Agéncia Catalana de Protecció Social

LLEI 21/2017, del 20 de setembre, de l’Agéncia Catalana de Protecció Social[sc name=»secretario» ]

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 21/2017, del 20 de setembre, de l’Agència Catalana de Protecció Social

Preàmbul

L’Estatut d’autonomia de Catalunya reconeix, en el capítol I del títol I, els drets i deures de l’àmbit civil i social, entre els quals s’inclouen els drets relatius als serveis socials. Així mateix, l’Estatut estableix els principis rectors que han d’orientar les polítiques públiques, com són la cohesió i el benestar socials, de manera que els poders públics han de promoure les polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de protecció social adequat a les necessitats econòmiques i socials de Catalunya. Aquests principis s’emmarquen en la Declaració universal dels drets humans i la Carta social europea.

El sistema de protecció social ha d’ésser un dels sistemes de l’estat del benestar, juntament amb el de salut i el d’educació i les actuacions públiques dirigides a l’ocupació i l’habitatge, i té l’objectiu de garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans i promoure’n les capacitats i l’autonomia personals en un marc de respecte per la dignitat de les persones, a fi que la igualtat i la no discriminació siguin efectives. Una societat de progrés necessita un nivell de cohesió social basat en la igualtat d’oportunitats i en la promoció social i individual. Per a millorar les condicions de vida, eliminar les situacions d’injustícia social i afavorir la inclusió social, cal donar resposta a les transformacions i les realitats de la societat catalana des del consens i la cooperació social i política, abordant les situacions que provoquen el risc de desigualtats personals, col·lectives o territorials derivades del creixement demogràfic, l’envelliment de la població, la diversitat de les famílies, les noves bosses de pobresa, la discapacitat, la dependència, la conjuntura econòmica o els canvis en el mercat laboral.

El sistema de protecció social, juntament amb els altres instruments de protecció vinculats al sistema de seguretat social actualment gestionat per l’Estat, és, i ha de continuar essent, una de les principals garanties per a assegurar una renda digna i suficient a les persones que, per raons diverses i alienes a llur voluntat, no poden percebre ingressos derivats del treball. Aquest sistema inclou actualment prestacions econòmiques, tant contributives com no contributives, per jubilació, incapacitat temporal o permanent, viduïtat, orfenesa i maternitat, paternitat i fills a càrrec, entre altres. L’actual catàleg de prestacions no s’hauria de limitar, sinó d’eixamplar, compactar i flexibilitzar, tant en la vessant contributiva com en l’assistencial, per a garantir una cobertura social suficient i adaptada a les noves realitats socials i enfortir, així, el concepte d’una economia al servei de les persones.

En aquest sentit, cal avançar cap a un model de protecció social que entengui el dret a les prestacions socials com un dret vinculat al manteniment de la vida.

Així, el sistema de protecció social ha de garantir el manteniment de la capacitat econòmica dels ciutadans per mitjà d’uns ingressos suficients davant de les diverses situacions vitals que poden portar a l’exclusió o la desprotecció socials, com per exemple la infància en risc, l’envelliment, la malaltia, els accidents, la discapacitat, els canvis en la família, la violència masclista o la pèrdua de la feina o l’habitatge. Alhora, aquest sistema ha d’ésser un predistribuïdor de riquesa per als qui tenen dificultats per a assegurar-se un projecte vital, i ha de garantir, d’una banda, una vida digna als qui, per raons diverses, perden la capacitat d’ésser econòmicament autosuficients, i, de l’altra, els recursos necessaris perquè la provisió de les prestacions sigui l’adequada a les necessitats dels ciutadans, de manera que ningú no resti exclòs de la societat per manca de recursos econòmics. Sense un sistema de protecció social sòlid i ampli difícilment la majoria de les persones podria afrontar individualment aquestes situacions. El sistema de protecció social ha de garantir a totes les persones els serveis i les prestacions que els permetin d’assolir una qualitat de vida i uns ingressos suficients en totes les situacions de necessitat al llarg de llur vida, de manera que cal actuar individualment, tenint en compte cada situació personal, econòmica i social.

Els sistemes de protecció social tenen raó d’ésser en un model productiu i econòmic basat en el treball, que, al seu torn, genera a les persones, quan esdevenen inactives o passives, una dependència del sistema de rendes. Aquest sistema no ha d’ésser excloent d’altres de redistribució de la riquesa que en el futur puguin teixir societats més sostenibles i que entenguin els drets vinculats a la vida i no exclusivament a les rendes del treball.

El sistema públic no sempre ha permès de garantir en totes les conjuntures socioeconòmiques un poder adquisitiu adequat de les persones més vulnerables, que moltes vegades han vist minvada llur capacitat econòmica per situacions sobrevingudes o un increment del cost de la vida superior al de llurs ingressos.

La diagnosi de la protecció social a Catalunya va posar en relleu un mapa de prestacions ampli, pel nombre de persones beneficiàries, d’administracions implicades i de tipus de prestacions. En concret, es van identificar setanta-nou prestacions econòmiques a persones i noranta tipus de prestacions de servei que poden ésser considerades dins del concepte, en sentit ampli, de protecció social.

D’aquest escenari, se’n desprèn una complexitat administrativa a què s’han referit diverses iniciatives parlamentàries els darrers anys. El 21 de novembre de 2013, la Moció 60/X, aprovada pel Parlament de Catalunya, amb relació a la renda mínima d’inserció, instava ja el Govern a «ordenar el conjunt de polítiques de prestacions de la Generalitat orientades a la integració social i laboral, definir les relacions de complementarietat i subsidiarietat entre les diverses prestacions, i incloure-hi prestacions econòmiques i no econòmiques» i a «simplificar la gestió administrativa de les polítiques de prestacions orientades a la integració social i laboral i avaluar la idoneïtat de la creació d’un òrgan únic gestor del conjunt de polítiques públiques de les dites prestacions». Posteriorment, la Moció 119/X, del 12 de juny de 2014, instava igualment el Govern «a crear un òrgan únic gestor del conjunt de prestacions orientades a la integració social i laboral». Finalment, la Moció 210/X, del 7 de maig de 2015, instava l’executiu, en sentit anàleg, a crear una estructura de direcció unificada de les prestacions de protecció social i d’activació laboral exercides per diversos departaments de la Generalitat.

Aquest context no es pot abstreure dels debats que s’han generat aquests darrers anys al voltant de la necessitat de vertebrar polítiques integrals en matèria de protecció social i de la necessitat que aquestes polítiques siguin executades des de la proximitat als ciutadans i a les realitats socioeconòmiques que els envolten. En aquest sentit s’ha pronunciat, per exemple, el Síndic de Greuges de Catalunya en l’informe «Propostes amb relació a l’atur dels majors de 45 anys», en què exposa la necessitat de definir polítiques integrals de protecció pel que fa a l’atur de llarga durada i situa la persona en el centre del sistema. L’ens que es proposa ha de poder assumir progressivament aquesta visió integral de la protecció social per mitjà de les competències que puguin correspondre en cada moment a la Generalitat, sens perjudici de territorialitzar-ne la gestió per mitjà de les administracions locals. En aquest sentit, les competències actuals i les que puguin ésser assumides per la Generalitat en matèria de protecció social en el marc del procés polític actual han d’ésser assumides per l’agència que es crea amb aquesta llei.

Les intervencions de les administracions públiques i de la societat civil organitzada s’han d’estructurar amb la finalitat d’establir actuacions coherents, i s’ha de reservar al sector públic la gestió directa de determinades prestacions i la coordinació general del sistema.

La protecció social al nostre entorn socioeconòmic presenta dos models organitzatius: en un la gestió correspon als departaments governamentals, i en l’altre, a agències diferenciades dels departaments, amb personalitat jurídica pròpia, capacitat patrimonial, suficiència financera i plena autonomia per a complir llurs funcions. Aquest darrer és el model pel qual opta aquesta llei amb la creació de l’Agència Catalana de Protecció Social, un necessari organisme autònom administratiu que ha de gestionar les prestacions de protecció social de què la Generalitat tingui en cada moment la competència i executar les prestacions que els diversos ens responsables de cadascun dels àmbits de la protecció social prescriguin.

Per mitjà d’aquesta llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social es dona recorregut a un ens unificat i especialitzat en la gestió de prestacions socials de servei, econòmiques i tecnològiques, sens perjudici que la prescripció a les persones beneficiàries i la definició de les contingències que les hagin de fer possible corresponguin a diversos departaments o ens públics competents.

La Llei es dicta d’acord amb l’article 150 de l’Estatut d’autonomia, fent ús de les competències exclusives d’autoorganització de la Generalitat.

El capítol I crea l’Agència Catalana de Protecció Social, en regula la naturalesa jurídica com a organisme autònom administratiu dependent del departament competent en matèria de protecció social i que ret comptes al Parlament, i li atribueix les funcions de l’àmbit de competència de la Generalitat. En aquest sentit, cal destacar que en el model de gestió que es proposa el pagament de prestacions econòmiques i la prestació dels serveis corresponen a l’Agència Catalana de Protecció Social, i també la recaptació dels recursos que li puguin pertocar en cada moment. De la mateixa manera, l’exercici de les funcions i les competències relatives a les prestacions sanitàries resideix en tots els casos en el Servei Català de la Salut, atès el caràcter universal d’accés a la salut, que fa innecessari mantenir el sistema d’assegurament per mitjà de l’Agència Catalana de Protecció Social.

El capítol II regula l’estructura orgànica, la composició i el règim de funcionament de l’Agència, i en destaca un consell general, amb participació tant de la Generalitat com dels agents econòmics i socials representatius, i un consell assessor, amb funcions consultives i de participació i integrat pel conjunt d’operadors que, directament o indirectament, participen en el tercer sector. Així mateix, convé posar de manifest que s’ha optat per la independència funcional d’aquest organisme, en la mesura que el nomenament del president recau en el Parlament.

Finalment, el capítol III regula el règim jurídic i econòmic de l’Agència Catalana de Protecció Social i destaca tot el que fa referència a la transparència, el retiment de comptes i la bona gestió financera.

 

Capítol I. Creació, naturalesa i funcions

 

Article 1. Creació de l’Agència Catalana de Protecció Social

Es crea l’Agència Catalana de Protecció Social i se’n determinen la composició, l’organització i les funcions.

 

Article 2. Naturalesa jurídica

1. L’Agència Catalana de Protecció Social és una entitat pública que es configura com un organisme autònom administratiu, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar i d’organitzar-se per a dur a terme les funcions que li són pròpies, i que actua amb plena autonomia pressupostària i funcional.
2. L’Agència Catalana de Protecció Social es regeix per aquesta llei, les disposicions que la despleguen, els estatuts, la legislació reguladora de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat i les normes generals de dret públic.
3. L’Agència Catalana de Protecció Social gaudeix de la reserva de nom i dels beneficis, les excepcions i les franquícies de qualsevol naturalesa que la legislació atribueix a les entitats públiques responsables de la protecció social.
4. L’Agència Catalana de Protecció Social s’adscriu al departament de la Generalitat competent en matèria de protecció social, que s’encarrega de fer-ne la vigilància i la tutela del funcionament.

 

Article 3. Funcions

1. Són funcions de l’Agència Catalana de Protecció Social:
2. a) Fer el desplegament executiu del sistema de protecció social de Catalunya, entès com el conjunt d’elements vinculats a la protecció social que són competència de la Generalitat.
3. b) Gestionar d’una manera centralitzada les prestacions que integren els instruments de protecció social que en cada moment siguin competència de la Generalitat i els que li atribueix aquesta llei, sens perjudici de les funcions prescriptores dels ens i departaments de la Generalitat amb competència material en els diversos vessants de la protecció social.
4. c) Organitzar i gestionar els recursos que integren el sistema de serveis socials i els que en un futur li siguin atribuïts.
5. d) Relacionar-se amb organismes equivalents i altres administracions públiques per a la col·laboració mútua i gestionar les prestacions en què calgui tenir en compte canvis de residència o períodes de carència o d’acreditació transcorreguts en altres contrades.
6. e) Fomentar la recerca i la formació en matèria de protecció social en col·laboració amb els organismes responsables, centres de recerca, universitats i altres organitzacions especialitzades.
7. f) Proporcionar suport tècnic als estudis, els projectes i les propostes normatives que millorin l’extensió o l’eficiència dels nivells de protecció social.
8. g) Representar, en matèria de protecció social, el Govern a les institucions internacionals d’aquest àmbit.
9. h) Recaptar, tant per la via ordinària com executiva, tota mena de contribucions, recursos, quotes o altres quantitats que hagin d’ésser pagades per conceptes relacionats amb la protecció social en el marc de les competències que té atribuïdes en aquesta matèria la Generalitat, sens perjudici que es puguin establir convenis de col·laboració o participar amb altres ens per a fer més eficients els processos administratius de recaptació, en especial els relatius a la via executiva.
10. Sens perjudici de les funcions que estableix l’apartat 1, corresponen a l’Agència Catalana de Protecció Social les altres funcions que el Parlament, el Govern o el departament competent en matèria de protecció social li atribueixin per mitjà dels instruments jurídics pertinents en cada cas.

 

Article 4. Exercici de les funcions

1. L’Agència Catalana de Protecció Social exerceix les seves funcions per mitjà dels òrgans i les unitats que la integren.
2. L’Agència Catalana de Protecció Social, per a dur a terme les seves activitats, pot formalitzar concerts, convenis, encàrrecs de gestió o qualsevol altra forma de gestió admesa en dret amb altres entitats públiques o privades, sempre d’acord amb la legislació de contractes del sector públic i la legislació específica aplicable.
3. L’Agència Catalana de Protecció Social pot delegar o assignar l’execució de determinats serveis de protecció social als ens locals de Catalunya, o encarregar-los la gestió de determinats serveis o activitats materials o tècniques, d’acord amb la legislació de règim local de Catalunya.
4. L’Agència Catalana de Protecció Social, a més de les funcions que li atribueix aquesta llei, en pot complir d’altres que les administracions o entitats públiques li puguin atribuir o encomanar d’una manera directa o indirecta per mitjà dels mecanismes que la legislació en matèria d’organització i règim jurídic de les administracions públiques i de llur sector públic estableix, i en particular participar en entitats públiques l’objecte de les quals sigui dur a terme activitats relacionades amb les funcions de l’Agència.

 

Article 5. Principis generals d’actuació

L’Agència Catalana de Protecció Social es regeix pels principis següents:

1r. Responsabilitat: es concreta en el retiment de comptes, la correcció de les errades i la responsabilitat de tots els funcionaris implicats en la governança de la institució, que ha d’ésser equitativa, eficaç i eficient.

2n. Transparència: es concreta en la disponibilitat de la informació, que ha d’ésser precisa, essencial i oportuna, i en la facilitació en tot moment de l’accés de totes les persones a la informació sobre la gestió del programa de protecció social. Les persones responsables de dirigir l’Agència i supervisar-ne el funcionament han de vetllar per garantir la transparència en el procés de presa de decisions, la gestió íntegra i honesta dels recursos assignats i la claredat i simplicitat de les normes, els processos i els sistemes.

3r. Predictibilitat: es concreta en una aplicació coherent de les normes. Els drets i els deures dels ciutadans han d’ésser ben definits, i les polítiques i les normes s’han d’executar amb criteris constants i amb la màxima transitorietat possible quan calgui fer canvis en les obligacions contributives, en la configuració del dret d’accés o en una prestació, o en llurs característiques, i, en general, en els drets dels ciutadans.

4t. Participació: es concreta en la intervenció efectiva dels agents socials i econòmics en la vigilància i l’orientació de la gestió de l’Agència, per mitjà de llur integració en els òrgans de govern de l’Agència i en la presa de decisions estratègiques d’una manera consensuada i per mitjà d’un ampli accés a la informació sobre els resultats obtinguts en els diversos programes i actuacions de l’Agència en l’exercici de les seves funcions.

5è. Dinamisme: es concreta en l’adaptació permanent a les necessitats canviants de la societat, a fi d’integrar els canvis necessaris en el programa de protecció social i en la relació amb els beneficiaris.

6è. Proximitat i territorialitat: l’Agència, com a ens que atén les necessitats del territori, descentralitza part de la gestió de les seves competències a favor de les administracions que al territori poden atendre des de la proximitat les necessitats de la ciutadania, amb criteris de finestreta única, Administració electrònica i eficiència organitzativa.

 

Capítol II. Organització, composició i règim de funcionament

 

Article 6. Estructura orgànica

1. L’Agència Catalana de Protecció Social és integrada pels òrgans següents:
2. a) La Presidència.
3. b) El Consell General.
4. c) El Consell Assessor.
5. d) El Consell de Participació.
6. e) La Direcció.
7. El Govern ha d’aprovar per decret els estatuts de l’Agència Catalana de Protecció Social, que han d’establir-ne l’organització interna en tot el que no disposa aquesta llei i han d’incloure almenys les funcions necessàries amb relació a les matèries següents:
8. a) Les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques, i llur règim jurídic.
9. b) Les prestacions vinculades a les polítiques d’ocupació.
10. c) El suport a les unitats familiars.
11. d) Els càlculs actuarials i la gestió financera.
12. e) Els mitjans personals i materials.
13. f) La inspecció de serveis i les relacions institucionals.

 

Article 7. La Presidència

1. La Presidència de l’Agència Catalana de Protecció Social és l’òrgan unipersonal de representació ordinària de l’Agència. El seu titular té la consideració d’alt càrrec, ha de complir les seves funcions amb dedicació exclusiva i resta subjecte al règim d’incompatibilitats derivades d’aquesta consideració.
2. El president de l’Agència Catalana de Protecció Social és nomenat pel Parlament per a un període de cinc anys entre persones amb un ampli prestigi en l’àmbit de la protecció social i una reconeguda honorabilitat, després d’haver-se’n acreditat la trajectòria professional i la capacitat davant la comissió parlamentària corresponent. També correspon al Parlament d’acordar-ne la separació del càrrec i d’acceptar-ne la dimissió.
3. Correspon al Govern de proposar el candidat a presidir l’Agència Catalana de Protecció Social, amb un informe del conseller del departament competent en matèria de protecció social. Si el candidat no obté la confiança del Parlament, el Govern ha de fer una nova proposta en el termini d’un mes.
4. Corresponen al president de l’Agència Catalana de Protecció Social les funcions següents:
5. a) Exercir la més alta representació institucional de l’Agència, que pot delegar en el director.
6. b) Informar el Govern i el conseller del departament d’adscripció sobre l’activitat de l’Agència.
7. c) Supervisar l’activitat de l’Agència.
8. d) Presentar al Parlament l’informe anual de les activitats de l’Agència.
9. e) Exercir la direcció superior de l’Agència i el comandament superior del personal, sens perjudici de les funcions que corresponen al director.
10. f) Ésser el cap superior del personal de l’Agència i resoldre els afers que afecten aquest personal, llevat que pertoquin al conseller del departament competent en matèria de protecció social, contractar el personal laboral i nomenar els funcionaris interins.
11. g) Presidir el Consell General, convocar-ne les sessions, fixar l’ordre del dia de les sessions i dirigir-les, i, si s’escau, dirimir els empats amb el vot de qualitat.
12. h) Supervisar les actes i els certificats emesos pel secretari i vetllar perquè es compleixin els acords adoptats.
13. El president de l’Agència Catalana de Protecció Social té dedicació exclusiva i la condició d’alt càrrec de la Generalitat, assimilat al de secretari general, i percep la retribució que fixa el pressupost, d’acord amb els estatuts del règim intern.

 

Article 8. El Consell General

1. El Consell General és l’òrgan que orienta el govern i la direcció de l’Agència Catalana de Protecció Social. El funcionament del Consell General es regeix, en tot allò que no estableixen ni aquesta llei ni els estatuts del règim interior, per la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
2. El Consell General és integrat pels membres següents:
3. a) El conseller del departament competent en matèria de protecció social.
4. b) El president de l’Agència.
5. c) El secretari.
6. d) Dinou vocals, nomenats pel Govern per a un període de quatre anys, dels quals, segons els criteris que determinin els estatuts, deu han d’ésser designats en representació de la Generalitat; dos, en representació de les associacions municipalistes, i la resta, en representació dels agents econòmics i socials més representatius.
7. Correspon al Consell General d’establir els criteris generals d’actuació de l’Agència Catalana de Protecció Social i d’avaluar periòdicament els resultats obtinguts pels diversos programes de protecció social que li hagin estat encomanats. En particular, són funcions del Consell General:
8. a) Aprovar la memòria anual d’actuacions.
9. b) Aprovar l’informe que s’ha de presentar al Parlament.
10. c) Establir els objectius de l’Agència i aprovar el pla anual d’actuacions.
11. d) Conèixer, debatre i aprovar el projecte de pressupost.
12. e) Informar sobre les propostes de disposicions normatives que afectin les competències, les funcions, l’estructura orgànica i el règim de funcionament de l’Agència.
13. f) Debatre i aprovar les propostes d’actuació i els informes que s’elevin al Parlament o al Govern.
14. g) Ratificar els convenis que l’Agència subscrigui amb altres entitats públiques o privades i altres fórmules de col·laboració en què participi.
15. h) Rebre informació del nomenament i la separació del director i exercir el control de la funció de direcció.
16. i) Deliberar i informar sobre els afers que el president sotmeti a la seva consideració.
17. j) La resta de funcions que la normativa de desplegament d’aquesta llei i la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya li atribueixin.
18. El Consell General s’ha de reunir almenys quatre vegades l’any en sessió ordinària i en un màxim de sis sessions extraordinàries, per decisió del president o si ho sol·liciten la meitat més un dels vocals.
19. Per a constituir vàlidament el Consell General hi han d’ésser presents en primera convocatòria més de dues terceres parts dels vocals i en segona, la majoria absoluta, i també sempre el president o qui el substitueixi legalment.
20. El Consell General adopta els acords per majoria de vots dels vocals assistents. En cas d’empat, el vot del president o de qui el substitueixi legalment és diriment.
21. Els vocals del Consell General cessen en llurs funcions i competències per alguna de les causes següents:
22. a) Per expiració del termini de llur mandat.
23. b) Per decisió de les entitats que en van promoure el nomenament.
24. c) Per decisió del conseller del departament competent en matèria de protecció social, si es tracta dels vocals en representació de la Generalitat.
25. d) Per renúncia a la condició de vocal, presentada per escrit i comunicada al Govern.
26. e) Per condemna penal a causa d’un delicte que afecti llur honorabilitat o l’exercici de llurs funcions.
27. f) Per mort o per incapacitació o inhabilitació per a exercir un càrrec públic declarades judicialment per sentència ferma.
28. g) Per incompatibilitat sobrevinguda.
29. h) Per negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec.
30. i) Per qualsevol altra causa establerta per llei.
31. En el cas de cessament per expiració del termini, el president i els vocals del Consell General han de continuar en l’exercici de llurs funcions fins a la presa de possessió del nou president i els nous vocals.
32. La condició de president de l’Agència Catalana de Protecció Social i la de vocal del Consell General és incompatible amb:
33. a) La condició de membre del Parlament.
34. b) La condició de membre del Govern.
35. c) La condició de membre electe d’una corporació local.
36. d) L’exercici de la carrera judicial o fiscal.
37. Al president li és aplicable el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.
38. Els vocals del Consell General no perceben cap retribució per l’exercici de llurs funcions.
39. El secretari del Consell General i el director de l’Agència Catalana de Protecció Social han d’assistir a les reunions del Consell General, amb veu i sense vot. El president també pot convidar a assistir-hi, amb veu i sense vot, les persones que cregui convenient per llur expertesa tècnica o coneixement específic d’algun dels punts que s’hagi de debatre en la reunió.
40. D’acord amb la normativa vigent sobre l’ús de la informació i la protecció de dades personals, les persones que participen en el Consell General han de guardar la reserva pròpia de llur funció i en cap cas no poden fer ús de llur condició per a afers diferents dels que coneixen per raó de llur càrrec.

 

Article 9. La secretaria del Consell General

1. Correspon al president de nomenar el secretari del Consell General, entre personal funcionari pertanyent a algun dels cossos del grup A de la Generalitat i amb experiència en el funcionament d’òrgans col·legiats.
2. Són funcions del secretari del Consell General:
3. a) Organitzar els serveis i el suport tècnic i administratiu del Consell General.
4. b) Assistir, amb veu i sense vot, a les sessions del Consell General.
5. c) Recopilar els informes i la documentació necessaris per al desenvolupament de l’ordre del dia previst en les sessions del Consell.
6. d) Estendre les actes de les sessions i autoritzar-les amb la seva signatura i el vistiplau del president.
7. e) Custodiar la documentació del Consell General.
8. f) Expedir les certificacions dels acords adoptats pel Consell General.
9. g) Complir qualsevol altra funció que li correspongui d’acord amb la normativa vigent que regula el règim jurídic dels òrgans col·legiats i la normativa de desplegament d’aquesta llei.
10. El secretari té dedicació exclusiva i li és aplicable el règim general d’incompatibilitats del personal al servei de la Generalitat.

 

Article 10. El Consell Assessor

1. El Consell Assessor és l’òrgan consultiu del president i de debat de les qüestions relacionades amb la protecció social des de l’òptica acadèmica, científica i professional.
2. El Consell Assessor és integrat per:
3. a) Un vocal del Consell General, que n’ha d’exercir la presidència.
4. b) El director de l’Agència.
5. c) Vint-i-dos vocals com a màxim, que són designats pel conseller del departament competent en matèria de protecció social entre membres destacats de les institucions acadèmiques o de recerca i dels col·legis o les organitzacions professionals.

 

Article 11. El Consell de Participació

1. El Consell de Participació és l’instrument principal de col·laboració ciutadana en la definició dels objectius de l’Agència Catalana de Protecció Social.
2. El Consell de Participació és integrat per:
3. a) Un vocal del Consell General, que n’ha d’exercir la presidència.
4. b) El director de l’Agència.
5. c) Vint vocals com a màxim, que són designats pel conseller del departament competent en matèria de protecció social entre membres d’organitzacions i associacions veïnals i d’entitats i organitzacions vinculades a l’àmbit assistencial i de la protecció social.

 

Article 12. Disposicions comunes per al Consell Assessor i el Consell de Participació

1. La designació dels membres del Consell Assessor i del Consell de Participació es fa per a un període de quatre anys. Els estatuts de l’Agència Catalana de Protecció Social han d’especificar els criteris i el sistema de designació i de revocació dels membres del Consell Assessor i del Consell de Participació, i la composició, l’organització, les funcions i les normes de funcionament de tots dos consells.
2. El Consell Assessor i el Consell de Participació són assistits per un secretari designat lliurement pel president de l’Agència entre els funcionaris adscrits al departament de la Generalitat competent en matèria de protecció social.
3. Els vocals del Consell Assessor i del Consell de Participació no perceben cap retribució per l’exercici de llurs funcions.
4. D’acord amb la normativa vigent sobre l’ús de la informació i la protecció de dades personals, les persones que participen en el Consell Assessor o el Consell de Participació han de guardar la reserva pròpia de llur funció i en cap cas no poden fer ús de llur condició per a afers diferents dels que coneixen per raó de llur càrrec.

 

Article 13. La Direcció

1. El director de l’Agència Catalana de Protecció Social és nomenat i separat pel Govern a proposta del president de l’Agència. El director és nomenat entre persones amb una competència contrastada i un prestigi reconegut en l’àmbit de la protecció social i amb més de deu anys d’experiència professional o d’antiguitat en algun dels cossos de funcionaris adscrits a organismes públics que exerceixen funcions relacionades amb la protecció social.
2. El director de l’Agència Catalana de Protecció Social té dedicació exclusiva i la condició d’alt càrrec de la Generalitat, assimilat al de director general.
3. Corresponen al director de l’Agència Catalana de Protecció Social les funcions següents:
4. a) Exercir la direcció ordinària de l’Agència.
5. b) Tramitar i executar, si correspon, els acords adoptats pel Consell General.
6. c) Organitzar i coordinar els serveis i les funcions de l’Agència.
7. d) Exercir la representació ordinària de l’Agència en els àmbits judicial i extrajudicial.
8. e) Dirigir i coordinar l’actuació dels òrgans de l’Agència.
9. f) Elaborar l’avantprojecte de pressupost i sotmetre’l al Consell General.
10. g) Executar el programa anual d’actuació aprovat pel Consell General.
11. h) Exercir el comandament ordinari del personal i la potestat disciplinària.
12. i) Signar convenis amb altres entitats públiques o privades, sens perjudici que el president n’avoqui la competència.
13. j) Actuar com a òrgan de contractació de l’Agència.
14. k) Autoritzar despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris.
15. l) Complir les altres funcions que el president li delegui.

 

Capítol III. Règim econòmic i jurídic

 

Article 14. Mitjans i recursos econòmics

1. Tots els recursos econòmics i patrimonials que per llei estan especialment afectats per les funcions de protecció social han d’ésser comptabilitzats separadament, i llur afectació ha d’ésser preservada escrupolosament, sens perjudici de llur presentació consolidada en els pressupostos anuals de la Generalitat.
2. L’Agència Catalana de Protecció Social ha de disposar dels mitjans econòmics, humans i materials necessaris per a exercir les seves funcions.
3. Els recursos econòmics de l’Agència Catalana de Protecció Social són constituïts per:
4. a) Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
5. b) Els recursos derivats de l’exercici de la funció recaptadora de les contribucions al sistema de protecció social que es puguin definir en el marc de les competències que en cada moment tingui atribuïdes la Generalitat.
6. c) Els rendiments procedents dels béns i els drets propis o dels que tingui adscrits.
7. d) Els crèdits i els préstecs que li siguin concedits, en els termes i les condicions que estableix la normativa aplicable.
8. e) Les subvencions, les aportacions voluntàries i les donacions procedents de persones o d’entitats públiques o privades.
9. f) Els altres recursos que li corresponguin legalment.
10. Cap fons de l’Agència Catalana de Protecció Social no es pot destinar a cap finalitat diferent de les que li siguin atribuïdes en matèria de protecció social.

 

Article 15. Pressupost

1. El pressupost de l’Agència Catalana de Protecció Social es regeix per la normativa reguladora de les finances de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat i per les lleis de pressupostos.
2. Correspon al director de proposar al president un avantprojecte de pressupost, que ha de contenir el que determini la normativa anual d’elaboració dels pressupostos.
3. La proposta de pressupost s’ha de sotmetre a l’anàlisi i el debat del Consell General abans que l’aprovi.

 

Article 16. Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l’Agència Catalana de Protecció Social els béns i drets que li són adscrits i els propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol.
2. Els béns adscrits a l’Agència Catalana de Protecció Social conserven en tot moment la qualificació jurídica originària, i llur adscripció eventual no n’implica ni la transmissió del domini ni la desafectació. Si l’Agència s’extingeix o se’n modifica la naturalesa de les funcions, els béns i drets adscrits, sempre que la dita modificació hi tingui incidència, han de revertir en el titular originari en les mateixes condicions que tenien quan es va produir l’adscripció.
3. L’Agència Catalana de Protecció Social ha d’establir la comptabilitat i els registres que permetin de conèixer la naturalesa, la titularitat i la destinació dels béns i drets que li siguin propis o adscrits, sens perjudici de les competències dels altres ens i organismes.
4. El patrimoni de l’Agència Catalana de Protecció Social afecte a l’exercici de les seves funcions té caràcter demanial com a patrimoni afectat a un servei públic, i com a tal gaudeix de les exempcions tributàries que corresponen als béns d’aquesta naturalesa.
5. S’entén que la utilitat pública de l’expropiació d’immobles és implícita pel que fa a les obres i els serveis de l’Agència Catalana de Protecció Social.
6. En tot allò que aquest article no regula s’aplica als béns i els drets de l’Agència Catalana de Protecció Social la legislació vigent en matèria de patrimoni de la Generalitat.

 

Article 17. Règim comptable i de fiscalització

1. L’Agència Catalana de Protecció Social resta sotmesa al règim de comptabilitat pública i de fiscalització que la legislació reguladora de les finances públiques estableix per a les entitats autònomes administratives dependents de la Generalitat.
2. L’activitat de l’Agència Catalana de Protecció Social resta sotmesa a un control financer especial per mitjà del procediment d’auditoria, sota la direcció de la Intervenció General i regulat per la legislació de finances públiques de Catalunya. Aquest control especial se significa per la designació d’un cos especial d’interventors que ha de vetllar per la fiscalització adequada permanent de l’Agència.
3. El règim de responsabilitat de les autoritats, els funcionaris i la resta de personal que presta serveis a l’Agència Catalana de Protecció Social s’exigeix en els mateixos termes i supòsits que per a l’Administració de la Generalitat i d’acord amb les disposicions generals aplicables en la matèria.
4. Tota l’activitat que l’Agència Catalana de Protecció Social presti, amb mitjans propis o per mitjà de tercers, públics o privats, ha d’ésser sotmesa als serveis d’inspecció del departament competent en matèria de protecció social i als altres serveis d’inspecció que per raó de l’activitat siguin preceptius.

 

Article 18. Personal

1. Per a exercir les seves funcions, l’Agència Catalana de Protecció Social és integrada per personal funcionari i laboral, procedent de cossos de nova creació, de la reassignació de llocs de treball i de l’adscripció de personal provinent d’altres administracions. Les actuacions del personal es regeixen pel marc de drets i deures que estableix la normativa de la funció pública.
2. El Consell General, a proposta del president, ha d’aprovar la relació de llocs de treball, elaborada d’acord amb la legislació sobre la funció pública de l’Administració de la Generalitat i que ha d’ésser pública, ha de preservar les especialitats professionals i s’ha d’estructurar sobre una base eminentment territorial.
3. El personal directiu, funcionari i laboral, en l’exercici de les seves funcions, s’ha d’atenir als principis d’actuació següents:

1r. Legalitat, amb submissió plena a la legalitat i al dret.

2n. Servei als ciutadans.

3r. Objectivitat, imparcialitat i professionalitat.

4t. Igualtat en l’aplicació de la normativa legal.

5è. Secret professional, que ha de mantenir fins i tot després d’haver deixat el servei.

6è. Integritat, rectitud i lleialtat institucional. Eficiència, responsabilitat i qualitat en el servei.

7è. Flexibilitat i adaptació a les necessitats dels ciutadans.

8è. Jerarquia en l’atribució, l’ordenació i l’acompliment de les tasques.

9è. Transparència en la informació, preservant la confidencialitat i la seguretat de les dades.

10è. Igualtat, mèrit i capacitat en l’accés i la promoció professionals.

 

Article 19. Règim jurídic

1. L’Agència Catalana de Protecció Social actua amb submissió al dret públic i es regeix per aquesta llei, la normativa de desplegament i les disposicions reguladores de les entitats que conformen el sector públic de la Generalitat.
2. Contra els actes i les resolucions dels òrgans de l’Agència Catalana de Protecció Social s’hi poden interposar els recursos administratius corresponents, en els mateixos casos, terminis i formes que estableix la legislació sobre el procediment administratiu, i d’acord amb les especialitats que aquest article determina i les reclamacions de la legislació específica aplicable.
3. Contra els actes i les resolucions dictats pel Consell General de l’Agència Catalana de Protecció Social i contra els dictats pel director que no siguin relatius al reconeixement de drets de les persones s’hi pot interposar un recurs d’alçada davant el conseller del departament competent en matèria de protecció social.
4. Els actes i les resolucions dictats pel conseller del departament competent en matèria de protecció social, incloses les resolucions dels recursos d’alçada, exhaureixen la via administrativa. Contra aquests actes i resolucions s’hi pot recórrer en els supòsits i en els termes que estableix la legislació reguladora de la jurisdicció corresponent.
5. L’Agència Catalana de Protecció Social ha d’ajustar l’activitat contractual a la normativa reguladora dels contractes del sector públic i a la legislació específica aplicable. L’òrgan de contractació és el director de l’Agència.
6. L’Agència Catalana de Protecció Social ha de garantir la confidencialitat de les consultes, els informes, els estudis i els dictàmens que elabori, sens perjudici del dret d’accés a la informació i a la documentació de les persones interessades. La difusió pública del contingut de les consultes, els informes, els estudis i els dictàmens es pot fer, si escau, una vegada s’ha notificat a les persones, les institucions o els ens interessats i després de l’anonimització de les dades personals.

 

Article 20. Col·laboració institucional

1. En l’àmbit de les funcions que estableix l’article 3, l’Agència Catalana de Protecció Social col·labora amb l’Administració de l’Estat, amb les administracions dels estats membres de la Unió Europea, amb els organismes internacionals amb competències en matèria de protecció social per mitjà dels òrgans de col·laboració establerts a aquest efecte i amb les representacions en els diversos organismes internacionals.
2. Tots els organismes i les institucions públiques dependents de la Generalitat que, directament o indirectament, duen a terme actuacions de protecció social han de col·laborar amb l’Agència Catalana de Protecció Social i li han de facilitar qualsevol dada o documentació que sigui necessària per a exercir les seves funcions, i també l’accés a la informació continguda en les bases de dades que puguin utilitzar per a dur a terme llurs tasques.

 

 

Disposicions addicionals

 

Primera. Exclusió de la funció de gestió de les prestacions sanitàries

Resta expressament exclosa de les funcions de l’Agència Catalana de Protecció Social la gestió de les prestacions sanitàries, que correspon al Servei Català de la Salut, sens perjudici que el reconeixement del dret d’accedir a aquestes prestacions o d’obtenir un reemborsament de despeses correspongui a l’Agència o a altres organismes especialitzats.

 

Segona. Paritat

En tots els òrgans de governança i direcció de l’Agència Catalana de Protecció Social s’han de respectar els criteris de paritat establerts legalment per a garantir la igualtat efectiva entre dones i homes.

 

Tercera. Incompatibilitats

La condició de membre dels òrgans de direcció definits per aquesta llei és incompatible amb qualsevol vinculació econòmica, directa o indirecta, amb empreses o entitats relacionades amb els serveis que presta l’Agència Catalana de Protecció Social.

 

Quarta. Gestió de les activitats de valoració mèdica

Les formes de gestió que l’article 4.2 d’aquesta llei admet no inclouen les activitats de valoració mèdica atribuïdes a l’Agència Catalana de Protecció Social i vinculades a la protecció social, que han d’ésser prestades amb mitjans propis i no es poden externalitzar.

 

 

Disposicions transitòries

 

Primera. Incorporació progressiva de funcions

1. S’han de determinar, per mitjà d’un decret, les funcions que s’han d’incorporar progressivament a l’Agència Catalana de Protecció Social i, si escau, la correlativa supressió o modificació de les unitats administratives afectades.
2. Els funcionaris que passen a formar part de l’Agència Catalana de Protecció Social romanen en situació de servei actiu en llurs cossos o escales d’origen, amb tots els drets inherents a aquesta situació.
3. El personal laboral que passa a formar part de l’Agència Catalana de Protecció Social s’integra en la relació de llocs de treball de personal laboral de l’Agència amb els mateixos drets i les mateixes obligacions que tenia fins aleshores.

 

Segona. Aprovació dels estatuts del règim interior de l’Agència Catalana de Protecció Social

El Govern, en el termini màxim d’un mes i per mitjà d’un decret, ha d’iniciar la tramitació dels estatuts del règim interior de l’Agència Catalana de Protecció Social, que han d’incloure necessàriament:

1. a) Les regles sobre la convocatòria i la periodicitat de les reunions i els criteris de votació del Consell General i el Consell Assessor.
2. b) Els criteris de representativitat dels agents econòmics i socials al Consell General i al Consell Assessor.

 

Tercera. Pacte nacional per a la protecció social

El Govern, en el termini màxim de tres mesos, ha de convocar els agents econòmics i socials per a elaborar un pacte nacional per a la protecció social que afronti els reptes a curt i mitjà termini en matèria de protecció social a Catalunya i estableixi les bases del sistema català de protecció social.

 

 

Disposició derogatòria

Resten derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta llei.

 

 

Disposicions finals

 

Primera. Desplegament reglamentari

S’autoritza el Govern i el conseller del departament competent en matèria de protecció social perquè en el termini de sis mesos dictin les normes necessàries per a desplegar aquesta llei.

 

Segona. Modificacions i habilitació pressupostàries

1. S’autoritza el Govern perquè faci les modificacions pressupostàries necessàries per a traspassar a l’Agència Catalana de Protecció Social els recursos de la Generalitat necessaris perquè funcioni.
2. Els preceptes que eventualment comportin despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat produeixen efectes a partir de l’entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l’exercici pressupostari immediatament posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

 

Tercera. Atribució de competències

Les competències a què fa referència l’article 3, que fins al moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei estan atribuïdes als departaments i ens de la Generalitat en matèria de prestacions socials, passen a ésser competència de l’Agència Catalana de Protecció Social.

 

Quarta. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

 

Palau de la Generalitat, 20 de setembre de 2017

 

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya