Medidas fiscales y administrativas COMUNIDAD VALENCIANA

LLEI 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

Índex

Preàmbul

TÍTOL I. MESURES FISCALS

CAPÍTOL I. Tributs propis

Secció única. Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes

CAPÍTOL II. Tributs cedits

Secció única. Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits

CAPÍTOL III. Altres tributs propis

Secció 1.ª Modificació de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana

Secció 2.ª Modificació de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat

Secció 3.ª Modificació de la Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern Valencià, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana

TÍTOL II. MESURES ADMINISTRATIVES

CAPÍTOL I. Modificacions legislatives en matèries competència de la Presidència de la Generalitat

Secció 1.ª Assistència jurídica a la Generalitat

Secció 2.ª Incompatibilitats de càrrecs públics no electes

Secció 3.ª Règim local

Secció 4.ª Fons de Cooperació Municipal

CAPÍTOL II. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència primera i Conselleria de Cultura i Esport

Secció única. Professions de l’esport i l’activitat física

CAPÍTOL III. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge

Secció 1.ª Procediments d’emergència ciutadana

Secció 2.ª Serveis socials inclusius

Secció 3.a Drets i garanties de la infància i l’adolescència

Secció 4.a Habitatge

CAPÍTOL IV. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública

Secció 1.ª Joc i prevenció de la ludopatia

Secció 2.ª Hisenda

Secció 3.a Pla PIP

Secció 4.ª Responsabilitat social

Secció 5.ª Funció pública

Secció 6.ª Fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE

CAPÍTOL V. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Justícia i Interior

Secció 1.ª Col·legis i consells professionals

Secció 2.ª Prevenció i extinció d’incendis forestals

CAPÍTOL VI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació

Secció 1.ª Universitat Internacional Valenciana

Secció 2.ª Programa Edificant

Secció 3.ª Suspensió del plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià en termes municipals de predomini lingüístic castellà

CAPÍTOL VII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Secció única. Estructures agràries

CAPÍTOL VIII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori

Secció 1.ª Mobilitat

Secció 2.ª Residus i sòls contaminats

Secció 3.ª Canvi climàtic i transició ecològica

Secció 4.ª Ports

Secció 5.ª Ordenació del territori i urbanisme

Secció 6.ª Caça

Secció 7.ª Impacte ambiental

Secció 8.ª Benestar animal

CAPÍTOL IX. Modificacions legislatives en matèria competència de la Conselleria de Sanitat

Secció única. Salut

TÍTOL III. MESURES D’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I DE REESTRUCTURACIÓ D’ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria d’hisenda, Economia i Administració Pública

Secció 1.ª Institut Valencià de Finances. (IVF)

Secció 2.ª Agència Tributària Valenciana

Secció 3.ª Tribunal Administratiu Valencià de Contractes Públics

CAPÍTOL II. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació

Secció 1.ª Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball

Secció 2.ª. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques.

Disposició addicional segona. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures hidràuliques.

Disposició addicional tercera. Expropiacions derivades de l’execució d’obres incloses en l’operació 4.3.1, «Inversions en infraestructures públiques de regadius», del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 i altres considerades d’interés general per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries, de la Comunitat Valenciana.

Disposició addicional quarta. Disposició relativa a nomenaments provisionals de personal estatutari d’institucions sanitàries.

Disposició addicional cinquena. Disposició relativa a provisió de places de prefectura en institucions sanitàries.

Disposició addicional sisena. Disposicions relatives a les retribucions, carrera professional i situació administrativa de determinats alts càrrecs.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera. Procediments iniciats amb anterioritat a la supressió de l’Oficina de drets lingüístics de la Generalitat Valenciana. (ODL)

Disposició transitòria segona. Calendari d’aplicació de la modificació dels projectes lingüístics

Disposició transitòria tercera. Termini per a la publicació de les instruccions interpretatives relatives al Planejament Urbanístic

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Habilitació per a desplegament reglamentari

Disposició final segona. Entrada en vigor

PREÀMBUL

I

La Llei de pressupostos constitueix la norma jurídica més rellevant dictada anualment per les Corts, ja que en aquesta s’autoritza l’Administració autonòmica i el seu sector públic instrumental a percebre i gastar els recursos financers necessaris per a l’execució de les polítiques públiques establides pel Consell.

La consecució dels objectius que es determinen en la Llei de pressupostos, requereix l’aprovació i/o la modificació de diverses normes jurídiques que guarden relació amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa o els criteris de política econòmica general, que servisquen per a facilitar la interpretació i l’execució dels pressupostos i de la política econòmica del Consell, fet que es realitza mitjançant l’adopció d’una sèrie de mesures que, entre altres matèries, es refereixen a aspectes tributaris, de gestió econòmica i d’acció administrativa.

La competència de la Generalitat per a aprovar la present llei deriva dels títols competencials, siga amb caràcter exclusiu o per al desplegament legislatiu de la legislació bàsica de l’Estat, que es preveuen en els articles 49, 50, 52, 67 i 79 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, EACV) en matèria d’organització de les seues institucions d’autogovern, esport, serveis socials, hisenda de la Generalitat, joc, extinció i prevenció d’incendis, col·legis professionals, règim estatutari dels seus funcionaris, aigua, agricultura, medi ambient, transports, ports i organització del seu sector públic instrumental.

II

La llei respon als principis de bona regulació de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

A aquest efecte, es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat i eficàcia, atés l’interés general en el qual es fonamenten les mesures que s’estableixen.

La norma és conforme al principi de proporcionalitat, ja que conté la regulació imprescindible per a aconseguir determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, que exigeixen l’aprovació de diverses normes. Igualment, s’ajusta al principi de seguretat jurídica, perquè és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. Quant al principi de transparència, la majoria de les mesures s’han sotmés als tràmits de consulta pública, audiència i informació pública que són aplicables a la tramitació de normes amb rang de llei. Finalment, en relació amb el principi d’eficiència, aquesta llei no imposa càrregues administratives per als ciutadans.

III

Quant a l’estructura d’aquesta llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, s’ha dividit en tres títols, amb els corresponents capítols, seccions i articles.

Així, el títol I conté les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.

El títol II conté les mesures d’acció administrativa que com a complement a la planificació econòmica que conté la Llei de pressupostos per a 2024, exigeixen abordar modificacions legislatives de les lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, de la Vicepresidència i de cadascuna de les conselleries en les quals s’organitza l’Administració de la Generalitat.

El títol III conté mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i òrgans adscrits a les conselleries que integren l’Administració de la Generalitat, que exigeixen la modificació d’algunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.

Finalment, en vista de la seua extensió i heterogeneïtat, s’incorpora a la llei un índex amb l’estructura, amb la finalitat de simplificar-ne i administrar-ne l’anàlisi.

IV

Així, pel que fa al títol I de la llei, que conté les mesures referents als aspectes tributaris i fiscals, es modifica:

En el capítol I del títol I de la llei s’inclouen modificacions relatives a la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que afecten diversos preceptes d’aquesta norma. Les principals modificacions introduïdes en aquesta disposició són les següents:

a) Se substitueixen les referències a l’Institut Valencià d’Administració Tributària per les d’Agència Tributària Valenciana, per ser l’actual denominació establida per la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana.

b) En matèria d’atenció social, les taxes de la qual es determinen en el títol V de la Llei 20/2017, s’amplia el termini establit per a efectuar el pagament de la quota a ingressar de la taxa per atenció residencial, passant dels primers 20 dies del mes als 25 primers dies.

c) Es modifica la redacció dels articles que regulen les taxes exigides per l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) del títol VI de la Llei de taxes, els canvis de les quals obeeixen, en la major part, a correccions del text a fi de suprimir les referències a l’anterior Llei d’universitats i incorporar l’esment a la nova Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari.

d) En el títol XIII de la Llei 20/2017 reiterada, denominat «Taxes de domini públic», es modifiquen els articles 13.1-5 i 13.1.7 a fi d’evitar dubtes interpretatius de les normes esmentades, i s’incorpora al text l’esment a les zones de domini ferroviari.

e) En relació amb les taxes en matèria d’educació que regula el títol XIV, d’una banda, s’adapta la denominació dels títols dels ensenyaments artístics superiors a la redacció donada en els articles 54, 55, i 56 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i, d’altra banda, al Reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s’estableix el règim de beques i ajudes a l’estudi personalitzades, defineix les mateixes com la quantitat o benefici econòmic que es concedisca per a iniciar o prosseguir ensenyaments conduents a l’obtenció d’un títol o certificat de caràcter oficial amb validesa en tot el territori nacional, atenent les circumstàncies socioeconòmiques i l’aprofitament acadèmic del sol·licitant. Les proves d’accés establides en el punt 2 del quadre de l’apartat 1 de l’article 14.1-5 constitueixen, igual que ocorre amb l’apartat 1, «Activitat docent», serveis destinats a iniciar o prosseguir els ensenyaments artístics superiors i per això, és procedent incloure aquest punt 2 en les excepcions que recull el 14.1.2 de la Llei de taxes.

f) En matèria de taxes en matèria de cultura, es modifica, d’una banda, la redacció del títol XXII relatiu a les taxes en matèria de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), incloent-hi principalment dos nous espais per a l’ús públic, LAB 1 i LAB 2, una nova taxa de préstecs d’obres pertanyents a la col·lecció i fons de la biblioteca per a exposicions, així com la modificació de les exempcions en els préstecs d’obres i en la cessió d’exposicions de l’IVAM per a les entitats locals de la Comunitat Valenciana així com reduccions en entitats locals de la resta de l’estat en funció dels seus habitants.

g) Finalment, en matèria de sanitat s’actualitzen els imports de diverses taxes per prestació de determinats serveis d’assistència sanitària amb la finalitat d’adequar-ne l’import al cost estimat dels serveis prestats per l’Administració.

En el capítol II de la Llei de mesures, amb el títol de «Tributs cedits», s’incorporen les modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits que incideixen sobre diversos preceptes d’aquesta disposició. Les principals modificacions introduïdes en aquesta són:

a) Es modifica la deducció per arrendament o pagament per la cessió d’ús de l’habitatge habitual regulat en la lletra n de l’article 4.1 de la Llei 13/1997, per a preveure el supòsit que, en el cas de figurar en el contracte d’arrendament únicament un dels cònjuges, tots dos podran deduir-se el 50% de les quantitats destinades a aquest o al pagament de la cessió d’ús de l’habitatge habitual, si la despesa prové de béns comuns.

b) Respecte de la lletra w de l’article 4.1 de la llei, relativa a la deducció per obres de conservació o millora de la qualitat, sostenibilitat i accessibilitat en l’habitatge habitual, s’aclareix la redacció del precepte amb la finalitat d’acomodar la seua aplicació al seu objectiu, que no és una altra que fomentar les actuacions que, per la seua finalitat, serien susceptibles d’acollir-se a les mesures de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbanes establides en cada moment per la normativa de foment estatal que, a més, complisquen la normativa sectorial d’habitatge establit per la Comunitat.

c) Es crea una deducció per quantitats satisfetes en despeses sanitàries i d’assistència en la lletra ac de l’article 4.1 de la reiterada Llei 13/1997, amb la qual es pretén complementar les prestacions sanitàries o econòmiques de la Seguretat Social i de les entitats que la substitueixen, que reben les persones afectades per determinades malalties específiques (malalties cròniques d’alta complexitat, les denominades «rares», patologies derivades de dany cerebral adquirit i alzhèimer). D’altra banda, es busca compensar parcialment les despeses escomeses pels contribuents derivats de la recepció de determinats tractaments realitzats en algunes àrees que, com la salut bucodental, mental o visual, encara no són ateses adequadament pel Sistema Nacional de Salut.

d) Íntimament relacionada amb la salut i com una mesura complementària a la deducció per despeses sanitàries i d’atenció, es crea una deducció per les despeses associades a la pràctica esportiva i altres pràctiques saludables, ja que referents nacionals i internacionals destacats en camps de les ciències de l’esport, la psicologia, l’educació i la salut subratllen els beneficis de l’esport i l’activitat física respecte de l’estat de salut física i respecte de la salut mental, afavorint progressos terapèutics i preventius i, des d’un punt de vista social, facilitant les relacions socials a més de promocionar estils de vida saludables.

e) En l’article 11 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que regula la tarifa de l’Impost sobre Successions i Donacions, s’adapta a euros l’escala de l’Impost que va aprovar la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat Valenciana. Amb un propòsit idèntic es modifica el quadre relatiu al patrimoni preexistent que figura en l’article 12 de la Llei, denominat «Quota tributària».

f) Finalment, quant a la regulació de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, es modifiquen els tipus de gravamen de la modalitat transmissions patrimonials oneroses que estableix l’article 13 de la Llei 13/1997, amb la finalitat de pal·liar les circumstàncies que estan dificultant actualment l’efectivitat del dret a un habitatge digne i adequat consagrat en l’article 47 de la Constitució Espanyola (l’enduriment de les condicions d’accés als préstecs hipotecaris derivat de la recent elevació dels tipus d’interés, el fort increment dels preus dels lloguers —que limita el caràcter d’aquest mercat com a alternativa residencial— i l’escàs parc d’habitatges socials).

A aquest efecte, s’escomet una reducció dels tributs en el moment de l’adquisició d’un habitatge per a determinats col·lectius vulnerables, i a conseqüència d’això es rebaixa del 8 al 6% el tipus de gravamen de les adquisicions destinades a constituir l’habitatge habitual de joves menors de 35 anys o d’adquirents de VPO subjectes al règim general sempre que el valor de l’immoble transmés no excedisca els 180.000 euros i amb el mateix límit quantitatiu es redueix del 4 al 3% el gravamen de l’Impost en les adquisicions realitzades per famílies nombroses i monoparentals, persones amb discapacitat, dones objecte de violència de gènere o adquirents d’un habitatge protegit de règim especial.

Quant al capítol III de l’esmentat títol I de la llei, concernent a «Altres tributs propis», es produeixen modificacions que afecten quatre normes jurídiques diferenciades, per la qual cosa se subdivideix en les seccions corresponents per a facilitar la seua comprensió:

Així, en la secció 1.ª, denominada «Modificacions de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana», es modifica la tarifa de l’Impost sobre les Emissions de Diòxid de Carboni dels Vehicles de Tracció Mecànica amb la finalitat d’aclarir que, a l’efecte d’aplicar la tarifa de l’impost, han d’excloure’s les quantitats emeses de diòxid de carboni que estan exemptes de tributació; d’altra banda, se suprimeixen de la redacció donada a l’article regulador de les bonificacions els vehicles considerats històrics, perquè la seua inclusió resulta innecessària perquè la seua exempció ja està prevista en la norma. Finalment, es modifica el període d’inici del còmput dels terminis d’exposició pública dels padrons de l’impost, amb la finalitat de facilitar la gestió de l’impost. Això comporta que el termini de pagament en període voluntari s’adapte igualment a aquestes circumstàncies.

D’altra banda, respecte de la base imposable de l’Impost sobre grans establiments comercials, es corregeix una incoherència en el text vigent i un error en la ràtio VD relativa als establiments col·lectius de vehicle per dia i superfície que ha de tindre’s en compte per a calcular la base imposable en estimació objectiva.

En la secció 2.ª, amb la denominació «Modificacions de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i, d’organització de la Generalitat», es procedeix a la redacció a les actualitzacions de la normativa estatal en matèria de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguen substàncies perilloses.

Pel que fa a la secció 3.ª, es modifica la Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern Valencià, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana, en la secció 4.ª, amb la finalitat d’atribuir a les entitats subministradores la condició de substituts del contribuent en tots els supòsits de consums d’aigües realitzats a través d’aquestes entitats.

V

Com a complement per a la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en uns altres, per la necessitat d’adaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, resulta necessari aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat, que conté el títol II.

En l’àmbit de les competències atribuïdes a Presidència de la Generalitat, quant a la representació i la defensa en judici i assessorament en dret a la Generalitat, de conformitat amb el Decret 10/2023, de 19 de juliol, del president de la Generalitat, es modifica la Llei 10/2005, de 9 de desembre, d’assistència jurídica a la Generalitat, per a eliminar la limitació existent en l’article 3.1bis, quant a les habilitacions de personal funcionari de l’Administració de Generalitat del grup A1 amb la titulació exigida per a ingressar en el cos d’advocats de la Generalitat, en substitució dels advocats tant en la funció consultiva com en la contenciosa. A més, en les sol·licituds d’assistència jurídica per la Generalitat a autoritats i empleats es regula el termini per a resoldre i els efectes del silenci administratiu, en coherència amb el que preveu l’article 21.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

També a proposta de la Presidència de la Generalitat, es modifica la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, en virtut de les competències atribuïdes a la Presidència en matèria de transparència. Així mateix es modifica la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, com també la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, del Fons de Cooperació Municipal dels municipis i entitats locals de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a les competències en matèria d’esport, d’acord amb l’article 49.1.28é de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, EACV), que corresponen a la Vicepresidència primera i Conselleria de Cultura i Esport, es modifica la Llei 2/2022, de 22 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació de l’exercici de les professions de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, per a adequar-la a l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació de 15 de març de 2023, publicat en el BOE núm. 93, de 19 d’abril de 2023.

En matèria de les competències en serveis socials, tal com estableix l’article 49.1.24.ª de l’EACV, que corresponen a la Vicepresidència segona i conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, es modifica, en primer lloc, la Llei 9/2016, de 28 d’octubre, de regulació de procediments d’emergència ciutadana en l’Administració de la Comunitat Valenciana, per a resoldre les discrepàncies existents en relació amb diversos articles d’aquesta norma, en el si de. Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació publicat mitjançant la Resolució de 26 de juliol de 2021, de la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea i l’Estat.

També es modifica la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, per a aclarir el termini de pagament de l’acció concertada per a la prestació de serveis socials.

Així mateix es modifica la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, per a adequar el sentit del silenci administratiu en els procediments que regula aquesta norma, al que es preveu en la legislació bàsica en matèria de procediment administratiu, així com modificar els terminis d’alguns dels seus procediments, en particular en els seguiments en matèria d’adopció. Finalment, en aquest àmbit també es modifica la Llei 8/2024, d’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Quant a la competència en matèria de joc, de conformitat amb la competència atribuïda per l’article 49.1.31.ª de l’EACV, atribuïda a la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública, es modifica la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, essencialment per a possibilitar que el control d’admissió per a l’accés als establiments de joc puga efectuar-se mitjançant sistemes electrònics basats en el reconeixement de dades biomètriques, regulant les mesures per a protegir els interessos i els drets fonamentals dels afectats.

Pel que fa a les competències en matèria d’hisenda, es modifica la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per a adequar la concordança de determinats preceptes a les modificacions introduïdes mitjançant la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, i a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

També en matèria de responsabilitat social, es modifica la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social, per a adequar-la al contingut de l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Generalitat, publicat en el DOGV de 21 de juny de 2023.

Quant a les competències en matèria de col·legis i consells professionals de l’àmbit territorial de Comunitat Valenciana, atribuïdes a la Conselleria de Justícia i Interior, tal com estableix l’article 49.1.22.ª de l’EACV, es modifica la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, pel que fa al procediment disciplinari i sancionador.

En matèria de les competències en prevenció i extinció d’incendis forestals, es modifica la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de donar certesa a la gestió de la prevenció i l’extinció d’incendis forestals als ajuntaments de la Comunitat Valenciana amb terreny forestal i en les zones urbanitzades en la zona d’influència forestal, així com l’aplicació del fons estratègic municipal de prevenció d’incendis i gestió forestal.

En l’àmbit de les competències atribuïdes a la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, pel que fa a la regulació i l’administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells, graus, modalitats i especialitats que correspon a la Generalitat d’acord amb l’article 53 de l’EACV, sense perjudici del que disposa l’article 27 de la Constitució, es modifica la Llei 7/2008, de 13 de juny, de reconeixement de la Universitat Internacional Valenciana, per a corregir errors materials que tenen origen en la transcripció de la norma al castellà i viceversa, així com l’adequada qualificació del mètode d’ensenyament que implementa la universitat, i aquesta és de caràcter predominantment no presencial.

També en l’àmbit de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, es modifica el Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, pel que fa a la regulació de les competències delegades respecte de la revisió de preus que puguen acordar les administracions locals.

Finalment, en l’àmbit de l’educació, se suspenen determinats preceptes de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, en els termes municipals de predomini lingüístic castellà que es relacionen en l’article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, en els quals s’impartisquen ensenyaments no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

En matèria d’agricultura, atribuïda a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, es modifica la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, per a recuperar la redacció original dels apartats 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de l’article 56 d’aquesta llei i que es van ometre erròniament en la modificació d’aquest article, a fi de disposar d’una regulació adequada de l’article esmentat.

Pel que fa a les competències que corresponen a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, són diverses les modificacions legislatives que s’escometen.

En primer lloc, es modifiquen la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana; la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat de residus i sòls contaminants per al foment de l’economia circular en la Comunitat Valenciana; la Llei 6/2022, de 5 de desembre, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, i la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, per a adequar-les als acords de la Comissió Bilateral de Cooperació de l’Administració de l’Estat-Generalitat publicats tant en el DOGV com en el BOE, per a solucionar les discrepàncies manifestades en relació amb els preceptes que es modifiquen.

En segon lloc, es modifica el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la finalitat d’agilitzar l’obtenció de les llicències urbanística i impulsar la col·laboració públic-privada.

També en aquest àmbit, es modifica la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control d’activitats a la Comunitat Valenciana, i la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal.

Finalment, en l’àmbit de la Conselleria de Sanitat, es modifica la Llei 10/20145, de salut de la Comunitat Valenciana.

VI

En el títol III, la llei conté mesures d’organització administrativa que afecten, majoritàriament, òrgans administratius o ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.

En primer lloc es modifica l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, que conté el règim jurídic de l’IVF, per a possibilitar que aquest ens puga atorgar garanties per a complementar el finançament atorgat per les entitats financeres per a l’adquisició d’habitatge a particulars amb dificultats per a l’accés a l’habitatge.

En segon lloc, es modifica la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, amb l’objectiu d’introduir millores en l’estructura organitzativa de l’Agència Tributària Valenciana que permeten aconseguir un major grau d’eficàcia i eficiència en la realització de les funcions que té encomanades l’organisme.

En tercer lloc, es crea el Tribunal Administratiu Valencià de Contractes Públics, com a òrgan de caràcter administratiu especialitzat en matèria de revisió de procediments de contractació.

En quart lloc, es modifica la Llei 2/2004, de 28 de maig, de creació de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, per a regular l’òrgan competent per a l’aprovació dels comptes anuals de l’organisme.

Per últim, es modifica la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de mesures del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, pel que fa a la mercantil Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA.

VII

La part final del projecte conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals que complementen la llei i recullen diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles d’incloure en els títols al·ludits anteriorment.

En particular, destaquem la disposició addicional primera, que declara la necessitat de la urgent ocupació en expropiacions de diferents actuacions viàries amb l’objectiu fonamental de millorar la seguretat viària en les carreteres autonòmiques, així com la mobilitat de ciclistes i vianants i, atés que es considera imprescindible que l’inici de l’execució d’aquestes obres es produïsca durant 2024, resulta necessari agilitzar el procés per a l’obtenció dels terrenys requerits, així com la disposició addicional tercera, que declara la urgent ocupació dels terrenys afectats d’expropiació forçosa, ocupació temporal o imposició de servituds, a conseqüència de l’execució de les obres incloses en l’operació 4.3.1, «Inversions en infraestructures públiques de regadius», del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020, i altres considerades d’interés general, per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

En particular destaquem la disposició addicional primera que declara la necessitat de la urgent ocupació en expropiacions de diferents actuacions viàries que han de començar la seua execució l’any 2024 i la justificació de la qual es basa en l’existència de necessitats inajornables en matèria de seguretat viària, així com complir amb els compromisos derivats de les actuacions finançades amb càrrec al Conveni entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat, a través de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat per a l’execució d’infraestructures en el període 2022/2025.

En la disposició addicional segona es declara d’utilitat pública o interés social, i la necessitat d’urgent ocupació dels béns i drets afectats d’expropiació forçosa motivades per l’execució de les obres hidràuliques que s’especifiquen.

En la disposició addicional tercera, es declara la necessitat de la urgent ocupació en expropiacions, motivades en l’execució d’una sèrie d’obres d’infraestructures per al regadiu derivades de les actuacions de l’operació 4.3.1. «Inversions en infraestructures públiques de regadiu» del PDR-CV 2014-2020 (Programa de Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana) i altres actuacions en matèria de regadius, considerades d’interés general per la Llei 5/2019 d’Estructures Agràries.

El Programa de Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020, va ser aprovat per la Comissió Europea mitjançant Decisió C(2015) 5324 de data 28 de juliol de 2015, modificat per successives decisions d’execució de la Comissió, i actualment té un calendari d’execució transitori fins a l’any 2025.

L’article 236.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic indica que «…no es podrà iniciar l’execució de les obres en tant no s’haja formalitzat l’ocupació en virtut de la vigent Llei d’Expropiació Forçosa». En este sentit, l’Advocacia de la Generalitat ha manifestat en diverses ocasions que… «s’ha de tindre la disponibilitat real dels terrenys, acreditada en document públic; en un altre cas no es podrà iniciar l’execució de l’obra sense que s’haja formalitzat l’acta d’ocupació en el context del corresponent expedient expropiatori, si es tractara de terrenys privats, conforme al qual s’estableix en l’art. 236.2 de la LCSP».

En previsió d’estes circumstàncies, és necessària la declaració d’utilitat pública o interés social i urgent ocupació dels terrenys afectats per les obres de regadiu citades per a, en cas de ser necessari, poder iniciar els corresponents expedients expropiatoris.

Les disposicions addicionals quarta, cinquena i sisena fan referència, respectivament, a nomenaments provisionals de personal estatutari d’institucions sanitàries, a provisió de places de prefectura en institucions sanitàries i a les retribucions, carrera professional i situació administrativa de determinats alts càrrecs.

Finalment, com a mesures organitzatives rellevants, inclosa en la disposició derogatòria de la llei, ha de destacar-se la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, creada per l’article 136 de la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, així com del Decret 73/2018, de 8 de juny, del Consell, de creació del Consell Social de les Llengües.

TÍTOL I

Mesures fiscals

CAPÍTOL I

Tributs propis

Secció única

Modificació de la Llei 20/2017,

de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes

Article 1

Es modifiquen els articles següents del títol I, «Disposicions generals», de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactat així:

«Article 1.4-3. Recaptació tributària

1. La recaptació en període voluntari la durà a terme la conselleria o l’ens del sector públic instrumental de la Generalitat que tinga atribuïdes les actuacions de gestió tributària.

2. Amb una sol·licitud prèvia, podrà concedir-se l’ajornament o el fraccionament del pagament de l’import de les taxes. L’ajornament o el fraccionament no podrà concedir-se per un termini superior a un any. En cas de fraccionament, cada termini parcial no podrà, a més, tindre una duració superior a tres mesos.

3. La recaptació tributària en període executiu correspon a l’Agència Tributària Valenciana.

Article 1.4-4. Inspecció tributària

1. L’exercici de les funcions administratives en què consisteix la inspecció tributària de les taxes correspon a l’Agència Tributària Valenciana.

2. La conselleria o l’ens del sector públic instrumental de la Generalitat que tinga atribuïdes les actuacions de gestió tributària estarà obligat a prestar col·laboració en l’exercici de les funcions esmentades en l’apartat anterior.

Article 1.6-1. Potestat sancionadora

1. En l’àmbit de les taxes que exigisquen l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, la potestat sancionadora en matèria tributària s’exercirà d’acord amb la normativa general en matèria tributària.

2. La distribució, la venda o la comercialització per persones alienes a la Generalitat dels suports, els programes, les aplicacions informàtiques i els models d’impresos relatius a les taxes que regula aquesta llei constitueix una infracció greu sancionada amb multa de 6.000 euros. A aquest efecte, correspondran a les persones titulars de les delegacions de l’Agència Tributària Valenciana de Castelló i Alacant i a la Subdirecció General de l’Agència Tributària Valenciana, en l’àmbit de la província de València, les facultats d’instrucció, i a la persona titular de la Direcció General de l’agència esmentada, les de resolució del corresponent expedient sancionador».

Article 2

Es modifica la disposició final quarta de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactada així:

«Disposició final quarta. Recursos i reclamacions contra actes recaptatoris de l’Agència Tributària Valenciana

Podrà interposar-se la reclamació economicoadministrativa que preveu la disposició final tercera, amb interposició potestativa prèvia de recurs de reposició previst en la disposició final segona, contra les resolucions o els actes de tràmit que decidisquen, directament o indirectament, el fons de l’assumpte relatiu a la matèria recaptatòria dels òrgans o les unitats administratives de l’Agència Tributària Valenciana, referents a ingressos de dret públic de titularitat de les administracions locals de l’àmbit de la Comunitat Valenciana, llevat que la llei establisca expressament un altre procediment de revisió, o a ingressos de dret públic de naturalesa no tributària de la Generalitat».

Article 3

Es modifica l’apartat 3 de l’article 5.1-3 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 5.1-3. Període impositiu, meritació i exigibilitat

1. El període impositiu de la taxa serà l’any natural en el qual es presten els serveis. Aquest període impositiu serà inferior a l’any natural en els supòsits en què l’inici o el cessament dels serveis compresos en el fet imposable de les taxes no coincidisca amb el primer o l’últim dia de l’any natural, respectivament.

2. La meritació es produirà l’últim dia del període impositiu.

3. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produirà prèviament a la meritació. La quota o la quantitat a ingressar s’ingressarà, per dotzenes parts, durant els 25 primers dies del mes immediat següent a la finalització de cada mes natural.

4. Quan s’inicie o finalitze la prestació del servei, el pagament corresponent al mes natural de començament o fi d’aquesta prestació es prorratejarà en funció dels dies del mes en què s’haja prestat efectivament el servei».

Article 4

Es modifica la redacció del títol VI, «Taxes en matèria de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVEP)», de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«TÍTOL VI

Taxes de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP)

CAPÍTOL ÚNIC

Taxa per serveis per a la millora de la qualitat

de l’educació superior realitzats per l’AVAP

Article 6.1-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació per part de l’AVAP dels serveis administratius següents:

a) L’avaluació o l’emissió d’informe previ exigit en el capítol IV del títol IX de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari.

b) L’avaluació del professorat de les universitats privades en possessió del títol de doctorat.

c) L’avaluació i l’emissió dels informes de seguiment dels títols universitaris oficials de grau, màster i doctorat previstos en l’article 27 del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.

d) L’avaluació i l’emissió dels informes per a la renovació de l’acreditació del seguiment dels títols universitaris oficials que preveu l’article 27 bis del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.

Article 6.1-2. Exempcions

Estan exempts de pagar la taxa:

a) Els contribuents que siguen membres d’una família nombrosa de categoria especial o d’una família monoparental de categoria especial.

b) Els contribuents que siguen víctimes de bandes armades i elements terroristes, així com els cònjuges no separats legalment, sempre que el nexe causal entre les activitats delictives i el resultat lesiu haja sigut determinat en un expedient administratiu instruït a aquest efecte pel procediment reglamentari corresponent o per una resolució judicial ferma.

c) Les contribuents que siguen víctimes d’actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en la normativa autonòmica contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

d) Els contribuents que siguen persones amb discapacitat, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

Article 6.1-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què es preste el servei corresponent.

2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat a ingressar es realitzarà prèviament a la meritació, en el moment en què es formule la sol·licitud d’inscripció, avaluació, emissió d’informe previ o expedició.

Article 6.1-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis que constitueixen el fet imposable.

Article 6.1-5. Quota íntegra

La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Avaluació del professorat universitari:

1.1 L’avaluació o l’emissió de l’informe previ exigit en el capítol IV del títol IX de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari per a la contractació de les figures de professorat universitari, quan siga procedent. 58,53 €

1.2 L’avaluació del professorat de les universitats privades en possessió del títol de doctorat. 58,53 €

2 Avaluació i emissió dels informes de seguiment dels títols universitaris oficials:

2.1 Avaluació i emissió dels informes de seguiment de títols universitaris oficials de grau.

617,58 €

2.2 Avaluació i emissió dels informes de seguiment de títols universitaris oficials de màster.

411,72 €

2.3 Avaluació i emissió dels informes de seguiment de títols universitaris oficials de doctorat.

411,72 €

2.4 L’avaluació i l’emissió dels informes per a la renovació de l’acreditació dels títols universitaris oficials:

2.4.1 – de grau: 1.646,87 €

2.4.2 – de màster: 1.441,01 €

2.4.3 – de doctorat: 1.441,01 €

Article 6.1-6. Quota líquida

La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra una bonificació del 50% de la quota íntegra, sempre que els contribuents siguen membres d’una família nombrosa de categoria general o d’una família monoparental de categoria general.»

Article 5

Es modifica l’article 13.1.5 i el 13.1.7 del títol XIII, «Taxes en matèria de domini públic», de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que consta d’un capítol únic, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 13.1-5. Base imposable

1. En els casos d’ús privatiu de béns demanials que no formen part del domini públic viari o ferroviari, la base imposable serà l’import següent:

a) Amb caràcter general, el valor de la part del bé efectivament ocupat i, si és el cas, de les instal·lacions ocupades, i es prendrà com a referència el valor de mercat dels immobles pròxims de naturalesa anàloga.

b) Quan s’utilitzen procediments de concurrència competitiva, el valor econòmic de la proposició sobre la qual recaiga la concessió, autorització o adjudicació, configurat, al seu torn, a partir del valor de mercat dels immobles pròxims de naturalesa anàloga.

c) Quan els béns no puguen ser valorats per valor de mercat en funció dels immobles pròxims de naturalesa anàloga, la utilitat que reporte l’ús durant el període corresponent, i es prendrà com a referència la utilitat de béns de naturalesa anàloga.

d) Quan els béns no puguen ser valorats per valor de mercat en funció dels immobles pròxims de naturalesa anàloga i s’utilitzen procediments de concurrència competitiva, el valor econòmic de la proposició sobre la qual recaiga la concessió, autorització o adjudicació, configurat, al seu torn, a partir d’aquesta utilitat de referència i dels motius d’utilitat pública o interés social que, si és el cas, determinen l’atribució de l’ús.

2. En els casos d’ús comú especial de béns demanials que no formen part del domini públic viari o ferroviari de la Generalitat la base imposable serà l’import següent:

a) La utilitat que reporte l’ús durant el període corresponent.

b) Quan s’utilitzen procediments de concurrència competitiva, el valor econòmic de la proposició sobre la qual recaiga la concessió, l’autorització o l’adjudicació, configurat, al seu torn, a partir de la utilitat que reporte l’ús durant el període corresponent.

Article 13.1-7. Quota íntegra

1. En els casos d’ocupació del domini públic viari o ferroviari de la Generalitat, la quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixa que indica el quadre següent:

[…]»

Article 6

Es modifica l’apartat f de l’article 14.1.2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 14.1-2. Exempcions

[…]

f) Els contribuents que formen part de l’alumnat beneficiari de beques, d’acord amb la normativa vigent en matèria de règim de beques i d’ajudes personalitzades a l’estudi, estaran exempts de pagar la taxa que estableixen el punt 1, «Activitat docent», i 2, «Avaluació i proves», del quadre de l’apartat 1 de l’article 14.1-5.»

Article 7

Es modifica l’article 14.1-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactat amb aquest contingut:

«Article 14.1-5. Quota íntegra

1. La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Tipus de servei Euros per crèdit

1 Activitat docent

1.1 Ensenyaments artístics superiors.

1.1.1 Ensenyament superior d’art dramàtic 9,42 €

1.1.2 Ensenyament superior de música 9,42 €

1.1.3 Ensenyament superior de dansa 9,42 €

1.1.4 Ensenyament superior de disseny 9,42 €

1.1.5 Ensenyament superior d’arts plàstiques (ceràmica) 9,42 €

1.2 Màsters en ensenyaments artístics oficials 31,52 €

1.3 Cursos propis ensenyaments artístics superiors 43,79 €

2 Avaluació i proves

2.1 Prova específica per a persones sense requisits acadèmics 22,37 €

2.2 Prova específica d’accés 53,52 €

2.3 Proves d’aptitud per a accés a màsters 74,20 €

3 Expedició de títols acadèmics

3.1 Títol de màster en Ensenyaments artístics superiors, suplement europeu al títol o duplicat del títol, a petició dels interessats i per causes imputables a aquests 201,26 €

3.2 Títol de grau en Ensenyaments artístics superiors, suplement europeu al títol o duplicat del títol (LOMLOE), i Títol Superior en Ensenyaments Artístics, suplement europeu al títol o duplicat del títol (LOE), a petició dels interessats i per causes imputables a aquests 176,75 €

3.3 Expedició del suplement europeu al títol 33,34 €

4 Secretaria

4.1 Obertura d’expedient acadèmic per inici d’estudis en un centre i trasllat, expedició certificats acadèmics

25,94 €

4.2 Expedició o renovació de targetes d’identitat d’estudiants 2,26 €

2. Per als casos de matriculació d’una assignatura per segona vegada, la quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixa, indicada en el quadre de l’apartat 1, incrementada en un 25%. Si la matrícula es fa per tercera vegada o posteriors, l’increment serà del 70%.

3. Els contribuents matriculats en centres externs adscrits a l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV) abonaran, en concepte d’activitat docent, avaluació i proves i expedient acadèmic, el 25% de les quantitats establides en els punts 1, 2 i 4.1, del quadre de l’apartat 1. La resta de taxes s’abonaran íntegrament.

4. Els contribuents que obtinguen reconeixement de crèdits per raó d’altres estudis cursats en centres superiors privats o centres estrangers abonaran pels crèdits reconeguts, en concepte d’expedient acadèmic i de prova d’avaluació, el 25% de les quantitats que estableix el quadre de l’apartat 1.»

Article 8

Es modifiquen els següents articles regulats en el títol XXII, relatiu a les taxes en matèria de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que queden redactats així:

«TÍTOL XXII

Taxes en matèria de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)

CAPÍTOL I

Taxa per la utilització privativa dels espais de l’IVAM

Article 22.1-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la utilització de les instal·lacions de l’IVAM següents:

a) Sala d’actes

b) Vestíbul de la planta baixa

c) Vestíbul de la segona planta

d) Esplanada

e) Lab 1

f) Lab 2

Article 22.1-2. Exempcions

Estan exempts de pagar la taxa els organismes o els ens pertanyents al sector públic de la Generalitat.

Article 22.1-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què comence la utilització efectiva de les instal·lacions corresponents.

2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat que cal ingressar es produirà anteriorment a la meritació, en el moment en què es formalitze l’autorització de l’ús.

Article 22.1-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones, físiques o jurídiques, que siguen usuàries dels espais als quals es refereix el fet imposable.

Article 22.1-5. Substituts del contribuent

En els casos en què la persona que siga usuària dels espais i la persona que sol·licita l’autorització de l’ús no coincidisca, aquesta última serà substitut del contribuent.

Article 22.1-6. Quota íntegra. 1. La quota íntegra

S’obtindrà aplicant la quantitat fixa que indica el quadre següent:

2. Fora de l’horari del museu, la quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent (amb una duració mínima de tres hores):

3. En els casos en què la utilització del vestíbul de la segona planta o de l’esplanada siga amb caràcter addicional a l’ús principal de la resta dels espais indicats, s’exigiran les quantitats següents:

a) Vestíbul segona planta: 152,85 €/hora.

b) Esplanada: 203,80 €/hora.

4. Els imports previstos en els quadres dels apartats 1 i 2 inclouen: mobiliari i mitjans materials audiovisuals existents a les sales, il·luminació fixa, vestuari (en horari de museu), climatització, neteja i seguretat.

5. En el cas de l’esplanada, els imports previstos en els apartats 1, 2 i 3 només inclouen: il·luminació fixa, neteja i seguretat.

6. Els imports previstos en els apartats 1, 2 i 3 per l’ús del hall principal, el hall de la segona planta o l’esplanada es podran incrementar en la quantia dels costos de seguretat.

Article 22.1-7. Quota líquida

1. La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra els coeficients i les bonificacions que s’estableixen en els apartats següents.

2. Supòsits en què cal aplicar coeficients:

Concepte Coeficient

Per la rellevància cultural i connexió de l’acte o activitat amb les finalitats pròpies de l’IVAM 0,50

Per la incidència en la difusió pública dels valors culturals de l’IVAM 0,75

Pel caràcter comercial de l’activitat 1,50

La gerència de l’IVAM és l’òrgan competent per a la qualificació i la determinació del coeficient que resulte aplicable.

3. Sobre la quota íntegra o, si és el cas, sobre la quantia resultant d’aplicar sobre la quota íntegra el coeficient que corresponga dels que preveu el quadre de l’apartat segon, s’aplicaran les bonificacions següents:

a) Una bonificació del 50% en el cas d’organismes o ens pertanyents al sector públic de l’Estat, de la resta de les comunitats autònomes o dels ens locals.

b) Una bonificació del 95%, en el cas d’entitats sense fins lucratius que destinen l’espai a realitzar les activitats que recull l’article 7.1r de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Article 22.1-8. Document de formalització de l’autorització d’ús

1. El document en què es formalitze l’autorització de l’ús ha de contindre:

a) Les condicions d’ús dels espais, l’aforament màxim permés i qualsevol altre aspecte de la seua utilització.

b) La quota o quantitat que cal ingressar.

c) La motivació i el dret a l’aplicació dels coeficients que preveu l’apartat 2 de l’article 22.1-7.

2. Si cal, el document esmentat contindrà:

a) La quantia de les despeses relacionades amb la seua utilització no incloses en la quota o quantia que cal ingressar per la taxa.

b) L’obligació del depòsit o de la contractació de l’assegurança a què es refereix l’apartat 2 de l’article 22.1-9.

Article 22.1-9. Especialitats

1. La utilització dels espais objecte d’aquesta taxa per les persones usuàries estarà condicionada a les prioritats que establisca l’IVAM a fi de no interferir en el desenvolupament de la seua finalitat bàsica com a institució cultural.

2. Atenent la naturalesa de l’esdeveniment o l’activitat que es desenvolupe en els espais cedits, així com al nombre d’assistents, la gerència de l’IVAM podrà exigir la constitució d’un depòsit en metàl·lic (fiança) en quantia suficient per a garantir el pagament de possibles desperfectes o la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil amb la cobertura que es considere oportuna.

El compliment de l’obligació que estableix el paràgraf anterior s’ha d’acreditar, almenys, amb 72 hores d’antelació a la celebració de l’acte. La falta d’aquesta acreditació comportarà l’anul·lació automàtica de l’autorització d’ús, sense dret al reintegrament de les quantitats que, si és el cas, s’hagen satisfet.

3. S’ha de reintegrar l’import de les quantitats satisfetes, a instància de la persona interessada, quan la utilització o l’aprofitament no es realitze per causes no imputables a les persones concessionàries de l’autorització d’ús.

CAPÍTOL II

Taxa pel préstec d’obres de l’IVAM

Article 22.2-1. Fet imposable

Constitueixen el fet imposable d’aquesta taxa els préstecs d’obres d’art i de fons bibliogràfics i documentals per part de l’IVAM.

Article 22.2-2. Exempcions

Estan exempts de pagar la taxa:

a) Els organismes o els ens pertanyents al sector públic de la Generalitat, així com les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

b) Els organismes o les institucions públiques o privades amb les quals l’IVAM tinga establit un acord o conveni d’intercanvi de préstecs o serveis.

Article 22.2-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què l’IVAM autoritze el préstec.

2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat a ingressar es produirà en el moment de la meritació.

Article 22.2-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones, físiques o jurídiques, a les quals es concedisca el préstec d’obres d’art que constitueixen el fet imposable.

Article 22.2-5. Substituts del contribuent

En els casos en què la persona a qui es concedisca el préstec d’obres i la persona que sol·licita aquest préstec no coincidisquen, aquesta última serà substitut del contribuent.

Article 22.2-6. Quota íntegra

1. La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Préstec d’obres per part de l’IVAM:

1.1 Per les cinc primeres obres d’art (per cada una) 305,70 €

1.2 A partir de la sisena obra d’art (per cada una) 152,82 €

1.3 Pels cinc primers documents o unitats documentals (per cadascuna) 103,02 €

1.4 A partir del sisé document o unitat documental 51,51 €

2. Els imports fixats que estableix el quadre de l’apartat 1 comprenen exclusivament les despeses per gestió de préstecs i no incorporen qualsevol altra despesa derivada de la preparació tècnica de les obres, com ara assegurances, transport, correus o altres, i el seu contingut s’especificarà en el document en què es formalitze el préstec de les obres.

Article 22.2-7. Quota líquida

La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra una bonificació del 50%, en el cas d’organismes o ens pertanyents al sector públic de l’Estat, de la resta de les comunitats autònomes o dels ens locals.

Article 22.2-8. Document de formalització del préstec de les obres d’art

1. El préstec de les obres d’art per part de l’IVAM es documentarà en les condicions del préstec d’obres d’art de l’IVAM.

2. En les condicions del préstec d’obres d’art de l’IVAM, es detallaran les despeses derivades de la preparació tècnica de les obres d’art objecte de préstec, que seran a càrrec del contribuent.

3. La validesa i l’efectivitat del préstec queden condicionades a la subscripció per part del contribuent de les condicions del préstec d’obres d’art de l’IVAM.

CAPÍTOL III

Taxa per la cessió d’exposicions de l’IVAM

Article 22.3-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la cessió d’exposicions per part de l’IVAM.

Article 22.3-2. Exempcions

Estan exempts de pagar la taxa els organismes o els ens pertanyents al sector públic de la Generalitat, així com les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

Article 22.3-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què es formalitze el document que regule la cessió de l’exposició.

2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat a ingressar es produirà en el moment de la meritació.

Article 22.3-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones, físiques o jurídiques, a les quals se cedisquen les exposicions.

Article 22.3-5. Substituts del contribuent

En els casos en què la persona a qui se cedisca l’exposició per part de l’IVAM i la persona que sol·licita la citada cessió no coincidisquen, aquesta última serà substitut del contribuent.

Article 22.3-6. Quota íntegra

La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Cessió d’exposicions 31.181,40 €

Article 22.3-7. Quota líquida

1. La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra els coeficients i les bonificacions que estableixen els apartats següents.

2. Supòsits en què cal aplicar coeficients:

Concepte Coeficient

Per obres que constitueixen l’exposició objecte de la cessió que no siguen propietat de l’IVAM. 0,70

Per la rellevància cultural i la connexió amb les finalitats pròpies de l’IVAM. 0,50

Per la singularitat de les obres que constitueixen l’exposició objecte de la cessió, sempre que siguen propietat de l’IVAM. 1,40

La gerència de l’IVAM és l’òrgan competent per a la qualificació i la determinació del coeficient que resulte aplicable.

3. Sobre la quota íntegra o, si és el cas, sobre la quantia resultant d’aplicar sobre la quota íntegra el coeficient que corresponga dels que preveu el quadre de l’apartat 2, s’aplicaran les bonificacions següents:

a) Una bonificació del 50%, en el cas d’organismes o ens pertanyents al sector públic de l’Estat, de la resta de les comunitats autònomes i ens locals amb més de 20.000 habitants.

b) Una bonificació del 65%, en el cas d’ens locals d’entre 5.000 i 20.000 habitants.

c) Una bonificació del 80%, en el cas d’ens locals de menys de 5.000 habitants.

Article 22.3-8. Document de formalització de la cessió de l’exposició

La cessió d’exposicions per part de l’IVAM s’ha de documentar en les «Condicions de la cessió de l’exposició», que han de contindre:

a) La data i la seu on es mostrarà l’exposició objecte de la cessió.

b) La quota o quantitat que cal ingressar.

c) La quantia de les despeses relacionades amb la seua utilització no incloses en la quota o la quantia a ingressar per la taxa.

d) Les obligacions que corresponguen a l’IVAM i al cessionari.

CAPÍTOL IV

Taxa per l’explotació de les obres els drets de propietat

intel·lectual de les quals corresponguen a l’IVAM

Article 22.4-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’autorització per a l’explotació de les obres els drets de propietat intel·lectual de les quals corresponguen a l’IVAM en modalitat exclusiva.

Article 22.4-2. Exempcions

Està exempta de pagar la taxa l’autorització per a l’explotació de les obres els drets de propietat intel·lectual de les quals corresponguen a l’IVAM en modalitat exclusiva, sempre que aquesta activitat tinga una finalitat científica i docent o estrictament cultural, realitzada sense ànim de lucre.

Article 22.4-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què es concedisca l’autorització que constitueix el fet imposable.

2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat a ingressar es produirà en el moment de la meritació.

Article 22.4-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones, físiques o jurídiques, a les quals s’autoritze l’explotació que constitueix el fet imposable.

Article 22.4-5. Substituts del contribuent

En els casos en què la persona a qui s’autoritze l’explotació i la persona que sol·licita l’autorització de l’ús no coincidisquen, aquesta última serà substitut del contribuent.

Article 22.4-6. Quota íntegra

La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que indica el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Autorització per a l’explotació de les obres els drets de propietat intel·lectual de les quals corresponguen a l’IVAM en modalitat exclusiva:

1.1 Per a ús divulgatiu o particular 50,95 €

1.2 Per a ús editorial o comercial 213,99 €

1.3 Per a ús publicitari 305,70 €

Article 22.4-7. Document de formalització de l’explotació de les obres d’art

1. L’autorització per a l’explotació de les obres els drets de propietat intel·lectual de les quals corresponguen a l’IVAM en modalitat exclusiva s’ha de documentar en les condicions d’explotació de les obres.

2. La validesa i l’efectivitat de l’autorització queden condicionades a la subscripció pel contribuent de les condicions d’explotació de les obres.

CAPÍTOL V

Taxa pels serveis prestats per la biblioteca

i centre de documentació de l’IVAM

Article 22.5-1. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’expedició del carnet de persona usuària dels fons de la biblioteca i el centre de documentació de l’IVAM.

2. No hi estarà subjecta l’expedició del carnet que siga conseqüència de la rectificació de la menció del sexe i el nom en el Registre Civil.

Article 22.5-2. Exempcions

Estan exempts de pagar la taxa:

a) Els contribuents que siguen membres d’una família nombrosa o d’una família monoparental.

b) Els contribuents que siguen víctimes d’actes terroristes.

c) Les contribuents que siguen víctimes d’actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en la normativa autonòmica contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

d) Els contribuents que siguen persones amb discapacitat, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

e) El personal de l’IVAM, les persones que tinguen la condició d’amic de l’IVAM i els membres d’honor.

f) Els contribuents que estiguen en situació d’exclusió social i aquesta l’acredite l’òrgan competent en matèria de benestar social de l’ajuntament de residència.

Article 22.5-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment que es preste el servei que constitueix el fet imposable.

2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat a ingressar es produirà en el moment de la meritació.

Article 22.5-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones que facen ús dels serveis als quals es refereix el fet imposable.

Article 22.5-5. Quota íntegra

La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Carnet de biblioteca IVAM 5,10

»

Article 9

Es modifica l’apartat 7 de l’article 29.1-9 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactat així:

«Article 29.1-9. Quota íntegra per atenció ambulatòria

7. La quota íntegra corresponent a cada atenció ambulatòria s’obtindrà aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Codi Descripció Import (€)

AM0101 Intervenció de cirurgia major ambulatòria 997,05 €

AM0102 Intervenció de cirurgia menor ambulatòria, infiltració o un altre tractament en l’àmbit d’atenció primària o especialitzada, amb menys de 20 minuts de duració 144,18 €

AM0103 Intervenció de cirurgia menor ambulatòria, infiltració o un altre tractament en l’àmbit d’atenció primària o especialitzada, amb més de 20 minuts de duració 223,32 €

AM0104 Assistència en hospital de dia d’oncologia (incloent-hi la pediàtrica) i d’hematologia 291,03 €

AM0105 Assistència en altres hospitals de dia 117,11 €

AM0201 Urgència hospitalària 240,00 €

AM0202 Consulta mèdica d’atenció primària al centre en horari d’atenció continuada 50,00 €

AM0203 Visita mèdica d’atenció primària a domicili en horari d’atenció continuada 147,67 €

AM0301 Assistència sanitària prestada pels equips SAMU / Suport Vital Avançat del Servei d’Emergències Sanitàries (SES) 900,00 €

AM0401 Consulta mèdica d’atenció primària al centre en horari ordinari, primera consulta 63,00 €

AM0402 Primera consulta de facultatiu de pediatria i neonatologia 127,12 €

AM0403 Primera consulta de facultatiu d’altres especialitats 66,26 €

AM0404 Visita mèdica d’atenció primària a domicili en horari ordinari: primera visita 80,53 €

AM0405 Consulta mèdica d’atenció primària al centre en horari ordinari, consulta successiva 35,00 €

AM0406 Consulta successiva de facultatiu de pediatria i neonatologia 50,43 €

AM0407 Consulta successiva de facultatiu d’altres especialitats (inclou: cura mèdica

ambulatòria) 40,78 €

AM0408 Visita mèdica d’atenció primària a domicili en horari ordinari, visita successiva 47,37 €

AM0409 Consulta de comare 26,43 €

AM0410 Consultes d’unitats de suport, planificació familiar, odontologia preventiva, estimulació precoç del xiquet, etc. 47,23 €

AM0411 Extraccions, injectables o presa de mostres al centre sanitari (*) 21,30 €

AM0412 Extraccions, injectables o presa de mostres al domicili (**) (***) 27,59 €

AM0413 Sessió de preparació al part i altres activitats grupals d’infermeria 15,37 €

AM0414 Determinació d’alcoholèmia 21,71 €

AM0415 Consulta d’infermeria, cura d’infermeria o altres procediments d’infermeria no especificats al centre sanitari (*) 50,00 €

AM0418 Visita d’infermeria, cura d’infermeria o altres procediments d’infermeria no especificats al domicili (**) (***) 41,17 €

AM0421 Sessió de rehabilitació bàsica 20,97 €

AM0422 Consulta telefònica de facultatiu 21,88 €

AM0423 Consulta telefònica d’infermeria 15,29 €

(*) Quan en un mateix contacte al centre es realitze més d’un procediment d’infermeria, es facturaran per separat. No es poden facturar en cap cas més de tres procediments per contacte.

(**) Quan en un mateix contacte al domicili del pacient es realitze més d’un procediment d’infermeria, es facturaran per separat. No es poden facturar en cap cas més de dos procediments per contacte.

(***) No inclou l’activitat realitzada pel personal d’infermeria de les unitats d’hospital a domicili.»

Article 10

Es modifica l’apartat 1 de l’article 29.1-12 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactat així:

Article 29.1-12. Quota íntegra per altres conceptes

1. La quota íntegra en els casos de transport en ambulància s’obtindrà aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:

Codi Descripció (*) Import (€)

TS0002 Servei de transport sanitari no urgent dins del territori de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes 27,09 €

TS0003 Servei de transport sanitari fora del territori de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes 0,78 per km

(**)

TS0004 Servei de transport sanitari urgent en SAMU / Suport Vital Avançat, dins de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes

420,00 €

TS0005 Servei de transport sanitari urgent en SVB, dins de la Comunitat Valenciana i de les províncies limítrofes 350,00 €

TS0006 Servei de transport sanitari en helicòpter medicalitzat 8.200 €

(*) Són províncies limítrofes: Albacete, Conca, Múrcia, Tarragona i Terol.

(**) En el càlcul del quilometratge s’ha d’incloure el servei d’anada i tornada. S’haurà d’afegir, si és el cas, l’import dels peatges internacionals i les taxes aeroportuàries degudament justificats.

Les quanties fixades per transport sanitari es refereixen únicament al servei de transport o trasllat del malalt, no inclouen l’assistència sanitària.

Quan el servei es preste amb inici i destinació a la Comunitat Valenciana o les províncies limítrofes, es distingirà si es tracta de transport sanitari urgent, atenent el recurs assistencial que realitza el transport, en SAMU / Suport Vital Avançat (TS0004) o en SVB (TS0005), o transport sanitari no urgent (TS0002). Quan es tracte d’un servei amb inici o destinació fora de la Comunitat o les províncies limítrofes, s’aplicarà la tarifa per quilòmetre (TS0003).

L’assistència sanitària que, si és el cas, puga prestar el personal mèdic o d’infermeria dels equips SAMU / Suport Vital Avançat del Servei d’Emergències Sanitàries (SES) es liquidarà separadament aplicant la tarifa corresponent (AM0301) recollida en l’apartat 7 de l’article 29.1-9».

Article 11

Es crea una disposició transitòria en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, amb la següent redacció:

Disposició transitòria única. Taxes en matèria d’ensenyament universitari.

«El capítol III del títol XIV d›aquesta llei, regulador de les taxes en matèria d›ensenyament universitari, mantindrà la seua vigència en tant no entre en vigor, una vegada posat en coneixement del Consell Valencià d’Universitats i de Formació Superior, un decret del Consell que regule tots els aspectes substantius i formals necessaris per a l’exigència dels preus públics que, en la seua substitució, resulten exigibles.»

CAPÍTOL II

Tributs cedits

Secció única

Modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre,

per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost

sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits

Article 12

Es modifica l’últim paràgraf de la lletra n de l’apartat u de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que quedarà redactat així:

«El límit d’aquesta deducció es prorratejarà pel nombre de dies en què estiga vigent l’arrendament dins del període impositiu i en què es complisquen les circumstàncies personals requerides per a aplicar els diferents percentatges de deducció. Quan dos o més contribuents declarants de l’Impost tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció per un mateix habitatge, el límit es prorratejarà entre ells per parts iguals. Això últim serà aplicable, en particular, en el supòsit de cònjuges subjectes al règim econòmic matrimonial de guanys que hagen satisfet les rendes amb càrrec a béns comuns, amb independència de qui figure en el contracte d’arrendament.»

Article 13

Es modifica el segon paràgraf de la lletra w de l’apartat u de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que quedarà redactat així:

«Els contribuents la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi dels quals no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quart d’aquesta llei, podran deduir-se per les obres realitzades durant l’exercici en l’habitatge habitual del qual siguen propietaris o titulars d’un dret real d’ús i gaudi, o en l’edifici en què aquesta es trobe, sempre que tinguen per objecte la seua conservació o la millora de la qualitat, la sostenibilitat i l’accessibilitat, en els termes previstos pels plans estatals de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbanes que estiguen vigents en la data de meritació i, a més, complisquen el que dispose la normativa autonòmica en matèria d’accessibilitat, rehabilitació, disseny i qualitat en l’habitatge.»

Article 14

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, es modifica el requisit regulat en la lletra c de la deducció regulada en la lletra z de l’apartat un de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que quedarà redactat com segueix:

«c) Les operacions en què siga aplicable la deducció han de formalitzar-se en escriptura pública, en la qual ha d’especificar-se la identitat dels inversors i l’import de la inversió respectiva. No obstant això, en el cas de les societats cooperatives i excepte en els supòsits de constitució, no serà necessària la formalització en escriptura pública, havent-se de justificar la subscripció i desemborsament de les aportacions obligatòries o voluntàries al capital social realitzades per les persones sòcies mitjançant una certificació signada per qui ostente la secretaria de la cooperativa, amb el vistiplau de la presidència de la mateixa i amb les signatures legitimades notarialment; quan s’hagen efectuat per la mateixa persona sòcia diverses subscripcions o desemborsaments durant l’exercici, serà suficient que s’expedisca una única certificació, en la qual consten totes les dates de subscripció i desemborsament. »

Article 15

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, es crea la lletra ac de l’apartat u de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«ac) Per les quantitats satisfetes en el període impositiu en despeses de la naturalesa següent:

1. Per al tractament i la cura de les persones afectades per malalties cròniques d’alta complexitat i les anomenades «rares», fins a 100 euros. Si es tracta d’una família nombrosa o monoparental, la deducció és fins a 150 euros.

2. Destinats al tractament i la cura de persones diagnosticades de dany cerebral adquirit o de la malaltia d’Alzheimer, fins a 100 euros. Si es tracta d’una família nombrosa o monoparental, la deducció és fins a 150 euros.

3. Derivats de l’adquisició de productes, serveis i tractaments vinculats a la salut bucodental de caràcter no estètic, el 30% de les despeses generades. L’import màxim de la deducció és de 150 euros.

4. Relacionats amb l’atenció a persones afectades per qualsevol patologia relacionada amb la salut mental, el 30% de les despeses generades. L’import màxim de la deducció és de 150 euros.

5. Destinats a l’adquisició de cristalls graduats, lents de contacte i solucions de neteja, el 30% de les despeses generades. L’import màxim de la deducció és de 100 euros.

Els anteriors conceptes són compatibles entre si.

El límit de deducció s’estableix per contribuent i els desemborsaments poden anar destinats al tractament del contribuent, el seu cònjuge i aquelles persones que donen dret a l’aplicació dels mínims familiars per descendents i ascendents. Quan dos contribuents declarants tenen dret a l’aplicació d’aquesta deducció pel fet de desemborsar les despeses relacionades amb els tractaments o les cures rebudes per altres persones, la base de la deducció es prorrateja entre ells per parts iguals.

No s’integren en la base de la deducció les primes satisfetes per assegurances mèdiques ni l’import de les prestacions mèdiques que són reintegrables per la seguretat social o les entitats que la substitueixen.

Tampoc s’inclouen en la base de la deducció les quantitats satisfetes a associacions sense ànim de lucre declarades d’utilitat pública que gaudeixen de la deducció per donatius i altres aportacions regulades en l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, del impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels imposts de societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

Són requisits per a aplicar la deducció:

a) Que la suma de la base liquidable general i de la base d’estalvi no siga superior a 32.000 euros en tributació individual i a 48.000 euros en cas de tributació conjunta. Els límits de deducció s’apliquen als contribuents quan la seua suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi és inferior a 29.000 euros, en tributació individual, o inferior a 45.000 euros, en tributació conjunta.

Quan la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent està compresa entre 29.000 i 32.000 euros, en tributació individual, o entre 45.000 i 48.000 euros, en tributació conjunta, l’import dels límits de deducció és el següent:

– En tributació individual, el resultat de multiplicar els límits de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la fórmula següent: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 3.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 29.000).

– En tributació conjunta, el resultat de multiplicar els límits de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la fórmula següent: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 3.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 45.000).

b) Que els serveis rebuts a conseqüència de tractaments mèdics siguen prestats per establiments, centres, serveis o professionals sanitaris inscrits en el Registre General de Centres, Serveis i Establiments Sanitaris o en el Registre Estatal de Professionals Sanitaris.

c) Que es puguen acreditar les adquisicions de béns o serveis mitjançant la factura corresponent, la qual ha d’indicar el concepte deduït i el justificant de pagament per algun dels mitjans previstos en la disposició addicional setzena d’aquesta llei. A l’efecte de la seua revisió per l’administració tributària, s’hi ha d’adjuntar els antecedents anteriors d’un informe emés per un facultatiu competent que permeta inequívocament la correcta classificació en alguna de les categories de despesa previstes per a aquesta deducció.»

Article 16

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, es crea la lletra ad de l’apartat u de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, amb la redacció següent:

«ad) Per les quantitats satisfetes en el període impositiu en despeses associades a la pràctica de l’esport i activitats saludables: el 30% amb el límit de 150 euros d’import de la deducció.

Si el declarant és major de 65 anys o té una discapacitat igual o superior al 33 %, el percentatge de deducció serà del 50 % i l’import màxim de la deducció serà de 150 euros.

Si el declarant és major de 75 anys o té una discapacitat igual o superior al 65 %, el percentatge de deducció serà del 100 % i l’import màxim de la deducció serà de 150 euros.

El límit de deducció s’establirà per contribuent i els desemborsaments podran anar destinats a activitats desenvolupades pel contribuent, el seu cònjuge i aquelles persones que donen dret a l’aplicació dels mínims familiars per descendents i ascendents.

Quan dos contribuents declarants tinguen dret a l’aplicació d’esta deducció per correspondre a despeses relacionades amb altres persones, la base de la deducció es prorratejarà entre ells per parts iguals.

Seran requisits per a aplicar la deducció:

a) Que la suma de la base liquidable general i de la base d’estalvi no siga superior a 32.000 euros en tributació individual i a 48.000 euros en cas de tributació conjunta. El límit de deducció s’aplicarà als contribuents la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi dels quals siga inferior a 29.000 euros, en tributació individual, o inferior a 45.000 euros, en tributació conjunta.

Quan la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent estiga compresa entre 29.000 i 32.000 euros, en tributació individual, o entre 45.000 i 48.000 euros, en tributació conjunta, l’import del límit de deducció serà el següent:

– En tributació individual, el resultat de multiplicar el límit de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la fórmula següent: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 3.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 29.000).

– En tributació conjunta, el resultat de multiplicar el límit de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la fórmula següent: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 3.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 45.000).

b) Donaran dret a deducció les quantitats satisfetes en concepte de:

– Quotes de pertinença o adhesió satisfetes a gimnasos, clubs esportius, federacions esportives, grups de recreació esportiva, seccions esportives o de recreació esportiva d’altres entitats no esportives, agrupacions de recreació esportiva, associacions de federacions i societats anònimes esportives.

– Adquisició de l’equipament obligatori per a la pràctica de l’esport federat.

– Serveis personals d’entrenament prestats per tècnics i entrenadors esportius.

– Serveis personals prestats per traumatòlegs, dietistes-nutricionistes, fisioterapeutes, podòlegs o tècnics superiors en Dietètica.

c) Que es puguen acreditar les adquisicions de béns o serveis mitjançant la factura corresponent, i el justificant de pagament per algun dels mitjans que preveu la disposició addicional setzena d’aquesta llei.»

Article 17

Es modifica l’article 11 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que quedarà redactat així:

«Article 11. Tarifa

La quota íntegra s’obtindrà aplicant a la base liquidable l’escala següent:

Base liquidable fins a Quota íntegra Resta base liquidable Tipus aplicable

Euros Euros Euros Percentatge

– – 7.993,46 7,65

7.993,46 611,50 7.668,91 8,50

15.662,38 1.263,36 7.831,19 9,35

23.493,56 1.995,58 7.831,19 10,20

31.324,75 2.794,36 7.831,19 11,05

39.155,94 3.659,70 7.831,19 11,90

46.987,13 4.591,61 7.831,19 12,75

54.818,31 5.590,09 7.831,19 13,60

62.649,50 6.655,13 7.831,19 14,45

70.480,69 7.786,74 7.831,19 15,30

78.311,88 8.984,91 39.095,84 16,15

117.407,71 15.298,89 39.095,84 18,70

156.503,55 22.609,81 78.191,67 21,25

234.695,23 39.225,54 156.263,15 25,50

390.958,37 79.072,64 390.958,37 29,75

781.916,75 195.382,76 En avant 34,00

».

Article 18

Es modifica l’article 12 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que quedarà redactat així:

«Article 12. Quota tributària

La quota tributària s’obtindrà aplicant a la quota íntegra el coeficient multiplicador que corresponga entre els que s’indiquen a continuació, establits en funció del patrimoni preexistent del contribuent i del grup, segons el grau de parentiu, assenyalat en l’article 20, de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions:

Patrimoni preexistent

Euros Grups de l’article 20

I i II III IV

De 0 a 390.657,87 1,0000 1,5882 2,0000

De 390.657,87 a 1.965.309,58 1,0500 1,6676 2,1000

D’1.965.309,58 a 3.936.629,28 1,1000 1,7471 2,2000

De més de 3.936.629,28 1,2000 1,9059 2,4000

».

Article 19

Es modifiquen els apartats dos, tres, quatre, cinc i huit de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat així:

«Article 13. Transmissions patrimonials oneroses

De conformitat amb el que disposa l’article 49.1.a de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, els tipus de gravamen de la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats seran els següents:

U. El 10% en les adquisicions d’immobles, així com en la constitució o la cessió de drets reals que recaiguen sobre aquests, excepte els drets reals de garantia, llevat que siga aplicable algun dels tipus previstos en els apartats següents.

No obstant això, quan el valor dels béns immobles transmesos o del dret que es constituïsca o es cedisca sobre aquests siga superior a un milió d’euros, el tipus aplicable serà l’11%.

Dos. El 8% en els casos següents:

1) En l’adquisició d’habitatges protegits de règim general, així com en la constitució o cessió de drets reals que recaiguen sobre els habitatges referits, excepte els drets reals de garantia, el valor dels quals excedisca els 180.000 euros, sempre que aquests habitatges constituïsquen o hagen de constituir el primer habitatge habitual de l’adquirent o cessionari.

2) En l’adquisició d’habitatges que hagen de constituir el primer habitatge habitual de joves de menys de 35 anys el valor de les quals excedisca els 180.000 euros, per la part que aquests adquirisquen, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no supere els límits als quals es refereix el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quart d’aquesta llei.

3) En l’adquisició de béns immobles inclosos en la transmissió de la totalitat d’un patrimoni empresarial o professional o d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional del transmitent, constituïsquen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans, en els termes als quals es refereix l’article 7, apartat 1, de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, i l’article 7, apartat 5, del text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, sempre que concórreguen les circumstàncies següents:

a) Que el transmitent exercira l’activitat empresarial o professional a la Comunitat Valenciana.

b) Que els immobles s’afecten a l’activitat empresarial o professional de l’adquirent, com a seu del domicili fiscal o el centre de treball de l’empresa o el negoci.

c) Que l’adquirent mantinga l’exercici de l’activitat empresarial o professional i el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana durant un període de, almenys, 3 anys, llevat que, en el cas d’adquirent persona física, aquest muira dins d’aquest termini.

d) Que l’adquirent mantinga la plantilla mitjana de treballadors respecte de l’any anterior a la transmissió, en els termes de persones per any que regula la normativa laboral, durant un període de, almenys, 3 anys. A aquest efecte, es computaran en la plantilla mitjana les persones empleades, en els termes que dispose la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

e) Que durant el mateix període de 3 anys l’adquirent no realitze qualsevol de les operacions següents:

e.1) Efectuar actes de disposició o operacions societàries que, directament o indirectament, puguen donar lloc a una minoració substancial del valor d’adquisició.

e.2) Transmetre els immobles.

e.3) Desafectar els immobles de l’activitat empresarial o professional o destinar-los a fins diferents de seu del domicili fiscal o centre de treball.

f) Que l’import net de la xifra de negocis de l’activitat de l’adquirent, en els termes de la Llei de l’Impost de Societats, no supere els 10 milions d’euros durant els 3 anys a què es refereix la lletra c anterior.

g) Que en el document públic al qual es refereix l’apartat cinc d’aquest article es determine expressament la destinació de l’immoble al qual es refereix la lletra b.

4) En l’adquisició de béns immobles per joves menors de 35 anys que siguen empresaris o professionals o per societats mercantils participades directament i íntegrament per joves de menys de 35 anys, sempre que concórreguen les circumstàncies següents:

a) Que els immobles s’afecten a l’activitat empresarial o professional de l’adquirent, com a seu del domicili fiscal o el centre de treball de l’empresa o el negoci.

b) Que l’adquirent, o la societat participada, mantinga l’exercici de l’activitat empresarial o professional i el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana durant un període de, almenys, 3 anys, llevat que, en el cas d’adquirent persona física, aquest muira dins d’aquest termini, i que, en el cas d’adquisició per societats mercantils, a més, es mantinga durant aquest termini una participació majoritària en el capital social dels socis existents en el moment de l’adquisició.

c) Que durant el mateix període de 3 anys l’adquirent no realitze qualsevol de les operacions següents:

c.1) Efectuar actes de disposició o operacions societàries que, directament o indirectament, puguen donar lloc a una minoració substancial del valor d’adquisició.

c.2) Transmetre els immobles.

c.3) Desafectar els immobles de l’activitat empresarial o professional o destinar-los a fins diferents de seu del domicili fiscal o centre de treball.

d) Que l’import net de la xifra de negocis de l’activitat de l’adquirent, en els termes de la Llei de l’Impost de Societats, no supere els 10 milions d’euros durant els 3 anys a què es refereix la lletra b anterior.

e) Que en el document públic al qual es refereix l’apartat cinc d’aquest article es determine expressament la destinació de l’immoble al qual es refereix la lletra a, així com la identitat dels socis, la seua edat i la seua participació en el capital.

Tres. El 6%:

1) En l’adquisició d’habitatges que hagen de constituir el primer habitatge habitual de joves de menys de 35 anys el valor de les quals no excedisca els 180.000 euros, per la part que aquests adquirisquen, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no supere els límits als quals es refereix el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quart d’aquesta llei.

2) En les adquisicions d’habitatges protegits de règim general el valor dels quals no excedisca els 180.000 euros, així com en la constitució o la cessió de drets reals que recaiguen sobre els referits habitatges, excepte els drets reals de garantia, sempre que aquests constituïsquen o hagen de constituir l’habitatge habitual de l’adquirent o el cessionari.

3) En l’adquisició de béns mobles i semovents, en la constitució i la cessió de drets reals sobre aquells, excepte els drets reals de garantia, i en la constitució de concessions administratives. En particular, se subjectarà a aquest tipus de gravamen l’adquisició d’automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors, de propulsió elèctrica o de pila de combustible i els híbrids de menys de 2.000 centímetres cúbics, qualsevol que siga el seu valor.

S’exceptua d’això:

1. L’adquisició d’automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors, el valor dels quals siga inferior a 20.000 euros i que tinguen una antiguitat superior a 12 anys, excloent-ne els que hagen sigut qualificats com a vehicles històrics. En aquests casos, resultaran aplicables les quotes fixes següents:

a) Motocicletes i ciclomotors amb cilindrada inferior o igual a 250 centímetres cúbics: 10 euros.

b) Motocicletes amb cilindrada superior a 250 centímetres cúbics i inferior o igual a 550 centímetres cúbics: 20 euros.

c) Motocicletes amb cilindrada superior a 550 centímetres cúbics i inferior o igual a 750 centímetres cúbics: 35 euros.

d) Motocicletes amb cilindrada superior a 750 centímetres cúbics: 55 euros.

e) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny amb cilindrada inferior o igual a 1.500 centímetres cúbics: 40 euros.

f) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb cilindrada superior a 1.500 centímetres cúbics i inferior o igual a 2.000 centímetres cúbics: 60 euros.

g) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb cilindrada superior a 2.000 centímetres cúbics: 140 euros.

2. L’adquisició d’automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables, vehicles tot terreny, motocicletes i ciclomotors, el valor dels quals siga inferior a 20.000 euros i que tinguen una antiguitat superior a 5 anys i inferior o igual a 12 anys, excloent-ne els que hagen sigut qualificats com a vehicles històrics. En aquests casos, resultaran aplicables les quotes fixes següents:

a) Motocicletes i ciclomotors amb cilindrada inferior o igual a 250 centímetres cúbics: 30 euros.

b) Motocicletes amb cilindrada superior a 250 centímetres cúbics i inferior o igual a 550 centímetres cúbics: 60 euros.

c) Motocicletes amb cilindrada superior a 550 centímetres cúbics i inferior o igual a 750 centímetres cúbics: 90 euros.

d) Motocicletes amb cilindrada superior a 750 centímetres cúbics: 140 euros.

e) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny amb cilindrada inferior o igual a 1.500 centímetres cúbics: 120 euros.

f) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb cilindrada superior a 1.500 centímetres cúbics i inferior o igual a 2.000 centímetres cúbics: 180 euros.

g) Automòbils tipus turisme, vehicles mixtos adaptables i vehicles tot terreny, amb cilindrada superior a 2.000 centímetres cúbics: 280 euros.

3. Els automòbils tipus turisme, els vehicles mixtos adaptables, els vehicles tot terreny, les motocicletes i els ciclomotors amb antiguitat inferior o igual a 5 anys i cilindrada superior a 2.000 centímetres cúbics, incloent-hi els de tecnologia híbrida, o amb valor igual o superior a 20.000 euros, les embarcacions de recreació amb més de 8 metres d’eslora o amb valor igual o superior a 20.000 euros, i els objectes d’art i les antiguitats segons la definició que en fa la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni, que tributaran al tipus de gravamen del 8%.

4. Els vehicles i les embarcacions de qualsevol classe adquirits al final de la seua vida útil per a valoritzar-los i eliminar-los, en aplicació de la normativa en matèria de residus, que tributaran al tipus de gravamen del 2%.

5. L’adquisició de valors, que tributarà, en tot cas, d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 12 del text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.

Quatre. El 4%:

1) Sempre que el valor dels immobles transmesos excedisca els 180.000 euros:

1. En les adquisicions d’habitatges protegits de règim especial, així com en la constitució o la cessió de drets reals que recaiguen sobre els habitatges referits, excepte els drets reals de garantia, sempre que aquests constituïsquen o hagen de constituir l’habitatge habitual de l’adquirent o cessionari.

2. En les adquisicions d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o monoparental, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no supere els límits establits en l’apartat quatre d’article quatre d’aquesta llei en funció de la qualificació de família nombrosa i del règim de declaració emprat.

3. En les adquisicions d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual d’una persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%, o psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, per la part del bé que aquell adquirisca.

4. En l’adquisició d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual de dones víctimes de violència de gènere, per la part que aquestes adquirisquen, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no supere els límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quatre d’aquesta llei. L’acreditació de la situació de violència de gènere es farà segons el que disposa la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

2) En les adquisicions de béns immobles situats en una zona declarada com a àrea industrial avançada, sempre que concórreguen les circumstàncies següents:

a) Que els immobles s’afecten l’activitat empresarial o professional de l’adquirent, com a seu del domicili fiscal o centre de treball de l’empresa o negoci.

b) Que l’adquirent mantinga l’exercici de l’activitat empresarial o professional i el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana durant un període de, almenys, tres anys, llevat que, en el cas d’adquirent persona física, aquesta muira dins d’aquest termini.

c) Que durant el mateix període de tres anys l’adquirent no realitze qualsevol de les operacions següents:

1. Efectuar actes de disposició o operacions societàries que, directament o indirectament, puguen donar lloc a una minoració substancial del valor d’adquisició.

2. Transmetre els immobles.

3. Desafectar els immobles de l’activitat empresarial o professional o destinar-los a fins diferents de seu del domicili fiscal o el centre de treball.

d) Que l’import net de la xifra de negocis de l’activitat de l’adquirent, en els termes de la Llei de l’Impost de Societats, no supere els 10 milions d’euros durant els tres anys a què es refereix la lletra c anterior.

e) Que en el document públic pel qual es formalitze l’adquisició, es determine expressament la destinació de l’immoble al qual es refereix la lletra a.

3) En les transmissions d’immobles que hagen de constituir la seu social o el centre de treball d’empreses o negocis professionals que tinguen el domicili fiscal i social en algun dels municipis en risc de despoblament.

Les empreses o els negocis professionals han de complir els requisits següents:

1. Tindre el domicili social i fiscal en algun dels municipis en risc de despoblament i mantindre’l durant els tres anys següents a l’adquisició.

2. Exercir una activitat econòmica durant els tres anys següents a l’adquisició. A aquest efecte, no ha de tindre per activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, d’acord amb el que disposa en l’article 4.8é. Dos. a de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni.

3. Comptar, com a mínim, amb una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, d’alta en el Règim General de la Seguretat Social durant els tres anys següents a l’adquisició.

Cinc. El 3% en els casos següents, sempre que el valor dels béns immobles transmesos no excedisca els 180.000 euros:

1) En l’adquisició d’habitatges de protecció pública de règim especial, així com en la constitució o cessió de drets reals que recaiguen sobre els habitatges referits, excepte els drets reals de garantia, sempre que aquests habitatges constituïsquen o hagen de constituir el primer habitatge habitual de l’adquirent o el cessionari.

2) En les adquisicions d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o monoparental, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no supere els límits establits en l’apartat quatre d’article quatre d’aquesta llei en funció de la qualificació de família nombrosa i del règim de declaració emprat.

3) En les adquisicions d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual d’una persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%, o psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, per la part del bé que aquell adquirisca.

4) En l’adquisició d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual de dones víctimes de violència de gènere, per la part que aquestes adquirisquen, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no supere els límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quatre d’aquesta llei. L’acreditació de la situació de violència de gènere es farà segons el que disposa la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Sis. A l’efecte d’aplicar els tipus de gravamen als quals es refereixen els números 1 i 2 de l’apartat dos i l’apartat quatre d’aquest article, caldrà ajustar-se al concepte d’habitatge habitual de la normativa reguladora de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Set. A l’efecte d’aplicar els tipus de gravamen als quals es refereixen els apartats dos, tres, quatre i cinc d’aquest article, serà requisit imprescindible que l’adquisició s’efectue en document públic o que es formalitze d’aquesta manera dins del termini de declaració de l’Impost.

Huit. A l’efecte d’aplicar el tipus de gravamen de l’apartat u, les adquisicions relacionades amb una finca registral realitzades al mateix transmitent en el termini de tres anys, a comptar de la data de cadascuna, es consideraran com una sola transmissió a fi de liquidar l’impost.»

CAPÍTOL III

Altres tributs propis

Secció 1.ª

Modificacions de la Llei 6/2022, de 5 de desembre,

de la Generalitat, del Canvi Climàtic

i la Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana

Article 20

Es modifica l’apartat 1 de l’article 107, de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

«La quota íntegra s’obté multiplicant el tipus que corresponga per la diferència entre les emissions oficials màximes de diòxid de carboni per quilòmetre i les emissions oficials de diòxid de carboni exemptes per quilòmetre, aplicant la fórmula següent:

CI = T × (BI-EOE)

On:

CI: quota íntegra.

T: tipus (euros/gCO2/km). El seu valor serà de 2 o 3 euros/gCO2/km segons la categoria del vehicle indicada en la taula següent:

Categoria del vehicle Tipus(euros/g CO2/km)

Vehicles de les categories M1, L3e, L4e, L5e, L6e i L7e 3

Vehicles de la categoria N1 2

BI: base imposable de l’impost determinada tal com estableix l’article 106.

EOE: emissions oficials diòxid de carboni exemptes per quilòmetre. El seu valor serà de 95 g/km per als vehicles de les categories M1, L3e, L4e, L5e, L6e i L7e i de 140 g/km per a la categoria N1.»

Article 21

Es modifica l’article 108 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que quedarà redactat així:

«Article 108. Bonificacions

Per la domiciliació del pagament dels rebuts als quals es refereix l’article 109, s’aplica una bonificació del 2% de la quota íntegra. En el supòsit de la liquidació corresponent a l’alta en el padró, l’aplicació d’aquesta bonificació està condicionada, també, al fet que el subjecte passiu opte, sense estar obligat a fer-ho amb caràcter general, a rebre les notificacions de l’Agència Tributària Valenciana per mitjans electrònics i mantinga aquesta opció fins a la data de notificació de la liquidació corresponent a l’alta en el padró. L’aplicació de la bonificació queda condicionada al cobrament efectiu del rebut o la liquidació mitjançant la domiciliació del seu pagament i quedarà sense efecte si aquest cobrament no s’ha pogut efectuar per causa no imputable a l’administració, així com en cas de sol·licitud d’ajornament o fraccionament del deute.»

Article 22

Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 110 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que quedaran redactats així:

«4. Amb caràcter previ a l’elaboració definitiva del padró, l’Agència Tributària Valenciana elaborarà un padró provisional, que tindrà, per a cadascuna de les persones interessades, el caràcter de proposta de liquidació i que s’exposarà al públic del 15 al 30 d’abril de l’any natural posterior al de meritació, mitjançant la seua publicació per l’Agència Tributària Valenciana en la seu electrònica de la Generalitat. Aquesta exposició pública ha de ser objecte d’anunci previ publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Una vegada finalitzat el tràmit d’exposició pública, les persones interessades disposaran d’un termini de quinze dies hàbils per a presentar al·legacions a la proposta de liquidació.

5. El padró definitiu serà aprovat per la persona responsable del Departament de Gestió Tributària de l’Agència Tributària Valenciana i s’exposarà al públic, de l’1 al 15 d’octubre de l’any natural posterior al de meritació, en la seu electrònica de la Generalitat. Aquesta exposició pública s’haurà d’anunciar prèviament per mitjà d’un edicte publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que haurà d’incloure les dades següents:

a) Període de cobrament.

b) Modalitats de pagament admeses.

c) En el cas de domiciliació del pagament, dates en què es realitzarà el càrrec en el compte dels rebuts i, si és el cas, de les liquidacions corresponents a l’alta en el padró.

d) Llocs on es pot efectuar el pagament.

e) Un advertiment que, transcorregut el termini de pagament sense que aquest s’haja produït, s’iniciarà el període executiu i els deutes seran exigits mitjançant el procediment de constrenyiment amb els recàrrecs corresponents del període executiu, els interessos de demora i, si és el cas, els costos que se’n deriven.

f) Recursos procedents contra les liquidacions.

g) Òrgans competents per a resoldre’ls.

h) Terminis per a la interposició dels recursos.»

Article 23

Es modifica l’apartat 1 de l’article 111 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que quedarà redactat així:

«1. L’exacció dels deutes notificats col·lectivament s’ha de fer per mitjà d’un rebut. El termini d’ingrés en període voluntari d’aquests deutes comprén del 15 de novembre al 20 de desembre o l’hàbil immediatament posterior. El pagament per a la notificació individual s’haurà d’efectuar d’acord amb els terminis establits en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.»

Article 24

Es modifica l’apartat 2 de l’article 135 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que quedarà redactat així:

«2. En cas que no es puga determinar la base imposable d’acord amb el que estableix l’apartat 1 perquè l’aparcament no disposa d’un instrument de comptatge de vehicles, la base imposable es calcula aplicant la fórmula següent:

BI = Ràtio VD × S × dies d’obertura × CTU

On: – Ràtio VD és la ràtio de vehicles/dia i m² de superfície comercial segons la categoria de l’establiment que s’indica en la taula següent:

Categoria de l’establiment   Ràtio vehicle / dia /m² de superfície comercial

Gran magatzem   0,1252

Hipermercat   0,1663

Supermercat   0,174

Establiments especialitzats Articles i material

esportiu 0,2465

Articles infantils 0,1212

Automoció 0,0091

Bricolatge 0,3408

Oci i cultura 0,297

Mobles i equipament

de llar 0,0711

Equipament de la persona 0,1907

Jardineria i complements de jardí 0,015

Altres   0,3409

Establiment col·lectiu   0,0767

– S és la superfície comercial computable. a) En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, la superfície total. b) En la resta dels casos, la superfície comercial.

– Els dies d’obertura són els d’obertura de l’establiment durant el període impositiu.

– CTU = coeficient aplicable segons l’establiment estiga situat, d’acord amb la normativa urbanística, dins o fora de la trama urbana (TU) o del nucli històric i dels seus eixamples (NH) en cas que no estiga definida la TU del municipi.

Situació de l’establiment Coeficient

Dins de la TU o l’NH 1,00

Fora de la TU o l’NH 1,20

.»

Secció 2.ª

Modificacions de la Llei 10/2012, de 21 de desembre,

de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera,

i d’organització de la Generalitat

Article 25

Es modifica la lletra c del número 1 de l’apartat 2 de l’article 154 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que quedarà redactat en els termes següents:

«c) La producció, la tinença, el depòsit i l’emmagatzematge de substàncies considerades perilloses d’acord amb l’annex I, part 1, «Categories de substàncies perilloses», i part 2, «Substàncies perilloses nominades», del Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguen substàncies perilloses, o la normativa estatal que el modifique en execució de les normatives comunitàries, sempre que la quantitat present en la instal·lació de què es tracte supere en qualsevol moment del període impositiu el 10% de les que figuren en la columna 3 del seu annex I, part 1 i part 2, o el 5% si es tracta d’instal·lacions situades en terrenys qualificats com a sòl urbà.»

Secció 3.ª

Modificacions de la Llei 2/1992, de 26 de, març,

del Govern Valencià, de sanejament

d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana

Article 26

Es modifica l’article 21 de la Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern Valencià, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana, que passarà a tindre la redacció següent:

«Article 21. Subjecte passiu

1. Estaran obligats a pagar el Cànon de Sanejament, en qualitat de contribuents, les persones físiques o jurídiques, així com les entitats que, fins i tot mancant de personalitat jurídica, constituïsquen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzen qualsevol consum d’aigua a què es refereix l’article anterior.

2. En els casos de consums d’aigua obtinguda a través d’entitats subministradores, aquestes estaran obligades al pagament en qualitat de substituts del contribuent, i hauran d’incloure el cànon en els rebuts o les factures que emeten a càrrec dels abonats del subministrament separadament de qualsevol altre concepte.

3. Les reclamacions sobre aplicació i efectivitat de les tarifes del Cànon de Sanejament tindran caràcter economicoadministratiu.»

TÍTOL II

Mesures administratives

CAPÍTOL I

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Presidència de la Generalitat

Secció 1.ª

Assistència jurídica a la Generalitat

Article 27

Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 bis de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, d’assistència jurídica a la Generalitat, que queda redactat així:

«Article 3 bis. Persones lletrades habilitades

1. En els termes que s’establisquen reglamentàriament, quan les necessitats del servei ho requerisquen, la persona titular de l’Advocacia General de la Generalitat podrà habilitar personal funcionari de l’Administració de la Generalitat, del grup A1 de titulació, que posseïsca la titulació exigida per a ingressar en el cos de l’Advocacia de la Generalitat, a l’efecte que puguen realitzar determinades actuacions en substitució d’aquests tant en l’exercici de la funció consultiva com en la contenciosa que els correspon. En qualsevol cas, les persones lletrades habilitades actuaran sota la direcció i la coordinació de l’advocat o de l’advocada general de la Generalitat.

L’habilitació prevista en el paràgraf anterior ho serà tan sols per a actuacions o classes d’actuacions les mateixes concretes i determinades, relacionades amb les funcions ordinàries de les persones habilitades, i tindrà caràcter temporal.

Aquest personal continuarà percebent les retribucions corresponents al lloc de treball que ocupa. No obstant això, quan l’habilitació exigisca la dedicació exclusiva durant tota la seua jornada laboral per a realitzar les funcions esmentades i les retribucions del seu lloc de treball foren de nivell inferior, el personal habilitat tindrà dret a percebre les retribucions assignades als llocs de treball de nivell mínim reservats al cos de l’Advocacia de la Generalitat, per mitjà de l’abonament de les corresponents diferències retributives.

[…]»

Article 28

Es modifica l’apartat 5 de l’article 11 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, d’assistència jurídica a la Generalitat, que queda redactat així:

«Article 11. Defensa i assistència lletrada d’autoritats i personal al servei de la Generalitat

[…]

5.a) Per a concedir l’assistència jurídica que regula el punt 1 d’aquest article, l’Advocacia General valorarà, amb caràcter previ, la possible coincidència d’interessos entre el sol·licitant de l’assistència i la Generalitat, atenent factors com ara l’especial afecció de la Generalitat respecte dels béns jurídics protegits, la possible relació amb la defensa de drets fonamentals o l’aparença d’actuació legítima per part de l’autoritat o funcionari.

S’entendrà en tot cas que no hi ha coincidència d’interessos i, per tant, es denegarà l’assistència jurídica, quan la persona que sol·licita l’assistència estiga imputada pels següents delictes tipificats en el Codi Penal: delictes contra la hisenda pública i contra la Seguretat Social, delictes relatius a l’ordenació del territori i de l’urbanisme i la protecció del patrimoni històric i el medi ambient, delictes contra la seguretat col·lectiva, delictes relacionats amb els incendis i delictes contra l’Administració pública.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, i en els supòsits als quals fa referència, quan hi haja una aparença d’actuació legítima per part del funcionari o l’autoritat, el Consell de la Generalitat podrà autoritzar que l’advocat de la Generalitat assumisca la seua defensa, sempre que no resulten compromesos els interessos de la Generalitat. L’actuació de l’advocat de la Generalitat finalitzarà quan, a conseqüència de la instrucció, es deduïsca que els interessos de l’autoritat o el funcionari no són coincidents amb els de la Generalitat, quan de la resolució judicial motivada es deduïsca l’existència d’indicis racionals de culpabilitat i, en tot cas, quan es dicte una interlocutòria de processament o una interlocutòria de procediment abreujat.

b) L’assistència jurídica es denegarà sempre que el demandant, el denunciant o el querellant siga una altra autoritat o empleat públic de la Generalitat. Igualment, es denegarà l’assistència jurídica quan el demandat, el denunciat o el querellat siga una altra autoritat o empleat públic de la Generalitat.

Serà aplicable a aquests supòsits el que preveu el paràgraf tercer de l’apartat 5.a de la lletra anterior.

c) No obstant això, en els supòsits que regulen els dos paràgrafs anteriors, sempre que l’assistència jurídica haja sigut sol·licitada però denegada, l’interessat, si finalment resulta absolt, o l’assumpte és desestimat, arxivat o sobresegut amb caràcter definitiu o ferm, o, si és el cas, resulten íntegrament estimades les seues pretensions amb caràcter de fermesa, podrà sol·licitar en concepte d’indemnització especial, que serà a càrrec de la conselleria en la qual prestava servei en el moment de produir-se els fets, el reintegrament de les despeses de defensa i representació, que es calcularan i es reconeixeran fins a un límit màxim corresponent al regulat segons les llistes d’honoraris aprovats pels respectius col·legis professionals, quan en el procediment judicial corresponent siga preceptiva la seua participació.

També es podrà sol·licitar el reintegrament quan l’advocat de la Generalitat cesse en la seua defensa en els supòsits de l’últim incís del paràgraf tercer de l’apartat a, i finalment resulte absolt, o l’assumpte siga desestimat, arxivat o sobresegut amb caràcter definitiu i ferm.

Així mateix, en la resta de casos en els quals l’assistència jurídica haja sigut denegada després de ser expressament sol·licitada, l’interessat podrà sol·licitar la indemnització especial indicada anteriorment sempre que es complisquen els requisits expressats en el paràgraf anterior.

La indemnització especial només serà reconeguda si, amb anterioritat a l’inici de les actuacions judicials en les quals l’autoritat o el funcionari haja de ser assistit jurídicament, se sol·licita per escrit aquesta assistència segons els tràmits regulats en aquest precepte, excepte els supòsits de l’últim incís del paràgraf tercer de l’apartat 5.a.

El termini per a la resolució de les sol·licituds d’assistència jurídica, així com per a les sol·licituds d’indemnització especial, serà de tres mesos. Una vegada transcorregut aquest termini sense que s’haja dictat i notificat la resolució, es podrà entendre desestimada la sol·licitud corresponent.»

Secció 2.ª

Incompatibilitats càrrecs públics no electes

Article 29

S’afig un article 7 bis a la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, amb la redacció següent:

«Article 7 bis. Compatibilitat amb l’exercici de la docència

1. L’exercici del càrrec serà compatible amb la docència universitària, la docència en centres de selecció i perfeccionament d’empleats públics, així com amb la preparació per a l’accés a la funció pública sempre que no impedisca o menyscabe el compliment estricte dels seus deures i obligacions, ni comprometa la imparcialitat ni la independència en el seu exercici, ni perjudique l’interés públic.

2. L’exercici de la docència a què es refereix l’apartat anterior podrà desenvolupar-se en centres públics o privats, en règim de dedicació a temps parcial.

3. La quantia de les compensacions percebudes per l’activitat docent o d’investigació no podrà, en cap cas, excedir el 30% de la retribució que corresponga a l’alt càrrec, en còmput anual.»

Secció 3ª

Règim local

Article 30

Es modifica l’apartat 1 del número u de la disposició addicional única a la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, que queda redactada amb el text següent:

U. Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics

1. Es manté vigent l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics creada per la Llei 2/2001, d’11 de maig, de creació i gestió d’àrees metropolitanes a la Comunitat Valenciana, en l’àrea territorial integrada pels municipis d’Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bétera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Montserrat, Montroi, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Real, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella.

Secció 4ª

Fons de Cooperació Municipal

Modificació de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, reguladora del Fons de Cooperació Municipal dels Municipis i Entitats Locals Menors de la Comunitat Valenciana

Article 31

Es modifica el preàmbul de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Preàmbul

En el context social, econòmic i polític actual urgeix que la Generalitat actue decididament com a garant del municipalisme, subratlle la importància estratègica del local i intervinga per a corregir desequilibris i desigualtats. És necessari un sistema de finançament local, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, que siga eficient i estructurat i enfortisca el nivell bàsic, el municipal, on radica el poder polític i la representació democràtica més pròxima a la ciutadania.

En l’àmbit local s’ha vist com el creixement de la seua capacitat d’actuació i la vigorització del seu espai en la cohesió social mai han vingut acompanyats de l’enfortiment de l’autonomia local ni de la suficiència financera. Des dels anys huitanta del segle passat el municipalisme ha plantejat, sense massa sort, la doble reivindicació institucional i financera. L’hora local ha sigut un clàssic en la seua formulació i un tòpic en el seu ajornament. El pacte local i la segona descentralització han quedat sempre com a declaracions d’intencions, proclames electorals o compromisos incomplits.

Les competències pròpies i el finançament incondicionat constitueixen l’expressió de l’autonomia local. Per això aquesta llei aprofundeix en la garantia d’un sistema estable de finançament local amb l’objectiu d’assegurar una gestió pública de qualitat en l’exercici de les competències municipals.

Els nivells central i autonòmic tenen l’obligació constitucional de garantir la suficiència financera als ajuntaments. La cultura de la subvenció cap als ens locals comporta disfuncions del sistema que produeixen una jerarquia impròpia a l’hora de determinar les prioritats i les polítiques en el que li correspon decidir a l’ajuntament en funció de les seues competències. A aquest efecte, aquesta llei aborda la dotació d’un fons autonòmic de finançament local que, d’una manera incondicionada, objectiva i transparent, li done cobertura al principi d’autonomia local i proporcione estabilitat al sistema.

La Constitució espanyola garanteix, en l’article 140, l’autonomia dels municipis i determina, en l’article 142, que les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’acompliment de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l’Estat i de les comunitats autònomes. Així, la comunitat autònoma és constitucionalment responsable, juntament amb l’Estat, de garantir la suficiència financera dels ens locals.

El principi de suficiència financera suposa la necessitat que les administracions públiques estiguen dotades de poder financer suficient per a l’execució de les seues competències materials. Aquesta suficiència, en el vessant de l’ingrés públic, comporta també, en el cas de les entitats locals, no sols que puguen establir el seu propi sistema de recursos, sinó que a més aquests recursos siguen d’una quantia suficient per a afrontar les polítiques públiques en matèries de la seua competència.

Per part seua, la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, ha convertit la sostenibilitat financera en principi rector de l’actuació economicofinancera de les administracions públiques, conforme indica en el seu preàmbul i estableix en el seu articulat.

A la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’autonomia estableix, en l’apartat 3 de l’article 64, que, per a potenciar l’autonomia local sobre la base del principi de subsidiarietat, per llei de Les Corts Valencianes, es crearà el Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana amb els mateixos criteris que el fons estatal.

En compliment d’aquest mandat estatutari, en l’article 201 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, es va crear formalment el Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana. Aquest precepte disposa que seran beneficiaris del fons tots els municipis de la Comunitat Valenciana i prescriu que, a través d’aquest, es finançaran serveis, infraestructures i equipaments bàsics dels municipis de la Comunitat Valenciana i s’establiran les seues dotacions en cada llei de pressupostos de la Generalitat. S’indica finalment que per reglament es desenvoluparà la participació dels municipis en les dotacions del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana. El desenvolupament reglamentari es va realitzar finalment mitjançant el Decret 51/2017, de 7 d’abril, del Consell, pel qual es regula el Fons de Cooperació Municipal Incondicionat de la Comunitat Valenciana.

Les diputacions provincials, que ostenten, entre les seues competències pròpies, les d’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, conforme a l’apartat 1.b de l’article 36 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, poden participar voluntàriament en la implementació del Fons de Cooperació Municipal.

Per tant, resulta necessari un nou marc jurídic, inclòs en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a 2020, amb la finalitat de garantir, mitjançant una norma amb rang de llei, que el sistema de finançament local gaudisca d’estabilitat i de les màximes garanties de permanència i equitat territorial per als municipis i les entitats locals menors, que estan prestant serveis públics essencials des de la proximitat, amb la finalitat d’assegurar la sostenibilitat financera dels municipis i la cobertura de les necessitats bàsiques de la ciutadania en el marc de les seues competències. Aquesta llei resulta l’instrument normatiu més adequat per a la plena efectivitat de la consecució d’aquest objectiu i substitueix la breu regulació actual del citat article 201 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, i el seu desenvolupament reglamentari.

En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquesta llei es justifica per raons d’interès general, ja que pretén establir un sistema de finançament estable i amb vocació de permanència per a les entitats locals que presten serveis públics essencials des de la proximitat, amb la finalitat de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de la ciutadania en el marc de les seues competències, i resulta l’instrument més adequat per a garantir-ne la consecució.

Respecte al principi de proporcionalitat, aquesta llei conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de finançament de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, sense que comporte mesures restrictives de drets ni impose obligacions a les persones destinatàries.

Amb la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica, el contingut d’aquesta llei és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, i pretén generar en l’àmbit del finançament local un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilite el seu coneixement i comprensió i, en conseqüència, l’actuació i la presa de decisions de les entitats locals afectades.

En aplicació del principi de transparència, s’han definit clarament els objectius d’aquesta norma i la seua justificació en aquesta exposició de motius i s’ha possibilitat la participació activa de les persones i les entitats destinatàries en la seua elaboració. Finalment, en aplicació del principi d’eficiència, aquest avantprojecte no comporta cap mena de càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Article 32

Es modifica l’article 1 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte regular el Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana establit en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, així com la creació i regulació de la comissió de seguiment d’aquest.

Article 33

Es modifica l’article 2 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 2. Fins i principis del Fons de Cooperació Municipal

1. El Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana té per finalitat garantir la suficiència financera de les entitats locals de la Comunitat Valenciana i potenciar la seua autonomia local sobre la base del principi de subsidiarietat, finançant globalment la seua activitat. Aquest fons es basa en els principis d’objectivitat transparència, publicitat i equitat, constituint un factor d’articulació, equilibri i cohesió territorial.

2. Aquest fons promourà l’equilibri econòmic dels ens locals de la Comunitat Valenciana i la realització interna del principi de solidaritat, a fi de contribuir al fet que els diferents nuclis i les entitats de població compten amb la dotació adequada per a la prestació dels serveis de competència local.

Article 34

Es modifica l’article 5 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 5. Dotació

1. La dotació anual màxima del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana vindrà determinada pel crèdit pressupostari que es consigne en la corresponent Llei de pressupostos de la Generalitat i, si és el cas, per l’import que les diputacions provincials adherides a aquest fons consignen a tal fi en els seus respectius pressupostos anuals.

2. Correspon a l’òrgan directiu amb competència en matèria d’administració local, realitzar totes les actuacions necessàries per a la correcta gestió i distribució del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana.

Article 35

Es modifica l’article 6 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 6. Procediment de distribució de la quantia pressupostada per la Generalitat

El procediment per a l’assignació anual de la quantia pressupostada per la Generalitat corresponent a cada entitat beneficiària s’iniciarà d’ofici per la persona titular del departament amb competències en administració local, a qui correspondrà emetre la resolució de reconeixement de conformitat amb les regles de distribució contingudes en aquesta llei, amb el coneixement previ per la Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana. En aquesta resolució s’establirà el procediment de pagament d’aquestes quanties.

Article 36

Es modifica l’article 7 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 7. Regles de distribució

L’assignació dels recursos econòmics que corresponguen a cada entitat beneficiària s’efectuarà mitjançant criteris objectius que seran objecte de desenvolupament reglamentari mitjançant decret del Consell, de conformitat amb els criteris de distribució establits per l’article 64.3 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.

Article 37

Es modifica l’article 8 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 8. Participació de les diputacions provincials

1. Les diputacions d’Alacant, Castelló i València, com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, en l’exercici de les seues competències de vertebració del territori previstes en l’article 50 de la Llei de règim local de la Comunitat Valenciana, podran participar a través dels seus pressupostos anuals en el Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana, regulat en l’article 64.3 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, mitjançant les aportacions dineràries previstes en l’article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

2. Les diputacions provincials que mitjançant el corresponent acord del seu òrgan competent s’adherisquen a la participació en el Fons de Cooperació Municipal, podran destinar la seua assignació pressupostària als municipis i entitats locals menors de la seua província, distribuint aquesta utilitzant, bé les mateixes regles de distribució que la Generalitat i sota el mateix règim de transferències incondicionades, o bé adoptant el seu propi règim jurídic i regles de distribució atesos els principis d’objectivitat i equitat.

Article 38

Es modifica l’encapçalament del capítol II de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Capítol II

La Comissió de Seguiment del Fons

de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana

Article 39

Es modifica l’article 10 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 10. Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal

1. Es crea la Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana, que és l’òrgan de participació encarregat de la implementació, el seguiment i el control de l’execució anual del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana.

2. Aquesta comissió està adscrita al departament de la Generalitat amb competències en administració local.

Article 40

Es modifica l’article 11 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 11. Composició i funcionament de la comissió de seguiment

1. La Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana s’integra, en primer lloc, pels següents membres:

a) Presidència: la persona titular de l’òrgan superior al que estiga adscrita la direcció general competent en matèria d’administració local o persona que designe en la seua substitució. La Presidència tindrà vot de qualitat en cas d’empat en les votacions que pogueren realitzar-se.

b) Vicepresidències: la persona titular de la secretària autonòmica competent en matèria d’hisenda, i les de les presidències de les diputacions provincials que s’hagen adherit al Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana durant el corresponent exercici.

2. Així mateix, també s’integren com a persones membres d’aquesta comissió les següents vocalies:

a) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’administració local o persona que designe en la seua substitució.

b) La persona titular de la direcció general competent en matèria de pressupostos o persona que designe en la seua substitució.

c) La persona titular de la direcció general competent en matèria de transparència o persona que designe en la seua substitució.

d) La persona titular de la Presidència de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies o persona que designe en la seua substitució.

e) Tres persones titulars d’alcaldies designades pels òrgans competents de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

f) Una persona representant i designada per cadascuna de les diputacions provincials participants en el Fons de Cooperació.

3. La Secretaria serà exercida per la persona del centre directiu amb competències en matèria d’administració local, designada per qui siga el seu titular, o persona que es designe en la seua substitució, que actuarà amb veu, però sense vot.

4. El règim jurídic de funcionament de la comissió serà el que regula la normativa bàsica sobre funcionament dels òrgans col·legiats, per la normativa autonòmica que la desenvolupe, així com per les normes que puga aprovar la comissió per a completar el seu règim de funcionament.

5. La composició de la Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al principi de presència equilibrada de dones i homes.

Article 41

Es modifica l’article 12 de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

Article 12. Funcions de la comissió de seguiment

La Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana assumirà les següents funcions:

a) Estudiar i proposar anualment la determinació de les quanties a consignar pressupostàriament durant cada exercici per cadascuna de les administracions adherides al Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana.

b) Presentar propostes relatives a les regles de distribució del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana.

c) Sol·licitar, a efectes estadístics i d’estudi, tota la informació que necessite, als municipis i entitats locals menors, relativa a l’aplicació de les quantitats rebudes d’aquest.

Article 42

Se suprimeix la disposició addicional segona de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat.

Article 43

Es modifica la disposició final primera de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, que queda redactada de la següent manera:

Primera. Rang reglamentari

La composició de la Comissió de Seguiment del Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana, que es regula en l’article 11, és de rang reglamentari.

CAPÍTOL II

Modificacions legislatives en matèries competència de la

Vicepresidència primera i Conselleria de Cultura i Esport

Secció única

Professions de l’esport i l’activitat física

Article 44

Es modifica la lletra c de l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei 2/2022, de 22 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació de l’exercici de les professions de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

«Article 19. Declaració responsable

[…]

2. En la declaració, la persona interessada farà constar les circumstàncies següents:

[…]

c) Que disposa també del certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals i tràfic d’éssers humans. Aquesta circumstància haurà d’acreditar-se mitjançant l’aportació del certificat negatiu del registre juntament amb la declaració responsable, actualitzat a l’any de presentació de la declaració responsable.

[…]»

CAPÍTOL III

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Vicepresidència segona

i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge

Secció 1.ª

Procediments d’emergència ciutadana

Article 45

Es modifica l’apartat 1 bis i se suprimeix l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei 9/2016, de 28 d’octubre, de regulació de procediments d’emergència ciutadana en l’Administració de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

«Article 3. Tramitació d’urgència del procediment

[…]

1bis. En el cas de procediments d’adjudicació de contractes públics subjectes a la legislació bàsica estatal en matèria de contractació pública, en tot cas caldrà ajustar-se al que s’estableix en aquesta.

[…]

4. Se suprimeix.»

Article 46

Se suprimeix el punt 4 de l’annex de la Llei 9/2016, de 28 d’octubre, de regulació de procediments d’emergència ciutadana en l’Administració de la Comunitat Valenciana

Secció 2.ª

Serveis socials inclusius

Article 47

Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

3. En tot cas, les administracions públiques han de proveir per mitjà de la modalitat de gestió directa aquells serveis previstos en els articles 18.1 i 18.2, apartats a, b i c d’aquesta llei, com també la prescripció de les prestacions i l’elaboració, el seguiment i l’avaluació del pla personalitzat d’intervenció social.

El desenvolupament de les funcions d’aquests serveis correspon al personal públic al servei de l’administració local per a l’exercici de les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals d’acord amb el que estableix la normativa bàsica. Excepcionalment, aquells serveis recollits en l’article 18.2, apartats a, b i c, que justifiquen motivadament l’especial dificultat per a acollir-se a aquesta fórmula de provisió, poden acollir-se a qualsevol de les fórmules de gestió directa, desenvolupades per l’article 85.2.A de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Article 48

Es modifica l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

3. L’equip d’intervenció social ha d’estar format per persones amb titulació universitària en les disciplines o les àrees de coneixement de treball social, educació social, psicologia i/o pedagogia o psicopedagogia, a més de persones amb formació professional en integració social.

Els equips d’intervenció social poden incorporar-hi altres figures professionals amb titulació universitària en altres disciplines o àrees de coneixement procedents dels àmbits de les ciències socials i de la salut, entre d’altres. Igualment, poden incorporar-hi persones amb formació professional en l’àmbit de serveis socioculturals i a la comunitat, entre d’altres. No obstant això, l’entitat local pot sol·licitar modificacions en la composició de l’equip de professionals de forma motivada i ateses les particularitats i les característiques de la població atesa, conforme a la normativa en matèria de règim local i al principi d’autonomia local.

Article 49

Es modifica l’apartat 4 de l’article 87 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

«Article 87. Concepte, règim general i principis de l’acció concertada

[…]

4. Per mitjà d’un decret del Consell, es desenvoluparan els requisits i els criteris de valoració de centres i serveis, la formalització i els efectes de l’acció concertada, la seua resolució, les limitacions i les prohibicions per a concertar i les causes d’extinció, així com el finançament de l’acció concertada. Mentre no siga efectiu el pagament delegat que regula l’article 91 d’aquesta llei, la liquidació i l’abonament dels acords d’acció concertada subscrits s’efectuarà després de la incoació d’un procediment tendent a comprovar el servei prestat. Aquest procediment tindrà una duració màxima de sis mesos, i aquest còmput mensual s’iniciarà després de la finalització de l’expedient comptable. En tot cas, no es podrà concertar amb els centres i els serveis que no disposen de l’acreditació preceptiva.

En les convocatòries d’acció concertada, les entitats hauran de posar a la disposició de la Generalitat Valenciana com a mínim el 85% de les places autoritzades del centre per a incloure-les en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials mitjançant la concertació d’aquestes places. En casos excepcionals i degudament justificats, es podrà prendre com a referència el percentatge d’ocupació real del centre d’acord amb l’última convocatòria o situació d’ocupació del centre, sempre dins del límit de les places autoritzades. La resta de places, no posades a la disposició per part de les entitats en l’acció concertada en la Generalitat, no podran ser cobertes per prestacions vinculades al servei o prestacions vinculades de garantia de les tipologies de places o serveis vinculades a l’objecte mateix de les convocatòries d’acció concertada.

[…].»

Article 50

Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

3. En el cas del personal, les infraestructures i els equipaments esmentats en l’apartat primer de titularitat de les diputacions provincials, el procés de transferència a la Generalitat Valenciana s’ha de coordinar en les taules tècniques de cooperació social de la Generalitat Valenciana amb cadascuna de les diputacions. Aquest procés de transferències es produirà progressivament i, en qualsevol cas, ha d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2030. Així mateix, per al cas dels ajuntaments s’ha de crea una comissió mixta amb les entitats locals per a adoptar els acords en els quals s’establisquen els termes i les condicions de cada transferència concreta. Aquest procés de transferència ha d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2030.

Secció 3.ª

Drets i garanties de la infància i l’adolescència

Article 51

Es modifica l’apartat 5 de l’article 111 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queda redactat així:

«Article 111. Guarda voluntària

[…]

5. La resolució administrativa sobre l’assumpció de la guarda, així com sobre qualsevol variació posterior de la seua forma d’exercici, serà fonamentada i es comunicarà a les persones progenitores o la persona tutora i al Ministeri Fiscal. Si venç el termini màxim per a resoldre sense que s’haja notificat una resolució expressa, les persones interessades podran entendre desestimada la seua pretensió per silenci administratiu.

[…]»

Article 52

Es modifica l’article 119 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queda redactat així:

«Article 119. Relacions amb familiars i persones pròximes

1. Per a preservar el dret de la persona declarada en desemparament a relacionar-se amb les seues persones progenitores o tutores i altres parents, així com amb altres persones reunides, l’òrgan de la Generalitat que exercisca la tutela regularà, a la seua sol·licitud, les visites i les comunicacions mitjançant una resolució administrativa, amb un acord previ de la Comissió de Protecció de la Infància i l’Adolescència. Per a aquest fi, s’escoltarà la persona protegida i es tindran en compte, a més dels criteris generals d’interpretació i ponderació del seu interés superior, les característiques de la relació i les conseqüències emocionals i afectives que puguen tindre per a ella els contactes o la seua absència.

2. Quan la Generalitat exercisca la guarda d’una persona menor d’edat, però no la tutela, les visites i les comunicacions amb les seues persones progenitores o tutores podran dur-se a terme sense subjecció a un règim predeterminat. No obstant això, l’òrgan que haja assumit la guarda les regularà quan interferisquen en el desenvolupament de la vida quotidiana de la persona protegida, o puguen derivar-se perjudicis per a ella, especialment en un context de conflicte. La relació amb altres persones reunides i parents es regularà d’acord amb el que disposa l’apartat 1 d’aquest article.

3. A més de les conseqüències directes de les visites i els contactes per a la persona protegida, en la regulació es tindrà en compte l’objectiu del pla de protecció, de manera que la relació s’intensifique a mesura que es progressa cap a la reunificació familiar i es limite o se suspenga quan interferisca en la integració estable en una família alternativa, sempre d’acord amb les necessitats i les característiques de les xiquetes, xiquets i adolescents.

4. En els casos en què no s’haja mantingut unit un grup de germans i germanes, però la continuïtat de la seua relació no siga perjudicial, la Generalitat adoptarà les mesures necessàries perquè mantinguen un contacte suficient per a preservar i potenciar el vincle preexistent.

5. El venciment del termini màxim per a resoldre respecte de la sol·licitud de visites i comunicació sense que s’haja notificat una resolució expressa, legitima les persones interessades per a entendre desestimada la seua pretensió per silenci administratiu.»

Article 53

Es modifica l’article 131 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queda redactat així:

«Article 131. Valoració de l’aptitud per a l’acolliment

1. La valoració de l’adequació per a l’acolliment de la família extensa es durà a terme amb motiu de l’oferiment per a un acolliment en particular, i tindrà en compte la situació específica i l’objectiu del pla de protecció de la persona concreta que s’haja d’acollir. La declaració d’aptitud, que podrà fer-se en la mateixa resolució de formalització, estarà circumscrita a aquest acolliment.

El termini màxim per a resoldre i notificar aquest procediment serà de sis mesos. En els procediments iniciats a instàncies de part, transcorregut el termini esmentat sense que s’haja dictat i notificat una resolució expressa, la persona interessada podrà considerar desestimada la seua pretensió per silenci administratiu.

2. En el cas de les famílies educadores, les persones interessades remetran el seu oferiment a la Generalitat, que iniciarà d’ofici el procediment de valoració de l’aptitud quan requerisca famílies candidates. El termini màxim per a resoldre i notificar aquest procediment serà de sis mesos. Si transcorregut el termini esmentat no s’ha dictat i notificat una resolució expressa, la persona interessada podrà considerar desestimada la seua pretensió per silenci administratiu.

Es donarà prioritat en la tramitació als oferiments que suposen una alternativa familiar per a les persones menors d’edat amb menys possibilitats de ser acollides.

La declaració d’aptitud indicarà les modalitats d’acolliment que la família pot dur a terme i contindrà totes les especificacions que resulten útils per a determinar les necessitats i les circumstàncies de la persona acollida que està en condicions d’atendre. Aquesta declaració permetrà dur a terme acolliments successius mentre no siga revocada.

3. Reglamentàriament es regularà el procediment i la metodologia d’aquesta valoració, que inclourà l’obligació de participar en accions formatives. La valoració de l’aptitud es revisarà amb la periodicitat que s’estipule en el reglament.»

Article 54

Es modifica l’apartat 3 de l’article 149 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queda redactat així:

«Article 149. Delegació de guarda amb fins d’adopció

[…]

3. Amb la finalitat d’avaluar el procés d’acoblament de la persona tutelada amb les persones seleccionades per a la seua adopció i prestar l’assistència necessària perquè la incorporació a la família es desenvolupe adequadament, l’entitat pública realitzarà durant el temps de vigència de la delegació de la guarda amb finalitats d’adopció, un seguiment trimestral, o, amb una periodicitat inferior, si així ho acorda la Comissió d’Adopció i Alternatives Familiars atenent l’interés de la persona tutelada.»

Article 55

Es modifica l’article 157 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queda redactat així:

«Article 157. Suport després de l’adopció

1. La Generalitat oferirà a les persones adoptades i a les seues famílies, a través d’un recurs professional especialitzat, assessorament i orientació per a afrontar les necessitats específiques que es deriven de les situacions de desprotecció viscudes i de les particularitats d’aquesta mena de filiació. Fomentarà, així mateix, les actuacions de formació i suport mutu que duguen a terme amb aquesta finalitat les organitzacions de persones adoptades o de famílies adoptives. Durà a terme, així mateix, actuacions destinades a difondre entre les persones que atenen professionalment les persones adoptades o a les seues famílies, en l’àmbit de l’educació, la sanitat o l’acció social, un coneixement adequat de la realitat de l’adopció. En tot cas, a través de l’òrgan corresponent s’efectuarà un seguiment semestral durant el primer any d’adopció.

2. La Generalitat oferirà un suport psicosocial específic després de l’adopció als qui adopten persones de més de sis anys, que hagen patit maltractament greu o altres experiències traumàtiques, o que presenten problemes greus de salut o altres circumstàncies que dificulten la seua integració familiar.»

Article 56

Es modifiquen les lletres l, r, s i t de l’apartat 2 i l’apartat 3 de l’article 168 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queden redactats així:

«Article 168. Competències de la Generalitat

[…]

2. Correspon a les diferents conselleries executar les actuacions públiques de promoció, protecció, defensa i restitució dels drets de la infància i l’adolescència que es troben compreses en el seu àmbit material de competència, i en particular, les següents:

[…]

l) La declaració d’idoneïtat de les persones que s’ofereixen a l’adopció, la gestió del programa d’intervencions tècniques en tots els processos relacionats amb l’adopció, així com la resta de competències que les lleis i els tractats atribueixen a les entitats públiques i a l’autoritat central en matèria d’adopció.

[…]

r) La declaració d’aptitud de totes les persones que s’ofereixen per a acollir, la gestió del programa d’intervencions tècniques en matèria d’acolliment familiar en família educadora, així com la tramitació de les prestacions econòmiques destinades a compensar les despeses derivades de l’acolliment familiar.

s) La gestió del programa d’atenció telefònica i telemàtica a la infància i a l’adolescència.

t) L’atenció a xiquets, xiquetes i adolescents tutelats i/o en guarda per la Generalitat, víctimes de violència sexual.

u) Aquelles altres que aquesta llei o la resta de l’ordenament jurídic els atribuïsca.

3. La gestió de les competències contingudes en l’apartat 2 d’aquest article podrà realitzar-se per gestió directa, acció concertada o gestió indirecta, a excepció de les que contenen els apartats h, i, j, l, n, r i u, respecte de les quals només serà possible la gestió directa. Únicament serà possible l’acció concertada i la gestió indirecta de les prestacions que preveuen els apartats l i r de l’apartat 2 respecte de la gestió del programa d’intervencions tècniques previstos en aquests.»

Article 57

Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queda redactada així:

«Disposicions transitòries

[…]

Segona. Residències socioeducatives la titularitat o la gestió de les quals no correspon a la Generalitat

Els serveis de les residències socioeducatives per a persones menors d’edat en conflicte amb la llei la gestió de les quals no corresponga, a l’entrada en vigor d’aquesta llei, a la Generalitat, continuaran prestant-se pel mateix mitjà fins que s’extingisca el contracte o l’instrument jurídic que els servisca de cobertura jurídica. La gestió pública d’aquestes residències s’implantarà progressivament en un termini de cinc a dotze anys des de la seua entrada en vigor, període en el qual podran contractar-se o concertar-se amb altres entitats públiques o privades sense ànim de lucre.»

Secció 4ª.

Habitatge

Article 58

Es modifica l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 8/2004, d’habitatge de la Comunitat Valenciana, que passa a tenir la redacció següent:

1. És obligatori que els edificis d’habitatges estiguen assegurats contra el risc d’incendis i per danys a tercers. La comunitat de propietaris ha de subscriure aquestes assegurances per als elements comuns de tot l’immoble.

En el cas d’edificis qualificats de promoció pública i edificis en els quals hi haja habitatges integrants del patrimoni públic d’habitatge de la Generalitat, en els quals aquesta tinga en propietat un percentatge igual o superior al 50% dels immobles que constitueixen la comunitat de propietaris, aquestes assegurances tenen caràcter potestatiu.

Article 59

Es modifica l’apartat 3 de l’article 57 de la Llei 8/2004, d’habitatge de la Comunitat Valenciana, que passa a tenir la redacció següent:

3. La gestió del patrimoni públic d’habitatge és a càrrec de la conselleria competent en matèria d’habitatge, que pot dur-la a terme directament, mitjançant l’adscripció a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl o mitjançant conveni o contractes administratius conforme a la legislació vigent amb entitats públiques o privades de capital públic.

Per a la gestió adequada es poden establir programes per a la normalització i regularització de les ocupacions irregulars, situacions de falta de pagament o de falta de residència habitual i permanent i les administracions públiques poden recuperar la titularitat o disponibilitat dels habitatges mitjançant procediments de caràcter administratiu, singularment de desnonament, resolució administrativa de contractes de compravenda, recaptació executiva per via de constrenyiment i desallotjament d’ocupacions sense títol o expropiació forçosa per incompliment de funció social.

Aquests programes poden establir sistemes d’ajornament de pagament i canvi de règim d’ús dels habitatges i fins i tot la recaptació executiva dels deutes en via de constrenyiment per part de l’administració, com també les mesures que es consideren oportunes per a aprofitar millor el parc d’habitatges que integren el patrimoni públic d’habitatge.

CAPÍTOL IV

Modificacions legislatives en matèries competència de la

Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública

Secció 1.ª

Joc i prevenció de la ludopatia

Article 60

Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

«Article 14. La Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana

1. […]

La seua composició, organització i funcionament es determinarà reglamentàriament. No obstant això, la composició d’aquesta comissió comptarà, entre altres, principalment, amb representació de:

a) els centres directius de l’Administració de la Generalitat competents en matèria de joc, tributs, salut pública i assistència sanitària, serveis socials, protecció de les persones menors d’edat, joventut i educació;

b) organitzacions sindicals i empresarials del sector en l’àmbit de la Comunitat Valenciana;

c) associacions dedicades a la prevenció i la rehabilitació de la ludopatia que desenvolupen la seua activitat a la Comunitat Valenciana;

d) associacions de defensa de les persones consumidores i usuàries amb àmbit territorial de la Comunitat Valenciana;

e) associacions de veïns i veïnes amb àmbit territorial de la Comunitat Valenciana;

f) el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, i

g) unitats d’investigació o centres d’investigació universitaris especialitzats en la investigació, prevenció i tractament de la ludopatia.

[…]»

Article 61

Es modifica l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

«Article 22. Control d’admissió en locals de joc i en el joc realitzat per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius

[…]

4. La utilització del sistema d’identificació, que podrà basar-se en dades biomètriques i s’haurà de subjectar a les prescripcions de la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

[…].»

Article 62

Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

«Article 28. Fiances

1. Les empreses que realitzen activitats relacionades amb el joc, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, han de constituir una fiança en els termes, les formes i les quanties que es determinen reglamentàriament per a cadascun dels jocs.

La fiança prestada quedarà afecta a les responsabilitats i al compliment de les obligacions que es deriven del règim sancionador previst en aquesta llei i les seues normes de desplegament, així com al pagament dels premis a les persones jugadores i al compliment de les obligacions derivades dels tributs específics en matèria de joc.

Si l’import de la fiança no resulta suficient per a cobrir els pagaments, les responsabilitats i les obligacions esmentades, fins i tot havent-se completat d’acord amb la previsió del següent apartat 4, l’Administració valenciana cobrarà la diferència, de conformitat amb els procediments establits per a la recaptació de drets de naturalesa pública de la Hisenda de la Generalitat.

[…]»

Article 63

Es modifica l’apartat 5 de l’article 45 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

«Article 45. Establiments de joc

[…]

5. Els establiments que corresponguen a les modalitats esmentades en els apartats c i e del punt 3 d’aquest article no poden situar-se a una distància inferior a 850 metres del centre educatiu acreditat per la conselleria competent en matèria d’educació per a impartir Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, cicle de Formació Professional Bàsica i ensenyaments artístics professionals, ni de centre de protecció específic per a problemes greus de conducta de persones menors d’edat. Aquesta restricció de distància no s’aplica als establiments de joc situats fora de sòl residencial.

[…]»

Article 64

Es modifica la lletra w, de l’article 59, de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda així:

«Article 59. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

[…]

w) No funcionament o funcionament deficient del sistema d’admissió i control, així com l’absència de personal per al control d’admissió i la falta d’actualització del Registre de persones excloses d’accés al joc de la Comunitat Valenciana o la instal·lació de sistemes d’identificació biomètrica per al control d’accés als establiments de joc subjectes a l’obligació d’aquest sense complir les garanties que estableix aquesta norma.

[…].»

Article 65

Es modifica l’apartat 5, de l’article 63, de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

[…]

5. Els diners recaptats per les sancions està afectat per la prevenció, l’assistència i la resta d’actuacions que es desenvolupen en raó al joc patològic per part de les conselleries competents en matèria de salut, educació, joc, serveis socials, infància, adolescència i joventut.

Article 66

Es modifica la redacció de la disposició transitòria segona de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició transitòria segona. Règim transitori de les autoritzacions concedides d’acord amb la normativa anterior

1. Les autoritzacions concedides amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei mantenen la vigència pel període per al qual foren concedides. La possible renovació o pròrroga d’aquestes autoritzacions posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei s’ha de sotmetre al compliment dels requisits establits en aquesta llei i en les normes de desenvolupament. No obstant això, no se’ls apliquen els requisits de distància i ubicació establits en els apartats 5, 6 i 8 de l’article 45 d’aquesta llei.

2. Les empreses titulars de salons que han obtingut autorització d’instal·lació d’un saló de joc de conformitat amb el procediment previst en el Decret 97/2021, d’11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, i no han obtingut el permís de funcionament han de comunicar a la direcció territorial corresponent quin dels dos salons implicats en el procediment desitgen explotar. Si els salons estan en diferent província, s’ha de comunicar a la Direcció General de Tributs i Joc.

3. La comunicació prevista en el paràgraf anterior ha de realitzar-se en el termini màxim d’un mes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició. Si no es comunica, s’entén que s’opta per explotar el saló que té concedit el permís de funcionament i queda sense efecte l’autorització d’instal·lació del nou saló.

4. Les empreses titulars que desitgen optar per explotar el saló nou han de sol·licitar el permís de funcionament en el termini màxim d’un any a comptar des de l’autorització d’instal·lació. Si el termini finalitza abans del 31 de març de 2024, s’estén automàticament fins a aquesta data.

5. Els paràgrafs anteriors s’apliquen també a les empreses que, a l’entrada en vigor d’aquesta disposició, estan a l’espera d’obtenir autorització d’instal·lació de saló de joc després d’haver presentat correctament davant la direcció territorial corresponent tota la documentació necessària per a obtenir-la.

Article 67

Es modifica el primer paràgraf de la disposició transitòria sisena de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia en la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

«Disposició transitòria sisena. Suspensió de les autoritzacions d’explotació.

En tant no s’adapte el reglament de màquines recreatives al que es disposa en aquesta llei, podrà suspendre’s l’autorització d’explotació de les màquines de tipus B i C.

En cap cas la suspensió podrà excedir la vigència de l’autorització d’explotació, moment aquest a partir del qual quedarà sense efecte la suspensió.»

(…).

Article 68

Es modifica la disposició transitòria desena de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició transitòria desena. Moratòria d’autoritzacions noves

1. Per un període màxim de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’estableix la suspensió d’autoritzacions noves d’establiments de joc, exclosos els referits en les lletres d i f de l’apartat tercer de l’article 45 d’aquesta llei.

2. Pel mateix període s’estableix la suspensió d’autoritzacions noves d’explotació de màquines de tipus B o recreatives amb premi destinades a ser instal·lades en locals d’hostaleria o similars, llevat que derive de la substitució de màquines avariades o obsoletes, a les quals se’ls ha de donar de baixa i mantenir l’autorització d’instal·lació de la màquina nova el període de vigència que li resta a la substituïda.

3. Durant aquest període, la conselleria competent en matèria de joc ha de coordinar un estudi que analitze l’impacte social i sobre la salut pública de les instal·lacions de joc existents (locals específics de joc i màquines de joc en locals d’hostaleria). A partir del resultat d’aquest estudi, la conselleria competent en matèria de joc ha de proposar les limitacions al territori valencià del nombre i la distribució admissible de locals de joc i de màquines de tipus B o recreatives amb premi per a locals d’hostaleria o similars, atesos criteris de salut pública, poblacionals, socioeconòmics i territorials.

Article 69

S’afig una nova disposició addicional onzena a la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

«Disposició addicional onzena. Fonament i garanties addicionals dels sistemes d’identificació biomètrica

1. El tractament de dades personals biomètriques que es realitze en compliment d’aquesta llei s’ajustarà al que disposa el règim jurídic europeu i estatal en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Les dades personals que es tracten en l’exercici dels drets garantits en aquesta llei s’utilitzaran amb les finalitats i els límits previstos.

2. Les empreses i els establiments de joc que implanten, voluntàriament, sistemes d’identificació biomètrica hauran de fer-ho ajustant-se a la normativa en matèria de protecció de les persones físiques i el tractament de dades personals, respectant, sempre, el dret de la persona jugadora o visitant a decidir que la seua identificació es realitze, exclusivament, mitjançant el que preveu la lletra i, de l’apartat 2, de l’article 16 d’aquesta llei, en els termes recollits reglamentàriament.

3. A l’efecte del règim jurídic en matèria de protecció de dades, es declaren d’interés públic essencial la utilització de sistemes d’identificació biomètrics per al control d’accessos a establiments de joc, per aportar garanties addicionals en la identificació de les persones. Aquest interés es fonamenta en principis i drets, constitucionalment i legalment recollits, com ara la protecció de la salut i dels consumidors, en general, però, molt especialment, de la infància, l’adolescència i la joventut o la d’altres grups vulnerables, com el de les persones que puguen tindre disposada alguna mesura de suport que incidisca en la seua esfera patrimonial o el de les persones amb addicció al joc.

4. Els tractaments de dades de categories especials declarats d’interés públic essencial hauran de respectar les garanties següents:

a) Atenent el principi de responsabilitat des del disseny i previst per defecte en l’article 25 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seues dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD), hauran d’adoptar-se, tant en el moment de determinar els mitjans de tractament com en el moment del mateix tractament, les mesures tècniques i organitzatives apropiades, com ara la pseudonimització, i fins i tot l’agregació i l’anonimització. A més, haurà de garantir-se que, per defecte, només siguen objecte de tractament les dades personals que siguen necessàries per a cadascun dels fins específics del tractament i que no seran accessibles, sense intervenció de la persona, a un nombre indeterminat de persones.

b) S’haurà de realitzar una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades d’acord amb el que disposa l’article 35.3 de l’RGPD amb caràcter previ a la implantació de sistemes d’identificació biomètrics. Periòdicament o, almenys, quan hi haja un canvi del risc que representen aquestes operacions de tractament, el responsable examinarà si el tractament és conforme a l’avaluació d’impacte.

c) Hauran d’adoptar-se les mesures de seguretat necessàries d’acord amb el que preveu l’article 32 de l’RGPD, que hauran de tan rigoroses com permeta l’estat de la tècnica tenint en compte que s’estan tractant dades biomètriques el tractament de les quals és excepcional i que suposen un alt risc per als drets i les llibertats de les persones físiques. Entre aquestes mesures s’inclouran, almenys, les següents:

– protecció contra programes o còpies malicioses;

– reavaluació biennal del sistema, mitjançant una auditoria externa subscrita per una empresa diferent de la que va realitzar l’anterior, sobre la idoneïtat de les mesures de seguretat i organitzatives del sistema i la seua eficàcia davant de l’evolució constant dels riscos;

– disposar de mecanismes que permeten assegurar la traçabilitat dels accessos i auditar el seu ús adequat, garantint la seua integritat i associació temporal a fonts de temps fiables;

– reforç del control d’accés als sistemes operatius i a les aplicacions que donen suport al tractament de dades biomètriques.

d) Queda prohibit qualsevol tipus de gravació, emmagatzematge o conservació dels tractaments biomètrics de dades de persones menors d’edat legal.

e) Quan el tractament l’haja de realitzar un encarregat del tractament, haurà de seleccionar-se’n un que oferisca garanties suficients i haver-se subscrit un contracte amb el contingut de l’article 28 de l’RGPD, en el qual haurà de quedar plenament garantit que l’encarregat actuarà només seguint instruccions del responsable, i aquestes instruccions hauran de preveure totes les garanties necessàries.

5. L’ús de sistemes d’identificació biomètrica per al control d’accessos als establiments de joc podrà supervisar-lo l’òrgan directiu competent en matèria de joc que, en cas d’incompliment dels preceptes legals o reglamentaris, exercirà la facultat sancionadora o de comunicació a la corresponent autoritat de protecció de dades, segons siga procedent.»

Secció 2.ª

Hisenda

Article 70

Se suprimeix l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

«Article 26. Dels informes

1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, amb caràcter previ a l’aprovació de disposicions legals i reglamentàries, la conselleria amb competències en matèria d’hisenda haurà d’emetre un informe, de caràcter preceptiu i vinculant, respecte de la seua adequació a les disponibilitats pressupostàries i als límits dels escenaris pressupostaris pluriennals. L’informe esmentat haurà de recaptar-se, en els mateixos termes:

a) En la tramitació dels projectes de convenis, propostes d’acord del Consell o de plans o programes quan la seua vigència s’estenga a un termini superior a un exercici, excepte quan es tracte de projectes de convenis mitjançant els quals s’instrumenten subvencions de caràcter nominatiu previstes en la Llei de pressupostos.

b) Per a l’aprovació de tots els acords, els convenis, els pactes o els instruments similars adoptats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, que suposen una modificació de les condicions retributives del seu personal o dels quals es deriven, directament o indirectament, increments de despesa pública en matèria de costos de personal.

2. A l’efecte de l’emissió de l’informe assenyalat en l’apartat anterior, l’expedient haurà d’incorporar una memòria econòmica, el contingut de la qual serà objecte del corresponent desenvolupament reglamentari per la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, en la qual es detallen les repercussions pressupostàries derivades de la seua execució, tant quant a finançament com a despeses.

3. En els supòsits d’aprovació de disposicions reglamentàries, projectes de convenis, propostes d’acord del Consell, o de plans o programes, quan de la memòria econòmica es desprenga que la seua aplicació no comporta despesa, no serà necessari sol·licitar l’informe esmentat en l’apartat 1, sempre que, en el text que se sotmeta a aprovació o autorització, s’incloga, a través de la incorporació d’un apartat, un article, una disposició o una clàusula específica, una referència expressa a la no-incidència pressupostària de l’actuació en qüestió.

El que disposa el paràgraf anterior no serà aplicable quan l’acte, la disposició o la proposta tinga incidència o afecte el capítol I de l’estat de despeses o es tracte d’una norma que afecte l’estructura orgànica i funcional de qualsevol dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat.

4. Amb independència del que assenyalen els apartats anteriors, en tot cas, sempre que s’eleve al Consell, com a òrgan col·legiat que té la potestat executiva i reglamentària i dirigeix l’Administració de la Generalitat o com a junta general d’una societat mercantil de la Generalitat, una proposta d’acord, per a la seua aprovació o autorització, del contingut o l’abast de la qual es desprenguen obligacions econòmiques de caràcter pluriennal, per a qualsevol dels subjectes que integren el sector públic de la Generalitat, aquesta s’ajustarà, amb caràcter previ, a un informe preceptiu de l’Advocacia de la Generalitat quan així ho exigisca la Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, d’assistència jurídica en la Generalitat, i de la Intervenció General de la Generalitat en els supòsits en què resulte aplicable el que preveu el capítol II del títol VI d’aquesta llei.

5. En els procediments de creació o modificació de llocs de treball que afecten el seu grup o subgrup d’adscripció o a les seues retribucions complementàries, i que no suposen increment de despesa en el capítol I per quedar compensat amb les amortitzacions que es proposen, no serà necessari sol·licitar l’informe a què es refereix el número 1 d’aquest article. No obstant això, es comunicarà a la conselleria amb competències en matèria d’hisenda a fi que formulen les al·legacions que consideren oportunes en el termini de vint dies.

Si de les al·legacions es dedueix l’existència d’increment de despesa, s’haurà de sol·licitar l’informe preceptiu i vinculant del número 1 d’aquest article. En cas que no es deduïsca aquest increment o en absència d’al·legacions en el termini concedit, es prosseguirà amb la tramitació del procediment de creació o modificació.»

Article 71

Es modifica l’article 123 quater de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

«Article 123 quater. Pla anual de supervisió contínua

1. La Intervenció General de la Generalitat decidirà anualment la realització d’actuacions de control concretes en el marc de la supervisió contínua, atenent els mitjans disponibles i una anàlisi de riscos en què es tindran en consideració els resultats de les actuacions de control intern efectuades per la mateixa Intervenció General.

2. Les decisions adoptades es plasmaran en el Pla anual de supervisió contínua que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 96 d’aquesta llei.»

Article 72

Es modifica l’article 129 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

«Article 129. Competències de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda

Correspon a la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat i sense perjudici del que s’estableix en altres capítols d’aquest títol:

a) Aprovar el Pla general de comptabilitat pública en què es recolliran i es desenvoluparan els principis comptables públics.

b) Determinar els criteris generals de registre de dades, presentació de la informació comptable, contingut dels comptes anuals que han de rendir-se a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i altres òrgans de control i els procediments de remissió d’aquestes regulant, a aquest efecte, la utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.

c) Determinar el contingut, l’estructura, les normes d’elaboració i els criteris d’agregació o consolidació del Compte General de la Generalitat.

d) Establir la rendició de comptes anuals consolidats, respecte de les entitats del sector públic de la Generalitat.

e) Determinar el contingut de l’informe que preveu l’apartat 2 de l’article 132 d’aquesta llei.»

Article 73

S’afig una disposició addicional catorzena a la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, amb la redacció següent:

«Disposició addicional catorzena. Règim de control intern i comptabilització aplicable a despeses extrapressupostàries

La intervenció de les despeses extrapressupostàries es realitzarà una vegada examinada la documentació justificativa, en el moment de la comptabilització.»

Secció 3.ª

Pla PIP

Article 74

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 2 del Decret llei 3/2016, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de liquidació del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

«Article 2. Data de finalització i justificació de la inversió

1. Les inversions el finançament de les quals haja sigut autoritzat en el marc del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana hauran de quedar degudament acreditades i presentada en la conselleria competent per raó de la matèria la corresponent acta de recepció d’aquesta, abans del 31 de desembre de 2024

.

2. […]

3. Els saldos romanents de crèdit a la fi de desembre de 2024 no seran objecte d’incorporació al pressupost de l’exercici següent.»

Secció 4.ª

Responsabilitat social

Article 75

Es modifica la lletra i de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social, que queda redactada així:

«Article 13. Incorporació de clàusules de responsabilitat social i de transparència en la contractació pública

1. Les administracions públiques inclouran en la contractació pública clàusules de responsabilitat social i de transparència, bé com a criteris d’adjudicació o com a condicions especials d’execució, en els plecs de clàusules administratives particulars en el sentit següent:

[…]

i) Inclouran, sempre que en l’expedient es justifique tant l’oportunitat d’incloure aquest compromís com la seua compatibilitat amb els principis de lliure competència, vinculació amb l’objecte del contracte, proporcionalitat, no-discriminació i lliure prestació de serveis, el compromís d’establir retribucions salarials als treballadors i treballadores superiors a les establides en el conveni col·lectiu sectorial i territorial per l’execució del contracte, de la manera que es determine en els plecs que regeixen la licitació.

[…]»

Secció 5.ª

Funció pública

Article 76

Es modifiquen els apartats 1, 3 i 5 de l’article 122 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, amb la redacció següent:

1. El personal funcionari de carrera que reunisca els requisits de titulació pot exercir, en casos d’urgent i inajornable necessitat quan concórreguen causes raonades d’interés públic, en els supòsits previstos en l’article 18, apartat 2, d’aquesta llei, un lloc de treball no ocupat adscrit a un cos, escala, agrupació professional funcionarial o agrupació de llocs de treball enquadrada en aquests, diferent al de pertinença mitjançant nomenament provisional per millora d’ocupació.

3. A la funcionària o funcionari que siga nomenat provisionalment per millora d’ocupació es reserva durant el temps d’acompliment temporal el lloc de treball del qual, si escau, és titular i se li considera, sense perjudici del que disposen els apartats següents, servei actiu en el seu cos, escala, agrupació professional funcionarial o agrupació de llocs de treball.

5. L’exercici de funcions pel procediment de millora d’ocupació no suposa consolidació de cap dret de caràcter retributiu o en la promoció professional en el cos, escala, agrupació professional funcionarial o agrupació de llocs de treball en què ha sigut nomenat, excepte els referents al perfeccionament de triennis o el que puga establir-se en el desenvolupament reglamentari de la carrera professional.

Article 77

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, amb la redacció següent:

1. Les persones aspirants que accedeixen a la funció pública de l’administració de la Generalitat mitjançant les convocatòries en curs a l’entrada en vigor d’aquesta llei queden integrades en el cos, escala o agrupació professional funcionarial corresponent al lloc de treball al qual opten, d’acord amb els criteris establits en aquesta llei.

El personal funcionari de carrera que, estant en situació d’actiu en algun cos, escala o agrupació professional funcionarial, supera un procés selectiu d’alguna agrupació de llocs de treball enquadrada en aquests pot optar per prendre possessió en el lloc que se li adjudique amb motiu de la superació del procés selectiu o continuar en el lloc en el qual es trobe del referit cos, escala o agrupació professional funcionarial.

Per a garantir el compliment del termini de finalització dels processos selectius d’estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, abans del 31 de desembre de 2024 i sobre la base del seu caràcter excepcional, per als llocs de treball que s’oferisquen al personal que supere aquests processos, no és necessari realitzar concurs previ entre els qui ja tinguen la condició de personal funcionari de carrera.

Article 78

Es modifica l’apartat 3.a de l’annex I de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana, que queda redactat així:

ANNEX I

[…]

3. Cossos especials del subgrup A2

a) A2-02. Cos tècnic facultatiu

Escales:

1.ª A2-02-01. Tècnica en Sistemes i Tecnologia de la Informació.

2.ª A2-02-02. Enginyeria Tècnica en Obres Públiques.

Requisit: títol d’Enginyeria Tècnica en Obres Públiques, o grau en Enginyeria d’Obres Públiques.

3.ª A2-02-03. Enginyeria Tècnica Industrial.

Requisit: títol d’Enginyeria Tècnica Industrial, o grau en Enginyeria Tècnica Industrial.

4.ª A2-02-04. Enginyeria Tècnica de Mines.

Requisit: títol d’Enginyeria Tècnica de Mines, o grau en Enginyeria Tècnica de Mines.

5.ª A2-02-05. Enginyeria Tècnica Forestal.

Requisit: títol d’Enginyeria Tècnica Forestal, o grau en Enginyeria Tècnica Forestal.

6.ª A2-02-06. Enginyeria Tècnica Agrícola.

Requisit: títol d’Enginyeria Tècnica Agrícola, o grau en Enginyeria Agrícola.

7.ª A2-02-07. Arquitectura Tècnica.

Requisit: títol d’Arquitectura Tècnica o grau en Arquitectura Tècnica.

8.ª A2-02-08. Tècnica en Medi Ambient.

9.ª A2-02-09. Tècnica facultativa en Promoció Lingüística.

Requisits: certificat de nivell C2 de coneixements de valencià de la JQCV, o qualsevol altre que es considere equivalent d’acord amb la normativa vigent.

10.ª A2-02-10. Tècnica Arxivística, Biblioteconomia i Documentació.

11.ª A2-02-11. Tècnica facultativa en Gestió Estadística.

12.ª A2-02-12. Enginyeria Tècnica en Topografia.

Requisit: títol d’Enginyeria Tècnica en Topografia, o grau en Enginyeria Geomàtica i Topografia.

13.ª A2-02-13. Tècnica facultativa en Administració Cultural.

14.ª A2-02-14. Tècnica facultativa.

15.ª A2-02-15. Tècnica Agroalimentària.

[…].

Article 79

Es modifica la fila corresponent a l’A2-02-06 i s’addiciona una nova fila després de la fila corresponent a l’A2-02-13 en l’annex II de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana, que queda redactat així:

ANNEX II

Modificació:

A2-02-06. Enginyeria

Tècnica Agrícola A2-14 Cos superior de gestió en Enginyeria Tècnica Agrícola de l’Administració de la Generalitat

A2-22 Cos superior de gestió en economia domèstica de l’Administració de la Generalitat

Addició de fila nova després de la corresponent a l’A2-02-13:

A2-02-15. Tècnica

Agroalimentària A2-31 Cos superior tècnic de control analític i seguretat agroalimentària de l’Administració de la Generalitat

Article 80

Es modifica el punt 2.n del subgrup A2 de l’apartat b de l’annex III de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana, que queda redactat així:

b) Cossos especials

2.n Subgrup A2

APT-A2-04-01-01, de Logopèdia. Constituïda pels llocs de treball que actualment estan classificats per a la seua provisió per l’escala A2-16-04. Logopèdia

Secció 6.ª

Fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments

financers dels programes operatius FEDER i FSE

Article 81

Es modifica el títol del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana 2014-2020, de la manera següent:

Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana.

Article 82

Es modifica el títol i l’apartat 1 de l’article 1 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 1. Creació del fons per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER per a la Comunitat Valenciana

1. Es crea un fons per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, també el Fons), destinats al finançament de l’emprenedoria i la innovació, així com de les pimes en fases de creixement i expansió.

[…].

Article 83

Es modifiquen l’apartat 1 i el primer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 2 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 2. Institut Valencià de Finances

1. Es designa l’Institut Valencià de Finances (IVF) com a organisme gestor del fons per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER de la Comunitat Valenciana destinats a la creació i la concessió d’instruments financers, a l’empara del que s’estableix en l’article 38.4.b iii del Reglament (UE) núm. 1303/2013. L’IVF podrà confiar part de l’execució dels instruments a intermediaris financers.

2. La Generalitat, representada per la direcció general competent en matèria de fons europeus, i l’IVF, acordaran una estructura de governança adequada per a garantir l’execució correcta dels instruments financers i la utilització de fons europeus d’acord amb la normativa europea aplicable i a les prioritats d’inversió definides en cadascun dels diferents programes operatius FEDER de la Comunitat Valenciana, que es regularà en l’acord de finançament al qual es refereix l’article 4 d’aquest decret llei.

[…]

Article 84

Es modifica l’apartat 3 de l’article 3 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 3. Règim pressupostari, comptable i de control

[…]

3. Els recursos financers líquids aportats al fons es depositaran en un o diversos comptes fiduciaris oberts a aquest efecte en entitats financeres pel gestor del fons en el seu nom i en nom de la Generalitat, d’acord amb el que preveu l’article 38.6 del Reglament (UE) núm. 1303/2013, i on es transferirà l’import equivalent a les contribucions previstes els programes operatius corresponents al FEDER i a la contribució nacional pública que es recolliran en les lleis anuals de pressupost generals de la Generalitat al llarg de tot el període de programació.

[…].

Article 85

Es modifica l’article 4 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 4. Acord de finançament

Les normes d’execució específiques del fons, els seus mecanismes de gestió i de control, el règim jurídic aplicable, l’estratègia d’inversió dels instruments financers i les relacions entre la Generalitat i l’Institut Valencià de Finances es recolliran i es desenvoluparan en un acord de finançament que hauran de signar la direcció general competent en matèria de fons europeus o qui tinga la representació de la Generalitat com a organisme intermedi del Programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana, i l’Institut Valencià de Finances, com a gestor del fons dels instruments financers del programa, en els termes que preveu l’annex IV del Reglament (UE) núm. 1303/2013 i altres normes comunitàries aplicables.

Article 86

Es modifica el títol i l’apartat 1 de l’article 5 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 5. Creació d’un fons per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FSE per a la Comunitat Valenciana

1. Es crea un fons per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius del Fons Social Europeu (FSE) per a la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, també el Fons), destinats a facilitar l’accés al crèdit de les persones desocupades o subempleades que volen treballar pel seu compte.

[…]

Article 87

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 6 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 6. Institut Valencià de Finances

1. Es designa l’Institut Valencià de Finances (IVF) com a organisme gestor del Fons per a la Gestió dels instruments financers dels programes operatius FSE de la Comunitat Valenciana destinats a la creació i la concessió d’instruments financers, a l’empara del que estableix l’article 38.4.b.iii del Reglament (UE) núm. 1303/2013. L’IVF podrà confiar part de l’execució dels instruments a intermediaris financers.

2. La Generalitat, representada per la direcció general competent en matèria de fons europeus, i l’IVF, acordaran una estructura de governança adequada per a garantir l’execució correcta dels instruments financers i la utilització de fons europeus d’acord amb la normativa europea aplicable i amb les prioritats d’inversió definides en cadascun dels programes operatius FSE, que es regularà en l’acord de finançament al qual es refereix l’article 4 d’aquest decret llei.

En el marc d’aquesta estructura de governança, en l’acord de finançament s’haurà de preveure la constitució i la regulació d’un consell executiu, com a òrgan superior de govern i de coordinació del Fons, amb representació de les conselleries competents en matèria d’hisenda i de les matèries relacionades amb les finalitats del Fons i de l’IVF.

[…].

Article 88

Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 7. Règim pressupostari, comptable i de control

[…]

3. Els recursos financers líquids aportats al Fons es depositaran en un o diversos comptes fiduciaris oberts a aquest efecte en entitats financeres pel gestor del fons en el seu nom i en nom de la Generalitat, d’acord amb el que preveu l’article 38.6 del Reglament (UE) núm. 1303/2013, i on es transferirà l’import equivalent a les contribucions previstes en els programes operatius corresponents a l’FSE i a la contribució nacional pública que es recolliran en les lleis anuals de pressupost generals de la Generalitat al llarg de tot el període de programació.

[…]

Article 89

Es modifica l’article 8 del Decret llei 6/2017, d’1 de desembre, del Consell, per a la constitució de dos fons sense personalitat jurídica per a la gestió dels instruments financers dels programes operatius FEDER i FSE de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 8. Acord de finançament

Les normes d’execució específiques del Fons, els seus mecanismes de gestió i de control, el règim jurídic aplicable, l’estratègia d’inversió dels instruments financers i les relacions entre la Generalitat i l’Institut Valencià de Finances es recolliran i es desenvoluparan en un acord de finançament que hauran de signar la direcció general competent en matèria de fons europeus o qui tinga la representació de la Generalitat com a organisme intermedi del Programa operatiu FSE de la Comunitat Valenciana, i l’Institut Valencià de Finances, com a gestor del Fons dels instruments financers del programa, en els termes que preveu l’annex IV del Reglament (UE) núm. 1303/2013 i altres normes comunitàries d’aplicació.

CAPÍTOL V

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Justícia i Interior

Secció 1.ª

Col·legis i consells professionals

Article 90

Es modifica la denominació del títol III i del capítol II del títol III de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, que passen a tindre la denominació següent:

Títol III

Règim jurídic, disciplinari i sancionador

[…]

CAPÍTOL II

Règim disciplinari i sancionador

Article 91

Es modifica l’article 21 bis de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 21 bis. Potestat sancionadora i disciplinària

La Generalitat, mitjançant el departament que corresponga, exercirà la potestat sancionadora en els supòsits que preveu l’article 21.3 d’aquesta llei.

En aquests supòsits previstos en l’article 21.3, correspondrà als col·legis professionals incoar el procediment disciplinari, tramitar-lo i formular la proposta de sanció. Posteriorment, els col·legis professionals podran elevar aquesta proposta de sanció al departament de l’Administració que corresponga, que serà l’encarregat, si és el cas, d’imposar la sanció i executar-la, a través del procediment que es desplegue reglamentàriament.

Article 92

Es modifica l’article 21 ter de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 21 ter. Sancions

Les infraccions molt greus podran ser objecte de les sancions següents:

Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.

Multa d’entre 5.001 euros i 150.000 euros.

Article 93

Es modifica l’article 22 de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 22. Procediment disciplinari

No es pot imposar cap sanció col·legial sense la instrucció prèvia d’un procediment disciplinari de naturalesa contradictòria que garantisca la defensa adequada de l’interessat/ada, i la seua tramitació es regirà pel que disposen els estatuts respectius.

En els casos d’infracció molt greu previstos en l’article 21.3 d’aquesta llei, el procediment disciplinari s’haurà de resoldre i notificar la resolució que siga procedent a la persona interessada en el termini màxim d’un any, des de la iniciació, llevat que es done alguna de les circumstàncies establides per a la suspensió del termini màxim per a resoldre en la legislació de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Una vegada vençut aquest termini, es produirà la caducitat del procediment, d’acord amb el que estableix aquesta legislació. La declaració de caducitat no impedirà la incoació d’un nou procediment si no han prescrit les infraccions.

Secció 2.ª

Prevenció i extinció d’incendis

Article 94

Es modifica l’article 55 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 55

1. Correspon a l’Administració de la Generalitat Valenciana planificar, coordinar i executar les mesures i les accions necessàries per a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, conjuntament amb les altres administracions públiques i en col·laboració amb els particulars.

2. A aquest efecte, i sense perjudici del que preveuen sobre això el Pla d’acció territorial forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR) i els plans d’ordenació dels recursos forestals (PORF), l’Administració forestal aprovarà, dins dels continguts d’aquests últims, els plans de prevenció d’incendis forestals de demarcació, que contindran les previsions necessàries relatives a infraestructures, actuacions i mitjans per a la prevenció dels incendis i infraestructures de suport a l’extinció.

3. Les entitats locals amb terrenys forestals en els seus termes municipals redactaran obligatòriament plans locals de prevenció d’incendis forestals (PLPIF) i hauran d’enviar-los a l’administració forestal de la seua demarcació. Aquests plans locals tindran caràcter subordinat respecte dels plans de prevenció d’incendis forestals de cada demarcació.

4. La conselleria competent en matèria de prevenció d’incendis forestals establirà ajudes econòmiques dirigides als municipis per a l’execució de les actuacions planificades, en coordinació amb la conselleria competent en matèria de medi ambient.

5. S’establirà reglamentàriament el contingut mínim dels plans previstos en aquest article.

6. Els municipis amb menys de 25 hectàrees de terreny forestal en el seu terme municipal podran quedar exempts de redactar el PLPIF, amb una sol·licitud prèvia a la conselleria competent, acompanyada d’un acord plenari en el qual hauran d’indicar que s’acullen a la planificació prevista en el Pla de prevenció d’incendis forestals de la demarcació forestal en la qual se situen. Aquest acord plenari tindrà els efectes previstos per al PLPIF.

7. Els propietaris de terrenys forestals i les entitats locals de cada demarcació forestal tindran l’obligació d’adoptar i executar les mesures de prevenció de focs forestals incloses en les directrius dels plans locals de prevenció d’incendis forestals de cadascun dels ens locals que existisquen en cada demarcació i hauran d’executar els treballs que s’especifiquen en la programació dels plans locals de prevenció d’incendis forestals pel seu compte o mitjançant accions concertades amb l’Administració forestal.

Amb la finalitat de facilitar l’execució d’aquests treballs, l’Administració forestal establirà ajudes tècniques, logístiques i econòmiques pel fet d’estar en vigor aquests plans.

Aquests plans locals tindran un període de vigència de quinze anys, a la fi del qual es revisaran. Amb la finalitat de garantir la vigència i la utilitat del pla, els ens locals hauran d’enviar un informe anual sobre l’estat de desplegament del pla.

En el cas que, de manera fefaent, es constate que els propietaris afectats no fan els treballs indicats en la programació en el temps i la forma establits, l’Administració forestal podrà, després d’un advertiment previ, fer ús de l’execució subsidiària a cost obligat.

L’Administració forestal podrà, com a últim recurs, dur a terme accions concertades amb els ens locals de cada demarcació per a fer efectiva l’execució administrativa d’aquestes execucions subsidiàries.

Amb motiu d’haver de fer tasques d’extinció d’incendis forestals, a pesar que no es compte amb l’autorització dels propietaris, es podrà entrar en els terrenys forestals, fer ús dels camins i les aigües, obrir tallafocs i establir contrafocs. Amb posterioritat, s’informarà l’autoritat judicial als efectes oportuns en el termini més breu possible.

8. En el cas que es constaten incompliments en les obligacions que disposa l’apartat 7 d’aquest article, l’Administració podrà fer ús de l’execució subsidiària, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú i de règim jurídic de les administracions públiques.

9. Es declararan zones d’alt risc d’incendi de les àrees on la freqüència o la virulència dels incendis forestals i la importància dels valors amenaçats facen necessàries mesures especials de protecció. Totes aquestes zones disposaran d’un pla de defensa, el contingut del qual es determinarà reglamentàriament.

Article 95

Es modifica l’article 62 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 62

1. L’Administració forestal emetrà un informe preceptiu previ a l’aprovació de qualsevol instrument de planificació que afecte forests o terrenys forestals, i a l’autorització administrativa que corresponga sobre qualsevol projecte o actuació pública o privada que tinga per objectiu executar projectes o realitzar obres o instal·lacions que afecten forests o terrenys forestals, llevat que els instruments de planificació o l’obra, el projecte o l’actuació estiguen sotmesos, segons la normativa vigent en cada moment, al procediment d’estimació o avaluació d’impacte ambiental, i en aquest cas bastarà aquest últim.

2. L’autorització que preveu el paràgraf anterior se substituirà per una declaració responsable en el cas d’actuacions de silvicultura preventiva sobre la vegetació forestal i en el cas de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals, sempre que estigueren previstes en un pla de prevenció d’incendis forestals aprovat per l’administració competent o aquests treballs correspongueren a l’execució de les mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situades en terrenys forestals i en la zona d’influència forestal.

Aquesta declaració responsable haurà de presentar-la el promotor de l’actuació i haurà de contindre, almenys, la identificació en relació amb la planificació aprovada i el tipus d’actuació, així com la informació suficient respecte d’ubicació, àmbit d’actuació i dates d’execució previstes. Aquest tràmit de declaració responsable es realitzarà davant de la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de prevenció d’incendis forestals.

La conselleria competent en matèria de prevenció d’incendis forestals desenvoluparà i facilitarà un model de declaració responsable.

Aquesta declaració responsable no eximeix de l’obligació d’obtindre altres autoritzacions o permisos que puguen ser necessaris per a altres departaments o administracions públiques per raó de la naturalesa o la ubicació de l’actuació.

Amb la finalitat de garantir la vigència i la utilitat del pla local de prevenció d’incendis forestals, una vegada finalitzats els treballs, el promotor haurà d’informar de les actuacions realitzades en el municipi on es localitzen.

Els municipis hauran de remetre a la direcció general competent en prevenció d’incendis forestals, amb caràcter anual i abans del 31 de març de cada any, un informe sobre les actuacions realitzades en matèria de prevenció d’incendis forestals en el seu municipi, acompanyat per cartografia digital i relacionant-lo amb l’estat de desplegament del seu pla local de prevenció d’incendis.

Article 96

Es modifica l’article 81 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 81. Procediment i competència per a la concessió de les ajudes

1. El procediment de concessió de la subvenció serà el que estableix la present norma i, en el que no preveja, seran aplicables els criteris i els requisits previstos amb caràcter general en l’article 168.1.a de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.

2. El procediment l’iniciarà d’ofici la persona titular del departament amb competències en matèria de prevenció d’incendis forestals, a qui correspondrà emetre una resolució, de caràcter provisional, de concessió de subvencions, en la qual es determinaran, a proposta de la comissió que preveu l’article 84 de la present norma, les quanties individualitzades corresponents als ajuntaments de conformitat amb les regles de distribució contingudes en aquesta llei.

3. Aquesta resolució provisional tindrà la consideració d’acte de tràmit i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La resolució provisional establirà el termini i els documents a presentar pels ajuntaments per a l’acceptació o, si és el cas, la renúncia, de la subvenció assignada inicialment, així com les actuacions del pla local de prevenció d’incendis o de l’instrument tècnic de gestió forestal a què aniran destinats els fons en l’exercici econòmic al qual corresponga la subvenció.

4. La comissió que preveu l’article 84 verificarà que les actuacions proposades pels ajuntaments s’inclouen entre les previstes en el pla de prevenció aprovat, així com la seua adequació a la naturalesa del crèdit disponible en l’exercici pressupostari corresponent, i es podrà requerir que l’esmene o la millore la direcció general competent en matèria de prevenció d’incendis forestals.

5. Una vegada conclosos els tràmits que preveu l’apartat anterior, la comissió formularà una proposta de resolució definitiva que elevarà a la persona titular del departament amb competències en matèria de prevenció d’incendis forestals, òrgan competent per a resoldre. La resolució definitiva es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

6. La resolució definitiva de concessió de les ajudes tindrà el caràcter de bases reguladores de la subvenció, i contindrà, com a mínim, els aspectes següents:

a) Objecte de la subvenció i entitats beneficiàries, d’acord amb l’assignació pressupostària disponible en l’exercici econòmic.

b) Crèdit pressupostari al qual s’imputa la despesa i la quantia de la subvenció, individualitzada per a cada entitat beneficiària.

c) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públic o privat, nacional, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

d) Pagament de les quanties corresponents a cada entitat beneficiària.

e) Termini i forma de justificació per part de les entitats beneficiàries del compliment de la finalitat per a la qual s’haja concedit la subvenció i de l’aplicació dels fons percebuts.

7. Una vegada publicada la resolució de concessió, es lliurarà amb caràcter de bestreta, i es farà efectiu el pagament del 50% de l’import de subvenció corresponent a cada entitat beneficiària, i s’abonarà l’altre 50% després de la justificació de les actuacions realitzades de la manera que establisca la resolució de concessió.

CAPÍTOL VI

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació

Secció 1.ª

Universitat Internacional Valenciana

Article 97

Es modifica el títol de la Llei 7/2008, de 13 de juny, de la Generalitat, de reconeixement de la Universitat Internacional Valenciana, del següent mode:

Llei 7/2008, de 13 de juny, de la Generalitat, de reconeixement de la Universitat Internacional Valenciana.

Article 98

Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 1, l’apartat 2 de l’article 2 i l’article 6 de la Llei 7/2008, de 13 de juny, de la Generalitat, de reconeixement de la Universitat Internacional Valenciana, del següent mode:

Article 1. Reconeixement de la Universitat Internacional Valenciana

(…)

2. La Universitat Internacional Valenciana – Valencian International University, SL, és la titular de la Universitat Internacional Valenciana que, per esta llei, adquireix personalitat jurídica pròpia.

(…)

4. Sense perjudici de la seua denominació oficial, la Universitat Internacional Valenciana podrà utilitzar també les denominacions Valencian International University (i el seu acrònim VIU) i Universidad Internacional de Valencia.

Article 2. Ensenyaments i organització

(…)

2. La Universitat Internacional Valenciana, per al desenvolupament dels seus fins, es dota de l’estructura docent, d’investigació i de gestió necessària i adequada a l’ensenyament predominantment no presencial, d’acord amb el que establisquen les seues normes d’organització i funcionament. Esta estructura tindrà una seu central a la ciutat de València i es podran crear, reconéixer o adscriure altres centres o estructures propis que asseguren l’atenció de l’estudiantat d’estos ensenyaments, així com d’unes altres activitats que puga desenvolupar en el conjunt del territori de la Comunitat Valenciana o fora d’este.

(…)

Article 6. Finançament de la Universitat Internacional Valenciana

La Universitat Internacional Valenciana es finança amb:

a) L’import de les matrícules i els rendiments de les activitats de la Universitat.

b) Les aportacions de persones físiques o jurídiques.

c) Les rendes, els fruits, els interessos i els productes del seu patrimoni.

d) Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i els premis provinents de persones físiques o jurídiques, tant públiques com privades.

e) Les contraprestacions derivades dels convenis.

f) Qualsevol altre recurs autoritzat per la llei.

Secció 2.ª

Programa Edificant

Article 99

Es modifica l’article 3 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 3. Actuacions susceptibles de delegació

1. Atenent les circumstàncies concurrents, podran delegar-se tots els tràmits previs, les actuacions tècniques i els actes administratius relatius a viabilitat de parcel·les, direccions facultatives i assistències tècniques, redacció de projectes, supervisió i aprovació d’aquests, serveis auxiliars necessaris per a l’execució de l’obra, i a conseqüència d’aquesta, construcció de nous centres docents, així com obres d’ampliació, reforma, millora i substitució; seguiment de les inversions i recepció d’aquestes i equipaments dels centres educatius.

2. Serà condició necessària que aquestes actuacions estiguen prèviament contingudes en les successives programacions d’obres, així com en el mapa d’infraestructures escolars de la conselleria competent per raó de la matèria. No obstant això, podran autoritzar-se actuacions no previstes, sempre que la conselleria esmentada ho estime oportú en aplicació de criteris objectius vinculats a les necessitats d’escolarització, eliminació d’instal·lacions provisionals o a programes específics.

A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’educació publicarà en la seua pàgina web informació suficient sobre les actuacions que tinga en execució conseqüència del que preveu aquest decret llei.

3. En tot cas, les administracions locals en l’execució i el desenvolupament de la delegació hauran de subjectar-se al que preveu la normativa de contractes del sector públic. També hauran de subjectar-se a les instruccions i les indicacions que, si és el cas, dicte la conselleria competent en matèria d’educació. En particular, es podrà establir l’aplicació obligatòria per a les entitats locals de plecs o contractes tipus o de condicions d’incorporació necessària en les licitacions.

Article 100

Es modifica l’article 4 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 4. Característiques de la delegació

1. Amb caràcter general, la delegació es formalitzarà mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’educació.

Excepcionalment podrà formalitzar-se mitjançant un conveni, en funció de la complexitat de l’actuació a desenvolupar, la situació economicofinancera de l’entitat local, que estiguera implicada en la seua execució una entitat local diferent del mateix municipi on es desenvoluparà l’activitat o per qualsevol altra consideració determinada per la planificació educativa de la Generalitat.

2. La delegació haurà de determinar l’abast, el contingut, les condicions, la duració i el control d’eficiència que es reserva la Generalitat.

3. La delegació anirà acompanyada de la memòria econòmica corresponent.

4. La Generalitat podrà sol·licitar l’assistència de les diputacions per a la coordinació i el seguiment de les delegacions.

5. La Generalitat podrà recaptar en qualsevol moment informació sobre la gestió municipal de la competència delegada, així com enviar personal comissionat i formular els requeriments pertinents per a esmenar les deficiències observades.

6. La delegació exigirà en tot cas l’acceptació prèvia pel municipi interessat.

7. En tot cas les delegacions hauran d’ajustar-se al que preveu la normativa bàsica en la matèria.

8. La delegació podrà ser revocada per raons d’interés públic per una resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’educació. En tot cas, podrà revocar-se la delegació quan després del termini d’un any a comptar del dia de la signatura de la resolució o el conveni en què s’haja acordat, l’entitat local no haja realitzat cap licitació, adjudicació o ordre d’execució per a la realització de les competències delegades.

Article 101

Es modifica l’article 8 bis del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 8 bis. Modificació de la delegació

1. Els termes en què es va adoptar la resolució de delegació podran ser modificats per una resolució de la conselleria amb competències en matèria d’educació amb l’acceptació de l’entitat local corresponent. Els òrgans competents per a acordar aquesta modificació seran els mateixos que van acordar la delegació inicial.

2. Les causes que podran motivar una modificació de la delegació seran les següents:

a) Necessitat de realitzar noves intervencions quan aquestes no tinguen cobertura dins de la delegació acordada per suposar actuacions diferents de les previstes en aquesta, o per resultar insuficient el finançament acordat per a la delegació. Aquesta causa de modificació només serà procedent quan concórrega i siguen aplicables en els contractes adjudicats amb la cobertura de la delegació algun dels supòsits que preveu l’article 205 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

b) Necessitat de realitzar noves actuacions en el centre objecte de la delegació a conseqüència de directrius aprovades amb caràcter general per la conselleria amb competències en matèria d’educació, o de revisar o modificar les actuacions previstes inicialment per a adaptar-les als nous programes de necessitats que aprove aquesta conselleria per al centre objecte de la delegació.

c) Necessitat d’incrementar el finançament de la delegació quan el que s’haja acordat inicialment resulte insuficient per a dur a terme l’actuació delegada d’acord amb els preus de mercat aplicables segons el que s’estableix en l’article 102 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. En aquest cas, serà requisit per a acordar la modificació que l’entitat local haja aprovat un projecte d’obra degudament actualitzat d’acord amb els mòduls vigents aprovats per al programa Edificant per la conselleria amb competències en matèria d’educació, o, en cas que aquest no siga aplicable, d’acord amb els preus de la base de dades de la construcció de la fundació Institut Valencià de l’Edificació (IVE).

3. El procediment per a acordar la modificació de la delegació serà el següent:

a) Sol·licitud de l’entitat local subscrita pel seu representant legal. Juntament amb la sol·licitud, s’haurà d’aportar un informe favorable de la intervenció municipal en què es faça referència a la causa concurrent que justifique la modificació, d’entre les que detalla aquest article. En el cas dels dos primers supòsits de l’apartat anterior, s’haurà d’aportar també una memòria valorada de les noves actuacions a realitzar i, en el tercer supòsit, un informe justificatiu de l’increment de despesa subscrit pels tècnics o el secretari de l’entitat local, així com un resum del projecte d’execució que continga la memòria descriptiva i el full resum del pressupost de les obres i els honoraris corresponents.

b) Proposta de la conselleria amb competències en matèria d’educació de resolució de modificació de la delegació.

c) Certificat d’existència de crèdit o document comptable que el substituïsca, i fiscalització prèvia de la Intervenció General de la Generalitat, en els casos en què resulte necessari un increment del finançament de la delegació.

d) Aprovació de la modificació de la delegació per acord del plenari de l’entitat local.

e) Aprovació per part de la conselleria amb competències en matèria d’educació de l’addenda a la resolució de la delegació per la qual s’acorde la modificació de la delegació.

f) Disposició dels crèdits necessaris, en el cas que siga procedent.

Article 102

Es modifica l’article 9 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 9. Pressupost de les actuacions delegades

1. El finançament que dona suport a la delegació de competències arribarà al pressupost total de l’actuació delegada i, en aquest sentit, constitueix un import global que comprén la totalitat de contractes que integren aquesta actuació, així com qualsevol despesa que les entitats locals hagen d’assumir per a l’execució de les competències delegades, amb les excepcions que recull aquest decret llei.

2. A aquest efecte, el pressupost podrà incloure el cost dels honoraris de redacció dels projectes, la direcció facultativa, els estudis i les assistències tècniques de qualsevol tipus, sempre que siguen necessàries per a l’actuació, així com el cost de l’execució de l’obra. També inclourà qualsevol tribut, així com qualsevol altre tipus de despesa, relacionat directament amb l’execució de l’actuació, dins del marc legal aplicable.

Les possibles indemnitzacions que l’entitat local haja de satisfer als contractistes a conseqüència de la resolució o la suspensió del contracte, d’acord amb el que s’estableix en la normativa de contractes del sector públic, tindran també cobertura en el finançament de la delegació, sempre que no responguen a una mala gestió o una actuació negligent per part de l’entitat local. També estarà cobert pel finançament qualsevol altre tipus de despesa o compensació a abonar a licitadors o contractistes que siga procedent d’acord amb el que s’estableix en la normativa de contractes del sector públic, sempre que aquestes s’hagen generat a conseqüència del compliment de requeriments, directrius o instruccions dictades per la conselleria amb competències en matèria educativa. Per a l’abonament d’aquestes despeses, l’entitat local haurà d’aportar la documentació justificativa que li requerisca la conselleria.

3. Els increments de despesa que es produïsquen durant l’execució dels diversos contractes que integren una actuació, quedaran coberts pel saldo del finançament global.

No obstant això, quan el saldo existent resulte insuficient, el finançament de la delegació s’entendrà incrementat amb l’import necessari per a atendre el pagament de les obligacions següents:

La revisió de preus que corresponga segons el que s’estableix en els plecs aplicables, així com la revisió excepcional de preus que estableix el Reial Decret llei 3/2022, d’1 de març.

Els excessos de mesurament que s’hagen produït durant l’execució de l’obra, d’acord amb el que disposa l’article 242.4 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

Les possibles indemnitzacions o altres despeses que l’entitat local haja de satisfer d’acord amb el que disposa el punt anterior d’aquest article.

La disposició dels crèdits necessaris per a atendre els increments de finançament anteriors es realitzarà en el moment en què l’entitat local comunique la certificació, la liquidació o la documentació justificativa de la despesa, sense que resulte necessari més tràmit que la generació de les operacions comptables corresponents.

La resta de despeses que superen el finançament global de la delegació concedit inicialment, i que no estiguen incloses en el que disposa en aquest punt, hauran de ser assumides per les entitats locals, sense perjudici del que disposa l’article 8 bis d’aquest decret llei.

4. Una vegada finalitzada totalment l’actuació delegada, no podrà imputar-se cap despesa a aquesta.

No obstant això, el saldo existent respecte de la quantitat concedida inicialment podrà destinar-se a finançar una altra actuació, sempre que es duga a terme en el mateix centre escolar i que aquesta actuació redunde en més qualitat o funcionalitat d’aquest. Aquesta actuació complementària se sol·licitarà en un termini no superior a sis mesos des que finalitze totalment l’actuació inicialment delegada.

Aquestes actuacions les autoritzarà la conselleria competent en matèria d’educació, una vegada comprovada la procedència de l’actuació. En aquest cas, es realitzarà una resolució complementària de la resolució inicial de delegació de competències en què es farà constar únicament la identificació de l’actuació autoritzada i l’import assignat, sempre que es mantinguen per al seu desenvolupament les mateixes condicions previstes en la resolució de delegació.

Per a aquesta autorització, caldrà que l’entitat local presente una memòria tècnica descriptiva de l’actuació a realitzar en el centre escolar i l’import màxim previst, subscrita per l’òrgan competent, d’acord amb la normativa reguladora. Una vegada finalitzada l’actuació autoritzada, s’entendrà finalitzada la delegació de competències.

Amb caràcter previ a la sol·licitud d’actuacions complementàries, l’entitat local haurà d’acreditar, mitjançant un certificat emés per l’interventor corresponent, que no queda pendent cap obligació derivada del compliment de la delegació acordada i que siga justificable dins del seu finançament, i que no resulta aplicable la revisió de preus o, en el cas que resulte aplicable, aquesta ha sigut certificada íntegrament amb els índexs oficials definitius corresponents.

5. En qualsevol cas, la Generalitat no podrà assumir cap despesa inherent a l’obtenció o l’adequació de la parcel·la adscrita a la ubicació del centre, en cas d’ampliació o nova edificació.

Article 103

Es modifica la disposició addicional cinquena del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactada així:

Disposició addicional cinquena. Revisió de preus

1. L’aprovació de les revisions de preus que corresponguen en relació amb els contractes que s’adjudiquen per a l’execució de les delegacions acordades dins del programa Edificant correspondrà als òrgans de contractació de les entitats locals.

2. L’import de les revisions de preus s’aplicarà en tot cas en el certificat final d’obra.

L’import de la revisió de preus es corregirà, en cas que siga procedent, a l’alça o a la baixa, en la liquidació del contracte, amb els preus oficials definitius corresponents al període en què s’haja aplicat la revisió. Aquesta correcció també es podrà dur a terme en un certificat final addicional excepcional amb aquest únic contingut, quan aquesta puga fer-se sense necessitat d’esperar a la liquidació del contracte per haver-se publicat els índexs definitius corresponents.

3. El que estableix aquesta disposició addicional es refereix tant a les revisions ordinàries de preus com a les extraordinàries que puguen correspondre, de conformitat amb el que estableix el Reial Decret llei 3/2022, d’1 de març.

Article 104

S’afig una disposició addicional huitena al Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:

Disposició addicional huitena. Finançament de les revisions de preus, excessos de mesurament i incidències contractuals.

1. Per a atendre les obligacions que es deriven del que estableix l’article 9.3, la conselleria competent en matèria d’educació realitzarà, en cada exercici pressupostari, una retenció de crèdit global per l’import corresponent al 6% del total d’actuacions derivades de les delegacions de competències que preveu aquest decret llei, certificades i comunicades per les entitats locals en l’exercici anterior. En el cas que, durant l’exercici corresponent, la retenció de crèdit realitzada resulte insuficient, es contraurà una altra retenció per l’import que es considere necessari a la vista dels mesos que resten de l’exercici, els índexs de preus publicats i la informació remesa per les entitats locals.

Aquesta retenció podrà ser per un import inferior al que estableix el paràgraf anterior en el cas que de les dades d’execució de les delegacions de competències previstes en aquest decret llei es desprenga que aquest és excessiu per a atendre les necessitats de finançament de les revisions de preus, excessos de mesurament i incidències contractuals que es preveja imputar a l’exercici corresponent. En aquest cas, la retenció a realitzar s’ajustarà a l’import necessari per a atendre aquestes necessitats, segons la informació de què dispose la conselleria amb competències en matèria d’educació, fet que es documentarà en l’expedient comptable de retenció.

2. El que estableix aquesta disposició addicional, en relació amb la disposició addicional cinquena i l’article 9.3, no suposarà increment en la dotació del capítol de despesa vinculada al finançament de les delegacions de competències que regula aquest decret llei, per la qual cosa els increments de despesa que es generen s’atendran amb la dotació existent.

Article 105

S’afig una disposició addicional novena al Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:

Disposició addicional novena. Interessos de demora

En el cas que es produïsquen reclamacions d’interessos de demora pels adjudicataris de les actuacions finançades, la Generalitat assumirà només la despesa en la quantia que resulte proporcional al període de demora que li siga imputable. A aquest efecte, la Generalitat disposarà, per a efectuar el pagament, d’un termini de trenta dies naturals a comptar del dia en què reba el certificat de pagament de l’entitat local.

El règim de repartiment de responsabilitat establit en esta disposició s’ha d’entendre sense perjudici dels drets que corresponen als particulars, en virtut del que es disposa en l’article 33 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic i de les normes que regulen la responsabilitat de l’administració davant les empreses contractistes i el règim d’interessos previst en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

Article 106

S’afig una disposició addicional desena al Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:

Disposició addicional desena. Contenciós i extinció de delegacions

No serà impediment per a l’extinció d’una delegació el fet que s’haja interposat i estiga pendent de sentència un recurs contenciós administratiu que afecte algun dels contractes subscrits per a l’execució de l’actuació delegada i, a conseqüència d’això, puga generar-se una obligació de pagament per a l’Administració. En cas que finalment es dicte una sentència desfavorable per a l’Administració, i d’acord amb el que estableix l’article 9 d’aquest decret llei, siga procedent el finançament de la despesa que corresponga a càrrec a la conselleria competent en matèria d’educació, se suplementarà el crèdit necessari de la manera que estableix l’article 9.3.

Article 107

S’afig una disposició transitòria al Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:

Disposició transitòria única. Règim de la possibilitat de revocació de les delegacions

L’apartat 8 de l’article 4 d’aquest decret llei entrarà en vigor l’1 de juliol de 2024, i serà aplicable a totes les delegacions realitzades en el marc del programa Edificant, independentment de la data en la qual s’hagen acordat.

Secció 3.ª

Suspensió del plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià

en termes municipals de predomini lingüístic castellà

Article 108

Suspensió en l’aplicació de determinats articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, en termes municipals de predomini lingüístic castellà:

U. Àmbit d’aplicació

La suspensió dels preceptes de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, a què es refereix l’apartat Dos.1 següent, serà aplicable en tots els centres docents, públics i privats, situats en els termes municipals de predomini lingüístic castellà que es relacionen en l’article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, en els quals s’impartisquen ensenyaments no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Dos. Suspensió en l’aplicació de determinats articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat

1. Fins a l’inici del curs escolar 2025/2026, queda suspesa l’aplicació dels següents articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, en tots els centres docents compresos en l’àmbit d’aplicació indicat en l’apartat anterior:

a) L’article 6.3.a, en els extrems relatius al temps mínim d’un 25 % de les hores efectivament lectives destinades als continguts curriculars en valencià; així com l’obligatorietat d’impartir en valencià com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg.

b) L’article 7.1.b i la disposició addicional segona, respecte al temps destinat a continguts curriculars en valencià en Educació Infantil.

c) L’article 7.2.b, quant al temps destinat a continguts curriculars en valencià en Educació Primària.

d) L’article 7.3.c, quant al temps destinat a continguts curriculars en valencià en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.

e) L’article 7.5.d, referent al temps destinat a continguts curriculars en valencià en la formació de persones adultes.

f) L’article 7.6, respecte al temps destinat a continguts curriculars en valencià en formació professional.

g) L’article 11.a.

h) La disposició addicional cinquena.

2. De conformitat amb el que s’estableix en l’article 19.2 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, a l’alumnat que s’aculla a les excepcions establides per l’article 24 de la citada Llei 4/1983, de 23 de novembre, no li serà aplicable el que es disposa en els següents articles de l’esmentada Llei 4/2018:

a) L’article 4.1.a, quant al domini oral i escrit del valencià.

b) L’article 5, referent al nivell de valencià i a les competències orals i escrites del Marc Europeu Comú de Referència a aconseguir, com a mínim, tant en acabar els ensenyaments obligatoris, com en acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris.

c) L’article 14.a, referent als objectius i nivells bàsics de referència del valencià.

Tres. Projectes lingüístics de centre

1. A conseqüència de la suspensió dels articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, establida en l’apartat dos anterior, els centres situats en municipis de predomini lingüístic castellà podran optar entre:

a) Mantindre l’aplicació dels seus projectes lingüístics de centre vigents en els mateixos termes en què s’hagen aprovat, o

b) Proposar la modificació de l’aplicació dels seus projectes lingüístics de centre, de manera que en el seu pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües, una o diverses de les àrees, matèries, àmbits o mòduls que s’havien d’impartir en valencià puguen impartir-se en castellà, a proposta del consell escolar.

2. En els centres que opten pel que estableix l’epígraf 1.b anterior, i no prevegen la vehiculació d’àrees, matèries, àmbits o mòduls no lingüístics en valencià, l’alumnat haurà de cursar, com a mínim indispensable, l’assignatura de Valencià; tot això sense perjudici del que disposa l’article 24.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, respecte de l’avaluació de l’ensenyament del valencià.

3. En els centres públics, els consells escolars tindran la competència per a elevar a l’Administració educativa, perquè l’autoritze, la modificació dels seus projectes lingüístics de centre, en virtut del que estableix l’epígraf 1.b d’aquest apartat. Les decisions dels consells escolars s’adoptaran per majoria simple.

4. En els centres privats, la persona física o jurídica que exercisca la titularitat d’aquests tindrà la competència per a elevar a l’Administració educativa, perquè l’autoritze, la modificació del seu projecte lingüístic de centre, en virtut del que estableix l’epígraf 1.b d’aquest apartat. En els centres privats concertats, amb caràcter previ, s’haurà d’oir el consell escolar. En els centres privats no concertats que s’hagen acollit a l’aplicació de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, aquesta decisió s’adoptarà de conformitat amb l’autonomia establida per l’article 25 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació.

5. En els centres públics i privats concertats que opten per proposar la modificació dels seus projectes lingüístics, de conformitat amb el que estableix l’epígraf 1.b d’aquest apartat, no serà aplicable el que preveuen els articles 16 i 19 de la Llei 4/2018, de manera que el procediment d’autorització de la modificació del projecte lingüístic s’haurà d’ajustar al que indica aquest apartat.

6. Abans de l’inici del procediment d’admissió del següent curs escolar, la direcció dels centres públics convocarà una sessió extraordinària del consell escolar en la qual s’incloga com a punt de l’ordre del dia la decisió d’aquest òrgan sobre mantindre o proposar la modificació del projecte lingüístic de centre en aplicació d’aquest apartat. Amb caràcter previ, s’oirà el claustre. Al seu torn, la titularitat dels centres privats haurà de comunicar a l’Administració educativa la decisió esmentada.

Quatre. Llibres de text i materials curriculars

Els centres docents que, en virtut de l’epígraf 1.b de l’apartat tres anterior, opten per modificar l’aplicació dels seus projectes lingüístics de centre, mantindran la relació de llibres de text i materials curriculars seleccionats durant el període de vigència d’aquests establit per la normativa reglamentària vigent a aquest efecte.

CAPÍTOL VII

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Secció única

Estructures agràries

Article 109

Es modifica l’article 56 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 56. Decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària

1. Realitzat l’estudi de viabilitat, la conselleria competent en matèria d’agricultura, si estima la procedència de la reestructuració parcel·lària proposada, una vegada avaluats els aspectes de legalitat, d’oportunitat i de viabilitat tècnica, així com els aspectes socioeconòmics i ambientals de l’actuació, proposarà al Consell l’aprovació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària.

2. Aquest decret contindrà els següents pronunciaments:

a) Justificació de l’interés general de l’actuació administrativa, en el marc dels articles 37, 38 i 44 de la present llei.

b) Declaració d’utilitat pública i urgent execució de la reestructuració parcel·lària.

c) Acord motivat sobre el procediment ordinari o abreujat, a través del qual es desenvoluparà la reestructuració parcel·lària pública.

d) Determinació del perímetre provisional de la zona de reestructuració, que podrà ser modificat per les inclusions, les rectificacions o les exclusions que es recorden de conformitat amb el procediment d’aprovació del perímetre de la reestructuració que es defineix en l’article 57 d’aquesta llei.

3. El decret establirà l’obligatorietat que el projecte de reordenació parcel·lària i el pla d’obres i millores territorials de la reestructuració se sotmeten a la tramitació ambiental, segons la legislació vigent en la matèria.

4. El decret del Consell representa l’inici oficial del procediment de reestructuració parcel·lària pública i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

5. La publicació del decret de reestructuració parcel·lària atribueix a la conselleria competent en matèria d’agricultura la facultat d’instal·lar fites o senyals.

6. Una vegada publicat el decret, es comunicarà al registre de la propietat l’inici del procés de reestructuració parcel·lària per a la pràctica d’una nota al marge de la inscripció de domini de les finques registrals afectades, i a aquest efecte la comunicació esmentada haurà de contindre la relació de referències o persones titulars cadastrals afectades pel procediment. La localització de la relació de finques registrals afectades correspondrà al registre de la propietat afectat. Si és el cas, la impossibilitat de localitzar finques registrals afectades pel procediment i, per tant, de practicar la nota al marge, no impedirà la continuació del procediment de reestructuració parcel·lària. Aquesta nota es cancel·larà bé per la inscripció de les noves finques de reemplaçament, bé mitjançant un certificat expedit per la direcció general competent acreditatiu de la finalització del procediment sense haver-se adoptat un acord de reordenació.

7. Serà potestatiu per a l’òrgan competent sol·licitar al registre de la propietat corresponent un certificat de domini i càrregues de finques afectades per la seua incorporació al procediment.

8. El registre de la propietat corresponent comunicarà telemàticament a la conselleria competent en matèria d’agricultura la pràctica de qualsevol assentament ulterior sobre les finques registrals afectades per la reestructuració parcel·lària.

9. L’aprovació del decret que declare d’utilitat pública la reestructuració parcel·lària d’una zona determinada atribuirà a la conselleria competent la facultat d’ocupar temporalment o definitivament qualsevol terreny d’aquesta que calga per a dotar les noves parcel·les amb l’adequada xarxa de camins i subministraments o per a fer treballs relacionats amb la reestructuració.

CAPÍTOL VIII

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Medi Ambient,

Aigua, Infraestructures i Territori

Secció 1.ª

Mobilitat

Article 110

Es modifiquen els apartats 1 i 2, se suprimeixen els apartats 3, 4 i 5 i es renumeren els apartats 6 i 7 de l’article el 31 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 31. Formes d’adjudicació i modalitats de contractació

1. La contractació dels serveis públics de transport que assenyala l’apartat b del punt 1 de l’article anterior es realitzarà amb caràcter general mitjançant la modalitat de concessió, d’acord amb el que es disposa en la normativa bàsica estatal en matèria de transports i en l’article 5 del Reglament 1370/2007, del Parlament Europeu i del Consell, sobre els serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera, per la qual cosa l’operador gestionarà el servei a risc i perill seu. No obstant això, l’autoritat de transport podrà emprar la resta de modalitats de contractació de serveis públics previstes en la legislació de contractació del sector públic quan així ho aconselle l’interés general. En aquest cas, resultarà aplicable el que es disposa en normativa bàsica estatal en matèria de contractació pública i en l’article 5 del Reglament 1370/2007.

2. Els procediments d’adjudicació directa de contractes de concessió de serveis públics, sempre que siga procedent de conformitat amb el que preveu l’apartat 1, seran precedits de l’elaboració d’un projecte simplificat, que tindrà la consideració de plec de prescripcions tècniques, i estarà exempt del tràmit d’informació pública.

3. La selecció de l’adjudicatari es realitzarà d’acord amb la valoració dels diversos criteris establits en el plec de clàusules administratives particulars, entre els quals figurarà necessàriament el valor de les compensacions econòmiques corresponents a les obligacions de servei públic.

4. Les empreses operadores de transport hauran d’estar en possessió dels títols habilitadors per a la prestació de servei de transport discrecional per carretera, de transport ferroviari o tots dos, segons siga procedent.

Article 111

Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 i se suprimeixen els apartats 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de l’article 34 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 34. Modificació dels contractes de concessió de servei públic de transports

1. Els contractes de concessió de servei públic de transports podran modificar-se d’acord amb el que preveu aquesta llei i la normativa estatal bàsica en matèria de transport o, si és el cas, de contractació pública, que li siga aplicable segons el mode de transport de què es tracte, tot això sense perjudici del que preveu el Reglament 1370/2007.

2. Serà condició prèvia necessària per a modificar el contracte aprovar la modificació del projecte de servei públic de transports quan afecte la definició dels serveis.

3. Amb observança del que preveu la normativa bàsica estatal en matèria de contractació pública, els contractes de concessió de servei públic de transports podran modificar-se per a introduir nous serveis a la demanda o prestar-se els existents, totalment o parcialment, com el transport a la demanda segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 41 bis, aplicant el règim tarifari del contracte, quan per circumstàncies acreditades derivades del seu baix índex d’utilització no estiga garantida la seua realització adequada i sempre tenint en consideració les necessitats de les persones usuàries i l’impacte economicofinancer derivat del canvi de sistema en l’equilibri contractual. Aquesta modificació tindrà caràcter obligatori per al contractista.

Article 112

Es modifica l’apartat 2 del 39 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 39. Tarifes

1. Els títols propis de l’operador estaran sotmesos a les tarifes màximes establides per l’Administració, excepte en els casos en què, d’acord amb aquesta llei i el reglament que la desplegue, puguen ser establides excepcionalment pel mateix operador.

2. La retribució de l’operador en relació amb els viatgers proveïts de títols d’integració serà l’establida en el contracte de servei públic de transport. Les autoritats de transport podran establir nous títols d’integració amb una comunicació prèvia a l’operador de les condicions d’expedició i ús, així com de les especificacions tècniques del títol per a la seua incorporació als seus sistemes de taquillatge. En aquest cas, en els contractes de concessió de servei, les autoritats de transport fixaran la contraprestació a l’operador de manera que no s’alteren les condicions econòmiques inicials de prestació del contracte, a través d’un acord de cooperació o un conveni de col·laboració, al qual es donarà la publicitat preceptiva, amb respecte al que preveu la normativa bàsica estatal en matèria de contractació pública. Per a altres modalitats de contractació, caldrà ajustar-se al que dispose la normativa de contractació que els siga aplicable.

3. L’autoritat de transport revisarà les tarifes segons el que es disposa en la legislació vigent. A l’efecte d’aquesta revisió, no tindran la consideració de tarifa els mínims de percepció que, si és el cas, estiguen aprovats.

4. Les tarifes dels títols propis o integrats podran establir-se amb caràcter zonal, en relació amb la distància, o mitjançant un altre procediment que s’estime adequat. Seran públiques i no discriminatòries. Les autoritats de transport i els operadors, amb un informe previ favorable de les primeres, podran subscriure acords de cooperació o convenis de col·laboració, segons siga procedent, amb altres òrgans administratius o amb diferents administracions amb la finalitat que determinats col·lectius amb condicions socials específiques tinguen reduccions en les tarifes percebudes. Aquests acords fixaran les compensacions que permeten mantindre les condicions econòmiques inicials del contracte de servei públic de transport.

Article 113

Es modifica l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 87. Administrador d’infraestructures de transport

1. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport administrar les infraestructures de transport de la Generalitat, en els termes que recull aquesta llei. No obstant això, en els casos en què així siga procedent per interés públic, aquestes funcions, o una part, podran ser assumides per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) o qualsevol altra entitat designada a aquest efecte per ordre o resolució d’aquesta conselleria, on s’establiran les condicions i procediments per a la presa de decisions, seguiment, inspecció i control per part de la conselleria en el desenvolupament d’aquestes funcions.

2. Les competències de l’administrador d’infraestructures inclouran la gestió, l’execució, el finançament, la conservació i el manteniment de les obres i la seua explotació, i es podran fixar i percebre cànons, arrendaments i qualsevol altre tipus d’ingrés derivat de la posada a la disposició d’aquestes per a la prestació de serveis, així com dels procedents d’activitats col·laterals que puguen desenvolupar-se en aquestes. Igualment, inclourà assumir la condició de beneficiari de l’expropiació forçosa quan així corresponga.

3. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de transports, s’aprovarà el catàleg d’infraestructures de transport de competència autonòmica i l’adscripció corresponent a l’efecte d’administració en els termes que assenyalen els punts anteriors. Correspondrà igualment a la conselleria esmentada adscriure les noves infraestructures a l’efecte de la seua construcció i administració posterior.

4. Les funcions d’administració s’estendran als aspectes següents:

a) Les línies, els trams o els elements de la xarxa, tant en relació amb la plataforma com amb la superestructura, l’electrificació i la senyalització.

b) Les terminals de transport.

c) El manteniment parcial o total de la infraestructura.

d) L’explotació dels elements propis i annexos a les infraestructures susceptibles de tindre rendiments lucratius.

e) La promoció i el desenvolupament d’activitats relatives als usos del sòl, en relació amb les infraestructures de transport.

f) L’exercici de les potestats en relació amb el règim de compatibilitat de les infraestructures amb altres usos, incloent-hi el procediment sancionador corresponent.

g) La participació, juntament amb altres administracions o ens públics estatals o locals, en la construcció i el finançament d’infraestructures i en les labors d’explotació i promoció d’usos lucratius annexos assenyalats en els punts anteriors.

h) L’elaboració, la tramitació i l’elevació a l’òrgan competent per a la seua aprovació dels mapes estratègics de soroll, els plans d’acció contra el soroll, els plans de millora de qualitat acústica i tots instruments, els plans i els projectes que resulten necessaris per a millorar la qualitat acústica, així com l’execució, la conservació i el manteniment de les actuacions previstos en aquests i les derivades de la normativa aplicable en matèria de vibracions, garantint la dotació de recursos humans per a la seua implementació a l’organisme competent.

5. L’administració de la infraestructura inclourà, si és el cas, la gestió del sistema de control, de circulació i de seguretat, excepte quan aquestes funcions les desenvolupe l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

6. L’administració de les infraestructures ferroviàries és un servei d’interés general i essencial per a la Comunitat Valenciana, que es prestarà de la manera que preveu aquesta llei.

7. Les funcions de l’administrador d’infraestructures de transport podran ser desenvolupades de manera directa o indirecta mitjançant les modalitats de contractació previstes en la legislació de contractes del sector públic, i d’acord amb el que es disposa en el seu estatut particular.

Article 114

Es modifica el segon paràgraf de l’apartat 2 de l’article 4 del Decret llei 8/2023, de 28 de juliol, del Consell, pel qual s’estableixen obligacions als operadors de transport públic col·lectiu terrestre per a la gratuïtat temporal per als joves menors de 31 anys en els serveis públics de transport per carretera competència de la Generalitat, que queda redactat així:

En tot cas, la falta de presentació o esmena de la informació a què obliga aquest article pot comportar la pèrdua del dret a la percepció de les compensacions establides en l’article 6 d’aquest decret llei per als períodes en què s’incomplisca i a l’exigència de responsabilitats de conformitat amb el que es disposa en la Llei 16/1987, de 30 de juny, d’ordenació dels transports terrestres, en relació amb el que es disposa en l’article 97 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana.

Secció 2.ª

Residus i sòls contaminats

Article 115

Es modifiquen les lletres u i ag de l’article 2 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queden redactades així:

[…]

u) Envàs comercial: envàs que, sense tindre la consideració de domèstic, està destinat a l’ús i al consum propi de l’exercici de l’activitat comercial, a l’engròs i al detall, dels serveis de restauració i bars, de les oficines i dels mercats, així com de la resta del sector serveis.

[…]

ag) Instal·lacions portuàries receptores: les instal·lacions portuàries receptores, tal com es defineixen en l’article 2.q del Reial decret 128/2022, de 15 de febrer, sobre instal·lacions portuàries receptores de deixalles de vaixells.

[…]

Article 116

Es modifica l’apartat 3 de l’article 3 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 3. Àmbit d’aplicació

[…]

3. Sense perjudici de les obligacions imposades en virtut de la normativa específica aplicable, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei els sediments, que s’originen o es gestionen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que es demostre que no són perillosos de conformitat, exclusivament, amb les directrius que aprove l’Administració general de l’Estat, tenint en compte, a més, el que disposa la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, i es reubiquen a l’interior de les aigües superficials, amb les finalitats següents: a l’efecte de gestió de les aigües i les vies de navegació, creació de noves superfícies de terreny, prevenció d’inundacions o atenuació dels efectes de les inundacions i les sequeres.

Article 117

Es modifica el subapartat 2 de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 6. Principis de la política de residus

1. La política de residus es regeix pels principis següents:

[…]

b) Jerarquia de residus

Per a aconseguir el millor resultat mediambiental global, les autoritats competents han d’aplicar en el desplegament de les polítiques i de la legislació en matèria de prevenció i gestió de residus la jerarquia de residus pel següent ordre de prioritat:

1. Prevenció.

2. Preparació per a la reutilització.

[…]

Article 118

Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 32 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 32. Mesures de prevenció

[…]

3. A fi de reduir el consum d’envasos d’un sol ús i garantir el dret humà d’accés a l’aigua potable:

a) Les administracions públiques autonòmiques i locals de la Comunitat Valenciana i el sector públic instrumental, amb independència de la seua modalitat de gestió, en el marc de les seues competències respectives, hauran de:

I. Fomentar el consum d’aigua potable i gratuïta en les seues dependències i els espais públics, mitjançant l’ús de fonts, preferentment de les connectades en la xarxa de subministrament d’aigua potable del mateix edifici, en condicions que garantisquen la higiene i la seguretat alimentària, o l’ús d’envasos reutilitzables, entre altres, sense perjudici que en els centres sanitaris es permeta la comercialització en envasos d’un sol ús.

II. Promoure el subministrament d’envasos o gots reutilitzables o bé garantir que els gots d’un sol ús subministrats siguen de paper reciclable i que hi ha un depòsit de recollida selectiva d’aquests gots una vegada utilitzats per a garantir una gestió correcta d’aquests residus.

III. Promoure la instal·lació i el manteniment correcte de fonts públiques i gratuïtes d’aigua potable en els espais públics oberts, en condicions que garantisquen les condicions higièniques i de seguretat alimentària.

IV. Desenvolupar campanyes periòdiques informatives i de promoció de consum de l’aigua potable de l’aixeta, procedent de la xarxa municipal de proveïment d’aigua potable. Mitjançant aquestes campanyes, s’haurà de subministrar a la ciutadania informació actualitzada i periòdica sobre la qualitat i les garanties sanitàries, la seguretat alimentària i les propietats organolèptiques de l’aigua potable subministrada a través de les xarxes municipals de proveïment, així com el cost per litre de l’aigua de l’aixeta i la seua contribució per a garantir el dret humà a l’aigua potable, als objectius de prevenció de residus i de fem dispers així com als objectius de lluita contra el canvi climàtic i els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

V. Garantir que s’implanten alternatives a la venda i la distribució de begudes envasades i de gots d’un sol ús i, en tot cas, garantir l’accés a aigua potable no envasada o bé envasada en envasos reutilitzables o amb una recollida selectiva específica, en tots els esdeveniments i actes públics, inclosos els esportius, que tinguen suport de les administracions públiques valencianes, autonòmica o local, siga en concepte de patrocini, organització o qualsevol altra fórmula. Així mateix, garantir mitjançant les ordenances municipals que s’implante un sistema de fiançament o de qualsevol altre tipus per a la recollida separada d’envasos i gots per a evitar l’abandó a la via pública o en espais públics o privats i la gestió incorrecta, d’acord amb la normativa bàsica estatal.

b) En els establiments del sector de l’hostaleria i restauració s’haurà d’oferir sempre a les persones consumidores, clientes o usuàries dels seus serveis, la possibilitat de consum d’aigua potable no envasada de manera gratuïta i complementària a l’oferta del mateix establiment.

4. Amb la finalitat de promoure la prevenció d’envasos d’un sol ús, a partir de l’1 de gener de 2023, els comerços minoristes d’alimentació que venguen a granel aliments i/o begudes la superfície dels quals siga igual o superior a 400 metres quadrats hauran de destinar almenys el 20% de l’àrea de vendes a l’oferta de productes presentats sense embalatge primari, incloent-hi la venda a granel o mitjançant envasos reutilitzables.

Tots els establiments d’alimentació que venguen a granel aliments i/o begudes hauran d’acceptar l’ús de recipients reutilitzables (bosses, carmanyoles, botelles, entre altres) adequats per a la naturalesa del producte i degudament higienitzats, i les persones consumidores seran les responsables del seu condicionament. Aquests recipients podran ser rebutjats pel comerciant per al servei si estan manifestament bruts o no són adequats. Per a aquest fi, el punt de venda haurà d’informar les persones consumidores finals sobre les condicions de neteja i la idoneïtat dels recipients reutilitzables.

En els establiments del sector de l’hostaleria i la restauració, les persones consumidores, clientes o usuàries dels seus serveis hauran de tindre a la seua disposició la possibilitat d’emportar-se, sota la seua responsabilitat, les restes d’aliments no consumits en envasos que complisquen el que estableix l’article 35.4 d’aquesta llei. Queden exclosos d’aquesta obligació els establiments que ofereixen aliments servits que no hagen sigut contractats directament per les persones consumidores.

[…].

Article 119

Es modifica l’apartat 3 de l’article 33 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 33. Reducció dels residus alimentaris

[…]

3. D’acord amb l’article 19.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les empreses de la producció primària, les indústries alimentàries i les empreses de distribució i de restauració col·lectiva hauran de prioritzar per aquest ordre:

a) La donació d’aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà, o la transformació dels productes que no s’han venut, però que continuen sent aptes per al consum.

b) L’alimentació animal i la fabricació de pinsos.

c) El seu ús com a subproductes en una altra indústria.

d) En última instància, ja com a residus, el reciclatge i, en particular, l’obtenció de compost i digerit de màxima qualitat (de conformitat amb l’article 14, apartat 2, del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen les normes per a la nutrició sostenible de sòls agraris, i l’annex VIII a què es remet) per a usar en els sòls amb l’objectiu de produir un benefici a aquests i, quan no siga possible això, l’obtenció de combustibles.

[…]

Article 120

Es modifiquen els apartats 2, 3 i 4, se suprimeix l’apartat 5 i es renumera l’apartat 6 de l’article 35 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 35. Film no envàs i embalatges no reutilitzables i difícilment o no reciclables

[…]

2. En relació amb la comercialització de paquets de llandes de begudes o botelles de begudes mitjançant envasos secundaris, caldrà ajustar-se al que disposa l’article 37 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i el seu reial decret de desplegament. Referent a això, i en aplicació del que preveu l’article 8.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, la Generalitat Valenciana podrà aplicar sistemes d’incentiu fiscal autonòmics als fabricants i els productors implantats a la Comunitat Valenciana, segons les especificacions següents:

Per als envasos secundaris de plàstic film que continguen almenys un 50% de plàstic reciclat i no fragmentable, segons la norma UNE-EN 15343:2008, a partir de l’1 de gener de 2024, i haurà de ser del 70% a partir de l’1 de gener de 2025.

Per als envasos secundaris de plàstic film que continguen almenys un 50% de plàstic d’origen biològic, certificat mitjançant la norma UNE-CEN/TS 16137:2012, a partir de l’1 de gener de 2024, haurà de ser del 70% a partir de l’1 de gener de 2025.

Per als envasos secundaris de plàstic film que continguen almenys un 50% de matèries primeres renovables, bioplàstics o materials provinents del reciclatge químic de plàstics, certificat mitjançant un esquema de certificació basat en la traçabilitat i el balanç de masses com el certificat ISCC Plus o altres relacionats, a partir de l’1 de gener de 2024, i haurà de ser del 70% a partir de l’1 de gener de 2025.

3. En relació amb la comercialització d’envasos mitjançant anelles de plàstic, i a fi d’avançar en el que preveu l’article 55.4 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, es fomentarà la seua eliminació o substitució gradual per altres tipus d’elements:

Abans del 31 de desembre de 2024, eliminar o substituir el 50% de les anelles de plàstic que es posen en el mercat a la Comunitat Valenciana.

Abans del 31 de desembre de 2025, eliminar o substituir el 70% de les anelles de plàstic que es posen en el mercat a la Comunitat Valenciana.

Abans del 31 de desembre de 2026, eliminar o substituir el 90% de les anelles de plàstic que es posen en el mercat a la Comunitat Valenciana.

4. Així mateix, es fomentarà l’eliminació gradual de l’embalatge de menjars cuinats mitjançant envasos:

a) que no siguen reutilitzables,

b) que no siguen compostables segons la norma UNE EN 13432: 2000,

c) que no siguen d’alumini, cartó, fusta o de qualsevol altre material fàcilment reciclable, tant en l’envàs de l’aliment com en el film de recobriment, en cas que en tinga.

En cas que es tracte de recipients d’un sol ús, hauran d’estar adherits a un sistema de responsabilitat ampliada del productor o un sistema integrat de gestió d’acord amb la normativa bàsica estatal.

La conselleria competent en matèria de residus, fent ús del millor coneixement disponible, establirà i publicarà periòdicament una relació de materials considerats fàcilment reciclables, que s’actualitzarà tenint en compte l’evolució del mercat i de les tècniques disponibles de separació, classificació i reciclatge de materials.

5. En els establiments d’hostaleria, restauració i càtering, es procurarà evitar l’ús de productes alimentaris en envasos monodosi que no siguen com a mínim reciclables, a excepció de les restriccions que estableix el Reial decret 895/2013. En aplicació del que disposa l’article 56.a de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, no es proporcionaran utensilis d’un sol ús per al consum d’aliments i begudes en el mateix local, a excepció dels consumibles de cel·lulosa.

Article 121

Es modifica l’apartat 11 de l’article 37 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 37. Envasos reutilitzables de begudes

[…]

11. La interpretació de les prescripcions aplicables a envasos reutilitzables de begudes ha de fer-se de conformitat amb el que disposa la legislació bàsica de l’Estat i, en particular, el Reial decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos.

[…].

Article 122

Es modifica l’apartat 9 de l’article 41 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 41. Preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització de residus

[…]

9. Els productors d’envasos lleugers que introduïsquen aquests productes a la Comunitat Valenciana, abans de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, han d’aportar a l’Administració de la Generalitat, bé directament o bé a través dels sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor, una base de dades informàtica de caracterització de les seues referències d’envasos per a garantir la reciclabilitat real i efectiva dels envasos per mitjans manuals, mecànics, òptics, d’identificació d’imatges o automàtics en les plantes de classificació d’envasos, d’acord amb les millors tècniques disponibles de fabricació i disseny, que garantisca que l’envàs és, com a mínim, reciclable, independentment de la seua dimensió o composició. Aquesta base de dades informàtica haurà d’actualitzar-se i remetre’s a l’Administració de la Generalitat Valenciana abans de la posada en el mercat de nous envasos lleugers. Els productors d’envasos lleugers i la Generalitat Valenciana han de col·laborar en la implantació de nous sistemes d’identificació d’envasos mitjançant nous sistemes i tintes amb base aquosa per a millorar els sistemes d’identificació i caracterització en continu dels envasos en els diversos processos de classificació i reciclatge.

Article 123

Es modifiquen els apartats 1, 4, 5, 9 10 i 13 de l’article 43 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 43. Sistemes complementaris de recollida selectiva als actuals sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers

1. Com a contribució als objectius estatals en matèria de recollida separada i evitació de fem dispers, i d’acord amb les previsions de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, a partir de l’1 de gener de 2023, la implantació de sistemes de devolució per incentiu econòmic, també denominats SDI, mitjançant equips automàtics o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari, com a mínim, per a botelles de plàstic de begudes amb una capacitat inferior a tres litres, incloent-hi les seues tapes i taps, és obligatòria a la Comunitat Valenciana, com a sistemes de recollida separada complementaris a l’implantat actualment pels sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers. Addicionalment, es podran implantar amb caràcter voluntari sistemes de devolució per incentiu econòmic SDI per a altres envasos de plàstic de begudes independent-ment de la seua capacitat.

[…]

4. En la mesura que el sistema esmentat en l’apartat 1 és complementari als sistemes de recollida separada d’envasos existents, els subjectes obligats a implantar-los són els productors de producte definits en l’article 2.t del Reial decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos, que comercialitzen envasos d’aquestes begudes al territori de la Comunitat Valenciana, a través dels sistemes individuals i col·lectius de responsabilitat ampliada del productor. Els productors de producte han d’establir els requeriments necessaris quant a contenització i equips automàtics receptors vinculats a l’SDIR o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari vinculats a l’SDI que siga econòmicament eficient i garantisca que el sistema de recollida separada d’envasos lleugers compleix els objectius de recollida i reciclatge d’aquesta fracció de residus establits en aquesta llei i en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i el Reial decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos, com a contribució de la Comunitat Valenciana als objectius estatals de gestió d’aquesta fracció de residus. La Generalitat Valenciana i la resta d’administracions públiques de la Comunitat Valenciana poden col·laborar en el desenvolupament i l’execució del sistema complementari que s’implante.

5. L’incentiu econòmic mínim dels sistemes de devolució per incentiu econòmic mitjançant equips automàtics o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació dels usuaris es fixa en dos cèntims d’euro per unitat d’envàs. A partir de l’1 de gener de 2025, mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de residus, amb un informe previ de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, es pot incrementar aquesta quantia amb la finalitat de millorar l’eficàcia dels sistemes de recollida separada dels envasos lleugers sotmesos a sistemes complementaris obligatoris a la Comunitat Valenciana, i aconseguir els objectius establits a escala autonòmica, així com contribuir a assolir els objectius estatals i europeus en aquesta matèria. Aquesta resolució té efectes l’endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Aquest incentiu no té la consideració del depòsit que preveu la disposició addicional dessetena de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

[…].

9. Els titulars dels establiments comercials no estan obligats a situar en les seues dependències comercials, interiors o exteriors, els equips automàtics o els equipaments amb sistemes que permeten la identificació de l’usuari vinculats als sistemes de devolució per incentiu econòmic, sense perjudici dels acords als quals puguen arribar amb els operadors d’aquests sistemes per a la ubicació dels equips a l’interior dels seus establiments o aparcaments privatius, i si disposen d’aparcament privatiu exterior, a l’exterior dels establiments, d’acord amb la normativa urbanística i comercial aplicable.

10. En el marc de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana han de prestar tota la col·laboració necessària per a implantar els sistemes de depòsit, devolució i retorn, en cas que es determine l’obligatorietat de la seua posada en marxa, i facilitar una transició adequada des dels sistemes obligatoris de devolució per incentiu econòmic als sistemes de depòsit, devolució i retorn que s’establisquen. La conselleria competent en matèria de residus, en l’àmbit de les seues competències, ha de vetlar perquè la Comunitat Valenciana constituïsca un territori prioritari per a posar en marxa dels sistemes de depòsit, devolució i retorn que s’establisquen a escala estatal amb la finalitat de garantir una adequada contribució autonòmica als objectius estatals de recollida separada.

[…]

13. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular pot autoritzar la implantació voluntària d’altres sistemes de devolució per incentiu econòmic o sistemes de depòsit, devolució i retorn per a envasos lleugers.

Article 124

Es modifica l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 47. Eliminació de residus

1. Les administracions autonòmica i locals, en l’àmbit de les seues competències, han d’assegurar-se que, quan no es duga a terme la valorització segons el que disposa l’article 41, els residus siguen objecte d’operacions d’eliminació segures adoptant les mesures que garantisquen la protecció de la salut humana i el medi ambient.

Aquest article haurà d’interpretar-se i aplicar-se tenint en compte les prescripcions de l’article 27 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en la redacció donada per la Llei 30/2022, de 23 de desembre, per la qual es regula el sistema de gestió de la política agrària comuna, posterior a l’aprovació de la norma autonòmica.

[…].

Article 125

Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició addicional segona. Material bioestabilitzat

La utilització com a esmena orgànica del material bioestabilitzat obtingut en les plantes de tractament mecànic de residus mesclats d’origen domèstic podrà considerar-se una operació de valorització, i no una operació d’eliminació de residus a l’abocador, quan es complisquen els requisits següents:

a) Que aquest material complisca els requisits aplicables als productes fertilitzants elaborats amb residus establits en la normativa bàsica en matèria de productes fertilitzants i afins. Quant al paràmetre de materials pesants, el material bioestabilitzat haurà de complir els valors màxims corresponents en les classes A o B.

Aquesta disposició haurà d’interpretar-se i aplicar-se en els termes que estableix l’article 14, apartat 2, de l’esmentat Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen les normes per a la nutrició sostenible de sòls agraris, i l’annex VIII a què es remet, i s’aplicarà exclusivament en el que no s’opose a la norma bàsica quan es referisca a sòls agraris.

b) Que l’operació d’aplicació de l’esmena la faça un gestor de residus sotmés a autorització administrativa de valorització de residus.

c) Que el tractament dels sòls produïsca un benefici a l’agricultura o una millora ecològica.

d) Que la instal·lació que produïsca el material bioestabilitzat dispose d’un sistema d’afinament de partícules fines.

e) No s’exigirà autorització de gestor de residus per a l’ús de l’esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de residus biodegradables recollits separadament que no tinga la qualificació jurídica de residu i que complisca els requisits tècnics i legals exigibles per a la seua inscripció en el registre de productes fertilitzants i afins.

Article 126

Es modifica la disposició final primera de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició final primera. Desenvolupament de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular

El Consell aprovarà mitjançant un decret els estatuts de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular i prendrà les mesures necessàries per a posar-la en funcionament.

Secció 3.ª

Canvi climàtic i transició ecològica

Article 127

Es modifica l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 45. Integració en el sistema elèctric de les energies renovables

[…]

2. La conselleria competent col·laborarà amb l’operador del sistema elèctric i els gestors de xarxa de distribució la integració en aquest dels equips d’emmagatzematge energètic associats a les instal·lacions de generació renovable, així com a altres necessitats del sistema elèctric de la Comunitat Valenciana. Aquests equips es podran declarar d’utilitat pública i tindran en tot cas consideració d’instal·lacions elèctriques a l’efecte dels articles 54 i següents de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.

Article 128

Es modifica l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 46. Adequació de les xarxes elèctriques

1. Les xarxes de distribució d’energia elèctrica situades a la Comunitat Valenciana han de permetre la integració de l’energia renovable en aquestes xarxes.

[…]

Article 129

Es modifica l’apartat 1 de l’article 58 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 58. Biocombustibles

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran la generació i el consum de biocombustibles avançats a partir del tractament d’aigües residuals i la reutilització d’olis d’ús domèstic i industrial, i dels residus i de les restes d’origen orgànic, així com la generació i el consum d’hidrogen d’origen renovable per la indústria i el transport.

[…].

Article 130

Es modifica l’apartat 1 de l’article 64 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 64. Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb la normativa bàsica i europea, planificaran i implantaran una xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics adequada i suficient per a complir els objectius que fixa aquesta llei. Així mateix, es planificarà el desenvolupament d’una xarxa de punts de proveïment de carburant de combustibles alternatius d’origen no fòssil.

[…]

Article 131

Es modifica l’apartat 2 de l’article 91 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, de canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 91. Garantia de l’origen renovable del consum elèctric

[…]

2. Es promourà la contractació bilateral d’energia amb productors d’energia renovable, d’acord amb el que s’estableix en la normativa bàsica estatal i la normativa de contractació pública aplicable.

Article 132

Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 93 de la Llei 6/2022, de 5 de desembre, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Article 93. Obres públiques

1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han d’incloure en els plecs de les licitacions destinades a contractes d’obra o de concessions d’obra pública les prescripcions següents:

[…]

c) Aquestes edificacions i instal·lacions incorporaran l’ús de materials de construcció de baix impacte ambiental.

[…]

Secció 4.ª

Ports

Article 133

Es dona contingut a l’apartat 5 (suprimit) de l’article 32 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, amb la redacció següent:

Article 32. Termini de les concessions

[…]

5. En qualsevol dels casos anteriors, el termini de la pròrroga no podrà ser superior a la meitat del termini establit inicialment en el títol d’atorgament. En tot cas, el termini de la concessió, incloent-hi la totalitat de les pròrrogues atorgades, no podrà superar el termini dels 50 anys, excepte en el cas excepcional que recull l’apartat 3.c de l’article 32.3.

[…].

Article 134

Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactada així:

Disposició transitòria primera. Autoritzacions i concessions

Les autoritzacions que suposen ocupació del domini públic portuari i les concessions vigents a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuaran subjectes a les mateixes condicions en què s’hagen atorgat fins que transcórrega el termini pel qual s’hagen atorgat.

Secció 5.ª

Ordenació del territori i urbanisme

Article 135

S’afig un apartat 10 a l’article 57 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Article 57. Aprovació del pla sotmés a avaluació ambiental i territorial estratègica i publicitat

[…]

10. Els ajuntaments publicaran en la seua pàgina web les instruccions, criteris interpretatius i protocols tècnics relatius al seu planejament urbanístic. No tindran eficàcia, i per tant, no seran exigibles, aquells criteris, instruccions i protocols no publicats.

Article 136

Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 189 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queden redactats com segueix:

2. Les persones propietàries de tota edificació, tant unifamiliar com plurifamiliar, amb ús residencial destinat a habitatge d’antiguitat superior a cinquanta anys, en els termes i les condicions que determine reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’habitatge, han de promoure, almenys cada deu anys, la realització d’una inspecció tècnica a càrrec d’òrgan facultatiu competent que avalue l’estat de conservació de l’edifici.

5. Les persones propietàries d’edificis plurifamiliars d’ús residencial que pretenen acollir-se a ajudes públiques amb l’objectiu d’escometre obres de conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica han de disposar de l’informe d’avaluació de l’edifici.

Article 137

Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 233 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell:

Article 233. Actuacions subjectes a declaració responsable

1. […]

2. […]

3. Suprimit.

Article 138

Es modifica l’apartat 3 de l’article 238 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 238. Condicions d’atorgament de les llicències

[…]

3. El procediment per a la concessió de llicència s’entendrà iniciat amb la presentació de la sol·licitud per part de l’interessat. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada d’un projecte tècnic i dels altres documents indispensables per a dotar de contingut la resolució, llevat que el ciutadà opte per l’opció prevista en l’art. 239.3 d’esta llei, i en aquest cas la sol·licitud haurà d’anar acompanyada del projecte i del certificat de conformitat d’Entitat Col·laboradora de l’Administració inscrita en el Registre d’Entitats Col·laboradores de Verificació i Control d’actuacions urbanístiques de la Generalitat Valenciana (ECUV).

[…]

Article 139

S’afigen els apartats 3, 4 i 5 a l’article 239 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la següent redacció:

Article 239. Competència i procediment

[…]

3. L’interessat podrà optar per presentar juntament amb el projecte tècnic un certificat de conformitat d’una ECUV, sense que resulte exigible cap pronunciament previ municipal, incloent-hi la cèdula de garantia urbanística. Amb la presentació del projecte tècnic i del certificat de conformitat d’una ECUV, incorporats els informes sectorials que, si és el cas, puguen resultar exigibles, l’ajuntament haurà d’emetre el preceptiu informe jurídic. En aquest moment es considerarà que l’expedient administratiu de llicència està complet, i es podrà elevar proposta a l’òrgan municipal competent, a la vista del projecte i del certificat emés per la ECUV, amb vista que concedisca, si és el cas, la llicència.

4. Les ECUV, en emetre els seus certificats de conformitat, hauran de complir les instruccions, els criteris interpretatius i els protocols tècnics que establisca l’àrea de govern o l’organisme competent de l’Ajuntament, sempre que aquells estiguen publicats en la web de l’Ajuntament conforme a l’article 57.10, sense que puguen alterar les seues determinacions. Les ECUV podran proposar, si és el cas, a l’Ajuntament respectiu, la revisió d’aquests criteris tècnics perquè n’adopte altres de més ajustats al progrés tècnic o a l’evolució tecnicocientífica. Fins que l’Ajuntament corresponent no es pronuncie sobre aquesta qüestió, continuaran sent vinculants els criteris interpretatius i els protocols tècnics publicats, sense que es puga paralitzar o suspendre la tramitació d’expedients per motiu de la revisió d’aquests criteris.

5. El certificat de conformitat emés per les ECUV tindrà la mateixa validesa i efectes que l’informe tècnic municipal regulat en l’apartat 2 d’aquest article, sense necessitat d’ulterior validació per tècnic municipal o pel propi Ajuntament o els seus serveis tècnics. En aquest sentit, el certificat de conformitat de la ECUV, substitueix automàticament a l’informe tècnic municipal.

Article 140

Es modifica els apartats 1 i 2 de la disposició addicional quarta del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Disposició addicional quarta. Entitats col·laboradores de l’Administració

1. Els ajuntaments podran exercir les funcions en matèria urbanística a què es refereix aquest precepte a través d’entitats col·laboradores de l’Administració (ECUV). Els col·legis professionals podran exercir aquestes funcions sempre que es constituïsquen com ECUV, complint amb els requisits exigits a aquestes, els quals s’establiran reglamentàriament.

2. Les entitats col·laboradores de l’administració podran exercir les següents funcions:

a) Verificar els requisits d’integritat documental, suficiència i idoneïtat dels projectes i la documentació corresponents a la llicència o declaració responsable, exigits per la normativa aplicable.

b) Acreditar que els projectes i la documentació tècnica compleixen les previsions i la normativa aplicable.

c) Emetre informes sobre l’adequació de les obres a la llicència atorgada durant el procés d’execució d’aquestes.

d) Emetre l’informe tècnic de conformitat de les obres executades a l’efecte de la declaració responsable llicència o de primera ocupació.

[…]

Article 141

S’afig una disposició addicional onzena al text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la redacció següent:

Disposició addicional onzena. Modificació de la Llei 3/2004, de 30 de juny, d’ordenació i foment de la qualitat de l’edificació

Es modifica l’article 11.1.b, últim paràgraf, de la Llei 3/2004, de 30 de juny, d’ordenació i foment de la qualitat de l’edificació, que queda redactat així:

Article 11. Fases de projecte

1. En funció dels objectius, el projecte es pot desplegar en les fases següents:

[…]

b) […]

El projecte d’execució serà necessari per a començar les obres i s’haurà d’ajustar a les determinacions del projecte bàsic utilitzat per a obtindre la llicència. En cas que es produïsquen modificacions, aquestes hauran de ser autoritzades per l’Administració pública.

Per a l’inici de les obres serà suficient amb la presentació per l’interessat d’una Declaració Responsable en la qual es manifeste que el projecte d’execució que es presenta desenvolupa al bàsic que va ser objecte d’anàlisi en l’expedient a través dels informes tècnics municipals o del certificat de conformitat d’una ECUV i que, en conseqüència, no introdueix modificacions que suposen la realització d’un projecte diferent de l’inicialment autoritzat, indicant en el seu cas, les variacions de detall que s’hagueren incorporat. L’Administració tindrà 30 dies hàbils per a, en el seu cas, verificar les circumstàncies expressades en aqueixa Declaració Responsable, transcorreguts els quals s’entendrà que no existeix cap inconvenient per a l’inici de les obres, sense perjudici de la posterior facultat d’inspecció, supervisió i control municipal i sense perjudici de l’obligació de demolir, sense dret a indemnització, allò que s’execute i que no s’adeqüe el projecte presentat validat pels informes tècnics municipals o pel certificat de conformitat d’una ECUV.

[…]

Article 142

S’afig una disposició final tercera i una disposició final quarta al text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la següent redacció:

Disposició final tercera. Entrada en vigor del que es disposa en l’article 239, en la Disposició Addicional Quarta i en la Disposició Addicional Onzena.

Les modificacions previstes en l’article 239, en la Disposició Addicional Quarta i en la Disposició Addicional Onzena de este Text Refós introduïdes per la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat per a 2024 entraran en vigor l’1 de juliol de 2024.

Disposició final quarta. Habilitació per al desenvolupament reglamentari del que es disposa en l’article 239, en la Disposició Addicional Quarta i en la Disposició Addicional Onzena.

A partir de l’1 de juliol de 2024, i en el termini de 6 mesos, el Consell, a proposta de la Conselleria competent en matèria d’Urbanisme i Territori, aprovarà un decret per al desenvolupament del que es disposa en els articles i disposicions als quals fa referència la disposició final tercera.

Secció 6.ª

Caça

Article 143

Es modifiquen la lletra a de l’apartat 1 i l’apartat 4 de l’article 11 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 11. Gossos

1. Els amos o cuidadors dels gossos que transiten en espais cinegètics o refugis de fauna o flora queden obligats:

a) A controlar-los eficaçment, portant-los atraillats, amb la finalitat d’evitar que exercisquen accions de cerca de peces de caça, o que causen danys a la fauna i la flora, a excepció de l’acció mateixa de caçar, entrenament o ensinistrament autoritzat.

[…]

4. Queda prohibida de la pràctica de la caça la utilització de gossos pertanyents a races qualificades com a potencialment perilloses, excepte en el cas del dog argentí, que podrà utilitzar-se en la caça major, amb una proporció d’u a cinc o fracció.

[…]

Article 144

Es modifica la lletra a de l’apartat 1, l’apartat 2 i les lletres b i n de l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

1. […]

a) La caça nocturna, excepte quan expressament s’autoritze per la seua tradició per a la caça d’aus aquàtiques, com també per a la caça d’espècies de caça major en la modalitat d’espera. Es considera que la caça és nocturna quan es practica entre el crepuscle civil vespertí i el crepuscle civil matutí. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria de caça ha de publicar els horaris comuns que regeixen per a tota la Comunitat Valenciana.

[…]

2. En la pràctica de les modalitats esportives de caça o amb motiu d’aquestes queden prohibits els usos i accions següents:

[…]

b) En aiguamolls o a menys de cent metres d’aquests queda prohibit disparar munició de plom i transportar qualsevol munició d’aquest tipus durant l’acció de caça en un aiguamoll. S’exclou d’aquesta prohibició tota munició de tipus bala d’escopeta i/o rifle.

[…]

n) Entorpir, dificultar, interrompre o impedir les accions col·lectives de caça legalment autoritzades amb vista a la seua preparació, organització, execució i possibilitats d’optimitzar resultats.

Article 145

Es modifica l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

2. Les directrius d’ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana han de determinar el percentatge mínim d’aquestes inversions respecte a la valoració en viu de les rendes cinegètiques. Aquest percentatge no ha de ser inferior al 35%. No obstant això, pot reduir-se per raons justificades prèvia autorització per part de la persona titular de la direcció general competent en matèria de caça, especialment en aquells vedats afectats per sobrepoblació de fauna.

Article 146

S’afig el número 22.é de l’apartat 2 de l’article 58 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 58. Classificació d’infraccions

[…]

2. Són infraccions administratives greus:

[…]

22.é Entorpir, dificultar, interrompre o impedir les accions col·lectives de caça major legalment autoritzades amb vista a la seua preparació, organització, execució i possibilitats d’optimitzar resultats.

[…]

Article 147

Es modifica l’apartat 2 de l’article 61 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 61. Graduació de les sancions

[…]

2. Per l’especial gravetat de les conductes de furtivisme, a les infraccions que recull l’article 58, paràgraf 2, apartats 13.é, 18.é, 19.é quan s’empren armes, 20.é i 21.é, s’imposarà en la seua meitat superior, la sanció de l’article 60.1.b, de retirada de llicència de caça i inhabilitació per a obtindre-la.

Article 148

Es modifica la disposició addicional quarta de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició addicional quarta

El termini màxim de resolució i notificació dels expedients administratius previstos en l’article 22, relatiu a tancaments cinegètics, i en l’article 26, relatiu a declaració de vedat de caça, és de sis mesos. Així mateix, el termini per a resoldre procediments d’ampliació o de segregació de finques d’un vedat de caça és de sis mesos. En tots aquests procediments el sentit del silenci administratiu és negatiu.

El termini màxim de resolució i notificació dels plans tècnics d’ordenació cinegètica, previstos en l’article 45, és de sis mesos. En cas de no ser resolt en termini, s’entendrà aprovat.

El termini màxim de resolució i notificació d’autoritzacions excepcionals previstes en l’article 13 o relatives a les modalitats tradicionals de caça, així com el d’autorització de granja cinegètica, article 50, és de tres mesos. En tots els casos el silenci administratiu és negatiu.

Aquests terminis quedaran interromputs quan per a resoldre’ls siga necessària la declaració o l’estimació d’impacte ambiental corresponent.

Secció 7ª.

Impacte ambiental

Article 149

Es modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

1. Qualsevol instal·lació o activitat, la titularitat de la qual correspon a l’administració general de l’Estat, la Generalitat, l’administració local, les universitats públiques i els organismes públics o autònoms vinculats o dependents de les administracions públiques que es trobe en funcionament amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició i que compte amb la preceptiva llicència urbanística d’ús, transformació i edificació del sòl, subsol i vol ha de regularitzar-se abans de l’1 de gener de 2028 quan es produïsca algun dels supòsits següents:

a) Que no dispose de l’instrument corresponent d’intervenció ambiental habilitant, tot i ser exigible en el moment de la posada en funcionament.

b) Que les successives modificacions de l’activitat no disposen del títol habilitant exigible en aquest moment.

2. En aquests casos, ha de presentar-se la sol·licitud corresponent i la documentació exigida per la normativa ambiental vigent en el moment de la presentació d’aquesta sol·licitud de regularització, respecte al no autoritzat per la llicència urbanística. Tot això, sense perjudici del compliment de les previsions sobre disciplina ambiental establides en la normativa sectorial aplicable.

3. Una vegada transcorregut el termini previst en l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, si la instal·lació o activitat no s’ha regularitzat conforme al que preveuen els apartats anteriors, s’ha d’ajustar al que disposa la normativa ambiental vigent en aquest moment.

4. Queden excloses del que preveu aquesta disposició les autoritzacions ambientals integrades. Informe sobre els canvis realitzats en la proposta d’esmena que introdueix la disposició transitòria quarta en la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

Secció 8ª.

Benestar animal

Article 150

Es modifica la lletra b de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, que queda redactada com segueix:

b) Ningú pot maltractar els animals. Quan els animals amb tasques, activitats específiques o funcions socials regulades legalment estan desenvolupant aquesta activitat, no es considera maltractament animal l’activitat social/específica mateixa i no es considera a aquest efecte situació de perill o molèstia, ni baralla entre animals.

Article 151

S’afegeix un apartat 3 a l’article 3 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, que queda redactat com segueix:

3. S’exclou de l’àmbit d’aplicació aquelles matèries que són objecte de regulació exclusiva per part de disposicions específiques d’aplicació prevalent, per la qual cosa el que disposa aquesta llei s’entén sense perjudici del que disposen altres normes específiques que puguen ser aplicables per concurrència o, si escau, prevalença, respecte als animals inclosos en aquesta llei.

Article 152

S’afegeix un apartat 4 a l’article 4 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, que queda redactat com segueix:

4. Els animals federats per a la pràctica esportiva. Es regeixen pel que disposen els reglaments de les federacions esportives corresponents i normatives específiques, que han de regular les condicions per a garantir la protecció i el benestar d’aquests animals.

Article 153

Es modifiquen les lletres d i q de l’article 7 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, que queden redactades com segueix:

d) Mantenir els animals de companyia lligats o engabiats en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari o inadequades per a practicar les cures i l’atenció necessaris d’acord amb les seues necessitats etològiques, segons raça i espècie.

q) Utilitzar collars que puguen resultar nocius per als animals de companyia, excepte si els utilitzen professionals amb la justificació deguda o en animals de l’espècie canina amb funcions socials o que realitzen tasques o activitats específiques, en el seu exercici, sempre de conformitat amb els estàndards comunitaris de benestar animal.

Article 154

Es modifica l’article 37 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, que queda redactat com segueix:

Article 37. Salvaguarda del règim de benestar animal en competicions esportives o activitats culturals

El contingut dels apartats a i c de l’article 6, dels apartats a, b, c, d, e, f, g i l de l’article 7, el títol VII i el títol IX, excepte la tipificació de les infraccions no corresponents als apartats a i c de l’article 6 i els apartats a, b, c, d, e, f, g i l de l’article 7 d’aquesta llei és aplicable a les activitats i les competicions esportives o activitats culturals en les quals participen animals de producció, en absència de normativa específica i sense perjudici de l’existència d’altres mesures addicionals de protecció i benestar animal que s’hi puguen aplicar.

Article 155

Es modifica l’article 50 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, amb la redacció següent:

Article 50. Procediment sancionador

El procediment sancionador per la comissió d’infraccions en matèria de protecció i benestar dels animals de companyia es regeix pel que preveuen aquesta llei i la normativa bàsica estatal aplicable en matèria de procediment administratiu sancionador.

No obstant això, el termini màxim per a dictar i notificar la resolució de tot procediment sancionador que es tramite per la comissió d’infraccions tipificades en aquesta llei s’estableix en nou mesos.

Article 156

Es modifica l’apartat 1 de l’article 51 de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, amb la redacció següent:

1. Els ajuntaments exerceixen la potestat sancionadora a través dels òrgans municipals que, conforme a la legislació bàsica del règim local, resulten competents. En matèria d’expedients sancionadors i adopció de mesures provisionals per infraccions a aquesta llei a conseqüència d’actes d’inspecció dels serveis veterinaris oficials en instal·lacions registrades com a nuclis zoològics d’acord amb els articles 17 i 18 d’aquesta llei, la competència sancionadora per a incoar i tramitar aquests expedients l’han de dur a terme els serveis territorials de la conselleria competent en sanitat i benestar animal; imposar sancions lleus i greus, la direcció general competent en matèria de sanitat i benestar animal, i imposar sancions molt greus, la persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.

Article 157

Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 2/2023, de 13 de març, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal, que queda redactada com segueix:

Disposició transitòria segona. Nuclis zoològics

Els centres i els establiments regulats en el títol III d’aquesta llei disposen d’un termini de dotze mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, per a tramitar els permisos oportuns i vint-i-sis mesos, des que els hagen obtingut, per a ajustar-se a les prescripcions i els requisits establits en aquesta llei. Així mateix, es mantenen amb caràcter excepcional fins que s’extingisquen els nuclis zoològics constituïts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei per col·leccions de particulars d’exemplars d’espècies prohibides com a animals de companyia adquirits també amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei, sense possibilitat de comerciar amb aquests o criar-los, ni d’adquirir o intercanviar nous individus.

CAPÍTOL IX

Modificacions legislatives en matèria

competència de la Conselleria de Sanitat

Secció única

Salut

Article 158

Es modifica l’apartat 3 de l’article 98 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

3. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució d’un expedient sancionador és de nou mesos. Aquest termini es redueix a sis mesos quan s’opta per aplicar el procediment simplificat.

TÍTOL III

Mesures d’organització administrativa i de reestructuració

d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat

CAPÍTOL I

Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria

d’Hisenda, Economia i Administració Pública

Secció 1.ª

Institut Valencià de Finances

Article 159

Es modifiquen els subapartats 1, 2 i 7.a) de l’apartat III de l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Article 171. Règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances

El règim jurídic del Institut Valencià de Finances (IVF) serà el següent:

[…]

III. Fins i funcions.

1. El Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà la seua activitat com a intermediari financer preferentment respecte del sector privat. En tal sentit, dirigirà la seua activitat principalment cap als sectors productius de la Comunitat Valenciana, pimes i emprenedors, podent atorgar qualsevol tipus de finançament a favor d’autònoms, professionals i persones jurídiques privades, sempre que aquest finançament es destine a qualsevol finalitat lícita i a qualsevol àmbit sectorial, amb l’excepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ser finançat pel Institut Valencià de Finances (IVF), llevat que es tracte d’habitatge protegit o finançament vinculat a plans dissenyats per l’administració o organismes públics amb la finalitat de facilitar l’accés a l’habitatge.

Addicionalment, l’IVF podrà concedir garanties a particulars per a l’adquisició d’habitatges.

2. Serà condició perquè el Institut Valencià de Finances (IVF) atorgue qualsevol tipus de finançament que estiga vinculat a activitats en la Comunitat Valenciana, o que les empreses tinguen el seu domicili social efectiu o la part més significativa de la seua activitat en la Comunitat Valenciana o, en el supòsit de tractar-se de persones físiques particulars que tinguen el seu veïnatge administratiu en la Comunitat Valenciana.

[…]

7. En concret, per al compliment d’aquestes finalitats, el Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà les següents funcions:

a) Concedir crèdits, préstecs, avals i altres caucions a favor de les empreses i entitats de naturalesa privada; col·laborar, prestar suports financers i participar en el capital i en els òrgans de govern, tant en nom propi com en representació de la Generalitat, de societats que faciliten el finançament o la promoció d’empreses no financeres, així com efectuar aportacions i gestionar fons de capital de risc constituïts amb la mateixa finalitat, seguint les directrius generals de la política creditícia establides per la conselleria competent en matèria d’economia. Així mateix podrà concedir garanties a particulars per a l’adquisició d’habitatges en els termes previstos en el subapartat 2 de l’apartat III del present article.

[…]

Secció 2.ª

Agència Tributària Valenciana

Article 160

Es modifica l’article 61 de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que passa a tenir la redacció següent:

Article 61. Estructura de l’Agència Tributària Valenciana

1. L’Agència Tributària Valenciana s’estructura, sota la dependència de la direcció general, en subdireccions generals, en funció dels diferents àmbits d’actuació i en una secretària general que exerceix les funcions de caràcter horitzontal.

Les persones titulars de les subdireccions generals s’han de nomenar entre el personal que tinga la condició de funcionari o funcionària de carrera pertanyent al cos superior facultatiu d’inspecció de tributs.

2. Correspon al Consell desenvolupar l’estructura de la agencia i fixar les funcions de cada subdirecció general, de la secretària general i de les unitats administratives que en depenen, mitjançant l’aprovació, per decret, del corresponent estatut de l’agència.

3. Per a desconcentrar les funcions que així ho requereixen, es poden crear òrgans o unitats administratives amb competències circumscrites a un determinat àmbit territorial.

Secció 3ª.

Tribunal Administratiu Valencià de Contractes Públics

Article 161. Creació del Tribunal Administratiu Valencià de Contractes Públics

1. Es crea el Tribunal Administratiu Valencià de Contractes Públics com a òrgan de caràcter administratiu especialitzat en matèria de revisió de procediments de contractació regulats en els articles 44 i 46 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i els articles 119 i 120 del Reial Decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents.

2. Aquest òrgan s’ha d’adscriure orgànicament a la conselleria amb competències en matèria de contractació pública.

3. El seu àmbit subjectiu té l’abast següent:

a) L’administració de la Generalitat.

b) El sector públic instrumental de la Generalitat, en els termes definits en l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.

c) Les entitats integrants de l’administració local de la Comunitat Valenciana i les entitats del seu sector públic vinculades o que en depenen.

d) Les universitats públiques valencianes i les entitats del seu sector públic vinculades o que en depenen.

e) Els consorcis constituïts majoritàriament per administracions públiques territorials.

4. La composició, l’organització i el funcionament s’ha de regular per decret del Consell en el termini màxim de sis mesos.

CAPÍTOL II

Mesures organitzatives relatives a ens adscrits

a la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació

Secció 1.ª

Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball

Article 162

Es modifica l’article 13 de la Llei 2/2004, de 28 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, que queda redactat així:

Article 13. Consell General: funcions

El Consell General es reunirà almenys una vegada per semestre o quan ho sol·licite una de les tres parts representatives dels membres a convocatòria del president.

El Consell General tindrà les funcions següents:

A) Funcions de caràcter consultiu i de participació:

a) Conéixer i informar, amb caràcter previ a la seua aprovació, els programes i els plans d’actuació que, en matèria de seguretat i salut en el treball, establisca el Consell de la Generalitat.

b) Conéixer i informar l’avantprojecte de pressupost anual.

c) Informar prèviament la proposta de nomenament i cessament del director de l’Institut.

d) Informar la proposta del Reglament orgànic i funcional de l’Institut.

e) Emetre dictàmens sobre les propostes de modificació d’aquesta llei. Aquests dictàmens tindran caràcter preceptiu i no vinculant.

B) Funcions de control, impuls i proposta en relació amb l’activitat de l’Institut:

a) Impulsar les activitats de planificació i programació pròpies de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball.

En l’exercici d’aquestes funcions, el Consell General podrà elevar al Consell de la Generalitat, per mitjà del president, una proposta d’aprovació de plans pluriennals de prevenció de riscos laborals de caràcter estratègic i àmbit en tota la Comunitat Valenciana.

b) Realitzar funcions de control i supervisió sobre l’execució dels programes i la gestió dels serveis, i per a aquesta finalitat el director de l’Institut li proporcionarà tota informació que necessite.

c) Aprovar la memòria anual corresponent a l’exercici anterior, dins del primer semestre de l’any natural.

d) Elevar propostes i peticions a les conselleries que tinguen competències en matèria de prevenció de riscos laborals.

e) Aprovar el reglament del seu funcionament intern.

f) Aprovació dels comptes anuals per a la seua integració en el compte general de la Generalitat, que s’ha de remetre a la Sindicatura de Comptes.

C) Qualsevol altra facultat que li atribuïsquen les lleis, els reglaments, el Consell de la Generalitat o el president de la Generalitat.

Secció 2.ª

Construccions i Infraestructures Educatives

de la Generalitat Valenciana, SA

Article 163

Es modifica l’article 29 de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Article 29. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (CIEGSA)

Ateses les obligacions contractuals existents, l’extinció de la mercantil Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, per qualssevol de les formes previstes en la legislació sobre societats mercantils i modificacions estructurals d’aquestes societats, haurà de dur-se a terme com a màxim fins al 31 de desembre de 2026. No obstant això, de manera transitòria, la mercantil esmentada assumirà els encàrrecs de gestió que, per necessitats expressament justificades en el respectiu expedient, realitze la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació quant a la instal·lació i conservació de les aules prefabricades d’escolarització provisional i l’adequació i actualització normatives de projectes constructius ja contractats per CIEGSA a petició de l’administració.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques

Es declara la necessitat d’ocupació urgent dels béns i els drets afectats d’expropiació forçosa a conseqüència de l’execució de les obres:

– Millora de la seguretat viària CV-865, entre el PK 0+000 i el PK 1+500. Elx.

– Millora de la seguretat viària CV-50. Travessia de la Barraca d’Aigües Vives. Alzira.

Disposició addicional segona. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures hidràuliques

1. Es declara d’utilitat pública o interés social, i la necessitat d’urgent ocupació dels béns i drets afectats d’expropiació forçosa a conseqüència de l’execució de les següents obres hidràuliques:

– Canalització i adequació ambiental de llit en un tram urbà del barranc de la Teuleria a Aín (Castelló).

– Depòsit regulador a Vilallonga (València) de 2.000 m³ per al proveïment d’aigua potable a la Mancomunitat de la Safor.

– Millora de la xarxa de pluvials als carrers de Sant Ferran i adjacents a Novelda (Alacant). – Presa de Buseo (València): adequació del camí d’accés, consolidació de la casa i habilitació en aquesta de l’oficina d’explotació i execució de la instal·lació elèctrica en baixa tensió.

– Millora de l’evacuació d’aigües pluvials al cementeri de Sant Isidre (Alacant).

– Renovació del proveïment d’aigua potable en alta des del depòsit de la Bicuerca a les xarxes urbanes de Camporrobles (València).

– Aprofitament de recursos hídrics alternatius: sistema Torrevieja i sistema Orihuela Costa (Alacant).

– Reforma de l’EDAR de Racó de Lleó a Alacant (abocament zero).

– Reforma de l’EDAR de les Llomes d’Orgègia a Alacant (abocament zero).

– Renovació de la xarxa de col·lectors generals de Monòver (Alacant).

– Reforma de l’EDAR d’Orihuela (Nucli) (Alacant).

– Renovació de l’EDAR de les pedanies d’Hurchillo, Torremendo i San Bartolomé a Orihuela (Alacant).

– Nova estació de bombament a Mil Palmeras, Pilar de la Horadada (Alacant).

– Renovació de l’EDAR de Teulada (Nucli) (Alacant).

– Nova EDAR d’Alcublas (València).

– Reposició de la xarxa de col·lectors generals i infraestructures de reutilització de l’EDAR de Fuente del Jarro a Paterna (València).

– Eliminació de l’antiga EDAR de Peníscola (Castelló).

– Sanejament i depuració de les pedanies de Requena (València).

– Sanejament de l’Oliveral. Ampliació de l’EDAR de Setrece, les dues a Riba-roja de Túria (València).

– Reforma de l’EDAR de Turís-1 (València).

– Connexió d’Alcalà de Xivert a la nova EDAR d’Alcalà (Castelló).

– Millora de la xarxa de sanejament de la zona platja fase 2 a Almassora (Castelló).

– Reforma de l’EDAR d’Almiserà-Llocnou de Sant Jeroni (València).

– Nova EDAR a Alpuente-Las Eras (València).

– Reforma de les EDAR d’Alpuente (València).

– Reforma EDAR de Barxeta (València).

– EDAR de la pedania de Navalón a Énguera (València).

– Obres de reforma de l’EDAR de Gavarda (València).

– Connexió de Sant Joanet i Senyera a l’EDAR d’Alzira-Carcaixent (València).

– Nova EDAR de Sot de Chera (València).

– Remodelació de col·lectors influents a Albaida (València).

– Nova EDAR a Andilla (València).

– Reforma de l’EDAR de Banyeres de Mariola (Alacant).

– EDAR de la pedania d’Ares a Benasau (Alacant).

– Nova EDAR a Sagunt (València).

– Nova EDAR a Segart (València).

– Connexió de Yátova i Macastre a l’EDAR de Buñol-Alborache (València).

2. Totes aquestes tant si es realitzen per la Generalitat com per entitats habilitades com a beneficiàries d’expropiacions i per les entitats locals.

Disposició addicional tercera. Expropiacions derivades de l’execució d’obres incloses en l’operació 4.3.1, «Inversions en infraestructures públiques de regadius», del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 i altres considerades d’interés general per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries, de la Comunitat Valenciana

Es declaren d’utilitat pública o interés social i urgent ocupació els terrenys afectats d’expropiació forçosa, ocupació temporal o imposició de servituds, a conseqüència de l’execució de les obres incloses en l’operació 4.3.1, «Inversions en infraestructures públiques de regadius», del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020, i altres considerades d’interés general, per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries, de la Comunitat Valenciana, que s’expressen a continuació:

– Projecte tècnic per a l’aprofitament en regadiu de les aigües residuals regenerades procedents de l’EDAR d’Algorfa per a la Comunitat de Regants de Santo Domingo, t. m. d’Algorfa (Alacant).

– Projecte d’instal·lació d’autoconsum i bypass en canonada d’impulsió en les instal·lacions de la Comunitat de Regants d’Altea la Vella en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

– Projecte d’instal·lació solar fotovoltaica amb destinació a reg per a la Comunitat de Regants Pou Sénia en el t. m. de Vinaròs (Castelló).

– Estalvi d’energia per mitjà d’instal·lacions fotovoltaiques en la C. R. Cota 220, riu Millars. Onda (Castelló).

– Projecte instal·lació d’autoconsum sense excedents en les instal·lacions de la Comunitat de Regants de Moncofa en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020».

– Obres de millora de la C. R. Reial Séquia d’Escalona.

– Modernització de les infraestructures principals de reg de la séquia Reial del Xúquer. Revestiment de solera en el canal Principal, instal·lacions per al subministrament de reg sense fertilitzants, automatització i instal·lacions fotovoltaiques en capçals.

– Instal·lació d’autoconsum fotovoltaic per a la Comunitat de Regants Las Cuevas d’Utiel. 300 kW.

– Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum sense excedents per a alimentació del pou Ponera, ampliació d’estacions de filtració i implementació de TIC al t. m. de Sagunt (València).

– Bombament solar, substitució grups bombament per uns altres amb millor rendiment (variador velocitat) i substitució de conduccions de fibrociment per PVC, PVC-O i PEAD.

– Modernització de les instal·lacions d’aprofitament d’aigües superficials en la Comunitat de Regants la Murta de Montserrat

– Projecte per a l’estalvi d’energia per mitjà d’instal·lacions fotovoltaiques i millora de la qualitat de l’aigua en la C. R. Canal Xúquer-Túria sector 4. Marge esquerre. Picassent (València).

– Infraestructura principal per a la reconversió de reg tradicional a reg localitzat en la zona regable de la Comunitat de Regants Pozo Cristo del Amparo i San Roque.

– Millora i consolidació de la xarxa d’infraestructures hidràuliques per a reg del Baix Segura. Pla Vega Renhace fase I.

– Pla Vega Renhace II.

– Condicionament i millora de les infraestructures hidràuliques de regadiu en els municipis de San Fulgencio, Crevillent, Catral i Orihuela (Alacant).

– Infraestructura hidràulica bàsica per a la sostenibilitat de l’agricultura de muntanya, corresponent a la superfície de la Comunitat General de Regants i Usuaris de Callosa d’en Sarrià (fase 2).

– Projecte d’obres complementàries del tram VII del posttransvasament Xúquer-Vinalopó: Actuacions en la infraestructura de la SAT núm. 3569 Virgen del Rosario a Albatera.

– Projecte d’obres complementàries del tram VII del posttransvasament Xúquer-Vinalopó: Rehabilitació bassa del Rollo i Amoladera.

– Instal·lacions de bombaments solars i de conduccions d’interconnexió entre les instal·lacions generals de les entitats de reg al t. m. de la Vall d’Uixó (Castelló).

– Instal·lació d’energies renovables per a la C. G. R. d’Almenara al t. m. d’Almenara (Castelló).

– Instal·lacions fotovoltaiques per als capçals de reg Solades, Cariñena i Cap de Terme de la Comunitat de Regants de Vila-real.

– Bombament solar i acumulació en bassa de capçalera per a subministrament a pressió de la C. R. del Pantà M. Cristina.

– Obres necessàries per a posar a disposició de la Comunitat de Regants Sant Pere Apòstol de Godelleta (CRUSPAG) els recursos concessionats disponibles en la massa d’aigua subterrània 080.144 Serra de l’Ave.

– Projecte d’inversions estratègiques encaminades a reduir el consum d’aigua i energia i millorar la gestió del reg. Fase I.

– Obres complementàries del tram VII del posttransvasament Xúquer-Vinalopó: Actuacions en la infraestructura de la Comunitat de Regants Fondó de les Neus al Fondó de les Neus (Alacant).

– Optimització dels recursos hidràulics, energètics i agronòmics en sistema de reg (Utiel) fase III.

Disposició addicional quarta. Disposició relativa a nomenaments provisionals de personal estatutari d’institucions sanitàries

El personal estatutari fix pot ser nomenat amb caràcter provisional en un lloc no bàsic fins que siga cobert pel procediment de provisió establit o per a cobrir l’absència de titular. No obstant això, i sempre que se certifique per la gerència del departament corresponent que no hi ha en aquest departament personal fix interessat a ocupar el lloc no bàsic mitjançant nomenament provisional, i oïda la junta de personal corresponent, pot nomenar-se provisionalment personal temporal, així com personal estatutari fix d’una altra categoria professional, que es trobe en situació de promoció interna temporal i que complisca els requisits de titulació exigits per a la cobertura del lloc.

Disposició addicional cinquena. Disposició relativa a provisió de places de prefectura en institucions sanitàries

En l’àmbit de les institucions sanitàries públiques del sistema valencià de salut, el personal que siga nomenat per a una plaça de direcció de servei, ja siga de manera provisional o definitiva, conservarà la reserva de la seua plaça de direcció de secció en el cas d’haver obtingut aquesta pel sistema previst en els articles 48 i següents del Decret 192/2017, d’1 de desembre, del Consell, per la qual s’aprova el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries públiques del Servei Valencià de Salut. Aquesta modificació no afecta el rang reglamentari del precepte.

Disposició addicional sisena. Disposicions relatives a les retribucions, carrera professional i situació administrativa de determinats alts càrrecs

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional sisena de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, amb la següent redacció:

Sisena. Disposicions relatives a les retribucions, carrera professional i situació administrativa de determinats alts càrrecs

1. En cap cas les retribucions, exclosos els triennis, dels alts càrrecs que, com a requisit per al seu nomenament, hagen de tenir la condició de funcionari públic conforme a la seua normativa específica, o que pertanguen al cos del qual n’exerceixen la direcció com a alt càrrec, poden ser inferiors a les que corresponguen a un lloc de subdirector o subdirectora general o assimilat, amb grau de carrera professional quatre reconegut, i es generarà, si és el cas, un complement personal per la diferència retributiva corresponent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Procediments iniciats amb anterioritat a la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (ODL)

1. Els procediments administratius relatius a queixes, suggeriments i consultes que s’hagueren iniciat a instàncies de part davant l’ODL amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei, es tramitaran i resoldran d’acord amb el que es disposa en les disposicions legals vigents en el moment de presentació de la sol·licitud.

2. Els procediments administratius iniciats d’ofici per l’ODL amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei, i que estigueren pendents de resolució en el moment d’aquesta entrada en vigor, quedaran arxivats.

Segona. Calendari d’aplicació de la modificació dels projectes lingüístics

La modificació dels projectes lingüístics realitzada d’acord amb el que s’estableix en l’article 87, apartat tres.1.b) de la present llei, tindrà efectes des de l’inici del curs escolar 2024-2025.

Tercera. Termini per a la publicació de les instruccions interpretatives relatives al Planejament Urbanístic

Els Ajuntaments hauran de complir amb el que es disposa en l’apartat 10 de l’article 57 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, en el termini de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor de la present llei.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposen a la present llei i, en particular, les següents:

– La secció 2.ª del capítol VI del títol II, titulada «Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. (ODL)», i l’article 136 de la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.

El Decret 73/2018, de 8 de juny, del Consell, de creació del Consell Social de les Llengües.

– La disposició addicional segona de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana.

– La disposició addicional [sic] de la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana, afegida per l’article 188 de la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.

– L’apartat 5 de l’article 19 de la Llei 3/2023, de 13 d’abril, d’habitatges col·laboratius de la Comunitat Valenciana.

– La disposició transitòria quarta de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits. Escala de l’impost sobre el patrimoni aplicable a les meritacions produïdes els anys 2023 i 2024.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Habilitació per a desplegament reglamentari

S’autoritza el Consell a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a desplegar el que preveu aquesta llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2024, a excepció de la disposició derogatòria de la disposició transitòria quarta de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, que entrarà en vigor el 31 de desembre de 2023.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 26 de desembre de 2023

El president de la generalitat

Carlos Mazón Guixot