laboració amb entitats privades, amb l’acord previ de la Junta de Govern de l’Agència Tributària de Catalunya.
6. L’Administració tributària de la Generalitat pot arribar a una entesa amb els contribuents que permeti determinar drets i obligacions tributàries que es desprenen de l’activitat exercida o d’un determinat tipus de transaccions o d’operacions el règim fiscal de les quals susciti controvèrsies doctrinals. El contribuent ha de complir les seves obligacions fiscals en consonància amb el que s’ha estipulat en l’entesa.

 

 

Llibre segon. L’Agència Tributària de Catalunya i la Junta de Tributs de Catalunya

 

Títol I. L’Agència Tributària de Catalunya

 

Capítol I. Disposicions generals

 

Article 211-1. L’Agència Tributària de Catalunya

1. L’Agència Tributària de Catalunya és un ens amb personalitat jurídica pròpia amb plena capacitat i atribucions per a organitzar i exercir les funcions que té encomanades.
2. L’Agència Tributària de Catalunya actua ajustada al dret públic i es regeix per aquesta llei, per les seves normes de desplegament, pel seu reglament de règim interior i, en tot el que no estableixin les disposicions esmentades i que no sigui incompatible amb la present llei, per les disposicions reguladores de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat.
3. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, l’Agència Tributària de Catalunya es regeix, pel que fa a les actuacions de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i altres funcions tributàries, pel que estableix la normativa tributària i la de procediment administratiu aplicables a Catalunya, i també per les seves normes de desplegament.
4. L’Agència Tributària de Catalunya té autonomia funcional, financera i de gestió i s’adscriu al departament competent en matèria d’hisenda.

 

Article 211-2. Funcions

1. Corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya les funcions següents:
2. a) Gestionar, liquidar, inspeccionar i recaptar els tributs, quan la seva aplicació correspongui a la Generalitat.
3. b) Prestar als contribuents els serveis d’atenció i informació tributària, fer tasques de facilitació de la comprensió i compliment de les obligacions fiscals i facilitar l’exercici de llurs drets, de manera que tota persona física o jurídica disposi del màxim suport per part de l’Administració.
4. c) Gestionar la recaptació en període executiu dels ingressos de dret públic no tributaris de l’Administració de la Generalitat i dels ens que conformen el sector públic de la Generalitat.
5. d) Elaborar estudis en els seus àmbits d’actuació i, en concret, respecte a les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs.
6. e) Actuar davant l’administració tributària competent en representació dels departaments, els ens i les entitats que formen el sector públic de la Generalitat, quan tinguin la condició d’obligats tributaris respecte als tributs gestionats per l’Agència, en els termes acordats per conveni o per l’instrument jurídic que correspongui.
7. f) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per llei, delegació de competències, encàrrec de gestió, conveni de col·laboració o per qualsevol altre instrument jurídic establert legalment.
8. L’Agència Tributària de Catalunya pot fer funcions d’aplicació dels tributs locals i gestionar la recaptació en període executiu dels ingressos de dret públic de les administracions locals de Catalunya, quan aquestes funcions li siguin assignades per delegació, encàrrec de gestió, conveni de col·laboració o altres fórmules de col·laboració establertes en l’ordenament jurídic.
9. L’Agència Tributària de Catalunya es pot relacionar amb altres administracions públiques tributàries, integrar-se en consorcis i signar acords i convenis de col·laboració en matèria tributària.
10. Per a exercir les seves funcions, l’Agència Tributària de Catalunya pot obtenir informació amb transcendència tributària en els termes establerts per l’article 122-6 del Codi i la disposició addicional tercera d’aquest llibre.

 

Article 211-3. Principis generals d’actuació

1. L’Agència Tributària de Catalunya actua amb autonomia de gestió basada en una política adequada de recursos humans en l’àmbit economicofinancer.
2. En el marc dels principis generals aplicables a l’Administració tributària de la Generalitat establerts per aquest codi, l’activitat de l’Agència Tributària de Catalunya es regeix pels principis i les regles següents:
3. a) Legalitat, objectivitat, eficàcia i generalitat en l’aplicació dels tributs, amb ple respecte als drets i les garanties dels ciutadans.
4. b) Desconcentració d’actuacions.
5. c) Lluita contra les diferents formes d’evasió i elusió fiscals.
6. d) Eficiència, transparència i responsabilitat en la gestió de la informació, per a la qual cosa ha de comptar amb el suport de la infraestructura tecnològica que garanteixi sempre la seguretat i la confidencialitat de les dades.
7. e) Servei als ciutadans, amb una atenció especial a les tasques d’assistència als contribuents, per a reduir al mínim els costos de tramitació i per a facilitar el compliment voluntari de les obligacions tributàries.
8. f) Coordinació i cooperació amb la resta d’administracions tributàries.
9. g) Col·laboració social i institucional amb els col·legis professionals, altres corporacions de dret públic, cambres de comerç, associacions professionals de l’àmbit tributari, institucions o organitzacions representatives de sectors socials, laborals, empresarials o professionals i entitats privades, a fi de detectar el frau fiscal, millorar l’aplicació dels tributs i facilitar al màxim als contribuents el compliment de llurs obligacions i deures tributaris.
10. h) Adaptació continuada als canvis de l’entorn econòmic i social i atenció a les noves necessitats dels ciutadans.
11. i) Transparència pel que fa a la fixació de criteris i objectius en els seus àmbits d’activitat, en particular en matèria de lluita contra el frau.

 

Article 211-4. Règim jurídic dels actes dictats pels òrgans de l’Agència

1. Els actes de l’Agència Tributària de Catalunya dictats en l’exercici de les seves funcions com a poder públic són actes administratius.
2. Les funcions d’aplicació dels tributs i la potestat sancionadora atribuïdes a l’Agència Tributària de Catalunya es regeixen per la normativa tributària i de procediment administratiu aplicable a Catalunya i per la normativa de desplegament.
3. L’Agència Tributària de Catalunya, pel que fa a les funcions que impliquen l’exercici de potestats públiques, es regeix per la normativa reguladora del procediment administratiu en l’àmbit de la Generalitat.
4. Els actes que dictin els òrgans de l’Agència Tributària de Catalunya en l’exercici de la potestat tributària, i també els de recaptació per la via executiva dels ingressos públics no tributaris, són susceptibles de reclamació economicoadministrativa davant els òrgans economicoadministratius competents, sens perjudici de la interposició prèvia i potestativa del recurs de reposició en els termes que estableix la normativa tributària i les normes de desplegament.
5. La resta d’actes dictats en l’àmbit de l’Agència Tributària de Catalunya esgoten la via administrativa i són susceptibles de recurs contenciós administratiu, sens perjudici del recurs potestatiu de reposició.
6. La revisió d’actes nuls o anul·lables de naturalesa tributària en la via administrativa correspon a la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda i s’ha d’efectuar d’acord amb els motius, els terminis i la tramitació establerts per la normativa tributària.
7. El règim de responsabilitat patrimonial de l’Agència Tributària de Catalunya i de les autoritats, dels funcionaris i del personal adscrit és el que s’estableix amb caràcter general per a l’Administració de la Generalitat. Correspon al director de resoldre, en els termes que determina la normativa aplicable a Catalunya en aquesta matèria.

 

Capítol II. Organització

 

Article 212-1. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de l’Agència Tributària de Catalunya són:

1. a) El president.
2. b) La Junta de Govern.
3. c) El director.
4. d) El Comitè Executiu.

 

Article 212-2. El president

1. La presidència de l’Agència Tributària de Catalunya correspon a la persona titular de l’òrgan per mitjà del qual l’Agència s’adscriu al departament competent en matèria d’hisenda.
2. Correspon al president:
3. a) Exercir la representació institucional i signar convenis amb altres entitats públiques i privades.
4. b) Presidir la Junta de Govern.
5. c) Aprovar el pla de control tributari de l’Agència.
6. d) Nomenar i fer cessar el personal directiu.
7. e) Exercir el comandament superior del personal, sens perjudici de les funcions que corresponen al director.
8. f) Aprovar la relació de llocs de treball.
9. g) Elevar l’oferta pública d’ocupació al Govern.
10. h) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per llei o per reglament.
11. El president pot delegar en el director la funció establerta per l’apartat 2.a.

 

Article 212-3. La Junta de Govern

1. Componen la Junta de Govern:
2. a) El president.
3. b) Els vocals nats del departament competent en matèria d’hisenda, que són: el director de l’Agència, l’alt càrrec encarregat de l’òrgan del Govern competent en matèria de tributs, el director general de Pressupostos i el director de l’Assessoria Jurídica.
4. c) L’interventor general, amb veu però sense vot.
5. d) El director de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya.
6. e) Fins a quatre vocals nomenats per la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda.
7. f) El secretari, que ha d’ésser el vocal que designi el president.
8. La Junta de Govern té les funcions següents:
9. a) Exercir la direcció superior de l’Agència.
10. b) Aprovar el programa d’actuació de l’Agència.
11. c) Informar preceptivament dels avantprojectes de llei i de decret legislatiu que afectin directament o indirectament els àmbits competencials de l’Agència.
12. d) Conèixer els projectes normatius, inclosos els que regulen els procediments tributaris, i emetre’n un informe, sens perjudici que pugui delegar aquestes funcions en el director o en el Comitè Executiu.
13. e) Aprovar l’avantprojecte de pressupost de l’Agència.
14. f) Aprovar les línies generals de la política de recursos humans, inclosa la política de retribucions i, en especial, les retribucions variables.
15. g) Deliberar sobre la política de comunicació i sobre les relacions institucionals de l’Agència.
16. h) Aprovar els comptes de l’exercici anterior.
17. i) Aprovar el reglament de règim interior de l’Agència.
18. j) Aprovar l’oferta d’ocupació pública de l’Agència.
19. k) Aprovar, abans de sotmetre’ls a la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, els projectes normatius pels quals s’aprova l’estructura organitzativa de l’Agència.
20. l) Complir les altres funcions que li atribueixi el reglament de règim interior.
21. La presidència de la Junta de Govern correspon a la persona que ocupa la presidència de l’Agència, que ha d’exercir el càrrec d’acord amb les funcions i els requisits de funcionament que s’estableixin per als òrgans col·legiats en la normativa de procediment administratiu aplicable a Catalunya.

 

Article 212-4. El director

1. El càrrec de director de l’Agència Tributària de Catalunya és assimilat al rang orgànic de secretari general i és nomenat i separat lliurement pel Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda.
2. Correspon al director:
3. a) Exercir la direcció ordinària de l’Agència, que inclou donar les instruccions sobre tots els temes relacionats amb els serveis i les funcions de l’Agència i dictar les instruccions de caràcter tributari dins les seves competències.
4. b) Exercir la representació ordinària en l’ordre judicial i en l’extrajudicial.
5. c) Dirigir i coordinar l’actuació del Comitè Executiu.
6. d) Elaborar l’avantprojecte de pressupost i sotmetre’l a la Junta de Govern.
7. e) Confeccionar la relació de llocs de treball.
8. f) Redactar l’oferta d’ocupació pública de l’Agència.
9. g) Executar el programa d’actuació de l’Agència.
10. h) Exercir el comandament del personal, i, específicament, exercir la potestat disciplinària i nomenar i fer cessar el personal que no tingui la consideració de personal directiu.
11. i) Contractar personal laboral.
12. j) Signar convenis amb altres entitats públiques i privades, per delegació del president.
13. k) Actuar com a òrgan de contractació de l’Agència.
14. l) Autoritzar despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris.
15. m) Complir les funcions que li delegui el president o la Junta de Govern.
16. n) Complir les funcions que li atribueixi el reglament de règim interior.

 

Article 212-5. El Comitè Executiu

1. El Comitè Executiu és presidit pel director de l’Agència, i és integrat pels titulars dels òrgans de l’Agència que es determinin reglamentàriament d’entre els que en formen l’estructura central i territorial. Actua com a secretari el membre del Comitè o el funcionari que determini el director, si bé en aquest darrer cas no té dret a vot.
2. El president del Comitè Executiu pot decidir sobre l’assistència a les sessions del Comitè, amb veu però sense vot, de persones que estiguin relacionades amb els assumptes objecte de debat.
3. Les funcions del Comitè Executiu són:
4. a) Elaborar l’avantprojecte del programa d’actuació.
5. b) Aprovar i fer el seguiment de les línies de treball fixades en el programa d’actuació, que inclou els principals objectius de l’Agència, els quals es fonamenten en la millora de l’eficàcia i l’eficiència en el funcionament, tant pel que fa al control tributari com a l’atenció ciutadana.
6. c) Proposar els programes de contractació i d’inversions.
7. d) Proposar mesures que afectin l’organització dels serveis centrals i territorials, i fer-ne el seguiment de l’execució.
8. e) Executar els acords de la Junta de Govern, llevat dels que corresponen al director.
9. f) Assessorar sobre els projectes i les decisions que determini el president, la Junta de Govern o el director.
10. g) Complir les que li delegui la Junta de Govern.
11. h) Complir les que li atribueixi el reglament de règim interior.

 

Article 212-6. Estructura organitzativa

1. L’Agència Tributària de Catalunya té l’estructura organitzativa que es determini per reglament.
2. S’han de determinar, per ordre de la persona responsable del departament competent en matèria d’hisenda, a proposta del president de l’Agència, la seva estructura i organització, amb l’objectiu d’atendre les funcions que li atribueix aquesta llei.
3. L’Agència Tributària de Catalunya disposa de serveis jurídics propis integrats per advocats de la Generalitat, als quals correspon d’assessorar l’Agència i, conjuntament amb els advocats de la Generalitat, representar-la i defensar-la, en els termes establerts per la normativa vigent.
4. En els recursos contenciosos administratius interposats contra les resolucions dictades pels òrgans economicoadministratius competents, es pot encarregar als advocats de la Generalitat la representació i defensa de l’Agència Tributària de Catalunya.

 

Capítol III. Personal

 

Article 213-1. Personal al servei de l’Agència Tributària de Catalunya

1. L’Agència Tributària de Catalunya compta amb personal funcionari, integrat en cossos generals o en cossos específics adscrits a l’Agència, i personal laboral per a l’exercici de les funcions que té atribuïdes. Es reserven al personal funcionari de l’Agència, en salvaguarda dels interessos generals de l’Administració, els llocs de treball que comportin l’exercici de potestats públiques.
2. El personal funcionari resta sotmès a les disposicions legals aplicables en matèria de funció pública i la seva normativa de desenvolupament, sens perjudici de les regulacions específiques contingudes en aquesta llei.
3. El president de l’Agència Tributària de Catalunya estableix, a proposta del director, el règim de prestació de serveis i les altres condicions laborals del personal al servei de l’Agència.
4. Les retribucions del personal funcionari i del personal laboral de l’Agència Tributària de Catalunya s’ajusten al que disposin les lleis de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
5. Els funcionaris dels cossos tributaris adscrits a l’Agència Tributària de Catalunya tenen la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de llurs funcions, en els termes que estableix la normativa tributària. Quan actuen com a agents de l’autoritat fora de les oficines públiques, davant de terceres persones, els funcionaris han d’acreditar aquesta condició, i poden sol·licitar el suport, l’empara i la protecció de les autoritats públiques, que estan obligades a prestar-los-els.
6. Correspon al president de l’Agència Tributària de Catalunya d’aprovar la relació de llocs de treball, a proposta del director i d’acord amb la normativa general de funció pública de l’Administració de la Generalitat. La relació dels llocs de treball ha de definir la naturalesa, el contingut i les característiques de desenvolupament i les retribucions, que s’han d’ajustar al que disposin les lleis anuals de pressupostos per al personal al servei de les entitats públiques, amb un règim específic de percepció de retribucions variables que correspon de regular al Govern.

 

Article 213-2. Principis d’actuació

Els membres dels cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya han d’ajustar en tot moment llur actuació al codi de conducta següent:

1. a) Han d’actuar d’acord amb els principis de legalitat, objectivitat i generalitat en l’aplicació de la normativa tributària, amb ple respecte a l’ordenament jurídic.
2. b) Han d’actuar amb professionalitat, imparcialitat i responsabilitat en el compliment de llurs funcions i han de gestionar amb sigil la informació i guardar reserva rigorosa respecte a les dades de què tinguin coneixement en l’exercici de llur activitat.
3. c) Han de sotmetre llur gestió als principis d’avaluació i de transparència i al principi de garantia de la seguretat jurídica dels obligats tributaris.
4. d) Han d’atenir-se al principi de jerarquia i han d’obeir les instruccions professionals dels superiors, llevat que puguin constituir una infracció de l’ordenament jurídic.
5. e) Han de prestar el màxim servei als ciutadans, amb una atenció especial a les tasques d’assistència tècnica als contribuents i de promoció de la consciència fiscal.
6. f) Han d’actuar amb la màxima celeritat i amb la màxima proporcionalitat en la gestió dels assumptes que els són encomanats.
7. g) S’han de subjectar al principi de coordinació i cooperació amb el personal de les altres administracions públiques i de les entitats que actuen en l’àmbit tributari.
8. h) Han d’adaptar llur gestió de manera continuada als canvis de l’entorn econòmic i social i han d’actualitzar permanentment llurs coneixements tributaris.
9. i) Han d’actuar d’acord amb la resta de principis a què resten subjectes en virtut de llur condició d’empleats públics.

 

Article 213-3. Oferta pública d’ocupació

El director de l’Agència Tributària de Catalunya ha de sotmetre a l’aprovació de la Junta de Govern i a proposta del seu president l’oferta pública d’ocupació amb relació als llocs de treball reservats a funcionaris dels cossos tributaris que té adscrits, a fi de sotmetre-la a l’aprovació del Govern.

 

Article 213-4. Processos de selecció i provisió de llocs de treball i formació

1. Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya de convocar i resoldre els processos de selecció i provisió dels llocs de treball reservats a personal funcionari dels cossos tributaris que té adscrits.
2. L’Agència Tributària de Catalunya ha de dissenyar, en col·laboració amb els òrgans amb atribucions en matèria de formació del departament a què és adscrita, el pla anual de formació del seu personal i pot signar convenis amb altres entitats amb aquest objecte.

 

Capítol IV. Règim econòmic, de contractació i patrimonial

 

Article 214-1. Recursos econòmics

1. Els recursos de l’Agència Tributària de Catalunya són:
2. a) Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
3. b) Un percentatge de la recaptació que derivi dels seus actes de liquidació i de gestió recaptatòria o de qualsevol altre acte administratiu dictat en l’àmbit de gestió tributària amb la finalitat de cobrir les despeses de funcionament i inversions que siguin necessàries per a la seva activitat.
4. c) Els rendiments procedents dels béns i els drets propis o que té adscrits.
5. d) Els crèdits i els préstecs que li siguin concedits, en els termes i les condicions que fixa la normativa aplicable.
6. e) La recaptació de taxes, preus públics i altres ingressos vinculats als serveis que presta.
7. f) Els altres que legalment li corresponguin.
8. La base del càlcul i el percentatge a què fa referència l’apartat 1.b es fixen cada any en la llei de pressupostos de la Generalitat.

 

Article 214-2. Pressupost

1. El pressupost de l’Agència Tributària de Catalunya es regeix pel que disposa la normativa reguladora de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat, la normativa reguladora de les seves finances públiques i les successives lleis de pressupostos.
2. Correspon al director de l’Agència d’elaborar l’avantprojecte de pressupost perquè l’aprovi la Junta de Govern, el qual ha de contenir el que determini la normativa vigent relativa a l’elaboració dels pressupostos i que, en qualsevol cas, ha de reflectir els costos necessaris per a aconseguir els seus objectius.
3. Les variacions en la quantia global del pressupost i les que afecten despeses de personal són autoritzades per la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda a proposta del president de l’Agència. Les variacions internes són acordades pel director.

 

Article 214-3. Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l’Agència Tributària de Catalunya els béns i els drets que li són adscrits i els béns i els drets propis, de qualsevol naturalesa, que adquireixi per qualsevol títol.
2. Els béns adscrits es regeixen per la normativa patrimonial que els és aplicable. Aquests béns conserven la qualificació jurídica originària i l’adscripció no implica cap transmissió del domini públic ni desafectació.
3. L’Agència Tributària de Catalunya gaudeix d’autonomia per a formalitzar qualsevol negoci jurídic amb relació als béns i drets propis, sense sotmetiment a informe o autorització prèvia, si bé ha d’emprar els procediments establerts per la normativa patrimonial de la Generalitat. S’han de determinar per decret els òrgans competents per a autoritzar, tramitar i formalitzar aquests negocis.
4. L’Agència Tributària de Catalunya gaudeix de sistemes d’informació propis, sens perjudici de les fórmules de col·laboració que es puguin establir amb l’Administració de la Generalitat.

 

Article 214-4. Règim comptable i fiscal

1. L’Agència Tributària de Catalunya ha d’aplicar el pla de comptabilitat pública de la Generalitat.
2. Pertoca als òrgans de l’Agència Tributària de Catalunya que amb aquest objectiu es determinin, d’acord amb l’estructura orgànica corresponent, portar la comptabilitat de l’Agència, de conformitat amb les instruccions que dicti la Intervenció General a aquest efecte.
3. La comptabilitat de la liquidació i de la recaptació dels tributs i altres recursos de dret públic s’ha de portar d’acord amb els criteris que estableixi la Intervenció General a aquest efecte, i s’ha de garantir la interconnexió informàtica per mitjà de sistemes d’informació corporatius.
4. L’Agència Tributària de Catalunya gaudeix del tractament fiscal aplicable a l’Administració de la Generalitat.

 

Article 214-5. Règim contractual

1. La contractació de l’Agència Tributària de Catalunya es regeix per la normativa vigent en matèria de contractes de les administracions públiques.
2. L’òrgan de contractació de l’Agència Tributària de Catalunya és el director.

 

Capítol V. Control financer i d’eficàcia

 

Article 215-1. Règim de control

1. Correspon a la Inspecció de Serveis de l’Agència Tributària de Catalunya supervisar el funcionament intern de l’Agència en els termes que es determinin per reglament.
2. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat efectuar el control financer, d’acord amb el pla anual aprovat per la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, tant pel que fa al pressupost de l’Agència com pel que fa a l’aplicació dels tributs.

 

Capítol VI. Col·laboració amb tercers en matèria tributària

 

Article 216-1. Convenis

1. L’Agència Tributària de Catalunya pot signar, en els termes i les condicions establerts per la normativa aplicable a l’Administració de la Generalitat, convenis de col·laboració amb entitats públiques pertanyents a altres administracions en els àmbits d’actuació que directament o indirectament li són propis. Així mateix, pot subscriure convenis amb entitats privades amb la mateixa finalitat.
2. Si els convenis a què fa referència l’apartat 1 imposen a l’Agència Tributària de Catalunya l’execució de tasques a acomplir per mitjà dels seus recursos humans o materials, es pot establir una contraprestació econòmica que, en qualsevol cas, cobreixi o compensi el cost dels mitjans esmerçats en l’execució del conveni.

 

Article 216-2. Col·laboració en matèria tributària i en l’aplicació dels tributs

1. La col·laboració de l’Agència Tributària de Catalunya amb altres administracions públiques pot revestir qualsevol fórmula jurídica admesa en dret, inclosa la constitució o la participació en entitats amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada.
2. L’Agència Tributària de Catalunya ha de col·laborar, pels mitjans que consideri pertinents, amb altres administracions tributàries per al compliment de les obligacions fiscals en l’àmbit de la seva competència.
3. L’Agència Tributària de Catalunya ha de col·laborar amb l’Administració de justícia, amb els òrgans del Ministeri Fiscal i amb altres òrgans de la resta de l’ordenament jurídic d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.
4. Els interessats, entitats socials, entitats privades o institucions o organitzacions representatives d’interessos socials, laborals, empresarials o professionals, poden col·laborar amb l’Agència Tributària de Catalunya en totes les actuacions d’interès comú que es determinin per reglament. Aquesta col·laboració s’instrumenta per mitjà d’acords de col·laboració.
5. La col·laboració en matèria tributària i en l’aplicació dels tributs es fa d’acord amb la normativa tributària i de procediment administratiu aplicable i respectant en tot cas la normativa aplicable de protecció de dades de caràcter personal.

 

Capítol VII. Cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya

 

Article 217-1. Cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya

Són cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya:

1. a) El Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya.
2. b) El Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya.
3. c) El Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya.

 

Article 217-2. Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. El Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya, dins el grup de classificació A, subgrup A1, és adscrit a l’Agència Tributària de Catalunya, de la qual depèn orgànicament i funcionalment.
2. El Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya té les funcions següents:
3. a) Planificar i dirigir les tasques pròpies dels procediments d’aplicació dels tributs adreçades a regularitzar les conductes defraudadores i els incompliments fiscals, i controlar-ne l’execució.
4. b) Acomplir les tasques d’investigació i comprovació tributàries i les tasques pròpies del procediment de constrenyiment i del procediment davant dels responsables i successors dels deutes que tinguin una complexitat més alta i que comportin l’exercici de les facultats més àmplies de la inspecció i la recaptació tributàries. La complexitat s’ha de valorar en funció de la dificultat tècnica de les tasques i l’especificitat de la qualificació i la quantificació dels fets, els actes, les activitats, els valors i els altres elements determinants de l’obligació tributària.
5. c) Practicar les liquidacions tributàries que regularitzin la situació tributària dels obligats tributaris i imposar sancions tributàries.
6. d) Controlar i supervisar les actuacions pròpies dels procediments de revisió en via administrativa.
7. e) Informar els obligats tributaris sobre llurs drets i obligacions de naturalesa tributària amb motiu de les actuacions inspectores i sobre el procediment per a satisfer els deutes tributaris que en puguin derivar.
8. f) Elaborar informes i emetre dictàmens en matèria tributària adreçats a les administracions públiques, i prestar-los l’assistència i l’ajuda necessàries.
9. g) Les que li siguin atribuïdes per llei o per reglament.

 

Article 217-3. Accés al Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. Per a accedir al Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya cal posseir el títol universitari de doctor, de grau, de llicenciat, d’enginyer o d’arquitecte.
2. L’ingrés al Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya es fa per mitjà dels sistemes d’oposició o de concurs oposició, en torns d’accés lliure i de promoció interna.
3. Les convocatòries d’accés al Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya han de garantir la reserva de com a mínim el 50% de les places convocades per al torn de promoció interna, en el qual tenen dret a participar:
4. a) Els funcionaris del Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya.
5. b) Els funcionaris del Cos Superior d’Administració de la Generalitat de Catalunya, del Cos d’Intervenció de la Generalitat de Catalunya i del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya que compleixin els requisits i les condicions establerts per la normativa general en matèria de promoció interna.
6. c) Els funcionaris del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya.
7. d) Els funcionaris que pertanyin a cossos o escales d’altres administracions públiques del subgrup A1 que tinguin assignades funcions tributàries, d’acord amb el que determinin les bases de la convocatòria respectiva.
8. e) Els funcionaris que pertanyin a cossos o escales d’altres administracions públiques del subgrup A2 que tinguin assignades funcions tributàries substancialment coincidents amb les del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que determinin les bases de la convocatòria respectiva.

 

Article 217-4. Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. El Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya té les funcions següents:
2. a) Informar i assistir els contribuents amb relació a llurs drets i obligacions de naturalesa tributària.
3. b) Efectuar el control del compliment de l’obligació de presentar declaracions tributàries i altres obligacions formals.
4. c) Efectuar el reconeixement i la comprovació de la procedència de beneficis fiscals.
5. d) Acomplir tràmits i executar les devolucions determinades per la normativa tributària.
6. e) Efectuar la comprovació i la pràctica de liquidacions derivades de procediments iniciats per mitjà de declaració.
7. f) Efectuar la comprovació i la pràctica de liquidacions derivades de procediments de verificació de dades de les declaracions i autoliquidacions.
8. g) Acomplir les actuacions corresponents a procediments de comprovació limitada i la pràctica de les liquidacions que en derivin.
9. h) Efectuar la comprovació de valors mobiliaris.
10. i) Acomplir les actuacions de recaptació dels deutes tributaris.
11. j) Assessorar, assistir i informar en matèria tributària els òrgans de l’Administració pública.
12. k) Acomplir la resta de tasques d’aplicació dels tributs que no estiguin integrades en les funcions d’inspecció i li siguin atribuïdes per la normativa o li siguin assignades pels òrgans competents.
13. La plantilla del Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya es fixa per llei.

 

Article 217-5. Accés al Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. Per accedir al Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya cal posseir el títol universitari de doctor, de grau, de llicenciat, d’enginyer o d’arquitecte.
2. L’ingrés al Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya es fa per mitjà dels sistemes d’oposició o de concurs oposició, en torns d’accés lliure i de promoció interna.
3. Les convocatòries d’accés al Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya han de garantir la reserva de com a mínim el 50% de les places convocades per al torn de promoció interna, en el qual tenen dret a participar:
4. a) Els funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de dos anys en qualsevol dels cossos i escales del grup A, subgrup A1.
5. b) Els funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de dos anys en qualsevol dels cossos o escales del grup A, subgrup A2, que, en tot cas, han d’acomplir els requisits de titulació per accedir al grup A, subgrup A1.
6. c) Els funcionaris que pertanyin a cossos o escales d’altres administracions públiques del subgrup A2 que tinguin assignades funcions tributàries substancialment coincidents amb les del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que determinin les bases de la convocatòria respectiva.

 

Article 217-6. Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. El Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya, dins el grup de classificació A, subgrup A2, és adscrit a l’Agència Tributària de Catalunya, de la qual depèn orgànicament i funcionalment.
2. El Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya té, en el marc dels procediments tributaris existents, les funcions següents:
3. a) Efectuar les actuacions de detecció de l’incompliment d’obligacions tributàries formals, inclosa la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries, i impulsar i supervisar les tasques de formació i conservació dels censos tributaris.
4. b) Efectuar les actuacions pròpies dels procediments d’aplicació dels tributs, dels procediments sancionadors en matèria tributària i dels procediments de revisió en via administrativa.
5. c) Dur a terme tasques de suport a les actuacions pròpies dels procediments d’inspecció i constrenyiment que tinguin una complexitat més alta i que comportin l’exercici de les facultats més àmplies d’inspecció i recaptació tributàries.
6. d) Proposar la pràctica de liquidacions derivades dels procediments tributaris i la imposició de sancions tributàries.
7. e) Efectuar les actuacions d’obtenció d’informació relacionades amb l’aplicació dels tributs que li han estat assignades.
8. f) Prestar assistència tributària als contribuents i informar-los de llurs obligacions i drets.
9. g) Les que li siguin atribuïdes per llei o per reglament.

 

Article 217-7. Accés al Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. Per a accedir al Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya cal posseir el títol universitari de diplomat de primer cicle, d’enginyer tècnic o d’arquitecte tècnic o un grau equivalent.
2. L’ingrés al Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya es fa per mitjà dels sistemes d’oposició o de concurs oposició, en torns d’accés lliure i de promoció interna.
3. Les convocatòries d’accés al Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya han de garantir la reserva de com a mínim el 50% de les places convocades per al torn de promoció interna, en el qual tenen dret a participar:
4. a) Els funcionaris de la Generalitat que pertanyin al Cos de Gestió d’Administració de la Generalitat de Catalunya i compleixin els requisits i les condicions establerts per la normativa general en matèria de promoció interna.
5. b) Els funcionaris del Cos Administratiu de la Generalitat de Catalunya que ocupin amb caràcter definitiu llocs de treball amb funcions de suport directe a l’àmbit tributari, d’acord amb el que determinin les bases de la convocatòria respectiva.

 

Capítol VIII. Disposicions comunes per als cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya

 

Article 218-1. Organització i funcionament dels cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya

Correspon al director de l’Agència Tributària de Catalunya concretar els aspectes d’organització i de funcionament de les actuacions que duguin a terme en els àmbits d’actuació respectius els membres dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència.

 

Article 218-2. Règim d’incompatibilitats dels membres dels cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya

Els membres del Cos Superior d’Inspectors Tributaris de la Generalitat de Catalunya, del Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya i del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya compleixen llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, incompatible amb qualsevol altra activitat professional. S’exceptuen d’aquest règim d’incompatibilitats les activitats que estableix com a compatibles el capítol II de la Llei 21/1987, del 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat. També se n’exceptuen l’exercici de la docència com a professors universitaris associats a temps parcial i les activitats de preparació per a accedir a la funció pública, sempre que no impedeixin el compliment del règim de dedicació horària que sigui establert per l’Agència.

 

Article 218-3. Accés als cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya

El contingut general de les proves per a accedir als cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya i les altres característiques principals dels sistemes d’accés s’estableix per reglament. Correspon al president de l’Agència Tributària de Catalunya d’aprovar, per mitjà de resolució, els temaris i la durada de les proves selectives, i també el contingut i la durada dels cursos selectius de formació.

 

 

Títol II. La Junta de Tributs de Catalunya

 

Capítol I. Disposicions generals

 

Article 221-1. La Junta de Tributs de Catalunya

1. La Junta de Tributs de Catalunya és un òrgan col·legiat que resol les reclamacions economicoadministratives i altres recursos en matèria tributària i de recaptació d’ingressos de dret públic que s’interposen contra actuacions fetes per l’Administració tributària de la Generalitat i les entitats de dret públic, vinculades a aquesta o que en depenguin. També són susceptibles de reclamació determinades actuacions dels particulars en matèria tributària.
2. La Junta de Tributs de Catalunya promou l’establiment de mecanismes de coordinació i col·laboració amb altres tribunals economicoadministratius amb seu a Catalunya i dona suport jurídic en matèria economicoadministrativa als ens locals de Catalunya, quan ho demanin i en els termes establerts per la normativa de règim local.
3. La Junta de Tributs de Catalunya resol d’acord amb el dret i exerceix les seves competències basant-se en els principis d’independència funcional, celeritat i gratuïtat.
4. Els criteris que de manera reiterada estableixi la Junta de Tributs de Catalunya vinculen els òrgans de l’Administració tributària i de recaptació d’ingressos de dret públic de la Generalitat i les entitats de dret públic, vinculades a aquesta o que en depenguin. A aquest efecte, s’ha de fer constar en les resolucions corresponents que es tracta de doctrina reiterada.
5. S’han de publicar les resolucions de la Junta de Tributs de Catalunya que es considerin de més transcendència i repercussió.

 

Article 221-2. Funcions de la Junta de Tributs de Catalunya

1. La Junta de Tributs de Catalunya té coneixement, en única instància:
2. a) De les reclamacions economicoadministratives, tant si s’hi susciten qüestions de fet com de dret, amb relació als actes que provisionalment o definitivament reconeixen o deneguen un dret o declaren una obligació o un deure, i també els de tràmit que decideixen, directament o indirectament, el fons de l’assumpte o posen terme al procediment, corresponents a les matèries següents:

1r. L’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries.

2n. La recaptació, en general, de tots els ingressos de dret públic.

3r. Les actuacions dels particulars en matèria tributària susceptibles de reclamació economicoadministrativa.

4t. El reconeixement o la liquidació d’obligacions del Tresor de la Generalitat pels òrgans competents i les qüestions relacionades amb les operacions de pagament amb càrrec al Tresor.

5è. El reconeixement i el pagament de tota classe de pensions i drets passius que siguin de la competència de la Generalitat.

6è. Qualsevol altra respecte a la qual així ho declari expressament un precepte legal.

1. b) Dels recursos d’anul·lació que s’interposen contra les seves mateixes resolucions economicoadministratives.
2. c) Dels recursos contra els actes d’execució de les reclamacions economicoadministratives.
3. d) Dels recursos extraordinaris de revisió que s’interposen contra els actes administratius ferms i les resolucions fermes de la Junta en les matèries esmentades.
4. e) De la rectificació d’errors en què incorrin les seves resolucions.
5. f) Del recurs extraordinari per a la unificació de criteri.
6. No s’admeten reclamacions economicoadministratives respecte als actes que exhaureixen la via administrativa, els dictats en procediments en què és reservada al conseller o al secretari del departament competent en matèria d’hisenda la resolució que posa fi a la via administrativa o els dictats en virtut d’una llei que els exclou de reclamació economicoadministrativa.

 

Capítol II. Composició, organització i funcionament de la Junta de Tributs de Catalunya

 

Article 222-1. Composició de la Junta de Tributs de Catalunya

1. La Junta de Tributs de Catalunya és constituïda pel president, el vicepresident, els presidents de sala, els vocals i el secretari, tots amb veu i vot.

S’ha d’establir per decret el nombre de presidents de sala i de vocals que formen part de la Junta de Tributs.

2. El president és nomenat i separat per acord del Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, d’entre funcionaris del grup A (subgrup A1) de l’Administració de la Generalitat, d’altres administracions públiques i assimilats, i també de personal acadèmic de les universitats, de competència tècnica reconeguda en matèria tributària, d’acord amb el que s’indiqui en la relació de llocs de treball. Ocupa aquest lloc amb dedicació exclusiva i té categoria de director general.
3. Els altres membres de la Junta de Tributs són nomenats i separats per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda d’entre funcionaris del grup A (subgrup A1) de l’Administració de la Generalitat, d’altres administracions públiques i assimilats, i també de personal acadèmic de les universitats, que ocupin, o hagin ocupat, places corresponents a cossos les funcions dels quals tinguin relació directa amb la matèria que li és pròpia, d’acord amb el que s’indiqui en la relació de llocs de treball. Ocupen el lloc corresponent amb dedicació exclusiva i tenen categoria de subdirector general.
4. El secretari de la Junta de Tributs ha de pertànyer al Cos d’Advocacia de la Generalitat.
5. Els membres de la Junta de Tributs no poden haver exercit, ells mateixos o per substitució, activitats privades durant els dos anys anteriors a llur nomenament, incloses les de caràcter professional, per compte propi o sota la dependència o servei d’entitats o de particulars que es relacionin directament amb les activitats que desenvolupa la Junta. Resten excloses d’aquesta prohibició, les activitats particulars que, en l’exercici d’un dret reconegut, duen a terme per elles mateixes les persones interessades.

Per a valorar possibles incompatibilitats, les persones interessades a accedir a la condició de membre de la Junta de Tributs estan obligades a declarar, abans de llur nomenament, les activitats remunerades que han exercit durant els dos exercicis anteriors. En el mateix sentit, una vegada nomenades membres de la Junta, han de presentar una nova declaració si es produeix una alteració de les activitats ja declarades. L’incompliment d’aquesta condició pot ésser motiu de cessament.

6. El president de la Junta de Tributs resta subjecte a la normativa que regula el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs, tant pel que fa a la prohibició d’intervenir en activitats privades després del seu cessament, com a l’obligació de formular la declaració d’activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents.

 

Article 222-2. Organització de la Junta de Tributs de Catalunya

1. La Junta de Tributs de Catalunya funciona en ple, en sales de resolució de reclamacions, una sala de resolució de suspensions i de manera unipersonal.
2. El Ple és format pel president, el vicepresident, els presidents de sala, el secretari i tots els vocals.
3. Les sales són formades pel president de sala i, com a mínim, per un vocal i el secretari. Correspon al vicepresident de la Junta de Tributs la presidència d’una de les sales.
4. La Junta de Tributs pot actuar de manera unipersonal per mitjà del vicepresident, dels presidents de sala, qualsevol dels vocals i el secretari, en la resolució d’inadmissibilitats o qüestions incidentals o en l’arxivament d’actuacions en cas de caducitat, renúncia, desistiment o satisfacció extraprocessal. La resta de resolucions s’acorden per sala o ple.
5. Correspon al president de la Junta de Tributs, a més d’exercir les funcions de direcció orgànica i funcional de la Junta, fixar per mitjà d’acord la creació, la composició i la supressió de les sales i el repartiment d’atribucions i la distribució d’assumptes entre les sales, el Ple i els membres de la Junta que resolen de manera unipersonal.
6. Correspon als presidents de sala distribuir els expedients en fase de resolució entre els vocals que estiguin adscrits a la sala que tenen assignada i impulsar-ne la finalització, i també altres tasques que els encomani el president de la Junta de Tributs.
7. Col·laboren en la redacció de les propostes de resolució dels ponents funcionaris especialistes en l’àmbit tributari i de recaptació d’ingressos de dret públic, sota la direcció dels vocals.
8. Correspon al secretari de la Junta de Tributs dirigir i coordinar la tramitació de les reclamacions economicoadministratives i altres recursos, dictar els actes de tràmit i de notificació i impulsar d’ofici el procediment, i també altres tasques que li atribueixi expressament el president de la Junta.

El secretari de la Junta pot ésser assistit en l’exercici de les seves funcions per funcionaris del mateix cos.

 

Article 222-3. Funcionament del Ple i de les sales de la Junta de Tributs de Catalunya

1. El president de la Junta de Tributs de Catalunya proposa la convocatòria i l’ordre del dia i presideix i dirigeix les sessions del Ple.
2. El president de sala proposa la convocatòria i l’ordre del dia i presideix i dirigeix les sessions de la sala que li ha estat encomanada, llevat que hi assisteixi el president de la Junta, que assumeix aquestes funcions.
3. Correspon als presidents de sala i als vocals de la Junta de Tributs redactar la proposta de resolució i la resolució definitiva dels expedients que, si s’escau, els han estat atribuïts, d’acord amb el que ha estat aprovat en la sessió de la Junta corresponent, i sotmetre-la a la signatura dels qui la van aprovar, i també altres tasques que els assigni expressament el president de la Junta o, si s’escau, el president de sala.
4. Tots els membres del Ple o de les sales tenen el deure d’assistir a les sessions corresponents i participar en les deliberacions necessàries per a adoptar els acords o les resolucions. Els acords s’adopten per majoria entre els assistents i amb vot de qualitat del president en cas d’empat. Ningú no es pot abstenir de votar i qui dissenteix de la majoria pot formular un vot particular per escrit en el termini de quaranta-vuit hores. El vot s’incorpora a l’expedient i se n’ha de fer esment en la resolució de la reclamació.
5. Tots els membres de la Junta de Tributs exerceixen llurs funcions amb independència i sense estar sotmesos a instruccions. No obstant això, en la resolució dels assumptes que els han estat atribuïts, els criteris establerts pel Ple vinculen les sales i ambdós tipus de criteri vinculen els membres que actuen de manera unipersonal.
6. El secretari de la Junta de Tributs ha d’aixecar acta de cada sessió. L’acta ha de contenir el lloc i l’hora d’inici i d’acabament de la reunió, els assistents, els expedients que s’han estudiat, el resultat de les votacions i el sentit dels acords.

Correspon al secretari de la Junta signar les actes, amb el vistiplau del president corresponent. Les actes s’han de conservar a la Secretaria de la Junta.

7. En els casos de vacant, absència, malaltia o alguna altra causa legal, el president de la Junta de Tributs és substituït pel vicepresident; els presidents de sala són substituïts pel membre de la Junta que designi el president de la Junta; el secretari és substituït pel vocal més jove, i, quan calgui per a assolir el quòrum corresponent, els vocals són substituïts pels vocals d’una altra sala que designi el president de la Junta.

 

Article 222-4. Dictamen pericial

1. La Junta de Tributs de Catalunya pot sol·licitar excepcionalment, d’ofici o a instància de les persones interessades que han comparegut en la reclamació, la pràctica d’una prova pericial sobre qüestions tècniques no jurídiques que siguin rellevants i hagin estat plantejades, si els actes de prova anteriors no han resultats concloents per circumstàncies independents de la voluntat i la diligència de les parts i sempre que hi hagi motius fonamentats per a creure que les noves actuacions permetran d’adquirir certesa sobre aquests fets.
2. La sol·licitud d’aquest dictamen s’ha d’acordar per majoria dels membres de la sala o el ple que tingui coneixement de la resolució que s’ha d’adoptar. En aquest acord s’hi han d’expressar detalladament aquestes circumstàncies i motius, i també les qüestions sobre les quals ha de tractar el dictamen.
3. El perit ha d’ésser escollit per raó de la matèria que ha de tractar el dictamen i, per ordre correlatiu, d’entre la llista de col·legiats o associats disposats a actuar com a perits tercers que estigui a disposició de l’Agència Tributària de Catalunya.
4. Si en la llista no hi ha cap perit competent per raó de la naturalesa del dictamen, s’ha de sol·licitar a la universitat, el col·legi o l’associació professional competent que designi un professional que estigui disposat a actuar com a perit tercer.
5. Els honoraris del perit són satisfets pel departament competent en matèria d’hisenda al qual és adscrita orgànicament la Junta de Tributs, en el cas que hagi estat sol·licitat d’ofici. Són satisfets per la persona interessada en el cas que el dictamen hagi estat sol·licitat per aquesta.

 

Article 222-5. Ús de mitjans electrònics

La Junta de Tributs de Catalunya ha de fer servir preferentment mitjans electrònics tant en les relacions amb les persones interessades com en les relacions amb l’Administració, sens perjudici del dret dels ciutadans a fer servir altres mitjans i a ésser-hi atesos. S’han d’establir per reglament les persones que estan obligades a comunicar-se amb la Junta per mitjans electrònics, la forma d’interposició de les reclamacions i els recursos per via electrònica, els requisits de la notificació electrònica i el contingut de l’expedient electrònic als efectes de la posada de manifest electrònica.

 

Capítol III. Unificació de criteri

 

Article 223-1. Recurs extraordinari per a la unificació de criteri

1. Les resolucions dictades per la Junta de Tributs de Catalunya poden ésser impugnades mitjançant el recurs extraordinari per a la unificació de criteri pels òrgans de direcció dels departaments i de les entitats de dret públic vinculades a aquests o que en depenguin, competents per raó de la matèria, quan les considerin greument danyoses i errònies o quan entre les sales o els òrgans unipersonals s’apliquin criteris diferents als utilitzats pels altres òrgans de la Junta.
2. És competent per a resoldre aquest recurs el Ple de la Junta de Tributs, al qual han d’ésser convocats el president del Consell Fiscal de Catalunya i el titular de l’òrgan competent en matèria de tributs integrat en l’estructura orgànica del departament competent en matèria d’hisenda.
3. El termini per a interposar el recurs és de tres mesos a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució.
4. La resolució s’ha de dictar en el termini de sis mesos i ha de respectar la situació jurídica particular derivada de la resolució objecte de recurs, i unificar el criteri aplicable.
5. Els criteris establerts en les resolucions d’aquests recursos són vinculants per a la Junta de Tributs i per a l’Administració tributària i de recaptació de la Generalitat, i s’han de publicar.

 

Article 223-2. Resolució de fixació de criteri

1. Quan s’hagin produït resolucions d’una sala de la Junta de Tributs de Catalunya o d’un òrgan unipersonal que no s’adeqüin als criteris sostinguts per una altra sala o òrgan unipersonal, o que tinguin especial transcendència, el president de la Junta pot promoure la adopció d’una resolució per a la fixació de criteri, que ha de resoldre el Ple de la Junta.
2. Prèviament a la resolució de fixació de criteri s’ha de donar tràmit d’al·legacions per un termini d’un mes als òrgans de direcció dels departaments, o de les entitats de dret públic vinculades a aquests o que en depenguin, competents per raó de la matèria.
3. Els criteris que es fixin són vinculants per a la resta d’òrgans de la Junta de Tributs i per a l’Administració tributària i de recaptació de la Generalitat, per la qual cosa s’han de publicar, i, en qualsevol cas, s’ha de respectar la situació jurídica particular derivada de les resolucions prèvies.

 

Capítol IV. Recurs contenciós administratiu

 

Article 224-1. Recursos contra les resolucions de la Junta de Tributs de Catalunya

Les resolucions de la Junta de Tributs de Catalunya posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions es pot interposar un recurs contenciós administratiu d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

 

Disposicions addicionals

 

Disposició addicional primera. Règim normatiu supletori

En tot allò que no regula el títol I, és aplicable a l’Agència Tributària de Catalunya el que disposa la normativa reguladora dels ens que integren el sector públic de la Generalitat, la normativa reguladora de les seves finances públiques i el règim pressupostari regulat per als ens determinats per la lletra b.1 de l’article 1 del text refós de la Llei de l’estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre.

 

Disposició addicional segona. Actuació tributària dels departaments de la Generalitat

Sens perjudici de les funcions de l’Agència Tributària de Catalunya, determinats actes d’aplicació dels tributs i de la potestat sancionadora poden ésser executats, sota la coordinació de l’Agència, d’acord amb la llei de creació dels tributs mateixos, pels departaments de la Generalitat o els ens que en depenen.

 

Disposició addicional tercera. Obtenció d’informació per l’Agència Tributària de Catalunya

1. Les dades amb transcendència tributària que han estat obtingudes per una administració pública per a l’exercici de les seves funcions en matèria de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs com a conseqüència de delegacions de competències o encàrrecs de gestió fets per ajuntaments catalans poden ésser comunicades per aquella administració directament a l’Agència Tributària de Catalunya quan aquesta, d’acord amb el que estableix la legislació tributària, sol·liciti les dades per al control del compliment d’obligacions fiscals en l’àmbit de les seves competències.
2. Les persones físiques o jurídiques que celebren subhastes de béns han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya informació sobre les transmissions de béns en què han intervingut en qualitat d’intermediaris per compte d’altri, quan el transmitent no actuï en l’exercici d’una activitat econòmica. S’ha d’informar tant sobre les operacions en què els béns s’han adjudicat per mitjà de subhasta com per mitjà de qualsevol altre tipus d’operació, inclosa l’adjudicació directa.
3. Les persones físiques o jurídiques dedicades professionalment a la revenda de béns mobles han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya informació sobre les adquisicions de béns prèvies que siguin susceptibles de tributar per l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics en què han intervingut, tant per compte propi com en qualitat d’intermediaris per compte d’altri.
4. Les entitats asseguradores han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya informació sobre les indemnitzacions pagades com a conseqüència de les pòlisses de les assegurances de vida contractades amb assegurats residents a Catalunya.
5. Les entitats o empreses autoritzades per a gestionar els sistemes de bingo electrònic han de comunicar a l’Agència Tributària de Catalunya la informació relativa a les partides efectuades.
6. La Direcció General de la Policia del Departament d’Interior ha de subministrar a l’Agència Tributària de Catalunya, per mitjans electrònics, i en els formats i terminis que es determinin per conveni, les dades contingudes en el registre de persones allotjades als establiments d’hostalatge situats a Catalunya estrictament necessàries per a la comprovació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Es consideren dades estrictament necessàries les següents:
7. a) La identificació de l’establiment o equipament turístic situat a Catalunya.
8. b) La identificació del titular de l’explotació de l’establiment o equipament turístic.
9. c) El tipus de document d’identitat de la persona que s’allotja a l’establiment o equipament turístic, i la seva data de naixement.
10. d) La data d’entrada a l’establiment o equipament turístic de cada persona que s’hi allotja i el nombre de dies previstos de l’estada.
11. Les autoritats portuàries de Catalunya han de subministrar a l’Agència Tributària de Catalunya la relació d’embarcacions de creuer turístic que amarrin, en els termes de la llei de l’impost sobre estades en establiments turístics, en el port del qual tenen encarregada la gestió.
12. Les obligacions d’informació regulades per aquesta disposició addicional s’estableixen sens perjudici de la resta d’obligacions de lliurament d’informació que poden resultar d’altres disposicions normatives o convenis de col·laboració.

 

Disposició addicional quarta. Cessió de dades a la Direcció General de Tributs i Joc

1. Les dades, els informes o els antecedents obtinguts per l’Agència Tributària de Catalunya poden ésser cedits a la Direcció General de Tributs i Joc per a analitzar i dissenyar la política tributària i elaborar la normativa tributària general, les figures tributàries pròpies i els tributs cedits, en el marc de les competències normatives de la Generalitat. La comunicació de la informació s’ha de fer de manera anonimitzada o, si la finalitat perseguida ho requereix, amb l’aplicació de tècniques de pseudonimització que no permetin la identificació de les persones afectades per terceres persones diferents a l’entitat cedent.
2. La cessió de dades de caràcter personal a la Direcció General de Tributs i Joc d’acord amb el que estableix l’apartat 1 no requereix el consentiment de la persona afectada.

 

Disposició addicional cinquena. Creació del Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya

1. Es crea el Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya, amb les funcions definides per l’article 217-4 d’aquest codi i amb subjecció a les prescripcions dels capítols VII i VIII del títol I.
2. Els membres de la suprimida escala tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya s’integren directament al Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya.
3. La plantilla del Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya es fixa en cinquanta llocs de treball.

 

Disposició addicional sisena. Escala tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya

1. Se suprimeix l’escala tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya.
2. Els membres de l’escala tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya s’han d’integrar al Cos Superior de Tècnics Tributaris de la Generalitat de Catalunya en un termini de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

 

Disposició addicional setena. Adaptació de la relació de llocs de treball

El president de l’Agència Tributària de Catalunya ha d’adaptar la relació de llocs de treball a la nova estructura corporativa de l’Agència per mitjà d’una resolució en què han de constar els llocs de treball que tenen assignats l’exercici de funcions de gestió, inspecció i recaptació de tributs i l’exercici de la potestat sancionadora en matèria tributària i que són reservats a funcionaris dels cossos tributaris de l’Agència.

 

Disposició addicional vuitena. Adequació de la composició de la Junta de Govern de l’Agència Tributària de Catalunya

La modificació de la denominació, les competències, l’estructura o l’adscripció dels òrgans de què són titulars les persones a què fa referència l’apartat 1.b de l’article 212-3 d’aquest codi no comporta llur substitució com a membres de la Junta de Govern. No obstant això, quan la totalitat o la part principal de les competències dels dits òrgans siguin assumides per un altre òrgan o un òrgan de nova creació, les persones titulars d’aquests passen a formar part de la Junta de Govern en substitució dels titulars dels òrgans que fins a aquell moment tenien les dites competències.

 

Disposició addicional novena. Estructures de valoració d’immobles

El Govern, en el marc del desenvolupament de l’Administració tributària de la Generalitat, ha de valorar la necessitat i la viabilitat de crear les estructures corporatives necessàries en l’àmbit de valoració dels immobles.

 

 

Disposicions transitòries

 

Disposició transitòria primera. Compliment de funcions de cossos tributaris per part de membres d’altres cossos de l’Administració de la Generalitat o d’altres administracions públiques

1. Amb caràcter transitori, i fins que no hagi finit el termini de dos mesos per a la integració al Cos Superior de Tècnics Tributaris, les funcions que té atribuïdes la suprimida escala tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya poden ésser exercides, amb plenitud d’efectes jurídics, per funcionaris del Cos Superior d’Administració de la Generalitat de Catalunya i per funcionaris de cossos i escales del subgrup A1 d’altres administracions públiques que hagin estat habilitats, en entrar en vigor aquesta disposició, per resolució del director de l’Agència Tributària de Catalunya.
2. Amb caràcter transitori, i fins el 31 de desembre de 2024, les funcions que té atribuïdes el Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya poden ésser exercides, amb plenitud d’efectes jurídics, per funcionaris del Cos de Gestió d’Administració de la Generalitat de Catalunya i per funcionaris de cossos i escales del subgrup A2 d’altres administracions públiques, per mitjà d’una habilitació emesa a aquest efecte pel director de l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb procediments objectius que garanteixin els principis de mèrit, de capacitat i d’igualtat.
3. Els funcionaris del Cos Superior d’Administració de la Generalitat de Catalunya, del Cos de Gestió d’Administració de la Generalitat de Catalunya i dels cossos i les escales d’altres administracions públiques que exerceixin funcions pròpies dels cossos tributaris de l’Agència Tributària de Catalunya per mitjà de les habilitacions temporals que regulen els apartats 1 i 2 han de complir llurs funcions en règim de dedicació exclusiva i resten subjectes al mateix règim d’incompatibilitats que el que s’aplica als membres dels dits cossos tributaris.

 

Disposició transitòria segona. Composició transitòria de la Junta de Tributs de Catalunya

El president de la Junta de Finances, mentre no es procedeix a l’adaptació dels llocs de treball actuals de la Junta de Finances al que estableix el títol II d’aquest llibre, passa a exercir les funcions de president de la Junta de Tributs i de president de la Sala 1 de la Junta de Tributs; el vicepresident de la Junta de Finances passa a exercir les funcions de vicepresident de la Junta de Tributs i de president de la Sala 2 de la Junta de Tributs; els vocals de la Junta de Finances ocupen els llocs equivalents dels de vocals de la Junta de Tributs, i el secretari de la Junta de Finances passa a exercir les funcions de secretari de la Junta de Tributs.

 

 

Disposicions finals

 

Disposició final primera. Processos selectius d’accés als cossos d’adscripció a l’Agència Tributària de Catalunya

Els processos selectius per a accedir als cossos d’adscripció a l’Agència Tributària de Catalunya iniciats en el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei es continuen regint, fins que fineixin, per la normativa que els és aplicable en el moment de la convocatòria.

 

Disposició final segona. Règim d’accés als cossos tributaris de l’Agència

Els processos selectius per a accedir als cossos tributaris d’adscripció a l’Agència Tributària de Catalunya que es convoquin abans de l’entrada en vigor del reglament a què fa referència l’article 218-3 del Codi s’han de dur a terme d’acord amb el que estableix el Decret 222/2016, del 15 de març, del règim de personal i dels processos de selecció i provisió en l’àmbit de l’Agència Tributària de Catalunya.

 

Disposició final tercera. Desplegament reglamentari

Mentre no es dicta el desplegament reglamentari del títol I d’aquest llibre, resten vigents, en tot el que no contradigui el llibre present, el Decret 279/2007, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de l’Agència Tributària de Catalunya, i les ordres de desplegament corresponents.

 

Disposició final quarta. Manteniment dels mecanismes de subministrament d’informació a l’Agència Tributària de Catalunya

Mentre no es regulen reglamentàriament els nous formats, continguts, terminis, periodicitats i condicions del subministrament d’informació amb transcendència tributària a l’Agència Tributària de Catalunya a què fa referència la disposició addicional tercera, es mantenen vigents els existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei.

 

Disposició final cinquena. Règim transitori de la normativa aplicable en matèria de revisió en la via administrativa dels actes i les actuacions en matèria tributària

Mentre no es modifica la legislació en matèria de revisió en la via administrativa dels actes i les actuacions a què fa referència l’article 221-2 del Codi i no entren en vigor les normes reglamentàries que es puguin dictar en el desplegament del títol II, continua essent aplicable el marc legislatiu vigent.

 

Disposició final sisena. Règim aplicable a la resolució de reclamacions i recursos en matèria de tributs cedits

La competència relativa a la resolució de les reclamacions economicoadministratives en matèria de tributs cedits es pot exercir quan es transfereixin els serveis i les funcions adscrits a aquesta competència.

 

Disposició final setena. Presidència de la Junta de Tributs de Catalunya

El que estableixen els apartats 2 i 6 de l’article 222-1 del Codi entra en vigor a partir del moment que es compleixi el que s’estableix la disposició transitòria segona d’aquest llibre. Mentrestant, el titular de la presidència és nomenat i separat d’acord amb el que estableix l’apartat 3 de l’article esmentat.

 

 

Llibre tercer. El Consell Fiscal de Catalunya i l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya.

 

Títol I. El Consell Fiscal de Catalunya

 

Capítol I. Objecte del títol I i naturalesa i funcions del Consell

 

Article 311-1. Objecte del títol I

Aquest títol té per objecte crear el Consell Fiscal de Catalunya i determinar-ne la composició, l’organització i les funcions.

 

Article 311-2. Naturalesa

1. Es crea el Consell Fiscal de Catalunya com a alt organisme consultiu i d’assessorament del conjunt d’organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat.
2. El Consell Fiscal de Catalunya és també l’òrgan de participació en el desplegament de les bases del sistema fiscal de Catalunya de les entitats i personalitats següents:
3. a) Dels col·legis professionals, entitats, organismes o associacions més representatives dels assessors fiscals, en llur condició d’interlocutors entre l’Administració tributària i els ciutadans i les empreses.
4. b) De les entitats socials de trajectòria reconeguda en l’àmbit del foment de la conscienciació fiscal, de la defensa dels contribuents i de la vindicació dels principis fonamentals de la imposició.
5. c) D’experts de prestigi acadèmic i professional reconegut.
6. El Consell Fiscal de Catalunya es configura com un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, adscrit al departament del Govern competent en matèria d’hisenda pública.
7. El Consell Fiscal de Catalunya, en l’exercici de les seves competències, actua amb plena capacitat jurídica i autonomia orgànica, pressupostària i funcional.

 

Article 311-3. Règim jurídic

El Consell Fiscal de Catalunya es regeix per aquest llibre i per les disposicions que el despleguen, pel seu estatut de règim intern, per la legislació reguladora de les entitats que formen el sector públic de la Generalitat i per les normes generals del dret públic.

 

Article 311-4. Composició

Componen el Consell Fiscal de Catalunya:

3. a) Els organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat en la manera que estableix l’apartat 2 de l’article 312-3.
4. b) Una representació dels col·legis professionals, entitats, organismes o associacions més representatives dels assessors fiscals que exerceixen llurs funcions a Catalunya, segons els criteris que es determinin per reglament.
5. c) Per una representació d’experts de prestigi acadèmic o professional reconegut, designats en la manera establerta per l’apartat 2 de l’article 312-3.
6. d) Per una representació d’entitats socials de trajectòria reconeguda en els àmbits del foment de la conscienciació fiscal, de la defensa dels contribuents i de la vindicació dels principis fonamentals de la imposició, designada segons els criteris que es determinin per reglament.

 

Article 311-5. Funcions

1. Són funcions del Consell Fiscal de Catalunya:
2. a) Proposar estratègies d’actuació a mitjà i llarg termini per a millorar l’eficiència del sistema fiscal de Catalunya, promoure la consciència fiscal i el compliment de les obligacions tributàries, i evitar l’evasió i l’elusió fiscals.
3. b) Informar el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat dels resultats assolits pel conjunt d’organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat.
4. c) Gestionar el Registre d’assessors fiscals de Catalunya i vetllar pel compliment del codi de conducta i de les condicions d’accés al Registre.
5. d) Informar preceptivament de les propostes normatives en matèria tributària que han d’ésser aprovades pels òrgans de govern de l’Administració tributària de la Generalitat o trameses al Parlament de Catalunya.
6. e) Fer propostes de millora de les normes tributàries.
7. f) Assessorar i formular recomanacions per a millorar les bones pràctiques de les administracions tributàries de Catalunya, i promoure la transparència en l’exercici de les competències tributàries.
8. g) Avaluar l’activitat d’aplicació dels tributs de l’Agència Tributària de Catalunya, per tal de detectar aspectes d’aquesta activitat susceptibles de millora, reforçar la seguretat jurídica i identificar vies per a reduir les càrregues administratives dels contribuents, entre altres finalitats.
9. h) Atendre, i resoldre, si s’escau, per mitjà de la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent, els suggeriments i les queixes presentades pels contribuents amb relació al funcionament dels organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat.
10. i) Emetre els informes que li demani el Parlament de Catalunya, els òrgans de govern de les administracions tributàries de Catalunya o el conseller del departament competent en matèria d’hisenda, sempre que l’emissió d’aquests informes no correspongui a altres òrgans o ens.
11. j) Informar preceptivament i amb caràcter vinculant, per mitjà de la Comissió Tècnica Consultiva, en els casos en què l’Agència Tributària de Catalunya estimi que poden concórrer les circumstàncies determinants de conflicte en l’aplicació de la norma tributària.
12. k) Emetre, a petició de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda pública o de l’òrgan competent en matèria de tributs integrat en l’estructura orgànica del departament competent en matèria d’hisenda, dictàmens que tinguin per objecte la interpretació, l’explicació o l’aclariment de les normes tributàries.
13. l) Instar l’òrgan competent en matèria de tributs integrat en l’estructura orgànica del departament competent en matèria d’hisenda a emetre pronunciaments interpretatius de la normativa de la Generalitat en els supòsits de disparitat de criteris en l’aplicació dels tributs i sobre el significat que cal atribuir als conceptes jurídics indeterminats que contingui la normativa tributària pròpia.
14. m) Proposar als òrgans de la Generalitat competents per a interpretar o aclarir la normativa tributària pròpia la revisió dels criteris fixats.
15. n) Elaborar propostes i informes per iniciativa pròpia en l’àmbit de les funcions que li atribueix aquesta llei.
16. o) Les que li siguin atribuïdes per una disposició legal o reglamentària.
17. El Consell Fiscal de Catalunya exerceix les seves funcions, amb relació als organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat, amb respecte a les competències d’aquests organismes i ens i d’acord amb els principis d’autonomia, lleialtat i col·laboració institucionals.

 

Capítol II. Estructura orgànica

 

Article 312-1. Òrgans de govern i direcció

Els òrgans de govern i direcció del Consell Fiscal de Catalunya són:

1. a) El president.
2. b) El Ple.
3. c) La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent.
4. d) La Comissió Tècnica Consultiva.
5. e) El director.
6. f) El Comitè de Direcció.

 

Article 312-2. El president

1. El president del Consell Fiscal de Catalunya és designat pel Parlament de Catalunya, per una majoria de tres cinquenes parts, per un període de sis anys, d’entre persones amb vasta experiència professional o acadèmica en l’àmbit tributari i honorabilitat reconeguda, amb l’acreditació prèvia de la seva trajectòria professional i capacitat en la comissió parlamentària corresponent.

També correspon al Parlament acordar la separació del càrrec de president per alguna de les circumstàncies establertes per les lletres e, g, h i i de l’article 312-5, així com acceptar-ne la dimissió.

2. Correspon al Govern proposar la persona candidata a presidir el Consell Fiscal de Catalunya, amb l’informe previ del conseller del departament competent en matèria d’hisenda. Si un candidat no obté la confiança del Parlament de Catalunya, el Govern ha de fer una nova proposta en el termini d’un mes.
3. Corresponen al president del Consell Fiscal de Catalunya les funcions següents:
4. a) Exercir la més alta representació institucional del Consell, que pot delegar en el director.
5. b) Presentar al Parlament de Catalunya l’informe anual de les activitats del Consell.
6. c) Exercir la direcció superior del Consell i el comandament superior del seu personal, sens perjudici de les funcions que corresponen al director.
7. d) Nomenar i fer cessar el personal funcionari al servei del Consell i contractar el personal laboral.
8. e) Presidir el Ple, convocar-ne les sessions, fixar l’ordre del dia, dirigir les reunions i, si s’escau, dirimir els empats amb el vot de qualitat.
9. f) Supervisar les actes i els certificats dels acords del Ple i vetllar pel compliment d’aquests acords.
10. El president del Consell Fiscal de Catalunya té dedicació exclusiva i la condició d’alt càrrec de la Generalitat, assimilat al de secretari general.

 

Article 312-3. El Ple

1. El Ple és l’òrgan col·legiat competent per a exercir les funcions corresponents al Consell Fiscal.
2. Integren el Ple del Consell Fiscal de Catalunya:
3. a) El president del Consell.
4. b) Sis vocals, designats pel Govern, en representació dels organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat que, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, tinguin la condició de membres del Consell.
5. c) Quatre vocals en representació de les administracions tributàries locals de Catalunya, que són designats d’acord amb el que s’estableixi per reglament.
6. d) Sis vocals en representació dels col·legis professionals, entitats, associacions o col·lectius més representatius dels assessors fiscals que exerceixen llurs funcions a Catalunya, designats pels ens que s’estableixin per reglament.
7. e) Quatre vocals, designats pel Parlament de Catalunya per majoria de tres cinquenes parts, d’entre catedràtics i professors amb dedicació exclusiva a l’àmbit acadèmic, en funció de la llur vàlua contrastada en l’àmbit de la fiscalitat, tant en el vessant jurídic com econòmic, i que no poden ésser càrrecs institucionals, electes ni orgànics en organitzacions polítiques.
8. f) La persona responsable dels plans i programes de prevenció i reducció del frau fiscal de l’Agència Tributària de Catalunya.
9. g) Dos vocals en representació d’entitats socials de trajectòria reconeguda en l’àmbit del foment de la conscienciació fiscal, de la defensa dels contribuents i de la vindicació dels principis fonamentals de la imposició.
10. Les persones que integren el Ple del Consell actuen amb plena independència de criteri en l’exercici de les funcions que els corresponen.
11. A les reunions del Ple hi assisteixen el director i el secretari del Consell, que actuen amb veu però sense vot.
12. Els membres del Consell Fiscal de Catalunya resten sotmesos al règim d’abstenció i recusació establert per la normativa general de procediment administratiu.

 

Article 312-4. Nomenament dels vocals

1. Correspon al Govern nomenar i fer cessar els vocals del Consell Fiscal de Catalunya.
2. Llevat dels vocals a què fa referència l’apartat 2.e de l’article 312-3, són designades pel Govern com a vocals les persones següents:
3. a) Com a vocals per raó del càrrec, les que en cada moment tinguin la representació institucional dels organismes i ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat que, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, tinguin la condició de membres del Consell.
4. b) Com a vocals en representació dels assessors fiscals, les que proposin les entitats amb representació al Consell, amb l’informe previ del president.

 

Article 312-5. Cessament dels vocals

1. Els vocals del Ple del Consell Fiscal de Catalunya perden aquesta condició per alguna de les causes següents:
2. a) Per expiració del termini de llur mandat.
3. b) A proposta motivada de les entitats que en van promoure el nomenament, en el cas dels vocals a què fa referència l’apartat 2.d de l’article 312-3.
4. c) Per cessament o renúncia al càrrec, en el cas dels vocals a què fa referència l’apartat 2.b de l’article 312-3.
5. d) Per renúncia a la condició de vocal, presentada per escrit i comunicada al Govern.
6. e) Per condemna per delicte dolós en virtut de sentència ferma.
7. f) Per defunció.
8. g) Per incapacitat o inhabilitació per a exercir un càrrec públic declarades per sentència ferma.
9. h) Per incompatibilitat sobrevinguda.
10. i) Per negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, estimada pel Ple del Consell per majoria absoluta dels vocals.
11. Els vocals del Consell Fiscal de Catalunya són nomenats per un període de sis anys, llevat dels vocals a què fan referència les lletres b i c de l’apartat 2 de l’article 312-3.
12. Tret dels supòsits a què fan referència les lletres e, g, h i i de l’apartat 1, les persones que integren el Ple del Consell, inclosa la que n’ocupa la presidència, han de continuar en l’exercici de llurs funcions fins a la presa de possessió del nou president i dels nous vocals.
13. Qualsevol vacant anticipada en un lloc de vocal ha d’ésser coberta d’acord amb el procediment de nomenament establert en aquest article. En aquest cas, el mandat de la persona nomenada per a ocupar la vacant s’estén al mateix període que li restava a la persona substituïda per acabar el mandat.

 

Article 312-6. Règim retributiu

1. Els vocals del Ple del Consell Fiscal de Catalunya no perceben cap retribució pel desenvolupament de llurs funcions, llevat de les compensacions econòmiques que es fixin en el pressupost, d’acord amb els criteris que estableixi l’estatut de règim intern i la normativa aplicable.
2. El president, que té dedicació exclusiva, percep la retribució que es fixi en el pressupost, d’acord amb el que disposi l’estatut de règim intern.
3. Els vocals a què fan referència les lletres b i c de l’apartat 2 de l’article 312-3 no reben cap retribució ni compensació econòmica per l’exercici de llurs funcions.

 

Article 312-7. Règim d’incompatibilitats

1. La condició de president del Consell Fiscal de Catalunya i la de vocal del Ple són incompatibles amb:
2. a) La condició de membre del Parlament de Catalunya.
3. b) La condició de membre del Govern de la Generalitat.
4. c) La condició de membre electe de corporacions locals.
5. d) L’exercici de la carrera judicial o fiscal.
6. e) L’exercici de càrrecs en òrgans de rellevància constitucional o estatutària.
7. f) La condició d’alt càrrec al servei de la Generalitat, de l’Estat o de l’Administració local o personal de nomenament eventual, amb l’excepció dels representants d’entitats públiques que integren l’Administració tributària de la Generalitat.
8. g) La condició de diputat al Congrés o al Parlament Europeu o de senador.
9. h) L’exercici de càrrecs directius en empreses concessionàries o arrendatàries d’obres o serveis de les administracions públiques de Catalunya.
10. i) El compliment de funcions directives en partits polítics, associacions empresarials o sindicats.
11. j) La condició de director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
12. És aplicable al president i al director del Consell Fiscal de Catalunya, a més del que disposa l’apartat 1, el règim establert per la normativa vigent en matèria d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

 

Capítol III. Règim de funcionament

 

Article 313-1. Funcions del Ple

El Ple del Consell Fiscal de Catalunya té les funcions següents:

1. a) Aprovar la memòria anual d’actuacions.
2. b) Aprovar l’informe que cal presentar al Parlament de Catalunya a què fa referència l’apartat 1.b de l’article 311-5.
3. c) Fixar els objectius del Consell i aprovar-ne el pla anual d’actuacions.
4. d) Conèixer, debatre i aprovar el projecte de pressupost.
5. e) Informar sobre les propostes de disposicions normatives que afecten les competències, les funcions, l’estructura orgànica i el règim de funcionament del Consell.
6. f) Debatre i aprovar les propostes d’actuació i els informes que s’eleven al Parlament de Catalunya o al Govern.
7. g) Aprovar les propostes de subscripció de convenis del Consell amb altres entitats públiques o privades, i altres fórmules de col·laboració en què participi.
8. h) Rebre informació del nomenament i la separació del director del Consell, i exercir el control de la funció de direcció.
9. i) Deliberar i informar sobre els assumptes que el president del Consell sotmet a la seva consideració.
10. j) Les que li atribueixen la normativa de desplegament d’aquesta llei i la normativa vigent que regula el règim jurídic dels òrgans col·legiats.

 

Article 313-2. Funcionament del Ple

1. El Consell Fiscal de Catalunya funciona en Ple, que és integrat pel president i tots els vocals.
2. El Ple es reuneix en sessió ordinària una vegada al mes. També es pot reunir en sessions extraordinàries per decisió del president o si ho sol·liciten la meitat més un dels vocals.
3. El funcionament del Consell Fiscal de Catalunya en ple es regeix, en tot el que no estableix la present llei i l’estatut de règim intern del Consell, pel que disposa la Llei de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.

 

Article 313-3. El secretari del Consell

1. Correspon al president acordar el nomenament del secretari del Consell Fiscal de Catalunya, que ha d’ésser designat d’entre personal funcionari pertanyent a algun dels cossos del subgrup A1 de la Generalitat amb experiència en el funcionament d’òrgans col·legiats.
2. El secretari del Consell Fiscal de Catalunya té les funcions següents:
3. a) Organitzar els serveis i el suport tècnic i administratiu del Ple.
4. b) Vetllar perquè els òrgans del Consell Fiscal de Catalunya actuïn d’acord amb els principis d’economia, celeritat i eficàcia.
5. c) Assistir, amb veu però sense vot, a les sessions del Ple i de les comissions.
6. d) Recopilar informes i la documentació necessària per al desenvolupament de l’ordre del dia previst en les sessions del Ple.
7. e) Estendre les actes de les sessions i autoritzar-les amb la seva signatura i amb el vistiplau del president.
8. f) Tramitar i executar, si escau, els acords adoptats pel Ple.
9. g) Custodiar la documentació del Consell.
10. h) Expedir les certificacions dels acords adoptats pel Ple.
11. i) Les que li corresponguin d’acord amb la normativa vigent que regula el règim jurídic dels òrgans col·legiats i la normativa de desenvolupament d’aquesta llei.
12. És aplicable al secretari del Consell el règim general d’incompatibilitats del personal al servei de la Generalitat.

 

Article 313-4. Suplència

1. D’acord amb el que estableix l’estatut de règim intern, en cas d’absència o malaltia del president del Consell Fiscal de Catalunya, qualsevol dels vocals a què fa referència l’apartat 2.e de l’article 312-3 en pot assumir provisionalment les funcions, per designació temporal del president.
2. En cas d’absència o malaltia del secretari del Consell Fiscal de Catalunya, el president ha de designar un suplent d’entre el personal funcionari que presta serveis al Consell.

 

Article 313-5. La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent

1. Per a exercir les funcions establertes per l’apartat 1.h de l’article 311-5, el Consell ha de constituir la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent.
2. La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent és formada pel president del Consell, que n’exerceix la presidència, i per tres vocals del Consell, un en representació del grup de vocals a què fa referència l’apartat 2.b de l’article 312-3, un en representació del grup de vocals a què fa referència l’apartat 2.d del mateix article i un del grup a què fa referència l’apartat 2.e del mateix article.
3. La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent té la funció d’atendre, i resoldre, si s’escau, les queixes i els suggeriments que presenten els contribuents sobre el conjunt de l’activitat tributària de l’Administració tributària de la Generalitat.
4. En l’àmbit de la funció de resolució de queixes, la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent pot sotmetre a la consideració del Ple propostes de sol·licitud d’inici del procediment de revocació i altres procediments de revisió d’ofici dels actes administratius.
5. La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent pot elevar al Ple propostes i informes amb relació a la funció de defensa dels drets del contribuent.

 

Article 313-6. La Comissió Tècnica Consultiva

1. Per a exercir les funcions establertes per l’apartat 1.j de l’article 311-5, el Consell Fiscal de Catalunya ha de constituir la Comissió Tècnica Consultiva.
2. La Comissió Tècnica Consultiva és formada pel president del Consell Fiscal de Catalunya, que n’exerceix la presidència, i per tres vocals del Consell designats pel president, dos en representació del grup de vocals a què fa referència l’apartat 2.b de l’article 312-3 i un del grup a què fa referència l’apartat 2.e del mateix article. A les sessions de la comissió hi han de participar, amb veu però sense vot, dos representants de la Inspecció Tributària de l’Agència Tributària de Catalunya designats pel director d’aquest organisme.
3. La Comissió Tècnica Consultiva té la funció d’emetre un informe preceptiu i vinculant en els casos en què l’Agència Tributària de Catalunya estimi que poden concórrer les circumstàncies determinants de conflicte en l’aplicació de la norma tributària.

 

Article 313-7. Comissions especialitzades temporals

1. El president del Consell Fiscal de Catalunya pot constituir comissions especialitzades de caràcter temporal per a la consulta i l’estudi d’assumptes concrets. Aquestes comissions tenen la consideració de grups de treball i són presidides per un dels membres del Consell, designat pel president.
2. Les propostes adoptades per les comissions especialitzades temporals s’han de trametre al Ple perquè les conegui i, si s’escau, les aprovi, i, en cap cas, no tenen caràcter vinculant.

 

Article 313-8. Assistència a les sessions del Ple i a les comissions del Consell

1. Poden participar a les reunions del Ple del Consell Fiscal de Catalunya, amb la convocatòria prèvia del president, amb veu però sense vot i d’acord amb la matèria que sigui objecte de debat, les persones següents:
2. a) Els responsables dels organismes o ens públics que integren les administracions tributàries de Catalunya que no són membres del Consell.
3. b) Els responsables d’altres organismes de la Generalitat amb àmbits d’actuació relacionats amb la gestió econòmica o financera.
4. Poden assistir a les reunions de les comissions, per a informar i fer suggeriments, els membres d’universitats, institucions acadèmiques o altres entitats especialitzades en l’estudi de la fiscalitat o de l’Administració tributària, i també persones expertes en les matèries que constitueixen el seu objecte.

 

Article 313-9. Deure de reserva

Totes les dades, informes o antecedents de qualsevol naturalesa obtinguts pel Consell Fiscal de Catalunya en l’exercici de les seves funcions tenen caràcter reservat i únicament poden ésser utilitzats en els termes establerts per la normativa vigent en matèria d’ús de les dades amb transcendència tributària i en matèria de protecció de dades.

 

Article 313-10. El director

1. El director del Consell Fiscal de Catalunya és nomenat i separat per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda pública d’entre funcionaris o personal laboral del grup A (subgrup A1) de les administracions públiques que ocupin o hagin ocupat places corresponents a cossos les funcions dels quals tinguin relació directa amb la matèria que li és pròpia, d’acord amb el que s’indiqui en la relació de llocs de treball. El director ocupa el lloc amb dedicació exclusiva i té categoria de subdirector o subdirectora general.
2. Corresponen al director del Consell Fiscal de Catalunya les funcions següents:
3. a) Tramitar i executar, si escau, els acords adoptats pel Ple.
4. b) Exercir la direcció ordinària del Consell.
5. c) Organitzar i coordinar els serveis i funcions del Consell.
6. d) Exercir la representació ordinària en l’ordre judicial i en l’extrajudicial.
7. e) Dirigir i coordinar l’actuació de les comissions.
8. f) Elaborar l’avantprojecte de pressupost i sotmetre’l al Ple.
9. g) Executar el programa anual d’actuació del Consell.
10. h) Exercir el comandament ordinari del personal, i també la potestat disciplinària.
11. i) Actuar com a òrgan de contractació del Consell.
12. j) Autoritzar despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris.
13. k) Vetllar perquè els òrgans del Consell actuïn d’acord amb els principis d’economia, celeritat i eficàcia.
14. l) Les que li delegui el president.

 

Article 313-11. El Comitè de Direcció

1. El Comitè de Direcció, integrat pel president, el director i un dels vocals a què fa referència l’apartat 2.b de l’article 312-3, designat pel president del Consell, és l’òrgan col·legiat de gestió ordinària del Consell Fiscal de Catalunya.
2. L’estatut de règim intern fixa el règim de funcionament i la periodicitat de les reunions del Comitè de Direcció. En qualsevol cas, s’ha de reunir per a preparar els assumptes que cal incloure en l’ordre del dia de cada sessió del Ple del Consell.

 

Capítol IV. Règim jurídic i econòmic

 

Article 314-1. Recursos econòmics

Els recursos del Consell Fiscal de Catalunya són constituïts per:

1. a) Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
2. b) Els rendiments procedents dels béns i els drets propis o que tinguin adscrits.
3. c) Qualsevol altre recurs que li correspongui legalment.

 

Article 314-2. Pressupost

1. El pressupost del Consell Fiscal de Catalunya es regeix per la normativa reguladora de les entitats que formen el sector públic de la Generalitat, la normativa reguladora de les seves finances públiques i les lleis de pressupostos successives.
2. Correspon al director del Consell elaborar l’avantprojecte de pressupost, que ha de contenir el que determini la normativa anual d’elaboració dels pressupostos.
3. L’avantprojecte de pressupost del Consell s’ha de sotmetre a l’anàlisi i el debat del Ple abans d’ésser aprovat.

 

Article 314-3. Patrimoni

1. El patrimoni del Consell Fiscal de Catalunya és constituït pels béns i els drets que li són adscrits i pels béns i els drets propis, de qualsevol naturalesa, que adquireixi per qualsevol títol.
2. Els béns adscrits al Consell conserven la qualificació jurídica originària i l’adscripció no implica la transmissió del domini públic ni la desafectació.
3. El règim patrimonial del Consell resta subjecte a la normativa reguladora de les entitats que formen el sector públic de la Generalitat i a la normativa reguladora del patrimoni de l’Administració de la Generalitat.

 

Article 314-4. Règim comptable i fiscalització

El Consell Fiscal de Catalunya resta sotmès al règim de comptabilitat pública i de fiscalització que la legislació reguladora de les finances públiques estableix per a les entitats autònomes de caràcter administratiu dependents de la Generalitat.

 

Article 314-5. Contractació

1. El règim jurídic de la contractació del Consell Fiscal de Catalunya és el que estableix la normativa vigent sobre contractes del sector públic.
2. L’òrgan de contractació del Consell és el director.

 

Article 314-6. Personal

1. El Consell Fiscal de Catalunya pot comptar amb personal funcionari i personal laboral per a l’exercici de les seves funcions.
2. El Ple del Consell Fiscal de Catalunya aprova la relació de llocs de treball, a proposta del president, elaborada d’acord amb les disposicions de la legislació sobre la funció pública de l’Administració de la Generalitat i altres normes d’aplicació.
3. Per a desenvolupar treballs o estudis específics, es poden contractar els serveis professionals d’experts d’acord amb les regles generals de la contractació pública de la Generalitat. En el cas que aquests experts participin en les reunions del Ple del Consell o de les comissions, resten subjectes a les mateixes obligacions de reserva i confidencialitat que la resta del personal i membres del Consell.

 

Article 314-7. Actes dictats pels òrgans del Consell Fiscal de Catalunya

1. Els actes administratius que provenen dels òrgans de govern del Consell Fiscal de Catalunya poden ésser objecte d’un recurs d’alçada davant el conseller del departament competent en matèria d’hisenda pública, excepte els actes del president, que esgoten la via administrativa, contra els quals es pot interposar un recurs potestatiu de reposició.
2. Les contestacions a les queixes i els suggeriments no constitueixen ni reconeixen drets subjectius o situacions jurídiques individualitzades, per la qual cosa no són susceptibles de recurs administratiu o jurisdiccional.
3. L’informe vinculant emès per la Comissió Tècnica Consultiva no és susceptible de recurs o reclamació, sens perjudici que en els recursos procedents contra l’acte de liquidació es plantegi la procedència de la declaració de conflicte en l’aplicació de la norma.
4. El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar davant l’òrgan que ha dictat l’acte que s’impugna en els supòsits regulats per la legislació de procediment administratiu, que també és el competent per a resoldre’l.
5. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d’acord amb el que estableix la llei d’aquest ordre jurisdiccional.
6. Correspon al director del Consell garantir el compliment de les obligacions de publicitat activa i resoldre les sol·licituds d’accés a la informació que formulin les persones directament relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat del Consell. Contra les resolucions dictades en aquest àmbit es pot interposar el recurs potestatiu de reposició, i també la reclamació establerta per la legislació de transparència i els altres recursos que escaiguin.

 

Article 314-8. Memòria anual

1. El Consell Fiscal de Catalunya ha d’elaborar una memòria anual de les seves activitats i de les conclusions de les consultes, els informes, els estudis i els dictàmens que ha tramitat.
2. Dins el primer trimestre de cada any, el Ple del Consell ha d’aprovar la memòria anual que eleva al Govern i constitueix el fonament de l’informe que es presenta al Parlament de Catalunya dins del primer semestre de cada any.

 

Article 314-9. Accés a la informació

1. El Consell Fiscal de Catalunya ha de garantir la confidencialitat de les consultes, els informes, els estudis i els dictàmens que elabora i ho requereixen, sens perjudici del dret d’accés a la informació i a la documentació dels interessats.
2. La Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent i la Comissió Tècnica Consultiva estan facultades per a accedir a les dades dels expedients dels procediments tributaris relacionats amb la qüestió que se sotmet a llur consideració que siguin estrictament necessàries per a emetre llur pronunciament. A aquests efectes, els òrgans administratius afectats per les actuacions tenen l’obligació de facilitar la informació que sol·licitin les comissions.
3. Les consultes, els informes, els estudis i els dictàmens del Consell Fiscal de Catalunya es fan públics, un cop notificats a les persones, ens i institucions interessades, amb l’anonimització prèvia de les dades de caràcter personal.

 

Capítol V. Relacions institucionals

 

Article 315-1. Col·laboració institucional

1. El Consell Fiscal de Catalunya presta assistència tècnica als ens i organismes públics de la Generalitat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels impostos.
2. En l’àmbit de les funcions establertes per l’article 311-5, el Consell Fiscal de Catalunya pot col·laborar amb els organismes d’altres països que li són homologables i amb altres autoritats fiscals.
3. El Consell Fiscal de Catalunya, quan la seva intervenció sigui expressament requerida, i d’acord amb les funcions establertes per l’article 311-5, ha de cooperar amb l’Administració local, l’Administració de justícia, els òrgans del Ministeri Fiscal i l’Oficina Antifrau de Catalunya.
4. Tots els organismes i institucions públiques dependents de la Generalitat que, directament o indirectament, gestionen, liquiden o recapten ingressos de caràcter tributari col·laboren amb el Consell Fiscal de Catalunya i li han de facilitar qualsevol dada o documentació necessària per a desenvolupar les seves funcions, sens perjudici del compliment de la normativa de protecció de dades.
5. El Consell Fiscal de Catalunya, d’acord amb la normativa aplicable, pot signar convenis o acordar qualsevol fórmula jurídica admesa en dret per a fer efectiva la col·laboració amb altres administracions o amb els ens i organismes que hi pertanyin establerta en aquest article, en els àmbits d’actuació que directament o indirectament li són propis.

 

 

Títol II. Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya

 

Capítol I. Disposicions generals

 

Article 321-1. Naturalesa

1. Es crea l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya, com a organisme autònom administratiu amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’actuar per a complir les seves funcions.
2. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya s’adscriu al departament del Govern competent en matèria d’hisenda i disposa d’autonomia funcional, financera i de gestió per a exercir les seves funcions.
3. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya es regeix per aquesta llei i per les altres disposicions que la despleguen, pel seu estatut de règim intern, per la legislació reguladora de les entitats que formen el sector públic de la Generalitat i per les normes generals del dret públic.

 

Article 321-2. Finalitats

Les finalitats de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya són les següents:

1. a) Estudiar i fer recerca en matèria d’hisenda pública, dret tributari i gestió dels sistemes fiscals.
2. b) Impulsar la reflexió, el debat social i la divulgació científica en l’àmbit de la fiscalitat.
3. c) Crear, gestionar, difondre i aplicar el coneixement tècnic necessari per a perfeccionar el sistema fiscal de Catalunya.
4. d) Garantir la qualitat tècnica i la formació permanent del personal al servei dels diferents organismes que integren l’Administració tributària de la Generalitat.
5. e) Identificar, analitzar i fomentar l’aplicació a Catalunya de les millors pràctiques de gestió dels sistemes fiscals d’arreu del món.
6. f) Col·laborar amb les universitats i els centres de recerca establerts a Catalunya per a promoure la producció científica en l’àmbit de la fiscalitat.
7. g) Col·laborar amb institucions acadèmiques i organitzacions internacionals que fomentin l’estudi de la fiscalitat.
8. h) Ésser un centre de referència en el coneixement de la fiscalitat internacional i una eina bàsica per al desenvolupament econòmic de Catalunya i del seu teixit empresarial.

 

Article 321-3. Funcions

1. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya té les funcions següents:
2. a) Generar, obtenir i difondre el coneixement científic en l’àmbit de la fiscalitat.
3. b) Desenvolupar i promoure la recerca jurídica i econòmica en l’àmbit de la hisenda pública i de la gestió dels sistemes tributaris.
4. c) Elaborar o impulsar la publicació de treballs científics o tècnics relacionats amb la fiscalitat.
5. d) Organitzar activitats de debat, reflexió i divulgació sobre la fiscalitat.
6. e) Assessorar tècnicament el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en el desenvolupament de la política fiscal.
7. f) Detectar, analitzar i proposar l’aplicació de les millors pràctiques de gestió als organismes que integren l’Administració tributària de la Generalitat.
8. g) Promoure l’accés dels ciutadans al coneixement de la fiscalitat, amb l’impuls de programes de formació i educació en el compliment de les obligacions tributàries.
9. h) Estudiar, identificar i definir els programes, els continguts i l’estructura dels processos selectius del personal assignat a les funcions d’aplicació dels tributs, i també les competències, els perfils professionals exigibles i els mètodes de selecció i avaluació més adequats per a aquest personal, en els termes fixats per l’autoritat competent o en els que s’estableixin en l’acord o conveni corresponent.
10. i) Participar en els òrgans i els processos de selecció del personal assignat a les funcions d’aplicació dels tributs, en els termes fixats per l’autoritat competent o en els que s’estableixin en l’acord o conveni corresponent.
11. j) Executar, gestionar processos selectius i donar-hi suport , en els termes fixats per l’autoritat competent o en els que s’estableixin en l’acord o conveni corresponent, i participar, si escau, en la selecció d’altres tipus de personal, pel que fa als coneixements tributaris que es puguin exigir.
12. k) Establir i desenvolupar polítiques generals de formació en l’àmbit tributari, i programar, organitzar i desenvolupar les accions de formació de caràcter selectiu, inicial o bàsic, d’especialització i d’actualització permanent.
13. l) Promoure la col·laboració amb institucions i centres de Catalunya, de l’Estat i internacionals anàlegs i mantenir-hi relacions d’intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència.
14. m) Donar suport en matèria de fiscalitat internacional a la internacionalització de l’economia de catalana i de les seves empreses i operadors econòmics.
15. n) Donar suport en matèria de fiscalitat internacional a l’atracció d’inversions i instal·lació d’empreses estrangeres a Catalunya.
16. o) Assessorar en fiscalitat internacional les autoritats tributàries de Catalunya.
17. p) Fer estudis i informes sobre l’afectació de la globalització en l’evasió i l’elusió fiscals i les mesures correctores necessàries.
18. q) Analitzar les experiències internacionals de millora en la redistribució de la renda i de la riquesa per mitjà de la fiscalitat.
19. r) Elaborar estudis sobre els efectes de la definició del marc normatiu en matèria fiscal i de l’abús que se’n fa en l’encaix i la relació amb les legislacions tributàries de l’entorn pròxim.
20. s) Calcular, anualment, la bretxa fiscal a Catalunya.
21. t) Les que li atribueixin les lleis i altres disposicions i les que li encarregui el Govern.
22. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya exerceix les seves funcions en relació amb totes les administracions tributàries de Catalunya i amb llurs ens i òrgans comuns, d’acord amb els principis d’autonomia, lleialtat i col·laboració institucionals.

 

Capítol II. Organització

 

Article 322-1. Estructura orgànica

1. Els òrgans de govern de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya són:
2. a) El Consell Rector.
3. b) El director.
4. També forma part de l’estructura orgànica de l’Institut el Comitè Científic.

 

Article 322-2. El Consell Rector

1. El Consell Rector és l’òrgan de participació, deliberació, consulta, seguiment i aprovació de les activitats i els projectes de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya.
2. Integren el Consell Rector:
3. a) El president, càrrec que ocupa la persona titular de la secretaria competent en matèria d’hisenda.
4. b) Els vocals, amb la distribució següent:

1r. El president del Consell Fiscal de Catalunya.

2n. El director de l’Agència Tributària de Catalunya.

3r. Tres vocals designats per la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, un dels quals d’entre els titulars d’unitats directives competents en matèria pressupostària.

4t. Dues persones designades pel president del Consell Rector de l’Institut d’entre persones expertes en fiscalitat i prestigi reconegut en el món acadèmic, vinculades a les universitats de Catalunya.

5è. El director de l’Institut, amb veu però sense vot.

3. Llevat del director, els membres del Consell Rector no tenen dedicació exclusiva ni perceben cap retribució per a exercir llurs funcions, llevat de les compensacions econòmiques que es fixin en el pressupost d’acord amb el que disposi el reglament de funcionament intern. Els membres del Consell Rector que formen part del sector públic i els que perceben retribucions amb càrrec a pressupostos públics de manera directa o indirecta no reben cap retribució ni compensació per l’exercici de les seves funcions a l’Institut.

 

Article 322-3. Funcions del Consell Rector

Corresponen al Consell Rector de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya les funcions següents:

1. a) Aprovar el pla estratègic, els plans d’actuació anuals, els programes de recerca, formació i selecció i la carta de serveis.
2. b) Conèixer i debatre l’avantprojecte de pressupost i aprovar la memòria anual de l’Institut.
3. c) Informar sobre les disposicions de caràcter general relatives a l’estructura orgànica i el règim interior de l’Institut.
4. d) Impulsar, debatre i examinar les propostes que l’Institut elevi a la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda pública.
5. e) Proposar al Govern els barems reguladors de les remuneracions de les activitats de recerca, formació i selecció impulsades per l’Institut.
6. f) Proposar al Govern els criteris per a fixar els drets d’inscripció o matrícula en les activitats de l’Institut.
7. g) Aprovar les propostes de subscripció de convenis que l’Institut subscrigui amb altres entitats públiques o privades i sobre les altres fórmules de col·laboració en què participi l’Institut.
8. h) Rebre informació del nomenament i la separació del director de l’Institut i exercir el control de la funció de direcció.
9. i) Acordar la creació d’òrgans temporals d’assessorament o consulta de l’Institut i ésser informat sobre els òrgans d’aquesta naturalesa creats a iniciativa del president de l’Institut.
10. j) Deliberar i informar sobre els assumptes que el president de l’Institut sotmeti a la seva consideració.
11. k) Les que li atribueixin les lleis i altres disposicions i les que li encomani el Govern.

 

Article 322-4. Funcionament del Consell Rector

1. El Consell Rector es reuneix en sessió ordinària dues vegades l’any, convocat pel president, i en sessió extraordinària sempre que ho decideixi el president, a iniciativa pròpia o a instància d’una tercera part dels membres.
2. El president pot convidar a assistir a les reunions del Consell Rector, amb veu però sense vot, les persones següents:
3. a) Responsables dels diversos organismes o ens públics que integren l’Administració tributària de la Generalitat que no siguin vocals per raó del càrrec.
4. b) Responsables d’altres organismes de la Generalitat amb àmbits d’actuació relacionats amb la gestió econòmica o financera.
5. c) Experts en les matèries que, d’acord amb l’article 321-2, constitueixen alguna de les seves finalitats.
6. Els acords del Consell Rector són adoptats per majoria dels membres presents en la sessió en què es voten. El president dirimeix els empats per mitjà del vot de qualitat.
7. D’acord amb el que disposa la normativa vigent sobre l’ús de la informació tributària i en matèria de protecció de dades personals, les persones que participen en una reunió del Consell Rector de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya han de guardar la reserva pròpia de llur funció i no poden fer ús en cap cas de llur condició per als assumptes que, per l’activitat professional o acadèmica que exerceixen, puguin tenir relació amb els que coneguin per raó del càrrec.
8. El Consell Rector, en tot el que no estableix aquesta llei ni la normativa de desplegament, es regeix, supletòriament, per la legislació vigent aplicable als òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat.

 

Article 322-5. El director

1. El Govern, a proposta del conseller del departament competent en matèria d’hisenda, nomena i separa de llurs funcions el director de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya.
2. El candidat a dirigir l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya és escollit d’entre persones expertes en fiscalitat de competència i prestigi reconeguts i experiència acreditada.
3. El director de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya té dedicació exclusiva i la condició d’alt càrrec del Govern de la Generalitat, és assimilat a tots els efectes a un director general i li és aplicable el règim establert per la normativa en matèria d’incompatibilitats dels alts càrrecs.
4. Corresponen al director de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya les funcions següents:
5. a) La representació ordinària, la direcció, l’administració i la coordinació de les actuacions de l’Institut.
6. b) El comandament i el nomenament i cessament del personal funcionari al servei de l’Institut, i la contractació i l’acomiadament del personal laboral.

 

Article 322-6. El Comitè Científic

1. El Comitè Científic és l’òrgan de caràcter consultiu de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya. És un òrgan col·legiat integrat per un màxim de deu experts acadèmics de prestigi nacional i internacional reconegut en matèria fiscal i tributària que té com a finalitats proporcionar orientació estratègica a l’Institut en l’àmbit de la recerca i establir criteris per a garantir la qualitat de les seves activitats formatives i de recerca.
2. Els membres del Comitè Científic son designats pel Consell Rector per un període de cinc anys, en funció de llur bagatge investigador, acreditat per la participació i el lideratge en grups i projectes de recerca competitius i per la publicació de llur activitat de recerca en revistes acadèmiques especialitzades i de referència internacional o en editorials de primer nivell.
3. El president del Comitè Científic és designat pel Consell Rector d’entre els seus membres per un període de cinc anys.
4. Les funcions del Comitè Científic són les següents:
5. a) Revisar i proposar les línies de recerca.
6. b) Revisar i proposar els plans i programes de formació.
7. c) Proposar programes d’actuació en matèria científica per a l’execució de projectes de recerca i formació.
8. d) Proposar programes de recerca i formació en matèria de fiscalitat internacional.
9. El Comitè Científic es reuneix en sessió ordinària una vegada l’any, convocat pel president, i en sessió extraordinària sempre que ho decideixi el president, a iniciativa pròpia o a instància d’una tercera part dels membres del Consell Rector.
10. Els membres del Comitè Científic no perceben cap retribució pel desenvolupament de llurs funcions, llevat de les compensacions econòmiques que es fixin en el pressupost d’acord amb els criteris que estableixi el reglament de funcionament intern.

Article 322-7. Comissions i grups de treball

1. D’acord amb el que estableixi el reglament de funcionament intern, i per acord del president o del Consell Rector, es poden constituir comissions de caràcter temporal per a l’estudi de matèries concretes en l’àmbit de competències de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya.
2. Aquestes comissions tenen la consideració de grups de treball i són presidides per un dels membres del Consell Rector, designat pel president.
3. Les conclusions a què arribin les comissions s’han de trametre al Consell Rector i en cap cas no tenen caràcter vinculant.

 

Capítol III. Règim de funcionament

 

Article 323-1. Recursos econòmics

Els recursos de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya són constituïts per:

1. a) Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
2. b) Els rendiments procedents dels béns i els drets propis o que tenen adscrits.
3. c) Els rendiments derivats de la recaptació de les taxes i preus públics i, en general, de la prestació de serveis.
4. d) Altres recursos que li corresponguin legalment.

 

Article 323-2. Pressupost

1. El pressupost de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya es regeix per la normativa reguladora de les entitats que formen el sector públic de la Generalitat, la normativa reguladora de les seves finances públiques i les lleis de pressupostos successives.
2. Correspon al director elaborar l’avantprojecte de pressupost, que ha de contenir:
3. a) Un estat de recursos, amb les estimacions corresponents.
4. b) Un estat de dotacions, amb les avaluacions dels mitjans que siguin necessaris.
5. c) El que determini la normativa anual d’elaboració dels pressupostos.
6. La proposta d’avantprojecte de pressupost s’ha de sotmetre a l’anàlisi i el debat del Consell Rector abans que s’aprovi.

 

Article 323-3. Patrimoni

1. El patrimoni de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya és constituït pels béns i els drets que li són adscrits i pels béns i els drets propis, de qualsevol naturalesa, que adquireixi per qualsevol títol.
2. Els béns adscrits a l’Institut conserven la qualificació originària. L’adscripció no implica la transmissió del domini públic ni la desafectació.
3. El règim patrimonial de l’Institut resta subjecte a la normativa reguladora de les entitats que formen el sector públic de la Generalitat i a la normativa reguladora del patrimoni de l’Administració de la Generalitat.

 

Article 323-4. Règim comptable i fiscalització

L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya resta sotmès al règim de comptabilitat pública i de fiscalització que la legislació reguladora de les finances públiques estableix per a les entitats autònomes de caràcter administratiu dependents de la Generalitat.

 

Article 323-5. Règim de contractació

1. El règim jurídic de la contractació de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya és el que estableix la legislació sobre contractes del sector públic.
2. L’òrgan de contractació és el director.

 

Article 323-6. Personal

1. Els llocs de treball de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya poden ésser ocupats per personal funcionari de la Generalitat, de qualsevol universitat pública catalana o d’altres organismes o entitats públiques, d’acord amb la normativa de funció pública de l’Administració de la Generalitat i les especificacions de la relació de llocs de treball corresponents.
2. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya pot contractar, en els termes que estableix la legislació general de la funció pública, el personal laboral necessari per a ocupar els llocs de treball i complir les funcions que no s’hagin de reservar a funcionaris.
3. El Consell Rector ha d’aprovar una relació de llocs de treball a proposta del president del Consell. La relació de llocs de treball s’ha d’elaborar d’acord amb les disposicions de la legislació sobre la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
4. Per a desenvolupar treballs o estudis específics, es poden contractar els serveis professionals d’experts d’acord amb les regles generals de la contractació pública de la Generalitat.
5. Per a participar en els processos selectius de personal, es pot atribuir als membres dels cossos especials amb funcions amb l’àmbit de la hisenda pública l’exercici temporal de funcions d’avaluació i formació, que s’han de complir en règim de comissió de serveis o d’acord amb la situació administrativa que els correspongui segons la normativa reguladora.
6. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya pot rebre en estades d’estudi o formació personal investigador i altres membres qualificats de la comunitat acadèmica i experts relacionats amb l’estudi i la recerca en l’àmbit tributari. Aquest personal es regeix pels acords subscrits en cada cas amb la institució corresponent. En els mateixos termes, l’Institut pot destinar temporalment personal propi en altres centres de formació o recerca en matèries coincidents o anàlogues a les de l’Institut.
7. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya ha de prestar una atenció especial a les persones que desenvolupen llur formació universitària o recerca en els àmbits de la seva competència. Amb aquesta finalitat, ha d’estimular l’interès per les sortides professionals relacionades amb les seves competències.

 

Article 323-7. Règim de recursos i reclamacions

1. Els actes administratius que provenen dels òrgans de govern de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya poden ésser objecte d’un recurs d’alçada davant el conseller del departament competent en matèria d’hisenda pública, llevat dels actes del president, que esgoten la via administrativa, contra els quals es pot interposar un recurs potestatiu de reposició.
2. El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar davant l’òrgan que ha dictat l’acte que s’impugna en els supòsits regulats per la legislació de procediment administratiu, que també és el competent per a resoldre’l.
3. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d’acord amb el que estableix la llei d’aquest ordre jurisdiccional.
4. L’exercici d’accions civils i laborals es regeix per les normes que regulen aquestes matèries. Les reclamacions prèvies a la via judicial civil s’han de presentar davant el conseller del departament competent per raó de la matèria, que les resol. Les reclamacions prèvies a la via judicial laboral s’han de presentar davant el secretari general del departament competent per raó de la matèria, que les resol.
5. Correspon al director resoldre les sol·licituds d’accés a la informació que formulin les persones directament relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat de l’Institut. Contra les resolucions dictades en aquest àmbit es pot interposar el recurs potestatiu de reposició davant el conseller del departament competent en matèria d’hisenda pública, i també la reclamació establerta per la legislació de transparència i els altres recursos que escaiguin.

 

Capítol IV. Col·laboració i relacions institucionals

 

Article 324-1. Col·laboració amb altres administracions tributàries i organismes anàlegs

1. L’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya ha de col·laborar amb els organismes anàlegs d’altres administracions tributàries, i també amb les universitats, amb l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb el Centre d’Estudis d’Opinió, amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i amb altres centres públics i privats de recerca, formació i selecció de personal.
2. Aquesta col·laboració es pot articular per mitjà de qualsevol fórmula jurídica admesa en dret, inclosa la constitució o participació en entitats amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, sempre que tinguin per objecte alguna de les finalitats indicades en l’article 321-2.

 

 

Disposicions addicionals

 

Disposició addicional primera. Creació del Registre d’assessors fiscals de Catalunya

1. Es crea, sota la dependència del Consell Fiscal de Catalunya, el Registre d’assessors fiscals de Catalunya, que té per finalitat constituir i gestionar un cens únic en què figurin, degudament relacionades, les persones físiques o jurídiques, o les entitats, que exerceixen l’assessorament fiscal.
2. La inscripció al Registre d’assessors fiscals de Catalunya és voluntària i requereix presentar una sol·licitud en què s’acrediti que es reuneixen les condicions mínimes necessàries per a prestar els serveis professionals en matèria tributària que es determinin reglamentàriament i que s’accepta, en tots els casos, de seguir el codi de bones pràctiques.
3. En el cas que el professional que presenta la sol·licitud pertanyi a un dels col·legis o associacions professionals a què fa referència la lletra b de l’article 311-4, es consideren acreditades automàticament les condicions mínimes necessàries per a admetre’l.
4. La formació continuada es pot acreditar amb un certificat emès a aquest efecte per les entitats a què fa referència la lletra b de l’article 311-4.
5. Per a mantenir l’adscripció al Registre, tots els membres han d’acreditar, en els termes que s’estableixin per reglament, el compliment continuat de les condicions mínimes necessàries i una formació professional continuada en matèria tributària.
6. El Consell Fiscal de Catalunya també té la finalitat de vetllar pel compliment de les condicions d’inscripció i del codi de bones pràctiques i determinar les mesures aplicables en cas d’incompliment de les normes d’aquest codi.
7. Els membres del Registre d’assessors fiscals de Catalunya es poden anomenar assessors fiscals registrats. El Consell Fiscal de Catalunya ha de promoure socialment la figura de l’assessor fiscal registrat i ha de proposar als organismes i ens públics integrants de les administracions tributàries de Catalunya mesures per a impulsar protocols d’actuació conjunta amb els col·legis o les associacions professionals.
8. L’assessor fiscal registrat té la condició d’interlocutor vàlid de l’Administració tributària de la Generalitat per a establir els instruments de cooperació i gestió que tinguin per finalitat reduir i simplificar els tràmits administratius necessaris per a complir les obligacions tributàries.
9. El procediment de tramitació de les denúncies i d’investigació ha d’ésser dut a terme pels responsables del Registre i ha de garantir l’audiència a l’afectat.
10. L’incompliment manifest i reiterat de les obligacions establertes pel codi de bones pràctiques en la relació de servei amb el client i en la interlocució amb els diferents organismes integrants de l’Administració tributària de la Generalitat pot donar lloc a la suspensió temporal de la inscripció de l’assessor fiscal en el Registre d’assessors fiscals o, si l’incompliment és greu, a la cancel·lació de la inscripció, sens perjudici de la comunicació dels fets a les autoritats o organismes competents.

 

Disposició addicional segona. Estatut de règim intern del Consell Fiscal de Catalunya

El Ple del Consell Fiscal de Catalunya, un cop constituït, ha d’elevar al Govern en el termini de sis mesos, perquè l’aprovi per mitjà d’un decret, una proposta d’estatut de règim intern, en què s’han de regular, entre altres qüestions, les següents:

1. a) Les regles sobre la convocatòria, la periodicitat de les reunions i els criteris de votació del Ple.
2. b) Els organismes i ens públics integrants de l’Administració tributària de la Generalitat que, en condició de membres permanents del Consell Fiscal, han de designar els vocals a què fa referència l’apartat 2.b de l’article 312-3.
3. c) El funcionament de la Comissió de Protecció dels Drets del Contribuent a què fa referència l’article 313-5 i de la Comissió Tècnica Consultiva a què fa referència l’article 313-6.
4. d) El funcionament del Comitè de Direcció.
5. e) La retribució del president.
6. f) El reglament d’organització i funcionament del Registre d’assessors fiscals de Catalunya, els criteris d’admissió i exclusió dels sol·licitants i el codi de bones pràctiques.
7. g) Els criteris de representativitat dels col·legis, les entitats, les associacions o els col·lectius professionals que permetin designar els vocals a què fa referència l’apartat 2.d de l’article 312-3.
8. h) Els criteris de representativitat de les administracions tributàries locals que permetin designar els vocals a què fa referència l’apartat 2.c de l’article 312-3.

 

 

Disposicions finals

 

Disposició final primera. Inici d’activitats del Consell Fiscal de Catalunya

1. La creació efectiva del Consell Fiscal de Catalunya en els termes que estableix el títol I d’aquest llibre es produeix en el moment en què, amb el nomenament previ del seu president pel Parlament de Catalunya, entri en vigor el decret pel qual el Govern nomena, d’acord amb el que disposa la present disposició, la resta de membres que han de constituir el Ple del Consell.
2. Mentre no es constitueix el Registre d’assessors fiscals de Catalunya, els vocals a què fa referència l’apartat 2.d de l’article 312-3 són provisionalment designats pel president del Consell d’entre professionals de experiència reconeguda vinculats als col·lectius i les associacions professionals establerts a Catalunya.
3. Mentre no s’aprova l’estatut de règim intern, tenen la condició de membres del Consell Fiscal de Catalunya i poden designar els vocals que els representen en el Ple, els organismes següents:
4. a) L’Agència Tributària de Catalunya.
5. b) La Direcció General de Tributs de Catalunya.
6. c) La Junta de Finances de Catalunya.
7. Mentre no s’aprova l’estatut de règim intern, tenen la condició de membres del Consell Fiscal de Catalunya i poden designar els vocals que els representen en el Ple, els òrgans corresponents de les diputacions de Catalunya.
8. Mentre no és aplicable l’estatut de règim intern, continuen vigents el Decret 162/2010, del 9 de novembre, pel qual es regula l’Oficina del Contribuent, i la disposició addicional primera de la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives.

 

Disposició final segona. Inici d’activitats de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya

1. La creació efectiva de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya en els termes establerts pel títol II d’aquest llibre es produeix en el moment en què es publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució per la qual la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda constitueix el seu Consell Rector.
2. El president ha de presentar en el primer ple del Consell Rector una proposta de reglament de funcionament intern i una relació de llocs de treball que, un cop aprovades, han d’ésser elevades al Govern perquè les aprovi.

 

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

 

Palau de la Generalitat, 1 d’agost de 2017

 

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya