Medidas administrativas y fiscales en COMUNIDAD VALENCIANA

LLEI 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2022.

Estos Documentos, con los que puedan modificar o les acompañan, se han incorporado a los contenidos ya existentes en el siguiente TÍTULO publicado y a su disposición:

(DOGV de 30.12.2021)

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

Índex

TÍTOL I. Mesures fiscals

CAPÍTOL I. Tributs propis

Secció 1.ª Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.

Secció 2.ª Modificació de l’Impost sobre Habitatges Buits, regulat en l’article 33 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021.

Secció 3.ª Modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relativa a l’Impost sobre l’eliminació, la incineració, la coincineració i la valorització energètica de residus.

Secció 4.ª Modificació de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021 quant a l’impost sobre habitatges buits.

CAPÍTOL II. Tributs cedits

Secció 1.ª Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits.

Secció 2.ª Modificació de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

TÍTOL II. Mesures administratives

CAPÍTOL I. Modificacions legislatives en matèries competència

de la Presidència de la Generalitat

Secció 1.ª Turisme.

Secció 2.ª Mesures relatives a actuacions incloses en el Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Secció 3.ª Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Secció 4.ª Pla Resistir.

CAPÍTOL II. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Primera i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció 1.ª Renda valenciana d’inclusió.

Secció 2.ª Serveis socials inclusius.

Secció 3.ª Salut.

Secció 4.ª Violència sobre la dona.

Secció 5.ª Infància i adolescència.

CAPÍTOL III. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció única. Habitatge.

CAPÍTOL IV. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció 1.ª Hisenda.

Secció 2.ª Joc i prevenció de la ludopatia.

Secció 3.ª Pla PIP.

Secció 4.ª Del Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19

Secció 5.ª Modificació de l’article 40 de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana

CAPÍTOL V. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció 1.ª Funció pública.

Secció 2.ª Mediació.

Secció 3.ª Espectacles públics.

Secció 4.ª Organismes de certificació administrativa.

Secció 5.ª De la modificació Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL VI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció 1.ª Pla Edificant.

Secció 2.ª Integració dels conservatoris de música i dansa de les administracions locals en la xarxa valenciana de titularitat de la Generalitat.

Secció 3.ª Esports.

CAPÍTOL VII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Secció 1.ª Subministrament de medicaments.

Secció 2.ª Salut escolar.

Secció 3.ª Salut bucodental.

Secció 4.ª Personal facultatiu.

CAPÍTOL VIII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció 1.ª Energies renovables.

Secció 2.ª Comerç.

Secció 3.ª Àrees industrials.

CAPÍTOL IX. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció 1.ª Ramaderia.

Secció 2.ª Estructures agràries.

Secció 3.ª Vies pecuàries.

Secció 4.ª Prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats.

Secció 5.ª Caça.

Secció 6.ª Residus.

Secció 7.ª Contaminació acústica.

CAPÍTOL X. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció 1.ª Mobilitat.

Secció 2.ª Taxi.

Secció 3.ª Carreteres.

Secció 4.ª Ordenació del territori.

Secció 5.ª Ports.

CAPÍTOL XI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital

Secció única. Règim i retribucions del personal docent i investigador contractat laboral de les universitats públiques valencianes i retribucions addicionals del professorat universitari.

TÍTOL III. Mesures d’organització administrativa i de reestructuració d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat

CAPÍTOL I. Mesures organitzatives relatives a ens i òrgans adscrits a la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

Secció 1.ª Canvi de denominació de l’Institut Valencià d’Atenció Social-Sanitària (IVASS).

Secció 2.ª Polítiques integrals de joventut.

CAPÍTOL II. Mesures organitzatives relatives a òrgans adscrits a la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció única. Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria única. Règim transitori de la reordenació de les competències de gestió administrativa de la renda valenciana d’inclusió.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Termini de tramitació d’expedients de resolució de contractes administratius.

Disposició addicional segona. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques.

Disposició addicional tercera. Declaració d’utilitat pública o interés social i urgent ocupació dels terrenys de les obres de modernització de regadius.

Disposició addicional quarta. Condonació del deute dels consorcis i els convenis de repoblació en forests d’utilitat pública.

Disposició addicional cinquena. Règim especial aplicable a les activitats econòmiques implantades en sòl no urbanitzable sense títol jurídic habilitant.

Disposició addicional sisena. Modificació de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, d’organització de la Generalitat.

Disposició addicional setena. Modificació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.

Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Modificació de l’article 154 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relatiu a l’Impost sobre Activitats que incideixen en el Medi Ambient.

Disposició final segona. Habilitació per a desplegament reglamentari.

Disposició final tercera. Salvaguarda del rang de disposicions reglamentàries.

Disposició final quarta. Entrada en vigor.

LLEI DE MESURES FISCALS, DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA I FINANCERA, I D’ORGANITZACIÓ DE LA GENERALITAT 2022

PREÀMBUL

I

La Llei de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022 estableix determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, la consecució dels quals exigeix aprovar diverses normes. Aquesta llei recull, a aquest efecte, una sèrie de mesures referents a aspectes tributaris, de gestió econòmica i d’acció administrativa.

La competència de la Generalitat per a aprovar aquesta llei deriva dels títols competencials, siga amb caràcter exclusiu o per al desplegament legislatiu de la legislació bàsica de l’Estat, que es preveuen en els articles 49, 50, 52, 54 i 67, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, EACV) en matèria d’hisenda de la Generalitat, turisme, inserció social, serveis socials inclusius, habitatge, joc, règim estatutari dels seus funcionaris, mediació, educació, sanitat i salut pública, comerç, energia i canvi climàtic, ramaderia, agricultura, medi ambient, caça, residus, transports, ordenació del territori i organització de les seues institucions d’autogovern.

II

La llei respon als principis de bona regulació de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

A aquest efecte, es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat i eficàcia, donat l’interés general en el qual es fonamenten les mesures que s’estableixen.

La norma és conforme al principi de proporcionalitat, ja que conté la regulació imprescindible per a la consecució de determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, que exigeixen l’aprovació de diverses normes. Igualment, s’ajusta al principi de seguretat jurídica, perquè és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. Quant al principi de transparència, la majoria de les mesures s’han sotmés als tràmits de consulta pública, audiència i informació pública que són aplicables a la tramitació de normes amb rang de llei. Finalment, en relació amb el principi d’eficiència, aquesta llei no imposa càrregues administratives per als ciutadans.

III

Quant a l’estructura d’aquesta llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, s’ha dividit en tres títols, amb els seus corresponents capítols, seccions i articles.

Així, el títol I conté les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.

El títol II conté les mesures d’acció administrativa que, com a complement a la planificació econòmica que inclou la Llei de pressupostos per a 2021, exigeixen abordar modificacions legislatives de les lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, la Vicepresidència i de cada una de les conselleries en les quals s’organitza l’Administració de la Generalitat.

El títol III conté mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i òrgans adscrits a les conselleries que integren l’Administració de la Generalitat, que exigeixen la modificació d’algunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.

Finalment, en vista de la seua extensió i heterogeneïtat, s’incorpora a la llei un índex amb l’estructura, amb la finalitat de simplificar i administrar l’anàlisi que se’n fa.

IV

En la secció 1.a del capítol I, del títol I, de la llei s’inclouen les modificacions de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que afecten diversos preceptes d’aquesta norma. Les modificacions introduïdes en la llei esmentada són les següents:

a) En matèria de taxes de domini públic, s’afig un nou concepte per l’emissió d’un informe de delimitació del domini públic amb la finalitat de cobrir els costos que genera aquesta intervenció administrativa, que requereix desplaçament de personal, i/o treballs d’estudi i operació gràfica de documentació. Aquestes delimitacions s’efectuen a petició de persones interessades a dur a terme actuacions o escripturar propietats limítrofs amb la carretera, a fi de determinar les limitacions d’ús que afecten els sòls de la seua propietat.

b) En el títol XIV «Taxes en matèria d’educació», es modifica l’article corresponent a la taxa en matèria d’ensenyaments artístics superiors i l’article corresponent a ensenyaments de règim especial i es crea un nou article dins del capítol IV, amb especificacions relatives a les proves de la JQCV i els processos selectius de cossos docents. L’objectiu és fer més àgil i eficaç el procediment de devolució de les taxes educatives, actualitzant la normativa aplicable incorporant l’ús de les TIC i el desenvolupament de la societat digital. Atés que la inscripció a les diferents convocatòries de selecció de personal docent de Primària i Secundària, les de les proves de certificació de la JQCV i de la inscripció als diferents ensenyaments de règim especial (idiomes, ensenyaments de música, dansa, disseny…) es fan obligatòriament per mitjans telemàtics, és coherent plantejar que la tramitació de les sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts derivades d’aquestes s’efectuen utilitzant l’Administració electrònica.

c) En les taxes en matèria d’hisenda se suprimeix l’article denominat «Quota íntegra corresponent a taxes per serveis administratius en matèria d’hisenda», i s’elimina l’exigència de practicar una autoliquidació prèvia pel contribuent de la taxa per expedició de certificats acreditatius d’estar al corrent en el compliment d’obligacions tributàries amb la Hisenda valenciana o per compulsa dels certificats anteriors. Aquesta supressió redundarà en una millora en la prestació del servei de certificació una vegada s’ha aconseguit la pràctica automatització del procediment, a més que reduirà els temps d’espera en l’atenció de les sol·licituds ciutadanes.

d) En matèria de sanitat, d’una banda s’inclou l’epígraf d’actuacions administratives relatives a entitats amb activitats relacionades amb la comercialització i l’ús de productes biocides segons el que s’estableix en el Reglament (UE) número 528/2012, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2012, i les quotes o les quantitats que cal ingressar exigibles amb motiu de la inscripció, la modificació, la comunicació en el Registre oficial d’establiments i serveis biocides de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, ROESB), creat pel Decret 96/2004, d’11 de juny, de 2004, del Consell de la Generalitat Valenciana.

Així mateix, es modifica la redacció de l’article corresponent al quadre de quota íntegra per atenció ambulatòria, i s’especifiquen les denominacions SAMU / suport vital avançat. S’inclouen nous conceptes de taxa corresponents a procediments en medicina nuclear i s’aproven noves taxes d’increment, segons el nivell de severitat, en els procediments quirúrgics de cirurgia laparoscòpica de cirurgia general i digestiva, cirurgia ginecològica, cirurgia urològica i cirurgia toràcica en els quals s’utilitze el robot Da Vinci.

Finalment, en el quadre corresponent a la quota íntegra per taxes relatives a productes i serveis prestats pel Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana, s’inclouen nous conceptes a conseqüència de l’increment de la capacitat de producció d’aquesta mena de teixits; així mateix, se suprimeixen i es modifiquen altres conceptes amb la finalitat d’unificar i simplificar les taxes existents.

e) Respecte de les taxes en matèria de turisme, es modifica la denominació de la taxa per serveis administratius derivats de l’habilitació de guies de turisme, perquè és la Direcció General de Turisme l’òrgan competent per a fer les proves d’obtenció de l’habilitació de guia de turisme de la Comunitat Valenciana i d’ampliació d’idiomes per als guies de turisme ja habilitats per a exercir la professió a la Comunitat Valenciana.

f) Es modifica la taxa per autoritzacions de transports per carretera per a aconseguir la seua identitat completa d’acord amb l’article 31.2-1 «Fet imposable», anteriorment modificat.

En la secció 2.a d’aquest capítol I, l’article 33 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021, va crear un nou tribut propi de la Generalitat Valenciana, l’Impost sobre els Habitatges Buits, que grava els habitatges deshabitats amb l’objectiu d’incentivar l’oferta de lloguer i garantir la funció social de la propietat de l’habitatge. Constitueix el seu fet imposable la tinença d’habitatges buits no ocupats en els termes de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana desocupada, i condiciona l’efectiva exigència del tribut a la inscripció dels immobles en el Registre d’Habitatges Deshabitats que preveu l’esmentada Llei 3/2020.

Atés que l’aprovació de la llei del tribut s’ha produït anteriorment a la concreció reglamentària dels supòsits d’inscripció i baixa registral en el Registre d’Habitatges Desocupats i del seu contingut, es considera necessari formular diverses modificacions sobre la redacció inicial de la norma en vista del contingut del Decret del Consell per a la mobilització d’habitatges buits i deshabitats. A més d’algunes correccions de caràcter tècnic destinades a millorar l’aplicació del tribut, s’introdueixen incentius destinats als grans tenidors que donen un ús efectiu als seus habitatges inscrits en el Registre d’habitatges deshabitats. El primer dels incentius permetrà la recuperació de les quotes reportades en relació amb habitatges que hagen sigut objecte d’una resolució declarativa d’habitatge deshabitat amb aprovació de mesures de foment o acord d’intermediació a partir del dia en què s’inicie el seu ús residencial. El segon benefici seria aplicable a la resta d’habitatges i habilita la devolució de les quotes reportades mentre es resolga favorablement una sol·licitud perquè es dicte una resolució que acorde la pèrdua de vigència de la declaració d’habitatge deshabitat pel fet d’haver-se destinat a l’ús residencial continuat durant el termini d’un any previst reglamentàriament.

Atés que la nova redacció introdueix beneficis fiscals i correccions tècniques que produeixen resultats favorables per als contribuents, es considera convenient que la modificació opere amb efecte des de l’1 de gener de 2021, data a partir de la qual va entrar en vigor la seua norma de creació, de tal manera que la redacció aplicable de l’Impost en el primer exercici d’aplicació contribuïsca a aconseguir millor els objectius previstos pel tribut.

En la secció 3.a del capítol I s’introdueixen modificacions en l’Impost sobre l’Eliminació, Incineració, Coincineració i Valorització Energètica de Residus, regulat en l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, per a suprimir el paràgraf tercer de l’apartat onze de l’article 9, en compliment de l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Generalitat, per a solucionar les discrepàncies competencials.

Finalment, s’inclou en la secció 4.ª una modificació de l’impost sobre habitatges buits, que va ser creat per la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat de 2021, pel que fa a la determinació del subjecte passiu de l’impost.

V

En la secció 1.a del capítol II del títol I de la llei s’inclouen les modificacions sobre els tributs cedits que regula la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que són les següents:

En primer lloc, s’adapten les referències normatives efectuades a la regulació del reconeixement de la condició de família monoparental, a conseqüència de l’aprovació del Decret 19/2018, de 9 de març, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental a la Comunitat Valenciana.

D’altra banda, es crea una deducció dirigida a incentivar la contractació a temps indefinit de persones que facen tasques de cura de xiquets, xiquetes i ascendents en l’àmbit de la llar, en compliment de l’acció 74, relativa a les mesures de conciliació, de l’acord social «Alcem-nos». Aquest benefici substitueix la deducció per la realització per un dels cònjuges de la unitat familiar de labors no remunerades en la llar que, a més de suposar un desincentiu per a la incorporació de la dona en el mercat laboral, és redundant amb la reducció per tributació conjunta que hi ha en la regulació estatal de l’Impost.

Es modifica el requisit exigible en la deducció per arrendament d’habitatge habitual que durant, almenys, la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar siguen titulars del ple domini o d’un dret real d’ús o gaudi d’un altre habitatge distant a menys de 100 quilòmetres de l’habitatge arrendat. Amb la nova redacció s’atenen diverses circumstàncies per les quals els partícips en algun grau en el ple domini o en drets d’ús o gaudi d’un habitatge no puguen utilitzar l’immoble com a residència i hagen de recórrer a l’arrendament, com ara l’existència d’una comunitat en la titularitat del bé o dret (per exemple, d’origen hereditari), circumstàncies personals (sentència de divorci que atorgue l’ús a l’excònjuge) o la situació de l’immoble (estat ruïnós). Així mateix, es redueix la distància entre immobles de 100 a 50 quilòmetres.

En la deducció per donacions destinades al foment del valencià es preveu la creació d’un cens d’entitats de foment del valencià, d’acord amb la Resolució del 8 de març de 2021 de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes.

Amb el fi d’evitar que se superposen els incentius, en la regulació de la base de la deducció per adquisició de vehicles de mobilitat personal es preveu la possibilitat que es convoquen en anys successius programes de subvencions o ajudes públiques amb la mateixa finalitat i objecte que siguen de percepció directa pels compradors.

S’actualitza el concepte legal de municipi en risc de despoblament a l’efecte d’aplicar la deducció regulada en la lletra aa de l’article 4.U de la Llei 13/1997, en coherència amb les modificacions dels criteris per a considerar un municipi en risc de despoblament que recull l’apartat tres de l’article 4 del Decret 182/2018, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual es regula la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis de la Comunitat Valenciana.

Es corregeix una referència que conté l’últim paràgraf de l’article 10 dos 1.r de la llei, relatiu a la reducció per adquisicions mortis causa d’empreses individuals agrícoles.

L’aprovació d’importants paquets d’ajudes destinades a fomentar la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència aconsella completar la regulació de la bonificació autonòmica per a la transmissió per particulars de la totalitat o part d’un o més habitatges i els seus annexos a una persona física o jurídica relacionada amb el sector immobiliari, quan la seua aplicació es deu a la realització d’obres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic de l’habitatge. Per raons d’eficiència normativa, se suprimeix la necessitat del seu desplegament reglamentari, que se substitueix per una remissió legal als criteris i els mitjans de justificació que contenen les bases reguladores de les ajudes de rehabilitació d’edificis dels programes de foment de la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat en habitatges que contenen els plans d’ajudes estatals o europees vigents en el moment de la meritació de l’Impost.

Finalment, davant del previsible augment del volum del mercat de segona mà d’aquesta mena de vehicles, s’indiquen expressament en la llei els tipus de gravamen aplicables a les adquisicions d’automòbils tipus turisme, els vehicles mixtos adaptables, els vehicles tot terreny, les motocicletes i els ciclomotors de propulsió elèctrica o de pila de combustible i els híbrids, qualsevol que siga el seu valor, que serà el general del 6 %, amb l’excepció d’aquells amb tecnologia hibrida amb més de 2.000 centímetres cúbics, que se subjectaran a un tipus del 8 %.

Finalment, en la secció 2.a es millora tècnicament la redacció de la disposició addicional 2.ª «Beneficis fiscals de la Llei 5/2019», de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

VI

Com a complement per a la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en altres, per la necessitat d’adaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, resulta necessari aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat, que conté el títol II.

En l’àmbit de les competències atribuïdes a Presidència de la Generalitat en matèria de turisme, d’acord amb l’article 49.1. 12.a de l’EACV, es modifica la Llei 15/2018, de 7 de juny, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, per a incloure l’ecoturisme, com a activitat econòmica turística compatible amb l’ús sostenible dels recursos naturals, i per a establir els efectes del silenci administratiu quan un municipi sol·licite obtindre la condició de municipi turístic.

També en l’àmbit de la Presidència i en virtut de les competències en matèria d’impuls i coordinació de l’acció de govern, es modifica el Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19, per a atendre noves necessitats sorgides en els procediments administratius relacionats amb la inversió i l’absorció dels fons europeus que faciliten les fases d’execució posteriors als actes d’adjudicació o de concessió de la subvenció corresponent, i que implica en aquest procés les entitats locals on es desenvolupen territorialment els projectes. Igualment, s’incorpora una secció 3.ª, que preveu modificacions en la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en relació als òrgans de la Corporació. Finalment, en l’àmbit de les competències de la Presidència, s’ha inclòs una secció 4.ª amb l’objecte de modificar el Decret llei 1/2021, de 22 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Resistir, per a modificar el règim jurídic de les ajudes parèntesi en cada municipi per als sectors més afectats per la pandèmia.

En l’àmbit de les competències en matèria d’inserció social atribuïdes a la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, segons estableix l’article 15 de l’EACV, es modifica la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, per a adequar-la a l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració de l’Estat-Generalitat en relació amb el Decret llei 7/2020, de 2019 de desembre, de 26 de juny, de modificació de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió, publicat en el DOGV número 9045, de data 22 de març de 2021.

En matèria de serveis socials inclusius, també es modifica la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, l’aprovació de la qual va suposar un canvi de model en l’ordenació i la planificació del sistema públic de serveis socials, amb l’objectiu d’aclarir alguns aspectes de la llei necessaris per a una implantació correcta d’aquest nou model, entre altres, els drets de les persones usuàries, l’ampliació de les competències de la Generalitat als serveis per a la lluita de la violència de gènere, les formes de provisió de les prestacions i els equips professionals mínims en relació amb les ràtios per a garantir el compliment de la llei. També es contemplen modificacions en la Llei 10/2014, de salut de la Comunitat Valenciana per garantir les mesures proclius a combatre la violència obstètrica definida segons l’OMS. Igualment, s’incorpora una modificació de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana per completar la protecció de les víctimes de la violència de gènere. Finalment, es modifica la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, pel que fa a la declaració de risc.

En l’àmbit de les competències en matèria de joc atribuïdes a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic que corresponen a la Generalitat segons l’article 49.1.31.a de l’EACV, cal ressaltar la modificació de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, per a concretar els requisits necessaris perquè les empreses operadores puguen sol·licitar la suspensió de les autoritzacions d’explotació de màquines que tenen concedides, i per a aclarir que la moratòria de noves autoritzacions d’establiments de joc no afecta els salons recreatius i els centres d’oci familiar. Així mateix, es modifica el Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19. Finalment, també s’introdueixen modificacions en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, pel que fa a l’adquisició a títol onerós de béns immobles i drets immobiliaris.

En l’àmbit de les competències en matèria del règim estatutari dels funcionaris de la Generalitat, d’acord amb el que estableix l’article 50.1 de l’EACV, es modifica la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana, per a corregir alguns errors detectats en la redacció i aclarir algunes contradiccions de la norma a conseqüència de les esmenes introduïdes en la tramitació parlamentària i per a mantindre l’adequada coherència interna de la llei.

En l’àmbit de les competències de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública en matèria de mediació, conforme al que s’estableix en els articles 9.3 i 49.1.36 del EACV, es modifica la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, per a corregir la remissió normativa prevista en l’apartat p de l’article 14 d’aquesta llei. En l’àmbit d’aquesta Conselleria també es modifiquen la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics; i la Llei 8/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, per la qual es regulen els organismes de certificació administrativa (OCA).

En l’àmbit de les competències atribuïdes a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, pel que fa a la regulació i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells, graus, modalitats i especialitats que correspon a la Generalitat segons l’article 53 de l’EACV, sense perjudici del que disposa l’article 27 de la Constitució, es regula el procediment per a la integració dels conservatoris de música i dansa de titularitat de les administracions locals en la xarxa de centres docents públics de la Generalitat. Així mateix, també hi ha canvis en la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana.

En l’àmbit de les competències atribuïdes a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública segons els articles 49.1.11.a i 54 de l’EACV, destaquem la modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’adequar els paràmetres que es recullen en l’informe de salut de l’escolar i analitzar i fixar els exàmens de salut o reconeixements sanitaris amb la periodicitat i en la forma que reglamentàriament es determine, tot això dirigit fonamentalment a previndre patologies que afecten el benestar físic, mental i social del menor. En aquest àmbit, es modifica la de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, per introduir la garantia de la salut bucodental per a menors en el Sistema Valencià de Salut. També es modifica el règim del personal facultatiu regulat en l’article 55 de la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat Valenciana.

En l’àmbit de les competències en matèria de comerç interior atribuïdes a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, segons el que es preveu en l’article 49.1.35.a de l’EACV, es modifica la Llei 3/2011, de 23 de març, de comerç de la Comunitat Valenciana, per a ampliar el terme de vigència de les declaracions de zona de gran afluència turística (ZGAT) per les circumstàncies derivades de la COVID-19. Així mateix, es modifiquen determinats aspectes de la classificació de zones industrials regulats en la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana.

En l’àmbit de les competències que corresponen a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i en virtut del que estableix l’article 49.3.3.a de l’EACV, destaquem l’àmplia modificació de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, per a adequar-la a la normativa comunitària en matèria d’unitat de mercat, a l’evolució del concepte de seguretat alimentària en relació amb la salut animal i per a reforçar els controls per a garantir l’aplicació de la normativa en matèria d’aliments i pinsos i salut i benestar animal.

També en matèria de protecció del territori, d’acord amb l’article 49.19.a de l’EACV, es modifica la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, per a aclarir la tramitació dels plans locals de residus.

Així mateix, es modifica el text refós esmentat per a solucionar els greus problemes pràctics que s’originaven d’aplicar-lo, ja que impossibilitava l’aprovació d’una llarga llista de plans generals d’urbanisme en tramitació, dels quals la informació al públic es va iniciar abans de l’entrada en vigor de la LOTUP i que han continuat el seu procediment segons el tràmit ambiental de la Llei 9/2006, i seran aprovats encara a l’empara de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

En matèria de transports terrestres que discorren íntegrament pel territori de la Comunitat Valenciana segons el que preveu l’article 49.1.15.a de l’EACV, es modifica la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, per a adequar les condicions mínimes quant a la longitud dels vehicles que presten el servei de taxi, i establir la que s’exigeix per als vehicles de turisme amb conductor (VTC). Pel que fa als ports de titularitat de la Generalitat, s’introdueix una modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, pel que fa al règim jurídic de l’afectació dels ingressos portuaris.

En les matèries que són competència de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, es modifica el Decret 174/2002, de 15 d’octubre, del govern valencià, sobre règim i retribucions del personal docent i investigador contractat laboral de les universitats públiques valencianes i sobre retribucions addicionals del professorat universitari, per tal de regular el professorat contractat substitut.

Així mateix, en l’àmbit de les competències de la Presidència en matèria d’administració local, s’incorpora una nova disposició addicional en el Decret llei 1/2021, de 22 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Resistir, que inclou ajudes parèntesi en cada municipi per als sectors més afectats per la pandèmia.

VII

En el títol III, la llei conté mesures d’organització administrativa que afecten, majoritàriament, òrgans administratius o ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.

De les mesures que consten en aquest títol, en primer lloc es modifica la denominació de l’Institut Valencià d’Atenció Social-Sanitària (IVASS), que passa a denominar-se Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS).

També es modifica el règim jurídic de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), quant a les seues funcions i estructura, així com les funcions de les entitats associatives de participació juvenil.

En l’àmbit organitzatiu de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, es modifica la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a Emergències, per a crear una estructura de guàrdia permanent que permeta atendre les competències en matèria d’emergències, així com les obligacions derivades del que preveuen els procediments i plans d’emergència que garantisquen activar amb caràcter immediat les capacitats tècniques ordinàries, les capacitats tècniques especialitzades, les capacitats de reforç de la Sala d’Emergències i les capacitats logístiques en qualsevol punt del territori de la Comunitat Valenciana.

Finalment, la part final de la llei conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals, que complementen la llei amb diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles d’incloure en els títols anteriorment al·ludits.

En aquesta part destaquem, en primer lloc, la disposició addicional primera, que, seguint la Moció del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana de 16 de juny de 2021, després de la Sentència del Tribunal Constitucional 68/2021, que va declarar com a precepte no bàsic l’article 218.8 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), recomanava augmentar el termini de tramitació dels expedients de resolució de contractes administratius, en l’àmbit de la Generalitat, de les entitats locals valencianes i de les Universitats Públiques Valencianes i entitats vinculades o dependents d’aquestes.

Entre aquestes disposicions es troba la disposició addicional segona relativa a les expropiacions per a noves actuacions en matèria d’infraestructures públiques, la justificació de les quals es troba en l’existència de necessitats inajornables en matèria de seguretat viària i de mobilitat sostenible, mitigació d’impactes acústics, així com en la necessitat de complir amb els compromisos derivats de les actuacions cofinançades pels fons NEXT GENERATION.

Finalment, la disposició addicional tercera declara d’utilitat pública i interés social una sèrie d’obres de modernització de regadius perquè aquestes actuacions tenen com a finalitat la reducció dels consums hídrics i energètics, millorant tant l’estat dels recursos naturals com la sostenibilitat de les explotacions agràries i la fixació de la població en el medi rural. La disposició inclou la declaració d’urgent ocupació de les obres derivades de les actuacions de l’operació 4.3.1. «Inversions en infraestructures públiques de regadiu» del PDR CV 2014-20 (Programa de Desenvolupament de la Comunitat Valenciana) que actualment té un calendari d’execució transitori fins a l’any 2025. Les obres han d’estar finalitzades amb aqueixa data límit, per la qual cosa és urgent la seua iniciació. També s’inclouen obres considerades d’interés general en la Llei 5/2019, de 9 de novembre, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, i que estan incloses en la llei de pressupostos de la Generalitat, amb el que està prevista la seua pròxima execució, per a això és urgent disposar dels terrenys necessaris.

TÍTOL I

Mesures fiscals

CAPÍTOL I

Tributs propis

Secció 1.a

De la modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre,

de la Generalitat, de taxes

Article 1

Es modifica l’apartat b de l’article 2.1-2, que queda redactat així:

«b) Els contribuents integrats en una unitat familiar que, en conjunt, no haja obtingut en l’exercici fiscal anterior a la meritació uns rendiments del treball, activitat econòmica, empresarial i professional, superiors al triple del salari mínim interprofessional (SMI) en el còmput anual.

A aquest efecte, s’entén per unitat familiar la unitat de convivència integrada per una persona sola o el grup de persones que, convivint en un mateix domicili, estiguen unides entre si per vincles matrimonials o una relació permanent anàloga a la conjugal, per adopció, per consanguinitat o afinitat fins al segon grau, tutela, guarda o acolliment.»

Article 2

S’introdueix un nou epígraf en l’article 13.1-7 «Quota íntegra corresponent a la taxa per ús comú especial o ús privatiu dels béns de domini públic de la Generalitat» de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, amb el contingut següent:

Tipus de servei Import (euros)

5 Per emissió d’informe de delimitació del domini públic:

5.1 Longitud de fita inferior o igual a 500 metres 50 €

5.2 Longitud de fita entre 500 i 1.000 metres 50 € més 10 € per cada 100 metres o fracció

5.3 Longitud de boga superior a 1.000 metres 100 € més 10 € per cada 500 metres o fracció

Les taxes per emissió d’informe de delimitació del domini públic únicament seran aplicables si la persona sol·licitant aporta un plànol digital amb coordenades ERTS89 del front que fita amb la carretera. El plànol haurà d’incloure l’alçament de línies blanques, la vora de voral, la vora exterior de la cuneta i l’aresta exterior de l’esplanació.

En el cas que la persona sol·licitant no aporte un plànol digital en els termes que s’indiquen, les taxes indicades s’incrementaran en 340 € (40 € en concepte de desplaçament, i 300 € per treballs d’operació gràfica-delineació).»

Article 3

S’introdueixen nous epígrafs en l’article 14.1-7 «Especialitats corresponent a la taxa en matèria d’ensenyaments artístics superiors» de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«1. El contribuent que, en formalitzar la matrícula, s’aculla a l’exempció per taxes perquè haja sol·licitat la concessió d’una beca i, posteriorment, aquesta no siga concedida o li siga revocada, estarà obligat a abonar la taxa corresponent a la matrícula formalitzada, dins dels vint dies següents al rebut de la notificació del pagament. L’impagament d’aquesta taxa comportarà l’anul·lació de la matrícula en totes les assignatures o els crèdits, en els termes previstos en la legislació vigent.

2. La falta de pagament, total o parcial, dins del termini i en la forma escaient, de la taxa comportarà l’anul·lació automàtica de la matrícula corresponent, sense dret al reintegrament de les quantitats que, si és el cas, s’hagen satisfet.

3. Quan, per raó de l’impagament d’una matrícula, aquesta haja sigut objecte d’anul·lació en els dos últims cursos acadèmics, s’exigirà, com a requisit per a l’admissió d’una nova matrícula, el pagament previ de l’import total d’aquesta.

4. Quan una vegada iniciat el curs escolar la persona que forme part de l’alumnat es trasllade de centre, dins de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana (centres de la xarxa pública), aquesta haurà d’abonar en el centre d’origen la certificació acadèmica corresponent, i en el centre de destinació, l’obertura d’expedient i la targeta d’identitat.

Quan el trasllat es produïsca abans de l’inici del curs escolar, haurà d’abonar en el centre de destinació, a més del que s’esmenta en aquest apartat, la matrícula corresponent al curs al qual s’incorpore, sempre que no l’haja abonada prèviament en el centre d’origen.

Si la persona que forme part de l’alumnat procedeix d’una altra comunitat autònoma o d’un centre no pertanyent a la xarxa pública de la Generalitat, en matricular-se en un centre d’aquesta xarxa pública ha d’abonar en aquest l’obertura d’expedient, la targeta d’identitat i la matrícula corresponent al curs al qual s’incorpore.

5. Podrà reintegrar-se l’import de la taxa de matrícula, a instàncies de la persona interessada, quan es produïsca la renúncia a la plaça escolar durant el període de matrícula, i és requisit haver presentat la renúncia davant del centre corresponent i sempre que no s’haja fet ús del servei.

6. En els casos en què les persones interessades s’inscriguen simultàniament en diverses proves o processos, no donaran lloc a devolució de taxes, excepte casos de força major prou acreditada.

7. La presentació telemàtica de la sol·licitud de la devolució de taxes comportarà l’autorització per a la comunicació o la notificació telemàtica.

8. Les persones interessades que tinguen dret a alguna de les exempcions que recull l’article 14.1-2, per a ser-ne beneficiàries hauran d’acreditar-ho en el moment de sol·licitar el servei a fi de quantificar la quota líquida que cal abonar, i no donaran dret a devolució de taxes les circumstàncies que no s’hagen acreditat en el moment de sol·licitar el servei».

Article 4

Es modifica l’article 14.2-7 corresponent a la taxa en matèria d’ensenyaments de règim especial de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«1. La persona que forme part de l’alumnat que, en formalitzar la matrícula, tinga la condició de becària del curs anterior per a aquests ensenyaments, podrà acollir-se en aquest moment a l’exempció de pagament d’aquesta, sense perjudici de l’obligació de fer efectiu aquest pagament si, posteriorment, es denega la beca. En el cas que, una vegada finalitzat el curs escolar, no s’haja comunicat la concessió de la beca, el centre cobrarà la matrícula, sense perjudici que s’efectue la devolució de l’import abonat en el cas que finalment la beca es concedisca.

2. La persona que forme part de l’alumnat beneficiari de beques, d’acord amb la normativa vigent en matèria de règim de beques i d’ajudes personalitzades a l’estudi amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, una vegada resolta la corresponent convocatòria de beques o ajudes tindrà dret, amb la presentació prèvia de la credencial oportuna en la secretaria del centre, a la devolució de les quantitats satisfetes pels conceptes pels quals està exempta.

3. Quan, una vegada iniciat el curs escolar, una persona que forme part de l’alumnat es trasllade de centre, dins de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana (centres de la xarxa pública), haurà d’abonar en el centre d’origen la certificació acadèmica corresponent, i, en el centre de destinació, la targeta d’identitat.

Quan el trasllat es produïsca abans de l’inici del curs escolar, caldrà abonar en el centre de destinació, a més del que s’esmenta en aquest apartat, la matrícula corresponent al curs al qual s’incorpore, sempre que no s’haja abonat prèviament en el centre d’origen.

Si la persona que forma part de l’alumnat procedeix d’una altra comunitat autònoma o d’un centre no pertanyent a la xarxa pública de la Generalitat en matricular-se en un centre d’aquesta xarxa pública, ha d’abonar en aquest l’obertura d’expedient, la targeta d’identitat i la matrícula corresponent al curs al qual s’incorpore.

4. La falta de pagament, total o parcial, dins del termini i en la forma escaient, de la taxa comportarà l’anul·lació automàtica de la matrícula corresponent, sense dret al reintegrament de les quantitats que, si és el cas, s’hagen satisfet.

5. Podrà reintegrar-se l’import de la taxa de matrícula, a instàncies de la persona interessada, quan es produïsca la renúncia al lloc escolar durant el període de matrícula, i és requisit haver presentat la renúncia davant del centre corresponent i sempre que no s’haja fet ús del servei.

6. L’alumnat de conservatoris dependents de corporacions locals i de centres autoritzats de música i dansa que es troben adscrits a efectes administratius a conservatoris de la xarxa pública de la Generalitat, quan hagen d’abonar l’import d’una taxa, hauran de seguir el procediment que es descriu en l’article 14.5-7.

7. Els errors d’inscripció i pagament de taxes imputables als interessats no donaran lloc a devolució de taxes.

8. En els casos en què els interessats s’inscriguen simultàniament en diverses proves o processos no donaran lloc a devolució de taxes, excepte casos de força major prou acreditada.

9. La presentació telemàtica de la sol·licitud de la devolució de taxes comportarà l’autorització per a la comunicació o la notificació telemàtica.

10. Els interessats que tinguen dret a alguna de les exempcions que recull l’article 14.2-2, de la present llei, per a ser-ne beneficiaris hauran d’acreditar-ho en el moment de sol·licitar el servei, a fi de quantificar la quota líquida que cal abonar, i no donaran dret a devolució de taxes les circumstàncies que no s’hagen acreditat en el moment de sol·licitar el servei.

11. En aplicació de l’article 14.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s’estableix que tots els tràmits relacionats amb les sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts generats per les taxes educatives de nivells no universitaris s’hauran de dur a terme utilitzant mitjans telemàtics i electrònics.»

Article 5

S’introdueix un nou article en el capítol IV corresponent a taxes per serveis administratius en matèria educativa en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que consta d’un capítol únic, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 14.4.7 Especialitats relatives a proves de la JQCV i els processos selectius de cossos docents:

1. Podrà reintegrar-se l’import de les taxes d’inscripció en proves o processos, a instàncies de la persona interessada, quan es produïsca la renúncia a participar en aquestes durant el període d’inscripció i, en tot cas, abans de la publicació de les llistes definitives d’admesos. És necessari haver comunicat la renúncia a participar en la convocatòria davant de l’entitat o l’organisme convocant.

2. Els errors d’inscripció i pagament de taxes imputables als interessats no donaran lloc a devolució de taxes.

3. En els casos en què els interessats s’inscriguen simultàniament en diverses proves o processos no donaran lloc a devolució de taxes, excepte casos de força major prou acreditada.

4. La presentació telemàtica de la sol·licitud de la devolució de taxes comportarà l’autorització per a la comunicació o la notificació telemàtica.

5. Els interessats que tinguen dret a alguna de les exempcions que recull l’article 14.4-2, de la present llei, per a ser-ne beneficiaris hauran d’acreditar-ho en el moment de sol·licitar el servei, a fi de quantificar la quota líquida que cal abonar, i no donaran dret a devolució de taxes les circumstàncies que no s’hagen acreditat en el moment de sol·licitar el servei.

6. En aplicació de l’article 14.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s’estableix que tots els tràmits relacionats amb les sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts generats per les taxes educatives de nivells no universitaris s’hauran de dur a terme utilitzant els mitjans telemàtics i electrònics.»

Article 6

Se suprimeix el contingut de l’article 19.1-4 «Quota íntegra corresponent a taxes per serveis administratius en matèria d’hisenda» en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 19.1-4 Quota íntegra

(Sense contingut)»

Article 7

S’afig a l’article 29.1-7 «Quota íntegra per procés hospitalari» en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, aquest contingut:

«6. S’aplicaran en els procediments quirúrgics de cirurgia laparoscòpica de cirurgia general i digestiva, cirurgia ginecològica, cirurgia urològica i cirurgia toràcica en els quals s’utilitze el robot Da Vinci, les següents taxes d’increment a cada un dels quatre nivells de severitat:

Codi Descripció Euros (€)

TCR001 Taxes de robòtica per a cirurgia digestiva, ginecologia i urologia 4.530 euros

Aquestes taxes s’aplicaran als següents codis GRD-APR:

Codis Descripció Euros (€)

GRD-APR

GRD120-1 Procediments majors sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 1 6.757,28

GRD120-2 Procediments majors sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 2 7.670,45

GRD120-3 Procediments majors sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 3 17.496,96

GRD120-4 Procediments majors sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 4 34.285,13

GRD121-1 Altres procediments sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 1 4.992,89

GRD121-2 Altres procediments sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 2 7.050,20

GRD121-3 Altres procediments sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 3 13.700,84

GRD121-4 Altres procediments sobre l’aparell respiratori – Nivell de severitat 4 25.911,18

GRD220-1 Procediments majors sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 1 6.670,59

GRD220-2 Procediments majors sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 2 10.686,62

GRD220-3 Procediments majors sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 3 16.121,65

GRD220-4 Procediments majors sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 4 29.093,57

GRD221-1 Procediments majors d’intestí prim i gros – Nivell de severitat 1 8.325,98

GRD221-2 Procediments majors d’intestí prim i gros – Nivell de severitat 2 9.743,49

GRD221-3 Procediments majors d’intestí prim i gros – Nivell de severitat 3 14.928,28

GRD221-4 Procediments majors d’intestí prim i gros – Nivell de severitat 4 25.482,72

GRD222-1 Altres procediments sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 1 4.919,32

GRD222-2 Altres procediments sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 2 5.613,33

GRD222-3 Altres procediments sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 3 11.119,09

GRD222-4 Altres procediments sobre estómac, esòfag i duodé – Nivell de severitat 4 20.901,94

GRD223-1 Altres procediments sobre intestí prim i gros – Nivell de severitat 1 6.605,53

GRD223-2 Altres procediments sobre intestí prim i gros – Nivell de severitat 2 7.402,21

GRD223-3 Altres procediments sobre intestí prim i gros – Nivell de severitat 3 12.431,92

GRD223-4 Altres procediments sobre intestí prim i gros – Nivell de severitat 4 21.751,48

GRD229-1 Altres procediments quirúrgics sobre l’aparell digestiu – Nivell de severitat 1 6.202,21

GRD229-2 Altres procediments quirúrgics sobre l’aparell digestiu – Nivell de severitat 2 12.561,55

GRD229-3 Altres procediments quirúrgics sobre l’aparell digestiu – Nivell de severitat 3 12.561,55

GRD229-4 Altres procediments quirúrgics sobre l’aparell digestiu – Nivell de severitat 4 17.562,60

GRD230-1 Procediments majors sobre l’intestí prim – Nivell de severitat 1 5.935,14

GRD230-2 Procediments majors sobre l’intestí prim – Nivell de severitat 2 7.582,02

GRD230-3 Procediments majors sobre l’intestí prim – Nivell de severitat 3 11.595,58

GRD230-4 Procediments majors sobre l’intestí prim – Nivell de severitat 4 22.940,29

GRD231-1 Procediments majors sobre l’intestí gros – Nivell de severitat 1 6.249,41

GRD231-2 Procediments majors sobre l’intestí gros – Nivell de severitat 2 7.856,73

GRD231-3 Procediments majors sobre l’intestí gros – Nivell de severitat 3 11.881,98

GRD231-4 Procediments majors sobre l’intestí gros – Nivell de severitat 4 23.482,50

GRD260-1 Procediments majors sobre pàncrees, fetge i derivació – Nivell de severitat 1 7.558,59

GRD260-2 Procediments majors sobre pàncrees, fetge i derivació – Nivell de severitat 2 9.597,04

GRD260-3 Procediments majors sobre pàncrees, fetge i derivació – Nivell de severitat 3 18.923,26

GRD260-4 Procediments majors sobre pàncrees, fetge i derivació – Nivell de severitat 4 27.457,18

GRD261-1 Procediments majors sobre via biliar – Nivell de severitat 1 7.582,00

GRD261-2 Procediments majors sobre via biliar – Nivell de severitat 2 12.001,32

GRD261-3 Procediments majors sobre via biliar – Nivell de severitat 3 20.018,09

GRD261-4 Procediments majors sobre via biliar – Nivell de severitat 4 24.980,18

GRD263-1 Colecistectomia laparoscòpica – Nivell de severitat 1 3.133,32

GRD263-2 Colecistectomia laparoscòpica – Nivell de severitat 2 4.056,54

GRD263-3 Colecistectomia laparoscòpica – Nivell de severitat 3 6.974,90

GRD263-4 Colecistectomia laparoscòpica – Nivell de severitat 4 13.463,07

GRD264-1 Altres procediments hepatobiliars, pàncrees i abdominals – Nivell de severitat 1 6.795,41

GRD264-2 Altres procediments hepatobiliars, pàncrees i abdominals – Nivell de severitat 2 8.931,03

GRD264-3 Altres procediments hepatobiliars, pàncrees i abdominals – Nivell de severitat 3 17.750,11

GRD264-4 Altres procediments hepatobiliars, pàncrees i abdominals – Nivell de severitat 4 28.488,58

GRD441-1 Procediments majors sobre la bufeta – Nivell de severitat 1 7.031,98

GRD441-2 Procediments majors sobre la bufeta – Nivell de severitat 2 12.277,49

GRD441-3 Procediments majors sobre la bufeta – Nivell de severitat 3 14.639,34

GRD441-4 Procediments majors sobre la bufeta – Nivell de severitat 4 18.112,19

GRD442-1 Procediments sobre renyó i tracte urinari per neoplàsia – Nivell de severitat 1 6.326,33

GRD442-2 Procediments sobre renyó i tracte urinari per neoplàsia – Nivell de severitat 2 7.341,75

GRD442-3 Procediments sobre renyó i tracte urinari per neoplàsia – Nivell de severitat 3 12.735,25

GRD442-4 Procediments sobre renyó i tracte urinari per neoplàsia – Nivell de severitat 4 20.007,94

GRD443-1 Procediments sobre renyó i tracte urinari per processos no malignes – Nivell de severitat 1 5.277,16

GRD443-2 Procediments sobre renyó i tracte urinari per processos no malignes – Nivell de severitat 2 7.187,42

GRD443-3 Procediments sobre renyó i tracte urinari per processos no malignes – Nivell de severitat 3 11.089,47

GRD443-4 Procediments sobre renyó i tracte urinari per processos no malignes – Nivell de severitat 4 15.760,50

GRD445-1 Altres procediments sobre bufeta – Nivell de severitat 1 3.279,93

GRD445-2 Altres procediments sobre bufeta – Nivell de severitat 2 5.563,22

GRD445-3 Altres procediments sobre bufeta – Nivell de severitat 3 11.970,36

GRD445-4 Altres procediments sobre bufeta – Nivell de severitat 4 15.176,70

GRD446-1 Procediments uretrals i transuretrals – Nivell de severitat 1 2.752,83

GRD446-2 Procediments uretrals i transuretrals – Nivell de severitat 2 4.121,02

GRD446-3 Procediments uretrals i transuretrals – Nivell de severitat 3 12.059,07

GRD446-4 Procediments uretrals i transuretrals – Nivell de severitat 4 15.176,70

GRD447-1 Altres procediments relacionats sobre renyó i tracte urinari – Nivell de severitat 1 4.282,33

GRD447-2 Altres procediments relacionats sobre renyó i tracte urinari – Nivell de severitat 2 4.891,45

GRD447-3 Altres procediments relacionats sobre renyó i tracte urinari – Nivell de severitat 3 9.650,96

GRD447-4 Altres procediments relacionats sobre renyó i tracte urinari – Nivell de severitat 4 15.176,70

GRD480-1 Procediments majors sobre pelvis masculina – Nivell de severitat 1 5.138,95

GRD480-2 Procediments majors sobre pelvis masculina – Nivell de severitat 2 6.050,00

GRD480-3 Procediments majors sobre pelvis masculina – Nivell de severitat 3 10.997,78

GRD480-4 Procediments majors sobre pelvis masculina – Nivell de severitat 4 20.787,87

GRD482-1 Prostatectomia transuretral – Nivell de severitat 1 3.477,59

GRD482-2 Prostatectomia transuretral – Nivell de severitat 2 3.895,02

GRD482-3 Prostatectomia transuretral – Nivell de severitat 3 6.540,31

GRD482-4 Prostatectomia transuretral – Nivell de severitat 4 15.222,07

GRD484-1 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital masculí – Nivell de severitat 1 3.256,12

GRD484-2 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital masculí – Nivell de severitat 2 3.377,71

GRD484-3 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital masculí – Nivell de severitat 3 7.201,17

GRD484-4 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital masculí – Nivell de severitat 4 16.757,08

GRD510-1 Evisceració pelviana, histerectomia radical i vulvectomia radical – Nivell de severitat 1 5.936,54

GRD510-2 Evisceració pelviana, histerectomia radical i vulvectomia radical – Nivell de severitat 2 8.288,82

GRD510-3 Evisceració pelviana, histerectomia radical i vulvectomia radical – Nivell de severitat 3 14.393,20

GRD510-4 Evisceració pelviana, histerectomia radical i vulvectomia radical – Nivell de severitat 4 21.335,06

GRD511-1 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna d’ovari o annexos – Nivell de severitat 1 6.090,30

GRD511-2 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna d’ovari o annexos – Nivell de severitat 2 8.318,77

GRD511-3 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna d’ovari o annexos – Nivell de severitat 3 12.356,06

GRD511-4 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna d’ovari o annexos – Nivell de severitat 4 25.676,56

GRD512-1 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna no ovàrica ni d’annexos – Nivell de severitat 1 4.692,61

GRD512-2 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna no ovàrica ni d’annexos – Nivell de severitat 2 6.651,82

GRD512-3 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna no ovàrica ni d’annexos – Nivell de severitat 3 12.052.00

GRD512-4 Procediments sobre l’úter i annexos per neoplàsia maligna no ovàrica ni d’annexos – Nivell de severitat 4 15.726.83

GRD513-1 Procediments sobre l’úter i annexos per procés no maligne, excepte liomioma – Nivell de severitat 1 3.118,10

GRD513-2 Procediments sobre l’úter i annexos per procés no maligne, excepte liomioma – Nivell de severitat 2 3.354,97

GRD513-3 Procediments sobre l’úter i annexos per procés no maligne, excepte liomioma – Nivell de severitat 3 7.994,98

GRD513-4 Procediments sobre l’úter i annexos per procés no maligne, excepte liomioma – Nivell de severitat 4 15.980,12

GRD514-1 Procediment de reconstrucció de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 1 2.296,11

GRD514-2 Procediment de reconstrucció de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 2 2.401,59

GRD514-3 Procediment de reconstrucció de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 3 7.606,52

GRD514-4 Procediment de reconstrucció de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 4 7.606,52

GRD517-1 Dilatació i raspament per a diagnòstics no obstètrics – Nivell de severitat 1 1.701,46

GRD517-2 Dilatació i raspament per a diagnòstics no obstètrics – Nivell de severitat 1 1.950,33

GRD517-3 Dilatació i raspament per a diagnòstics no obstètrics – Nivell de severitat 1 3.610,33

GRD517-4 Dilatació i raspament per a diagnòstics no obstètrics – Nivell de severitat 1 3.610,33

GRD518-1 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 1 2.483,58

GRD518-2 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 2 4.637,40

GRD518-3 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 3 9.641,21

GRD518-4 Altres procediments quirúrgics de l’aparell genital femení – Nivell de severitat 4 15.380,02

GRD519-1 Procediments sobre l’úter i annexos per a liomioma – Nivell de severitat 1 3.908,31

GRD519-2 Procediments sobre l’úter i annexos per a liomioma – Nivell de severitat 2 4.139,76

GRD519-3 Procediments sobre l’úter i annexos per a liomioma – Nivell de severitat 3 5.398,84

GRD519-4 Procediments sobre l’úter i annexos per a liomioma – Nivell de severitat 4 12.698,68

GRD532-1 Altres malalties menstruals i de l’aparell reproductor femení – Nivell de severitat 1 1.559,56

GRD532-2 Altres malalties menstruals i de l’aparell reproductor femení – Nivell de severitat 2 1.867.72

GRD532-3 Altres malalties menstruals i de l’aparell reproductor femení – Nivell de severitat 3 3.264.20

GRD532-4 Altres malalties menstruals i de l’aparell reproductor femení – Nivell de severitat 4 3.264.20

GRD546-1 Altres procediments quirúrgics per a diagnòstics obstètrics, excepte part – Nivell de severitat 1 3.503.24

GRD546-2 Altres procediments quirúrgics per a diagnòstics obstètrics, excepte part – Nivell de severitat 2 3.861.87

GRD546-3 Altres procediments quirúrgics per a diagnòstics obstètrics, excepte part – Nivell de severitat 3 5.826.10

GRD546-4 Altres procediments quirúrgics per a diagnòstics obstètrics, excepte part – Nivell de severitat 4 10.284.52

Article 8

Es modifica l’article 29.1-9 «Quota íntegra per atenció ambulatòria» de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 29.1-9 Quota íntegra per atenció ambulatòria

1. La prestació assistencial que no implique estada hospitalària s’haurà de liquidar de manera individualitzada segons les quanties fixades en el quadre de l’apartat 7 del present article, i caldrà afegir-hi, si és el cas, les quanties fixades per als procediments diagnòstics i terapèutics que s’especifiquen en article 29.1-10, així com qualsevol altra quantia que resulte aplicable pels conceptes que especifica l’article 29.1-11.

2. En els casos de primera consulta, consulta successiva o urgència, les quanties fixades en el quadre de l’apartat 7 del present article no inclouen aquelles altres prestacions que es realitzen a l’assistit en ocasió d’aquestes i que tinguen assignada una quantia específica en el quadre esmentat, per la qual cosa han de liquidar-se separadament.

Es liquidaran com a primeres consultes les de reconeixement, diagnòstic i determinació del tractament que haja de seguir el pacient i com a consultes successives, les derivades del seguiment de l’evolució de la malaltia.

3. En el cas d’intervencions de cirurgia major ambulatòria i intervencions quirúrgiques menors, les quanties fixades en el quadre de l’apartat 7 del present article es refereixen al cost de la intervenció.

4. En el supòsit d’hospital de dia, la liquidació s’ha d’efectuar per dia d’assistència, independentment del nombre de visites que es facen en el dia.

5. La quantia fixada per urgència hospitalària s’exigirà, amb caràcter general, quan no es produïsca l’ingrés del pacient. En cas que es produïsca l’ingrés del pacient, la quantia esmentada per urgència hospitalària s’exigirà quan el procés d’hospitalització generat no estiga inclòs en el quadre de l’apartat 5 de l’article 29.1-7.

La quantia fixada per urgència hospitalària inclou totes les prestacions que es realitzen fins a l’alta en urgències quan la duració de l’estada siga menor de 48 hores. Si se supera aquest temps, les estades posteriors es facturaran segons les quanties de l’activitat hospitalària recollides en el quadre de l’apartat 5 de l’article 29.1-8.

6. L’assistència sanitària prestada pel personal mèdic o d’infermeria dels equips SAMU / suport vital avançat del SES (Servei d’Emergències Sanitàries) es liquidarà d’acord amb les quanties fixades en l’apartat 7 del present article. A més, el servei de trasllat o transport del pacient es liquidarà separadament aplicant la taxa corresponent que recull l’apartat 1 de l’article 29.1-11.

7. La quota íntegra corresponent a cada atenció ambulatòria s’obtindrà aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

[…]

Codi Descripció Import (€)

AM0301 Assistència sanitària prestada pels equips SAMU / suport vital avançat del Servei d’Emergències Sanitàries (SES) 596,15

Article 9

S’inclouen noves taxes en l’apartat número 24 corresponent a procediments en medicina nuclear en l’article 29.1-10 «Quota íntegra per procediments diagnòstics i terapèutics» en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, amb aquest contingut:

Codi Descripció Import (€)

PR3289 SPECT-TC 123I-MIBG 319,18

PR3290 SPECT-TC PULMONAR DE PERFUSIÓ 255,6

PR3291 GAMMAGRAFIA ÒSSIA AMB PIN-HOLE AMB 99mTc-HDP mTc-HDP 213,78

PR3292 SPECT-TC D’EXTENSIÓ TUMORAL AMB 131-1 DESPRÉS D’ESTIMULACIÓ TSHrh 333,18

PR3293 SPECT-TC PARATIROIDAL AMB 99mtc-MIBI 288,65

Article 10

Es modifica l’article 29.1-12 «Quota íntegra per altres conceptes» de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

1. La quota íntegra en els supòsits de transport en ambulància s’obtindrà aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Codi Descripció (*) Import (€)

TS0002 Servei de transport sanitari no urgent dins del territori de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes. 27,09

TS0003 Servei de transport sanitari fora del territori de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes. 0,78 per km (**)

TS0004 Servei de transport sanitari urgent en SAMU / suport vital avançat, dins de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes. 209,57

TS0005 Servei de transport sanitari urgent en SVB, dins de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes. 128,07

TS0006 Servei de transport sanitari en helicòpter medicalitzat. 6.939.26

(*) Són províncies limítrofes: Albacete, Conca, Múrcia, Tarragona i Terol.

(**) En el càlcul del quilometratge s’haurà d’incloure el servei d’anada i tornada. S’afegirà, si és el cas, l’import dels peatges internacionals i les taxes aeroportuàries degudament justificats.

Les quanties fixades per transport sanitari es refereixen únicament al servei de transport o trasllat del malalt, no inclouen l’assistència sanitària.

Quan el servei es preste amb inici i destinació a la Comunitat Valenciana o les províncies limítrofes, es distingirà si es tracta de transport sanitari urgent, atenent el recurs assistencial que efectua el transport, en SAMU/ suport vital avançat (TS0004) o en SVB (TS0005), o transport sanitari no urgent (TS0002). Quan es tracte d’un servei amb inici o destinació fora de la Comunitat o les províncies limítrofes, s’aplicarà la tarifa per quilòmetre (TS0003).

L’assistència sanitària que, si és el cas, puga prestar el personal mèdic o d’infermeria dels equips SAMU / suport vital avançat del Servei d’Emergències Sanitàries (SES) es liquidarà separadament aplicant la tarifa corresponent (AM0301) que recull l’apartat 7 de l’article 29.1-9.

Article 11

S’introdueixen modificacions en l’article 29.2-5 «Quota Íntegra corresponent a la taxa relativa a productes i serveis prestats pel Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana» en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que queda redactat així:

La quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Codi Descripció Euros (€)

4 Anticossos anti-PMN (test directe citofluorimetria). 35,57

12 Anticossos antiplaquetaris (test directe i eluït). Citometria de flux. 42,69

40 Concentrat d’hematies leucoreduït. 110,06

44 Obtenció, processament, emmagatzematge per refrigeració i distribució de peces de teixit musculoesquelètic (per unitat).

784,89

45 Obtenció, processament i emmagatzematge per criopreservació de fragments de glàndula paratiroide (per pacient).

862,68

46 Obtenció, processament, emmagatzematge per congelació simple i distribució de peces menudes de teixit musculoesquelètic, tacs de tricortical o envàs amb xips d’esponjosa (per unitat).

514,57

48 Medul·la òssia criopreservada. 1.740.59

49 Precursors hematopoètics criopreservats (afèresi, cèl·lules seleccionades, limfòcits).

464,17

50 Obtenció, processament, emmagatzematge per criopreservació i distribució de vàlvules cardíaques i vasos sanguinis (per unitat).

1.363.15

53 Anticossos per citometria classe I i II per cribratge. 54,68

54 Panell d’identificació d’anticossos eritrocitaris. 32,91

55 Escrutini d’anticossos eritrocitaris. 8.03

56 Estudi d’anèmies hemolítiques. 120,43

57 Estudi de paternitat: polimorfismes del DNA per seqüenciació i cas estudiat. 327,47

58 Concentrat d’hematies criopreservat i leucoreduït.

455,86

69 Estudi de poblacions limfocitàries: T, B, i NK. 85,36

70 Obtenció, processament, emmagatzematge per criopreservació i distribució de làmines de pell i membrana amniòtica (per cm²)

0,77

73 Concentrat de plaquetes (dosi adult) criopreservat i leucoreduït. 618,91

76 Plasma fresc congelat quarantenat. 31,91

82 Concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït. 317,29

84 Proves encreuades transfusionals, per unitat encreuada. 6,61

85 Sang total autòloga. 83,09

86 Cribratge de donants per a malalties infeccioses. 54,68

92 Tipificació ABO i Rh (anti-D). 3.21

93 Tipatge HLA (B27) per limfocitotoxicitat. 19,91

94 Tipificació HLA per limfocitotoxicitat (locus A i B). 104,63

95 Tipificació HLA (DR i DQ) serologia. 128,05

96 Tipificació HLA-DR per PCR (baixa resolució). 89,65

100 Crioprecipitat quarantenat. 70,83

101 Tipificació HLA-DP per PCR (alta resolució). 145,44

103 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) leucoreduïda. 353,07

108 Anticossos antiplaquetaris (test indirecte). Citometria de flux. 28,45

109 Fenotip d’altres sistemes de grups sanguinis diferents ABO i D (per antigen fenotipat).

10,66

112 Estudi de subpoblacions limfocitàries cd3, cd4 i cd8. 58,68

113 Tipificació HLA-DQ beta per PCR (baixa resolució). 75,70

114 Tipificació HLA-DQ alfa per PCR (alta resolució). 173,34

115 Genotip plaquetari per PCR. 75,70

119 Diagnòstic immunològic per citometria, per marcador immunològic utilitzat. 10,66

122 HPN en granulòcits per citometria. 83,68

200 Albúmina humana 20%, vial de 50 ml. 17.59

206 Immunoglobulina humana inespecífica intravenosa, vial de 10 g. 334,21

210 Factor VIII antihemofílic humà, vial de 1000 UI. 251,46

211 Antitrombina III humana, vial de 500 UI. 85,76

212 Antitrombina III humana, vial de 1.000 UI. 171,52

215 Anticossos anti-PMN (test indirecte citofluorimetria). 49,79

216 Prova encreuada per limfocitotoxicitat. 21.35

217 Sang de cordó umbilical criopreservada per a trasplantament al·logènic. 21.000

220 Prova encreuada de plaquetes per citofluorometria. 28,45

221 Tipificació HLA-a per PCR (baixa resolució). 75,70

222 Tipificació HLA-b per PCR (baixa resolució). 87,98

223 Tipificació HLA-c per PCR (baixa resolució). 74,86

224 Tipificació HLA-a per PCR (alta resolució). 197,33

225 Tipificació HLA-b per PCR (alta resolució). 197,33

226 Tipificació HLA-c per PCR (alta resolució). 131,50

227   Suprimit

228 Plasma sobrenadant de crioprecipitat congelat i quarantenat. 56,62

229 Plasma fresc d’afèresi congelat quarantenat major o igual a 400 ml. 111,36

230 Tipificació HLA-DRB per PCR (alta resolució). 170,05

231 Tipificació HLA DQ beta per PCR (alta resolució). 115,32

232 Tipificació HLA per PCR de gens aïllats. 115,32

234 Tipificació HLA-DP per PCR (baixa resolució). 87,98

235 Obtenció, processament, emmagatzematge per criopreservació i distribució de pegats de membrana amniòtica (per unitat).

116,04

238 Genotipatge eritocitari estés 145,45

240 Plasma fresc d’afèresi congelat quarantenat menor de 400 ml. 63,03

242 Anticossos anti-HLA per citometria classe I identificació.

122,68

243 Anticossos anti-HLA per citometria classe II identificació. 122,68

246 Anticossos antiplaquetaris per ELISA. 167,30

247 Trombopènia neonatal. 170,64

248 Neutropènia neonatal. 170,64

249 Anticossos anti-HLA per limfocitotoxicitat. 34,13

253 Alíquota de plaquetes d’afèresi leucoreduïdes. 95,76

254 Alíquota de plaquetes d’afèresi leucoreduïdes i irradiades. 107,13

255 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) leucoreduïdes i llavades.

482,54

256 Alíquota de plaquetes d’afèresi leucoreduïdes i llavades.

124,20

257 Alíquota de plaquetes d’afèresi leucoreduïdes, llavades i irradiades. 135,57

262 Plasma fresc d’afèresi congelat (= 400 ml). 97,65

264 Plasma fresc d’afèresi congelat (< 400 ml). 48,81

265 Alíquota de plasma fresc d’afèresi congelat i quarantenat.

19.13

266 Sagnia terapèutica. 20,93

267 Sang total autòloga leucoreduïda. 110,39

268 Sang total reconstituïda, leucoreduïda i irradiada. 191,70

269 Concentrat d’hematies en solució additiva. 94,86

270 Concentrat d’hematies leucoreduït i irradiat. 121,27

271 Alíquota de concentrat d’hematies leucoreduït. 33,91

272 Alíquota de concentrat d’hematies leucoreduït i irradiat.

45,28

273 Concentrat d’hematies llavat i leucoreduït. 237,05

274 Concentrat d’hematies llavat, leucoreduït i irradiat.

247,30

275 Alíquota de concentrat d’hematies llavat, leucoreduït i irradiat. 73,73

276 Concentrat de plaquetes unitari. 51,44

281 Concentrat de plaquetes per a adult. 294,55

282 Concentrat de plaquetes unitari i leucoreduït. 86,41

283 Concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït i irradiat.

328,67

284 Concentrat de plaquetes unitari, leucoreduït i irradiat.

97,77

285 Concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït i llavat.

431,05

286 Concentrat de plaquetes unitari leucoreduït i llavat.

114,84

287 Concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït, llavat i irradiat. 442,43

288 Concentrat de plaquetes unitari leucoreduït, llavat i irradiat. 126,22

289 Concentrat de plaquetes per a adult en solució additiva i leucoreduït. 280,14

290 Concentrat de plaquetes unitari en solució additiva, leucoreduït. 94,46

291 Concentrat de plaquetes per a adult en solució additiva, leucoreduït i irradiat. 291,62

292 Concentrat de plaquetes unitari en solució additiva, leucoreduït i irradiat. 105,71

293 Plasma fresc congelat. 29,61

294 Alíquota de plasma fresc congelat i quarantenat. 14.03

295 Plasma fresc congelat inactivat. 50,44

296 Alíquota de plasma fresc congelat inactivat. 18.56

297 Plasma congelat. 20,89

298 Plasma sobrenadant de crioprecipitat. 42,69

299 Crioprecipitat. 56,90

300 Concentrat d’hematies criopreservat. 350,47

301 Alíquota de concentrat d’hematies criopreservat, leucoreduït i irradiat. 128,70

302 Concentrat d’hematies autòleg criopreservat. 428,57

303 Concentrat d’hematies autòleg criopreservat i leucoreduït. 455,86

304 Alíquota de concentrat d’hematies autòleg criopreservat, leucoreduït i irradiat.

128,70

305 Procediment de criopreservació de concentrat de plaquetes. 307,64

306 Concentrat de plaquetes (dosi adult) criopreservat.

596,13

307 Concentrat de plaquetes (dosi adult) criopreservat, leucoreduït i irradiat. 640,67

308 Concentrat de plaquetes (dosi unitària) criopreservat.

349,53

309 Concentrat de plaquetes (dosi unitària) criopreservat i leucoreduït. 372,28

310 Concentrat de plaquetes (dosi unitària) criopreservat, leucoreduït i irradiat. 390,50

311 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) criopreservades. 670,37

312 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) criopreservades i leucoreduïdes. 693,11

313 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) criopreservades, leucoreduïdes i irradiades. 711,33

314 Plaquetes d’afèresi (dosi unitària) criopreservades. 393,77

315 Plaquetes d’afèresi (dosi unitària) criopreservades leucoreduïdes. 416,51

316 Plaquetes d’afèresi (dosi unitària) criopreservades, leucoreduïdes i irradiades. 429,72

317 Descongelació i llavat d’unitats de sang de cordó umbilical per a trasplantament al·logènic. 486,38

319 Obtenció, processament, emmagatzematge per criopreservació i distribució de peces grans de teixit musculoesquelètic (per unitat).

1.177.34

323 Procediment d’aliquotatge de plaquetes per a ús pediàtric.

3,63

327 Llavada d’unitats de precursors hematopoètics expandits per a trasplantament. 116,04

328 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) leucoreduïdes i irradiades. 361,05

329 Tipificació HLA DRB5 per PCR (alta resolució). 60,64

330 Concentrat d’hematies leucoreduïts obtingut per eritrofèresi. 142,68

331 Alíquotes d’hematies obtingudes per eritrofèresi, ja leucoreduïdes. 41,05

332 Capa leucoplaquetar (buffy-coat). 22,75

334 Alfa 1 antitripsina, vial d’1 g. 220,74

335 Factor IX antihemofílic humà, vial de 1.000 UI. 274,21

336 Obtenció, processament, emmagatzematge per criopreservació de fragments de teixit ovàric per a ús autòleg (per pacient).

1.336.42

337 Taxa anual per conservació de teixit per a trasplantament autòleg. 111,52

338 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult en solució additiva i leucoreduït. 96,97

339 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult en solució additiva, leucoreduït i irradiat. 100,80

340 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït i irradiat. 80,55

341 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït i llavat. 105,67

342 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït, llavat i irradiat. 108,42

343 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult leucoreduït. 77,76

344 Alíquota de concentrat de plaquetes per a adult. 72,19

345 Anticossos antiheparina (PF4). 167,30

346 HPN en hematies per citometria. 44,61

347 Tipificació HLA-DRB3 per PCR (alta resolució). 49,71

348 Tipificació HLA-DRB4 per PCR (alta resolució). 38,77

350 Titulació anticossos irregulars. 16.38

351 Coombs directe en hematies. 3.33

352 Eluït eritrocitari. 13.38

354 Anticossos anti-HLA per citometria, identificació davant d’antígens individualitzats (single). 218,69

355 Sang de cordó umbilical dirigit criopreservat. 2.897.31

357 Descongelació i llavada de progenitors hematopoètics.

428,29

358 Plasma fresc d’afèresi congelat inactivat (menys de 400 ml). 64,32

362 Concentrat d’hematies leucoreduït amb eliminació de SAG-M. 149,93

363 Concentrat d’hematies leucoreduït irradiat amb eliminació de SAG-M. 160,86

364 Obtenció, processament, aliquotatge i emmagatzematge per congelació de factors de creixement derivats de plaquetes per a ús autòleg (per alíquota).

55,98

365 Concentrat de plaquetes per a adult en solució additiva, leucoreduït i inactivat. 414,47

366 Concentrat de plaquetes per a adult en solució additiva, leucoreduït, irradiat i inactivat.

425,65

367 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) leucoreduït i inactivada.

452,12

368 Plaquetes d’afèresi (dosi adult) leucoreduïda irradiada i inactivada. 464,76

369 Obtenció, processament, emmagatzematge per criopreservació i distribució de peces xicotetes de teixit musculoesquelètic (per unitat)

699,97

371 Polimorfisme del DNA: determinació d’individualitats.

208,12

372 Tipificació HLA DQ alfa (sota resolució). 74,92

373 Tipificació HLA DQ alfa + beta per citometria. 81,17

374 Col·liri de sèrum de sang de cordó umbilical. 211,95

375 Reserva unitats de sang de cordó umbilical. 1.430

376 Sang de cordó umbilical criopreservada per a trasplantament al·logènic, amb reserva prèvia. 19.570

377 Sang total al·logènica. 83,09

378 Alíquota de plasma fresc d’afèresi congelat inactivat.

19,61

379 Tècnica d’autoadsorció. 66,29

380 Tècnica d’al·loadsorció diferencial. 140,63

381 Estudi d’isohemaglutinines immunes. 15.39

382 Investigació d’anticòs anti-g. 122,39

384 Identificació d’anticossos eritrocitaris (estudi simple).

51,09

385 Identificació d’anticossos eritrocitaris (estudi complex).

204,89

386 Single C1Q. (Identificació d’anticossos HLA fixadors de complement davant d’antígens individualitzats).

151,77

387 Informes d’al·loreactivitat NK. 37,78

388 Distribució de cordó umbilical en territori nacional.

850,00

389 Sang de cordó umbilical autòloga sense manipular conservada en fred per a encebament de bomba en cirurgia cardíaca pediàtrica.

147,59

390 Anticossos anticitomegalovirus (IgG).Anticossos anticitomegalovirus (IgG). 16.30

391 Genotipatge KIR. Genotipatge KIR. 55,24

393 Anticossos Antic antigranulocitari + Antic HLA. 82,28

394 Kit de col·liris de plasma ric en factors plaquetaris. 354,56

395 Concentrat d’hematies leucoreduït carent d’antigen d’alta incidència. 457,13

396 Distribució de mostres de sang de cordó umbilical (SCU). 63,04

397 Llet materna (€/ml). 0,19

402 Determinació d’1 locus (A, B o C) alta resolució. REDMO 150,00

403 Determinació de 2 locus alta resolució. REDMO 250,00

404 Determinació de 3 locus alta resolució. REDMO 330,00

406 Tipatge A, B, C, DRB1 i DQB1 alta resolució. REDMO 380,00

409 Al·lels addicionals (incloent-hi CCR532) REDMO 150,00

410 Mostra de sang i realització de marcadors serològics bàsics, CMV i grup sanguini en mostra confirmatòria. REDMO

100,00

411 Mostra predonació sense analítica. REDMO. 80,00

413 Qüestionari, mostra de sang, marcadors serològics bàsics i CMV en mostra confirmatòria a altres serveis de salut. REDMO 150,00

414 Examen físic del donant. REDMO. 300,00

415 Extracció de progenitors hematopoètics. REDMO. 8.500.00

416 Extracció de limfòcits no estimulats. REDMO 3.000.00

417 Ampliació de tipatge a altres serveis de salut. REDMO.

50,00

418 Obtenció MO/SP per a trasplantament. REDMO. 4.000.00

421 Obtenció, processament, emmagatzematge, i distribució de còrnia fresca (per unitat).

412,45

422 Obtenció, processament, emmagatzematge, i distribució de còrnia criopreservada (per unitat).

661,50

423 Obtenció, processament, emmagatzematge, i distribució de còrnia cultivada (per unitat)

542,45

424 Obtenció, i distribució de lamel·la corneal anterior per a SALK, ALK o DALK (per unitat).

767,74

425 Obtenció, i distribució de lamel·la corneal posterior per a DMEK o DSAEK (per unitat) 812,68

426 Tipificació de A, B, C, DRB1, DQB1, DPB1 per alta resolució NGS. REDMO 380,00

427 Qüestionari mèdic (HAC). REDMO 100,00

428 Extracció de sang total. REDMO 500,00

429 Criopreservació del producte. REDMO 1.350.00

430 Obtenció de limfòcits per a altres serveis de salut. REDMO 1.000.00

431 Obtenció de limfòcits per a altres serveis de salut. REDMO 200,00

Article 12

S’introdueixen nous epígrafs en l’article 29.4-5 «Quota íntegra» del capítol IV del títol XXIX «Taxes per altres actuacions administratives en matèria de sanitat» en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb aquest contingut:

Tipus de servei Import (euros)

7 Actuacions administratives relatives a entitats amb activitats relacionades amb la comercialització i l’ús de productes biocides

7.1. Sol·licitud d’inscripció, modificació, cancel·lació de la inscripció en el ROESB per a establiments i serveis biocides a la Comunitat Valenciana:

7.1.1. Sol·licitud d’inscripció: Revisió de la instància normalitzada i documentació preceptiva, gestió de l’expedient en els centres de Salut Pública i la Direcció General de Salut Pública i Addiccions i emissió del document de resolució d’inscripció, controls oficials in situ i de manera indirecta (Seguretat Alimentària i Sanitat Ambiental). 125,00

7.1.2. Sol·licitud de modificacions per canvi de titularitat i/o canvi de la denominació de l’entitat (nom comercial) i/o canvi d’adreça social i/o canvi de la descripció de l’activitat i/o canvi en la mena de biocides i/o canvi en la classificació dels biocides i/o canvi del responsable tècnic. Revisió de la instància normalitzada i documentació preceptiva, gestió de l’expedient en els centres de Salut Pública i la Direcció General de Salut Pública i Addiccions i emissió del document d’autorització.

30,00

7.2. Comunicació d’inici d’activitat de serveis biocides inscrits en el ROESB d’una altra comunitat autònoma que vulguen desenvolupar la seua activitat a la Comunitat Valenciana i modificació de les condicions de la comunicació inicial. Revisió de la instància normalitzada i documentació preceptiva, gestió de l’expedient en la Direcció General de Salut Pública i Addiccions i emissió del document de conformitat. 45,00

Article 13

Es modifica l’article 31.2.4 «Quota íntegra», corresponent al capítol II «Taxa per autoritzacions de transports per carretera», de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

La quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Primera expedició de la targeta identificativa. 38,06

2 Expedició d’autorització per a transport regular d’ús especial. 28,24

3 Transmissió d’autorització de transport de mercaderies i/o viatgers, en qualsevol classe de vehicles. 28,24

4 Expedició de certificat o títol de conseller de seguretat (i la seua renovació), i de capacitació per a realitzar l’activitat de transport. 28,24

5 Expedició, visat, rehabilitació, modificació i suspensió d’autoritzacions de transport i activitats auxiliars i complementàries. 27,40

6 Expedició d’autorització de transport sanitari, i el seu visat i rehabilitació. 27,40

7 Expedició de còpies certificades de les autoritzacions d’empresa, per als vehicles de transport de mercaderies i/o viatgers en qualsevol classe de vehicles; altres autoritzacions referides a vehicles, incloent-hi la substitució provisional de vehicles per avaries. 23.01

8 Expedició de certificats i autoritzacions per a conductors de tercers països i altres exigibles. 23.01

9 Admissió a exàmens i proves. 14.19

10 Expedició de les targetes de tacògraf digital. 32,47

11 Homologació de centres de formació de certificats d’aptitud professional, CAP. 311,10

12 Homologació de cursos del Certificat d’Aptitud Professional CAP. 311,10

13 Expedició o renovació de la targeta CAP. 31,88

14 Visat de centre de formació del Certificat d’Aptitud Professional, CAP. 311,10

15 Renovació de l’homologació de cursos del Certificat d’Aptitud Professional, CAP. 102,00

16 Modificació de dades d’alumnes de cursos del Certificat d’Aptitud Professional, CAP 2,30

17 Alta de professor de centre de formació del Certificat d’Aptitud Professional, CAP 6,88

Article 14

Es modifica la denominació del capítol únic del títol XXXII de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«CAPÍTOL ÚNIC

Taxa per serveis administratius derivats de l’habilitació de guies de turisme pel departament competent del Consell.»

Secció 2.ª

De la modificació de l’impost sobre habitatges buits regulat en l’article 33 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021

Article 15

Amb efecte des de l’1 de gener de 2021, es modifica l’article 33 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021, que tindrà aquesta redacció:

U. Naturalesa i objecte

L’Impost sobre els Habitatges Buits és un tribut propi de la Generalitat Valenciana, de naturalesa directa, que grava els habitatges deshabitats, com a instrument per a incentivar l’oferta de lloguer en l’àmbit d’aplicació de l’Impost i garantir la funció social de la propietat d’un habitatge.

Dos. Àmbit territorial d’aplicació

L’Impost sobre els Habitatges Buits és aplicable en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

Tres. Afectació

L’Impost sobre els Habitatges Buits té caràcter finalista. Els seus ingressos estaran afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge, especialment en els municipis on s’hagen obtingut aquests.

Quatre. Fet imposable

Constitueix el fet imposable de l’Impost sobre els Habitatges Buits la tinença d’habitatges declarats deshabitats en els termes de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Cinc. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que tinguen la condició de grans tenidores d’habitatges en els termes de l’article 16 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Sis. Base imposable

Constitueix la base imposable de l’Impost sobre els Habitatges Buits el nombre total de metres quadrats construïts, incloent-hi les zones comunes, dels habitatges inscrits en el Registre d’Habitatges Deshabitats de què siga titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’Impost.

Set. Quota íntegra

La quota íntegra de l’Impost sobre els Habitatges Buits s’obté d’aplicar en la base imposable l’escala de gravamen següent:

Base imposable fins a (nombre de m²) Quota íntegra (euros) Resta base imposable fins a (nombre de m²) Tipus específic aplicable en euros/m²)

0 0 5.000 7,5

5.000 37.500 20.000 11,25

20.000 206.250 40.000 15

40.000 506.250 D’ara en avant 22,5

Huit. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu coincidirà amb l’any natural.

2. L’Impost es reportarà el 31 de desembre de cada any natural.

Nou. Autoliquidacions

Els subjectes passius de l’Impost sobre els Habitatges Buits estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’Impost i a efectuar l’ingrés en el format, els terminis i amb el contingut que s’establisca mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda, i s’haurà de dur a terme en suport directament llegible per ordinador o mitjançant transmissió per via telemàtica.

Deu. Beneficis fiscals

1. Es faran efectives a través d’una sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts les bonificacions següents:

a) En el supòsit d’habitatges que hagen sigut objecte d’una resolució declarativa d’habitatge deshabitat amb aprovació de mesures de foment o acord d’intermediació, els subjectes passius tindran dret a una bonificació de les quotes de l’Impost reportades a partir del dia en què s’inicie el seu ús residencial, sempre que aquest haja motivat una resolució de pèrdua de vigència de la declaració d’habitatge deshabitat.

b) En la resta de casos, una vegada produït l’ús residencial continuat durant un any, els subjectes passius tindran dret a una bonificació de les quotes de l’Impost reportades des de la data en què formulen una sol·licitud perquè es dicte una resolució que acorde la pèrdua de vigència de la declaració d’habitatge deshabitat, sempre que aquesta siga resolta favorablement per l’Administració.

2. L’import bonificat equivaldrà a la part de la quota ingressada resultant d’aplicar el tipus mitjà de gravamen aplicat en l’autoliquidació pel nombre de metres quadrats construïts dels habitatges per als quals es complisquen aquests requisits.

Onze. Competències

Les competències relatives a l’aplicació del tribut i l’exercici de la potestat sancionadora en l’àmbit de l’Impost sobre els Habitatges Buits corresponen a l’Agència Tributària Valenciana.

Dotze. Relació de titulars i immobles inscrits en el Registre d’Habitatges Deshabitats

La conselleria amb competència en matèria d’habitatge haurà de facilitar dins dels tres primers mesos de l’any natural posterior a la finalització del període impositiu la relació de titulars i immobles inscrits en el Registre d’Habitatges Deshabitats en el format, els terminis i amb el contingut que s’establisca mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Tretze. Infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions en matèria de l’Impost sobre els Habitatges Buits és el vigent en la Llei general tributària i les seues normes de desplegament, sense perjudici de les sancions administratives que estableix la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Catorze. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d’inspecció i de recaptació dictats en l’àmbit de l’Impost sobre els Habitatges Buits poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant del Jurat Economicoadministratiu, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l’òrgan que haja dictat un pacte impugnat.

Quinze. Compensació a favor dels ajuntaments

1. La Generalitat adoptarà les mesures compensatòries o de coordinació pertinents a favor dels ajuntaments que hagen aprovat en una ordenança municipal el recàrrec que preveu l’article 72.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

2. Les mesures compensatòries o de coordinació a les quals fa referència l’apartat 1 s’ajustaran als següents termes:

a) Es referiran als habitatges buits situats en el corresponent municipi que hagen sigut efectivament gravats per l’Impost establit per aquesta llei, i han de tindre en compte l’import del recàrrec sobre l’Impost sobre Béns Immobles que hauria gravat aquests habitatges.

b) Tindran caràcter anual i s’adoptaran després de l’acreditació dels imports del recàrrec de l’Impost sobre Béns Immobles que correspondria haver aplicat a aquests habitatges l’any natural en què s’ha reportat l’Impost.

c) S’establiran per reglament el procediment, els termes i les condicions.

Article 16

Amb efecte des de l’1 de gener de 2021, es modifica l’article 33 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat de 2021, i s’afig en l’apartat 5 el text següent:

A l’efecte que preveu aquesta llei, es consideren grans tenidores d’habitatges aquelles persones físiques, jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que, destinant la seua activitat a la construcció, la promoció, la intermediació, la inversió o el finançament de la construcció, la compra o l’arrendament d’habitatge, disposen de més de deu habitatges en règim de propietat, lloguer, usdefruit o altres modalitats de gaudi que les faculten per a determinar els usos a què es destinen i les excloguen del mercat de venda, lloguer o dret de superfície que complisquen els requisits de l’article anterior.

No es computen a tals efectes els habitatges desocupats en els quals concórrega algun dels motius per a la desocupació que enumera el número 3 de l’article 15 d’aquesta llei.

Secció 3.ª

Modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.

Article 17

Es modifica l’apartat onze de l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 9. Impost sobre l’Eliminació, Incineració, Coincineració i Valorització Energètica de Residus

[…]

Onze. Autoliquidació

Els subjectes passius, per cada abocador o instal·lació d’eliminació, incineració coincineració o valorització energètica i trimestre natural, estaran obligats a autoliquidar-se l’Impost i a ingressar l’import del deute tributari en els vint primers dies naturals del mes següent a cada trimestre, en el lloc i la forma que s’establisca per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Aquesta autoliquidació comprendrà tots els fets imposables efectuats durant el trimestre natural a què es referisca, incloent-hi les operacions exemptes, i s’haurà de presentar fins i tot en el cas de no haver-se produït cap fet imposable durant el període.

En cas que l’empresa concessionària o explotadora de l’abocador establisca un procediment contenciós contra el consorci de residus o l’entitat local competent dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics pel pagament dels presents tributs, igualment resultarà obligatòria la presentació i el pagament per part de l’empresa de l’autoliquidació pertinent establida en els paràgrafs 1.r i 2.n d’aquest apartat onze, i aquesta s’ha de satisfer íntegrament.

Secció 4.ª

Modificació de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021 quant a l’impost sobre habitatges buits.

Article 18

Es modifica l’apartat cinc de l’article 33 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021 quant a l’impost sobre habitatges buits.

Ha de dir:

Cinc. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que tinguen la condició de grans tenidors d’habitatges en els termes de l’article 16 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL II

Tributs cedits

Secció 1.ª

Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits

Article 19

Es modifica la lletra d de l’apartat U de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«d) Per tindre, a la data de la meritació de l’Impost, el títol de família nombrosa, expedit per l’òrgan competent de la Generalitat, de l’Estat o d’altres comunitats autònomes; o el de família monoparental, expedit per l’òrgan competent de la Generalitat i sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article, quan siga membre d’una família nombrosa o monoparental de categoria general, o, en el paràgraf segon de l’esmentat apartat quatre, si ho és d’una de categoria especial, la quantitat que siga procedent d’entre les següents:

– 300 euros, quan es tracte de família nombrosa o monoparental de categoria general.

– 600 euros, quan es tracte de família nombrosa o monoparental de categoria especial.

Així mateix, tindran dret a aquesta deducció els contribuents que, reunint les condicions per a l’obtenció del títol de família nombrosa o monoparental a la data de la meritació de l’impost, hagen presentat, anteriorment a aquesta data, una sol·licitud davant de l’òrgan competent per a expedir aquest títol. En aquest cas, si es denegara la sol·licitud presentada, el contribuent haurà d’ingressar la quantitat deduïda indegudament, juntament amb els interessos de demora corresponents, de la manera establida per la normativa estatal reguladora de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Les condicions necessàries per a la consideració de família nombrosa i la seua classificació per categories es determinaran conformement al que s’estableix en la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses. En el cas de les famílies monoparentals, es farà d’acord amb el que estableix el Decret 19/2018, de 9 de novembre, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental a la Comunitat Valenciana. Aquesta deducció es practicarà pel contribuent amb qui convisca la resta de membres de la família que originen el dret a la deducció. Quan més d’un contribuent declarant de l’impost tinga dret a l’aplicació d’aquesta deducció, l’import es prorratejarà entre ells per parts iguals.

L’aplicació d’aquesta deducció resulta compatible amb la de les que recull en les lletres a, b i c d’aquest apartat u».

Article 20

Se substitueix el contingut de la lletra i de l’apartat U de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«Per contractar de manera indefinida persones afiliades en el Sistema Especial d’Empleats de Llar del règim general de la Seguretat Social per a la cura de persones: el 50% de les quotes satisfetes per les cotitzacions efectuades durant el període impositiu pels mesos en l’últim dia dels quals es complisquen aquests requisits:

a) Que el contribuent tinga a càrrec seu:

– una o diverses persones d’edat inferior a 5 anys nascudes, adoptades o acollides que donen dret a l’aplicació del mínim per descendents establit en la normativa estatal reguladora de l’Impost.

– una o diverses persones ascendents en línia directa, per consanguinitat, afinitat o adopció, majors de 75 anys, o de 65 anys si tenen la consideració de persones amb discapacitat física, orgànica o sensorial amb un grau igual o superior al 65%; o amb discapacitat cognitiva, psicosocial, intel·lectual o del desenvolupament amb un grau igual o superior al 33% i donen dret a l’aplicació del mínim per ascendents establit en la normativa estatal reguladora de l’Impost.

b) Que els contribuents desenvolupen activitats per compte propi o alié per les quals perceben rendiments del treball o d’activitats econòmiques.

La suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no haurà de ser superior als límits que estableix en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.

El límit de la deducció serà de 600 euros en cas que el contribuent tinga a càrrec seu un menor i de 1.000 euros en el cas que siguen dos menors o més o es tracte de famílies monoparentals, d’acord amb el que estableix el Decret 19/2018, de 9 de març, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental en la Comunitat Valenciana.

Quan el contribuent tinga a càrrec seu un ascendent, el límit serà de 300 euros, que augmentarà a 500 euros en el cas que en siguen dos o més.

Quan dos contribuents tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció, el límit es prorratejarà entre ells per parts iguals.

Aquesta deducció resultarà incompatible amb les que estableixen les lletres e, f i h d’aquest apartat».

Article 21

Es modifica la lletra n de l’article 4. U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«n) Per arrendament de l’habitatge habitual, sobre les quantitats satisfetes en el període impositiu:

– El 20%, amb el límit de 700 euros.

– El 25%, amb el límit de 850 euros si l’arrendatari reuneix una de les següents condicions, o del 30%, amb el límit de 1.000 euros, si en reuneix dues o més:

– Tindre 35 anys o menys.

– Tindre reconegut un grau de discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%, o psíquica, superior al 33%.

– Tindre la consideració de víctima de violència de gènere segons el que es disposa en la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Seran requisits per a accedir a aquesta deducció els següents:

1.r Que es tracte de l’arrendament de l’habitatge habitual del contribuent, ocupat efectivament per aquest, sempre que la data del contracte siga posterior al 23 d’abril de 1998 i la duració siga igual o superior a un any. A aquest efecte, caldrà ajustar-se al concepte d’habitatge habitual que recull la normativa estatal reguladora de l’impost.

2.n Que durant almenys la meitat del període impositiu ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar siguen titulars, de manera individual o conjuntament, de la totalitat del ple domini o d’un dret real d’ús o gaudi constituït sobre un altre habitatge distant a menys de 50 quilòmetres de l’habitatge arrendat, llevat que hi haja una resolució administrativa o judicial que els impedisca usar-lo com a residència.

En el cas de tractar-se d’una dona víctima de violència de gènere, a l’efecte d’aplicar aquesta deducció, es considerarà que no forma part de la unitat familiar el cònjuge agressor no separat legalment. Tampoc computarà l’immoble que la contribuent compartia amb la persona agressora com a residència habitual.

3.r Que el contribuent no tinga dret pel mateix període impositiu a cap deducció per inversió en habitatge habitual.

4.t Que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits que estableix el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.

Aquesta deducció resultarà compatible amb la recollida en la lletra ny d’aquest apartat.

El límit d’aquesta deducció es prorratejarà pel nombre de dies en què estiga vigent l’arrendament dins del període impositiu i en què es complisquen les circumstàncies personals requerides per a aplicar els diferents percentatges de deducció i, a més, quan dos o més contribuents declarants de l’Impost tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció per un mateix habitatge, el límit es prorratejarà entre ells per parts iguals.»

Article 22

Es modifica la lletra ny de l’article 4. U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«ny) Per l’arrendament d’un habitatge, a conseqüència de la realització d’una activitat, per compte propi o alié, en un municipi diferent d’aquell en què el contribuent residia anteriorment: el 10% de les quantitats satisfetes en el període impositiu, amb el límit de 204 euros.

Per a tindre dret al gaudi d’aquesta deducció serà necessari el compliment dels següents requisits:

1.r Que l’habitatge arrendat, radicat a la Comunitat Valenciana, estiga a més de 50 quilòmetres d’aquell en què el contribuent residia immediatament abans de l’arrendament.

2.n Que les quantitats satisfetes en concepte d’arrendament no siguen retribuïdes per l’ocupador.

3.r Que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits que estableix el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.

El límit d’aquesta deducció es prorratejarà pel nombre de dies en què romanga vigent l’arrendament dins del període impositiu i, a més, quan dos o més contribuents declarants de l’impost tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció per un mateix habitatge, el límit es prorratejarà entre aquests per parts iguals.

Aquesta deducció resultarà compatible amb la que recull la lletra ny d’aquest apartat.»

Article 23

Es modifica la lletra r de l’article 4. U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«r) Per donacions destinades al foment del valencià: el 20% per als primers 150 euros i el 25% per a la resta de l’import de les donacions d’imports dineraris efectuades durant el període impositiu a favor de les entitats següents:

1) La Generalitat, els organismes públics i el sector públic instrumental de la Generalitat.

2) Les entitats locals de la Comunitat Valenciana, els seus organismes públics, fundacions i consorcis dependents.

3) Les universitats públiques i privades establides a la Comunitat Valenciana.

4) Els centres superiors d’ensenyaments artístics de la Comunitat Valenciana.

5) Les entitats inscrites l’últim dia del període impositiu en el Cens d’entitats de foment del valencià.

A aquest efecte, quan el donatari siga la Generalitat o una de les seues entitats públiques, l’import rebut en cada exercici quedarà afecte, com a crèdit mínim, a programes de despesa dels pressupostos de l’exercici immediatament posterior que tinguen per objecte el foment del valencià».

Article 24

Es modifica la lletra y de l’article 4. U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«y) El 10% de les quantitats destinades pel contribuent durant el període impositiu a l’adquisició de vehicles nous pertanyents a les categories incloses en l’Ordre 5/2020, de 8 de juny, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, per la qual s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions per a l’adquisició o electrificació de bicicletes urbanes i vehicles elèctrics de mobilitat personal sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits que estableix el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.

La base màxima de la deducció estarà constituïda per l’import màxim subvencionable per a cada tipus de vehicle, d’acord amb l’esmentada Ordre 5/2020, de 8 de juny, del qual s’exclourà la part de l’adquisició finançada amb subvencions o ajudes públiques.

Per període impositiu cada contribuent podrà deduir-se les quantitats destinades a l’adquisició d’un únic vehicle.»

Article 25

Es modifica l’apartat sisé de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, i queda redactat així:

«Sisé. 1. A l’efecte de considerar en aquesta llei un municipi en risc de despoblament, haurà de ser beneficiari del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis de la Comunitat Valenciana en l’exercici pressupostari en què es produïsca la meritació de l’impost o en l’anterior per complir, almenys, cinc d’aquests requisits:

a) Densitat de població. Nombre d’habitants: inferior o igual a vint habitants per quilòmetre quadrat.

b) Creixement demogràfic. Taxa de creixement de la població en el període comprés entre els últims vint anys: menor o igual al 0%.

c) Taxa de creixement vegetatiu. Percentatge que representa el saldo vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions) sobre la població en el comprés entre els últims vint anys: menor o igual a -10%.

d) Índex d’envelliment. Percentatge que representa la població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys: major o igual al 250%.

e) Índex de dependència. Quocient entre la suma de la població de menors de 16 anys i majors de 64 i la població de 16 a 64 anys, multiplicat per 100: superior o igual al 60%.

f) Taxa migratòria. Percentatge que representa el saldo migratori en el període comprés entre els últims deu anys (diferència entre les entrades i eixides de població per motius migratoris) sobre la població total de l’últim any: menor o igual a zero.

Aquestes dades es determinaran de conformitat amb les xifres de població aprovades pel Govern que figuren en l’últim padró municipal vigent, i d’estadístiques oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, per l’Institut Valencià d’Estadística i dades oficials de les administracions públiques.

2. Mantindran aquesta condició durant l’exercici en què es produïsca aquesta circumstància els municipis que perden la condició de beneficiaris del fons per complir només quatre dels sis requisits exigits.

3. També tindran aquesta condició els municipis que, encara que que no complisquen els requisits assenyalats, pertanguen a àrees funcionals amb una densitat demogràfica igual o inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat. Les àrees funcionals es determinaran de conformitat amb les dades oficials sobre demarcacions territorials inscrites en el Registre d’entitats locals de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 15/2011, de 18 de febrer, del Consell.

4. En tot cas, tindran aquesta consideració tots els municipis amb població inferior a 300 habitants».

Article 26

Es modifica l’últim paràgraf de l’article 10 Dos 1.r de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tindre aquesta redacció:

«En cas de no complir-se el requisit a què es refereix l’apartat 3 del primer paràgraf anterior, haurà de pagar-se la part de l’Impost que s’haja deixat d’ingressar a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora».

Article 27

Es modifica l’apartat tres de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tindre aquesta redacció:

«Tres. El 6% en l’adquisició de béns mobles i semovents, en la constitució i la cessió de drets reals sobre aquells, excepte els drets reals de garantia, i en la constitució de concessions administratives. En particular, se subjectarà a aquest tipus de gravamen l’adquisició d’automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors, de propulsió elèctrica o de pila de combustible i els híbrids de menys de 2.000 centímetres cúbics, qualsevol que siga el seu valor.

S’exceptua d’això:

1. L’adquisició d’automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors, el valor dels quals siga inferior a 20.000 euros i que tinguen una antiguitat superior a 12 anys, excloent-ne els que s’hagen qualificat com a vehicles històrics. En aquests casos, resultaran aplicables les quotes fixes següents:

a) Motocicletes i ciclomotors amb una cilindrada inferior o igual a 250 centímetres cúbics: 10 euros.

b) Motocicletes amb una cilindrada superior a 250 centímetres cúbics i inferior o igual a 550 centímetres cúbics: 20 euros.

c) Motocicletes amb una cilindrada superior a 550 centímetres cúbics i inferior o igual a 750 centímetres cúbics: 35 euros.

d) Motocicletes amb una cilindrada superior a 750 centímetres cúbics: 55 euros.

e) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny amb una cilindrada inferior o igual a 1.500 centímetres cúbics: 40 euros.

f) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb una cilindrada superior a 1.500 centímetres cúbics i inferior o igual a 2.000 centímetres cúbics: 60 euros.

g) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb una cilindrada superior a 2.000 centímetres cúbics: 140 euros.

2. L’adquisició d’automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors, el valor dels quals siga inferior a 20.000 euros i que tinguen una antiguitat superior a 5 anys i inferior o igual a 12 anys, excloent-ne els que s’hagen qualificat com a vehicles històrics. En aquests casos, resultaran aplicables les quotes fixes següents:

a) Motocicletes i ciclomotors amb una cilindrada inferior o igual a 250 centímetres cúbics: 30 euros.

b) Motocicletes amb una cilindrada superior a 250 centímetres cúbics i inferior o igual a 550 centímetres cúbics: 60 euros.

c) Motocicletes amb una cilindrada superior a 550 centímetres cúbics i inferior o igual a 750 centímetres cúbics: 90 euros.

d) Motocicletes amb una cilindrada superior a 750 centímetres cúbics: 140 euros.

e) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny amb una cilindrada inferior o igual a 1.500 centímetres cúbics: 120 euros.

f) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb una cilindrada superior a 1.500 centímetres cúbics i inferior o igual a 2.000 centímetres cúbics: 180 euros.

g) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb una cilindrada superior a 2.000 centímetres cúbics: 280 euros.

3. Els automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors amb antiguitat inferior o igual a 5 anys i cilindrada superior a 2.000 centímetres cúbics, incloent-hi els de tecnologia híbrida, o amb valor igual o superior a 20.000 euros, les embarcacions de recreació amb més de 8 metres d’eslora o amb valor igual o superior a 20.000 euros, i els objectes d’art i les antiguitats segons la definició que se’n fa en la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni, que tributaran al tipus de gravamen del 8%.

4. Els vehicles i les embarcacions de qualsevol classe adquirits al final de la seua vida útil per a valoritzar-los i eliminar-los, en aplicació de la normativa en matèria de residus, que tributaran al tipus de gravamen del 2%.

5. L’adquisició de valors, que tributarà, en tot cas, d’acord amb el que es disposa en l’apartat 3 de l’article 12 del text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.

Article 28

Es modifica el número tres de l’article catorze. bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tindre aquesta redacció:

«1. La transmissió de la totalitat o part d’un o més habitatges i els seus annexos a una persona física o jurídica a l’activitat de la qual li siguen aplicables les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari, gaudirà d’una bonificació de la quota de l’Impost en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, sempre que complisca els requisits següents:

a) Que l’adquisició s’efectue com a pagament total o parcial pel lliurament d’un habitatge al transmitent.

b) Que l’habitatge lliurat al transmitent haja de constituir el seu habitatge habitual.

c) Que el lliurament de l’habitatge al transmitent estiga subjecte i no exempt de l’Impost sobre el Valor Afegit.

Que l’activitat principal de l’adquirent siga la construcció d’edificis, la promoció immobiliària o la compravenda o l’arrendament de béns immobles pel seu compte.

e) Que els béns adquirits s’incorporen a l’actiu de l’adquirent amb la finalitat de vendre’ls o llogar-los.

Que en el termini de tres anys, els béns adquirits es transmeten a una persona física per a usar com a habitatge o es destinen a l’arrendament d’habitatge, d’acord amb el que es disposa en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.

Tant la transmissió com la formalització de l’arrendament hauran de concretar-se en un document públic.

g) Que l’empresa adquirent estiga al corrent amb les obligacions tributàries amb la Generalitat.

2. La bonificació sobre la quota de l’impost tindrà les modalitats següents:

Concepte Percentatge de bonificació

Si en l’habitatge adquirit es fan obres tendents a millorar el rendiment energètic, la salubritat o l’accessibilitat en l’habitatge, així com a suprimir barreres arquitectòniques. 50%

Si l’habitatge adquirit es destina a l’arrendament d’habitatge, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, sempre que reunisca condicions d’habitabilitat 50%

Si l’habitatge adquirit es destina a l’arrendament d’habitatge, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, després de dur a terme obres tendents a millorar el rendiment energètic, la salubritat o l’accessibilitat en l’habitatge, així com a suprimir barreres arquitectòniques. 70%

3. L’aplicació d’aquesta bonificació és provisional, per la qual cosa només cal fer constar en l’escriptura pública que l’adquisició de l’habitatge i, si és el cas, els annexos s’efectua amb la finalitat de vendre’ls o arrendar-los a un particular per a usar com a habitatge. Per a l’elevació a definitiva, el subjecte passiu ha d’acreditar la transmissió o l’arrendament posterior de la totalitat dels béns adquirits.

4. Davant de l’incompliment de qualsevol dels requisits, els condicionants o els terminis per a aplicar la bonificació que preveu aquest article, el subjecte passiu haurà de presentar, dins del termini reglamentari de presentació, comptat des de l’endemà de l’incompliment, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb la deducció de la quota ingressada, amb l’aplicació dels interessos de demora corresponents.

5. A l’efecte d’aplicar la bonificació, cal tindre en compte les regles especials següents:

a) Quan es transmeten habitatges que formen part d’una edificació sencera en règim de propietat vertical, la bonificació només serà aplicable en relació amb la superfície que s’assigne com a habitatge en la divisió en propietat horitzontal posterior, i en quedarà exclosa la superfície dedicada a locals comercials.

b) La bonificació serà aplicable a l’habitatge i el terreny en què se situa sempre que formen una mateixa finca registral i la venda posterior del termini dels tres anys comprenga la totalitat d’aquesta.

c) En el cas d’adquisició de parts indivises, el dia inicial del termini de tres anys a què es refereix la lletra f de l’apartat 1 serà la data d’adquisició de la primera part indivisa.

d) Queden expressament excloses de l’aplicació d’aquesta bonificació:

– Les adjudicacions d’immobles en subhasta pública.

– Les transmissions de valors que incórreguen en els supòsits a què es refereix l’article 17.2 del text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.

6. A l’efecte d’aquesta norma, es consideraran obres tendents a millorar el rendiment energètic de l’habitatge les actuacions que es consideren subvencionables per a la millora de l’eficiència energètica d’acord amb els criteris i els mitjans de justificació continguts en les bases reguladores de les ajudes de rehabilitació d’edificis dels programes de foment de la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat en habitatges del pla d’ajudes estatal o europeu vigent en el moment de la meritació de l’Impost.»

Article 29

Es modifica la lletra w de l’apartat un de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’IRPF. Deducció per obres de conservació o millora de la qualitat, sostenibilitat i accessibilitat en l’habitatge habitual, efectuades en el període.

Els contribuents la suma de la base liquidable general dels quals i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quart d’aquesta llei, poden deduir-se per les obres realitzades en el període en l’habitatge habitual de la qual siguen propietaris o titulars d’un dret real d’ús i gaudi, o en l’edifici en la qual aquesta es trobe, sempre que tinguen per objecte la seua conservació o la millora de la qualitat, sostenibilitat i accessibilitat, en els termes previstos per la normativa estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i la renovació urbanes, o en la normativa autonòmica en matèria d’accessibilitat, rehabilitació, disseny i qualitat en l’habitatge, que estiguen vigents a data de meritació.

L’import de la deducció ascendeix al 20 per cent de les quantitats satisfetes en el període impositiu per les obres realitzades. L’import de la deducció ascendeix fins a un 50 per cent de les quantitats satisfetes en el mateix període impositiu per les obres realitzades dirigides a millorar l’accessibilitat de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %.

No donen dret a practicar aquesta deducció:

a) Les obres que es realitzen en places de garatge, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives i altres elements anàlegs, excepte si es tracta d’obres dirigides a millorar l’accessibilitat de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %.

b) Les inversions per a l’aprofitament de fonts d’energia renovables en l’habitatge habitual a les quals resulte d’aplicació la deducció prevista en la lletra o de l’apartat u de l’article quart d’aquesta llei.

c) La part de la inversió finançada amb subvencions públiques.

És requisit per a l’aplicació d’aquesta deducció la identificació, mitjançant el seu número d’identificació fiscal, de les persones o entitats que realitzen materialment les obres.

La base d’aquesta deducció ha d’estar constituïda per les quantitats satisfetes, mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes en entitats de crèdit, a les persones o entitats que realitzen aquestes obres. En cap cas ha de donar dret a practicar aquestes deduccions les quantitats satisfetes mitjançant lliuraments de diners de curs legal.

La base màxima anual d’aquesta deducció ha de ser de 5.000 euros.

Quan concórreguen diversos contribuents declarants amb dret a practicar la deducció respecte d’un mateix habitatge, la base màxima anual de deducció s’ha de ponderar per a cadascun d’ells en funció del seu percentatge de titularitat en l’immoble.

Secció 2.ª

Modificació de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana

Article 30

Es modifica la disposició addicional 2.ª «Beneficis fiscals» de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que passa a tindre aquesta redacció:

«Addicionalment als beneficis fiscals que preveu aquesta llei, quan en la transmissió a títol onerós d’una parcel·la amb vocació agrària siga aplicable alguna de les reduccions que preveu la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, serà aplicable una deducció en la quota per l’import necessari perquè el conjunt de beneficis fiscals aplicables arribe al 99% de la quota derivada del valor del bé objecte de reducció».

TÍTOL II

Mesures administratives

CAPÍTOL I

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Presidència de la Generalitat

Secció 1.ª

Turisme

Article 31

Es modifiquen l’apartat 5 de l’article 29; la lletra c de l’article 52; l’apartat 1, lletra c, de l’article 55; i l’article 71 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 29. Estatut del municipi turístic

[…]

5. La condició de municipi turístic s’adquirirà després de la verificació del compliment dels criteris i les obligacions per part del departament del Consell competent en matèria de turisme, a través del procediment que, amb respecte a l’autonomia local, es regule reglamentàriament. Les sol·licituds s’entendran desestimades per silenci administratiu si ha vençut el termini per a notificar la resolució sense que aquesta s’haja practicat, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

[…]

Article 52. Activitats i serveis turístics

Es consideren activitats i serveis turístics els següents:

[…]

c) Organització, prestació o realització de serveis de turisme actiu i ecoturisme.

[…]

Article 55. Empreses i establiments turístics

1. Són empreses turístiques les persones físiques o jurídiques que, en nom propi, amb ànim de lucre de manera professional i habitual, bé de manera permanent o temporal, duen a terme qualsevol de les activitats següents o presten algun dels serveis següents:

[…]

c) Entreteniment i oci, turisme actiu i ecoturisme.

[…]

Article 71. Empreses de turisme actiu i ecoturisme

1. Són empreses de turisme actiu les dedicades a proporcionar al públic en general, de manera habitual i professional, mitjançant preu, activitats turístiques de recreació, esportives i d’aventura que es practiquen servint-se, sense degradar-los, bàsicament dels recursos que ofereix la mateixa naturalesa en el medi en què es desenvolupen i a les quals és inherent el factor de risc o un cert grau de destresa per a practicar-les. Per a practicar les activitats disposaran d’equips i material homologats i, excepcionalment, es podran utilitzar recursos diferents dels que ofereix la naturalesa.

2. Són empreses d’ecoturisme les que fan activitats turístiques dirigides al públic en general, de manera habitual i professional, mitjançant preu en espais naturals de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de conéixer, interpretar i contribuir a la conservació del territori, del patrimoni etnogràfic rural i natural, a l’educació ambiental, i a l’observació d’espècies de flora i fauna, sense generar impactes sobre el medi i repercutint positivament en la població local.

3. Les empreses de turisme actiu i ecoturisme hauran de tindre subscrits contractes d’assegurança per accidents i de responsabilitat civil que cobrisquen de manera suficient els possibles riscos imputables a l’empresa per l’oferta i la pràctica de les activitats que oferisquen i presten, així com una pòlissa d’assegurances de rescat, trasllat i assistència derivats d’accident en la prestació d’aquests serveis.

4. Reglamentàriament es determinaran els requisits i el règim administratiu aplicable a aquestes empreses.

5. No tindran la consideració d’empreses de turisme actiu i ecoturisme els clubs i les federacions esportives quan organitzen activitats en el medi natural, dirigides exclusivament als seus associats o federats i no al públic en general.

Article 32

Es modifica l’apartat tercer de l’article 45 i s’afegeix una nova disposició addicional a la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 45

3. A l’hora d’atorgar ajudes i subvencions als agents del sector turístic, s’han de tenir en compte, d’acord amb el codi ètic del turisme, criteris socials, mediambientals i de dignificació laboral i social. Els plans de control de les diferents línies subvencionals, regulats en l’article 169 de la Llei 1/2015, d’hisenda pública valenciana, sector públic instrumental i subvencions, han de comprendre expressament, dins de les actuacions de comprovació material i com a part del control de qualitat, la verificació del compliment de la normativa social i ambiental, dels compromisos ètics, socials i ambientals que s’hagen establit i dels compromisos assumits pel beneficiari.

Disposició addicional nova

Criteris de qualitat laboral en les convocatòries de subvencions

Dins dels criteris de dignificació laboral a què fa referència l’apartat 3 de l’article 45 d’aquesta llei, les bases reguladores i les convocatòries respectives de subvencions, aprovades a partir dels sis mesos de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, han d’incloure per a ponderar i puntuar les sol·licituds els criteris següents:

a) El compromís d’establir un salari/hora per a l’execució de l’activitat subvencionada per damunt del conveni col·lectiu sectorial i territorial.

b) El compromís d’una formació contínua adequada o de plans de reciclatge per a les persones que executen l’activitat subvencionada.

c) El compromís d’assignar a l’execució de l’activitat subvencionada personal amb contracte indefinit.

d) El compromís de millorar les condicions de seguretat i salut laboral respecte de les establides legalment.

Secció 2.ª

Mesures relatives a actuacions incloses en el Pla de recuperació, transformació i resiliència

Article 33

S’afigen un article 13 bis, un article 13 ter, un article 13 quater i una nova disposició final huitena, i es renumera la disposició final huitena, que passa a ser la novena, en el Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19, amb la redacció següent:

Article 13 bis. Projectes d’interés prioritari.

A l’efecte d’agilitzar-los administrativament, d’acord amb el que disposa l’article anterior, i amb la finalitat de facilitar l’absorció òptima dels fons vinculats al Pla de recuperació, transformació i resiliència del Govern d’Espanya, les iniciatives i els projectes d’inversió localitzats al territori de la Comunitat Valenciana, finançats totalment o parcialment amb el Mecanisme de recuperació i resiliència, aprovat pel Reglament (UE) 2021/241, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, podran tindre la consideració de projectes d’interés prioritari.

Article 13 ter. Cooperació interadministrativa amb les entitats locals.

Les entitats locals, en l’àmbit territorial de les quals es duga a terme un projecte qualificat d’interés prioritari, podran subscriure amb la Generalitat l’instrument de col·laboració amb un clausulat en el qual es regulen, entre altres:

a) Les relacions i l’intercanvi d’informació sobre l’estat de tramitació dels procediments desenvolupats en la seua localitat amb l’Oficina Valenciana per a la Recuperació que es constituïsca.

b) La determinació dels efectes sobre la reducció dels termes i terminis de tramitació i de resolució dels procediments implicats.

c) Si és el cas, la coordinació i facilitació dels mitjans necessaris per a desenvolupar la col·laboració.

Article 13 quater. Procediment i òrgans competents per a la qualificació dels projectes

1. El procediment de qualificació s’iniciarà a instància de les persones, físiques o jurídiques, promotores dels projectes que hagen sigut objecte de concessió o adjudicació d’iniciatives, actuacions i projectes finançats per vinculats al Mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), d’acord amb el procediment que s’establisca.

2. La competència per a acordar o desestimar la qualificació correspondrà a l’òrgan competent en matèria de coordinació de l’acció de govern.

3. Les funcions d’atenció, assessorament, recepció, registre i tramitació dels projectes presentats, així com de l’impuls, seguiment i coordinació dels finalment qualificats, correspondrà a l’Oficina Valenciana per a la Recuperació que es constituïsca.

Disposició final huitena. Habilitació per a desplegament reglamentari

El procediment administratiu a què fa referència l’article 13 quater serà objecte de desplegament reglamentari per mitjà d’un decret del Consell, d’acord amb el que preveu la normativa bàsica estatal en matèria del procediment administratiu comú, en el termini d’un mes des de la publicació d’aquesta norma.

Disposició final novena. Entrada en vigor

(Es renumera)

Secció 3.ª

Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació

Article 34

Es modifiquen els articles 11.8 i 15.1 de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en els termes que es recullen a continuació:

Article 11. La Presidència del Consell Rector i de la Corporació

8. El Consell Rector, en la sessió constitutiva o en la primera després de qualsevol procés de renovació dels membres, tria entre aquests una persona titular de la Vicepresidència. Aquesta assumeix la Presidència en funcions en cas de vacant, absència, malaltia o una altra causa legalment establida. En cas de vacant, la persona que ocupe la Vicepresidència rep les mateixes retribucions que corresponen a la Presidència mentre realitze les seues funcions.

Article 15. Estatut personal

1. La persona que ostente la Presidència del Consell Rector pot decidir tenir dedicació exclusiva i, en aquest cas, la seua retribució i categoria són les corresponents a les secretaries autonòmiques de la Generalitat i està subjecta al règim d’incompatibilitats que estableix la Llei 8/2016, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes. Si no té dedicació exclusiva, percep indemnitzacions com la resta dels membres del Consell Rector i queda exclusivament subjecta a les incompatibilitats establides en l’apartat tercer d’aquest article.

Secció 4.ª

Pla Resistir

Article 35

S’afegeix una disposició addicional al Decret llei 1/2021, de 22 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Resistir, que inclou ajudes parèntesi en cada municipi per als sectors més afectats per la pandèmia, amb la redacció següent:

Disposició addicional quarta. Increment de crèdit dels municipis inclosos en l’annex I

Els municipis que tot i figurar en l’annex I acrediten insuficiència en les quantitats consignades per a poder complir amb els criteris de distribució contemplats en el decret llei, poden sol·licitar l’increment de crèdit en el termini de 10 dies naturals comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquesta disposició.

Correspon a la persona titular de la direcció general amb competència en matèria d’administració local la tramitació i resolució de l’increment sol·licitat en els termes contemplats en el decret llei.

Els municipis que s’acullen al que s’estableix en aquesta disposició addicional han d’ajustar les seues actuacions al que es disposa en el decret llei, havent de justificar les despeses realitzades abans de l’1 de desembre de 2022.

CAPÍTOL II

Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció 1.ª

Renda valenciana d’inclusió

Article 36

Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 9. Renda complementària d’ingressos

2. […]

Les prestacions següents no exclouran l’establiment d’altres ajudes públiques per aquesta modalitat de prestació d’acord amb el que s’establisca reglamentàriament:

[…]

Article 37

Es modifica la lletra g de l’ordinal 3.r, apartat 1, de l’article 11 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 11. Drets i obligacions de les persones destinatàries de la renda valenciana d’inclusió

1. […]

3.r […]

g) A la sanitat universal i a la prestació farmacèutica i ortoprotètica, mitjançant l’adaptació de mesures, per part de la Conselleria competent en sanitat, que eliminen els obstacles en l’accés al tractament mèdic i a l’establiment de la salut, de conformitat amb la legislació estatal.

[…].

Article 38

Es modifica l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 22. Acord d’inclusió

[…]

4. En cas de negativa a la subscripció d’acords, incompliment o discrepàncies entre les persones professionals d’atenció primària dels serveis socials i el destinatari o destinataris, aquests últims podran presentar al·legacions d’acord amb el que s’especifique en el desplegament reglamentari, davant de la Comissió Tècnica d’Inclusió Social de la Renda Valenciana d’Inclusió que es crearà reglamentàriament per a aquest fi en la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió.

Article 39

Es modifica el segon paràgraf de l’apartat 2, es modifica l’apartat 3 i es modifica l’apartat 5 de l’article 29 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queden redactats així:

Article 29. Sol·licitud de la renda valenciana d’inclusió

2. […]

Quan els documents necessaris per a completar la sol·licitud no puguen ser comprovats per l’Administració de manera telemàtica o no estiguen en el seu poder i no puguen ser aportats per la persona interessada en el moment de la sol·licitud, es podran substituir per una declaració responsable del sol·licitant en la qual conste que s’obliga a presentar aquesta documentació durant la instrucció del procediment. No obstant això, en el cas d’estrangers que no disposen de NIE, s’haurà de presentar, en tot cas, el passaport o la cèdula d’inscripció original, i si aquest estiguera en format paper, l’interessat haurà d’obtindre’n una còpia autèntica, segons el que s’estableix en els articles 27 i 28 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

[…]

3. En tots dos casos també, els sol·licitants podran signar l’autorització expressa per a la consulta i la verificació de les seues dades: d’identitat, de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, de l’INSS, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, de LABORA (Servei Valencià d’Ocupació i Formació), de l’Institut Nacional d’Estadística i qualsevol altra dada necessària per al reconeixement o el manteniment de la percepció de la renda valenciana d’inclusió.

4. […]

5. Així mateix, els sol·licitants i les persones que conformen la unitat de convivència podran prestar la conformitat expressa per a facilitar les seues dades a altres departaments de la Generalitat Valenciana, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i altres administracions qualsevol que siga el seu àmbit per al reconeixement de qualsevol prestació que puga beneficiar la unitat de convivència, especialment per a la prestació de l’ingrés mínim vital, o qualsevol altra prestació de garantia d’ingressos mínims de caràcter estatal que puga substituir-la.

Article 40

Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 31 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queden redactats així:

Article 31. Instrucció de la renda valenciana d’inclusió

1. La instrucció de l’expedient de la renda complementària d’ingressos en la modalitat d’ingressos per prestacions correspondrà a la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió.

La instrucció de l’expedient de la renda complementària d’ingressos en la modalitat d’ingressos del treball correspondrà a la conselleria competent en matèria de renda valenciana d’inclusió i a la conselleria competent en matèria d’ocupació de la manera que es determine reglamentàriament.

2. La instrucció de l’expedient de la renda de garantia en les dues modalitats, l’efectuarà el servei corresponent dels serveis socials d’atenció primària, que elevarà l’informe-proposta de resolució, el qual inclourà l’import que s’ha de percebre, a la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió. Aquest informe-proposta serà signat per un responsable tècnic i serà preceptiu i vinculant, excepte en cas d’error material, de fet o de càlcul.

3. L’informe-proposta de resolució de la renda de garantia en les dues modalitats es remetrà a la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada de la sol·licitud, junt amb tota la documentació necessària, en el registre de l’administració corresponent.

[…]

Article 41

Es modifica l’article 32 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 32. Sol·licitants víctimes de violència de gènere

Les sol·licituds de dones que siguen víctimes de violència de gènere per a ser titulars de la renda valenciana d’inclusió es tramitaran mitjançant el procediment d’urgència regulat en l’article 42.a d’aquesta llei.

Article 42

Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 33 i es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 33 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queden redactats així:

Article 33. Resolució

1. En el cas de la renda complementària d’ingressos, en les dues modalitats:

a) La direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió resoldrà sobre la concessió en el termini de sis mesos des de la data de registre de la sol·licitud i la documentació preceptiva, segons s’establisca reglamentàriament.

b) Transcorregut el termini de sis mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el registre de la Generalitat i la documentació pertinent, segons s’establisca reglamentàriament, sense que la resolució s’haja dictat i notificat, s’entendrà estimada la sol·licitud per silenci administratiu.

2. En el cas de la renda de garantia, en les dues modalitats:

a) La direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió resoldrà sobre la concessió de la renda de garantia en el termini de tres mesos des de l’entrada en el registre de la Generalitat de l’informe-proposta de resolució de l’autoritat municipal.

Transcorregut el termini de sis mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el registre general de l’ajuntament corresponent o de la Generalitat i de la documentació pertinent, segons s’establisca reglamentàriament, sense que la resolució siga dictada i notificada, s’entendrà estimada la sol·licitud per silenci administratiu, sense perjudici de la possible suspensió del termini per causes imputables al sol·licitant.

[…].

Article 43

Es modifica l’apartat 3 de l’article 37 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

[…]

3. Per a comprovar si es mantenen les causes que hagen motivat la concessió de la renda complementària d’ingressos, la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió farà anualment revisions periòdiques d’ofici, mitjançant una mostra triada de manera aleatòria, sobre el compliment dels requisits d’accés a la prestació pels titulars de la renda complementària d’ingressos, a l’efecte dels quals podran recaptar, de la resta d’administracions públiques i entitats que col·laboren en la renda valenciana d’inclusió, les dades i els informes que resulten necessaris per a exercir correctament les funcions de revisió i supervisió.

Article 44

Es modifica l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 39. Renovació

1. El procediment de renovació es desenvoluparà reglamentàriament, sense que en cap cas s’interrompa l’abonament de la prestació econòmica ni la implementació de la prestació professional d’inclusió social fins a la data en què es produïsca la nova resolució. Les renovacions corresponents a les modalitats de renda complementària d’ingressos s’instruiran des de la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió o des de les direccions territorials de la conselleria amb competències en matèria d’ocupació. Les renovacions corresponents a les modalitats de renda de garantia s’instruiran des dels serveis socials d’atenció primària que corresponguen, i els resoldrà en tots els casos la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió.

[…].

Article 45

Es modifica la lletra a, s’elimina la lletra c i es reordena el contingut de les lletres c a f de l’article 42 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queden redactats així:

Article 42. Procediment d’urgència

[…]

a) En els casos de persona prostituïda, víctima d’explotació sexual o tràfic o víctima de violència de gènere o intrafamiliar. L’acreditació d’aquestes circumstàncies podrà efectuar-se per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 9 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

b) Quan es formule una sol·licitud anticipada pel compliment de l’edat mínima d’acord amb el que recull l’article 30.a.

c) Els expedients iniciats a conseqüència de la defunció de la persona titular de la prestació i algun dels beneficiaris d’aquesta unitat de convivència haja formulat una nova sol·licitud i que aquesta sol·licitud tinga lloc en el període màxim de 3 mesos des de la defunció de la persona titular.

d) En les situacions d’emergència social que preveu el punt 4 de l’article 70 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

e) Així mateix, amb caràcter excepcional, i sempre que es justifique així expressament en l’informe social que elaboren a aquest efecte els i les treballadores socials dels serveis socials d’atenció primària, podran anar per procediment d’urgència els casos en què concórreguen circumstàncies extraordinàries que els faça considerar en situació d’especial vulnerabilitat.

Article 46

Es modifica la lletra b de l’article 48 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

[…]

b) La instrucció i la presentació de l’expedient, de l’informe social, si és el cas, així com de l’informe-proposta de resolució sobre la concessió de la renda valenciana d’inclusió, en la modalitat que corresponga, en el registre de la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió.

[…]

Article 47

Es modifica l’apartat 2 de l’article 54 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 54. Governança de la Llei i Comissió Tècnica de Seguiment i Implementació

[…]

2. La coordinació tècnica residirà en la Comissió Tècnica de Seguiment i Implementació de la Renda Valenciana d’Inclusió, adscrita a la conselleria competent en matèria de renda valenciana d’inclusió, que es constituirà amb la participació de personal directiu i tècnic de la conselleria amb competències en matèria de renda valenciana d’inclusió i de la conselleria i de les direccions territorials amb competències en matèria d’inserció laboral o sociolaboral, així com de les administracions locals i de les diputacions provincials. La seua composició, funcions i règim jurídic es determinaran reglamentàriament, i es respectaran en tot cas el principi de presència equilibrada de dones i homes.

Article 48

Es modifica la disposició transitòria huitena de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactada així:

Disposició transitòria huitena. Col·laboració amb l’Administració General de l’Estat.

La Generalitat impulsarà la col·laboració amb l’Administració general de l’Estat per a gestionar millor el període transitori que recull el Reial Decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital.

Article 49

Es modifica la disposició final segona de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactada així:

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor quatre mesos després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. No obstant això, les previsions relatives a la modalitat de renda complementària d’ingressos per prestacions tindran efecte a partir de l’any de l’entrada en vigor de la llei, i les relatives a la modalitat de renda complementària d’ingressos del treball, quatre anys després de l’entrada en vigor de la llei, i en tot cas, sis mesos després de l’entrada en vigor del reglament estatal que desplegue la nova prestació de l’ingrés mínim vital.

Mentre no s’haja implementat la modalitat de renda complementària d’ingressos del treball de la renda valenciana d’inclusió, no s’aplicaran, amb caràcter retroactiu al moment d’entrada en vigor de la norma, els articles 11.2. 1.r f i 35 de la present llei.

Les prestacions que es podran complementar mitjançant la modalitat de renda complementària d’ingressos per prestacions recollides en l’article 9.2.c, prestacions d’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (AOVI) no concurrents, i les que recull l’article 9.2.d, prestacions per incapacitat permanent del Sistema Nacional de la Seguretat Social, no estan excloses per a poder percebre la prestació de la renda complementària d’ingressos per prestacions, d’acord amb el que s’estableix reglamentàriament, a partir del 30 de novembre de 2020.

Així mateix, s’estableix el 30 de novembre de 2020 com a data d’aplicació del nou complement que recull l’article 17.2 d’aquesta llei per a unitats de convivència conformades per més de sis membres, a les quals l’import reconegut de la prestació econòmica de renda valenciana d’inclusió s’incrementarà en 60 euros per cada membre addicional.

Secció 2.ª

Serveis socials inclusius

Article 50

Es modifica l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 10. Drets dels usuaris dels serveis socials

[…]

2. A més dels anteriors, els usuaris de serveis d’atenció residencial i d’atenció diürna o nocturna tindran assegurats els drets fonamentals de la persona mitjançant un reglament de règim interior. També tindran dret a l’exercici de la llibertat individual per a ingressar i quedar-se en l’establiment i per a eixir-ne, així com sol·licitar suport d’aquest per a rebre la prestació d’ajuda a morir, d’acord amb la legislació estatal vigent. Tot això sense perjudici del que estableix la legislació específica vigent respecte de les persones amb discapacitat per a les quals s’hagen proveït judicialment mesures de suport en l’exercici de la seua capacitat jurídica amb funcions representatives.

Article 51

Es modifica la lletra e de l’apartat 1 de l’article 18 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 18. Serveis d’atenció primària

1. L’atenció primària de caràcter bàsic s’organitza en els serveis següents:

[…]

e) Servei d’acció comunitària. Desenvoluparà la prevenció, la intervenció i la promoció de la convivència en la comunitat de referència, a través de dispositius d’intervenció comunitària efectius, basats en el foment dels recursos comunitaris presents en el territori, especialment en els centres de serveis socials, cap a la consecució d’objectius comuns que permeten afavorir i millorar les condicions socials des d’un enfocament global i integrador.

Han de desenvolupar actuacions referents a la promoció de la interculturalitat i el voluntariat social, com també a la sensibilització davant l’assetjament i el ciberassetjament sexual, la prevenció dels delictes d’odi, la sensibilització cap al respecte de la diversitat social i cultural, de naixement, nacional, ètnica, lingüística, ideològica, d’opinió, religiosa, familiar, sexual, d’orientació sexual, d’expressió o identitat de gènere, funcional o per raó de discapacitat, corporal, estètica, o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social, la potenciació de formes col·laboratives entre la ciutadania i la promoció de la igualtat de tracte, entre altres. Aquest servei s’ha de potenciar especialment en els espais urbans qualificats de vulnerables.

[…].

Article 52

Es modifica la lletra h de l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 28. Competències de la Generalitat

1. Corresponen a la Generalitat les següents competències en matèria de serveis socials:

[…]

h) Els serveis d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria d’allotjament alternatiu i de violència de gènere i masclista de l’atenció primària de caràcter específic en la present llei, sense perjudici de la delegació que, si és el cas, puga efectuar-se en les entitats locals.

[…].

Article 53

Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 29. Competències dels municipis

1. Els municipis de la Comunitat Valenciana, sols o agrupats, de conformitat amb la normativa de règim local, així com amb normativa d’àmbit estatal i autonòmic que siga aplicable, tindran les competències pròpies següents:

[…]

d) Els serveis d’infància i adolescència, diversitat funcional o discapacitat i trastorn mental crònic de l’atenció primària de caràcter específic regulats en la present llei

[…].

Article 54

Es modifica l’article 31 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 31 amb la redacció següent:

4. Les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, ja siguen competència de la Generalitat o de les entitats locals, s’apliquen mitjançant la prescripció facultativa dels professionals del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials en el marc del pla personalitzat corresponent d’intervenció social.

Article 55

Es modifica l’article 34 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 34. Formes de provisió de les prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

1. Les administracions públiques incloses en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials proveiran les persones de les prestacions que preveu aquesta llei a través de les modalitats següents:

a) Gestió directa o per mitjans propis, que serà la forma de provisió preferent.

b) Acords d’acció concertada amb entitats privades d’iniciativa social.

c) Gestió indirecta d’acord amb alguna de les fórmules establides en la normativa sobre contractes del sector públic.

2. La provisió de les prestacions per una administració pública diferent de la titular de la competència s’efectuarà a través de qualsevol de les fórmules de col·laboració i cooperació entre administracions públiques previstes en l’ordenament jurídic.

3. En tot cas, les administracions públiques proveiran per mitjà de la modalitat de gestió directa aquells serveis previstos en els articles 18.1 i 18.2 apartats a, b, i c d’aquesta llei, així com la prescripció de les prestacions i l’elaboració, el seguiment i l’avaluació del Pla personalitzat d’intervenció social. El desenvolupament de les funcions d’aquests serveis correspondrà al personal públic al servei de l’Administració local per a l’exercici de les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals d’acord amb el que s’estableix en la normativa bàsica.

Article 56

Es modifica l’article 37 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

Es modifica l’apartat 1.b de l’article 37 amb la redacció següent:

37.1.b. Prestacions econòmiques destinades a cobrir les necessitats bàsiques i pal·liar les situacions d’urgència social i desprotecció, com també promoure l’autonomia personal.

Tenen per objecte pal·liar temporalment l’absència o la insuficiència d’ingressos, d’acord amb el que es determine reglamentàriament. A causa de la urgència d’aquesta mena de prestacions, les preceptives accions de fiscalització i control es realitzen amb posterioritat a l’execució de les prestacions.

Article 57

Es modifica l’article 64 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 64. Equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials

1. L’equip de persones professionals de la zona bàsica de serveis socials constitueix el nucli d’intervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Exercirà les funcions pròpies de l’atenció primària que estableix l’article 17.1 i el seu àmbit d’actuació serà la zona bàsica de serveis socials.

2. L’equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials a què fa referència l’apartat anterior estarà compost per:

a) L’equip d’intervenció social.

b) Professionals de les unitats d’igualtat.

c) Professionals de suport jurídic i administratiu.

3. L’equip d’intervenció social estarà format per persones amb titulació universitària en les disciplines o les àrees de coneixement de treball social, educació social i psicologia, a més de per persones amb formació professional en integració social. Els equips d’intervenció social podran incorporar altres figures professionals amb titulació universitària en pedagogia i altres disciplines o àrees de coneixement procedents dels àmbits de les ciències socials i de la salut, entre d’altres. Igualment, podran incorporar persones amb formació professional en l’àmbit de serveis socioculturals i en la comunitat, entre d’altres.

Així i tot, l’entitat local podrà sol·licitar modificacions en la composició de l’equip de professionals de manera motivada i atenent les particularitats i les característiques de la població atesa, en tot cas d’acord amb la normativa en matèria de règim local i el principi d’autonomia local.

Aquestes incorporacions podran efectuar-se, sempre que es tinga complit l’equip d’intervenció així com professionals de suport jurídic i administratiu i les corresponents ràtios establides en la llei i el contracte-programa signat en cada una de les entitats locals.

4. La funció de coordinació, obligatòria per a tots els equips, serà exercida per un empleat públic amb titulació universitària de grau, llicenciatura o diplomatura en les disciplines o les àrees de coneixement de treball social, educació social o psicologia.

Article 58

Es modifica l’article 65 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 65. Ràtio de l’equip de professionals de la zona bàsica de serveis socials

1. A fi de garantir la qualitat en la provisió de les prestacions, l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes, la proximitat territorial i la cobertura de les necessitats socials de la zona bàsica de serveis socials, s’estableixen les següents ràtios mínimes del conjunt de professionals de l’equip d’intervenció social segons el nombre d’habitants:

a) Menys de 5.000 habitants: 1 professional per cada 1.250 habitants.

b) Entre 5.000 i 9.999 habitants: 1 professional per cada 1.500 habitants.

c) Entre 10.000 i 19.999 habitants: 1 professional per cada 1.750 habitants.

d) Entre 20.000 i 34.999 habitants: 1 professional per cada 2.000 habitants.

e) Entre 35.000 i 49.999 habitants: 1 professional per cada 2.250 habitants.

f) Entre 50.000 i 99.999 habitants: 1 professional per cada 2.500 habitants.

g) Més de 100.000 habitants: 1 professional per cada 3.000 habitants.

2. En el cas de zones bàsiques que tenen una població inferior a 5.000 habitants, el finançament de l’equip professional s’ajustarà, de manera proporcional, a la població d’aquestes. Igualment s’ajustarà de manera proporcional respecte del finançament si una entitat estén la seua activitat a més d’una zona bàsica.

Tot això en el cas de zones bàsiques que no estiguen subjectes al que es disposa en l’article 25 de regulació dels espais vulnerables.

3. Els equips professionals de zona bàsica tindran, a més de l’equip indicat en l’apartat anterior, una persona de suport administratiu per cada 5.000 habitants. En el cas de més de 50.000 habitants, es podrà ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, les seues característiques i el seu territori.

4. Els equips professionals de zona bàsica tindran, a més de l’equip indicat en aquest article, una persona de suport jurídic per cada 20.000 habitants. En el cas de les zones bàsiques de menys de 20.000 habitants, es garantirà el suport jurídic per la persona de l’àrea de serveis socials a la qual pertanga, segons s’establisca reglamentàriament. Així mateix, en el cas de més de 50.000 habitants, es podrà ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, les seues característiques i el seu territori.

5. Així mateix, una unitat d’igualtat per cada 20.000 habitants. En el cas de les zones bàsiques de menys de 20.000 habitants, es garantirà la Unitat d’Igualtat per les persones de l’àrea de serveis socials a la qual pertanga, segons s’establisca reglamentàriament. I en el cas de més de 50.000 habitants, es podrà ampliar aquesta ràtio en funció de les seues necessitats, característiques i territori.

Article 59

Es modifica l’article 67 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

Es modifica l’article 67 amb la redacció següent:

Article 67

Equip de professionals del Departament de Serveis Socials.

Article 60

Es modifica l’article 87 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 87. Concepte, règim general i principis de l’acció concertada

1. Els acords d’acció concertada són instruments organitzatius de naturalesa no contractual a través dels quals les administracions competents podran organitzar la prestació de serveis socials per entitats d’iniciativa social en què el finançament, l’accés i el control siguen de la seua competència i s’ajusten al procediment i als requisits que preveu aquesta llei i la normativa sectorial que siga aplicable.

2. Les administracions públiques valencianes hauran d’ajustar la seua acció concertada amb tercers per a la prestació de serveis socials als principis següents:

a) Subsidiarietat, segons el qual l’acció concertada amb entitats d’iniciativa social haurà d’estar subordinada, amb caràcter previ, a la utilització òptima dels serveis propis.

b) Solidaritat, respectant, valorant i potenciant la implicació de les entitats d’iniciativa social definides en aquesta llei en la prestació de serveis de caràcter social a les persones.

c) Igualtat, garantint que en l’acció concertada quede assegurat que l’atenció que es preste a les persones usuàries es fa en plena igualtat amb aquelles a qui atenga directament l’Administració.

d) Publicitat, preveient que les convocatòries de sol·licituds d’acció concertada siguen objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

e) Transparència, difonent en el portal de transparència els acords d’acció concertada en vigor en cada moment.

f) No discriminació, establint condicions d’accés a l’acció concertada que garantisquen la igualtat entre les entitats que hi opten.

g) Eficiència pressupostària, fixant contraprestacions econòmiques a percebre per les entitats concertades d’acord amb les tarifes màximes o mòduls que s’establisquen, que hauran de cobrir, com a màxim, els costos variables, fixos i permanents de prestació del servei, sense incloure el benefici industrial. Les convocatòries dels acords d’acció concertada, així com els documents de formalització, hauran de preveure mecanismes per a garantir l’equilibri entre la compensació i les despeses finançables, i poder corregir els desequilibris que es produïsquen amb una periodicitat no superior a dos anys. L’entitat concertada tindrà l’obligació de reembossar qualsevol compensació excessiva rebuda. El càlcul de la compensació es determinarà mitjançant les memòries econòmiques que presente l’entitat com a justificació de l’acord de concert.

h) Participació activa i efectiva de les persones que utilitzen els serveis, per elles mateixes o a través dels seus representants legals, juntament amb les persones professionals i l’estructura de direcció, des de la planificació de les activitats fins a l’avaluació de l’atenció prestada.

i) Coordinació, col·laboració i cooperació entre les actuacions d’iniciativa social en règim d’acció concertada amb les administracions públiques competents en matèria de serveis socials. S’hauran de prioritzar, en els acords d’acció concertada, les entitats d’iniciativa social que posen a la disposició la totalitat de les places autoritzades i/o serveis dels centres. S’haurà d’efectuar d’acord amb la planificació autonòmica i el que estableix aquesta llei.

3. Els serveis que es proveïsquen per mitjà d’acció concertada no podran suposar, en cap cas, una disminució dels drets de les persones usuàries que regula l’article 10 d’aquesta llei.

4. Per mitjà d’un decret del Consell es desenvoluparan els requisits i els criteris de valoració de centres i serveis, la formalització i els efectes de l’acció concertada, la seua resolució, les limitacions i les prohibicions per a concertar, les causes d’extinció, així com el finançament de l’acció concertada. En tot cas, no es podrà concertar amb aquells centres i serveis que no disposen de l’acreditació preceptiva.

En les convocatòries d’acció concertada, les entitats hauran de posar a la disposició de la Generalitat Valenciana com a mínim el 85 per cent de les places autoritzades del centre per a incloure-les en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials mitjançant la concertació d’aquestes places. En casos excepcionals i degudament justificats, es podrà prendre com a referència el percentatge d’ocupació real del centre d’acord amb l’última convocatòria o situació d’ocupació del centre. Les places restants, no posades a disposició per part de les entitats en l’acció concertada a la Generalitat Valenciana, no podran ser cobertes per prestacions vinculades al servei o prestacions vinculades de garantia de les tipologies de places o serveis vinculades a l’objecte mateix de les convocatòries d’acció concertada.

5. Mitjançant decret del Consell es desenvoluparà la mesa d’acció concertada, òrgan de participació i instrument de coordinació en el desenvolupament de l’acció concertada en la Comunitat Valenciana.

La mesa d’acció concertada estarà adscrita a la conselleria competent en serveis socials i comptarà amb una unitat administrativa de suport que es crearà a tals efectes.

Corresponen a la Mesa d’Acció Concertada les funcions següents:

a) Fer el seguiment de la implantació de l’acció concertada en matèria de serveis socials.

b) Formular propostes i recomanacions per a la millora de l’acció concertada en el marc del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

c) Debatre i conéixer els mòduls econòmics per a garantir un desenvolupament harmònic de l’acció concertada en matèria de serveis socials.

d) Deliberar sobre les qüestions que la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials en l’àmbit de l’acció concertada sotmeta a la seua consideració.

e) Conéixer les polítiques públiques en matèria d’acció concertada, vetlar per la seua equitat i generar espais de diàleg en les accions concertades dels sistemes d’educació i salut.

f) Promoure el desenvolupament harmònic dels recursos humans en l’àmbit de l’acció concertada a través de propostes d’actuació.

g) Qualssevol altres que se li atribuïsquen legalment o reglamentàriament.

La composició de la Mesa d’Acció Concertada del Sistema Públic de Serveis Socials estarà integrada per:

1.1. En representació de la Generalitat:

a) La consellera o conseller competent en serveis socials, que actuarà com a presidenta o president i podrà delegar aquestes funcions en un alt càrrec amb rang de secretaria autonòmica.

b) La secretària o secretari autonòmic competent en planificació i organització del sistema, que actuarà com a vicepresidenta o vicepresident i que podrà delegar aquestes funcions en un alt càrrec amb rang de secretaria autonòmica.

c) La directora o director general competent en Gestió i Organització del sistema, que actuarà com a secretària o secretari i que podrà delegar aquestes funcions en un alt càrrec amb rang de direcció general.

1.2. En representació de les entitats d’iniciativa social en l’àmbit de l’acció concertada:

a) Dues persones per part de les entitats més representatives de les entitats d’iniciativa social de cada un dels sectors de l’acció concertada.

1.3. En representació de les patronals en l’àmbit de l’acció concertada:

a) Dues persones per part de les patronals de cada un dels sectors de l’acció concertada.

1.4. En representació dels sindicats en l’àmbit de l’acció concertada:

a) Dues persones per part dels sindicats més representatius de l’acció concertada.

La Mesa d’Acció Concertada s’haurà de reunir, almenys, semestralment, a convocatòria de la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials, que exercirà les funcions de la presidència.

Es regularà reglamentàriament l’organització i el funcionament de la Mesa d’Acció Concertada que estableix aquest article i amb els criteris sobre òrgans col·legiats de participació de la Generalitat.

La Mesa d’Acció Concertada estarà adscrita a la conselleria competent en serveis socials i comptarà amb una unitat administrativa de suport que es crearà a aquest efecte.

Article 61

Es modifica l’apartat 6 de l’article 97 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 97. Organització i funcionament del Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials

[…]

6. El Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials haurà de comptar amb les entitats locals a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, així com amb les entitats més representatives dels interessos de la ciutadania, de les persones usuàries, professionals, de les entitats d’iniciativa social, així com de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i de les Universitats Públiques.

[…].

Article 62

Es modifica l’article 109 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 109. Finançament d’infraestructures i equipaments de serveis socials

1. La conselleria competent en matèria de serveis socials, amb la participació de l’òrgan de coordinació i col·laboració interadministrativa en serveis socials, haurà d’elaborar i aprovar un pla quadriennal d’infraestructures de serveis socials, en el qual s’establirà la participació de la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments o altres entitats locals en el finançament d’infraestructures i equipaments de serveis socials del conjunt del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Aquest pla contindrà la planificació estratègica sectorial dels projectes de construcció, ampliació, adequació i reforma d’infraestructures de serveis socials i d’adquisició de nous equipaments per a centres públics de serveis socials, d’atenció primària específica i d’atenció secundària, previstos o que s’incorporen en aplicació de criteris objectius vinculats a les necessitats socials, la generació de recursos de tipologies de recursos no previstos en la planificació general, l’eliminació d’instal·lacions provisionals o l’adequació a la normativa vigent d’infraestructures socials competència de la Generalitat.

2. El Pla d’infraestructures de serveis socials s’elaborarà seguint criteris objectius, segons el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana i la distribució territorial de necessitats que continga el Mapa de serveis socials. Així mateix, tindrà en compte les zones de la Comunitat amb risc de despoblació i les oportunitats que aquest pla pot suposar per al desenvolupament local.

Dins de l’informe d’avaluació del pla estratègic, es farà una valoració del desenvolupament del Pla d’infraestructures de serveis socials durant aquest període.

3. Els ajuntaments podran proporcionar el sòl necessari per a la construcció de noves infraestructures i equipaments de serveis socials.

4. El manteniment de les infraestructures i els equipaments d’atenció primària i d’atenció secundària es farà amb càrrec a l’administració pública titular.

5. Les diputacions provincials, en l’exercici de les seues funcions d’assistència tècnica i econòmica als municipis i d’acord amb el que disposa la normativa vigent sobre règim local, hauran de participar en el finançament de les noves infraestructures i equipaments de serveis socials d’atenció primària, així com en el seu manteniment, en els municipis de menys de 20.000 habitants, sota la coordinació de la Generalitat en la definició de les matèries, serveis i activitats a desenvolupar per part de les diputacions provincials d’acord amb la planificació estratègica.

6. La cooperació entre la Generalitat i les entitats locals per a la construcció, ampliació, adequació i reforma i, si és el cas, equipament de centres públics de serveis socials, tant d’atenció primària específica com d’atenció secundària de la Generalitat, podrà efectuar-se mitjançant la delegació per aquesta última de l’exercici de les seues competències en la matèria, d’acord amb la disposició addicional dihuitena d’aquesta llei i les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat.

Article 63

Es modifica l’apartat 3 de l’article 110 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 110. Fórmules de col·laboració financera

[…]

3.Per a rebre el finançament previst, els municipis i les mancomunitats, per si sols o agrupats, hauran de justificar la realització de totes les actuacions incloses en els convenis. Una vegada rebut el finançament estable dels llocs de treball de la zona bàsica de serveis socials, les entitats locals hauran d’incorporar progressivament aquests llocs a la seua plantilla per mitjà dels instruments d’ordenació tècnica corresponent a les seues ofertes d’ocupació pública respectives, amb subjecció a la normativa reguladora sobre incorporació de nous efectius durant la vigència del primer contracte programa.

[…].

Article 64

Es modifica l’apartat 4 de l’article 129 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 129. Personal inspector

[…]

4. El nombre d’efectius destinats a les funcions d’inspecció s’haurà d’ajustar a les necessitats de la població de referència en el territori, i haurà de garantir almenys una ràtio d’una inspectora o inspector per cada 125.000 habitants.

[…].

Article 65

Es modifica l’article 129 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

S’afegeixen dos punts nous a l’article 129 amb la redacció següent:

6. Corresponen a l’inspector o inspectora general de serveis socials les facultats de direcció de la inspecció de serveis socials, d’acord amb el que disposen aquesta llei i la resta de normes que li siguen aplicades. Aquest inspector o inspectora, amb rang de subdirector o subdirectora general, té la consideració de personal inspector de serveis socials durant el període en què ocupe aquest lloc.

7. El personal del servei d’inspecció es considera d’atenció directa.

Article 66

Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició addicional tercera. Ràtio de personal del servei d’inspecció en matèria de serveis socials

El personal del servei d’inspecció en matèria de serveis socials s’haurà d’incrementar progressivament, fins a arribar a una ràtio d’un inspector o inspectora per cada 125.000 habitants, en el termini màxim de tres anys.

Article 67

Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició addicional setena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria de serveis socials de titularitat de la Generalitat.

1. La Generalitat podrà delegar, d’acord amb la normativa de règim local, així com amb la normativa d’àmbit estatal i autonòmic que siga aplicable, els serveis d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria i d’allotjament alternatiu de l’atenció primària de caràcter específic, regulats en els apartats d, e i f de l’article 18.2 d’aquesta llei, en les entitats locals en el territori de les quals estiguen situades o es vagen a situar. Els serveis que les entitats locals estiguen desenvolupant amb anterioritat a l’aprovació d’aquesta llei es finançaran per mitjà dels convenis pluriennals regulats en l’article 110.

2. Aquesta delegació requerirà l’acceptació per part de l’entitat local interessada i s’haurà d’acompanyar de prou recursos econòmics perquè siga efectiva, d’acord amb el que dispose la normativa sobre règim local vigent.

3. La delegació es realitzarà per la totalitat de les places autoritzades o per la totalitat de la capacitat d’actuació del servei. Aquesta delegació no podrà afectar la capacitat d’ordenació, planificació, disseny dels criteris generals de funcionament i assignació de places que resideixen en la Generalitat d’acord amb l’article 28 d’aquesta llei.

Article 68

S’afig una disposició addicional dihuitena en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional dihuitena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria d’infraestructures i equipaments de centres de serveis socials

1. La conselleria competent en matèria de serveis socials podrà incloure dins del Pla d’infraestructures de serveis socials, en col·laboració amb els ajuntaments i les diputacions, actuacions per mitjà de la delegació, per part de la Generalitat, de l’exercici de les seues competències en matèria de construcció, ampliació, adequació, reforma i, si és el cas, equipament de centres públics de serveis socials, tant d’atenció primària específica com de secundària de la Generalitat.

2. Les delegacions es faran en favor dels municipis en el territori dels quals s’executarà l’actuació. No obstant l’anterior, en funció de la grandària del municipi, de les seues circumstàncies economicofinanceres i de la complexitat de l’actuació a escometre, aquesta delegació podrà realitzar-se en favor de qualsevol entitat que tinga reconeguda la naturalesa de local o supramunicipal amb capacitat per a exercir les competències en l’àmbit territorial corresponent.

3. Ateses les circumstàncies concurrents, podran delegar-se tots els tràmits previs, actuacions tècniques i actes administratius relatius a direccions facultatives i assistències tècniques, redacció de projectes, supervisió i aprovació de projectes i construcció de nous centres de serveis socials, així com obres d’ampliació, reforma, millora i substitució, seguiment i recepció d’inversions i equipaments dels centres de serveis socials.

4. A aquest efecte, les administracions locals interessades hauran de presentar davant de la conselleria competent en matèria de serveis socials una sol·licitud subscrita per l’òrgan competent, en la qual s’identifique l’actuació concreta que serà objecte de delegació, la qual haurà d’incloure:

a) Descripció tècnica i gràfica de l’actuació que es durà a terme, en què s’identifique la tipologia de centre que es vulga construir o reformar. Així mateix, s’haurà d’acompanyar la documentació acreditativa de la plena disponibilitat de l’immoble o parcel·la sobre el qual es pretenga actuar, i l’informe urbanístic que acredite la compatibilitat de l’ús previst i els paràmetres urbanístics. En el cas d’adquisició d’equipament, s’hauran d’indicar les característiques tècniques i la ubicació per plantes i espais.

b) Import màxim previst del cost de la intervenció, amb el desglossament dels imports destinats a obra o, si és el cas, els honoraris de redacció de projecte, la direcció facultativa o altres estudis i assistències tècniques necessàries en cada una de les anualitats. També caldrà incloure qualsevol tribut relacionat directament amb l’execució de l’actuació, dins del marc legal aplicable, el cost del qual haja sigut assumit per l’entitat local.

Rebuda la sol·licitud, la conselleria amb competències en matèria de serveis socials comprovarà la viabilitat tècnica i econòmica de l’actuació sol·licitada.

5. Les delegacions a les entitats locals es formalitzaran amb una resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de serveis socials. Alternativament, podrà formalitzar-se amb un conveni o qualsevol fórmula prevista en l’ordenament jurídic, en funció de la complexitat de l’actuació que s’haja de desenvolupar, la situació economicofinancera de l’entitat local, que estiga implicada en l’execució una entitat local diferent de la del municipi on es desenvoluparà l’activitat o qualsevol altra consideració determinada per la planificació d’infraestructures socials de la Generalitat.

6. La resolució o equivalent, que haurà d’anar acompanyada de la memòria econòmica corresponent, haurà de determinar l’abast, el contingut, les condicions, la duració, i el control d’eficiència que es reserva la Generalitat.

A aquest efecte, podrà sol·licitar en qualsevol moment informació sobre la gestió municipal de la competència delegada, enviar personal comissionat i formular els requeriments pertinents per a l’esmena de les deficiències observades.

7. En tot cas, les delegacions hauran d’ajustar-se al que preveu la normativa bàsica en la matèria i hauran d’obtindre el visat previ o l’autorització de funcionament del centre, d’acord amb el que regula el Decret 59/2019, de 12 d’abril, del Consell, d’ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Així mateix, les administracions locals, en l’execució i desenvolupament de la delegació, hauran d’estar subjectes al que preveu la normativa de contractes del sector públic.

8. En els supòsits en què la delegació s’instrumente per mitjà d’una resolució, l’eficàcia quedarà demorada fins al moment en què l’Administració local sol·licitant en comunique l’acceptació a la conselleria competent en matèria de serveis socials, que haurà d’estar subscrita per l’òrgan competent.

9. Les actuacions objecte de delegació hauran d’estar previstes en el Pla d’infraestructures de serveis socials o tractar-se d’actuacions que la conselleria esmentada estime que cal escometre en aplicació de criteris objectius vinculats a la detecció de noves necessitats socials, la generació de tipologies de recursos no previstes en la planificació general, l’eliminació d’instal·lacions provisionals o l’adequació de la infraestructura a la normativa vigent de la Generalitat.

A aquest efecte, la conselleria competent en matèria de serveis socials haurà de publicar en el seu lloc web prou informació sobre les actuacions que tinga en execució com a conseqüència del que preveu aquesta llei.

10. La Generalitat podrà sol·licitar l’assistència de les diputacions per a la coordinació i el seguiment de les delegacions.

Article 69

S’afegeix una disposició addicional dinovena a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional dinovena. Transitorietat en els perfils professionals de les zones bàsiques i de caràcter específic de serveis socials

1. Amb caràcter transitori, les persones empleades públiques que actualment ocupen els llocs regulats en l’article 64, com també les persones ocupades que presten els seus serveis en l’atenció primària de caràcter específic, poden continuar exercint les seues funcions fins que es produïsca el seu cessament, jubilació, renúncia o altres circumstàncies per les quals quede vacant el lloc, moment en el qual seran modificats els seus requisits per a donar compliment al que s’estableix en l’article esmentat.

2. La reserva de la funció de coordinació a determinades titulacions professionals en l’apartat 4 de l’article 64 d’aquesta llei s’ha d’aplicar en els processos selectius que es convoquen en vigència d’aquella llei, sense que això afecte les persones ocupades públiques que estiguen exercint aquelles funcions a data d’1 de gener de 2022.

Article 70

Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Disposició transitòria primera. Transferència de personal, d’infraestructures i equipaments d’atenció primària i d’atenció secundària entre administracions públiques

[…]

3. En el cas del personal, les infraestructures i els equipaments esmentats en l’apartat primer de titularitat de les diputacions provincials, el procés de transferència en la Generalitat Valenciana es coordinarà en les meses tècniques de cooperació social de la Generalitat Valenciana amb cada una de les diputacions. Aquest procés de transferències es produirà progressivament i, en qualsevol cas, haurà d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2022.

Així mateix, per al cas dels ajuntaments, es crearà una comissió mixta amb les entitats locals per a l’adopció dels acords en els quals s’establisquen els termes i les condicions de cada transferència concreta. Aquest procés de transferència haurà d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2024.

[…].

Article 71

Es modifica la disposició final segona de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició final segona. Composició d’equips, ràtios en atenció primària.

1. En el cas de l’atenció primària de caràcter bàsic, fins que no entre en vigor el decret esmentat en l’apartat 3 de la disposició anterior, es mantindran la composició d’equips professionals i ràtios establides en el model social bàsic desenvolupat per la conselleria competent en matèria de serveis socials, utilitzat per a la planificació i el finançament dels equips de serveis socials generals en les lleis de pressupostos de la Generalitat per als exercicis 2017 i 2018, que continuarà vigent per als exercicis 2019, 2020, 2021 i 2022.

2. En el primer exercici econòmic després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, es durà a terme la reestructuració de l’atenció primària de caràcter bàsic, així com la reordenació del sistema de finançament compartit entre la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments, regulat en les disposicions transitòries quarta i cinquena d’aquesta llei.

3. En el segon exercici econòmic després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, es durà a terme la reestructuració de l’atenció primària de caràcter específic, així com la reordenació del sistema de finançament compartit entre la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments, regulat en les disposicions transitòries quarta i cinquena d’aquesta llei.

4. Les ràtios del personal d’atenció primària bàsica del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, definides en l’article 65, hauran d’estar implantades abans de l’últim dia natural del tercer any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

5. El que disposen els apartats anteriors s’entendrà sense perjudici del que estableix la legislació bàsica sobre règim local i l’autonomia de les respectives entitats locals.

Article 72

S’afig una disposició final cinquena en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició final cinquena. Provisió dels serveis socials establits en l’article 18.2

La forma de provisió dels serveis establits en els articles 18.1 i 18.2 d’acord amb l’article 34 d’aquesta llei haurà de ser implantada abans del 31 de desembre de 2022.

Article 73

Es renumera la disposició final cinquena, que passa a ser la disposició final sisena en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició final sisena. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor al mes de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Secció 3.ª

Salut

Article 74

Es modifica la Llei 10/2014, de salut de la Comunitat Valenciana; en concret, s’afegeix un paràgraf a l’article 59 bis, apartat 1, i es crea una nova lletra b amb el text següent (reordenant les lletres següents):

b) A garantir les mesures proclius a combatre la violència obstètrica definida segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Secció 4.ª

Violència sobre la dona

Article 75

Es modifica la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Es modifica l’article 55 bis amb la redacció següent:

Article 55 bis

Les persones detallades en l’article 16 i 16 ter com a possibles beneficiàries de la indemnització a causa de mort poden sol·licitar una ajuda per a sufragar les despeses derivades de trasllat o repatriació, inhumació o incineració de les dones i els seus fills que muiren a conseqüència de la violència de gènere o de la persona que, en defensa d’una víctima de violència de gènere, resulta morta.

Secció 5.ª

Infància i adolescència

Article 76

Es modifica la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència.

Es modifica l’article 103 sobre la declaració de risc amb la redacció següent:

2. La situació de risc s’ha de declarar mitjançant una resolució motivada de l’òrgan que tinga atribuïda la competència per les disposicions d’organització local a proposta de la comissió d’intervenció social, creada segons l’article 40 del Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, com a grup tècnic multidisciplinar que ha d’elevar la proposta mitjançant informe col·legiat dels membres. Ha de comptar amb l’audiència prèvia a la persona protegida, practicada d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 1/1996, i de les persones progenitores o dels qui les substituïsquen en l’exercici de les funcions pròpies de la pàtria potestat. En absència de normativa de règim local que en detetermine la competència, correspon a la persona titular de l’alcaldia.

CAPÍTOL III

MOdificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció única

Habitatge

Article 77

Es modifica l’apartat 1 de l’article 27 com també l’article 62 de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’Habitatge de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 27. Registre de Fiances d’Arrendaments Urbans

1. A l’efecte del que es disposa en aquesta llei, en la disposició addicional tercera de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, i en l’article 4, apartat u, lletres j i k de la Llei de la Generalitat 13/1997, de 23 de desembre, del tram autonòmic de l’impost sobre la renda i restants tributs cedits, es crea el Registre de la Generalitat de Fiances d’Arrendaments Urbans, amb caràcter administratiu, que depèn de l’òrgan competent en gestió de tresoreria, en el qual han de ser objecte d’inscripció les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendador i arrendatari referents a immobles situats a la Comunitat Valenciana les fiances de la qual han de ser objecte de depòsit preceptiu.

[…]

Article 62. Objecte

Les infraccions de caràcter administratiu tipificades per la legislació de consumidors i usuaris, i aplicables a tota mena d’habitatges, han de ser sancionades conformement a la citada legislació, i les d’aquesta llei quan siga aplicable en habitatges lliures, pels òrgans administratius competents de la Generalitat en matèria de consum, excepte les excepcions previstes en aquesta llei.

Per la seua banda, els habitatges de protecció públic de nova construcció, les resultants de la rehabilitació integral de l’edifici i els habitatges lliures i protegits adquirits per la Generalitat per a integrar el patrimoni públic d’habitatge queden subjectes al règim sancionador establit en aquesta llei, la competència de la qual correspon als òrgans administratius en matèria d’habitatge.

A les actuacions amb protecció pública d’habitatge usat o rehabilitat, únicament els ha se ser aplicable les infraccions tipificades en els apartats 1, 4, 7, 10 i 12 de l’article 68 i apartats 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9 i 10 de l’article 69 d’aquesta llei. Les infraccions tipificades en els apartats 20 i 21 de l’article 68 són aplicable als habitatges lliures i protegits subjectes als drets d’adquisició preferent regulats en el Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic en la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, o norma que ho substituïsca, corresponent la seua sanció als òrgans administratius amb competència en matèria d’habitatge.

Article 78

S’afegeix article nou 37 bis a la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb el text següent:

Article 37 bis. Rehabilitacions en matèria d’accessibilitat o reducció de la demanda energètica.

1. Les autoritzacions administratives o, si escau, les declaracions responsables d’obres per a la rehabilitació d’edificacions preexistents, poden comportar l’autorització per a ocupar, mentre subsistisca l’edificació, de sòls reservats a dotacions públiques o terrenys privats inedificables que siguen indispensables per a instal·lar ascensors o altres elements relacionats amb l’accessibilitat de les persones, o per a reduir com a mínim el 30 % de la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l’edifici d’acord amb el que estableix la legislació en matèria de sòl, o que de l’actuació s’obtinga una reducció d’almenys un 30 % del consum d’energia primària no renovable referida a la certificació energètica, sempre que:

a) Siga inviable tècnica o econòmicament qualsevol altra solució.

b) No es perjudique sensiblement la funcionalitat del sistema urbanístic afectat o les condicions de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes.

En aquests supòsits no ha de ser necessària la modificació del planejament urbanístic.

2. En els casos als quals fan referència l’apartat anterior els espais ocupats per les esmentades instal·lacions no computen a l’efecte d’aplicar determinacions dels plans urbanístics que regulen l’edificació de la parcel·la que puguen impedir la seua implantació.

3. Les citades obres poden ser executades mitjançant el títol habilitant de la declaració responsable prevista en l’article 69 de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les administracions públiques amb relació a l’article 233 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol d’ordenació del territori, urbanisme i habitatge de la Generalitat Valenciana.

No obstant això, quan per motius de protecció del patrimoni historicoartístic les obres siguen considerades de transcendència patrimonial a l’efecte del que es preveu en l’article 36 de Llei 4/1998, de 13 de juliol, de patrimoni cultural valencià han de caldre de la seua tramitació mitjançant el títol de la llicència d’intervenció prevista en l’article 236 del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, text refós de la llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

Article 79

Es modifiquen els articles 2.3, 14, 15.3, 16.1 i 33.2 de la Llei 2/2017, de la funció social de l’habitatge i s’afegeix a aquesta llei una disposició addicional nova sobre agents immobiliaris i el seu registre.

Article 2.3. Ha de dir:

L’efectivitat d’aquest dret a un habitatge assequible, digne i adequat, d’acord amb el que s’estableix en aquest article, genera l’obligació jurídica de l’administració autonòmica valenciana i de les administracions locals radicades a la Comunitat Valenciana de posar a la disposició del sol·licitant l’ocupació estable d’un allotjament dotacional, d’un habitatge protegit o d’un habitatge lliure si això fora necessari que complisca amb totes les condicions per a garantir el seu lliure desenvolupament de la personalitat, el seu dret a la intimitat i la resta de drets vinculats a l’habitatge. Als efectes jurídics previstos per aquesta norma, s’ha d’entendre que existeix aquesta posada a disposició quan es procedisca al pagament de les ajudes al lloguer regulades en aquesta llei de conformitat amb la sol·licitud que a aquest efecte realitzen els interessats i en atenció al compliment dels requisits exigits en les corresponents convocatòries.

L’administració ha d’adoptar les mesures necessàries d’ampliació del parc públic d’habitatge per a revertir aquesta situació de manera progressiva.

Es consideren mesures necessàries per a revertir aquesta situació, entre altres:

a) L’adquisició d’habitatges en les àrees de necessitat catalogades com a tals ja siga mitjançant adquisició preferent, concurs o adquisició directa.

b) L’adquisició directa per a dotar de solució residencial davant situacions de vulnerabilitat, davant escassetat del mercat immobiliari, per a erradicar la despoblació i/o per a contribuir al repte demogràfic.

c) Qualsevol altra actuació tendent a dotar de solucions residencials davant supòsits de vulnerabilitat sobrevinguda, per a erradicar la despoblació i/o per a contribuir al repte demogràfic.

Article 14.

Es modifica el títol de l’article, i el text complet, quedant redactat com segueix: Article 14. Concepte i declaració d’habitatge deshabitat.

1. S’entén per habitatge deshabitat aquell que, sent propietat d’un gran tenidor, siga declarat com a tal mitjançant resolució administrativa per incomplir la seua funció social al no ser destinat de manera efectiva a l’ús residencial legalment previst o per romandre desocupat de forma continuada durant un temps superior a un any, sense que concórrega causa justificada de desocupació.

2. El còmput del període de desocupació s’ha d’iniciar des de l’últim dia d’efectiva habitació, des de l’atorgament de l’autorització per al seu ús com a habitatge o, per al cas dels habitatges que no hagen estat mai habitats, des que l’estat d’execució d’aquests permeta sol·licitar les autoritzacions legals per a la seua efectiva ocupació.

3. Tràmit ordinari per a la declaració.

a) La declaració d’un habitatge com a deshabitat s’ha de realitzar mitjançant resolució administrativa només respecte d’aquells propietaris que siguen considerats com a grans tenidors per aquesta llei i seguint a tal fi el procediment administratiu contradictori regulat en l’annex II d’aquesta norma i, si escau, el del seu desenvolupament reglamentari.

b) El termini màxim per a resoldre el procediment declaratiu d’habitatge deshabitat i notificar la seua resolució ha de ser d’un any a comptar des de la data de l’acord d’inici, transcorregut el qual se n’ha de produir la caducitat. La resolució no ha de posar fi a la via administrativa i contra aquesta cap recurs d’alçada davant l’òrgan superior jeràrquic del competent per a resoldre.

c) La resolució que pose fi al procediment ha de decidir totes les qüestions plantejades pels interessats i aquelles altres derivades d’aquest, incloent l’aprovació de les mesures de foment que hagen sigut acceptades i dels acords dels interessats en el supòsit d’intermediació; havent de produir-se l’efectiva habitació dins del termini de tres mesos comptats des de la notificació de la resolució, sense que el citat ús residencial puga tenir una duració inferior a un any, excepte acord dels interessats, que ha de ser comunicat a la direcció general competent en matèria d’habitatge.

d) S’ha de donar trasllat de la resolució al registre d’habitatges deshabitats, a fi de procedir a la seua inscripció.

e) En cas de tornar a constatar-se l’existència d’indicis de no habitació respecte al mateix habitatge o grup d’habitatges en el termini de sis mesos des de la resolució, pot iniciar-se un nou procediment declaratiu sense necessitat de realitzar l’oferiment de les mesures de foment.

4. Procediment abreujat per a la declaració d’habitatge deshabitat.

a) La tramitació abreujada del procediment ha de procedir quan del contingut de l’expedient es presumisca, d’acord amb aquesta llei, la conformitat respecte de la situació de falta d’ús residencial o de desocupació continuada per un temps superior a un any, i sense causa justificada, de l’habitatge o grup d’habitatges objecte del procediment, com també la consideració de gran tenidor de la persona titular d’aquests.

b) Si el procediment s’haguera iniciat d’acord amb la tramitació ordinària, ha de procedir acordar la seua continuació conformement als tràmits del procediment abreujat des del moment en què conste en l’expedient la presumpció prevista en l’apartat anterior.

No obstant això, no procedeix acordar la conversió procedimental quan la citada presumpció es produïra en el moment immediatament anterior a formular la proposta de resolució, i en aquest cas s’ha de continuar la tramitació ordinària.

c) Cal que procedisca, en tot cas, la tramitació abreujada en aquells procediments iniciats després de la prèvia comunicació per un gran tenidor de la situació de falta d’ús residencial o desocupació continuada durant un temps superior a un any, i sense, causa justificada, de l’habitatge o grup d’habitatges de la seua titularitat en compliment de l’obligació de comunicació semestral.

d) El procediment abreujat ha de constar únicament dels tràmits següents:

i) Inici del procediment d’ofici.

ii) Notificació de l’acord d’inici amb, si escau, oferiment de mesures de foment.

iii) Proposta de resolució de l’òrgan instructor, la qual únicament ha de ser objecte de notificació a les persones interessades quan tinga en compte fets, al·legacions, proves o documents no coneguts per aquestes.

iv) Al·legacions a la proposta de resolució, únicament quan aquesta haja sigut notificada a les persones interessades per tenir en compte fets, al·legacions, proves o documents no coneguts per aquestes.

v) Resolució i la seua notificació.

e) En el cas que un procediment exigira la realització d’un tràmit no previst en l’apartat anterior, ha de ser tramitat de manera ordinària. A aquest efecte, no ha de tenir la consideració de tràmit aquell que tinga per objecte realitzar comprovacions ordinàries que resulten necessàries o oportunes respecte de la persona titular o l’habitatge.

Article 15,3, apartat d

S’afegeix al final de l’apartat d:

d) Immobles destinats a habitatge que les seues titulars, persones físiques o jurídiques, oferisquen en venda (un any màxim) o lloguer (amb un màxim de sis mesos), en condicions de mercat. Es presumeix que un habitatge no està sent oferit en condicions de mercat quan haja transcorregut el termini d’un any sense que l’habitatge oferit en venda s’haja venut o el termini de sis mesos sense que l’habitatge oferit en lloguer s’haja llogat.

[…]

Article 16.1. Ha de dir:

Als efectes previstos en aquesta llei es consideren grans tenidors d’habitatges aquelles persones físiques, jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que, destinant la seua activitat a la construcció, promoció, intermediació, inversió o finançament de la construcció, compra o arrendament d’habitatge, disposen de més de 10 habitatges en règim de propietat, lloguer, usdefruit o altres modalitats de gaudi que els faculten per a determinar els usos a què es destinen, i els exclouen del mercat de venda, lloguer o dret de superfície que complisquen els requisits de l’article anterior. No es computen a aquests efectes els habitatges desocupats en els quals concórrega algun dels motius per a la desocupació que enumera el número 3 de l’article 15 d’aquesta llei.

[…]

Article 33.2

Es modifica la lletra d i s’afegeixen dues noves lletres h i i

d El transcurs de termini de sis mesos fixat per a l’efectiva habitació de l’habitatge deshabitat, sense perjudici de la imposició de multes coercitives, en els termes establits en aquesta llei.

[…]

h) La falta de col·laboració i la falta de subministrament de la informació en el termini establit per la llei.

i) La falta d’assistència a la signatura de l’escriptura pública de transmissió a favor de la conselleria competent en matèria d’habitatge, en els supòsits d’exercici per part d’aquesta dels drets de tanteig o de retracte.

[…]

Nova disposició addicional sobre agents immobiliaris i el seu registre, amb el text següent:

Disposició addicional sisena. Agents immobiliaris i el seu registre.

1. Els efectes d’aquesta llei i de les activitats de promoció i mediació que regula, els agents immobiliaris són persones físiques o jurídiques que es dediquen de manera regular i remunerada, dins del territori de la Comunitat Valenciana, a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en operacions immobiliàries en relació amb operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i els drets corresponents, inclosa la constitució d’aquests drets.

2. Poden actuar com a agents immobiliaris:

a) Agents immobiliaris que complisquen els requisits de qualificació professional establits per la seua normativa específica i la legislació sectorial vigent.

b) Totes les persones físiques o jurídiques que compten amb la formació professional requerida i complisquen amb les condicions legals i reglamentàries que se’ls exigisquen.

3. Els agents immobiliaris, per a exercir, han de:

a) Disposar d’un establiment obert al públic a aquest efecte, llevat que la comercialització de serveis immobiliaris es realitze de manera remota per via electrònica o telemàtica, i en aquest cas és necessari acreditar una adreça física de l’agent responsable.

b) Estar en possessió de la formació professional exigida per la llei. En el cas de les persones jurídiques, s’exigeix la formació als administradors o, si escau, als membres del consell d’administració.

c) Constituir i mantenir una garantia, amb validesa permanent, que els permeta respondre de les quantitats que reben en l’exercici de la seua activitat mediadora mentre no les posen a la disposició dels destinataris. Per a determinar l’import de la garantia, és necessari tenir en compte el nombre d’establiments que cada agent manté oberts al públic.

Per reglament, es poden establir les modalitats que es poden adoptar i els criteris per a establir el risc que ha de cobrir aquesta garantia. En el cas d’agents col·legiats o associats, la garantia pot constituir-se a través del col·legi professional al qual pertanguen.

d) Constituir i mantenir una pòlissa de responsabilitat civil, amb vigència permanent, que els permeta donar resposta a l’exercici de l’activitat mediadora. El capital a assegurar per la pòlissa ha de determinar-se reglamentàriament, tenint en compte el nombre d’establiments que cada agent manté oberts al públic. La pòlissa d’assegurança pot ser individual o, en el cas d’agents col·legiats o associats, la pòlissa de grup que l’escola o col·legi professional al qual pertanguen haja concertat.

El Consell amb la finalitat de promoure la transparència en el sector de l’habitatge i garantir la protecció de propietaris i inquilins ha de crear un registre obligatori d’agents immobiliaris adscrit a la conselleria competent en matèria d’habitatge. Les característiques i el desenvolupament d’aquest registre, el registre d’agents, els termes i el procediment es regularan per decret.

Per a inscriure’s, els agents han d’acreditar que la seua activitat compleix amb els requisits i qualificacions establits per aquesta llei i els establits per la normativa.

La regulació del registre d’agents immobiliaris ha d’especificar les condicions i procediment per a la verificació de les entrades, la renovació i resolució d’aquestes i la resta d’aspectes de funcionament.

Els titulars del registre han de crear un distintiu amb un format i característiques concretes que han de col·locar-se en un lloc visible per al públic en cadascun dels locals dels agents inscrits, com també en la funció comercial i en la publicitat dels agents. El número de registre dels agents ha d’estar inclòs en el registre corresponent.

Els professionals en exercici poden compartir la credencial d’inscripció amb la credencial col·legial i el número de soci.

Article 80

Es modifica l’article 10 del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana, mitjançant els drets de tanteig i retracte.

Article 10. Titularitat, competència i transmissions d’habitatges subjectes als drets d’adquisició preferent

1. La Generalitat és titular dels drets de tanteig i retracte pel que fa a les transmissions d’habitatge següents:

a) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’habitatges i els annexos que hagen estat adquirits mitjançant dació en pagament de deute amb garantia hipotecària.

b) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’habitatges i els annexos que hagen estat adquirits en un procés judicial d’execució hipotecària o en un procediment de venda extrajudicial en seu notarial. […]

Aquests drets de tanteig i retracte pot exercir-los la conselleria amb competències en matèria d’habitatge, la qual pot fer-ho per ella mateixa o a través del seu ens instrumental, actualment l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, de conformitat amb les disposicions d’aquest títol.

Es modifica l’article 3.7 del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana, mitjançant els drets de tanteig i retracte.

3.7. […] En el supòsit de transmissions conseqüència de procediments d’execució patrimonial, el termini de pagament és de quatre mesos.

CAPÍTOL IV

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció 1.ª

Hisenda

Article 81

Es modifiquen l’apartat 4 de l’article 26, l’apartat 4 de l’article 89, l’apartat 2 de l’article 93, i la lletra a de l’apartat 1 de l’article 168 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queden redactats com segueix:

Article 26. Dels informes

[…]

4. Amb independència de l’assenyalat en els apartats anteriors, en tot cas, sempre que s’eleve al Consell, com a òrgan col·legiat que ostenta la potestat executiva i reglamentària i dirigeix l’administració de la Generalitat o com a junta general d’una societat mercantil de la Generalitat, una proposta d’acord, per a la seua aprovació o autorització, del contingut o l’abast de la qual es desprenguen obligacions econòmiques de caràcter pluriennal, per a qualsevol dels subjectes que integren el sector públic de la Generalitat, la mateixa s’ha de subjectar, amb caràcter previ, a informe preceptiu de l’Advocacia de la Generalitat quan així ho exigisca la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, d’assistència jurídica en la Generalitat, i de la Intervenció General de la Generalitat en els supòsits en què resulte d’aplicació el que es preveu en el capítol II del títol VI d’aquesta llei.

[…]

Article 89. Objecte

[…]

4. L’òrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria de política financera, gestió de l’endeutament i avals de la Generalitat i el seu sector públic ha de facilitar una relació de les empreses o entitats finançades amb crèdits avalats per la Generalitat, amb la finalitat de conèixer a cada moment l’estat de la seua aplicació.

[…]

Article 93. Objectius del control

[…]

2. El control s’ha de realitzar mitjançant l’exercici de la funció interventora, el control financer i l’auditoria pública a què es refereixen els capítols II, III i IV d’aquest títol.

No obstant això, tractant-se de procediments que no siguen competència funcional de la Intervenció General i quan d’acord amb la normativa aplicable, aquests procediments objecte de control s’instrumenten i formalitzen en resolucions o actes a través d’actuacions administratives automatitzades, la Intervenció General de la Generalitat pot aprovar les normes necessàries per a adaptar els diferents controls previstos en aquest títol a les especialitats derivades d’aquesta mena d’actuacions, mitjançant resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

En tot cas, amb caràcter previ a l’aprovació de les normes reguladores dels citats procediments de gestió, s’ha de requerir la realització d’una auditoria prèvia de la Intervenció General, en els termes i forma que determine aquest centre directiu, per a verificar que el nou procediment de gestió incorpora els controls automatitzats de gestió necessaris a la naturalesa d’aquest, satisfà, a l’efecte de la funció interventora, els requeriments de seguretat que corresponguen a la categoria del respectiu sistema d’informació, d’acord amb la normativa vigent a cada moment en matèria d’administració electrònica.

Quan de l’informe d’auditoria es derive l’incompliment de les especificacions del sistema d’informació o la detecció de deficiències greus, aquests incompliments o deficiències han de ser solucionats per l’òrgan o òrgans competents abans de l’aprovació de la norma per la qual s’establisca l’actuació automatitzada.

S’han d’efectuar revisions de l’auditoria inicial, d’acord amb el que es preveja sobre aquest tema en els plans anuals d’auditories de la Intervenció General de la Generalitat.

Quan del resultat de l’auditoria es deduïsca l’incompliment de les especificacions aprovades o la detecció de deficiències greus, la persona titular de la Intervenció General ha de concedir un termini per a la seua adaptació que, en el cas de no ser atès, cal que suspenga la utilització de l’aplicació. No obstant això, la persona titular de la Intervenció General, a la vista de la naturalesa del defecte i de les circumstàncies concurrents, pot acordar la suspensió immediata de la utilització de l’aplicació als efectes assenyalats. Tot això, sense perjudici de les actuacions de revisió dels sistemes informàtics de gestió economicofinancera a desenvolupar en l’àmbit del control financer permanent i l’auditoria pública.

[…]

Article 168

En la lletra A del punt 1, se suprimeix el text: D’acord amb el que es disposa en l’article 40.7 d’aquesta llei, quedant aquest paràgraf com segueix:

A) Les previstes nominativament en la llei de pressupostos de la Generalitat, entenent-se com a tals aquelles l’objecte de les quals, dotació pressupostària i destinatari figuren inequívocament en els seus annexos.

Les subvencions de caràcter nominatiu no poden tenir abast pluriennal, excepte aquelles subvencions de capital el beneficiari de la qual siga una altra administració pública de caràcter territorial. Així mateix, les subvencions nominatives no poden crear-se ni modificar-se una vegada aprovada la llei de pressupostos de l’exercici corresponent.

Secció 2.ª

Joc i prevenció de la ludopatia

Article 82

Es modifiquen el paràgraf segon de la disposició transitòria sisena i el paràgraf primer de la disposició transitòria desena de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Sisena. Suspensió de les autoritzacions d’explotació

[…]

Les empreses operadores que pretenguen suspendre les autoritzacions d’explotació hauran de comunicar-ho amb una antelació mínima d’un mes a la direcció territorial competent per raó del territori de la conselleria que tinga les competències en matèria de joc. En la comunicació haurà de fer-se constar la direcció exacta on quedarà depositada la màquina mentre romanga suspesa l’autorització d’explotació. Perquè aquesta suspensió siga efectiva, haurà d’entregar-se en la direcció territorial corresponent, amb anterioritat a la data d’inici comunicada, la guia de circulació, l’autorització d’instal·lació, l’autorització d’explotació i l’acreditació del pagament de la taxa corresponent.

Desena. Moratòria de noves autoritzacions

Per un període màxim de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’estableix la suspensió de noves autoritzacions d’establiments de joc, com també noves autoritzacions d’explotació de màquines de tipus B o recreatives amb premi, destinades a ser instal·lades en locals d’hostaleria o similars, llevat que derive de la substitució de màquines avariades o obsoletes, que se’ls ha de donar de baixa, mantenint l’autorització de la nova màquina el període de vigència que li resta a la substituïda, i sempre que siguen locals en els quals en la data d’aprovació de la llei ja existira instal·lada una màquina. No resultarà aplicable aquesta limitació temporal respecte a les autoritzacions de locals destinats a salons recreatius o centres d’oci familiar.

[…].

Secció 3.ª

Pla PIP

Article 83

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 2 del Decret llei 3/2016, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de liquidació del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 2. Data de finalització i justificació de la inversió

1. Els ajuntaments que facen inversions, de les quals el finançament haja sigut compromés en el marc del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, que el dia 31 de desembre de 2021 no hagen quedat degudament acreditades, ni de les quals s’haja presentat, en la conselleria competent per raó de la matèria, l’acta de recepció corresponent, hauran de presentar, abans del 31 de gener de 2022, una sol·licitud, justificada degudament, d’ampliació del termini per a finalitzar-les. Termini que, en tot cas, haurà de finalitzar el 31 de desembre de 2023.

2. […].

3. Els saldos de romanents de crèdit a la fi de 2023 no seran objecte d’incorporació al pressupost de l’exercici següent.

Secció 4.ª

Del Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19

Article 84

Es modifica l’article 28.2 del Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19, que queda redactat com segueix:

2. Per a la gestió dels fons i programes relacionats amb l’execució de les inversions, projectes i actuacions incloses en el Pla de recuperació, transformació i resiliència i dels fons objecte d’aquest decret llei, es poden crear llocs de treball de caràcter temporal vinculats als programes que s’aproven per la Presidència o per les conselleries o organismes corresponents, que no poden tenir una duració superior a tres anys, ampliables fins a dotze mesos més. La selecció del personal funcionari interí ha de realitzar-se mitjançant procediments àgils que han de respectar en tot cas els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Per raons expressament justificades de necessitat i urgència, es pot acudir als llistats de demandants d’ocupació inscrits en LABORA en les categories professionals corresponents als llocs que s’han d’ocupar; el procediment de selecció ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, i remesos a la direcció general competent en funció pública per a la formalització del corresponent nomenament de personal funcionari interí.

A aquest efecte, des de la direcció general competent en funció pública s’ha de facilitar periòdicament a la comissió de seguiment de les borses d’ocupació temporal constituïda segons l’article 12 de l’Ordre 18/2018, de 19 de juliol, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, sobre regulació de borses d’ocupació temporal per a proveir provisionalment llocs de treball de l’administració de la Generalitat, la informació relativa als llocs de treball la cobertura dels quals s’haja realitzat amb demandants d’ocupació inscrits en LABORA.

Així mateix, s’ha de comunicar a les organitzacions sindicals representades en aquesta comissió de seguiment, via correu electrònic, les peticions de llistats de candidats que es remeten a LABORA amb referència dels llocs de treball que es pretenguen proveir i les raons de necessitat i urgència que ho justifiquen.

Article 85

Article 13 del Decret llei 6/2021, economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19, queda amb la redacció següent:

1. […]

2. El que s’estableix en l’apartat anterior s’entén sense perjudici del que disposa per als procediments de contractació pública la disposició final primera del Decret llei 7/2021, de 7 de maig, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial, per la qual es modifica la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2020, de mesures fiscals, gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat de 2021.

Article 86

Article 29.2 del Decret llei 6/2021, del Consell

On diu:

Amb relació a això, s’ha de fomentar, en les accions realitzades amb càrrec a aquests fons, la incorporació de persones procedents de col·lectius desfavorits i vulnerables, com també la utilització de productes de quilòmetre zero, ecològics o respectuosos amb el medi ambient,

Ha de dir:

Amb relació a això, s’ha de fomentar, en les accions realitzades amb càrrec a aquests fons, la incorporació de persones procedents de col·lectius desfavorits i vulnerables, com també la utilització de productes ecològics o respectuosos amb el medi ambient.

Secció 5.ª

Modificació de l’article 40 de la 14/2003, de 10 d’abril,

de patrimoni de la Generalitat Valenciana

Article 87

Es modifica la lletra f de l’apartat 5 de l’article 40 de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana.

Ha de dir:

Article 40. Adquisició a títol onerós de béns immobles i drets immobiliaris

[…]

5. El titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni pot exceptuar el concurs i autoritzar excepcionalment l’adquisició directa de béns immobles i drets reals, a proposta del departament interessat i amb l’informe previ de la Direcció General de Patrimoni, quan concórrega alguna de les següents circumstàncies:

a) Quan fora declarat desert un concurs.

b) Reconeguda urgència de l’adquisició a efectuar.

c) Escassetat de l’oferta del mercat immobiliari de la localitat o entorn on estiguen situats els béns.

d) Peculiaritat del servei o necessitat que haja de ser satisfeta.

e) Singularitat del bé o dret que es pretén adquirir, especialment en el supòsit de béns inclosos o susceptibles d’inclusió en l’Inventari de Patrimoni Cultural Valencià.

f) Preu del bé o dret inferior a 100.000 euros.

Per al supòsit d’adquisicions d’habitatge amb destinació al patrimoni públic d’habitatge de la Generalitat, pot exceptuar-se el concurs i autoritzar excepcionalment l’adquisició directa si el preu d’aquest bé és inferior a 150.000 euros.

g) Contigüitat amb un immoble propietat de la Generalitat o sobre el qual aquesta ostente algun dret.

h) Quan el propietari del bé o dret a adquirir siga una altra administració pública o, en general, qualsevol persona jurídica de dret públic o privat pertanyent al sector públic.

i) En els casos en què la Generalitat ostente un dret d’adquisició preferent.

A la proposta del departament interessat s’ha d’acompanyar un informe justificatiu de la concurrència de les circumstàncies que motiven l’adquisició directa i s’ha d’acreditar que s’ha consultat, sempre que això siga possible, un mínim de tres ofertes.

CAPÍTOL V

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció 1.ª

Funció pública

Article 88

Es modifica el paràgraf tercer de l’apartat III del preàmbul de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

III

[…]

El títol II busca dotar el sistema d’ocupació pública d’òrgans coordinats i prou regulats en les seues competències. Es crea la Comissió Intersectorial de l’Ocupació Pública de la Generalitat, òrgan de coordinació i interlocució entre els àmbits de l’Administració de la Generalitat, sanitat, educació i justícia i el sector públic instrumental de la Generalitat. Així mateix, es preveu de manera innovadora la cooperació tècnica en matèria d’ocupació pública entre la Generalitat i les entitats locals, i s’atribueixen, a la nova Escola Valenciana d’Administració Pública, successora de l’Institut Valencià d’Administració Pública, àmplies competències en matèria d’ocupació pública, motiu pel qual se li atorga la naturalesa jurídica d’organisme autònom.

[…].

Article 89

Es modifica el paràgraf dinou del preàmbul de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la manera següent:

On diu:

També preveu novetats significatives el títol VII, que norma la provisió de llocs i la mobilitat. Es preveu el concurs específic com a mitjà ordinari de cobertura dels llocs de prefectura de servei o similars i s’estableix en quins supòsits es pot recórrer a la lliure designació, establint a més una sèrie de cauteles jurídiques en aquesta matèria. Així mateix, s’aclareixen els supòsits de mobilitat interadministrativa i intersectorial,

Ha de dir:

En el títol VII es regulen els mitjans de cobertura dels llocs de treball i s’aclareixen els supòsits de mobilitat interadministrativa i intersectorial.

Article 90

Modificació del preàmbul, articles cinqué i sisé de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana

On diu:

No ha sigut l’únic problema […] ètic del servei públic,

Ha de dir:

No ha sigut l’únic problema constatat. Cal consignar l’elevada temporalitat de les plantilles públiques, tant pel que fa a l’accés a la funció pública com l’adscripció als llocs de treball. De poc serveix proclamar emfàticament principis constitucionals si en la realitat el vincle que uneix l’administració amb els seus professionals és precari. La provisió regular de llocs no ha funcionat amb la periodicitat desitjable.

L’objectiu d’aquesta llei, que no suposa una ruptura radical amb la situació existent, és, d’una banda estabilitzar el model en aquells aspectes en què resulta aconsellable, com la consolidació de la preferència pel vincle funcionarial; de l’altra, proporcionar a l’administració les solucions que permeten regularitzar els elements disfuncionals constatats, com ara reduir el nombre de cossos i escales, disminuir la temporalitat i establir procediments de provisió de llocs flexibles, però basats en el mèrit i la igualtat d’oportunitats.

Article 91

Es modifica l’apartat 1.b de l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la manera següent:

On diu:

1. Correspon a la consellera o conseller […] de l’administració de la Generalitat,

Ha de dir:

1. Correspon a la consellera o conseller competent en matèria de funció pública:

a) Proposar al Consell l’aprovació dels projectes de llei i dels decrets en matèria de personal, funció pública i, conjuntament amb la consellera o conseller competent en matèria d’hisenda, del sistema retributiu; com també dictar la resta de disposicions i directrius que li corresponguen en aquestes matèries, d’acord amb la normativa vigent.

b) Informar amb caràcter preceptiu els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions generals elaborats per la Presidència de la Generalitat o les conselleries que es referisquen a estructura orgànica, mètodes de treball i personal corresponents a l’administració de la Generalitat.

c) Atorgar els títols de personal funcionari de la Generalitat.

d) Aprovar les relacions de llocs de treball i la resta d’instruments complementaris de gestió de l’administració de la Generalitat.

e) Aprovar les relacions de llocs de treball del personal directiu públic professional de la Presidència de la Generalitat, de cada una de les conselleries, com també dels seus organismes autònoms i consorcis.

f) Aprovar les agrupacions de llocs de treball de l’administració de la Generalitat amb la finalitat d’ordenar el sistema de carrera professional, la mobilitat i la formació del personal empleat públic.

g) Proposar l’oferta d’ocupació pública i els instruments de planificació de personal de l’administració de la Generalitat que haja d’aprovar el Consell.

h) Classificar els llocs de treball de l’administració de la Generalitat mitjançant el sistema que es determine reglamentàriament.

i) Dissenyar i organitzar els processos d’avaluació de l’acompliment.

j) Promoure i coordinar l’elaboració dels plans i les mesures en matèria d’igualtat en l’àmbit de l’administració de la Generalitat.

k) Intervenir en les negociacions amb les organitzacions sindicals, segons es dispose reglamentàriament.

l) Impulsar, coordinar i, si escau, establir i executar els plans i les mesures en matèria de personal de l’administració de la Generalitat.

m) Establir els programes i el contingut de les proves de selecció de personal, convocar-les i designar els seus òrgans tècnics de selecció, en els termes establits en el capítol I del títol V d’aquesta llei. Correspon organitzar-les a l’òrgan competent en matèria de selecció de personal.

n) Crear, mantenir i gestionar el Registre de Personal de l’Administració de la Generalitat i el Registre de Personal Directiu Públic Professional.

o) Efectuar o autoritzar, si escau, els nomenaments del personal funcionari i la contractació del personal laboral, d’acord amb el que s’estableix reglamentàriament.

p) Resoldre les jubilacions del personal de l’administració de la Generalitat.

q) Resoldre la pèrdua de la condició de personal funcionari, siga de carrera o interí, excepte a conseqüència de separació del servei. Així mateix, li correspon extingir els contractes del personal laboral de l’administració de la Generalitat.

r) Exercir la supervisió, el control intern i l’avaluació del personal de l’administració de la Generalitat.

s) Impulsar el desenvolupament i l’execució de l’activitat preventiva en matèria de salut laboral del personal de l’administració de la Generalitat.

Article 92

Es modifica l’apartat 1 i l’apartat 3, lletra c, de l’article 11 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 11. L’Escola Valenciana d’Administració Pública

1. Adscrita a la conselleria competent en matèria de funció pública, es crea l’Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP) com a organisme autònom de la Generalitat amb personalitat jurídica pública pròpia, autonomia funcional i de gestió i plena capacitat d’actuar.

Sense perjudici de les competències atribuïdes a la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, a l’EVAP li correspon la investigació, l’estudi, la informació i la difusió de les matèries relacionades amb l’administració i la gestió pública, així com la selecció, la formació, l’actualització i el perfeccionament del personal treballador públic de l’Administració de la Generalitat.

[…]

3. Correspon a l’Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP), en relació amb el personal treballador públic de l’Administració de la Generalitat:

[…]

c) Realitzar la proposta de la convocatòria de les proves i cursos de selecció i promoció del personal funcionari de carrera i laboral fix de l’Administració de la Generalitat i gestionar-les d’acord amb les ofertes d’ocupació pública aprovades pel Consell.

[…].

Article 93

Es modifica la redacció actual de l’apartat 20.5, de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la forma següent:

Article 20. Personal eventual

1. És personal eventual aquell que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només du a terme funcions expressament definides com de confiança o assessorament especial i és retribuït a càrrec dels crèdits pressupostaris consignat per a aquesta finalitat.

5. En l’administració de la Generalitat poden disposar d’aquesta mena de personal els gabinets de la Presidència de la Generalitat, la Vicepresidència del Consell i les persones titulars de les conselleries. Correspon nomenar-lo i fer-lo cessar al titular de l’òrgan del qual depenga. El nombre màxim de personal eventual, com també les retribucions, el determina el Consell i ho publica en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

En atenció a l’especial confiança, dedicació i disponibilitat horària de determinats llocs de personal conductor al servei directe del president o presidenta i de les persones integrants del Consell, es pot disposar de personal eventual per a exercir les funcions de conductor.

Article 94

Es modifica l’apartat 4 de l’article 24 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 24. Instrument d’ordenació de la Direcció Pública Professional

[…]

4. En la conselleria competent en matèria de funció pública hi haurà un registre de personal directiu públic professional en el qual haurà de figurar inscrit tot el personal que exercisca o haja exercit aquest tipus de llocs o funcions, amb el seu currículum i altres dades d’interés professional. Aquest registre serà gestionat per la conselleria esmentada.

Article 95

Es modifica l’article 113 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la forma següent:

1. Quan així s’establisca en la llista de llocs de treball o en el corresponent instrument d’ordenació, s’aplica el procediment de concurs específic consistent en la valoració en dues fases diferenciades: d’una part, els mèrits establerts en l’apartat 2 de l’article 111 i, d’una altra, altres coneixements, capacitats i aptituds relacionats amb les funcions específiques assignades al lloc de treball convocat.

2. La convocatòria pot incloure en la segona fase la realització de proves de caràcter pràctic, memòries, entrevistes o altres sistemes similars, sense que en cap cas la puntuació que es puga obtenir per aquestes, en el seu conjunt, siga superior, en l’administració de la Generalitat, a un 45 % del total.

Les característiques tècniques d’aquests mitjans de valoració han de tenir relació directa amb el perfil del lloc de treball que s’ha de proveir i garantir el respecte del principi d’igualtat i objectivitat.

En els casos en què s’incloga la realització d’una entrevista personal, aquesta ha de versar sobre la formació acadèmica o professional, les experiències i les aptituds professionals de les persones candidates relacionades amb el lloc de treball que s’ha d’exercir. En tot cas, ha de ser una entrevista amb paràmetres prèviament establerts i se n’ha de deixar constància, en garantia de l’objectivitat i la transparència del procediment i dels drets de les persones interessades, mitjançant la gravació audiovisual. Les gravacions estan sotmeses al que preveu la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

La valoració s’efectua mitjançant la puntuació obtinguda amb la mitjana aritmètica de les atorgades per cada un dels membres de l’òrgan tècnic encarregat de l’execució del procediment. A aquest efecte, s’ha de rebutjar la màxima i la mínima concedides o, si escau, una de les que apareguen repetides com a tals.

Les puntuacions atorgades, com també la valoració final obtinguda, han de reflectir-se en l’acta que s’ha d’alçar a aquest efecte.

3. Les convocatòries dels concursos específics poden establir una puntuació mínima per a l’adjudicació dels llocs, que, en el cas que cap de les persones candidates l’aconseguisca, determina la declaració del concurs com a desert.

Article 96

Es modifica l’apartat 9 de l’article 114 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 114. Convocatòries de concurs

[…]

9. El personal funcionari que obtinga un lloc de treball per concurs no podrà exercir provisionalment en comissió de serveis un altre lloc de treball fins que transcórrega un any de permanència en aquest, llevat que es done algun dels supòsits previstos en l’apartat 7 d’aquest article.

Aquest termini serà de dos anys en els casos previstos en l’apartat 8.

[…].

Article 97

Es modifica l’article 115 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la forma següent:

Article 115. Lliure designació

1. La lliure designació amb convocatòria pública consisteix en l’apreciació discrecional per l’òrgan competent de la idoneïtat i de les competències de les persones candidates amb relació als requisits exigits per a exercir el lloc.

En l’àmbit de l’administració de la Generalitat, resol qui tinga la titularitat de la Presidència de la Generalitat o de la conselleria a la qual estiga adscrit el lloc de treball, siga directament o en virtut dels seus organismes dependents.

2. Les convocatòries per a proveir llocs de treball pel procediment de lliure designació, com també les resolucions corresponents, han de fer-se públiques en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana o en el butlletí oficial corresponent.

3. Les convocatòries per a proveir llocs per lliure designació han d’incloure les dades següents:

a) Número, denominació, retribucions complementàries vinculades al lloc de treball, com també adscripció orgànica i localitat.

b) Cos, escala o agrupació de llocs de treball d’adscripció, com també, si escau, la resta de requisits exigits per al seu acompliment, segons la llista de llocs de treball.

c) Anunciada la convocatòria, es concedeix un termini de deu dies hàbils per a presentar sol·licituds.

4. Les convocatòries per a la provisió de llocs per lliure designació han de tenir en compte el principi d’igualtat real de dones i homes i la prohibició de discriminació per raó de gènere, i han d’acompanyar-se d’un informe d’impacte de gènere, excepte en casos d’urgència i sempre sense perjudici de la prohibició de discriminació per raó de sexe. Així mateix, s’ha de tendir a la paritat de dones i homes en aquesta mena de nomenaments.

5. Atesa l’especial responsabilitat i confiança, es proveeixen per aquest sistema, únicament, els llocs de treball següents:

a) Els llocs de treball amb el rang de subdirecció general o prefectura de servei.

b) Els llocs de secretaria d’alts càrrecs.

c) Els llocs de naturalesa funcionarial que es creen com a conseqüència d’un acord del Consell i amb les característiques i els requisits que s’hi establisquen, pertanyents als grups o subgrups professionals A1, A2, B o C1, adscrits i directament dependents de les sotssecretaries o de les secretaries autonòmiques, amb funcions d’assessorament o coordinació i que tinguen la denominació de coordinador assessor o coordinadora assessora.

d) El personal conductor al servei directe dels membres del Consell.

6. En les convocatòries per a la provisió de llocs per lliure designació, qui ostente la titularitat de la conselleria a la qual estiga adscrit el lloc de treball ha de resoldre bé la seua adjudicació a la persona que considere més idònia per al lloc o declarar-lo desert, encara que hi haja personal que reunisca els requisits exigits si considera que cap resulta idònia per a exercir-lo.

7. L’adjudicació d’un lloc de treball classificat per a proveir-lo per més d’un cos o escala no comporta la integració del personal funcionari en altres cossos o escales diferents d’aquells als quals pertanga, encara que tinga la titulació o complisca tots els requisits requerits per a això.

Article 98

Es modifica l’article 116, punt 2, de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la forma següent:

El personal funcionari de carrera de l’administració de la Generalitat titular d’un lloc de treball obtingut pel procediment de concurs pot ser remogut quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:

a) Per causes sobrevingudes, derivades de la supressió o d’una alteració substancial en el contingut del lloc de treball, realitzada a través de la seua classificació, que modifique els supòsits que van servir de base a la convocatòria.

b) A conseqüència del resultat de l’avaluació negativa de l’acompliment, en els supòsits i amb les garanties que reglamentàriament es determinen.

c) Compliment inadequat de les funcions atribuïdes al lloc o rendiment insuficient que no comporte inhibició i que impedisca realitzar amb eficàcia aquestes funcions.

Article 99

Es modifica l’apartat 7 de l’article 122 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, i s’hi afegeix un apartat nou, el qual queda redactat de la forma següent:

7. El cessament del personal en millora d’ocupació es produeix en els supòsits establerts en l’article 18, apartat 8, d’aquesta llei.

Aquest cessament es pot acordar també per compliment inadequat de les funcions atribuïdes al lloc o rendiment insuficient que no comporte inhibició i que impedisca realitzar amb eficàcia aquestes funcions. Aquest incompliment o rendiment insuficient s’ha de concretar en un informe motivat del servei al qual estiga adscrita la persona i de la sotssecretaria o òrgan responsable de l’organisme corresponent, prèvia audiència a la persona interessada.

El personal en millora d’ocupació ha de romandre un període mínim, que s’ha de determinar reglamentàriament, en el lloc en el qual ha estat nomenat, sempre i quan no es produïsca la provisió reglamentària del lloc per personal funcionari de carrera del cos, escala, agrupació professional funcionarial o agrupació de llocs de treball de què es tracte, o hi concórrega alguna altra causa de cessament.

Article 100

Se suprimeix l’apartat 6 de l’article 128 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana:

Article 128. Adscripció temporal

[…]

6. (Se suprimeix).

Article 101

Es modifica l’apartat 1 de l’article 129 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat de la forma següent:

El personal funcionari pot accedir a llocs de treball d’altres administracions públiques, organismes públics, consorcis o universitats públiques, d’acord amb els requisits i les condicions que es determinen en les llistes de llocs de treball i de conformitat amb el principi de reciprocitat i el que disposen la legislació bàsica de l’Estat i els convenis de conferència sectorial o altres instruments de col·laboració que es puguen subscriure.

A tal fi, el Consell ha d’impulsar la formalització dels instruments de col·laboració corresponents que garantisquen en termes de reciprocitat i de manera efectiva la mobilitat del personal empleat públic en el territori de la Comunitat Valenciana.

Aquesta reciprocitat s’entén que existeix entre l’administració del Consell i les administracions locals situades en el territori de la Comunitat Valenciana a què es refereix l’article 3, incloses les universitats valencianes, sempre respectant l’autonomia de les administracions locals i les universitats, que poden decidir si obrin o no les seues places a altres administracions.

No obstant això, excepcionalment, aquells llocs de treball que estiguen vacants, previ oferiment públic al personal funcionari de l’administració de la Generalitat, l’òrgan competent en matèria de funció pública n’autoritza la cobertura temporal, en comissió de serveis, per personal funcionari d’altres administracions públiques, prèvia sol·licitud de la sotssecretaria o òrgan equivalent al qual estiga adscrit el lloc, sense que comporte reclassificar el lloc.

Article 102

Es modifica la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana.

S’afegeix un apartat nou a l’article 141.1 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana, amb la redacció següent:

El personal funcionari de carrera es declara en situació de serveis especials:

m) Quan ostente càrrec electiu a nivell provincial, autonòmic o estatal en les organitzacions sindicals més representatives.

Article 103

Es modifica l’apartat 1 de l’article 177 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 177. Normes generals del procediment disciplinari

1. No podrà imposar-se cap sanció per la comissió de faltes greus o molt greus sinó mitjançant el procediment prèviament establit i amb totes les garanties que es preveuen en aquesta llei i en les seues normes de desplegament. El procediment haurà de ser resolt i notificar-se la resolució que siga procedent a la persona interessada, en el termini màxim d’un any des que es va iniciar, i es produirà la caducitat d’aquest en la forma i manera previstes en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Amb anterioritat a l’inici del procediment, l’òrgan que tinga atribuïdes funcions d’investigació, esbrinament i inspecció en la matèria i, a falta d’aquest, la persona o òrgan administratiu que determine l’òrgan competent per a la iniciació o resolució del procediment, podrà obrir un període d’informació o actuacions prèvies amb la finalitat de conéixer les circumstàncies del cas concret i determinar la conveniència o no d’iniciar el procediment. Les actuacions prèvies s’orientaran a determinar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la persona o persones que en puguen resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concórreguen en els uns i els altres.

El període d’informació o actuacions prèvies no podrà tindre una duració superior a un mes.

[…].

Article 104

Es modifiquen les lletres a i d de l’apartat 1 de l’article 186 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 186. Meses de negociació

1. La determinació de les condicions de treball del personal empleat públic es durà a terme a través de les següents meses de negociació:

a) Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques de la Comunitat Valenciana. La representació d’aquestes serà unitària, estarà coordinada per l’Administració de la Generalitat i comptarà amb representació de les universitats públiques valencianes i de les entitats locals de la Comunitat Valenciana a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. S’hi negociaran les condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral del conjunt de les administracions públiques valencianes en els termes dels articles 3 i 4 d’aquesta llei.

[…].

d) Taula General de Negociació d’Administració Local de la Comunitat Valenciana, coordinada per l’administració de la Generalitat i que comptarà amb representants de les entitats locals a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. La taula coneixerà exclusivament de la negociació d’aquelles matèries susceptibles de regulació autonòmica en matèria d’ocupació pública de conformitat amb la competència autonòmica en matèria de règim local.

Article 105

Es modifica l’article 191 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 191. Diàleg social

En l’àmbit de la Comunitat Valenciana, sense perjudici dels fòrums específics de negociació, s’estableixen les següents comissions i fòrums de participació institucional per al diàleg social:

a) Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, com a òrgan de consulta, debat i participació quant a les qüestions comunes que puguen afectar el personal del conjunt dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat.

La representació sindical s’establirà d’acord amb els resultats electorals obtinguts en el conjunt del sector.

b) Comissió d’Estudi i Debat per a la Reversió dels Serveis Públics Externalitzats.

Formaran part d’aquesta comissió les organitzacions sindicals representades en la Mesa General de Negociació I, així com les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

Article 106

Es modifica la disposició transitòria tercera de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactada com segueix:

Tercera. Personal integrat en cossos que es declaren a extingir

El personal funcionari que, a l’entrada en vigor d’aquesta llei, estiga integrat en el cos C1-04 especialistes en Educació Infantil de l’Administració de la Generalitat, hi seguirà integrat sempre que no accedisca amb destinació definitiva a llocs adscrits a altres de diferents pels sistemes previstos en la normativa vigent. Aquest cos es declara a extingir.

Article 107

Es modifica l’apartat 2 de la disposició derogatòria de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat com segueix:

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

[…]

2. Mentre no finalitzen els procediments selectius previstos en aquesta llei, es manté vigent la disposició transitòria quinzena de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana.

Article 108

Es modifiquen la lletra d de l’apartat 5 i la lletra a de l’apartat 6 de l’annex I, «Cossos i escales de l’Administració de la Generalitat», de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queden redactats com segueix:

[…]

d) C1-05. Cos especialistes en l’administració del medi ambient.

Requisit Permís de conduir tipus B.

[…]

a) C2-02. Cos de serveis auxiliars de conducció de vehicles.

Requisits: Els previstos en l’article 31.3.b d’aquesta llei i permís de conduir tipus B.

[…].

Article 109

Es modifica la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de funció pública valenciana, que en l’annex 1 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de funció pública valenciana, en el punt 2.b, queda amb la redacció següent:

b) A1-03. Cos Superior d’Intervenció i Auditoria de la Generalitat

Requisit: Títol de llicenciatura en dret, economia, administració i direcció d’empreses o grau en dret, economia, administració i direcció d’empreses o gestió i administració pública.

Article 110

Es modifica la Llei de funció pública valenciana, que en l’apartat 5 (adscripció provisional) de l’article 120 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, el text queda de la manera següent:

5. El lloc assignat amb caràcter provisional, llevat que estiga subjecte a reserva legal, s’ha de convocar per a la seua provisió definitiva, i el personal adscrit té obligació de participar en la convocatòria sol·licitant, almenys, el lloc que ocupa provisionalment. Si no hi concorre, no pot continuar exercint el lloc mitjançant aquesta forma de provisió, i la direcció general competent en matèria de funció pública ha de procedir a la seua adscripció provisional a un altre lloc, d’acord amb els criteris fixats en aquesta llei.

Article 111

Es modifiquen els apartats enumerats a continuació de l’annex IV de l’apartat de Sanitat ambiental, laboratori d’anàlisi microbiològica i laboratori d’anàlisi química de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que:

En l’apartat:

– A1-S03-04. Sanitat ambiental

On diu:…llicenciatura en Biologia, llicenciatura en Ciències Ambientals…

Ha de dir:…llicenciatura en Biologia, llicenciatura en Biotecnologia, llicenciatura en Ciències Ambientals…

En l’apartat:

– A1-S03-05. Laboratori d’anàlisi microbiològica

On diu:…llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Aliments, o bé, títol universitari oficial…

Ha de dir:…llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Aliments, llicenciatura en Biotecnologia, Grau en Microbiologia o bé, títol universitari oficial…

En l’apartat:

– A1-S03-06. Laboratori d’anàlisi química

On diu:

…Tecnologia dels Aliments, o bé, títol universitari oficial que…

Ha de dir:

…Tecnologia dels Aliments, llicenciatura en Biotecnologia, o bé, títol universitari oficial que…

Secció 2.ª

Mediació

Article 112

Es modifica la lletra p de l’article 14 de la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 14.De l’actuació de la Generalitat

[…]

p) Organitzarà periòdicament sessions informatives obertes i gratuïtes per a les persones que puguen estar interessades a recórrer a la mediació, encara que en cap cas substituirà la sessió informativa prevista en l’article 34.

[…].

Secció 3.ª

Espectacles públics

Article 113

Es modifica l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, que queda redactat com segueix:

Article 4. Condicions tècniques generals

[…]

3. Tots aquests aspectes poden ser acreditats, si l’interessat així ho considera oportú, mitjançant la intervenció d’un organisme de certificació administrativa dels regulats en la Llei 8/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat per la qual es regulen els organismes de certificació administrativa (OCA). En aquest cas, el ciutadà interessat ha d’aportar juntament amb la seua sol·licitud els informes, actes o dictàmens que el procediment requerisca, emesos per aquests OCA que acrediten tots els aspectes que s’han esmentat en el paràgraf anterior. Tot això, sense perjudici de les potestats de comprovació i inspecció pròpies de l’administració, realitzades pels tècnics de la conselleria competent per raó de matèria o pels tècnics municipals.

Article 114

Es modifica l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, que queda redactat com segueix:

Article 10. Procediment d’obertura mitjançant autorització

[…]

2. El titular o prestador d’un establiment que es trobe en el supòsit d’aquest article ha de presentar davant l’ajuntament de la localitat corresponent el projecte elaborat pel tècnic corresponent i, si així pertoca d’acord amb la normativa en vigor, visat per un col·legi professional. Quan siga necessària la realització d’obres, la tramitació de la llicència d’obertura i la d’obres s’ha d’efectuar conjuntament.

L’ajuntament o, a elecció de l’interessat, un OCA, d’acord amb el projecte presentat, ha d’emetre els informes oportuns on es faça constar que aquest s’ajusta a:

a) La normativa en matèria de plans d’ordenació urbana i altres normes de competència municipal.

b) La normativa reguladora de les activitats amb incidència ambiental.

c) La normativa sobre instal·lacions en locals de concurrència pública.

d) La normativa contra la contaminació acústica.

e) La normativa en matèria d’espectacles públics, activitats recreatives, activitats socioculturals i establiments públics.

f) La normativa en matèria d’accessibilitat.

Una vegada emesos els informes per l’ajuntament o per un OCA, l’ajuntament ha de remetre el projecte d’activitat, juntament amb la documentació annexa que establisca el reglament d’aquesta llei, als òrgans competents de la Generalitat en matèria d’espectacles i, quan siga procedent, en matèria d’intervenció ambiental, a fi que s’evacuen els informes referents al compliment de les condicions generals tècniques a les quals es refereix l’article 4 d’aquesta llei, llevat que aquests ja hagen sigut emesos i adjuntats per l’interessat amb la seua sol·licitud en els termes previstos en aquesta i en la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana.

El certificat de conformitat emès per un organisme de certificació administrativa (OCA), d’acord amb l’article 4.3 d’aquesta llei, respecte de les actuacions subjectes a llicències, quan siga favorable, té la mateixa validesa que els informes tècnics emesos pels serveis municipals establits per la legislació corresponent. Sense perjudici del que s’estableix en l’article 2.2 de la Llei 8/2012, dels organismes de certificació administrativa (OCA).

Les funcions de l’organisme de certificació administrativa (OCA) han de ser completades amb l’actuació de l’administració competent (municipal o autonòmica) que ha de concedir o no la llicència d’obertura, de manera que, prèviament a la resolució de la sol·licitud de llicència, s’ha d’emetre un informe jurídic que ha de contenir la proposta de resolució a la vista del projecte i del certificat emès per l’entitat col·laboradora i per l’informe tècnic municipal si s’haguera emés en el termini legal.

Els informes emesos pels òrgans competents de la Generalitat seran vinculants quan siguen desfavorables o quan establisquen condicions d’obligat compliment d’acord amb la normativa tècnica en vigor. No obstant això, s’han d’entendre favorables quan l’ajuntament no haja rebut cap comunicació expressa en el termini d’un mes des de la recepció de l’expedient per l’òrgan autonòmic. Les conseqüències de l’emissió d’informe fora de termini s’han de determinar per via reglamentària.

Una vegada rebut l’informe, l’ajuntament ha de comunicar a l’interessat, mitjançant una resolució expressa, els requisits o condicionaments tècnics a complir per al posterior atorgament de la llicència d’obertura.

Quan aquest interessat considere que ha complit amb les obligacions exigides, ho ha de comunicar formalment a l’ajuntament, el qual, previ registre d’entrada d’aquesta comunicació, ha de fer una visita de comprovació en el termini d’un mes.

Si el resultat de la visita de comprovació és conforme amb els requisits i condicions exigits, ha d’atorgar la llicència d’obertura, i l’ha de denegar en cas contrari.

En el cas que l’ajuntament no faça la visita esmentada en el termini indicat, l’interessat, d’acord amb el que es preveu en l’apartat 4 d’aquest article i sota la seua responsabilitat, prèvia notificació al consistori, podrà obrir l’establiment públic.

Article 115

S’afig una disposició transitòria vuitena a la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, que queda redactada com segueix:

VUITENA

La modificació dels articles 4 i 10 operades en aquesta llei es pot aplicar als expedients ja iniciats amb anterioritat a la seua entrada en vigor sempre partint de l’estat procedimental de l’expedient en qüestió. Per a això, l’interessat disposa d’un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació per a l’aportació de l’informe de l’OCA. L’aportació d’aquest informe ha de produir els efectes previstos en l’article 10 d’aquesta llei.

Article 116

S’introdueix un nou epígraf 1.2.7 en el catàleg de l’annex de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, amb la redacció següent:

1.2.7 Sala de concerts. Locals que, degudament insonoritzats d’acord amb la normativa sectorial, estan destinats a l’organització i celebració d’actuacions musicals en directe i, si és el cas, altres activitats culturals. El públic pot estar assegut o dret. Han de disposar d’escenari i de camerino o vestidor per als actuants. Poden disposar de servei de bar o cafeteria vinculat a l’activitat principal.

Article 117

S’afig un nou paràgraf en l’apartat 2.7, «Activitats d’oci i entreteniment», del catàleg de l’annex de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, amb la redacció següent:

Els establiments indicats en els epígrafs 1.2.5, 2.1.4, 2.7.1, 2.7.2 i 2.7.3 poden programar i organitzar concerts i altres activitats culturals d’acord amb el que es preveu en l’epígraf 1.2.7. L’aforament és el previst en la seua llicència d’obertura.

Secció 4.ª

Organismes de certificació administrativa

Article 118

Es modifiquen els articles 2, 4, 9 i 13 de la Llei 8/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, per la qual es regulen els organismes de certificació administrativa (OCA), que queden redactats com segueix:

Article 2. Concepte

1. A l’efecte d’aquesta norma, s’entén per organisme de certificació administrativa (OCA) tota persona física o jurídica amb capacitat d’obrar que, degudament inscrita en el registre que es crea, exercisca funcions de comprovació, informe i certificació en l’àmbit de la normativa vigent en matèria de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats i espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

2. Les funcions dels OCA no substitueixen les potestats de comprovació pròpies de l’administració. En aquest sentit, tant l’administració local com l’autonòmica poden, en qualsevol moment, verificar les funcions i les actuacions desenvolupades per aquells.

Article 4. Classificació dels OCA

1. Atesa la tipologia i el risc dels espectacles, les activitats i els establiments objecte de comprovació, informe i certificació, com també d’acord amb els mitjans personals i materials, els OCA es classifiquen en tres categories o grups:

a) Grup A: organismes habilitats per a emetre certificació dels establiments, les activitats o els espectacles continguts en l’article 9 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, i activitats contingudes en l’article 66 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

b) Grup B: organismes habilitats per a emetre certificació dels establiments, les activitats o els espectacles continguts en l’article 10 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, i l’aforament dels quals no excedisca de 3.000 persones en locals coberts o 10.000 persones en locals descoberts, i activitats contingudes en l’article 51 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

c) Grup C: organismes habilitats per a emetre certificació dels establiments, les activitats o els espectacles continguts en l’article 10 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, i l’aforament dels quals excedisca de 3.000 persones en locals coberts o 10.000 persones en locals descoberts, i activitats contingudes en l’article 24 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

2. Els OCA habilitats per a emetre certificació a establiments, activitats o espectacles dins dels grups indicats en l’apartat anterior poden, així mateix, efectuar tals funcions als referits en els grups de menor exigència.

Article 9. Funcions dels OCA […]

2. Són funcions dels OCA les següents:

a) Realitzar les comprovacions, els informes i les certificacions que constitueixen el seu objecte, d’acord amb el que s’estableix en aquesta norma i la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

L’informe derivat de la visita de comprovació ha d’anar signat per tècnic competent d’acord amb la titulació exigida.

El certificat derivat de la comprovació i l’informe ha d’estar signat pel tècnic que efectue la comprovació i pel gerent o el màxim responsable de l’OCA.

En el supòsit dels establiments regulats en l’article 10 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, i les activitats contingudes en els articles 24 i 51 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, aquest certificat té caràcter provisional fins que l’ajuntament concedisca la llicència d’obertura.

b) Emetre un document resum en el que consten els requisits principals de l’establiment, d’acord amb el que indica l’article 13 d’aquesta llei. Aquest document, l’ha de situar el titular o el prestador en un lloc visible i llegible per a tercers.

Article 13. Contingut mínim del document resum emès per l’OCA

El contingut mínim del document resum previst en l’article 9.2.b d’aquesta llei és el següent:

1. Nom, raó social i domicili dels titulars o prestadors.

2. Emplaçament de l’establiment.

3. Activitat qualificada, espectacle públic, activitat recreativa que s’hi preste.

4. Aforament màxim de l’establiment.

5. La resta de requisits i condicions considerades essencials segons la tipologia de l’establiment, d’acord amb el que indica la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, i d’activitats conforme al que indica la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

Secció 5.ª

De la modificació Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana

Article 119

Es modifica l’article 37.2, apartats a i b, de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana

On diu:

Escala superior: Títol universitari de grau o equivalent.

Escala tècnica: Títol universitari de grau o equivalent.

Ha de dir:

Escala superior: Títol universitari de grau o bé llicenciatura, enginyeria superior o arquitectura.

Escala tècnica: Títol universitari de grau o bé diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica.

CAPÍTOL VI

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d’educació, Cultura i Esport

Secció 1.ª

Pla Edificant

Article 120

Es modifica l’apartat 4 de l’article 9 i s’afig un nou article 11 en el Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:

Article 9. Pressupost de les actuacions delegades

[…]

4. Una vegada finalitzada totalment l’actuació delegada, no pot imputar-s’hi cap despesa.

No obstant això, el saldo existent respecte a la quantitat concedida inicialment pot destinar-se a finançar una altra actuació, sempre que es duga a terme en el mateix centre escolar i que aquesta actuació redunde en una major qualitat o funcionalitat d’aquest. Aquesta actuació complementària ha de sol·licitar-se en un termini no superior a sis mesos des que finalitze totalment l’actuació inicialment delegada.

Aquestes actuacions, les ha d’autoritzar la conselleria competent en matèria d’educació, una vegada comprovada la procedència de l’actuació. En aquest cas s’ha de realitzar una resolució complementària de la resolució inicial de delegació de competències on s’ha de fer constar únicament la identificació de l’actuació autoritzada i l’import assignat, sempre que es mantinguen per al seu desenvolupament les mateixes condicions previstes en la resolució de delegació.

Per a aquesta autorització cal que l’entitat local presente una memòria tècnica descriptiva de l’actuació a realitzar al centre escolar i l’import màxim previst, subscrita per l’òrgan competent, d’acord amb la normativa reguladora. Una vegada finalitzada l’actuació autoritzada, s’entén finalitzada la delegació de competències.

[…]

Article 11. Compromisos de despesa de caràcter pluriennal

1. Sense perjudici del que preveu l’article 40 de la Llei 1/2015, amb càrrec als crèdits vinculats a l’àmbit objectiu d’aquest decret llei, es podran adquirir compromisos de despeses que s’hagen d’estendre a exercicis posteriors a aquell en el qual s’autoritzen, sempre que no superen els límits i les anualitats que estableix l’apartat següent.

2. El nombre d’exercicis als quals es podran aplicar les despeses no podrà ser superior a cinc. La despesa que s’impute a cada un dels exercicis posteriors no podrà excedir la quantitat que resulte d’aplicar al crèdit pressupostari vinculant de l’any en el qual es comprometa l’operació els percentatges següents: en l’exercici immediatament següent i en el segon, el 100 per cent; en el tercer exercici, el 70 per cent, i en els exercicis quart i cinqué, el 60 per cent i el 50 per cent, respectivament.

3. El Consell, per causes especialment justificades, podrà acordar la modificació dels percentatges o incrementar el nombre d’anualitats de l’apartat anterior. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’hisenda, a iniciativa de la conselleria competent en matèria educativa, haurà d’elevar al Consell la proposta oportuna, amb un informe previ del centre directiu competent en matèria de pressupostos.

Secció 2.ª

Integració dels conservatoris professionals de música i dansa de les administracions locals en la Xarxa Valenciana de titularitat de la Generalitat

Article 121. Règim jurídic d’integració dels conservatoris professionals de música i dansa de les administracions locals en la Xarxa Valenciana de titularitat de la Generalitat

1. Objecte.

S’estableix el procediment d’integració de conservatoris professionals de música i dansa de titularitat d’administracions locals en la Xarxa Valenciana de Conservatoris de Música i Dansa de titularitat de la Generalitat, en l’àmbit de l’ensenyament de règim especial.

2. Àmbit d’aplicació.

El procediment d’integració s’aplica als centres que tenen la consideració de conservatoris professionals de música i dansa, d’acord amb el règim vigent de creació o autorització de centres, que imparteixen ensenyaments inclosos en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modificada parcialment per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i que estan inscrits com a tals en el Registre de centres docents de la Comunitat Valenciana que gestiona la conselleria competent en matèria d’educació.

3. Requisits per a la integració de centres docents.

1.r Els conservatoris professionals de música i dansa de titularitat d’administracions locals es poden integrar en la xarxa de titularitat de la Generalitat quan concórreguen els requisits següents:

a) Sol·licitud del titular del centre. La sol·licitud es realitzarà per acord del plenari corresponent.

En tot cas, la sol·licitud s’haurà d’acompanyar de la documentació següent:

– Acord de cessió gratuïta a la Generalitat, per part de l’òrgan competent de l’entitat local, del sòl i l’immoble on se situe el centre docent i el seu equipament, lliures de gravàmens i càrregues.

– Acord de cessió gratuïta a la Generalitat, per part de l’òrgan competent de l’entitat local, dels béns mobles i els equips destinats a l’activitat docent i no docent, lliures de gravàmens i càrregues.

– Informe del departament de personal de l’Administració local sobre la situació administrativa i laboral del personal adscrit al centre objecte d’integració.

– Informe de valoració del sòl i de l’immoble, segons el que s’estableix en l’article 118 del Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals.

– A la documentació reflectida en l’apartat anterior se li acompanyarà aquella altra, conseqüència de l’aplicació d’altres tràmits aplicables conforme a la normativa estatal bàsica i autonòmica, en el que es refereix a aquests ensenyaments, així com la legislació patrimonial de la Generalitat, regulada en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana.

2.n L’expedient de creació de centres educatius per integració en la xarxa de titularitat de la Generalitat ha de contindre:

a) Un informe amb motivació de les necessitats d’escolarització que ha de satisfer la conselleria competent en matèria d’educació per a garantir el dret a l’educació, d’acord amb la programació de la Xarxa Valenciana de Conservatoris de Música i Dansa de la conselleria competent en matèria d’educació.

b) Un informe econòmic relatiu al cost del personal docent i del personal d’administració i serveis, així com altres costos derivats del funcionament del centre, segons el nombre d’unitats i d’ensenyaments que impartisquen.

c) Un informe de l’òrgan competent en matèria de patrimoni de la Generalitat, sobre el sòl i l’immoble on se situa el centre a integrar, que haurà d’incloure que hi ha disponibilitat pressupostària per a fer front a les despeses que es deriven de la integració del centre en la xarxa de titularitat de la Generalitat.

d) Un informe favorable de l’òrgan competent en matèria d’infraestructures, sobre el compliment de l’immoble dels requisits fixats en el Reial decret 303/2010, de 15 de març, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que impartisquen ensenyaments artístics regulats en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

3.r El contingut de l’acord de l’Administració local amb la conselleria competent en matèria d’educació, de creació de conservatoris de música i dansa per integració en la xarxa de titularitat de la Generalitat, s’ha de referir, si n’hi haguera, als deutes de la gestió del centre i la manera de pagar-les, establint les garanties corresponents.

4. Procediment.

1. Correspon a la conselleria competent en matèria d’educació la gestió del procediment d’integració, que en relació amb el centre per al qual se sol·licita la integració d’un centre ha de valorar la situació jurídica del sòl i de l’immoble en els quals està situat, d’acord amb l’informe emés per l’òrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria de patrimoni de la Generalitat.

2. El procediment d’integració en la xarxa de titularitat de la Generalitat exigirà la subscripció d’un conveni, amb la negociació col·lectiva prèvia en les respectives taules de cada administració, que concrete i regule els drets i les obligacions que assumeixen cada una de les parts i que haurà de tenir en compte la legislació bàsica en aquesta matèria, en concret, el que es disposa en els articles 49 a 53 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Així mateix, hauran de convocar-se en les seues respectives administracions les taules de negociació corresponents.

3. La integració de centres educatius en la xarxa de titularitat de la Generalitat s’haurà d’aprovar per un acord del Consell relatiu a la creació de centres educatius per integració, que s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, a proposta de la conselleria competent en matèria d’educació.

5. Efectes en relació amb el personal.

1.r El personal docent funcionari de carrera o laboral fix adscrit als serveis i establiments que es traspassen romandrà en l’Administració d’origen respectiva. Aquest personal formarà part del claustre del centre educatiu i del consell escolar d’aquest, en cas de ser triat.

2.n La resta de necessitats de personal es cobriran per l’administració educativa a través de la creació dels corresponents llocs de treball i la seua provisió.

Secció 3.ª

Esports

Article 122

S’afegeix un apartat 4 a l’article 67 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana:

4. En cap cas es poden imposar restriccions a l’expedició de llicències a persones estrangeres que es troben legalment al nostre territori emparant-se en l’aplicació de la normativa federativa nacional o internacional, llevat que se’ls haja imposat una sanció o mesura cautelar de privació de llicència o per qualsevol altra circumstància contemplada expressament en l’ordenament jurídic.

L’incompliment d’açò es considera, als efectes sancionadors, una negativa injustificada a l’expedició de llicències.

Si a una persona no se li expedeix una llicència federativa, tenint-hi dret segons l’ordenament jurídic vigent, l’òrgan competent en matèria d’esport pot adoptar les mesures que considere oportunes, inclosa la d’expedir-li directament una llicència esportiva.

Article 123

S’afegeix un apartat 3 a l’article 120 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, amb el text següent:

3. Els òrgans esmentats poden imposar les sancions previstes en els articles 127, 128 i 129 d’aquesta llei per les infraccions que en matèria electoral preveuen els articles 124, 125 i 126.

Article 124

Es modifiquen els apartats a i f de l’article 124.2 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, de la manera següent:

a) L’incompliment dels acords de l’assemblea general i altres òrgans federatius, com també dels reglaments electorals i d’altres disposicions estatuàries o reglamentàries.

f) La no expedició, sense causa justificada, de les llicències federatives.

Article 125

S’afegeixen apartats nous —i i j— a l’article 124.2 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana.

i) L’incompliment de les obligacions o funcions per part dels membres dels òrgans disciplinaris o electorals, amb perjudicis per als federats o per a la federació mateixa.

j) L’incompliment reiterat de les ordres, les resolucions o els requeriments emanats dels òrgans federatius i electorals.

Article 126

S’afegeixen tres apartats nous —i, j i k— a l’article 125.1 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, amb el text següent:

i) L’incompliment de les ordres, les resolucions o els requeriments emanats dels òrgans federatius i electorals.

j) Les actuacions dirigides a entorpir o evitar la realització dels processos electorals federatius, com també les tendents a manipular o determinar els resultats electorals.

k) La no execució de les resolucions dictades pels òrgans de la federació que exercisquen la direcció dels processos electorals federatius.

Article 127

S’afegeix un apartat nou d a l’article 126.1 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, amb el text següent:

d) La inactivitat o el desistiment de funcions dels membres dels òrgans disciplinaris o electorals que suposen un lleu incompliment.

Article 128

Es modifica l’article 167.1 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, i en resulta el text següent:

1. El Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana és l’òrgan suprem en matèria jurisdiccional esportiva en els àmbits disciplinari, competitiu i electoral, que decideix en última instància administrativa les qüestions de la seua competència.

El Tribunal de l’Esport també pot incoar, instruir i resoldre els expedients disciplinaris esportius als membres de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, sempre que se substancien per fets comesos per les seues presidències o persones directives, d’ofici o a instàncies de la conselleria competent en matèria d’esport.

El Tribunal de l’Esport pot exercir, en el marc de l’ordenament jurídic vigent i sense perjudici de les competències de l’òrgan competent en matèria d’esport al qual estiga adscrit, funcions consultives amb relació a les matèries de la seua competència, a instàncies de l’administració esportiva de la Generalitat.

Article 129

Es modifica l’apartat 2 de l’article 171.2 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, i en resulta el text següent:

Els membres del Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana tenen dret a percebre les dietes i les gratificacions corresponents per assistència a les reunions, les quals ha d’aprovar la conselleria competent en matèria d’esport.

Article 130

Es modifica l’article 173 de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, i en resulta el text següent:

1. Són causes d’incompatibilitat per a formar part del Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana, durant el seu mandat:

a) Pertànyer a la junta directiva o altres òrgans d’una federació esportiva de la Comunitat Valenciana.

b) Pertànyer a qualsevol dels òrgans disciplinaris d’una federació o club esportiu de la Comunitat Valenciana.

c) Pertànyer a la junta electoral d’una federació de la Comunitat Valenciana.

d) Mantindre relació laboral, professional o d’assessorament, amb una federació o club esportiu de la Comunitat Valenciana.

2. A més de les previstes amb caràcter general en el procediment administratiu comú, són causes d’abstenció i recusació:

a) Pertànyer a la junta directiva o altres òrgans d’un club esportiu de la Comunitat Valenciana.

b) Pertànyer a la junta electoral d’un club esportiu de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL VII

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Secció 1.ª

Subministrament de medicaments

Article 131

Es modifica l’apartat 1 de l’article 1, se suprimeix l’article 2, es modifica l’apartat 1 de l’article 3, se suprimeix l’article 4, se suprimeix l’apartat 2 de l’article 5, es modifica l’apartat 1 i se suprimeixen els apartats 2 i 3 de l’article 6, es modifica l’apartat 1 i se suprimeixen els apartats 2 i 3 de l’article 7, es modifica l’article 8, i es modifica l’article 9 de la Llei 1/2008, de 17 d’abril, de garanties de subministrament de medicaments, que queden redactats com segueix:

Article 1. Àmbit

1. Aquesta llei té per objecte garantir, en l’àmbit de les competències de la Comunitat Valenciana, el subministrament efectiu de medicaments d’ús humà que requereixen recepta mèdica i siguen finançats pel Sistema Nacional de Salut, amb la intervenció necessària en la distribució i dispensació dels medicaments dins del territori de la Comunitat Valenciana.

[…]

Article 2. Continuïtat en el servei (se suprimeix i es deixa sense contingut).

Article 3. Declaració de situació de subministrament insuficient

1. Amb independència dels problemes de subministrament que establisca el Ministeri de Sanitat, la conselleria competent en matèria de sanitat, a fi d’evitar problemes greus de subministrament, podrà declarar la situació de «subministrament insuficient» d’un o més medicaments quan es donen algun dels supòsits següents:

a) Quan, almenys, dos departaments de salut de la conselleria competent en matèria de sanitat comuniquen el problema de subministrament d’un medicament, després d’haver-lo sol·licitat els seus hospitals o centres de salut, durant més de deu dies.

b) Quan a través del sistema d’informació aprovat per l’Administració sanitària per a la gestió de la prestació farmacèutica, es comprove la substitució sistemàtica de la prescripció d’un determinat medicament durant el període d’un mes.

c) Quan siga comunicat per agents del sector de la dispensació i/o distribució de medicaments, sempre que siga contrastat per l’Administració sanitària.

[…]

Article 4. Sistema operatiu d’alerta de subministrament de medicaments (se suprimeix i es deixa sense contingut).

Article 5. Comunicació d’incidències

La comunicació entre els agents inclosos en l’àmbit d’aquesta llei serà preferentment electrònica, i només excepcionalment s’utilitzaran instruments en suport paper. Les incidències han de comunicar-se en el termini màxim de 48 hores des de la detecció.

2. (Se suprimeix i es deixa sense contingut).

Article 6. Oficines de farmàcia

Les oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana estan obligades a comunicar immediatament, d’acord amb el que s’establisca reglamentàriament, a la Conselleria de Sanitat, a través del col·legi oficial de farmacèutics de la seua província, qualsevol falta de subministrament que afecte la dispensació d’un o diversos medicaments que requerisquen recepta mèdica i siguen finançats pel Sistema Nacional de Salut.

(Se suprimeixen els apartats 2 i 3, que queden sense contingut.)

Article 7. Magatzems majoristes de distribució

Els magatzems majoristes legalment autoritzats a la Comunitat Valenciana estan obligats a comunicar immediatament a la Conselleria de Sanitat qualsevol falta de subministrament que detecten respecte d’un determinat medicament que requerisca recepta mèdica i siga finançat pel Sistema Nacional de Salut, en els termes que es fixen reglamentàriament.

(se suprimeixen els apartats 2 i 3, que queden sense contingut.)

Article 8. Infraccions

Es tipifiquen com a infraccions les següents:

1. Són infraccions lleus:

a) L’incompliment, per part de les oficines de farmàcia i magatzems de distribució, del deure d’informar la Conselleria de Sanitat sobre els «subministraments insuficients» detectats amb medicaments que requerisquen recepta mèdica finançats pel Sistema Nacional de Salut.

b) L’incompliment del deure de col·laboració amb la Conselleria de Sanitat per part dels laboratoris titulars de l’autorització de comercialització, magatzems majoristes de distribució i oficines de farmàcia, als requeriments de la Conselleria competent en matèria de sanitat sol·licitant informació referent al subministrament de medicaments.

c) L’incompliment de les condicions, obligacions o prohibicions que determina aquesta llei quan, d’acord amb el que es preveu en aquest article, no siguen qualificades d’infracció greu o molt greu.

2. Són infraccions greus:

a) La negativa injustificada a distribuir, subministrar o dispensar determinats medicaments o la distribució, subministrament o dispensació de medicaments incomplint les mesures correctores adoptades en virtut del que disposa aquesta llei.

b) L’incompliment dels requeriments de la conselleria competent en matèria de sanitat amb vista a l’adopció de mesures cautelars una vegada detectats problemes de subministrament, quan es produïsquen per primera vegada.

c) L’obstrucció, negativa o qualsevol acció o omissió que dificulte l’actuació de la inspecció, en particular, les inspeccions en locals o establiments de distribució o dispensació autoritzats, per tal de comprovar el subministrament de medicaments.

3. Són infraccions molt greus: qualsevol actuació que tinga la qualificació d’infracció molt greu en la normativa especial aplicable en l’àmbit d’aquesta llei

Article 9. Sancions

1. Les infraccions en aquesta matèria seran sancionades aplicant una graduació que es determinarà en funció del perjudici comés tant al sistema com als pacients, la quantia del benefici eventual obtingut a causa de la infracció, en funció de la negligència o grau d’intencionalitat de l’infractor, frau o connivència, l’incompliment dels advertiments previs, la gravetat de l’alteració sanitària i social que es poguera produir, la xifra de negoci de l’empresa i la permanència o transitorietat del problema de subministrament detectat.

2. Les infraccions lleus es castigaran amb una multa de 1.000 a 3.000 euros. Les infraccions greus, amb una multa de 3.001 a 30.000 euros. Les infraccions molt greus, amb una multa de 30.001 a 90.000 euros.

Secció 2.ª

Salut escolar

Article 132

S’afegeix a l’article 25 apartat 5, de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda amb la redacció següent:

S’hi inclou tant la regulació d’una gratificació per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada ordinària de treball per a retribuir la localització, la disponibilitat i la prestació eventual de servei per part del personal de salut pública que resulte necessària per a comptar amb un equip d’alerta, fora de l’horari de funcionament ordinari, dels equips de salut pública. Les retribucions que s’establisquen reglamentàriament comprenen les actuacions, fora de l’horari ordinari, que resulten imprescindibles per a atendre les incidències en matèria de salut pública que no admeten demora. Així mateix, es reconeix el dret a percebre complement específic per l’especial dedicació, la disponibilitat, la nocturnitat, el treball per torns, la festivitat i l’atenció continuada als llocs de treball de salut pública que corresponga per les seues condicions particulars.

Article 133

Es modifica l’article 59 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 59. Salut escolar

1. A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per salut escolar el conjunt de programes i activitats dirigits a l’educació per a la salut i la conservació i el foment de la salut física, psíquica i social de l’alumnat en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana.

2. Les accions en matèria de salut escolar exigeixen l’actuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. A aquest efecte, es podran crear òrgans de cooperació per a l’aplicació, el desenvolupament i el seguiment de les previsions contingudes en aquest article, així com òrgans de caràcter consultiu que presten assessorament tècnic sobre matèries relacionades amb l’educació per a la salut.

3. Es faran exàmens de salut o reconeixements sanitaris amb la periodicitat i en la forma que reglamentàriament es determine, dirigits fonamentalment a previndre patologies que afecten l’adaptació i la integració del o la menor en el medi escolar. La informació resultant s’haurà d’incloure en el document de salut infantil o, si no n’hi ha, en la documentació que s’establisca reglamentàriament, assegurant, en tot cas, que aquesta informació s’incloga en la seua història clínica.

4. Els exàmens de salut hauran de ser de caràcter confidencial, i en cap cas podran afectar la integració de l’alumnat en la comunitat escolar. En els casos en què la persona menor puga requerir una intervenció urgent en l’horari escolar, presente malalties que comporten modificacions en la dieta escolar o problemes de salut que requerisquen una adaptació curricular, el personal sanitari del seu centre d’atenció primària i/o especialitzada de referència haurà d’emetre un informe en el qual s’adjunten les recomanacions a seguir, o les mesures que ha de prendre el centre educatiu per a garantir la seua seguretat, adaptació i integració en l’àmbit escolar. Tota la documentació s’haurà d’entregar als progenitors o tutors, que tindran la responsabilitat d’informar el centre educatiu.

5. Perquè les persones menors d’edat escolaritzats amb problemes de salut que necessiten atenció sanitària puguen seguir el seu procés escolar amb la major normalitat possible, cada centre educatiu s’haurà d’adscriure al centre de salut més pròxim, des d’on es garantirà, d’acord amb la valoració de les necessitats, l’atenció sanitària específica que siga necessària.

6. Cada centre escolar tindrà de referència un centre d’atenció primària i un centre de salut pública per a les accions preventives i de promoció de la salut i per a comunicar-se en relació amb els problemes de salut que afecten la població escolar. La conselleria competent en matèria de sanitat haurà de comunicar o proposar, segons s’establisca legalment, a la conselleria competent en matèria d’educació, l’elaboració de protocols d’intervenció sobre els problemes i aspectes de la salut amb perspectiva de gènere que es consideren d’interés per a la protecció i la promoció de la salut en la població infantil i juvenil.

7. Els centres docents específics d’Educació Especial estaran dotats de personal d’infermeria, que dependrà orgànicament del departament sanitari corresponent.

8. Correspon a la conselleria amb competències en matèria de sanitat la planificació, direcció, coordinació i, si és el cas, la difusió de les activitats i programes dirigits a cuidar i millorar la salut escolar, així com, entre altres, les funcions següents:

a) L’elaboració dels documents a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article.

b) La planificació i realització dels exàmens de salut tenint en compte la perspectiva de gènere.

c) La realització dels estudis i propostes higienicosanitàries oportunes en matèria d’educació per a la salut, amb la finalitat de millorar l’estat de salut de la població escolar.

d) El control sanitari de les instal·lacions.

e) La vigilància i el control higienicosanitari dels aliments i del personal dels menjadors escolars, així com l’assessorament i la determinació, si és el cas, dels requisits mínims que han de reunir els menús dels menjadors escolars, de manera que garantisquen un alt nivell de protecció de la salut de les persones menors d’edat i el seu dret d’opció respecte a les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies en els aliments.

9. Sense perjudici del que disposen les normes bàsiques de l’Estat, correspon al Consell establir les condicions higienicosanitàries de compliment obligat en la construcció i l’equipament de centres escolars i transport escolar. Així mateix, els centres docents seran objecte d’una vigilància especial, com a prestataris de serveis de consum comú, ordinari i generalitzat, d’acord amb la normativa aplicable.

10. Les persones titulars dels centres, el personal directiu, el professorat, el personal no docent, l’alumnat, els seus pares o representants legals, així com el personal sanitari, estan obligats a complir el que preveu aquest article, i seran responsables de les accions o omissions que infringisquen o entorpisquen l’aplicació d’aquest article. Aquesta responsabilitat els serà exigible conformement a les normes disciplinàries que legalment els siguen aplicables.

Article 134

Cal afegir a l’article 104 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, dos apartats nous amb la redacció següent:

L’exercici o el desenvolupament de qualsevol de les activitats subjectes a inscripció en el registre sanitari d’establiments alimentaris menors corresponent, sense comptar amb aquesta inscripció en el registre quan siga preceptiva, com també la modificació no autoritzada per l’autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre la qual es va atorgar la inscripció corresponent.

La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s’acompanye o incorpore a la sol·licitud d’inscripció.

Secció 3.ª

Salut bucodental

Article 135

Es crea un article nou 57 bis en el capítol II (Drets de la infància i adolescència) del títol V (drets i deures en l’àmbit de la salut) de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, amb el contingut següent:

Secció 2 bis. Salut bucodental article 82 bis: Es crea un article nou 57 bis en el capítol II (Drets de la infància i adolescència) del títol V (drets i deures en l’àmbit de, la salut) de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana:

Article 57 bis: Dret a la salut bucodental

La Generalitat Valenciana ha de treballar per a garantir la salut bucodental dels xiquets, xiquetes i adolescents, concretament ampliar els tractaments ortodòntics que no tinguen una finalitat exclusivament estètica. La conselleria competent ha d’estudiar i impulsar l’ampliació progressiva de la cartera pública dels serveis d’atenció bucodental del Sistema Valencià de Salut, com també la possibilitat d’estendre el seu accés a la resta de la població

Secció 4.ª

Personal facultatiu

Article 136

Es modifica l’article 55 de la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 55. Complement específic en els llocs de personal facultatiu

1. El personal facultatiu podrà optar pels complements específics previstos en els diferents grups retributius inclosos en l’annex d’aquesta llei per a cada tipus de lloc. Una vegada assignat el complement específic C, no es podrà optar a la percepció del complement específic B.

2. El personal facultatiu que s’incorpore a un lloc de treball per mitjà d’un concurs de trasllats o accedisca a una plaça de direcció assistencial conservarà el complement específic que tinga assignat en la seua plaça de procedència, sense perjudici de les possibilitats d’opció previstes en les disposicions que regulen aquest procediment.

3. Al personal facultatiu que s’incorpore a un lloc de treball per la superació de les proves selectives corresponents, se li assignarà el complement específic C, llevat que aquest complement no estiga previst en les taules retributives per a aquell lloc.

4. El personal facultatiu que accedisca a un lloc de treball per qualsevol sistema de provisió no definitiu tindrà assignat el complement específic C, llevat que aquest complement no estiga previst en les taules retributives per a aquell lloc. Tanmateix, quan la provisió es faça per comissió de serveis o nomenament provisional, podrà mantindre el complement específic B si el percebia en el lloc d’origen i està previst en el lloc al qual accedeix.

5. Els facultatius de quota i zona i els funcionaris sanitaris locals que s’integren en els equips d’atenció primària podran optar pel complement específic amb el qual vulguen integrar-se, seguint, en tot cas, el que disposa el paràgraf primer d’aquest article.

CAPÍTOL VIII

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció 1.ª

Energies renovables

Article 137

Es modifica l’apartat 2 de l’article 14 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que queda redactat com segueix:

Article 14. Centrals fotovoltaiques sobre sostres d’edificis

[…]

2. En els nous edificis d’ús residencial, dotacional, industrial o terciari, els que es rehabiliten o canvien d’ús, així com els estacionaments en superfície que disposen de coberta sobre sòl urbà, de titularitat pública o privada, que ocupen una àrea total construïda del terrat o coberta de l’edifici o estacionament superior a 1.000 metres quadrats, s’instal·laran mòduls fotovoltaics per a la producció d’energia elèctrica. La potència elèctrica mínima dels mòduls a instal·lar serà de 15 kW per una àrea total construïda superior a 1.000 metres quadrats i fins a 1.100 metres quadrats, i augmentarà a raó d’1,5 kW per cada 100 metres quadrats de superfície addicional, tenint en compte la disponibilitat d’espai apte en la coberta o terrat.

[…].

Article 138

Es modifica la denominació del títol IV i la disposició transitòria segona del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, que queden redactats com segueix:

TÍTOL IV Plans d’inversió en xarxes de distribució d’energia elèctrica

Disposició transitòria segona. Inici del compliment de les obligacions establides en l’article 39. Plans d’inversió en xarxes de distribució d’energia elèctrica

Les empreses distribuïdores hauran de publicar per primera vegada la informació relativa als seus plans d’inversió als quals es refereix l’article 39 en el termini màxim de 15 dies des de l’entrada en vigor d’aquest decret llei.

(Els apartats 2 i 3 se suprimeixen i es deixen sense contingut).

Secció 2.ª

Comerç

Article 139

Es modifiquen l’apartat 6 de l’article 21 i l’apartat 1 de la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 21. Zones de gran afluència turística

[…]

6. La declaració de zona de gran afluència turística, a l’efecte d’aquesta llei, tindrà una vigència de set anys, prorrogables automàticament per períodes idèntics, llevat que quede acreditat, per a cada cas, que han canviat les circumstàncies que van donar lloc a aquesta declaració inicial.

No obstant això, la direcció general competent en matèria de comerç podrà modificar-la o revocar-la anticipadament en cas que l’ajuntament afectat efectue una nova proposta de modificació o supressió de la zona, o bé canvien o desapareguen les circumstàncies que van donar lloc a la declaració.

Disposició transitòria quarta. Zones de gran afluència turística

1. Les zones de gran afluència turística que ja estiguen declarades en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei mantindran la seua vigència en els termes de l’article 21.6, entenent-se prorrogades aquestes declaracions pel temps que reste fins a completar el termini de set anys.

[…].

Secció 3.ª

Àrees industrials

Article 140

Es modifica l’article 32, de la Llei 14/2018, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, de 5 de juny de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Es classifiquen com a àrees industrials consolidades aquelles àrees industrials bàsiques que hagen constituït una entitat de gestió i modernització de les regulades en aquesta llei o tinguen una entitat de conservació urbanística, que tinguen les cinc dotacions descrites en els punts 1, 2, 3, 5 i 11 següents i, a més, disposen almenys de dos de les dotacions addicionals descrites en els punts 4, 6 a 10 i 12 següents:

1. Instal·lacions per a la lluita contra incendis, amb un nombre suficient de boques d’aigua distribuïdes adequadament per l’àrea.

2. Accessos, vials i rotondes àmplies amb una amplària suficient per al trànsit de camions.

3. Disponibilitat de subministrament elèctric en baixa i en alta tensió igual o superior a 20 kV.

4. Sanejament mitjançant una xarxa separada d’aigües pluvials i aigües residuals.

5. Xarxes de telecomunicacions de banda ampla.

6. Disponibilitat de subministrament de gas natural canalitzat.

7. directori actualitzat de les empreses i els serveis, com també senyalització i identificació dels carrers i eixides de l’àrea.

8. Sistema de recollida selectiva i gestió de residus.

9. Sistema propi de vigilància i seguretat de l’àrea.

10. Pla de seguretat i emergència per a l’àrea industrial implantat.

11. Pla de mobilitat sostenible implantat.

12. Establiment de restauració.

Article 141

Es modifica l’article 33, de la Llei 14/2018, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, de 5 de juny de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Es classifiquen com a àrees industrials avançades aquelles àrees industrials que, a més d’haver constituït una entitat de gestió i modernització de les regulades en aquesta llei o tinguen una entitat de conservació urbanística, complisquen amb tots els requisits per a ser àrees industrials consolidades i, a més, disposen almenys de nou de les dènou dotacions addicionals següents:

1. Zones, públiques o privades, reservades i senyalitzades adequadament per a l’aparcament de camions.

2. Zones habilitades fora dels vials per a l’aparcament d’altres vehicles.

3. Zones verdes i d’equipament mantingudes adequadament, que tinguen una superfície que supere almenys en cinc punts percentuals el mínim exigit per la normativa urbanística i incloguen zones d’ombra i mobiliari urbà.

4. Servei de transport públic per a accedir a l’àrea.

5. Rutes per als vianants i carrils bici dins de l’àrea que fomenten el desplaçament intern sense vehicles de motor.

6. Accessos, vials i zones d’estacionament, públiques o privades, condicionades per al trànsit de megacamions.

7. Sistema de control del tipus i quantitat de residus generats, amb assessorament a les empreses sobre el tractament adequat.

8. Sistema de recollida d’aigües pluvials o d’aprofitament d’aigües grises, per a utilitzar-les per al reg, la neteja o altres usos permesos.

9. Enllumenat públic dotat de mesures d’eficiència energètica.

10. Estació de servei.

11. Infraestructura per a proveïment a vehicles elèctrics.

12. Centre polivalent que compte amb espais per a reunions, formació i serveis d’oficina o addicionals.

13. Servei de correus o paqueteria.

CAPÍTOL IX

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció 1.ª

Ramaderia

Article 142

Es modifica l’article 25 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 25. Cessament d’activitat

– La cancel·lació de la inscripció en el Registre d’explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana d’una explotació ramadera o d’una unitat productiva completa es produirà en els casos següents:

a) A petició del titular de l’explotació, sempre que el servei veterinari oficial comprove el cessament efectiu de l’activitat.

b) D’ofici:

– Pel cessament de l’activitat per circumstàncies sobrevingudes que fan impossible l’exercici de l’activitat, o per la suspensió de l’activitat durant més d’un any, ampliable a tres a petició del titular de l’explotació.

– Per una sanció administrativa de cessament de l’activitat i clausura de l’explotació o de la unitat productiva, imposada d’acord amb el que disposa aquesta llei.

Article 143

Es modifica l’article 28 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 28. Modificacions no registrades

1. Quan es comprove l’exercici de l’activitat ramadera en una unitat productiva que haja sigut objecte d’una modificació assimilada a l’alta, d’acord amb el que assenyala l’article 24.2 d’aquesta llei, que no haja sigut inclosa en el Registre d’explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, el director o directora general competent en matèria de producció animal, o la persona en qui delegue la competència sobre les inscripcions, anotacions i cancel·lacions en el Registre d’explotacions ramaderes, requerirà al titular de l’explotació que inste aquesta inscripció en el termini màxim d’1 mes, prorrogable a 2 mesos a sol·licitud de l’interessat, sense perjudici de disposar la incoació del procediment sancionador corresponent d’acord amb el títol IX d’aquesta llei.

Aquesta actuació serà comunicada a l’ajuntament corresponent i a la conselleria competent en matèria mediambiental.

2. En el cas de no sol·licitar-se en termini la inscripció de la modificació, o quan siga denegada, s’ordenarà el cessament de l’activitat ramadera en les instal·lacions afectades per la modificació en el termini màxim d’un mes.

3. L’incompliment del que s’estableix en l’apartat anterior suposarà, amb una audiència prèvia del titular de l’explotació, la imposició de multes coercitives, que seran successives en el cas que es mantinga l’incompliment dels requeriments successius, per nous terminis iguals, en les quanties següents:

a) La primera, equivalent al valor dels animals allotjats en l’ampliació de les instal·lacions.

b) La segona, el doble del valor dels animals.

c) La tercera i successives, el triple del valor dels animals.

4. En el cas de la comprovació de l’existència d’animals no identificats o d’origen no conegut d’una espècie per a la qual no consta l’autorització en el Registre d’explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, s’actuarà segons el que s’estableix en l’article 27 d’aquesta llei.

Article 144

Es modifica l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 30. Format

1. […]

2. El llibre d’explotació ramadera podrà gestionar-se per mitjans informàtics, sempre que quede garantida la seua autenticitat, integritat i conservació, i en les condicions que, si és el cas, puguen establir-se reglamentàriament.

Article 145

Se suprimeix i es deixa sense contingut l’apartat 3 de l’article 31 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 31. Gestió

1. […]

2. […]

3. (Se suprimeix i es deixa sense contingut.)

4.[…].

Article 146

Es modifica l’apartat 2 i s’afig un apartat 6 en l’article 44 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 44. Condicions generals de benestar

1. […]

2. En tot cas, s’imposen les obligacions següents de caràcter general, d’acord amb la normativa nacional i comunitària que siga aplicable:

a) Subministrar als animals aigua i aliment de qualitat suficient i en la quantitat necessària, de manera adequada a les necessitats de cada espècie.

b) Situar els animals en ambients adequats, proveir-los de refugis i d’àrees de descans, amb prou espai, llum i ventilació, segons les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals, d’acord amb l’experiència adquirida i els coneixements científics.

c) Previndre els danys, ferides i malalties dels animals, amb el corresponent diagnòstic i tractament en cas d’aparició.

d) Facilitar l’expressió dels comportaments habituals de cada espècie.

e) Evitar als animals patiments i mals inútils.

[…]

6. En els casos en què per normativa autonòmica, nacional o comunitària així s’establisca, i en els termes d’aquesta mateixa normativa, s’haurà d’acreditar la formació en benestar animal del personal encarregat de la cura dels animals en explotacions ramaderes, en el transport o en les operacions de sacrifici que ho requerisquen. Les condicions d’acreditació de la formació s’establiran reglamentàriament.

Article 147

Es modifiquen els apartats 3 i 4 i s’afig un apartat 5 en l’article 56 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 56. Vehicles de transport

[…]

3. S’haurà de disposar, per a cada vehicle de transport de bestiar, d’un registre on queden reflectits tots els desplaçaments realitzats, amb la informació mínima establida en la normativa bàsica aplicable, així com la que reglamentàriament puga determinar-se.

4. Els vehicles hauran de ser netejats i desinfectats en el centre de neteja i desinfecció més pròxim autoritzat per a aquesta finalitat i, si és el cas, desinsectats, després de cada transport i amb productes autoritzats, la qual cosa haurà d’acreditar-se en la forma que es dispose reglamentàriament, amb determinació dels supòsits i les condicions en els quals la higienització puga fer-se per mitjans propis.

5. Els centres de neteja i desinfecció de vehicles hauran de complir els requisits exigits reglamentàriament per a ser autoritzats.

Article 148

Se suprimeix l’apartat 2 de l’article 61 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana:

Article 61. Control de qualitat

[…]

(Se suprimeix i es deixa sense contingut l’apartat 2).

Article 149

Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 62 de la Llei 6/2003, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 62. Incompliments

[…]

3. Els productes destinats a l’alimentació animal que es troben en les explotacions ramaderes o establiments d’alimentació animal sense identificació i etiquetatge en les condicions legalment exigides, o en condicions que no garantisquen la innocuïtat dels productes, quedaran immobilitzats fins que se n’acredite la composició, l’adequació de les seues condicions de producció i comercialització i la seua innocuïtat.

4. Si no se n’acredita, en el termini d’un mes des de la immobilització, la composició, les condicions i la innocuïtat, el director o directora general en matèria de producció animal ordenarà que siguen destruïts o una destinació diferent de l’alimentació animal.

Article 150

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 64 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 64. Productes clandestins

1. Es reputaran clandestins els medicaments veterinaris i els productes zoosanitaris que no complisquen les exigències legals per a ser fabricats, comercialitzats i utilitzats.

2. Tots aquests productes clandestins, després de descoberts, seran immobilitzats de manera immediata pels serveis veterinaris oficials i se n’ordenarà la destrucció, amb una audiència prèvia de les persones interessades, pel director o directora general competent en matèria de sanitat animal.

Article 151

Es modifica l’article 69 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 69. Establiments, plantes i explotadors de gestió de subproductes animals i/o productes derivats

1. Els establiments de recollida, emmagatzematge, aprofitament, transformació, transport o eliminació de cadàvers, decomisos, subproductes, materials especificats de risc i altres residus d’origen animal es regiran pel que disposa la reglamentació comunitària i estatal, sense perjudici del que desenvolupe el Consell.

2. Per a funcionar, requeriran una autorització o registre conformement a aquest règim per la conselleria competent.

3. En tot cas, els operadors hauran de complir les obligacions següents:

a) Ajustar les activitats realitzades a les inscrites en els registres oficials.

b) Portar i mantindre un sistema de traçabilitat eficaç.

c) Aplicar i mantindre controls propis en els seus establiments o plantes per a supervisar el compliment de la normativa vigent.

d) Comunicar a la Conselleria referida qualsevol modificació significativa de l’activitat.

Article 152

Es modifica l’article 70 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 70. Establiments, plantes i explotadors de gestió de subproductes animals i/o productes derivats no autoritzats o registrats

1. El funcionament sense autorització o registre, segons siga procedent, dels establiments, plantes i explotadors als quals es refereix l’article anterior, determinarà:

a) L’adopció, pels serveis veterinaris oficials, de les mesures cautelars de paralització de l’activitat, d’immobilització dels subproductes animals i/o productes derivats, i de tractament o reprocessament en altres establiments autoritzats.

b) El director o directora general competent en matèria de producció animal, amb una audiència prèvia del titular de l’establiment, li dirigirà un requeriment perquè en el termini màxim d’un mes legalitze la situació.

Aquestes actuacions seran comunicades a l’ajuntament corresponent i a la conselleria competent en matèria d’activitats qualificades.

2. L’autorització o registre, segons siga procedent, comportarà l’alçament de l’ordre cautelar d’immobilització, amb l’exigència en tot cas del reprocessament de tots els subproductes i productes derivats.

3. En el cas de no obtindre l’autorització o el registre, segons corresponga, s’exigirà reprocessar els productes immobilitzats en un centre de transformació autoritzat o destruir-los en les condicions establides per les autoritats competents en sanitat animal i en medi ambient.

Article 153

Es modifiquen el títol i l’apartat 1 de l’article 71, de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 71. Deficiències dels establiments, plantes i explotadors de gestió de subproductes animals i/o productes derivats

1. Quan es comprove l’incompliment de les condicions legalment establides per al funcionament dels establiments, plantes i explotadors de subproductes animals i/o productes derivats, els serveis veterinaris oficials dirigiran un requeriment d’esmena de deficiències i, en funció de la naturalesa i la gravetat d’aquestes, disposaran les mesures següents, de caràcter preventiu, que es mantindran fins a l’acreditació del compliment del requeriment:

a) La paralització del procés de producció, d’alguna de les seues fases o de l’ús d’algun dels mitjans.

b) La prohibició de comercialització dels productes, inclosa l’obligació de retirada del producte distribuït.

Article 154

Es modifica l’apartat 3 de l’article 72, de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 72. Fems i purins

[…]

3. Les activitats de recollida, emmagatzematge i tractament de fems i purins, realitzades per establiments diferents de les explotacions ramaderes, les hauran de dur a terme, en establiments autoritzats, empreses de transport registrades.

[…].

Article 155

Es modifica l’article 135, de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 135. Confirmació

La confirmació d’un tractament il·legal o de la utilització d’un producte prohibit en una explotació ramadera pot comportar les següents mesures a adoptar pel director o directora general competent en matèria de sanitat animal:

a) Destrucció de la partida d’animals o productes en els quals s’ha confirmat la presència de residus o substàncies en condicions no autoritzades.

b) Identificació individual i immobilització de tots els animals presents en l’explotació i dels productes obtinguts d’ells que existisquen en aquesta.

c) Presa de mostres de la població d’animals de l’explotació en una quantitat representativa.

d) Comunicació dels fets a l’autoritat competent en matèria d’higiene dels aliments, com també al Ministeri Fiscal quan puguen ser constitutius d’infracció penal.

e) Ampliació de les mesures de vigilància i control a altres explotacions i establiments relacionats amb l’explotació afectada.

Article 156

Es modifiquen els apartats 5, 7, 9, 13, 16 i 18 de l’article 149, de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 149. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

[…]

5. Les deficiències en llibres o qualsevol document que obligue a gestionar aquesta llei i les disposicions vigents, d’interés en matèria de producció i sanitat animal, o en seguretat alimentària, sempre que aquest incompliment no estiga tipificat com a falta greu o molt greu.

[…]

7. La tinença en les instal·lacions d’una explotació, o d’un establiment, de productes d’origen animal que no es troben identificats en les condicions establides legalment i reglamentàriament.

[…]

9. L’incompliment del requeriment administratiu d’adopció de les mesures relatives al benestar animal i a les condicions tècniques, higièniques i sanitàries de les instal·lacions ramaderes, vehicles, centres de neteja i desinfecció de vehicles i altres mitjans de producció, així com dels centres de transformació, llevat de quan estiga tipificat l’incompliment del requeriment, o la conducta determinant d’aquest, com a infracció greu o molt greu.

[…]

13. L’absència de la formació establida en l’apartat 6 de l’article 44.

[…]

16. L’exercici d’activitats de fabricació, producció, comercialització, transformació, moviment, transport, concentració temporal i, si és el cas, destrucció d’animals, els seus productes, derivats i subproductes, productes zoosanitaris, pinsos, matèries primeres, productes, substàncies i additius per a l’alimentació animal, subjectes al requisit de comunicació o inscripció, quan es faça sense haver-la efectuada, o en condicions diferents de les previstes en la normativa vigent, sempre que això no estiga tipificat com a falta greu o molt greu.

[…]

18. L’ús, elaboració, fabricació, importació, exportació, comercialització, transport, tinença, prescripció o recomanació d’ús de pinsos, proteïnes animals elaborades o productes i substàncies l’ús dels quals haja sigut expressament prohibit o restringit, o en condicions no permeses per la normativa vigent, amb destinació a animals diferents dels de producció, o bé quan aquesta infracció no puga qualificar-se com a falta greu o molt greu.

Article 157

Es modifiquen els apartats 4, 6, 12, 13, 21 i 25 de l’article 150, i s’afigen els apartats 31 i 32, de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 150. Infraccions greus

Són infraccions greus:

[…]

4. La falta de llibres de registres que siguen preceptius, o l’extensió corresponent sense omplir les dades que siguen essencials per a comprovar el compliment de les normes en matèria de sanitat animal o de seguretat alimentària.

[…]

6. L’incompliment del requeriment administratiu d’adopció de mesures relatives al benestar animal, a les condicions tècniques, higièniques i sanitàries de les instal·lacions ramaderes, vehicles, centres de neteja i desinfecció de vehicles, establiments i altres mitjans de producció, quan es pose en risc la vida dels animals, la salut pública o la sanitat animal, excepte quan estiga tipificat l’incompliment del requeriment o la conducta determinant d’aquest com a infracció molt greu.

[…]

12. L’elaboració, fabricació, importació o exportació dins del territori de la Unió Europea, comercialització, transport i recomanació o prescripció d’ús de pinsos, proteïnes animals elaborades o productes i substàncies l’ús dels quals haja sigut expressament prohibit o restringit, o en condicions no permeses per la normativa vigent, amb destinació a animals de producció, quan aquest incompliment comporte un risc per a la sanitat animal.

13. L’ús o tinença en l’explotació, en l’establiment o en locals annexos de pinsos, proteïnes animals elaborades o productes i substàncies l’ús dels quals haja sigut expressament prohibit o restringit, o en condicions no permeses per la normativa vigent, amb destinació a animals de producció i quan aquest incompliment comporte un risc per a la sanitat animal o la salut pública.

[…]

21. L’incompliment o la transgressió de les mesures cautelars o provisionals adoptades per l’Administració per a situacions específiques, a fi d’evitar la difusió de malalties o riscos per a la seguretat alimentària, quan no estiga tipificat com falta molt greu.

[…]

25. El subministrament als animals o l’addició als seus productes de substàncies amb la finalitat d’emmascarar o ocultar defectes, per a ocultar una malaltia, per mitjà de processos no autoritzats, per a l’alteració en aquests, o per a emmascarar els resultats dels mètodes de diagnòstic.

[…]

31. El transport d’animals en vehicles que no tinguen l’autorització de transport de bestiar.

32. L’emissió de certificats de neteja i desinfecció de vehicles de transport per carretera d’animals, productes per a l’alimentació animal i subproductes no destinats al consum humà com a centre de neteja i desinfecció de vehicles que no disposen de l’autorització establida reglamentàriament.

Article 158

Es modifica la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana.

S’afegeix un punt g a la disposició addicional sisena amb la redacció següent:

g) Procediments d’homologació dels cursos de formació de benestar animal i d’acreditació personal de la competència en els supòsits en què per normativa bàsica estatal o comunitària siga necessària aquesta acreditació.

Secció 2.ª

Estructures agràries

Article 159

S’afig un article 89 bis i es modifica l’article 90 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 89 bis. Estratègies o plans directors de regadius de la Comunitat Valenciana

1. La conselleria competent en matèria de regadius elaborarà les successives estratègies o plans directors de regadius de la Comunitat Valenciana, que seran l’instrument per a la planificació global de les actuacions directes a realitzar per a la consolidació i la sostenibilitat dels regadius valencians.

2. En cada estratègia o pla director s’hauran de fixar els horitzons temporals de les actuacions previstes, les seues característiques principals, els objectius específics que es pretenen aconseguir, els criteris de prioritat per a la selecció d’actuacions i les inversions estimades, així com els indicadors i les variables de seguiment del compliment.

3. Les estratègies de regadius o plans directors de regadius s’hauran d’aprovar per mitjà de decrets del Consell, a proposta de la conselleria amb competències en matèria de regadius.

Article 90. Plans d’obres, estratègies o plans directors

1. Les actuacions directes en matèria d’infraestructures agràries podran estar previstes en estratègies o plans directors aprovats per decrets del Consell o inclosos en plans d’obres aprovats per ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura. Les obres d’interés general de la Comunitat Valenciana incloses en aquests podran ser projectades, realitzades i sufragades íntegrament per la conselleria competent en matèria d’agricultura.

2. Els plans d’actuació i millora o modernització en regadius hauran de contindre necessàriament:

a) Característiques generals de superfícies i població de la zona d’actuació i el seu entorn comarcal, indicant com les actuacions proposades afectaran l’estat de les masses d’aigua i les zones protegides vinculades o dependents del regadiu.

b) Pla general de la zona objecte d’estudi i el seu entorn comarcal.

c) Subdivisió de la zona objecte d’actuació en sectors amb independència hidràulica, que abastaran porcions de superfície servides per al reg, almenys per un element de la xarxa principal, i especificació dels criteris o condicionants a aplicar en el disseny dels projectes de millora o modernització de regadius per a garantir que el seu funcionament permeta que tots els i les agricultores beneficiàries de l’actuació puguen optar per la mena de fertilització que millor s’adapte a les seues necessitats.

d) Característiques de les aigües de reg que s’utilitzaran i de fonts de subministrament de les quals provinguen, siguen subterrànies, superficials, residuals o dessalinitzades, amb indicació, en cada cas, dels cabals utilitzables sobre la base de les seues concessions administratives.

e) Alternatives de fonts d’energia renovables per al subministrament de la instal·lació.

f) Comunitats de reg o altres tipus d’ens que integren la totalitat de la superfície de reg, amb indicació de les seues respectives superfícies regades i regables totals i afectades per l’actuació de millora, i nombre d’agricultors i agricultores que integren cada una d’aquestes.

g) Enumeració, descripció i justificació de les obres necessàries per a la modernització de la zona de reg, incloent-hi un estudi de viabilitat econòmica de l’actuació proposada en la seua fase de funcionament, amb indicació de les que són auxiliables i les d’interés general agrari de la Comunitat Valenciana.

h) Pressupost orientatiu del cost dels diferents elements necessaris per a l’actuació proposada.

3. Les estratègies o plans directors hauran de contindre necessàriament:

a) Diagnòstic del regadiu de la Comunitat Valenciana

b) Identificació de les necessitats d’actuació en el regadiu de la Comunitat Valenciana

c) Objectius i criteris de preferència

d) Eixos, línies estratègiques i mesures d’actuació

e) Indicadors i variables de seguiment. Avaluació intermèdia i final

f) Territorialització de l’estratègia per zones regables

g) Pressupost orientatiu del cost dels diferents elements necessaris per a l’actuació proposada

4. Els plans d’obres podran dividir-se en dues o més parts si la naturalesa de l’actuació i la coordinació dels treballs ho aconsellen.

5. Per a executar les obres declarades d’interés general de la Comunitat Valenciana i incloses en plans d’obres, estratègies o plans directors no calen llicències municipals d’obres, amb independència d’informar els municipis afectats de la situació.

Secció 3.ª

Vies pecuàries

Article 160

S’afig un apartat 9 en l’article 22, es modifica la lletra d de l’apartat 1, s’afig un apartat 4 en l’article 27 i s’afig una disposició final quarta a la Llei 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 22. Modificacions de traçat per la realització d’obres públiques

[…]

9. En el cas d’infraestructures destinades a la prevenció i extinció d’incendis forestals, no caldrà modificar-ne el traçat. El departament de la Generalitat competent per raó de la matèria que promoga l’execució de l’obra pública haurà de sol·licitar una autorització a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de vies pecuàries, amb la documentació que justifique que no hi ha alternatives viables, garantint el que preveu l’article 27.4.

Article 27. Dels usos comuns compatibles

1. […]

[…]

d) Les infraestructures de prevenció i extinció d’incendis forestals, que permeten el trànsit normal de persones i bestiar.

[…]

4. En els traçats o zones on les vies pecuàries travessen terrenys forestals en els quals, per la seua ubicació o característiques, els fan idonis per a la instal·lació d’infraestructures destinades a la prevenció i extinció d’incendis forestals, podran fer-se construccions o edificacions amb aquest objectiu si no hi ha alternatives fora de la via pecuària. Aquestes construccions o edificacions podran ocupar com a màxim la meitat de l’amplària de la via pecuària, amb un màxim de 20 metres, seran de titularitat de la Generalitat i no tindran naturalesa jurídica d’ocupació.

Disposició final quarta. Situació de determinades edificacions aïllades anteriors a l’entrada en vigor de la llei.

Es considerarà ús compatible, d’acord amb el que es disposa en l’article 27 d’aquesta llei, les obres o edificacions aïllades existents en vies pecuàries i que siguen una infraestructura destinada a la prevenció i extinció d’incendis forestals, gestionada per la Generalitat. L’obra o edificació haurà d’estar realitzada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana. En aquests casos, podran fer-se els treballs necessaris de conservació i manteniment, sense interrompre el trànsit normal de persones i bestiar, i no podrà modificar-se la seua destinació; a més, s’haurà de recuperar el caràcter exclusiu pecuari en acabar la seua utilització com a infraestructura de prevenció i extinció d’incendis forestals.

Secció 4.a

Prevenció i qualitat i control ambiental d’activitats

Article 161

S’afegeix una nova disposició addicional desena a la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional desena. Nou règim per a determinades activitats relacionades amb nous emmagatzematges projectats o en tramitació de productes petrolífers

1. A tots els efectes, i per als nous desenvolupaments urbanístics de sectors o unitats d’execució i implantació de les activitats econòmiques que impliquen riscos per a la salut o manipulació de substàncies perilloses i l’autorització de les quals corresponga a l’administració de la Generalitat Valenciana o a les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en el cas de tancs per a emmagatzematge de productes petrolífers combustibles de més de 5.000 metres cúbics situats en l’interior de recintes portuaris, l’activitat dels quals no tinga interrelació de servei amb instal·lacions estratègiques estatals amb declaració d’impacte ambiental estatal en matèria de combustibles, regulades en el Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s’aproven les mesures de control de riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguen substàncies perilloses, o en el Reial decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament d’instal·lacions petrolíferes, aprovat pel Reial decret 2085/1994, de 20 d’octubre, o normes que el desenvolupen o substituïsquen, han de situar-se almenys a 1.000 metres de distància, comptats des del perímetre exterior de la instal·lació fins la zona més propera, de sòls qualificats com a residencials, dotacionals educatius o sanitaris, i sòls d’ús terciari especial.

2. En virtut del que hi ha establit en la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats de la Comunitat Valenciana, a tots els efectes, el que hi ha establit en aquest article s’aplica als projectes d’execució de les instal·lacions referides en el paràgraf anterior que es troben en tramitació a la data d’entrada en vigor d’aquest, no executades. A tal efecte, l’ajuntament en què es realitze la tramitació de l’expedient ha d’abonar al promotor els costos de redacció dels projectes i llicències en què aquest haja incorregut, com a mesura compensatòria d’aquest.

3. Alternativament, els ajuntaments han de recaptar informes tècnics o de qualssevol altres administracions que consideren afectades o competents sobre l’assumpte quan pretenguen establir excepcions al que hi ha establit en aquest apartat mitjançant el seu pla d’ordenació estructural o d’ordenació detallada.

Article 162

Es modifica la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

Modificació de l’annex III, Condicions per a determinar la inclusió d’activitats en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues.

Cal afegir-hi un punt nou amb la redacció següent:

c) També s’hi aplica el que disposen els apartats a i b d’aquest annex a aquells establiments agroalimentaris que es troben en territori Leader segons el Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana, siguen microempresa segons estableix el Reglament (UE) 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, i que segons el Registre d’Establiments Agroalimentaris de la Comunitat Valenciana estiguen classificades com a activitats de transformació dins d’un dels epígrafs següents:

Activitats de transformació

Divisió 15. Productes alimentosos i begudes

15.3. Fruites i hortalisses preparades i en conserva

15.4. Olis i greixos animals i vegetals

15.5. Productes lactis i gelats (formatges)

15.81. Pa, pastissos i productes de pastisseria

15.82. Bescuits i galetes; pastissos i productes de pastisseria de llarga duració

15.84. Cacau, xocolate i articles de confiteria preparats amb sucre

15.9. Begudes

Article 163

Es modifiquen els articles 11, 22.1, 23.1 i 23.4, 54.3, 57.bis i 58 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana i s’inclou una disposició transitòria, que queden redactats com segueix:

Article 11. Coordinació amb el règim aplicable en matèria de sòl no urbanitzable i activitats promogudes per les administracions públiques

1. En cas que l’activitat projectada vaja a situar-se en sòl no urbanitzable, amb caràcter previ a l’atorgament de llicències i autoritzacions ambientals regulades en aquesta llei, ha d’obtenir-se la declaració d’interès comunitari o l’autorització municipal exigida, en el supòsit d’activitats promogudes pels particulars, per la legislació urbanística per a l’atribució d’usos i aprofitaments en aquest sòl.

2. Les activitats promogudes per l’administració general de l’Estat, per la Generalitat o per les entitats de dret públic dependents o vinculades a elles, han d’estar subjectes a autorització, ambiental integrada o llicència municipal, excepte les excepcions previstes en la legislació sectorial aplicable. En qualsevol cas, el procediment ha de ser el següent:

a) L’òrgan promotor de l’activitat ha de remetre a l’ajuntament i a les administracions sectorials amb competències afectades el projecte, per al seu examen durant el termini de dos mesos, sotmetent-lo simultàniament a informació pública si fora necessària. El projecte s’ha d’acompanyar de memòria justificativa del compliment de la normativa sectorial aplicable. El termini pot ser reduït en supòsits d’urgència.

b) Si l’ajuntament o cap administració sectorial amb competències manifestara oposició fundada al projecte, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de resoldre raonadament sobre l’execució o modificació d’aquest projecte.

3. Quan es tracte d’activitats d’interès general, comunitari o local, o quan raons d’urgència o excepcional interès públic declarat pel Consell així ho exigisquen, el control preventiu propi de l’actuació se substitueix per una consulta a l’ajuntament, d’acord amb el procediment següent:

a) El conseller o la consellera competent per raó de la matèria pot, després de la declaració d’interès públic, d’urgència o d’excepcional interès públic, acordar la remissió del projecte de què es tracte a l’ajuntament o ajuntaments que corresponga i a les administracions sectorials amb competències en la matèria.

b) L’ajuntament o els ajuntaments i les administracions sectorials amb competències en la matèria en el termini d’un mes, ha de notificar la conformitat o disconformitat del projecte amb la normativa sectorial de la seua competència en vigor. En els casos d’urgència o excepcionalitat, aquest termini pot reduir-se a quinze dies naturals.

c) La conformitat de l’ajuntament i les administracions sectorials amb competència en les seues matèries habilita per a l’execució de l’activitat. La no contestació en el termini establit equival a la conformitat amb el projecte.

d) En cas de disconformitat, l’administració titular del projecte ha d’adaptar el seu contingut si és possible a la legislació aplicable, comunicant les rectificacions a les administracions sectorials i locals. De no ser possible l’adaptació del projecte, per acord del Consell s’ha d’establir un procediment especial, pactat amb totes les administracions competents, sense menyscabar, l’autonomia de l’administració afectada.

4. Quan l’obra siga promoguda per l’administració de l’Estat cal que se subjecte a les prescripcions legals que li siguen aplicables.

5. En el cas d’actuacions d’iniciativa pública per a l’execució d’activitats de gestió de residus s’ha d’estar al que s’estableix en la disposició addicional tercera d’aquesta llei.

Article 22. Informe urbanístic municipal

1. Amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud o formulació dels instruments d’intervenció ambiental regulats en aquesta llei, és preceptiu sol·licitar de l’ajuntament del municipi en el qual vaja a situar-se la instal·lació, l’expedició d’un informe acreditatiu de la compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic i, si escau, amb les ordenances municipals relatives a aquest.

Aquesta obligació no s’ha d’aplicar als expedients de comunicació d’activitats innòcues, declaració responsable o llicència ambiental en els quals el ciutadà opte perquè la verificació del compliment dels requisits normatius la realitze un organisme de certificació administrativa (OCA) o entitat col·laboradora de l’administració inscrites en el registre d’entitats col·laboradores de verificació i control d’actuacions urbanístiques de la Generalitat. L’ajuntament pot verificar la compatibilitat abans d’atorgar la llicència.

Article 23. Certificació de verificació documental

1. Amb la finalitat d’agilitar-ne els d’autorització ambiental integrada, amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud, pot obtenir-se certificació emesa pels col·legis professionals o altres corporacions de dret públic amb les quals la conselleria competent en medi ambient subscriga el corresponent conveni, acreditativa de la verificació de la documentació.

En els expedients d’autorització ambiental integrada, de llicència ambiental, declaració responsable o comunicació d’activitats innòcues la verificació de la documentació que es presente per part de l’interessat es pot realitzar per aquelles entitats de col·laboració regulades en la Llei 8/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, per la qual es regulen els organismes de certificació administrativa (OCA).

2. La verificació ha de consistir en la revisió tècnica, informe i validació dels projectes bàsics d’activitat, de l’estudi d’impacte ambiental i altra documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud, incloent així mateix la suficiència i la idoneïtat de la documentació; per als fins de l’autorització i la seua adequació a tota la normativa aplicable a l’activitat a desenvolupar.

3. La sol·licitud d’autorització ambiental integrada que s’acompanye. de la certificació regulada en el present article, juntament amb la resta de documentació exigida, ha de ser admesa a tràmit, la qual cosa no ha d’impedir a l’òrgan competent per a la seua tramitació efectuar els requeriments d’esmena que procedisquen si amb posterioritat es detectaren insuficiències o deficiències que siguen corregibles.

4. En els expedients de llicència ambiental, declaració responsable o comunicació d’activitats innòcues que es regulen en aquesta llei, els interessats poden dirigir-se als ajuntaments, competents per raó de la matèria i del territori o, si escau, a la conselleria competent per raó de la matèria sol·licitant la verificació i el control del compliment dels requisits normatius que resulten d’aplicació al projecte que es pretenga dur a terme, o bé acudir a organismes de certificació administrativa (OCA) aportant els informes, actes i o dictàmens que el procediment requerisca, emesos per aquestes entitats. Tot això, sense perjudici de les potestats de comprovació i inspecció pròpies de l’administració, realitzades pels tècnics de la conselleria competent per raó de matèria o pels tècnics municipals.

5. L’interessat pot optar per presentar la sol·licitud i la documentació exigida per a l’autorització ambiental integrada sense acompanyar la certificació regulada en aquest article, i en aquest cas la verificació s’ha d’efectuar en el si del procediment per a l’obtenció d’aquella, prèvia admissió a tràmit, conforme al que es preveu en el capítol II del títol II d’aquesta llei.

6. La certificació regulada en aquest article, és independent del tràmit previst en l’article 21 d’aquesta llei, en el supòsit de projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental.

Article 54. Esmena de la sol·licitud

1. L’ajuntament ha de verificar formalment la documentació presentada, en el termini de 20 dies, per a comprovar si s’ajusta als requisits establits; sense perjudici de l’opció contemplada en l’article 23 per a la verificació prèvia mitjançant certificació quan s’hagen formalitzat els corresponents convenis a tal efectes entre l’ajuntament i els col·legis professionals, per corporacions de dret públic corresponent, l’adhesió als convenis que haguera signat la Generalitat, o la certificació de suficiència emesa per un organisme de certificació administrativa (OCA).

Article 57 bis. Proposta de dictamen ambiental

1. Conclosa la tramitació, el promotor pot optar: per elaborar una proposta de dictamen ambiental emés per un organisme de certificació cdministrativa (OCA) conforme al que s’estableix en la Llei 8/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, per la qual es regulen els organismes de certificació administrativa (OCA) que inclourà tots els aspectes i condicionaments de caràcter ambiental que hagen de complir-se en el desenvolupament de l’activitat objecte de la llicència sol·licitada, com també aquelles determinacions que es consideren necessàries per a garantir una protecció ambiental de caràcter integrat tenint en compte l’emplaçament del projecte, l’impacte mediambiental en l’entorn i els efectes additius que puga produir.

La proposta de dictamen ambiental ha de ser completat, amb l’actuació de l’administració competent (municipal o autonòmica), i s’ha d’emetre un informe realitzat per un tècnic d’aquesta administració mitjançant el qual es dona o no la conformitat a l’aprovació d’aquesta proposta de dictamen elaborada per un OCA. Els tècnics municipals poden introduir les correccions oportunes i amb això donar-li conformitat a la ratificació o denegar la conformitat.

2. La no emissió de l’informe del dictamen del tècnic de l’administració en el termini d’un mes ha de ser considerat per la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada com a dictamen favorable.

3. La proposta de dictamen ambiental elaborada per l’organisme de certificació administrativa (OCA), ha de ser ratificada per la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada o, si escau per la ponència tècnica municipal, en la següent convocatòria de la comissió.

Article 58. Dictamen ambiental

1. Conclosa la tramitació, s’ha de procedir a ratificar la proposta de dictamen ambiental emesa per un OCA, juntament amb l’informe del tècnic de l’administració competent, si aquest s’haguera emès en el termini legal, o s’haguera elaborat dictamen ambiental que incloga tots els aspectes i els condicionaments de caràcter ambiental que hagen de complir-se en el desenvolupament de l’activitat objecte de la llicència sol·licitada, com també aquelles determinacions que es consideren necessàries per a garantir una protecció ambiental de caràcter integrat tenint en compte l’emplaçament del projecte, l’impacte mediambiental en l’entorn i els efectes additius que puga produir.

2. En els municipis amb població de dret igual o superior a 50.000 habitants, s’ha de procedir a ratificar la proposta de dictamen ambiental emesa per un OCA, juntament amb l’informe tècnic de l’administració competent, o el dictamen ambiental ha de ser elaborat per la ponència de caràcter tècnic de l’ajuntament.

Aquest dictamen ha de ser també formulat pels ajuntaments de municipis amb població de dret inferior a 50.000 habitants i superior o igual a 10.000 habitants. No obstant això, excepcionalment, quan manquen de mitjans personals i tècnics precisos per a la seua emissió, poden, bé sol·licitar que el dictamen ambiental siga formulat per la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada conforme al que es disposa en l’apartat 4 d’aquest article, o bé ratificar la proposta de dictamen ambiental emesa, per un OCA, juntament amb l’informe del tècnic de l’administració competent.

3. La ponència tècnica municipal o l’organisme de certificació ambiental (OCA), o el tècnic municipal en el cas que la proposta de dictamen realitzada per l’OCA resulta insuficient, ha de completar el dictamen ambiental amb els pronunciaments relatius a l’adequació del projecte a tots aquells aspectes relatius a la competència municipal, especialment mesures correctores proposades per a garantir les condicions de seguretat de la instal·lació o activitat, els aspectes ambientals relatius a sorolls, vibracions, calor, olors i abocaments al sistema de sanejament o clavegueram municipal i, si escau, els relatius a incendis, seguretat o sanitaris, i qualssevol altres contemplats en el projecte d’activitat presentat de competència municipal exigibles per al funcionament de l’activitat.

[…]

5. En els casos en què l’emissió del dictamen ambiental corresponga a la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada, aquest cal que s’emeta en el termini màxim de dos mesos des que reba la documentació remesa per l’ajuntament o bé en la convocatòria següent de la comissió, si va acompanyada de proposta de dictamen ambiental emesa per un OCA no discutida per l’administració.

Disposició transitòria tercera.

En tant no es procedisca a la subscripció de convenis de col·laboració amb col·legis professionals o altres corporacions de dret públic, la verificació de la documentació regulada en l’article 23 d’aquesta llei s’ha de realitzar per l’òrgan ambiental.

La modificació dels articles 11, 22.1, 23.1 i 23.4, 54.3, 57 bis i 58 d’aquesta llei pot ser aplicable als expedients ja iniciats amb anterioritat a la seua entrada en vigor, sempre partint de l’estat procedimental de l’expedient en qüestió. Per a això, l’interessat ha de disposar d’un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta modificació per a l’aportació de l’informe de l’OCA. L’aportació d’aquest informe ha de produir els efectes previstos en els articles citats la redacció dels quals es modifica.

Disposició transitòria quarta

L’ajuntament, si escau, pot acordar l’exclusió de l’aplicació d’aquestes disposicions, i revisar la seua decisió en un període de 5 anys. Com també regular reglamentàriament l’aplicació dels articles 11, 22.1, 23.1 i 23.4, 54.3, 57 bis i 58.

Disposició final

Des de l’entrada en vigor de la llei s’entenen derogades totes les disposicions que resulten contràries al que es preveu en aquesta. Sense perjudici de l’aplicabilitat directa d’aquesta disposició, les administracions públiques disposen d’un termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei per a adequar les disposicions i ordenances al contingut d’aquesta.

Secció 5.a

Caça

Article 164

Es modifiquen la lletra f i la lletra h i se suprimeix la lletra m de l’apartat 2 de l’article 12; es modifica la lletra g de l’apartat 3 de l’article 12; es modifica l’apartat 3 de l’article 46; es modifica l’ordinal 1.r de l’apartat 1 de l’article 58; es modifica l’apartat 1 de l’article 68; es modifica la disposició addicional quarta, i s’afegeix una disposició transitòria quarta en la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 12. Prohibicions en l’exercici de les modalitats esportives

[…]

2. En la pràctica de les modalitats esportives de caça, queden prohibits els usos i accions següents:

[…]

f) L’ús de silenciadors o de mires de visió nocturna o tèrmica incorporades a l’arma o com a mecanisme de punteria.

[…]

h) L’ús de fars, llanternes, espills i qualsevol altra font lluminosa artificial. S’exclou d’aquesta prohibició l’ús de fonts lluminoses en trànsit d’anada o tornada als llocs de caça amb l’arma enfundada o desmuntada, així com l’ús amb autorització expressa de llanternes o focus per a la caça del senglar a l’espera en l’instant previ al tret a fi de garantir la seguretat de les caceres.

m) [Se suprimeix i es deixa sense contingut]

[…]

3. Queda prohibit, per a salvaguardar la seguretat de les persones i dels béns:

[…]

g) L’ús imprudent de les armes de foc, així com la participació en caceres de batuda, batuda menuda o munteria d’esquivadors, batedors o acompanyants d’ells sense vestir peces reflectores que cobrisquen almenys el pit i l’esquena.

Article 46. Memòria i pla anual de gestió

[…]

3. No pot practicar-se cap aprofitament mentre la memòria i el pla anual de gestió no s’hagen presentat davant de la conselleria competent en matèria de caça. Transcorregut el termini de sis mesos des que es van presentar sense una resolució expressa, s’entenen aprovats.

Article 58. Classificació d’infraccions

1. Són infraccions administratives molt greus:

1.r Extensió de permisos de caça pel titular d’un espai cinegètic sense tenir el pla tècnic d’ordenació aprovat o amb aprofitament no habilitat o suspès o sense haver presentat la memòria i el pla anual de gestió en els termes de l’article 46.

[…]

Article 68. Procediment sancionador

1. La tramitació dels expedients sancionadors en matèria de caça es desenvoluparà segons el que disposa el procediment establit en la normativa vigent aplicable. El termini màxim per a resoldre i notificar els procediments és de sis mesos comptats des de la data de l’acord d’inici. L’incompliment d’aquest termini produeix la caducitat del procediment.

[…]

Disposició addicional quarta

El termini màxim de resolució i notificació dels expedients administratius previstos en l’article 22, relatiu a tancaments cinegètics, i en l’article 26, relatiu a declaració de vedat de caça, és de sis mesos.

El termini màxim de resolució i notificació dels plans tècnics d’ordenació cinegètica, previstos en l’article 45, és de sis mesos. En cas de no ser resolt en termini, s’entén aprovat.

El termini màxim de resolució i notificació d’autoritzacions excepcionals previstes en l’article 13 o relatives a les modalitats tradicionals de caça, així com el d’autorització de granja cinegètica, article 50, és de tres mesos.

Aquests terminis queden interromputs quan per a resoldre’ls és necessària la declaració o estimació d’impacte ambiental corresponent.

Disposició transitòria quarta

Als vedats de caça existents abans de l’1 de gener de 2020, a l’efecte del requisit d’extensió mínima, els serà aplicable l’article 24 segons la redacció donada abans de l’entrada en vigor de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.

Secció 6.a

Residus

Article 165

Es modifica l’apartat 4 de l’article 32 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 32. Plans locals de residus

[…]

4. Els plans locals s’aprovaran per mitjà d’una ordenança municipal; com que es limiten a regular la gestió municipal de residus, no són susceptibles de cap avaluació ambiental estratègica.

Article 166

Es modifica la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valenciana, i s’afegeix una nova disposició addicional amb la redacció següent:

Disposició addicional setena

Atesa la Decisió d’execució 2021/1752 UE, d’1 d’octubre, sobre els nous sistemes de comptabilització d’objectius de recollida separada.

Ateses les previsions del Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, d’eliminació de residus mitjançant depòsit en abocador.

Per tal de complir els preceptes indicats anteriorment, com també les previsions d’obligat compliment per al període 2022-2035 de la normativa de residus, els consorcis de residus i altres entitats locals competents per a la valorització i l’eliminació de residus domèstics i gestió d’ecoparcs de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, han de:

– Col·laborar amb la Generalitat Valenciana per a establir mesures eficaces tendents a reduir la generació de residus.

– Col·laborar amb la Generalitat Valenciana per a establir nous marcs de treball en matèria de reutilització, subproductes i fi de condició de residus.

– Promoure tots els expedients administratius per a millorar contínuament els processos de valorització de residus, i reduir gradualment de manera contínua el rebuig en abocador.

– Promoure els processos de recollida separada de bioresidus, bé directament o a través de les entitats locals consorciades, mitjançant l’establiment, entre d’altres, d’un preu públic, cànon o similar de valorització de bioresidus.

– Col·laborar amb les entitats locals responsables de la recollida de residus municipals, en les recollides separades d’envasos lleugers, paper-cartó i vidre.

– Promoure nous processos de valorització de residus, diferents de l’eliminació i la incineració de residus domèstics, amb l’objectiu d’incrementar al màxim les quantitats recuperades i valorades de recursos que contenen els residus.

– Restringir les entrades en abocador, respecte a les entrades en la planta de tractament de la fracció «resta» o «tot u» en massa, conforme a la tabla següent:

Any Percentatge

2022 44 %

2024 40 %

2026 35 %

2028 30 %

2030 20 %

– Promoure els processos industrials de reciclatge i valorització material dels recursos que contenen els residus de matalassos, dins dels residus voluminosos, i evitar la gestió d’aquest flux en abocador i incineració, segons la marca següent:

– Màxim d’entrades en abocador d’un 50 % respecte de la producció en l’àrea de gestió, a partir del 31 de desembre de 2022

– Màxim d’entrades en abocador d’un 25 % respecte de la producció en l’àrea de gestió, a partir del 31 de desembre de 2023

– Màxim d’entrades en abocador d’un 10 % respecte de la producció en l’àrea de gestió, a partir del 31 de desembre de 2024

La Generalitat Valenciana, directament o en col·laboració amb els consorcis de residus i entitats locals competents dels diferents serveis de recollida i gestió de residus domèstics, pot col·laborar per a la consecució d’aquests objectiu

Secció 7.ª

Contaminació acústica

Article 167

Es modifica la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de protecció contra la contaminació acústica. S’afegeix un punt 5 a l’article 7 amb la redacció següent:

Els ajuntaments de 150.000 a 200.000 habitants també poden exceptuar del que indica l’apartat tres, que per la seua idiosincràsia tinguen una dinamització de l’espai públic tradicional. A aquestes zones s’entén per «dia» el termini comprés de 07.00 a 23.00 hores i per «nit» el termini comprés entre les 23.00 i les 07.00 hores, d’acord amb la Llei estatal 37/2003, de novembre, de contaminació acústica.

CAPÍTOL X

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció 1.ª

Mobilitat

Article 168

Es modifica l’apartat 8 de l’article 40 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 40. Transports públics regulars d’ús especial

[…]

8. En els serveis de transport regular d’ús especial, contractats per l’Administració, es podrà autoritzar que aquest transport d’ús especial puga també ser utilitzat per altres persones usuàries, quan raons d’interés públic així ho aconsellen.

Secció 2.ª

Taxi

Article 169

S’afig un apartat 6 en l’article 13 i s’afig una disposició transitòria sisena en la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 13. Vehicles

[…]

6. Els vehicles tenen una longitud mínima exterior, mesurada d’extrem a extrem, igual o superior a 4,60 metres. Aquesta mesura es pot reduir fins a 4,45 metres quan es tracte de vehicles sostenibles mediambientalment, i s’entenen per tals els vehicles que utilitzen com a font d’energia l’electricitat, l’hidrogen, els biocarburants, els combustibles sintètics i parafínics, el gas natural, el gas liquat del petroli o qualsevol altra que així s’assenyale expressament per resultar alternativa als combustibles fòssils clàssics.

Disposició transitòria sisena. Aplicació efectiva de la longitud mínima exterior per a vehicles

Les exigències relatives a una longitud mínima exterior, previstes en l’article 13, apartat 6, no seran efectives fins a l’1 de gener de 2023. A partir d’aquesta data, els vehicles de substitució que s’incorporen al parc de vehicles que presten el servei de taxi i les VTC a la Comunitat Valenciana, s’han d’ajustar a les noves mesures mínimes de longitud establides en aquest article. En el cas de vehicles adaptats per a persones de mobilitat reduïda, aquesta obligació serà exigible a partir de l’1 de juliol del 2023.

Article 170

S’afegeix un apartat 7 a l’article 18. S’afegeix un apartat 3 a l’article 21, per la qual cosa els anteriors apartats 3 i 4 es renumeren com a apartats 4 i 5. I es modifica la redacció de l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 18. Tarifes […]

7. Així mateix, per al supòsit contemplat en l’apartat 3 de l’article 21, la conselleria competent en matèria de transports ha d’establir tarifes especials per a serveis a demanda.

Article 21. Règim de prestació dels serveis del taxi […]

3. No obstant el que estableixen els dos apartats anteriors, en zones de difícil accés o trànsit feble, o quan existisca una falta o insuficiència de mitjans de transport públic col·lectiu, poden contractar-se serveis a demanda mitjançant el pagament individual per plaça segons el que disposa l’article 18.7.

En aquests casos el servei de taxi poden realitzar-lo titulars d’autoritzacions de taxi residenciades al municipi d’origen o destinació del trajecte sol·licitat o en qualsevol dels municipis pels quals transita el taxi per a arribar a la destinació.

4. En cas de situacions temporals en què s’espere afluència de persones viatgeres que no puguen ser ateses pels taxis de l’àmbit corresponent, la conselleria competent en matèria de transports pot autoritzar que hi operen els taxis residenciats en altres àmbits limítrofs o pròxims i a tarifa pròpia de l’àmbit de residència de l’autorització o, si escau, a tarifa interurbana.

5. Excepcionalment, en casos d’assistència o necessitat d’auxili immediat, o per a atendre necessitats justificades d’interès públic, pot realitzar-se la recollida de passatge en un municipi o àrea diferents als de residència de l’autorització i a tarifa pròpia de l’àmbit de residència de l’autorització o, si escau, a tarifa interurbana. Per als casos d’assistència o necessitat d’auxili immediat basta amb la comunicació per part del titular de l’autorització a la conselleria competent en matèria de transports en el termini de deu dies posteriors a realitzar aquest servei excepcional. Per a necessitats justificades d’interès públic cal l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de transports.

Article 22. Règim de prestació del servei del taxi en ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos

1. El servei de transport en vehicles de turisme en ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos de la Comunitat Valenciana l’atenen i el garanteixen els taxis del municipi o l’àrea de prestació conjunta on la terminal de l’aeroport, el port o l’estació estiga situada; sense perjudici de l’aplicació de les previsions contingudes en els apartats 4 i 5 de l’article 21.

Article 171

Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, de manera que la seua redacció seria:

Disposició transitòria primera. De les persones físiques titulars de diverses autoritzacions de taxi

Els titulars de més d’una autorització de taxi poden transmetre fins a l’1 de març de 2022 a una persona física, en els termes de l’article 6.2, que complisca els requisits establerts, totes aquelles autoritzacions de taxi que excedisquen d’una. Transcorregut el termini, s’entenen revocades les d’excés, amb dret a conservar la més antiga.

Aquesta transmissió pot realitzar-se sempre que s’acredite que la prestació del servei de taxi realitzada en les autoritzacions d’excés s’ha prestat per personal assalariat o familiar col·laborador, contractat en el règim de seguretat social corresponent, amb compliment de l’horari establert per a aquesta mena de treballadors conforme amb la normativa laboral d’aplicació.

No obstant això, amb l’objectiu d’aconseguir el percentatge d’un cinc per cent, o fracció, de vehicles adaptats en l’àmbit corresponent, els titulars poden mantenir al seu nom dues de les autoritzacions en excés, durant un termini màxim de vuit anys des de la data d’adquisició dels vehicles vinculats a aquestes. En tot cas, i com a límit abans del transcurs d’aquests vuit anys, han d’adscriure a aquestes autoritzacions a vehicle adaptat, entre cinc i nou places, inclòs conductor, del qual disposen de manera efectiva, en els termes d’aquesta llei. L’adscripció és permanent i definitiva. La falta d’adscripció en el termini de vuit anys indicat suposa l’extinció automàtica de l’autorització.

Als qui, sent titulars de més d’una autorització el dia 12 de juliol de 2021, no han transmès les d’excés o adaptat el vehicle, se’ls ha d’aplicar el règim jurídic previst en aquesta disposició transitòria.

Secció 3.ª

Carreteres

Article 172

Es modifica l’apartat 3 i s’afegeix un apartat 4 a l’article 6 de la Llei 6/1991, de 27 de març, de la Generalitat, de carreteres de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 6. Catàleg del sistema viari […]

3. El catàleg del sistema viari, una vegada redactat per la conselleria competent en matèria de mobilitat, s’ha de sotmetre a informació pública de les entitats locals afectades.

4. Per ordre de la conselleria competent en matèria de mobilitat, poden incorporar-se al catàleg de carreteres els canvis de titularitat que hagen sigut degudament acordats per les administracions titulars de les vies afectades.

Secció 4.a

Ordenació del territori

Article 173

S’afegeixen un apartat 7 a l’article 6 i un apartat 6 a l’article 7 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Article 6. El paisatge: definició, objectius i instruments

[…]

7. En l’elaboració de la secció cultural dels catàlegs de proteccions, quan aquesta es tramite de manera independent, com també dels plans especials, la funció dels quals siga la d’identificació, conservació i preservació dels elements i els àmbits corresponents i les determinacions dels quals no comporten increment de volumetria ni modificació en la configuració dels béns existents ni del seu entorn, no és necessari un instrument de paisatge. En aquests casos, s’han de tenir en compte criteris paisatgístics i introduir condicionants que preserven el paisatge d’acord amb la legislació sectorial específica en la matèria. A més, en aquesta secció cultural del catàleg de proteccions, o mitjançant un altre instrument d’ordenació, es poden identificar nuclis rurals tradicionals amb la finalitat de promoure la seua recuperació mitjançant les corresponents llicències municipals, amb les condicions regulades en el planejament territorial.

Article 7. Criteris generals de creixement territorial i urbà

[…]

6. A tots els efectes, i per als nous desenvolupaments urbanístics de sectors o unitats d’execució i implantació de les activitats econòmiques que impliquen riscos per a la salut o manipulació de substàncies perilloses i l’autorització de les quals corresponga a l’administració de la Generalitat Valenciana o a les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en el cas de tancs per a emmagatzematge de productes petrolífers combustibles de més de 5.000 metres cúbics situats en l’interior de recintes portuaris, l’activitat dels quals no tinga interrelació de servei amb instal·lacions estratègiques estatals amb declaració d’impacte ambiental estatal en matèria de combustibles, regulades en el Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s’aproven les mesures de control de riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguen substàncies perilloses, o en el Reial decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament d’instal·lacions petrolíferes, aprovat pel Reial decret 2085/1994, de 20 d’octubre, o normes que el desenvolupen o substituïsquen, han de situar-se almenys a 1.000 metres de distància, comptats des del perímetre exterior de la instal·lació fins la zona més propera, de sòls qualificats com a residencials, dotacionals educatius o sanitaris, i sòls d’ús terciari especial.

En virtut del que hi ha establit en la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats de la Comunitat Valenciana, a tots els efectes, el que hi ha establit en aquest article s’aplica als projectes d’execució de les instal·lacions referides en el paràgraf anterior que es troben en tramitació a la data d’entrada en vigor d’aquest, no executades. A tal efecte, l’ajuntament en què es realitze la tramitació de l’expedient ha d’abonar al promotor els costos de redacció dels projectes i llicències en què aquest haja incorregut, com a mesura compensatòria d’aquest.

Alternativament, els ajuntaments han de recaptar informes tècnics o de qualssevol altres administracions que consideren afectades o competents sobre l’assumpte quan pretenguen establir excepcions al que hi ha establit en aquest apartat mitjançant el seu pla d’ordenació estructural o d’ordenació detallada.

Article 174

Es deixa sense contingut l’article 60 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell.

Article 60. Es deixa sense contingut

Article 175

Es modifica l’article 74 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat com segueix:

Article 74. Actuacions de transformació urbanística i d’edificació i rehabilitació en sòl urbà

1. Sense perjudici del règim estatutari bàsic de drets i deures que es deriva de la legislació estatal de sòl, s’entenen per actuacions de transformació urbanística, a l’efecte del que disposa aquest text refós, les següents:

a) Les actuacions d’urbanització que inclouen:

1.r) Les actuacions de reforma i regeneració urbana les determinacions de les quals tenen per objecte la millora del medi urbà, la renovació i millora dels equipaments i altres dotacions urbanístiques, inclosa la rehabilitació o substitució del patrimoni edificat, quan es donen situacions d’obsolescència o vulnerabilitat d’àrees urbanes delimitades amb aquesta finalitat.

Es consideraran actuacions de regeneració urbana integrada aquelles que incorporen mesures socials i econòmiques emmarcades en una estratègia administrativa globalitzada.

L’ordenació d’aquestes actuacions es durà a terme per mitjà de la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en l’article 76 d’aquest text refós i la seua gestió es desenvoluparà prenent en consideració el règim aplicable a les actuacions integrades, tal com regula l’article esmentat.

2.n) Les actuacions de renovació urbana tindran per objecte la demolició i substitució de la totalitat o de part de les edificacions preexistents, quan concórreguen circumstàncies singulars de deterioració física i ambiental que ho facen necessari, sense perjudici de satisfer qualssevol actuacions de rehabilitació d’edificis o la millora del medi urbà previstes en aquest article.

L’ordenació d’aquestes actuacions es durà a terme per mitjà de la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en l’article 76 d’aquest text refós, i la gestió es desenvoluparà mitjançant la delimitació d’unitats d’execució en règim d’actuacions integrades, en virtut del que estableix aquest text refós.

b) Les actuacions de dotació són aquelles les determinacions de les quals tenen per objecte incrementar les dotacions públiques d’un àmbit de sòl urbanitzat per a reajustar la seua proporció amb la major edificabilitat o densitat, o amb els nous usos assignats en l’ordenació urbanística, a una o més parcel·les de l’àmbit i no requerisquen la reforma o renovació de la urbanització d’aquest.

2. Sempre que no concórreguen les condicions establides en l’apartat anterior, s’entenen com a actuacions d’edificació o de rehabilitació aquelles que tenen per objecte l’edificació o la rehabilitació d’edificis, incloses les seues instal·lacions, els seus espais privatius vinculats i, si és el cas, el sòl dotacional públic necessari per a atorgar-los la condició de solar.

Article 176

S’afegeix un apartat 7 a l’article 105 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

7. Amb caràcter excepcional, el Consell pot aprovar, mitjançant acord motivat, la transmissió directa del domini de béns integrants dels patrimonis públics de sòl per a la implantació d’activitats industrials sempre que es complisquen totes les condicions següents:

a) Les activitats industrials objecte d’implantació han d’estar incloses dins d’un programa d’inversió estratègica sostenible aprovat pel Consell.

b) El sòl púbic, el domini del qual és objecte de transmissió, ha de comptar amb una classificació urbanística compatible amb l’ús del sòl corresponent a l’activitat industrial que s’hi pretén implantar.

c) El preu de la transmissió del domini dels béns integrants dels patrimonis públics de sòl no pot ser inferior al valor de mercat dels terrenys.

Article 177

Es modifica la disposició transitòria cinquena del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactada com segueix:

Disposició transitòria cinquena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció d’efectes de les memòries ambientals.

Les memòries ambientals emeses a l’empara de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, abans de l’1 gener de 2021 perden la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis, si no s’ha aprovat definitivament el pla abans del 8 de febrer de 2022, excepte si s’haguera sol·licitat l’aprovació definitiva del pla abans de l’1 de gener de 2022.

Les memòries ambientals que puguen emetre’s a l’empara d’aquella llei a partir de l’1 de gener de 2021 perden la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis si, una vegada notificades al promotor, no s’ha aprovat definitivament el pla en el termini màxim de dos anys.

No obstant això, les memòries ambientals també perden la seua vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis si el seu contingut entra en conflicte amb alguna norma ambiental o territorial que puga aprovar-se durant la seua vigència i no siga possible un mer ajust.

Article 178

Se suprimeix i es deixa sense contingut l’apartat 6 de la disposició transitòria vint-i-quatrena del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell:

Disposició transitòria vint-i-quatrena. Regularització d’activitats industrials en sòl no urbanitzable

6. (Se suprimeix i es deixa sense contingut).

Article 179

S’afegeix una nova disposició transitòria trentena al text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Disposició transitòria trentena. Règim transitori dels instruments de planejament que reclassifiquen sòl no urbanitzable aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental

1. Els òrgans promotors d’instruments de planejament que reclassifiquen sòl no urbanitzable, com a conseqüència de la modificació d’un pla general, i hagen sigut aprovats abans de l’entrada en vigor de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de sol·licitar una declaració d’impacte ambiental i territorial estratègica abans de l’1 de gener de 2023 si les declaracions d’impacte dels dits instruments, d’acord amb l’apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, han perdut la vigència i cessat en els seus efectes.

2. Els programes d’actuació integrada que es troben en les condicions descrites en l’apartat anterior i que estiguen tramitant-se en desenvolupament de les previsions d’aquests instruments de planejament queden automàticament suspesos. En cap cas es poden iniciar obres d’urbanització dels sòls reclassificats per aquests instruments de planejament.

3. Si l’òrgan promotor no inicia el procediment d’avaluació ambiental abans de l’1 de gener de 2023 o si la declaració ambiental i territorial estratègica dona com a resultat un pronunciament no favorable, els instruments de planejament perden la seua vigència i cessen en els seus efectes. En aquests casos, els sòls que s’hagen reclassificat tornen automàticament a la situació originària de sòl no urbanitzable sense necessitat d’adopció de cap acord per l’òrgan substantiu.

4. Els programes d’actuació integrada iniciats a l’empara d’aquests instruments de planejament que hagen perdut la vigència i cessat en els seus efectes s’arxiven definitivament per la impossibilitat material de continuar-los per causes sobrevingudes.

5. Una vegada obtinguda la declaració ambiental i territorial estratègica, si aquesta resulta favorable i no s’han introduït canvis substancials en el planejament, pot continuar-se amb la tramitació del programa d’actuació integrada. En cas que s’hagen introduït canvis substancials en el planejament, la tramitació del programa s’ha de finalitzar per impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes i s’ha d’iniciar la tramitació d’un nou programa d’actuació integrada.

6. Els ajuntaments han de comunicar a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, perquè els anote en el Registre Autonòmic d’Instruments de Planejament Urbanístic, quins instruments de planejament han perdut la vigència i cessat en els seus efectes com a conseqüència d’aquesta disposició transitòria abans de l’1 de juliol de 2023. Tanmateix, també han de comunicar quins instruments de planejament han iniciat els tràmits per a obtenir el nou pronunciament ambiental.

Article 180

Es modifica el punt 2.1.c de l’apartat I, Classificació de les zones d’ordenació i de les dotacions públiques, i s’afegeix un nou punt 4.8 en l’apartat III, Estàndards funcionals i de qualitat de les dotacions públiques, de l’annex IV del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Annex IV […]

I. Classificació de les zones d’ordenació i de les dotacions públiques […]

2.1. Les reserves de sòl amb destinació dotacional, tant de la xarxa primària com de la xarxa secundària, es defineixen d’acord amb l’ús al qual es destinen, segons la classificació que es relaciona a continuació. […]

c) Equipaments […]

– Residencial dotacional (QR): habitatges destinats a residència permanent en règim de lloguer, per a col·lectius desfavorits (persones majors, discapacitades o menors de 35 anys, situacions de vulnerabilitat, exclusió o emergència residencial) o amb destinació a edificis per a residència en situació d’habitatge col·laboratiu de cessió d’ús sota el règim de protecció pública.

Els usos indicats dins de la consideració de residencial dotacional, QR, es poden implantar als sòls així classificats pel pla amb anterioritat a l’aprovació d’aquesta llei, sense necessitat de modificar el pla per a incloure-hi tots els usos previstos per a aquest tipus d’equipament. […]

III. Estàndards funcionals i de qualitat de les dotacions públiques […]

4.8. L’edificabilitat aplicada a equips públics, definits en els termes de l’apartat 1.2.1.c de l’annex IV com a residencial dotacional (QR) o dotacional múltiple (QM), pot traslladar-se a un altre sector urbà en parcel·la de propietat pública, amb l’objectiu d’atendre les necessitats específiques de caràcter assistencial o residencial per a col·lectius desfavorits en el sector urbà de destinació, de manera que aquestes dotacions específiques puguen localitzar-se allí on siga prioritari i es puguen compensar les possibles mancances a les zones de sòl urbà consolidat.

Article 181

S’afegeix una nova disposició addicional cinquena en el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Disposició addicional cinquena. Implantació d’aparcaments i usos complementaris vinculats en sòl urbanitzable d’ús industrial o terciari

1. En els sectors logístics coherents amb les estratègies i plans aprovats pel Consell destinats a la implantació de centres de transport l’activitat principal del qual siga l’aparcament de camions i usos complementaris vinculats, en sòls urbanitzables d’ús industrial o terciari, es poden flexibilitzar els paràmetres urbanístics establits amb caràcter general per a sòls industrials o terciaris, amb informe previ on es fixen els criteris en matèria d’infraestructura verda i de desenvolupament logístic pels departaments corresponents de les conselleries competents en aquestes matèries, en els termes següents:

a) La participació de l’administració en les plusvàlues generades pot reduir-se fins al mínim legal del 5 % en funció del resultat de la memòria de viabilitat econòmica de l’actuació.

b) La reserva de sòl dotacional destinada a equipaments públics pot reduir-se en un 50 %.

c) La reserva de sòl dotacional destinat a zones verdes públiques pot reduir-se fins a un 50 %, sempre que es resolga adequadament la transició entre diferents usos i es justifique la connexió i la coherència de l’actuació amb la infraestructura verda del territori.

d) En funció de la intensitat del trànsit i de la mobilitat requerides per al destí logístic específic, es poden reduir les dimensions dels vials de trànsit rodat fins a un 25 %.

e) Les reserves d’aparcament, tant públics com privats, al 50 % sempre que existisquen alternatives de mobilitat mitjançant transport públic o connexió a través de vies de ciclovianants segures.

2. Els sectors en els quals s’aplique alguna de les reduccions establides en l’apartat anterior han de:

a) Minimitzar l’ocupació del sòl emprant les alternatives més eficients i adequades d’aparcament i usos complementaris vinculats.

b) Garantir el seu autoproveïment energètic mitjançant fonts d’energies renovables

c) Procurar la circularitat del cicle de l’aigua

d) Aconseguir un balanç neutre d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle o contaminants.

Article 182

S’afegeix una disposició addicional sisena nova i es modifica l’annex XI del text del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que queden redactats en els termes següents:

Disposició addicional sisena. Mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situades en terrenys forestals i en la zona d’influència forestal.

1. Els ajuntaments de municipis amb sòls forestals han d’identificar i delimitar cartogràficament qualsevol urbanització, nucli de població, edificació o instal·lació susceptible de patir risc d’incendi forestal per estar situades en terrenys forestals o en zona d’influència forestal, definida per l’article 57 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana. Correspon al ple de l’ajuntament l’aprovació d’aquesta cartografia de delimitació, la qual ha de ser traslladada a la direcció general competent en matèria de prevenció d’incendis forestals. Els ajuntaments poden acordar amb ens supramunicipals i amb l’administració de la Generalitat els serveis o mecanismes de suport que resulten necessaris per a l’elaboració d’aquesta delimitació cartogràfica.

2. El termini per a l’elaboració de la delimitació cartogràfica assenyalada en el punt 1 d’aquesta disposició addicional és de dos anys, a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició addicional.

3. Els titulars d’urbanitzacions, nuclis de població, edificacions o instal·lacions situades en terrenys forestals o en zones d’influència forestal, han de ser subjectes obligats i han de complir amb les obligacions establides en l’annex XI. Les persones titulars de la propietat d’aquests béns han de respondre solidàriament del compliment d’aquestes obligacions, llevat que s’haguera constituït alguna comunitat de propietaris o entitat urbanística col·laboradora, i en aquest cas ha de ser aquesta última.

4. Amb relació als treballs a realitzar sobre la vegetació (punts 1 i 3 de l’annex XI), si els subjectes obligats no els hagueren realitzats, ha de correspondre’n a l’ajuntament exigir l’execució, conforme a la normativa de procediment administratiu comú i de règim jurídic de les administracions públiques.

5. Sense perjudici de les mesures d’execució forçosa previstes, els ajuntaments poden establir taxes i preus públics per a la prestació de les obres o serveis determinats en els punts anteriors, d’aquesta disposició addicional i d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals.

6. En el cas que les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions o instal·lacions es trobaren entre dues o més termes municipals o que la franja de protecció prevista en el punt 1 de l’annex XI es trobara en un terme municipal que no és el de les finques obligades, s’han d’establir els convenis interadministratius corresponents entre els municipis i, si fora necessari, amb l’ens supramunicipal, que delimiten clarament els mecanismes d’execució de les obligacions d’aquesta norma en règim de col·laboració.

7. Per a la realització dels treballs previstos en el punt 1 i 3 de l’annex XI, en terrenys que no pertanguen al subjecte obligat, s’estableix una servitud forçosa per a poder accedir a aquests i fer els treballs necessaris. Aquest accés s’ha de dur a terme durant el temps estrictament necessari, que ha de ser pel punt menys perjudicial o incòmode per als terrenys gravats i, si és compatible, pel més convenient per a la persona beneficiària.

8. La servitud d’accés dona dret a una indemnització a càrrec dels subjectes obligats a què es refereix el paràgraf 3 d’aquesta disposició addicional, que consisteix en el valor de la part afectada de la finca servent i la reparació dels perjudicis que el pas puga ocasionar.

9. Amb la finalitat de contribuir econòmicament al compliment de les obligacions que estableix aquesta llei, la Generalitat pot incloure en els seus pressupostos un programa anual de subvencions i impulsar acords de cooperació econòmica amb altres administracions.

10. Els subjectes obligats al compliment de les disposicions previstes en els paràgrafs anteriors disposen d’un terme de sis mesos, a comptar des de l’aprovació municipal de la delimitació cartogràfica prevista en el punt 1, per a dur a terme les obligacions que es regulen. Fins a l’inici d’aquest termini de temps, regeix la normativa anterior a l’aprovació d’aquesta disposició que estableixen mesures de seguretat i prevenció d’incendis forestals en la interfície urbanoforestal.

Annex XI. Prevenció d’incendis forestals

Tota urbanització, nucli de població, edificació o instal·lació destinada a ús residencial, industrial o terciari en terreny forestal o confrontant a aquest, han d’integrar les infraestructures i mesures següents, d’acord amb el Reial decret 893/2013, de 15 de novembre, pel qual s’aprova la directriu bàsica de planificació de protecció civil d’emergència per incendis forestals i amb totes les normes específiques que siguen aplicables.

1. Faixa perimetral de protecció.

A fi de disminuir o trencar la continuïtat dels combustibles forestals s’ha d’assegurar una faixa perimetral de protecció mínima de 30 metres d’ample, mesura des del límit exterior de l’edificació, instal·lació o conjunt de les mateixes a defensar.

a) La zona de discontinuïtat entre els terrenys urbans i les formacions de vegetació forestal ha de tenir l’amplària corresponent a una àrea tallafocs d’ordre dos, segons la metodologia establida pel Pla de silvicultura preventiva de la Comunitat Valenciana, aplicant una correcció en funció del pendent. L’amplària mínima ha de ser de 25 metres, més un vial de 5 metres d’amplària. Es pot prescindir d’aquest vial de 5 metres si és inviable la seua execució, sempre que es compte amb una banda de decapatge d’aquesta mateixa amplària. Aquesta distància s’ha d’ampliar en funció del pendent del terreny, aconseguint, com a mínim, els 50 metres quan el pendent siga superior al 30 %.

b) En el cas dels establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort, la discontinuïtat ha de ser de 50 metres en el costat dels vents més desfavorables.

c) Les edificacions aïllades situades en terrenys forestals, o confrontants a aquests, han de disposar d’una àrea de defensa enfront del risc d’incendis forestals de, almenys, 30 metres. Aquesta distància s’ha d’ampliar en funció del pendent del terreny, aconseguint, com a mínim: els 50 metres quan el pendent siga superior al 30 %. Aquestes amplàries poden reduir-se (fins a un 50 %) justificadament quan s’incorporen infraestructures que propicien la mateixa protecció enfront de l’incendi forestal que la faixa, com ara murs de, almenys 1 metre d’altura, i poden augmentar-se en casos d’especial risc, concretament en els establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort en un 100 %, almenys en les direccions dels vents més desfavorables.

d) En àrees de nova implantació es poden incorporar zones enjardinades sota criteris, de jardineria preventiva contra incendis forestals, amb possibilitat d’integrar sistemes de reg de la vegetació, que garantisquen una major resistència al foc com a elements de defensa passiva en determinats sectors perimetrals de les zones a protegir.

El manteniment de les faixes perimetrals de protecció s’ha de realitzar cada dos anys per a la banda de desbrossament i cada quatre anys per a la totalitat de la faixa perimetral, així mateix les àrees de defensa de les edificacions aïllades han de ser mantingudes.

La responsabilitat de l’execució i manteniment de l’àrea de defensa o zona de discontinuïtat correspon al propietari o propietaris de les edificacions o terrenys urbans.

2. Vials.

Preferentment han d’existir almenys dos vials d’accés amb les característiques següents:

a) Amplària mínima lliure: 5 metres en vials amb direcció en dos sentits i 3,5 metres en vials de sentit únic.

b) Altura mínima lliure o gàlib de seguretat de poda d’arbres: 5 metres.

c) Capacitat portant del vial: 2000 kp/m².

d) Pendent de la via: inferior al 12 %, podent arribar ocasionalment al 20 %, com a màxim.

e) Zones de canvi de sentit per a cada quilòmetre de via, havent de ser de 200 m² i 8 m mínim de llarg.

f) En trams corbs, el carril de rodadura ha de quedar delimitat per la traça de la corona circular els radis mínims de la qual han de ser 5,3 metres i 12,5 metres, amb una amplària lliure per a la circulació de 7,2 metres.

g) Quan no es puga disposar de dues vies d’accés, l’accés únic ha de finalitzar en un fons de sac circular de 12,5 metres de ràdio.

h) En els casos que no siguen una edificació aïllada, és necessari a més un camí perimetral d’una amplària mínima de 5 metres que ha de constituir la banda de decapatge de l’àrea tallafocs. Es pot prescindir d’aquest vial si és inviable la seua execució, sempre que es compte amb una banda de decapatge d’aquesta mateixa amplària.

i) Els vials d’accés i les seues cunetes han de mantenir-se lliures de vegetació, i han de disposar d’una faixa de protecció de 10 metres, a cada costat del camí, amb les característiques següents:

– Actuació sobre l’estrat arbustiu: aclarida forta de l’estrat arbustiu.

– Actuació sobre l’estrat arbori: La fracció de cabuda coberta (FCC) de l’arbratge ha de ser menor del 20 % i l’arbratge restant s’ha de podar fins a 2/3 de la seua altura (fins a un màxim de 3 metres).

3. Tractament de la vegetació interior.

La vegetació interior existent en les parcel·les també és capaç de propagar un incendi, per tant, a fi de reduir la vulnerabilitat dels béns existents, és necessari realitzar les actuacions següents quan la distància al terreny forestal siga menor de 500 m.

– Actuació sobre l’estrat arbustiu: Reducció de la cobertura fins a un màxim d’un 10 6/0 d’FCC.

– Actuació sobre l’estrat arbori: L’FCC de l’arbratge ha de ser menor del 40 % (tenint en compte la superfície total de la parcela).

– L’arbratge restant s’ha de podar fins a 2/3 de la seua altura o un màxim de 3 metres.

– En tot cas, la fracció de cabuda coberta de l’estrat arbustiu i de l’arbori no pot superar el 40 %.

– S’ha d’evitar el contacte de la vegetació amb les edificacions, separant les branques de qualsevol mena de construcció, ja siga auxiliar o principal, a una distància mínima de 3 metres.

– S’ha d’evitar l’acumulació de residus o material combustible (llenyes, restes de jardineria, etc.) a l’interior de la parcel·la o zona urbanitzada, en tot cas s’ha de situar en zones protegides davant un eventual incendi.

– S’han d’evitar els materials i la vegetació més inflamable (tanques) per al tancament de les parcel·les.

4. Punts d’aigua.

4.1. Instal·lació d’hidrants.

Han de complir les condicions generals següents quant a ubicació, característiques de funcionament i senyalització, sense perjudici de l’especificat respecte al cabal i a l’autonomia requerida en el Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

a) Ubicació dels hidrants:

– En el perímetre exterior de les edificacions o instal·lacions.

– En zones fàcilment accessibles i fora de llocs destinats a circulació i estacionament de vehicles.

– Distribuïts de tal manera que la distància entre ells, mesura per espais, públics, no siga major de 200 m.

b) Característiques de funcionament:

– La xarxa hidràulica que subministre els hidrants ha de permetre el funcionament simultani de 2 hidrants consecutius durant 2 hores, cadascun d’ells amb un cabal mínim de 1.020 l/min i una pressió mínima d’1 bar (1,019 kg/cm²).

– Si per motius justificats, la instal·lació d’hidrants no poguera connectar-se a una xarxa general de proveïment d’aigua, ha d’haver-hi una reserva d’aigua adequada per a proporcionar el cabal abans indicat.

– Disposaran de ràcord normalitzats tipus Barcelona, de 45 mm i 70 mm de diàmetre.

c) Senyalització:

– Hauran d’estar degudament senyalitzats segons la Norma UNE 23033. 4.2 Altres sistemes.

Poden plantejar-se altres mesures de protecció a base d’aigua com són: la creació de xarxes d’elements aspersors, instal·lació de preses en piscines i basses amb ràcord normalitzats tipus Barcelona, de 45 mm i 70 mm de diàmetre, instal·lació de cortines d’aigua en habitatges, creació de reserves d’aigua a partir d’aigües depurades o de pluja, etc., i fins i tot contemplar l’enjardinament de la zona perimetral amb vegetació dispersa i de baixa inflamabilitat i combustibilitat.

Aquestes mesures han d’aplicar-se necessàriament per a compensar les mesures de la resta de l’annex que justificadament no puguen realitzar-se.

5. Plans d’autoprotecció.

S’ha de disposar de plans d’autoprotecció a les urbanitzacions, instal·lacions, conjunt d’edificacions i edificacions aïllades d’acord amb el Pla especial enfront del risc d’incendis forestals de la Comunitat Valenciana, que s’han d’incorporar al pla d’actuació municipal, d’acord amb el que s’estableix en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d’emergències i el seu desenvolupament.

Secció 5.ª

Ports

Article 183

Es modifica l’article 85 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de Ports de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Article 85. Afectació d’ingressos portuaris

D’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei 1/2015, del 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, els ingressos per tarifes i taxes queden afectats en un 40 per cent de l’import a satisfer tant per les quantitats per a inversions de manteniment i millora de les instal·lacions portuàries dels ports de competència autonòmica incorporades en el pressupost anual de la Generalitat, com de totes les inversions que provinguen de les concessions en vigor, contribuint a un repartiment equitatiu de la recaptació dels ports de la Generalitat.

CAPÍTOL XI

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital

Secció única

Règim i retribucions del personal docent i investigador contractat laboral de les universitats públiques valencianes i retribucions addicionals del professorat universitari

Article 184

Es modifica el Decret 174/2002, de 15 d’octubre, del govern valencià, sobre règim i retribucions del personal docent i investigador contractat laboral de les universitats públiques valencianes i sobre retribucions addicionals del professorat universitari.

S’afegeix un article nou després de l’article 12 (seria el 13, renumerat) amb la redacció següent:

Professors contractats substituts o professores contractades substitutes

a) Les universitats públiques valencianes poden fer contractes de substitució, segons el que estableix l’article 15.1.c del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, per a dur a terme la funció docent del professorat que tinga dret a reserva del lloc de treball, com també per a cobrir reduccions de docència de caràcter temporal. En aquests casos, en el contracte de treball dels professors i les professores substituts ha de constar el nom del professorat substituït i la causa de la substitució.

b) Igualment, es poden fer contractes d’interinitat per a cobrir temporalment un lloc de treball mentre es du a terme el procés de selecció o promoció per a la cobertura definitiva d’aquest lloc i fins a l’acabament d’aquest procés. En aquest supòsit, el contracte ha d’identificar el lloc de treball, la cobertura definitiva del qual s’ha de produir després del procés de selecció o promoció.

c) El contracte de substitució pot ser a temps complet o a temps parcial. En els casos previstos en la normativa vigent, a més dels regulats en aquest conveni, com també en les situacions de reducció de la docència previstes en l’àmbit universitari, el contracte es pot celebrar a temps parcial.

d) Les universitats poden contractar com a professorat substitut les persones que estiguen en possessió del títol de llicenciat, enginyer, arquitecte, graduat universitari amb grau, com a mínim, de 300 crèdits ECTS o el màster universitari, o un d’equivalent.

e) Les universitats han d’establir el procés de selecció d’aquest professorat, prèvia negociació amb les organitzacions sindicals.

TÍTOL III

Mesures d’organització administrativa i de reestructuració

d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat

CAPÍTOL I

Mesures organitzatives relatives a ens i òrgans adscrits

a la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció 1.ª

Canvi de denominació de l’Institut Valencià

d’Atenció Social-Sanitària (IVASS)

Article 185

Es modifica l’apartat primer de la disposició addicional novena de la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Disposició addicional novena.

1. L’Institut Valencià d’Atenció Social-Sanitària (IVASS) passa a denominar-se Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS).

L’Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS) té naturalesa d’entitat de dret públic i, consegüentment, personalitat jurídica pròpia, patrimoni propi, recursos i plena capacitat d’obrar per a dur a terme els seus fins de desenvolupament de la política de la Generalitat en l’àmbit del benestar social, les persones majors, la dependència, l’atenció a les persones amb diversitat funcional, la protecció, la salvaguarda i el compliment de les mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seua capacitat jurídica amb facultats representatives, que siguen acordades judicialment i atribuïdes a la Generalitat, la infància i l’adolescència, així com de la prestació, l’assistència i l’execució d’actuacions en matèria de serveis socials i atenció sociosanitària.

[…].

Secció 2.ª

Polítiques integrals de joventut

Article 186

Es modifiquen l’apartat II del preàmbul, l’apartat 1 de l’article 7, l’apartat 4 de l’article 10, l’apartat 1 de l’article 12, l’article 17 i l’article 27 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, que queden redactats com segueix:

Preàmbul

[…]

II

L’Organització Iberoamericana de Joventut, organisme internacional format per ens oficials de joventut d’Iberoamèrica, va adoptar, en 2005, la Convenció Iberoamericana de Drets dels Joves. Aquesta convenció té com a principal objectiu la promoció del respecte a la joventut i la seua plena realització en la justícia, la pau, la solidaritat i el respecte dels drets humans mitjançant el reconeixement de les persones joves com a subjectes de drets, actors estratègics del desenvolupament i persones capaces d’exercir responsablement els drets i les llibertats que recull l’acord. Com diu la Carta europea d’informació juvenil l’accés a la informació i la capacitat d’analitzar-la i utilitzar-la revisten una importància creixent per a les persones joves a Europa i més enllà. El treball d’informació juvenil els ajuda a aconseguir les seues aspiracions i fomenta la participació com a part activa de la societat. El respecte a la democràcia, els drets humans i les llibertats fonamentals comporta el dret de totes les persones joves a tindre accés a una informació completa, objectiva, comprensible i fiable respecte de totes les seues preguntes i necessitats.

[…]

Article 7. Funcions de l’Institut Valencià de la Joventut

1. Informar i coordinar les actuacions que duga a terme la Generalitat, així com les administracions públiques, en les matèries que afecten específicament la joventut, de conformitat amb la legislació que consagra els principis de competència i autonomia dels ens administratius, i impulsar l’execució i la divulgació dels drets de les persones joves i de les polítiques integrals de joventut que regula el títol III de la present llei, així com potenciar i coordinar la informació juvenil per a garantir el dret de totes les persones joves a tindre accés a una informació completa, objectiva, comprensible i fiable respecte de totes les seues preguntes i necessitats.

[…]

Article 10. Consell Rector

[…]

4. Es promourà, així mateix, una presència equilibrada dels diferents trams d’edat entre la representació jove, entenent com aquests trams: dels 12 als 17 anys, dels 18 als 23 anys i dels 24 als 30 anys.

[…]

Article 12. Estructura organitzativa

1. L’Institut Valencià de la Joventut s’estructura en subdireccions generals, o unitats administratives del mateix rang, de les quals dependran jeràrquicament serveis, o unitats administratives del mateix rang, en funció dels diferents àmbits d’actuació.

[…]

Article 17. Entitats juvenils

1. A l’efecte d’aquesta llei, són entitats juvenils:

a) Les associacions juvenils i les seues federacions, confederacions i unions.

b) Les associacions d’alumnat universitari i no universitari, i les seues federacions, confederacions i unions les persones associades de les quals siguen joves.

c) Les seccions, les àrees, els departaments i les organitzacions juvenils i altres entitats socials, com per exemple associacions de caràcter general, seccions juvenils de partits polítics, sindicats, associacions de consumidors, culturals, esportives, festives, de joventut empresària o de confessions religioses, i de les seues federacions, confederacions i unions.

d) Les entitats prestadores de serveis a la joventut en les quals més de la meitat de les persones sòcies siguen joves. Així mateix, més de la meitat de la junta directiva haurà d’estar composta també per persones joves.

2. Reglamentàriament s’ha de crear i regular el funcionament d’un cens d’entitats juvenils que gestionarà l’IVAJ.

3. A l’efecte d’aquesta llei, es consideren entitats prestadores de serveis a la joventut les entitats legalment constituïdes sense ànim de lucre en els estatuts de les quals s’establisca de manera clara i explícita que entre els seus fins socials hi ha el de dur a terme, de manera continuada, programes i actuacions dirigides de manera específica a persones joves.

Article 27. Consells locals de joventut i consells territorials de joventut

1. Els consells locals de joventut i els consells territorials de joventut són entitats independents i democràtiques, funcionalment i organitzativament, integrades per estructures organitzades o informals de participació juvenil dins del seu àmbit territorial respectiu, que es constitueixen amb les finalitats següents:

a) Fomentar l’associacionisme juvenil.

b) Promoure iniciatives que asseguren la participació de les persones joves del seu àmbit en les decisions i les mesures que els afecten.

c) Representar les persones joves davant de l’administració corresponent com a òrgans màxims de representació i interlocució de les associacions juvenils i de la joventut del seu territori.

d) Portar les seues propostes, demandes i necessitats al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, poden admetre com a membres, encara que amb caràcter especial, grups de joves no associats i col·lectius, plataformes i assemblees juvenils, així com buscar maneres d’incorporar la participació de la joventut del seu territori.

2. Els consells locals de joventut i els consells territorials de joventut són corporacions públiques sectorials de base privada, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a complir les finalitats que els assignen, i la seua constitució i règim jurídic i econòmic es determinaran reglamentàriament.

3. Els consells locals i els consells territorials de joventut disposaran d’una dotació específica tant de l’Administració autonòmica com de les diferents administracions d’àmbit local respectives, sempre en la mesura de les seues disponibilitats pressupostàries.

4. Per a formar un consell local de joventut seran necessàries, com a mínim, tres entitats juvenils amb implantació en el municipi del seu àmbit d’actuació.

5. Per a instituir un consell territorial de joventut seran necessàries, almenys, tres entitats juvenils amb implantació en dos municipis limítrofs, com a mínim, i tindrà com a àmbit d’actuació el territori al qual pertanguen les entitats juvenils membres.

6. No hi podrà haver més d’un consell de la joventut amb el mateix àmbit territorial.

CAPÍTOL II

Mesures organitzatives relatives a òrgans adscrits

a la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció Única

Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències

Article 187

S’afig un apartat 5 en l’article 15 i s’afig una nova disposició final sisena, i es renumera la disposició final sisena com a setena en la Llei 4/2017, de 3 de febrer, per la qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, amb la redacció següent:

Article 15. Règim jurídic de personal

[…]

5. S’estableix el dret del personal de l’AVSRE, que exercisca el seu treball al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat i a les direccions territorials d’Alacant i Castelló, amb funcions en matèria de resposta a les emergències, a percebre un component del complement específic per la seua disponibilitat especial i atenció continuada, entenent com a tal la inclusió en un sistema de guàrdies localitzades, siga per a desplaçar-se a una emergència, reforçar la Sala d’Emergències o activar-se per a suport tècnic, fora de l’horari establit per la normativa, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat.

Disposició final sisena. Habilitació per al desplegament reglamentari

La quantia i les condicions per a la percepció del component del complement específic previst en l’article 15.5 es regularà per mitjà d’un decret conjunt de les conselleries amb competències en matèria d’hisenda i de funció pública en un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Disposició final setena. Entrada en vigor

(Es renumera).

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Única. Règim transitori de la reordenació de les competències de gestió administrativa de la renda valenciana d’inclusió

La reordenació de les competències de gestió administrativa de la renda valenciana d’inclusió en la direcció general competent a què es refereix la modificació dels articles 31.1, 2 i 3, 33.1.a i b, 37,3, 39.1, i 48.b de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, prevista en els articles corresponents d’aquesta llei, per la qual cosa afecta les competències de la Direcció Territorial de València de la Conselleria competent en la matèria, es produirà a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

No obstant això, per la qual cosa afecta les competències de les direccions territorials d’Alacant i Castelló de la conselleria competent en la matèria, la reordenació d’aquestes competències es produirà a partir de l’1 d’abril de 2022.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Termini de tramitació d’expedients de resolució de contractes administratius

Els expedients de resolució contractual de contractes administratius de la Generalitat, de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana i les respectives entitats vinculades o dependents que, d’acord amb l’article 3.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, tinguen la consideració d’administracions públiques, s’hauran d’instruir, resoldre i notificar en el termini màxim de 8 mesos.

Segona. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques

Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques

Es declara la necessitat d’ocupació urgent dels béns i els drets afectats d’expropiació forçosa a conseqüència de l’execució de les obres:

– Carril per a ciclistes i vianants carretera CV-919. Redován-La Campaneta

– Millora seguretat viària N-340, camí de la Ratlla. Peníscola-Benicarló

– Millora seguretat viària CV-865, del PK 2,5 al PK 3,6. Elx

– Via Verda del Serpis. Gandia-Vilallonga

– Millora de la seguretat viària CV-820 del PK 0 al PK 1,9 Alacant

– Millora seguretat viària travessia CV-50, carrer Riu Magre, en Real

– Carril per a ciclistes i vianants CV-50 PK. 48,300 al 49,500, en Real

– Carril cicle per als vianants Xilxes a la platja

– Pantalla antisoroll ambiental CV-10 PK 32, la Pobla Tornesa

– Pantalla antisoroll ambiental CV-30, Benicalap. València.

– Carril per a ciclistes i vianants al costat de la CV-895, Rojales-Guardamar del Segura

– Ronda de Carlet

– Condicionament ronda d’Alcublas de la CV-245

– Aparcament dissuasiu estació metro El Clot (Riba-roja)

– Aparcament dissuasiu estació metro Horta Vella (Bétera).

Tercera. Declaració d’utilitat pública o interés social i urgent ocupació dels terrenys de les obres de modernització de regadius

Es declaren d’utilitat pública o interés social i ocupació urgent els terrenys afectats d’expropiació forçosa, ocupació temporal o imposició de servituds, a conseqüència de l’execució de les obres incloses en l’operació 4.3.1. Inversions en infraestructures públiques de regadiu del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 i altres considerades d’interés general per la Llei 5/2019 d’estructures agràries, que es detallen a continuació:

– Projecte d’inversions estratègiques encaminades a reduir el consum d’aigua i energia i millorar la gestió de reg. Fase I. Novelda (Alacant)

– Projecte d’instal·lació de bombaments solars per a millorar l’eficiència energètica i reduir la sobreexplotació d’aqüífers deficitaris en el terme municipal de la Vall d’Uixó (Castelló)

– Actuacions en xarxa de captació per a millorar l’eficiència d’aquesta i aplicació d’energies renovables: substitució de tram de canal per canonada a pressió i estació fotovoltaica sobre la bassa en els termes municipals de Sellent i Estubeny (València)

– Actuacions en xarxa de captació i distribució: construcció de soleres de formigó per a impermeabilitzar basses bessones, substitució de grups de bombament amb baix rendiment i substitució de fibrociment en el terme municipal de Pedralba (València)

– Projecte per a la millora de l’eficiència energètica i aprofitament de les aigües depurades del sector III del canal Xúquer-Túria. Comunitat de Regants de Benimodo (València)

– Projecte per a estalvi d’aigua i energia en la zona del fondo de la Maimona mitjançant la conversió de la xarxa principal de transport per séquies a canonada a pressió i instal·lació solar fotovoltaica en el pou Mas de Capella. Llíria (València)

– Obres de consolidació i modernització del reg en l’agrupació Pinella 3 en el terme municipal de Vila-real (Castelló)

– Obres de millora en la xarxa de captació, eficiència energètica i implantació de renovables per a la Comunitat de Regants del Palmeral de Pedralba. Pedralba (València)

– Construcció de l’embassament de Beneixama (Alacant)

– Millora de regadius de la Comunitat de Regants del Tercer Canal de Llevant (Alacant)

– Obres d’interés general de proveïment per al reg de Godelleta i Turís des de la serra de l’Ave

– Conduccions de la connexió de la Comunitat General de Regants de la Vall d’Uixó (Castelló)

– Xarxa de distribució sector 4. Modernització de la séquia Reial del Xúquer

– Actuacions en la infraestructura de la Comunitat de Regants Hondón de los Frailes a Hondón de los Frailes (Alacant)

– Conducció general de transport corresponent a la connexió dels depòsits Rodeta-Mirantbo.

Quarta. Condonació del deute dels consorcis i els convenis de repoblació en forests d’utilitat pública

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, d’acord amb el que es preveu en la disposició addicional primera de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, i en l’article 9.2 de la Llei 1/2015, de 26 de febrer, d’hisenda pública, sector públic instrumental i de subvencions, l’Administració de la Generalitat condona el deute dels consorcis i els convenis de repoblació forestal constituïts sobre forests d’utilitat pública, l’extinció i liquidació del qual haja sigut acordada per la conselleria competent en matèria de medi ambient, i que es detallen en l’annex d’aquesta llei, sempre que mantinguen aquesta condició.

La condonació s’estén a totes les obligacions principals o accessòries, els interessos de demora o de qualsevol altra naturalesa que es deriven de l’extinció i la liquidació dels consorcis acordada per la Conselleria competent en matèria de medi ambient.

Cinquena. Règim especial aplicable a les activitats econòmiques implantades en sòl no urbanitzable sense títol jurídic habilitant

1. Les persones físiques o jurídiques titulars d’activitats econòmiques implantades en sòl no urbanitzable sense les corresponents autoritzacions urbanístiques i ambientals que hagen iniciat el tràmit per a la seua legalització abans de l’1 de juliol de 2022 disposaran de tres anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei per a buscar un altre emplaçament.

2. Les persones físiques o jurídiques titulars d’activitats econòmiques implantades en sòl no urbanitzable sense les corresponents autoritzacions urbanístiques i ambientals que no hagen iniciat el tràmit per a la seua legalització abans de l’1 de juliol de 2022 disposaran de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei per a buscar un altre emplaçament.

3. Transcorreguts els terminis establits en els apartats anteriors, les activitats econòmiques implantades en sòl no urbanitzable sense les corresponents autoritzacions urbanístiques i ambientals hauran de cessar la seua activitat de manera immediata. A aquest efecte, els ajuntaments i els òrgans competents de la Generalitat Valenciana hauran d’adoptar totes les mesures pertinents conformement a la normativa d’aplicació, incloses les mesures de disciplina ambiental urbanística que, en el seu cas, corresponguen.

Sisena. Modificació de la disposició addicional segona de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, d’organització de la Generalitat

Punt 1, apartat b

Cal suprimir: o de cap de servei.

Setena. Modificació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana

Es modifica l’apartat 4 de l’article 41 bis, Personal funcionari interí, de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana

Article 41.bis. Personal funcionari interí

4. Els nomenaments han d’expressar la seua vigència i tenen una capacitat màxima de quatre anys no susceptibles de cap pròrroga des de la presa de possessió; transcorreguts aquests, s’ha de produir el cessament automàtic del personal policia interí.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Normativa que es deroga

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposen a la present llei, i en particular les següents:

– Els articles 40 i 41 i els apartats 2 i 3 de la disposició transitòria segona del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació de l’article 154 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relatiu a l’Impost sobre Activitats que incideixen en el Medi Ambient

Amb efecte des de l’1 de gener de 2021, es modifiquen determinats apartats de l’article 154 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relatiu a l’Impost sobre Activitats que Incideixen en el Medi Ambient, que passen a tindre aquesta redacció:

1. Es dona una nova redacció a l’apartat u. «Naturalesa, objecte, àmbit d’aplicació i afectació de l’Impost», número 1:

«1. L’Impost sobre Activitats que Incideixen en el Medi Ambient és un tribut propi de la Generalitat que grava la incidència, l’alteració o el risc de deterioració que sobre el medi ambient ocasionen determinades activitats, a través de les instal·lacions i altres elements patrimonials afectes a aquelles que estiguen radicades en el territori de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de contribuir a compensar a la societat el cost que suporta i a frenar la deterioració de l’entorn natural.»

2. Es dona una nova redacció a l’apartat dos. «Fet imposable», número 2:

«2. Les activitats de producció d’energia elèctrica a les quals es refereix la lletra a del número 1 d’aquest apartat que impliquen producció, tinença, depòsit o emmagatzematge de substàncies considerades perilloses, en els termes que preveu la lletra c d’aquest apartat, tributaran exclusivament conforme al que s’estableix en la lletra a».

3. Es dona una nova redacció a l’apartat dos. «Fet imposable», número 3:

«3. Les activitats a les quals es refereixen les lletres a i c del número 1 d’aquest apartat que impliquen, a més, l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera en els termes que preveu la lletra d d’aquest apartat, tributaran pels dos conceptes, sense perjudici del que es disposa en el número 2 d’aquest apartat.»

4. Es dona una nova redacció a l’apartat sis. «Determinació de la base imposable», número 3:

«3) En el cas de les activitats descrites en la lletra d de l’apartat dos.1, la base imposable de la instal·lació es determinarà, per a cada un dels seus emissors, de la manera següent:»

5. Es dona nova redacció a l’apartat Set. «Base liquidable», número 1:

«1. En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra d de l’apartat dos.1, la base liquidable és el resultat de practicar en la base imposable les reduccions següents, sense que, a conseqüència d’això, la base liquidable puga resultar negativa:»

6. Es dona una nova redacció a l’apartat dotze. «Autoliquidació i pagament», número 1:

«1. Els subjectes passius, per cada una de les activitats gravades a què es refereix l’apartat dos.1, estaran obligats a autoliquidar-se l’impost en el lloc i de la manera que s’establisquen per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda i a ingressar l’import del deute tributari en els terminis següents:

a) Amb caràcter general, en el dels vint primers dies naturals del mes següent a la fi del període impositiu.

b) En el supòsit de les activitats a les quals es refereix la lletra d de l’apartat dos.1, en el dels dos mesos següents a la fi del període impositiu.

2. En el cas de les activitats de la lletra d de l’apartat dos.1, els subjectes passius no estaran obligats a presentar les autoliquidacions a les quals es refereix el número 1 d’aquest apartat quan la base liquidable de l’activitat en el període impositiu siga zero, de conformitat amb el que es disposa en l’apartat set.1.»

7. Es dona una nova redacció a l’apartat dotze. «Autoliquidació i pagament», número 5:

«5. En el cas d’activitats a les quals es refereix la lletra d de l’apartat dos.1, els subjectes passius no estaran obligats a efectuar pagaments fraccionats quan la base liquidable de l’activitat en el període impositiu precedent haja sigut igual a zero, de conformitat amb el que es disposa en l’apartat set.1.»

Sgona. Habilitació per a desplegament reglamentari

S’autoritza el Consell a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a desplegar el que es preveu en aquesta llei.

Tercera. Salvaguarda del rang de disposicions reglamentàries

Manté el seu rang de decret el nou article 13 del Decret 174/2002, del Consell, de 15 d’octubre, modificat per la present llei. En conseqüència, podrà ser modificat per una norma d’eixe mateix rang.

Quarta. Entrada en vigor

La present llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2022.

ANNEX

Llista de forests a les quals es refereix la disposició

addicional quarta de les quals es condona el seu deute

Província d’Alacant

Número catàleg Número consorci Nom Municipi Deute

AL013 AL3003 Sant Antoni Alcoi 76.344,60 €

AL014 AL3004 Sant Cristòfol Alcoi 22.704,94 €

AL022 AL3060 Rastell de Calderetes Vila Joiosa, la

11.521,94 €

AL044 AL3055 La Serra Crevillent 55.701,26 €

AL045 AL3010 La Pedrera, el Ferriol i el Castellar Elx 135.977,27 €

AL050 AL1400 L’Herrada Pinós, el 14.832,70 €

AL051 AL3007 La Serra Santa Pola 93.472,38 €

AL052 AL3001 La Solana Vall de Gallinera, la 187.693,02 €

AL056 AL3056 La Solana Orxa, l’ 77.155,16 €

AL058 AL3057 Safor Orxa, l’ 82.970,08 €

AL061 AL3012 Cabeçó Busot 9.065,99 €

AL067 AL3005 Serra Baixa i llomes Crevillent 56.118,16 €

AL068 AL3046 La Serra Santa Pola 17.324,30 €

AL069 AL3006 El Cabeço, Tosca i la Talaieta Xixona 99.507,20 €

AL072 AL3011 Serra i llomes Albatera 64.373,88 €

AL084 AL3023 Alfaro i llomes Tollos 55.798,04 €

AL086 AL3002 Ombria o pla d’Alcalà Vall de Gallinera, la

145.841,81 €

AL087 AL3024 Racó de la Riola Vall de Laguar, la 34.524,28 €

AL088 AL3008 El Ventós Agost 21.750,74 €

AL091 AL3019 La Sierra Redován 3.747,20 €

AL096 AL3031 Serra de l’Albir Alfàs del Pi, l’ 6.911,66 €

AL101 AL3020 La Replana Camp de Mirra, el

116.380,69 €

AL128 AL3065 Puntes de Gossalbes Campello, el 22.812,62 €

AL147 AL3044 Sierra de Callosa Callosa de Segura 0,60 €

Província de Castelló

Número catàleg Número consorci Nom Municipi Deute

CS012 CS3011 Vall d’Usera Benafigos 19.022,53 €

CS013 CS1400 Lloma de Bernat i Barranc de Ferrer Xodos 35.384,14 €

CS015 CS3059 El Bovalar i Savinar Quarter C Vistabella del Maestrat 24.379,76 €

CS017 CS3003 Vall d’Usera Vistabella del Maestrat 45.951,19 €

CS034 CS3062 Barranc Fondo Portell de Morella 2.922,91 €

CS054 CS3001 Turmell Xert 54.103,46 €

CS060 CS3002 Las Boqueras, Argullón i Las Nogueras Altura 164.237,51 €

CS060 CS3049 Las Boqueras, Argullón i Las Nogueras Altura 32.509,67 €

CS077 CS3007 L’Estepar Vilafamés 21.663,45 €

CS078 CS3008 El Bovalar Atzeneta del Maestrat 26.816,52 €

CS078 CS3009 El Carrascal de les Voltes Atzeneta del Maestrat 19.743,10 €

CS078 CS3010 Palanca i Llosa Atzeneta del Maestrat 6.995,61 €

CS079 CS3030 Lo Bovalar Sant Mateu 36.355,39 €

CS084 CS3031 Castell de Polpís Santa Magdalena de Pulpis 13.204,19 €

CS085 CS3034 Castell de Xivert Alcalà de Xivert 11.833,39 €

CS091 CS3056 Embassament de Sitjar Onda 18.339,08 €

CS094 CS3067 Campos de Arenoso Montanejos 48.975,69 €

CS122 CS3004 La Devesa Vistabella del Maestrat 8.311,44 €

CS123 CS3019 Tossal de la Canyada Sierra Engarcerán 15.427,78 €

CS124 CS3014 Barranco Hondo, El Cerro i altres Bejís 55.067,64 €

CS125 CS3038 Peña del Águila i Llano de la Molinera Benafer 102.611,62 €

CS126 CS3032 Montemayor Segorbe 38.643,54 €

CS127 CS3024 Barranc Roget Vilavella, la 31.215,34 €

Província de València

Número catàleg Número consorci Nom Municipi Deute

V009 V3045 La Devesa de l’Albufera València 123.467,95 €

V017 V3005 Mont Alt Llutxent 132.357,53 €

V020 V3006 La Serra Pinet 98.885,93 €

V021 V14014 La Serra Terrateig 6.579,83 €

V022 V3022 El Monte Tous 208.734,74 €

V022 V3056 El Monte Tous 68.404,11 €

V035 V3019 Matamon Catadau 14.512,79 €

V036 V3015 Alèdua Llombai 44.295,26 €

V037 V3016 Els Cerros Llombai 37.649,31 €

V039 V3008 Sesga Ademuz 128.604,00 €

V040 V3009 Cerro de la Ceja de Arcos Alpuente 295.714,40 €

V041 V3051 Las Lomas Alpuente 64.095,85 €

V045 V14003 Los Rodenos Calles 29.881,71 €

V046 V3039 Alto del Gazapo, Umbría Negra i altres Casas Altas 36.563,94 €

V047 V3011 Arroyo Cerezo, Palomareja i altres Castielfabib 70.045,38 €

V047 V3055 Arroyo Cerezo, Palomareja i altres Castielfabib 203.518,87 €

V048 V3053 La Muela Castielfabib 32.468,49 €

V049 V3052 El Rato, Peña Blanca i altres Castielfabib 68.355,34 €

V051 V14002 Lomas de Chinchel Chelva 32.924,46 €

V052 V14004 La Sierra Domeño 28.460,41 €

V054 V14008 La Sierra Loriguilla 2.158,90 €

V059 V3010 La Lámpara, Loma Tordera i altres Titaguas 156.256,31 €

V061 V14001 Tuéjar Tuéjar 28.151,26 €

V062 V3001 Las Cabezas Vallanca 78.219,43 €

V066 V3003 La Cabrera, Malacara i El Quixal Buñol 212.453,49 €

V067 V3012 La Sierra Chiva 261.815,13 €

V068 V3007 Malacara Siete Aguas 179.908,21 €

V068 V3059 Malacara Siete Aguas 3.618,30 €

V072 V3002 Los Altos Enguera 186.170,32 €

V072 V14011 Los Altos Enguera 14.632,08 €

V074 V14012 Navalón Enguera 4.577,13 €

V075 V3023 La Redonda Enguera 91.055,12 €

V078 V3004 L’Ombria Montesa 32.475,40 €

V083 V3014 L’Ombria Vallada 70.772,81 €

V084 V3036 Les Foies Xeraco 33.682,93 €

V085 V3027 Mondúber i l’Ullal Xeresa 41.517,09 €

V087 V14013 La Concòrdia Llíria 2.158,90 €

V095 V3018 Sierra Negrete Utiel 242.770,28 €

V103 V14016 Gausa Sagunt 8.311,22 €

V106 V3033 Los Altos Andilla 200.764,44 €

V110 V3057 Peña del Seco Andilla 86.750,23 €

V114 V3058 Tarragones Andilla 58.744,66 €

V116 V14007 Burgal i altres Chera 16.403,80 €

V120 V3034 La Reana Gestalgar 28.644,23 €

V122 V14006 Pera i Plano Sot de Chera 2.187,97 €

V125 V3017 La Garrofera Alzira 51.851,71 €

V127 V3046 Bascons Oliva 6.252,62 €

V132 V14009 Les Creus i l’Ombria Tavernes de la Valldigna 4.816,84 €

V164 V3026 Forests de Barx Barx 93.901,38 €

V180 V3031 La Solana i Barranco Lucía Alcublas 10.505,11 €

V181 V3037 Comunales Bugarra 21.603,05 €

V182 V3043 Xarxanet Turís 20.702,18 €

V184 V3025 El Monte Almiserà 14.044,50 €

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 30 de desembre de 2020

El President de la generalitat

Ximo Puig i Ferrer